COSTUMS

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ. 2.- EL RAÏM ES FA PANSA

Anem portant al blog estampes del costum agrícola tradicional a Gata d'aquest temps, l’escaldà. És temps d’escaldar. La foto mostra la pansa damunt del canyís, a una pila de canyissos. Els ramells perfectament reposant damunt del canyís, estesos com toca, omplint tot el canyís. I els pilons que serviran de separació amb altres canyissos. Observeu el color que agafa la pansa...

Passem del raïm, que té el color verdós, a la pansa, que agafa el color rogenc oscur. S'ha fet el procés de secar en uns dies la pansa.

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ: 1.- EMPILAR I POSAR VELES

Hem començat la temporada de l’escaldà i mantenim viva la imatge d’aquells instants que per alguns és història, per a altres agrada recordar, per a altres és encara realitat. En esta quinzena aniré posant detalls que pertanyen al procés de l’escaldà. Hui toca, perquè no plou, EMPILAR i POSAR VELES. Dos treballs dins d’aquest vell costum agrícola de l’escaldà.

Empilar: posar uns canyissos dalt dels altres, sense tocar-se gràcies als pilons. Fem piles baixetes.

Posar veles: lones de tela que amb uns cordons lligats i tenim com a centre els pinatells fan barraca i tapen la pansa de qualsevol alteració metereològica, ja siga rosada o tormenta, ja ploga o faça mal temps.

      

TORNA EL VELL COSTUM AGRÍCOLA D'ESCALDAR I FER PANSA. A Gata es resisteix a desaparéixer

ESCALDAR podria ser la paraula que encapçale el vocabulari del temps d’agost. Després de la festa de la Mare de Déu, els sequers s’invadien de canyssos amb raïm escaldat. Ara són molt pocs els que conserven el vell costum que van heretar dels àrabs, allò de l’adzebib. Però encara seguim veient algun sequer que té escaldons, com els de la família Grimalt, que ací contemplem i als que agraïm la deferència. No deixem perdre aquests vells costums agrícoles familiars.

A partir de demà, anirem descobrim els elements que són necessaris per al procés de l’Escaldà. Serà una altra manera de recordar i conservar.

 

LA RECUPERACIÓ DEL CANT DE LA PALOMA, ORIGINARI DE GATA, TOT UN ÈXIT. Vídeo parròquia: https://www.facebook.com/329219913948814/videos/1043187486425441

(ACÍ TENIU L’ENLLAÇ DE TOT EL VÍDEO FET PER LA PARRÒQUIA: 

https://www.facebook.com/329219913948814/videos/1043187486425441

Tot un èxit. Ahir per la vesprada, després de la missa, cinc veus de xicones i quatre instruments, van tornar a donar vida al CANT DE LA PALOMA DIVINA, tonada originària de Gata, segons recollia en 1973 al seu llibre "Cancionero alicantino" el musicòleg Salvador Seguí, que era informat per persones majors de Gata.

Els alumnes de l’escola de música CODA van cantar i interpretar aquesta cançó melòdica amb estrofes referents a la festivitat de hui, la Verge de l’Assumpció. La música, més antiga que la lletra -segons apuntava Seguí- i les veus van agradar molt als fidels assistents a la missa vespertina.

Ara, passada l’experiència i recuperada per segona vegada en dotze anys, és hora de no guardar-la en un calaix dotze anys o més, sinó fer-la pròpia del folklore local, dins de les cançons músico-religioses i que els músics del poble, que en són molts i bons es decidixquen a potenciar-la i millorar-la si cap.

Pel que a mi respecta com a Cronista de Gata, agraïment a tots els que ho van fer possible ahir vesprada. Ara us comunique el mateix que vaig llegir com a presentació ahir i també la lletra per a poder anar seguint-la amb la tonada i veus de les xicones.

PRESENTACIÓ DEL CANT

El meu escrit:

"EL CANT DE LA PALOMA, Gata de Gorgos. Festa de la Mare de Déu de les Alfàbegues

Miguel Vives Signes, Arxiu Parroquial / Cronista de Gata, 14-8-2021

Hui és la vespra de la Mare de Déu de l’Assumpció, que ací a Gata també coneguem com la de les Alfàbegues.

A més de la imatge que presideix l’altar major i de la processó que es feia abans, el poble de GATA tenia dins del seu repertori musico-religiós el CANT DE LA PALOMA DIVINA, que es cantava per la vesprada la vespra i el dia de la festa abans de la processó. És una peça musical centenària hui desapareguda i que cal preservar per al patrimoni local.

Sols tenim el precedent en 2009 quan la vam escoltar amb les veus dels alumnes de l’Escola Municipal i els instruments de la Rondalla Municipal.

Hui, dotze any després, tornarem a escoltar aquest cant autònom, més que centenari, que antigament cantava el cor amb veus tan enyorades com les de Pepe el Sastre, Vicente Caselles, Sebastià Soler, Mateo Simó i moltes dones que han passat ja a la Casa del Pare, amb la dirección del Tio Vicent l’organista.

El cant el va recollir el musicòleg SALVADOR SEGUÍ i el va publicar al seu llibre Cancionero Musical de la provincia de Alicante, que la Diputació editava en 1973 amb tot el folklore musical alacantí.

Diumenge passat en vaig posar en contacte amb Sebastià Roig, director de l’Escola de música CODA plantejant-li la possibilitat de tornar a tocar i cantar el Cant de la Paloma. Amb molta disponibilitat va tirar endavant, malgrat l’estiu i el calor. Des de la parroquia li ho agraïm i molt.

Alumnes de l’escola van a interpretar aquesta cantata melodiosa i singular del poble de Gata. La música és d’una gran antigüitat, més que la lletra.

Escoltarem les veus i els instruments revivint el CANT DE LA PALOMA DIVINA dels nostres avantpassats, rodejats de la Mare de Déu i la fragància de les alfàbegues."

LLETRA DEL CANT DE LA PALOMA DIVINA

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

FONTS: Fotos Vero Vives i Cronista. // Vídeo facebook parròquia. 

 

 

    

TRADICIONS I DIES ASSENYALATS: HUI 13 DE MAIG ÉS LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA I L’ASCENSIÓ

 

El calendari del 2021 fa que hui, 13 de maig, siga a la vegada dos dies assenyalats per la tradició, que abans se celebraven, que van ser algun dia festa, algun any.

Per una part, hui és la festivitat de la Mare de Déu de Fàtima. La imatge que tenim a l’església parroquial de Gata complix 76 anys. La seua història és molt bonica, familiar i emotiva. L’any passat, el 12 de maig, feia l’article. PODEU TORNAR A LLEGIR-HO, PUNXANT ACÍ. Els protagonistes de la història són l’home devot de la Verge, Antonio Signes Costa (Antonio el Sastre) i la Verge de Fàtima, que es va aparéixer a uns Pastorets. 

 Abans també es feia processó d’aquesta advocació mariana i xiquets i xiquetes eixien de pastorets i pastoretes amb cintes que baixaven de la Mare de Déu.

Per altra banda, també era festa el dia de l’Ascensió, quan es feia festa el dijous del Corpus i el Dijous Sant. Són 40 dies després del dia de Pasqua de Resurrecció. La festa commemora l’Ascensió de Jesús al cel quaranta dies després de la seva resurrecció. El refranyer deia allò tan conegut: "Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión". Ara cap dels tres dies és festa laboral. En alguns païssos d’Europa encara hui se celebra la festa.

Altres refranys de l’Ascensió són: "A l’Ascensió, cireretes a muntó". "Si plou per l’Ascensió, es perd la ceba i el meló". "Quan plou per l’Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia si, un dia no". "Per l’Ascensió, els homens es lleven la capa i les dones el gipó" i "Per l’Ascensió, trau el palmito i colga el mató".

FONTS: Arxiu blog 12-5-2020. Refranyers.

 

TRADICIONS DE SETMANA SANTA A GATA: SALPASSA, MATRAQUES, TAPAR ELS SANTS, MONUMENT...,(algunes ja oblidades en el temps)

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Els joves deuen conéixer allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors. A més, entre el 2020 i 2021 el COVID19 ha paralitzat aquells costums que encara perduraven i que potser es reprenguen passada aquesta complicada pandèmia. 

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, tapar els sants, muntar el Monument per al Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i tants altres. De tots ells en parlarem una miqueta. 

LA SALPASSA   

LLegim què era per mig del facebook del departament AVIVA del poble de Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística).

"És una tradició cristiana que consisteix en una visita anual que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps de Pasqua, per beneir-les amb aigua i sal. En algunes regions, en fer el salpàs (o la salpassa), -aixina es deia i feia a Gata- el sacerdot beneeix la sal i l’aigua; els escolanets que l’acompanyen duen palmes beneïdes del dia de Rams i les deixen a les cases; els habitants els donen una almoina que sol consistir en ous, formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l’aigua serveix per a l’aspersió de la casa i també en donen un glop a les criatures."

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". LLEGIU-HO SI VOLEU.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata" Per llegir-lo tot PUNXEU ACÍ. * Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt intreressar atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.   

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PODEU SABER MÉS D’ELL PUNXANT ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Abans, molt abans, també s’utilitzaven a Gata per Setmana Santa aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. Les matraques s’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. 

Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. A Gata actualment tornem a veure a l’altar el Crucifixe tapat.  Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Verdaders "monuments" de flors i plantes es feien i seguixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el lavatori de peus. Enguany, per segon any consecutiu aquest gest simbòlic no es podrà fer lògicament per les restriccions COVID19.

El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Davant ell, se sol donar gràcies al Senyor per la seva passió, amb la qual va redimir, segons les Escriptures, a la humanitat. El COVID19 també impedirà en 2021, pel TOC DE QUEDA, passar més enllà de les 22 hores en l’interior de l’església. S’avançarà l’Hora Santa davant el Monument i la parròquia de Gata ha preparat 24 hores santes per a poder resar on estiguen, a casa, al camp, una hora per recordar i pregar. 

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata però si frenat pel COVID19 fins poder recuperar-se és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els ciprers i les catorze capelletes. Els fidels segueixen, inclús ara en temps de pandèmia, fent ells personalment i en solitari, el Via Crucis, esperant que es puga fer per tota la comunitat. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix, la qual cosa ara és impossible.

Enguany, el Via Crucis de Divendres sant serà també a les 7:30 hores, despusdemà 2 d’abril però dins de l’església, respectant -com en tots els actes- les mesures i distàncies adients al temps que ens toque viure.

FONTS: Articles meus a www.alicantevivo.org (19-4-2008) i al blog meu dia 20-4-2011. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Vocabulari de Setmana Santa, Tinet. // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera.

HUI ÉS NADAL. BONS DESITJOS. DIFERENT PERÒ AMB RECORDS D'ABANS

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Molt diferent a altres nadals, però amb il·lusió, esperança i fe. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat. I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem, poble de Judea, a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem del dia de hui dels nostres avantpassats. Us pose ací el meu article que al blog d’Alicantevivo (www.alicantevivo.org) es va publicar el dia 26 de desembre de 2007:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall. (enguany anul·lada pel COVID19).

També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. 

A l'església es besava el Jesuset. Aquest any, també per la pandèmia, una inclinació o reverància ha sigut suficient. 

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.

Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Després de dinar, començava el ritual:

"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS". Quina frase més adequada per al Nadal 2020, amb tota l’enfermetat de la pandèmia patint-la als nostres voltants.

La frase premonitòria donava pas a les estrenes. Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.

Guarde’m aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans".

 

Finalment, també entra dins dels costums nadalencs el putxero que la mare gran, o siga l’àvia, feia per a tots els de casa, que es juntaven no com hui que no poden sobrepassar els sis. Per a les postres, el tronc de Nadal, un dolç en forma de tronc, que posaven junt a la ximeneia encesa. Era un altre dels costums.

 

Ara els xiquets, malgrat la pandèmia, malgrat la tristor, es lleven i tenen els regals que els ha portat el Pare Noel, al costat de l’arbre o del betlem, i es posen a jugar. Està despersonalitzant-se aquell caliu del Nadal?

¡¡BON NADAL A TOTS!! des del blog del CRONISTA DE GATA us desitja MIGUEL VIVES SIGNES i família.

FONT: Foto betlem i el Nen Jesús de l’altar major. Església Parroquial Gata, Juan Miguel Vives.

VOCABULARI DE L’ESCALDÀ (part II )

Com a continuació del reportatge de l’escaldà fet anteriorment amb la família Grimalt de Gata, a la partida Cauvells (terme de Dénia) passe a fer un vocabulari de l’escaldà amb paraules i expressions dites, tal com es diu a Gata, ja que en altres pobles veïns pot adoptar altres noms. L’orde de les paraules va segons és el procés de l’escaldà i no alfabèticament:

PEGAR FOC AL FORNET, FER CALFAR LA CALDERA, LA CALDERA JA BULL, TIRAR-LI SOSA A LA CALDERA, TIRAR LLEIXIU.

CALDERA, RAQUETA.

CABASSOS PLENS. OMPLIR LA CAÇA DE RAÏM, POSAR TOTA LA CAÇA DINS LA CALDERA, ESCAMPAR EL RAÏM DAMUNT DEL CANYÍS, TALLAR O NO TALLAR. ESCAMPAR RAÏM, GUANTS PER A NO TALLAR-SE.

POSAR ELS PINATELLS I ELS BOUS; PREPARAR VELES I SOGALLS. 

POSAR PILONS AL CANYÍS, CANYÍS PLE. PORTAR CANYÍS AL SEQUER, POSAR CANYÍS BAIX LA SERANDA.

EMPILAR I DESEMPILAR CANYÍS. GIRAR LA PANSA. PLEGAR LA PANSA. ESTORA PER A LA PANSA.     

* Agraïment a la família Grimalt.

ESCALDAR. COSTUM TRADICIONAL AGRÍCOLA DELS ESTIUS DE GATA, JA QUASI DESAPAREGUT: FER PANSA (REPORTATGE AMB LA FAMÍLIA GRIMALT) (part I)

Pegar foc a la caldera, caça i raqueta, escampar el raïm, tallar o no tallar, traure canyís, girar pansa, plegar pansa

La família dels Grimalt conserva el costum estiu a estiu

Dissabte passat vaig poder assistir a un dels últims vestigis de l’agricultura gatera, herència morisca de quan els àrabs el·laboraven l’adzebib, que tant d’esplendor va tindre a Gata, sobre tot a finals del XIX i sobre tot fins als anys 70 del segle XX. La família Grimalt, amb Paco, Isabel i María, em van obrir de par en par eixa finestra del record feta encara actualitat i vaig poder fer un reportatge fotogràfic de l’ESCALDÀ, EL COSTUM TRADICIONAL AGRICOLA DE GATA i per extensió de la comarca de la Marina Alta.

Done les gràcies als Grimalt. Com bé deien ells, d’escaldó a escaldó, però sempre hi ha pansa al sequer.

L’escaldà té moments únics, paraules que es resisteixen a desaparéixer, tot un ritual que passa pel procés d’escaldar, traure a secar el raïm i transformar-se en pansa.

A vora riurau, veiem a Paco pegar-li foc al fornet, tirar garbó per a que la caldera arribe a altes temperatures, perquè bulla. Una vegada fet això, ja la tenim a punt. El fumet ens delata que allí a la caseta dels Cauvells s’està escaldant. Dels cabassos s’ompli la caça de raïm, un raïm que pareix or, ben madur, bonic. Paco maneja la caça amb destresa, la introduïx tota dins del líquid (aigua amb sosa, herba pansera i lleixiu), la treu, deixa escorrer.

Aboca la caça de raïm ja escaldat damunt del canyís. De seguida es posen les dones Isabel i María, a escampar el raïm. De vegades, recolzen una mà en algun dels cinc pilons i amb l’altra escampen o escapen amb les dues mans i amb guants. També tenen mestria. Una vegada fet, els ajude a traure canyís. Abans, quan els renders eren molts a les casetes de camp, eren trets a braç, ara es valen molt ingeniosament d’altres artificis com una carretilla, que fa el mateix efecte, arribar al sequer.

Deixant els llocs i posant el canyís baix la seranda, baix dels pinatells, o a continuació, comencen a escampar-se a terra els canyissos. L’altra partida de raïm-pansa encara té els canyissos empilats. Han dormit al ras, amb la lleugera rosada.

Acabada la pila i l’¡escaldà, procedim entre Isabel i el que vos escriu a desempilar els canyissos de l’altra escaldà que ja té coloret de pansa. Em fa recordar vells moments amb els meus avis i pares a la caseta dels Cuadros. 

La feina està conclosa. Ara a esperar. Els dies són calorosos, no hi ha por al temps. Si fera mal temps, tindrien que fer piles, posar la vela sobre els pinatells, lligar sogall i aixina deixar en lloc segur la pansa. 

* Agraïment a la família Grimalt.

MONES I PA SOCARRATS, ELS DOLÇOS TÍPICS DE GATA PER ARA, MÉS VIUS QUE MAI (Queda't a casa)

A les xarxes socials s’ompli estos dies de fotografies del veïnat fent els tradicionals dolços. Diumenge Rams, Setmana Santa i Pasqües. Però són les panaderies les que més ofereixen per encàrrec a domicili els productes. El confinament ajuda a reinventar-se i a utilitzar el forn de la cuina o el forn de coure pa de la caseta, de tot hi ha.

La gastronomia dolça gatera la notem, sentim el seu olor. I veges si els xiquets o xiquetes no tindran la seua "moneta"!! encara que estiguem en casa. És el plat fort dels dolços de les Pasqües a Gata.

Tampoc deixeu d'adquirir als forns i panaderies, que en tenim a Gata molt bons, els dolços típics. Després ens la menjarem a casa (queda't en casa) i cantarem als balcons, a les nostres llars, aquella cançoneta popular del temps: "...Ja ve Pasqua, Pasqua de les mones. Quines pantorriles tenen les xicones".

Però, fent un poc de investigació, de curiositat, sabeu perquè es diu "mona" i d’on ve, quin és l’origen de la paraula i el dolç? Com moltes coses nostres mediterrànies, els àrabs li deien "munna" a l’obsequi dolç que li feien al senyor. De "munna" va passar a "mona". Nosaltres a Gata diferenciem clarament: si té un ou o dos inclús es diu mona, si no és un pa socarrat, allò que els castellans diuen "panquemado" o a Pedreguer diuen "coca bova" fent referència a la blandor que té la pasta.

Podeu llegir més sobre el PA SOCARRAT PUNXANT ACÍ (Gataéslotípic).

També per a saber les receptes de les MONES, PUNXEU ACÍ. (cuinadiari.blogspot)

FONT: Fotos extretes del facebook: Panaderia Mulet, Forn de Xaro, Paco Roselló. Recepta: Gataés#Lotípic.

HUI ÉS NADAL. LES ESTRENES, DINARS AMB FAMÍLIA, COSTUMS QUE PERDUREN A GATA

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat.

I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem poble de Judea a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem per al dia de hui dels nostres avantpassats?

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.

També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual que es cantava a Gata és el següent:
"Al peu de la muntanya / mo n´hem d´anar, / a la bona catxupanda / i al bon bacallar".

Altra cançó que transcriu l´amic Monjo: La nit de maitines / la nit de Nadal, / passava un xiquet / per baix d´un portal; / sa mare li deia: / -Fill meu, a mamar. / -No, senyora mare, / que he de cantar / una cançoneta /
de molta primor, / que els àngels / canten al nostre Senyor.

 

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.

Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Després de dinar, començava el ritual:

"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".

La frase premonitòria donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat.

Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre Sant Esteve, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.

Guardem aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".

 

I també entra dins dels costums nadalencs el putxero que la mare gran, l’’avia feia per a tots els de casa, que es juntaven com ara, però ara, moltes vegades, sense putxero. I el tronc de Nadal, un dolç en forma de tronc, que posaven junt a la ximeneia encesa. Era un altre dels costums.

Ara els xiquets es lleven i tenen els regals que els ha portat el Pare Noel i es posen a jugar. Està despersonalitzant-se aquell caliu del Nadal?

¡¡BON NADAL A TOTS!! des del blog del CRONISTA DE GATA us desitja MIGUEL VIVES SIGNES i família.

 

ELS VEÏNS DE LA PARTIDA SENIES DE GATA ACOMIADEN L'ESTIU

Com ja és costum en els últims anys, també el veïnat de la partida SENIES de Gata van fer el sopar de comiat de l’estiu al paratge natural de La Rana, al caliu de les restes de l’antic llavador i sota el gegantesc i centenari eucaliptus. Xerrar, contar anècdotes, gaudir de la bona nit, entre àpats i rialles. Un any més, ajuntar-se i fer partida.

FONT: Foto extreta del facebook de Jaume Monfort.

COSTUMS AGRÍCOLES TRADICIONALS: A GATA ENCARA ES FA PANSA

Una reivindicació d’un nou B.I.C. (Bé d’Interés Cultural) immaterial del poble valencià. GATA va viure entre finals del segle XIX fins mitjans del segle XX la força d’un costum tradicional agrícola propi de l’estiu, ESCALDAR i FER PANSA. L’arribada del tren (1915) i poder transportar el dolç element al port de Dénia per a embarcar-la amb els vaixells que anaven cap al Regne Unit o altres parts del món, li va donar un gran impuls. Estava molt ben pagat el quintar de pansa. Els magatzems de pansa també estaven a Gata.

Hui en dia, és testimonial però no es poden perdre aquells arrels, que posaven de manifest la feina dels llauradors a l’estiu, aquell costum. Per això, la imatge de portada i les de la xarxa facebook, que corresponen a la caseta dels Germans Grimalt, de diumenge passat posen de manifest que A GATA ENCARA S’ESCALDA, poc però perviu.

Si es fixeu els PINATELLS estan al·lineats al mig del SEQUER. Cada CANYÍS porta cinc PILONS. Els canyissos tenen ja la PANSA mig seca. Enguany és bon any.

FONT: Fotos JM Vives i Cronista. Agraïsc la deferència a la família per poder fer les fotografies.

EL VEÏNAT DE LA PARTIDA JULIANS (de Gata i Xàbia) CELEBREN EL SEU TRADICIONAL SOPAR DE L’ESTIU

Un any més i ja són onze, els veïns de la partida dels Julians, la gran majoria de Gata i alguns de Xàbia, es van reunir per a celebrar el tradicional sopar de germanor de l’estiu. Una bona ocasió per a gaudir de l’amistat del veïnat de casetes.

Aquest any els amfitrions van ser Salvador i Rosa. La seua caseta va servir de lloc on van gaudir d’una bona taula i un bon àpat, van tindre converses estiuenques. Cadascú es porta el sopar i qualsevol cosa per a compartir. Amb guitarra i cançons la vetlada  fa que siga una gran festa. D’aquesta manera fa que els veïns s’ajunten i la família vaja afortalint-se amb els vincles de la bona amistat per a compartir experiències de l’estiu.

FONT: Foto aportada per Antonio Monfort.

HUI, FESTA DE LA MARE DE DÉU DORMIDA (la de les Alfàbegues): GATA TÉ UN CANT ANTIC QUE CALDRIA RECUPERAR

Hui, 15 d’agost, en plena canícula estiuenca, se celebra en tot el món la festa de l’Assumpció o la Mare de Déu dormida i assumpta al cel. També coneguda com la Mare de Déu de les Alfàbegues. Pero GATA té encara un altre motiu per festejar aquesta festa. Seria molt interessant recuperar aquell cant originari de GATA de la Verge de la Paloma, que són arrels de música religiosa gatera. Tal dia com ahir, vespra de la festa, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50, amb una lletra treballada, de la qual es conserva la música també.

Al llarg de la vesprada d’ahir i la jornada de hui, l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos s’ornamenta amb les alfàbegues, enguany sols quatre. Les "ocinum basilicum" tan aromàtiques es preparen i al llarg dels mesos les dones les cuiden a les seus cases.

Abans es feia processó amb xiquetes i xiquets de Primera Comunió portant les cintes. Però, a més de les alfàbegues i aquella processó desapareguda, Gata té una altra informació històrica i cultural en aquest dia de la Mare de Déu d’Agost, que any rere any recordem per a no oblidar, per a recuperar.

Cal que reivindiquem el costum religiós musical, el CANT DE LA PALOMA, que entonaven les dones cantadores la vespra, al mig de l’església de Gata, i que va recollir amb la música i tot Salvador Seguí, el musicòleg alacantí per al seu llibre on està publicat "Cancionero alicantino". Instituto de Estudios Alicantinos (IEA), Alacant, 1978.

Ací teniu un extracte, una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Caldria no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músicòlegs entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-ho com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

Finalment, també aprofite per felicitar a totes les que porteu el nom d’Assumpció i compostos. Que acabeu de passar un bon dia de la vostra onomàtica.

FONTS: "Cancionero alicantino" Salvador Seguí (Foto Portada) / Foto altar hui: Antonio Monfort.

GATA: SOLEMNE PROCESSÓ DEL CORPUS CHRISTI: custòdia amb la sagrada forma, palis, enramada, comulgants, domassos i cobertors

(PODEU MIRAR ALGUNES IMATGES DE LA PROCESSÓ SOLEMNE DEL CORPUS A GATA -ÀLBUM-, PUNXANT ACÍ) 

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos va celebrar amb gran solemnidad la festivitat del Corpus Christi. Les xiquetes i xiquets que enguany han pres per primera vegada la Comunió, van ser uns dels partíceps principals de la missa vespertina i la processó per l’itinerari habitual de la processó.

La Custodia amb la Sagrada Forma anava sota palis i els comulgants i comulgantes davant. Com ja és habitual els carrers es trobaven engalanats amb la típica enramada i els cobertors i domassos. Les cinc taules al llarg dels carrers on passava la processó van estar engalanades per a l’ocasió. Les persones velles i malaltes aguardaven en cada taula i van rebre a Jesús dins la Custodia per mig de la senyal de la creu del sacerdot.

FOTOS: Portada i àlbum: Lina Mas, Verónica i Juan Miguel Vives Costa, Cronista.

HUI ÉS LA SANTA CREU, 3 DE MAIG: abans es beneïa el terme

Hui és la festa de la Santa Creu. Festa al poble veí de Xàbia. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l’església parroquial, dalt de la seua façana i campanar i l’ermita. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra. Aquell costum va anar desapareguent.

El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l’antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l’any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.

Finalment, a la façana de l’església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.

El mes de maig és més de la Mare (se celebra el diumenge dia 6) i de les flors. A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Els més majors recordeu aquella tonada: "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.

(Extractes de les publicacions a aquest blog del dia 3-5, anys 2012-2013). Foto antiga: Dia de la Creu, inici de la carretera de Xàbia.

 

GATA: HUI SE CELEBRA I ES RECUPERA PER ALS MÉS MENUTS EL TERCER DIA DE PASQUA, AL PARC DE LA FONT DEL RIU

La tradició es recupera, les festes populars reviuen. El tercer dia de Pascua, que a Gata sempre ha estat molt enrelat torna a festejar-se amb activitats. Aquesta vesprada, amb els jocs tradicionals se sempre preparats per Ment i Vida, els més menuts de la casa podran berenar i menjar-se encara la mona.Es pretén recuperar la tradició del tercer dia de pasqua i al mateix temps gaudir d’un espai privilegiat com és el parc de la Font del Riu. Així, Hi haurà tallers i jocs tradicionals per a la infància de la mà de Ment i Vida a les veles del riu.

Acomiadant els primers dies de Pasqua, ja toca pensar en l’Octava de Pasqua. El segon diumenge de Pasqua que es diu també tenim festes i una celebració especial a Gata, el X aniversari de la festa del Berenar de Pasqua. Al carrer La Pau, se celebrarà el ja tradicional Berenaret de Pasqua que amb aquesta edició compleix 10 anys. A partir de les 11:30 hores començarà la cercavila del grup de danses La Llata i la colla El Montgó pels carrers del poble. Enguany , com a novetat, a les 12:30h hi haurà una actuació de la mà de Els Jóvens que presenten el seu primer disc. A les 14 hores serà el dinar popular amb el berenaret de pasqua, plat típic gater, cuinat per la penya Els Willies. En acabar, començaran els concerts de Pep Gimeno, El Butifarra, i Senior i Cor Brutal, celebrant els 10 anys de trajectòria.

Al dia següent, la festivitat de Sant Vicent Ferrer que encara alguns fan festa. Però ja parlem de tot això...

FONT: Fotos constructor espai Císcaro.

 

ELS COSTUMS I LA TRADICIÓ MOSTREN LA GASTRONOMIA DE PASQUA A GATA. PRÒXIM DIUMENGE DIA 8, X ANIVERSARI DEL BERENAR

Cabasset i Mona a Gata

L’Ajuntament de Gata ha preparat una variada programació per als dies de Setmana Santa i Pasqua sota el títol de Cabasset i Mona. La tradició i els costums gaters van units de la mà de la gastronomia pasqüera. 

La zona comercial de la Plaça d’Espanya estpa ja acollint les activitats de Setmana Santa. Ahir, divendres 30 i hui dissabte 31 de març, pels matins, les mans experimentades de les artesanes han realitzat una demostració del treball amb llata, patrimoni immaterial del municipi, així com també d’encordat de cadires. A més de les demostracions, veïns i visitants que s’han apropat amb molta curiositat han participat en els tallers i han comprovat personalment com es treballen.

Un altre del punts forts d’aquestes festes a Gata són els productes gastronòmics com els dolços tradicionals com la mona i pa socarrat i l’embotit com la salsitxeta de pasqua. Divendres i dissabte tots aquells que s’han acostat fins a la Tourist Info han pogut gaudir d’una mostra de productes típics de Gata: les mones, l’embotit tradicional, ... així com els cabassos que poden trobar a les tendes tradicionals del municipi. L’Oficina de Turisme ha estat oberta al públic ahir divendres 30 i hui dissabte 31, de 10:30 a 13:30 hores.

Pel que fa als dies de Pasqua, es pretén recuperar la tradició del tercer dia de pasqua i al mateix temps gaudir d’un espai privilegiat com és el parc de la Font del Riu. Així, dimarts 3 d’abril, per la vesprada, hi haurà tallers i jocs tradicionals per a la infància de la mà de Ment i Vida a les veles del riu.

El Berenaret de Pasqua compleix 10 anys

A més a més, Diumenge 8 d’abril, al carrer La Pau, se celebrarà el ja tradicional Berenaret de Pasqua que amb aquesta edició compleix 10 anys.

A partir de les 11:30 hores començarà la cercavila del grup de danses La Llata i la colla El  Montgó pels carrers del poble. Enguany , com a novetat, a les 12:30h hi haurà una actuació de la mà de Els Jóvens que presenten el seu primer disc.

A les 14 hores serà el dinar popular amb el berenaret de pasqua, plat típic gater, cuinat per la penya Els Willies. En acabar, començaran els concerts de Pep Gimeno, El Butifarra, i Senior i Cor Brutal, celebrant els 10 anys de trajectòria.

FONTS: Informació, premsa, Ajuntament de Gata.

ÉS EL DIA DEL NADAL 2017: TRADICIONS, DOLÇOS TÍPICS I REFRANYS...

ESTEM CELEBRANT EL DIA DE NADAL...A Gata han resorgit les tradicions, els costums més antics, el poble s’ha fet més poble, més solidari, més unit. Les famílies s’han unit, els avis/àvies/fills i filles/ pares i mares/ cosins s’han juntat.

I Jesús ha arribat, un any més i ja van 2017, al món. El fill de la Verge Maria. També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

L’aspecte culinari, gastronòmic gater es reserva en aquestes dates per als tradicionals bunyols de carabassa, pastissets de boniato o cabell d’àngel, les rossonyes, les mantecades.

I que en digueu de refranys. Del dia de Nadal n’hi ha molts. En pose tres:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

I parlant d’estrenar encara s’haurà vist un poquet eixe costum tan ancestral del nostre poble de "fer les estrenes" i altres típics del dia de hui?.

Hui, dia de Nadal de 2017, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.

El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l’estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU". Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.

Faig notar el comentari d’un habitual usuari que deia fa uns anys:

"Crec que avui en dia es celebren molt més els Nadals amb reunió familiar que abans.
Recorde que quan era jovenet això de sopar la nit de nadal amb la família en moltes cases ni s’estilava. I ho sé, perquè anava a sopar eixa nit amb els amics com un altra nit de festa qualsevol. Avui en dia, en la nit de Nadal, els carrers es queden buits perquè l’immensa majoria estan sopant amb la família, costum que ha anat creixent dia a dia. El dia de Nadal, un altre tant del mateix, fins el segon dia de nadal que també han anat creixen amb el temps les reunions i els dinars familiars.
Per tant crec que hui per hui hi ha molta més costum que abans de celebrar els nadals en família que des d’anys ençà."

 

Guarde’m, dons, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record:

¡¡BON NADAL A TOTS I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!

 DES DEL BLOG, EL CRONISTA DE GATA VOS DONA EL BON NADAL I ja esperem el canvi d’any i els Reis Mags, que tindran un dia molt especial el 5 de gener de 2018, quan s’acompliran els 50 anys del text del Misteri de Reis, escrit per Antonio Salvá Roselló.

A la fotografia, els dolços típics i tradicionals dels Nadals a Gata.