COSTUMS

GATA: ELS MÚSICS DE LA BANDA VAN TORNAR A ENTONAR EL TRADICIONAL I CENTENARI CANT DE L'AURORA

"LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA" pidiendo limosna, si la quieren dar...

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble

Aixina comença la primera estrofa de la tradicional i més que centenària cantada de l’AURORA, que en la matinada d'ahir dissabte al dia de hui, diumenge, es va poder escoltar pels carrers de Gata, especialment per aquells on viuen els nous músics.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Comencen l’itinerari. Tenen que complir amb la tradició. Malgrat a no tindre experiència, com els músics majors d’abans, es resistixen a que es perda el costum. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

Un dirigeix, els altres entonen, uns fan l’alt, altres la veu baixa, els instruments els precisos. La família del nou músic els obsequia amb dolcets i licors. Entonen millor el cos, amb la rosada que està caiguent i seguixen pels carrers. Passa prompte. I canten la segona estrofa. Mentres els carrers estan tranquils, els músics deixen sentir les veus melodioses, els instruments cadenciosos, són estrofes d’aquest cant que pareix piados.

La segona estrofa parla de la ermita i la tercera del "monte Calvario", com si estiguera parlant de Gata. Finalment, parla de San Francisco: "San Francisco se perdió una tarde, sus hijos llorosos lo van a buscar...". I els músics seguixen per carrers i places. Al final, no ve mal prendre xocolate, el tenen més que merescut. Deixen el cant i s’acomiaden d’ell fins l’any que ve, en que aquestes o altres personetes tornaran a cantar la Aurora pels cantons de Gata.

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble, per conservar allò que ja feien els vells músics. Un cant que de per si i sense adonar-se, és un senzill homenatge als músics que els van precedir i que molts ja han traspassat aquesta vida.

FONT: La banda cantant la Aurora a l’Avinguda de la Pau. Foto facilitada pels músics.

EXCEL·LENT CAMPANYA DE L’OLI A L’ALMASSERA DE LA COOPERATIVA "SANTÍSSIM CRIST" DE GATA: en tres setmanes, 168.245 kilos

S’han superat ja les campanyes de 2013 i 2014 i s’han tret ja més de 25.000 litres d’oli

(ACÍ TENIU L'ÀLBUM DE FOTOS DE LA VISITA A L'ALMÀSSERA DE GATA)

D’excel·lent es pot considerar la campanya 2015 de l’oli, a l’almassera de la cooperativa "Santíssim Crist" de Gata de Gorgos. Des del dia 21 d’octubre que l’almassera va obrir les seues portes ja s’havien mòlt un total, fins al divendres dia 13, de 168.245 kilograms, segons comentava l’administratiu Vicent Torres. A sols tres setmanes del començament de la campanya i restant poc més d’un mes, aquesta xifra ha superat ja la temporada de 2013, que va ser de 150.894 kilograms i la de 2014 que va ser de 128.559. Potser que sols aquesta setmana puga superar les dues passades juntes.

Tots els dies es formen llargues cues de vehicles des de les set del matí al carrer Lepanto de Gata, on està ubicada l’almassera. Sols entren olives pel matí i per la vesprada es dediquen els dos operaris, Eduardo i Jaume, a treballar totes les olives. La maquinària no para. Es treballa de dotze a 14 hores al dia, ininterrompudament. Un detall important: tres gaters estan al front de tot el treball de l’almassera, a la que arriben olives des de tots els punts de la comarca i inclús més enllà, des d’Oliva a Benidorm.

Entre les parades fetes per aquell que les vol i té les suficients olives i les que són comunes, s’han extret ja més de 25.000 litres en els que es porta de campanya.

La maquinària italiana de la marca Rapanelli, adquirida per la cooperativa a finals dels anys 80 del segle XX, fa una funció en cadena. De la bàscula les olives passen a la cinta transportadora que les puja a la tolva comuna. D’allí una altra cinta transportadora comença a posar-les als depòsits. Es separaran i netejaran les olives, es centrifugarà el líquid, es separarà el caldo bó, l’oli, de la resta i allò que diem la morca eixirà a l’exterior apilant-se fora i portant-se després a un depòsit soterrat, que hi ha unes metres més endavant.

Finalment, agraïsc al personal de l’Almàssera haver pogut fer el reportatge.

EL VEÏNAT DE CUADROS I SENIES CELEBREN EL TRADICIONAL SOPAR D'ESTIU A LA RANA

Seguint els passos dels amics de la partida Julians de les casetes d'aquella partida, divendres va tindre lloc el Segon sopar d'estiu del veïnat de les casetes que estan a les partides gateres de les Sènies i Cuadros. Es va passar cinema, com es va fer l'any passat, es va conviure, es va parlar d'antics costums i es va sopar a la fresca. El lloc immillorable: el paratge municipal de la Rana. Van gaudir molt els veïns i ja han posat data per a l'any que ve, el 26 d'agost de 2016, per a tornar-se a reencontrar.

FONT: Foto Rosana Fornés (facebook).

COSTUMS AGRÍCOLES: ELS ÚLTIMS ESCALDONS DE SETEMBRE

La pansa, un atractiu com a referent agrícola del passat més recent

Ahir mateix guardava en la càmera les instantànies d’un dels últims escaldons del setembre a Gata. Era a la caseta de la família dels Grimalt. Allí revivia la plegà de la pansa, sobre les piles de canyissos, alguns mig buits, altres plens. Pilons, serandes, canyissos, cabassos,...i després sobre l’estora, a buidar les xicotetes pansetes que quedaven. La memòria d’un passat recent evocava aquell costum agrícola, referent, atractiu, que ara és un testimoni viu del que va ser un gran esplendor.

GATA: EL RECORD DEL TI NASIO, PRESENT AL TRADICIONAL SOPAR D'ESTIU DE LA PARTIDA JULIANS

Com ja és costum en els últims anys, aquest cap de setmana s’ha reunit el veïnat de la partida Julians, composta per gaters encara que siga de casetes en terme de Xàbia, per a celebrar el tradicional sopar d’estiu.

Comenta Antonio Monfort, un dels presents al sopar: "ens vam ajuntar un any més per a celebrar que som un veïnat molt unit i que tots els anys tenim el gust de ajuntar-nos, cada vegada en una caseta.

Aquest any era precís. Tots van tindre presents al Ti Nasio, que era l’alcalde reelegit l’any passat i l’anima de la festa, i que va faltar deixant un gran buit. També van faltar alguns veïns més majors per diferents circumstàncies i van assistir altres nous.

Acaba dient Monfort: "tots són benvinguts. El goig és juntar-nos tots els anys i fer festa. L’any que ve que tinguem salut".

FONT: Foto Antonio Monfort.

HUI DIA 15 ÉS LA VERGE D'AGOST, LA DE LES ALFÀBEGUES

Caldria recuperar el cant originari de GATA de la Verge de la Paloma, arrels de música religiosa gatera

A la imatge, l’altar major amb les tradicionals alfàbegues

Tal dia com ahir, vespra de la festa es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Hui dia 15 d'agost és la Mare de Déu. Ara bé, si ens posem a posar-li advocacions en trobarem una rere l'altra. Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una que a Gata coneguem molt bé, "la de les Alfàbegues". Encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Al llarg de la vesprada d'ahir i la jornada de hui, l'altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos presenta l'aspecte que vegeus a la fotografia que il·lustra l'article, ple d'àlfabegues ("ocinum basilicum") de distints tamanys, que durant mesos les dones cuiden i preparen a les seus cases.

Abans es feia processó amb xiquetes i xiquets de comunió portant les cintes. Podeu veure dins d'aquest article una fotografia feta pel Cronista de Pedreguer, Albert S. García i ja publicada en este blog, de quan feien processó a Gata. És al carrer Xaló, anys 80.

Però, a més de les alfàbegues Gata té una altra informació este dia. Té un costum religiós musical, el CANT DE LA PALOMA, que es cantava per les dones cantadores la vespra, al mig de l'església de Gata, i que va recollir amb la música i tot Seguí, el musicòleg alacantí per al seu llibre on està publicat.

Aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

FONTS: Cant de la Paloma, originari de Gata de Gorgos. Foto portada article Vero Vives. Foto interior: Albert S. García.

EL DIA DE SANT JAUME ÉS UN DIA SENYALAT...

La cançó tan popular i coneguda dels Pavessos, amb Joan Monleón al front, deia eixa cançoneta. HUI ÉS SANT JAUME. Aprofite per felicitar a tots els Jaumes, que en Gata són molts i en la meua família dels Canyetes. Als compostos, als Santiagos -que en la meua família tinc al meu germà-, a tots els que hui celebren la seua onomàtica...que acaben de passar un bon dia.

El refranyer diu: Per Sant Jaume, figues i raïm. Ja maduren raïms i de Les Costeres, terres primerenques. I figues, ací teniu una imatge molt apetitosa de figues de Pepe Chorro. Figues de classes i figues de pala.

FONT: Foto Pepe Chorro.

HUI S'HA CELEBRAT LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA

Abans feien la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet", al carrer Sol

Hui dia 13, dissabte, és la festa de l’altre Antoni, Sant Antoni de Pàdua. Al carrer Sol hi ha una fornícula de taulellets dedicada al sant. Però, entre el carrer Sol i el carrer Signes perdua una tradició en el record, que de seguida vos conte:

Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots: "El primer...segon...tercer...toc de la novena de Sant Antoni" i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Però no sols era a Ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Pel que fa a la capelleta del carrer Sol,  la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que se li fa festa el tretze de juny, la trobem a una casa del carrer Sol, al nº 23. És del segle XIX i quan la casa sigué restaurada es va ubicar molt bé aquest plafó ceràmic.

HUI ES LA FESTA DE SANT ISIDRE LLAURADOR. A Gata té un plafó ceràmic

Era dia de sembrar les bajoques llargues

La festa a Madrid, a molts pobles que el tenen per patró. Sant Isidre llaurador és hui, a mitat de maig. A Gata, el sant cobra protagonisme al carrer Teulada. Allí té un plafó ceràmic dedicat a ell. Abans, molt abans li feien veïnes i veïns la novena. Ara està el llum encés. Sant Isidre és el patró dels llauradors. Va viure entre 1080 i 1130. Era un llaurador madrileny.

Els llauradors d’abans i d’ara diuen que hui era el dia clau per a sembrar-se les bajoques llargues, que gastem per al putxero i per a fer bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt plafó ceràmic és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

DEMÀ, DIUMENGE DE LA OCTAVA DE PASQUA, RECORDAREM...EL COMBREGAR POPULAR DELS MALATS (ahir, 5é aniversari del blog)

El segon article que vaig publicar aquell abril de 2010, quan començava el blog del CRONISTA DE GATA, era sobre el COMBREGAR DELS MALALTS. Un acte religiós popular, un antic costum que pel pas del temps va anar oblidant-se.

A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a la fotografia que encapçala aquest escrit, presa al voltant de l’any 1942. Es portava el Senyor sota palis. Anaven el senyor rector, Don Manuel Castelló Quilis, el senyor vicari, els portadors del palis i els dos escolanets. Ací podem distinguir a Antonio Soler el mestre, que era escolanet. Dels portadors a Emilio Signes, pare de Jaime, Emilio i Antonio. La fotografia estava pressa a l’antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d’Espanya.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebrava en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer com la que vegeu.

En l’aspecte litúrgic vegem que el Diccionari Català nomena "combregar" al "Viàtic". La definició: "Comitiva que porta el viàtic a un malalt". Dos detalls més: existia LA CAMPANETA DEL COMBREGAR. Anava l’escolanet davant tocant-la. HOMES I DONES S’AGENOLLAVEN AL PAS DEL COMBREGAR.

Vegem que diu, l’Institut d’Estudis Catalans. Parlar de "combregar" és, en varies acepcions: "Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú). Rebre el sagrament de l’eucaristia". "Combrega una vegada l’any". "Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona".

FONTS: Diccionari (Institut d’Estudis Catalans).

HEU JUGAT A LA CORDA? HEU ANAT DE BERENAR? HEU MENJAT MONES: Segon dia de Pasqua a Gata

Tot això més han pogut fer les quadrilles gateres, com mostra aquesta composició que vos pose. Diversos grups d'amics han eixit al camp. Alguns han jugat a la corda, com podreu veure, altres han anat a la placeta de l'ermita del Santíssim Crist, altres a la Benitzaina, altres per indrets de la comarca. Estem en temps de Pasqua. Cal aprofitar-ho.

FONT: Fotos de quadrilles extretes del facebook.

SEGON DIA DE PASQUA: eixides al camp, berenar, mones, jocs, la corda,...

Hui dilluns, segon dia de Pasqua, és també festa a la Comunitat Valenciana com a altres d'Espanya. Encara hi ha temps per anar als paratges més tradicionals i típics de GATA, de fer una escapadeta pels llocs més tradicionals de la comarca o de les comarques centrals. Les eixides a les casetes, al camp, a les muntanyes; menjar-se el tradicional berenaret de Pasqua, que té eixos ingredients tan bons; menjar-se la mona amb els ous, tan bones, dels forns gaters; fer desenes de jocs els més menuts; jugar a la corda en totes les seues variants.

Tot això i més es pot fer hui. Gaudiu del dia, que climatològicament també es bó. I bona estança i bon profit.

Vos pose l'enllaç de l'escrit que per mig del facebook fa l'amic EUGENI ADOLF MONJO PASCUAL, sobre LA MONA, menjar típic d'aquestes dates. Punxeu ací.

A la imatge, una bona ració de mones de Pasqua. Foto extreta del facebook de Eugeni Adolf Monjo Pascual.

DEMÀ ÉS DIA DE PASQUA: Encontre, paratges, berenaret, mona,...

Demà dia 5 d'abril és el DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ. Com mana la tradició des de fa cinc anys els gaters assistiran a l'Encontre entre la Verge i el Crist Resucitat. A les 9 del matí serà la processó de les dues imatges, pels itineraris de costum d'eixe dia. Quan es troben, els portadors de la Verge inclinaran la imatge fent la reveráncia davant del Crist Resucitat. Es tiraran paperets i demés objectes de colorets. Després serà missa del Dia de Pasqua. A les 12,30 hores també  hi haurà missa.

Per altra part, com també mana el costum des d'antic, els gaters eixiran als paratges més tradicionals, com la Rana, la Font de la Mata, els parcs, el Calvari, i allí els menuts jugaran amb la corda, el baló, mentre les mares els prepararan el típic berenaret de Pasqua i la mona.

A la imatge, el típic paratge de la Rana, on aniran a berenar moltes famílies de Gata. (Foto: Ajuntament).

AHIR, 12 LITRES A GATA; HUI ÉS CENDRA: comença la Quaresma

Tres informacions tenim hui a primera hora. Primer, la pluja d'ahir. Es van recollir 12 litres per metre quadrat, segons em facilita Vicent Signes (Canya). Mulladet el terreny, però prompte sec. Hui encara tenim mal temps.

Segon, a nivell religiós, social i popular. Hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d'este element és simbòlica. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d'alguna cosa...

Tercer: comença la Quaresma. Quaranta dies de reflexió.

ENYORANT AQUELLS DARRERS DIUMENGES: ja no són com abans...

Si posem la vista enrere per uns moments, ens adonarem que els darrers diumenges d'ara ja no són com els d'abans. Les quadrilles d'amics, les penyes, eixien al camp, a esmorzar, a dinar, a fer paelles, era un costum necessari any rere any. Començava la festa ben prompte. La jornada era intensa. Però...i ara?. S'estan oblidant els darrers diumenges, per a donar més força als darrers dissabtes?. La gent que es va disfressar, a ben segur que no s'haurà llevat a temps de fer una esmorzada com cal. El poble no tenia este matí l'animació que li corresponia a un darrer diumenge. En altres èpoques, la gent estava esperant el darrer diumenge com si fos festa nacional. Ara, ja n'hi ha massa festes, com deia un home hui, parlant del tema. NO DEIXEM PERDRE LES FESTES DELS DARRERS DIES. Al menys el nom, que pareix que ens faça por, no volem utilitzar-lo i optem per "Carnestoltes" o "Carnaval". No he vist cap cartell amb el nom de "Darrers dies"...Ja ho se, com no ven, com no és internacional, però cal guardar els costums i arrels d'un poble. No els deixem.

Vosaltres que opineu?...

A la fotografia, una fotografia d'una paella -com es feien abans-, del darrer diumenge. Foto: Marifran.

DEMÀ COMENCEN ELS TRADICIONALS DARRERS DIES A GATA

Darrers dies abans la Quaresma. Eixe és el significat que té estes festes tradicionals i populars que a Gata coneixem pels darrer dies i que comencen demà dijous 12 amb el típic CARRER DIJOUS. Curiosament, recordarem demà aquella gran nevada del 12 de febrer de 1983. El dissabte hi haurà activitats de Carnestoltes. És el DARRER DISSABTE. La Comissió de Festes ha preparat per als més menuts l’organització del passacarrer amb disfresses. Acabaran, com és habitual, al Passeig d’Alacant. Allí hi haurà un altrem, este esportiu, ja que es donarà a les 16 hores al mateix passeig l’eixida de l’etapa de la Volta a la Marina, Gata-Gata. Però d’això també paralrem demà o divendres. Per la nit, el dissabte, està previst el Carnestoltes dels majors i l’espectacle de Pirámida Musical.

Diumenge 15 serà el DARRER DIUMENGE. Totes les quadrilles d’amics ixen al camp o es reunixen per a fer una bona festa. Dilluns serà festa escolar local. Serà el DARRER DILLUNS. I finalment, dimarts 17 serà el DARRER DIMARTS, abans d’entrar a la Quaresma, que comença dimecres 18 amb el Dimecres de Cendra.

Hi ha altres llocs que també celebren els darrers dies. A Menorca i a Eivissa, entre altres indrets, també se celebra, recordant que eren els darrers dies que podien menjar carn abans la Quaresma.

Al dibuix, la vella Quaresma.

HUI ÉS SANT BLAI. Es beneïxen els rotllos i dolços

"Sant Blai gloriós curan's la tos". Eixe serie el refrany més popular de hui. És festa local a la veïna Pedreguer. Esperem que el vent que bufa no faça el dia massa molest per als pedregueros, que pujen a la capelleta a encentre el ciri a Sant Blai, a la missa i a la vesprada la processó. A la muntanyeta de la capella, el típic i tradicional porrat. Molts gaters i gateres casats a Pedreguer i pedreguers i pedregueres casats a Gata, hui van de festa. L'advocat dels mals de gola és invocat a totes les esglésies. A Gata, a partir de les 19 hores serà la missa on seran beneïts els rotllos i dolços.

Atenem al refranyer hui també. Diu: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" i perque va allargant-se el dia ens porta aquest altre: "Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix". Amb referència al sant i a la seu protecció teniem estos tres: 

"Sant Blai, gola amunt, gola avall"; "Sant Blai gloriós ens deixe el xic i s’emporte la tos" i "Sant Blai, ofega-la aquesta i vine per l’altra". En tocant a la gastronomia i la terra també té Sant Blai refranys: "Coques de Sant Blai curen de tot mal" i "Per Sant Blai, se sembra l'all".

Però voleu saber més...Este Sant cristià va nàixer a terra turca allà pel segle III  i va ser metge, bisbe i màrtir. Es conegut per ser el protector del mal de gola i així se’l venera a molts pobles valencians. La tradició cristiana ens ha fet arribar un episodi sorprenent que va passar durant el seu martiri i que ens pot explicar la seua devoció. Sant Blai era bisbe a terres turques i malgrat que s’havia signat ja l’Edicte de Milà, a terres orientals l’Emperador Licini va manar una nova persecució dels cristians i així va ser detingut Sant Blai. Quan el portaven cap a la presó  una mare el va parar i li suplicà pel seu fill que estava agonitzant perquè mentre menjava peix, una espina se li va entravessar  a la gola. Sant Blai imposà les mans sobre la gola del xiquet i el va salvar. A partir d’eixe moment la seua devoció es basa en la creença de que és el protector del mal de gola".

A la imatge, Sant Blai. Venerada a Pedreguer. Festes de Sant Blai del 31 de Gener al 3 de Febrer. Foto d'Albert S. García Carrió.

FONTS: Foto Albert S. García, Pedreguer. / http://etnobloc.blogspot.com. / Internet (variat).

COMENÇA EL FEBRER AMB TEMPS INESTABLE, HUI ÉS LA CANDELERA

Una festa tradicional, religiosa i popular. El segon dia del mes més curt, el "febrerillo loco" que diu el refranyer espanyol, comença com es diu, amb temps inestable. Molta boira, sensació de fred i esperant si plourà o inclús, diuen els més entesos, que podrien, fins i tot, caure bolvetes de neu. Ja s'acosta l'aniversari d'aquell 12 de febrer de 1983, amb la quasi coincidència que si era Darrer Dissabte, enguany serà darrer dijous.

Però tornant al calendari més actual, hui és la festa del CANDELERA, també dit per Gata CANDELÀRIA. Els llumeros festejen a la seua patrona. Els llums es beneïxen, les veles, candeles i ciris, també. Serà a la vesprada, a la missa de les 19 hores.

I en una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist ametlers en flor, com a la partida dels Plans i Tossal. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Per al dia de hui: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". Però, ni ha molts més per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l' ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

I tornant a les coincidències, fa tres anys tal dia com hui també feia fred, un fred que pelava. Ací teniu l'enllaç del meu escrit del 2 de febrer de 2012. Punxeu ací.

FONT: Refranys: pàgina www.masrabassa.com.

 

 

FEBRER: Candelera, Sant Blai, Carnestoltes, Cendra i Quaresma

El mes més curt de l’any es convertix en el més ric en dies tradicionals i populars. Encetem hui diumenge FEBRER.

2 de febrer, dilluns: Demà mateix ja tenim el primer dia popular. És la Candelera, la festa de la Presentació del Senyor al Temple. Bendició de les caneletes i ciris a l’església, vesprada. Festa també dels llumeros del poble. 

3 de febrer, dimarts: sant Blai, protector dels mals de gola. Bendició de rotllos i dolços. A la veïna Pedreguer, festa i porrat a la Capelleta.

6 de febrer, divendres: Xerrada i documental sobre "Temps de pansa". Organitza: Riurau amb panses. 20 hores, Centre Polivalent, Gata. Costera del Grup Escolar. Intervindré com a Cronista de Gata i a més també ho farà Carlos Fuster co-autor del documental i Joan Pedrós, regidor de Cultura de Gata.

12 de febrer, dijous: DARRER DIJOUS. Comencen els tradicionals "darrers dies" a Gata. 

14 de febrer, dissabte: DARRER DISSABTE. Com és tradicional, la Comissió de Festes de l’any organitza el Carnestoltes dels més menuts i després per la nit la dels majors, amb els Quintos de l’any.

També eixe dia: etapa de la Volta Ciclista a la Marina, Gata-Gata. 65 kilòmetres, quatre voltes des de Gata a Jesús Pobre i Xàbia. Eixida a les 16 hores davant de l’Hotel Avenida i arribada al carrer Dénia, als carrers de Les Sorts.

15 de febrer, diumenge: DARRER DIUMENGE. Tradicionals eixides al camp, amb esmorzars i paelles.

17 de febrer, dimarts: DARRER DIMARTS. Acaben els tradicionals darrers dies per a donar pas a la Quaresma.

18 de febrer, dimecres: DIMECRES DE CENDRA. Imposició de la cendra, que enceta el temps de recolliment.

20 de febrer, divendres: VIA CRUCIS NOCTURN quaresmal. Pel parc del Raval i passarel·la de les Coves Roges, 22,30 hores. Organitza: Parròquia de Gata.

21 de febrer, dissabte: La regidoria de Festes, la Comissió de Festes amb la col·laboració dels Quintos, organitzen la disco-mòbil del Soterrament de la Sardina. Eixe dia, acte de soterrament de la sardina, pels quintos 2015.

22 de febrer, diumenge. Primer diumenge de Quaresma.

* Com sempre anuncie. Si hi ha algun acte o aconteixement que no estiga a aquesta relació, no dubteu en comunicar-me-ho. De seguida, ho afegiré al llistat.

DIA 28, FESTA DELS SANTS INOCENTS

El dia 28 de desembre està assenyalat al calendari. Són els SANTS INNOCENTS. La consulta ben intencionada d’aquells Mags que arribaren de Orient al rei Herodes fou el detonant: organitzà la matança i aberrant "passada pel coll" de tots els xiquets menors que no sobrepassaren els dos anys, el Rei Herodes i així entre ells estaria el Nen Jesús.

Per a Herodes era el preu de la seua tranquil·litat. Eixos, les víctimes, eren els Sants Innocents que festejem hui.

Hui els majors també fan bromes en record del modus de ser juguetó i alegre d’aquells bebés que no tingueren temps per a fer-les. Sabeu allò de posar un monigot a l’esquena d’algú o alguna, gastar-li a algú o alguna una broma no massa pesada i sí graciosa. Tot això i més, són els sants innocents.

A Gata, hem pogut esbrinar ja dues inocentades que circulaven per Internet. El dia encara no ha acabat i potser s'esdevinguen més. En una es comentava que degut al fort vent una palmera de la Plaça Nova havia caigut sobre la carpa, fent alguna que altra destrosa material, que no danys humans. Els bombers havien intervingut. L'altra, relacionava al arxifamós "pequeño Nicolás" amb la consecució de Festa d'Interes Turístic Local de la Comunitat Valenciana per al Misteri dels Reis de Gata. Sens dubte, dos curioses iniciatives, que han fet caure a algun que altre "inocent".

A la imatge, un detall del quadre "La matança dels inocents" de Domenico Ghirlandaio.

FONT: Pintura "La matança dels innocents", de Domenico Ghirlandaio.