COSTUMS

ELS VEÏNS DELS JULIANS VISITEN ASEVI-CUCHOL I CELEBREN EL TRADICIONAL SOPAR DE GERMANOR ESTIUENC

(PODEU REPASSAR L’ÀLBUM DE LA VISITA I EL SOPAR, PUNXANT ACÍ)

La germanor es manifesta com es feia abans, reunint a tot un veïnat. Els veïns de les cases de camp de la partida Julians (partida que pertany al terme de Xàbia, però té tots els propietaris gaters) van recuperar fa uns anys el tradicional sopar de l’estiu. Enguany ha sigut especial la vesprada i la vetlada.

Ahir divendres per la vesprada, els veïns van fer una visita a la fàbrica de productes de neteja Asevi-Cuchol, que es troba a la mateixa partida. La gent del veïnat va poder comprovar tot el procés de fabricació, envasat i funcionament de la indústria. Després de la visita, per gentilesa de l’empresa es va oferir el sopar de germanor a la històrica i simbòlica Casa de Bolufer, on es troba l’antiga ermiteta de la partida.

"L’alcalde de la partida", Antonio Monfort, havia donat setmanes abans complit compte de tota la programació. Nombrosos veïns van poder gaudir d’aquesta nit, tornant a demostrar, un any més, la germanor entre tots. No va faltar la música i les cançons, que van amenitzar la nit.

FONT: Fotos de l’àlbum i de la portada facilitades per "l’alcalde" Antonio Monfort.

HUI ÉS 15 DE MAIG, SANT ISIDRE LLAURADOR. Es sembren les bajoques

Hui dia 15 de maig és la festivitat de SANT ISIDRE llaurador. Festa a Madrid i dedicació especial al carrer Teulada de Gata, ja que té un retaule ceràmic a una de les primeres cases d’eixe carrer.

Al començament del carrer Teulada, el sant patró té la capelleta que manté actualment en aquestsa dies la llumeta encesa. Abans, any enrere, les veïnes del carrer li resaven la novena al sant llaurador i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

A més, per als amants de la terra i els costums d’ella, sabrem que hui diuen es sembren les bajoques llargues. El costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

Pel que fa al refranyer, ací en teniu dos que fan referència a Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

FEBRER A GATA: DE LA CANDELÀRIA AL DARRER DIMARTS

Ahir va començar el mes de febrer, el més curt de l’any, el que canvia el temps i la flor de l’ametler explota en tot el seu esplendor.

Que tenim al poble anunciat?.

Ahir vesprada, dia 1, les regidories de Desenvolupament Local i Desenvolupament Urbà sostenible van convocar una reunió per explicar als comerços la nova normativa d’ocupació de via pública i resoldre dubtes sobre ella. Es pot consultar l’ordenança a la seu electrònica de l’Ajuntament.

Hui dijous 2 és el Dia de la Candelària. Es beneïxen les caneletes a l’església i tots recordem aquell refrany popular: "Si la Candelaria plora, l’hivern fora, si es riu ja anem cap a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja anem cap a l’estiu". Pareix que hui, amb molta boira terrera, humitat, inclús lleugera pluja, està mig plorós el dia.

Demà divendres 3 és el Dia de Sant Blai. Dolços, pa socarrats, rotllos, es porten a l’església dins les barxes a beneïr-los. Festa local a la veïna Pedreguer: els pedregueros pujen a l’ermita, li encenen la caneleta al sant. És el Porrat de Sant Blai. Els costums i les tradicions es barrejen amb la cultura. Per la vesprada, a la biblioteca doble sessió de presentació de llibres. Primer, a les 18 hores "Les gallinetes de dol" amb l’autora i l’il·lustrador i a les 10.30 hores "Historias de roders" amb l’editor Manel Arcos.

Diumenge 5, dins dels actes del Dia de l’Arbre, està previst una excursió als arbres monumentals i plantada de plantons. A les 9.30 hores eixida de la Plaça Nova. Visita a l’eucaliptus gegant de la Rana i a l’Olivereta dels Moros. Després, al parc de la Font del Riu (nou vial) plantació.

A nivell parroquial, serà aquest cap de setmana la Campanya contra la Fam de Mans Unides i diumenge 5 estan convocats amb els pares -recordant la Presentació de Jesús al Temple- tots els xiquets i xiquetes nascuts entre 2016 i el que portem de 2017.

A nivell de futbol, les distintes categories del Gorgos C.F. jugaran els seus partits entre dissabte 4 i diumenge 5. De infantils al primer equip jugaran aixina: dissabte (16 hores), Ondarense A-Gorgos A Infantil. Diumenge 5, a les 10 hores, Gorgos Infantil B- Calp B. Dissabte 4 (17.30 hores) el líder cadet del Gorgos viatja a Ondara. Juvenil, 1ª Regional, grup VI: Gorgos-Cullera (16 hores). Finalment, el primer equip del Gorgos juga diumenge dia 5 a les 16 hores a casa contra el Conde A.

Dijous 9 serà la col·lecta de donació de sang al Centre Social Integrat, de 17 a 20.30 hores, com és costum.

Diumenge 12, a la parròquia se celebraran (12 hores) les Confirmacions, mentre al cap de setmana 11 i 12 els xicons i xicones Júniors de Pacte de tota la comarca, també els de Gata, faran una convivència al Pla de Teulada.

El pròxim cap de setmana dies 11 i 12 de febrer, a nivell futbolístic, el primer equip del Gorgos Infantil viatja a Teulada. El segon rebrà al primer del Foietes de Benidorm. Cadets: El Verger-Gorgos. Juvenils: CF Unió Esportiva Gandia B-Gorgos. El Gorgos CF (primer equip) viatja a Rótova.

Diumenge 19, els membres del Júnior i del Cor infantil de la parròquia faran una excursió a la Benitzaina.

Futbol, Gorgos CF. En la categoria infantil, Gorgos A-Denia B. Teulada-Moraira -Gorgos B (infantil). Cadets: Gorgos-Denia B. Juvenils: Gorgos-Villajoyosa B. Primer equip del Gorgos jugarà a casa contra El Verger.

Del 23 al 28 seran les festes tradicionals dels DARRERS DIES A GATA. Dissabte 25 seran les Carnestoltes per la vesprada amb la quintà infantil 2017 i per la nit amb els quintos majors. L’organització correrà a càrrec de la Comissió de Festes 2017. Darrer diumenge, dia en que és tradicional anar de paelles o eixir al camp, és el 26. Finalment, darrer dimarts dia 28 serà festa escolar i enguany també festa local laboral, sustituint el Dia del Crist que coincideix en diumenge.

Aquest cap de setmana per ser Carnestoltes hi haurà descans al futbol comarcal.

Dissabte 25, la parròquia organitza una nova edició del Dia de la Coca. 

De segur, que hi ha més activitats pel poble. Tots aquells col·lectius ja siguen socials com esportius que no estiguen ací nomenats o actes que tinguen actes que no estan publicats podeu anar dient-ho i ho afegiré. Gràcies.

A la fotografia, paisatge de ceps de les Costeres i de fons el Montgó.

FONTS: Informació FFCV, Biblioteca, Ajuntament, Parròquia.

HUI ÉS EL DIA DE SANT ANTONI. Història curiosa del Tio Pepe Lluís a Gata

Hui dia 17, amb temps rebolicat, amb aigua i vent, i a punt per a congelar-nos, segons els avisos metereològics, diu el calendari que és la festivitat de SANT ANTONI DEL PORQUET. A Gata es va celebrar el passat cap de setmana. Aprofite per felicitar a tots els que porteu el nom del sant ermitany, que sou molts, tant de Tonis com de Antònies. Felicitats a tots i totes. A Gata abunda el nom popular del sant patró dels animals.

També tirem  mà del refranyer valencià, que parla del sant i del temps. Un refrany que ve molt bé per ara diu: "De Sant Antoni (que és hui) a Sant Sebastià (que és divendres dia 20) fa el fred més fort de l’any". Aquest és molt paregut: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa". Diu un altre: "Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç (que és el 10 d’agost), calorades". I sobre la neu: "A sant Anton, la neu ja té cames".

HISTÒRIA DEL SANT ANTONI DE LA PLACETA

El veïnat de Gata va celebrar les festes el passat cap de setmana i despusahir diumenge va ser la bendició dels animals, com ja vaig publicar. Ens interessem per com va arribar a la Placeta l’única imatge en talla que hi ha al poble i dins d’una fornícula. Té la seua història. El Tio Pepe Lluís deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant. Encara hui en dia els majorals d’honor Francisco Mulet Signes (Paco l’Escolà -nebot de la dona del Tio Pepe Lluís-) i la seua dona Francisca Monserrat Torres, segueixen el costum i la deixa.

Les festes patronals de l´Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València l´escultura, li va fer festa junt amb els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sufragaren una missa i el volteig de campanes.
Als anys 40, amb gran solemnitat com corresponia, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenia una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada...

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

En 1976 fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat: A la disposició quarta del testament deia textualment:
“…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la deixà als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills.

El nebot de la dona, Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, són hereus i testimonis d´aquell testament. Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, que recordem sempre amb estima, Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, Paco i Francisca són majorals d´honor. 

A la imatge, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX.

FONTS: Història testimonial Sant Antoni. Foto Arxiu. Refranyer temàtic sobre Sant Antoni.

HUI ÉS NADAL. 25 DE DESEMBRE. RECORDEM VELLS COSTUMS: estrenes, putxero...

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any i ja en són 2016. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat. Els cristians commemorem en tot el món un gran aconteixement: A Betlem poble de Judea a un portal va nàixer el Jesús.

Ens preguntem ara. Quins costums conservem del dia de hui dels nostres avantpassats?.  

Gata, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall. També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo).

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal. A missa major i després a casa els avis. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Al costat de la ximeneia estava muntat el betlemet. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria. Després de dinar, començava el ritual: Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".

La frase premonitòria donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, Sant Esteve, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Guardem aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans".

També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

I que en digueu de refranys?. Del dia de Nadal n’hi ha molts. En pose tres:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

BON DIA DE NADAL A TOTES I TOTS!!

LA UNIÓ MUSICAL DE GATA CANTA L'AURORA A LA COSTERA DEL GRUP ESCOLAR I AL CARRER CONSTITUCIÓ

Davant de les cases dels nous entrants, celebrant les festes cecilianes 2016

La contraportada del llibret de festes de Santa Cecília, que any rere any organitzen els músics de la banda de música Unió Musical de Gata de Gorgos porta la lletra de L’AURORA. Comença: "LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA pidiendo limosna, si la quieren dar, pidiendo limosna, si la quieren dar".

Aquesta matinada s’ha tornat a sentir la tonada a dos carrers del poble. Els músics més vetladors o més matiners, segons es mire, han anat a cantar i tocar a la porta dels nous entrants, que van entrar oficialment ahir per la vesprada a aquesta gran família gatera, que és la banda de Gata.

El carrer Costera del Grup Escolar, quasi als quatre cantons on s’ajunten els carrers Sant Josep i eixe mateix, ha estat una parada. Cantaven als germans Rubén i Sergio Mulet Ferrer. Després cap al carrer Constitució fent sonar els bonics acords de l’Aurora. Allí esperaven la família i ella mateixa, la xicona Clara Soler Signes.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Tenien que complir amb la tradició i vaja si ho han fet, com és preceptiu. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

Un dirigeix, els altres entonen, uns fan l’alt, altres la veu baixa, els instruments els precisos. La família del nou músic els obsequia amb dolcets i licors. Entonen millor el cos, la frescor de la matinada es deixa notar. No es veu cap persona pel carrer excepte els músics i la família i amics dels entrants. Els tocadors deixen sentir les veus melodioses, els instruments cadenciosos, són estrofes d’aquest cant que pareix piadós.

Al final, no ve mal prendre xocolate, el tenen més que merescut. Deixen el cant i s’acomiaden d’ell fins l’any que ve, en que aquestes o altres personetes tornaran a cantar la Aurora pels cantons de Gata.

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble, per conservar allò que ja feien els vells músics. Un cant que de per si i sense adonar-se, és un senzill homenatge als músics que els van precedir i que molts ja han traspassat aquesta vida.

FONT: Els músics de la banda de Gata cantant la Aurora al carrer Constitució, davant de casa Clara, la música nouentrant que podeu veure al balcó. FOTO: Vicent Signes Signes.

EL BLOG GASTRONÒMIC AL FUM DE LA XIMENERA PARLA DE LA PANSA (Juan Salvador Gayá Sastre -Pedreguer- és el seu autor)

El gastrònom JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE veí de Pedreguer, creador de  CUINA VALENCIANA y de AL FUM DE LA XIMENERA, grup i blog de receptes, consells dels avis, cuina tipica de pobles, recollin les varietats pròpies i típiques de determinades comarques, va publicar ahir dissabte un article referent al món de la pansa i la CAS, la Cooperativa de la qual son pare era gerent.

L’article també el va publicar com fa molt sovint al diari LAS PROVINCIAS, dins de la seua sèrie: "Records de la meua infància". Si voleu llegir-ho al diari, ací teniu l’enllaç: DIARI LES PROVINCIES. Si el voleu llegir al seu blog PUNXEU ACÍ. Ací també trobareu receptes de menjars fets amb panses.

FONTS: Foto ELENA CARRILLO SEGURA. Blog "Al fum de la ximenera". Diari LAS PROVINCIAS ("Records de la meua infància").

GATA: SOPARS DE FINAL DE L'ESTIU DELS VEÏNATS DE CUADROS I JULIANS

Ajuntar-se els veïnats de casetes de partides s’ha fet sempre a Gata, ho tenien com un costum més estiuenc. Ara bé reunir-se ara al segle XXI, ja no és tan freqüent. A Gata encara trobem exemples, com els del cap de setmana, a dos partides que els seus veïns van voler celebrar el quasi final de l’estiu del 2016.

Divendres passat dia 26 es reunien els veïns de la partida Cuadros i part de Sènies al simbòlic paratge de la Rana, fent el sopar de germanor i gaudint del cinema inclús. Segur que es van recordar altres temps i altres comoditats.

Per la seua part, anit dissabte es reunien a una de les casetes amfitriones els veïns de la partida Julians, quasi tots de Gata, ja que no hi ha que oblidar que és terme municipal de Xàbia, encara que ple de casetes de gaters en eixa zona. De segur que la calma i la germanor reinaren també a aquest àgap.

Són costums que aplaudim, que no deuen perdre’s mai, donat el dia a dia tan atrafegat que hui tenim tots.

FONTS: Fotos de Jaume Monfort i Antonio Monfort.

GATA: LA FESTA DE LA MARE DE DÉU ENS FA RECORDAR...processó i Cant de la Paloma

La mirada cap enrere ens porta a recordar que hui dia 15 d'agost, festa de la MARE DE DÉU D'AGOST, a Gata feien dos actes piadosos hui desapareguts i que potser mai tornen. Queden gravats en la memòria col·lectiva del poble. Per una part, la processó. Al tardet portaven a la Verge dormida, deixant les alfàbegues a l'altar major -com encara hui estan-, amb sols les barres i lluny de tota fastuositat. Xiquetes i xiquets de Primera Comunió de l'any corresponent portaven les cintes blanques de l'Assumpta. Ara, d'eixa processó sols queda el record i les imatges. La que vos pose la va fer l'amic Albert S. García al carrer Xaló a finals dels anys 70.

CANT DE LA PALOMA

L'altre costum religiós de hui, també desaparegut, és el CANT DE LA PALOMA, que segons va estudiar el musicòleg alacantí Seguí és originari de Gata. Contava una usuària del blog que a Xaló encara es canten estrofes a la Verge a la vesprada, ahir, i a la festa. 

El Cant de la Paloma de Gata va tindre sols un intent de recuperació l'any 2009, quan els xiquets de l'Escola Municipal de Música -a instàncies meues i per poder conservar el cant, ja que està enregistrada la música-, junt amb la rondalla de Gata, van interpretar el cant, a la missa de la vespra i a la de la festa. Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

ALFÀBEGUES

Finalment, pel que fa a les alfàbegues, de les que ja vos parlaré a la vesprada, faig un menut extracte del blog "La veritat vos farà lliures", que al respecte de la festa, deia l'any passat: "...També es fan ofrenes d´alfàbegues a la Mare de Déu d´Agost, a més de Bétera, a Benifaraig, Gata de Gorgos i Massarrojos".

FONT: Fotografia de Albert S. García Carrió. Carrer Xaló, processó de la Mare de Déu d?Agost, hui ja desapareguda.

HUI HEM RECORDAT L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU (GATA)

La primavera està en tot el seu esplendor

Abans es cantaven "las flores" per maig

Hui, 3 de maig, és el dia en el que recordem les Creus. Festa a Xàbia, a Pedreguer nom de dedicació del temple. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra.

A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Recorden aquella tonada de "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada. Temps que ara es recorden i que estan molt llunyans a la memòria col·lectiva.

A la composició fotogràfica, el dia de la Creu dels anys 40 (baix); un detall de la part superior de la creu (dalt, esquerra) i un xiquet al costat de la Creu, anys 60. FONTS: Arxiu, publicades ja al blog.

GATA: LA FESTA ANGLESA DELS OUS DE PASQUA, TOT UN ÈXIT D'INTEGRACIÓ (Àlbum de fotos)

(PODEU VEURE TOT L’ÀLBUM DE LA FESTA DELS OUS DE PASQUA DELS ANGLESOS, PUNXANT ACÍ)

Toca fer-ne més. Els residents anglesos de la zona de Gata Residencial, gaters d’adopció, van fer la festa dels ous de Pasqua a la terrassa del Centre Social i al llit del riu Gorgos. Moltes mares i pares amb xiquetes i xiquets gaters es van comboiar amb els menuts anglesets per a viure una vesprada d’allò més divertida.

A l’àlbum posaven els organitzadors: "Niños y adultos tenían gran diversión en la terraza de la CSI en Gata y abajo por el cauce del río buscando huevos. Después todos tomaron los deliciosos pasteles y bollos proporcionados por nuestros miembros e incluso jugaron algunos juegos y algunas artesanías de Pascua. Gracias a todos los que han contribuido!". 

Des de Gata Residencial, comentaven: "Realmente, tenemos que decir un enorme gracias a todos los miembros del equipo que hizo la fiesta de los huevos de Pascua posible. A todos les sacó su peso tanto en el día y durante la preparación, fue un gran esfuerzo de equipo. Fue reforzada por varias caras nuevas, para ayudarnos así. Un especial agradecimiento a ellos - Alina, Víctor y Víctor bebé, Anne Jackson, Jim y Dawn Wilford e incluso unos invitado visitantes de Escocia e Irlanda del norte! El equipo social sólo puede seguir ofreciendo servicios a eventos como estos. Gracias a la colaboración de nuestros miembros y realmente es una experiencia que valió la pena al ver tu duro trabajo dando y a todos divirtiéndose. Si algún otro miembro quisiera sugerir un acontecimiento o contribuir de alguna manera por favor, háganoslo saber. Sería genial saber de ti".

Per supost, la festa tenia també la col·laboració de la regidoria de Residents de l’Ajuntament de Gata. Tot un èxit d’integració que cal anar adaptant. Ells al poble i el poble a ells. De segur que tots guanyem.

FONT: Fotos festa, Gata Residencial ST Comunitat. Easter Egg Hunt 2016.

ACABADA LA PRIMERA PASQUA, TORNEM A LA FEINA...

Fem resum i recordem. La fotografia de portada de l'entrada captada del facebook de la parròquia de Gata ens transporta al començament de la Pasqua, quan es feia l’Encontre. Plaça de l’Església de Gata de Gorgos. Matí del Diumenge de Pasqua. Fotografia, que malgrat a estar en blanc i negre, té tot el moviment que precisa, que la fa viva, adequada al dia que se celebrava.

Després van vindre dos dies de eixides al camp, a la platja, a la muntanya, amics, berenaret de Pasqua (menjar tan típic d’estos dies), paelles -com es refleja a la fotografia interior pujada per Alberto Cardona al facebook-, mona, coetets, jugar a la corda, visitar paratges. Ara mateix, hui, ja tornem a la feina. Per uns dies es va trencar la rutina i ara fins la octava de la Pasqua, fins dissabte que ve que gaudirem -alguns i no tots- de la Pasqua de Sant Vicent.

DES DE GATA, CURIOSITATS D'UN DIVENDRES SANT: calendari, gastronomia, refranyer...

Sabeu o sabieu que hui és 25 de març i estem a nou mesos del Nadal. Sabeu o sabieu que hui és l’Encarnació de Déu a la vegada que el calendari capritxós marca que hui és quan mor i soterren a Jesús, Divendres Sant. Un Divendres Sant matiner com pocs n’hi ha. Però sabeu que Setmana Santa sempre porta una lluna plena i ara la tenim en les nits dels dies sants. Si mirem el calendari de 2016, observem que l’equinoccio de primavera ja ha començat el dia 20 de maç i la primera lluna plena l’hem tinguda el dia 23. 

Deixant a banda, les curiositats astronòmiques, cal fixar-se en que Divendres Sant per als que guarden els costums religiosos, és jornada de Dejú i Abstinència. Però com els dies segueixen sense descans, els forns de Gata comencen a preparar les Mones de Pasqua, les vénen, són per a Diumenge de Pasqua. És la premura del temps.

Finalment, ens fixem en el refranyer popular o les dites populars que ens recorda el divendres sant. DIVENDRES SANT, A COLLIR FRÍGOLA AL CAMP. Un refrany que queda en desús ja que ja és planta protegida. SI ÉS SEC DIVENDRES SANT, ÉS SEC TOT L’ANY. FAS CARA DE DIVENDRES SANT (referint-se a mala cala, disgustat).

També en les pràctiques curatòries de sanació popular, com trencar l’enfit o la recalcà, les oracions es transmetien Dijous o Divendres Sant.

FONT: Mones de Pasqua al forn, foto Forn Vives.

GATA, COSTUMS: EL SOTERRAMENT DE LA SARDINA DONA PAS DE PLE A LA QUARESMA

Anit, quintades de Gata van sopar i després van assistir al soterrrament de la sardina, un costum que va arrelant-se més i més al poble. Els quintos de l’any, junt amb la xaranga Xarangata van fer la seua desfilada, taüt inclús i amb una saardina gegant, que després li van pegar foc. Acaba així les festes de Carnestoltes i Sardina 2016 a Gata. Ara entrem de ple als dies de Quaresma.

Comentava un dels quintos, Joan Cantó Ferrer al seu facebook: "Gracies a TOTS per nits aixina! Es meravellos seguir tradicions i costums que venen de fa molt de temps, com és l’enterro de la sardina!!! I damunt no podriem anar millor acomoanyats en XARANGATA!!! VISQUEN ELS QUINTOOS 2016!"

Però, ens qüestionem: quin és el significat del Soterrament de la Sardina?.

Toca ser el soterrament el final de les festes de Carnestoltes. És una desfilada que parodia un soterrament fúnebre i acaba amb la crema de alguna figura simbòlica, generalment representant a una sardina. Tradicionalment tocaria ser Dimecres de Cendra, encara que a Gata com a molts pobles es fa dissabte següent al dia d’imposició de la cendra. Se soterra simbòlicament el passat, allò que està establert de sempre, per a que puga renaixer amb major força una nova societat transformada.

Per a entendre millor el significat del "soterrament de la sardina" tenim que buscar els arrels de Carnestoltes. Després de la rebolica venia dimecres de cendra, cremant-se la sardina. Es per tant l’expressió simbòlica del passat, que va a ser soterrat. A la història es pretenia que deurien soterrar-se tots els vicis d’aquesta època per a entrar en quaresma que significa un moment d’austeritat i més tranquilitat.

FONTS: Fotos: Juan Pablo Bataller, Álex Femenía i Quintades / Informació, Internet.

HUI DIA 10 ÉS DIMECRES DE CENDRA. Comença la Quaresma

El calendari marca que hui és DIMECRES DE CENDRA. Fa un any el Dimecres de cendra plovia. Hui ha fet ponent. No era el mateix dia però prop. A nivell religiós, social i popular, hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d’este element és simbòlica. El cristià comença un temps de reflexió, és la Santa Quaresma. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d’alguna cosa...Encara ens quedarà aquest dissabte el Soterrament de la Sardina.

DARRERS DILLUNS I DIMARTS A GATA: Carnestoltes 2016, festes escolars locals

Seguix manant la tradició, els vells arrels. Hui i demà, Darrer Dilluns i Darrer Dimarts, són festes escolars a Gata. Demà dimarts de Carnestoltes, dia previ al dia de Cendra, encara algunes quadrilles van de dinar. Els bars del poble tenen alguna que altra taula reservada. Són vells costums que no cal perdre, al contrari cal reverdir.

Hui i demà, els carrers de Gata noten la no presència de xiquets i xiquetes anant cap a l'escola, entrant i eixint. Els bons dies que fa conviden a eixir al camp, al passeig.

Mentre, recordem encara el dissabte de Carnestoltes. Algunes components de la Comissió de Festes 2016 anaven disfressades per a l'ocasió. A la imatge, davant de l'escenari de la discomòbil al Passeig d'Alacant, Gata.

FONT: Foto components de la Comissió de Festes 2016.

L'AGENDA DE HUI A GATA: Tradició, cultura i agricultura

A Potries (la Safor), amb motiu del porrat de sant Blai, s’exposa una xicoteta mostra de Art al Vent de Gata

Marca la tradició popular la festivitat de hui dia 3 de febrer. És el dia de Sant Blai, patró dels mals de la gola i d’eixos n’hi ara prou pel temps tan desacompassat que està fent. Sant Blai gloriós, cura-nos la tos...és el refrany més popular. I a Gata, els forns han preparat molt de rotlló, dolços, pa socarrats. A la missa de la vesprada, el rector beneirà els pans, els dolços. Si aneu cap a Teulada, recordeu que hui fan la festa de la Dama, si aneu cap a Pedreguer recordeu que fui fan festa local i la campaneta de l’ermita no para de tocar.

Vos pose tres refranys que vénen al pèl per a hui, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT.

COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL.

PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

En clau de cultura, l’alcaldessa de Gata, Magda Mengual, i la regidora Pepa Signes van acompanyar a l’alcaldessa de Potries en la inauguració d’una menuda mostra d’Art al Vent que es podrà visitar fins al 7 de febrer, coincidint amb el Porrat de Sant Blai que se celebra a la localitat de la veïna comarca de la Safor (vegeu les imatges)

 

Finalment, en clau d’agricultura, hui a les 18 hores a la sala d’actes del Centre Social, organitzat per la Cooperativa Santíssim Crist de Gata i amb la col·laboració de la l’Ajuntament, hi haurà una Jornmada Tècnica agrícola, a càrrec de Germán Tomás C., Tècnic Agrícola, que parlarà de "El cultiu de l’ametla i l’olivera".

 

A la imatge d’entrada, rotllos del Forn de pa Xaro, al carrer Sol de Gata. Baix, acte a Potries d’inauguració de Art al Vent. Les dues alcaldesses i la regidora.

FONTS: Ajuntament de Gata / Agenda Gata / Forn de pa Xaro, Gata.

GATA, TRADICIÓ, COSTUMS, REFRANYER: LA NIT...I EL DIA DE NADAL

És costum a GATA que aquesta nit, al caliu de la llar, a la caseta o a la casa, gaudim amb família d’un bon apat nadalenc. És la nit de Nadal. La tradició deia i diu que després del sopar, la gent acudeix a la Missa del gall.

Abans, després d’aquesta celebració es feia el tradicional "ressopó". Ara es menja de tot abans. Això si, en cap casa falta el torró i la resta de dolços nadalencs, també el cava, el vi, xampany o sidra per a brindar al finalitzar el sopar. A mitjanit les campanes voltejaran anunciant la tradicional Missa del gall. 

Demà és el dia de Nadal. Després d’anar a missa major, al poble sense esperaven l’hora d’anar a casa els avis. L’àvia cuinava el millor per al dinar del dia de Nadal. Es reunïa tota la família. Era un dels dies més importants de l’any. El típic putxero de Nadal es feia i fa encara en moltes cases. Després les postres, acompanyant als torrons, bunyolets, neules, massapans.

Després del menjar venien les estrenes. Donades pels membres més majors de la família a nebots, fills o néts. Antigament se’ls besava les mans abans de rebre l’estipendi i es pronunciava aquella frase tan solemne: "D’avui a l’any que ve, que estiguem vius".

No podem oblidar-nos del refranyer, riquíssim en dites populars, en refranys de la Nit de Nadal i de demà, el dia 25.

Vos en pose uns quants, per a fer goleta:

 

"A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs"; "Cada dia no és Nadal"; "De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual"; "El qui no celebra el Nadal és home que molt poc val"; "Fins el dia de Nadal no és hivern formal"; "La missa de Nadal, val per tot l’any"; "Les nits de Nadal són nits d’alegria"; "Nadal en divendres, festa grossa" (enguany Nadal serà divendres).

Ens pose uns quants més: "Nadal sense lluna, mala fortuna"; "Per Nadal el dia s’estira un pam"; "Per Nadal, ric i pobre mengen gall"; "Seixanta dies dura el Nadal: quaranta darrere i vint-i-un davant".

Acabe en el que marca el temps de hui, l’oratge: "PER NADAL UN PAS DE PARDAL". Passat ja el dia més curt de l’any, demà el sol eixirà a les 8,19 minuts i es pondrà a les 17,42. Per tant, seran 9 hores i 23 minuts de dia.

FONTS: Internet. Oratgenet (Jordi Payá).

 

LA PARRÒQUIA CELEBRA EL DIA DE LA COCA: se superen els 3.000 euros de recaptació

Com mana la tradició, des de que es fa a la parròquia i per estes dates, el DIA DE LA COCA que s'ha celebrat hui dissabte 12 de desembre, cap al tardet s'han revoltat les campanes de la torre de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Gata. S'anunciava que es superaven els 3.000 euros (el mig milló de pessetes d'abans). Una vegada més, els gaters mostraven la seua generositat. Des de la parròquia, el senyor rector posava pel facebook:

"Gracias a todos. Hemos recaudado 3.118 €. Sin vuestra ayuda y generosidad hubiese sido imposible. Que Dios os bendiga."

Com ja es tradicional, no han faltat tota classe de coques, salades i dolces, a més de dolços que tant bé venen per estos nadals, xurros i tota classe de viandes.

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata ha tornat a celebrar, apropant-se el Nadal, una vegada més, el tradicional DIA DE LA COCA. Tots el que han volgut adquirir-ne ho han fet i de molts tipus, dolces, salades, bunyols, tortades, de tots els gusts. Ha sigut una manera gastronòmica de col·laborar amb la parròquia. Això si, molta gent implicada. A algunes cases de camp s'ha viscut la condimentació a tot ritme. A les barraques (la de la Plaça de l'Església i la de la Plaça d'Espanya) i portant-ne cap a les mateixes, totes i tots els voluntaris per a servir el gènere.

A més d'això, el tradicional fer les coques de Gata, s'ha posat de manifest una vegada més i ja en són moltes, des de que s'inventara aquest sistema, que té sempre la seua recompensa amb el volteig de les campanes superades les xifres esperades.

FONT: informació i fotos Parròquia de Gata.

HUI ÉS EL DIA DE LA PURÍSSIMA. Felicitar a les Conxes, Puris, Immaculades,...

Hui és el dia de la Puríssima o també Immaculada Concepció. Al llarg de tota la història parroquial, la Puríssima ha sigut important per a l'església local de Gata. D'ahí que pose aquestes tres imatges per a recordar aquelles processons amb aquelles imatges. Hui, la imatge actual de la Puríssima presidix l'altar major. Anit va ser la Vigilia de la Verge; hui és la celebració de les Bodes de Plata i Or dels matrimonis que han volgut celebrar-ho, que es van casar al temple gater.

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb devoció a la Puríssima. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata.

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui celebren la seua onomàstica. Felicitar-les. També (com sabeu i heu manifestat molts, als que vos agraïsc a totes i tots públicament) que hui el que vos escriu celebra el seu aniversari.

La Puríssima o la Immaculada Concepció es celebra entre els catòlics com una festa gran, però es una solemnitat oficial molt recent. Es troba la festivitat al calendari litúrgic de Roma en 1476. La Concepció Immaculada de Maria fou solemnement declarada com a veritat de fe pel Papa Pio IX el 8 de decembre de 1854. En 1879 el Papa León XIII elevà la festa a la màxima categoria litúrgica. La data elegida es relaciona amb el 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge.

El refranyer popular també dona compte del dia:

DE LA PURÍSSIMA A NADAL, UN PAS DE PARDAL (és un dels més coneguts).

DE LA PURÍSSIMA A NADAL, DÉSSET DIES PER IGUAL (és una variant al de dalt).

Dalt, composició de fotos de l'arxiu parroquial. 

 

FONTS: www.santopedia.com. / Arxiu publicació del blog 8-12-2010.