Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

COSTUMS

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: desempilant la pansa

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: desempilant la pansa

Inicie ací i hui una nova sèrie de fotografies preses a la caseta de Carlos "el Sastre" (de Paleres) fa dos anys. "La Seranda" va fer una escaldà on va participar molta gent, D´aquell matí també puc anar posant estampes de l´escaldà...completant tota aquesta sèrie de setembre.  

La fotografia de hui ens mostra com es desempila la pansa, matí darrere matí, o després d´un temporal. Els canyissos, com també es pot veure, estaven a les serandes, i poc a poc, els renderos anaven desplegant-los per tot el sequer. Al fons, podem veure el riurau i una de les veles que es podien utilitzar per a tapar els canyissos o qualsevol material del camp.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: ventar la pansa

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: ventar la pansa

Una vegada el raïm convertit en pansa, el llaurador passava a ventar des del cabàs on es recollia la pansa a l´estora, la mateixa pansa. Es posava on el vent li fora favorable i el mateix s´emportava les pallorfetes del canyís que puguera tindre el cabàs. Un treball pacient i tranquil, que calia fer amb molta cura i saviesa.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: tota la família participant

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: tota la família participant

Continuant la sèrie d´estampes relacionades amb l´escaldà, la de hui diumenge és típica: tota la família participava en el procés d´el·laboració de l´escaldà. A la fotografia vegem molts, quasi tots, dels elements necessaris d´aquesta tasca agrícola. En primer lloc, cabassos plens de raïm. Mig agatxat el llenyater tirant llenya dins del fornet. La caldera també es veu i més a dins la caça i la caceta. L´escaldador es dirigix a agafar un cabàs. Cap a la dreta de la imatge vegem la pila de canyisso, dos dones, una xica i un xic, escampant al canyís el raïm ja escaldat. Observeu com la dona més major porta guants.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Canyissos al sequer

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Canyissos al sequer

Utilitze una fotografia en blanc i negre, per tal de mostrar com estava el sequer, una vegada posats ja alguns canyissos, els quals anaven a formar part de tot l´escaldó. Es poden observar els que ací s´anomenaven pinatells, a altres pobles bous. 

Des de demà utilitzaren noves estampes, d´unes altres escaldades...i nous moments, a la fi d´anar posant més fotografies de l´escaldà.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: traure canyís

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: traure canyís

Proseguim amb aquesta sèrie,ja que tenim més fotografies que il·lustren un "art", un costum agrícola, que està en vies de desaparició. Per a què estiga a la retina, es bo anar repassant els moments més importants. Hui tractem l´estampa de traure el canyís. Una vegada l´escaldador aboca el raÏm, s´escampa sobre el canyís i està tot ple, és la hora de eixir cap al sequer, és la hora de traure canyís. Els homes feien aquesta tasca, agafant el canyís amb les dues mans, un davant i l´altre darrere. En arribar al lloc el depositaven sobre el sòl, però poc a poc.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: escampar al canyís

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: escampar al canyís

Escampar els raïms que ha deixat l´escaldador sobre el canyís es també una part de l´escaldà. Normalment s´encarregat les dones d´aquest menester, si no les hi havia com en aquest cas de la fotografia, ho feien els homes. Al canyís estava preparat amb els pilons corresponents, quasi sempre cinc pilons, per tal de que després a les piles de canyissos no es tocaren uns als altres a l´hora d´empilar-se.

 

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Abocar el raïm al canyís

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Abocar el raïm al canyís

Una altra de les estampes típiques de l´escaldà és la que contemplem hui. L´escaldador -en aquest cas un veí de la localitat veïna de Jesús Pobre, fent una demostració al riurau gran del Senyoret fa dos setmanes- aboca el raïm ja escaldat i buida la caça damunt del canyís.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Escaldar el raïm amb la caça

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Escaldar el raïm amb la caça

L´estampa de hui és el moment més important per a l´escaldador i d´això i de la climatologia desl dies succesius depen tot. Amb la caça (recipient metàlic en forma de caldera amb un mànec) tota plena de raïm l´escaldador mulla, entrar i eixir, tot dins la caldera.

A la fotografia es pot veure al Ti Toni Porra fent aquesta acció. Vegeu com l´envolta el fum de la caldera que està bullint.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: sosa, raqueta i bromera

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: sosa, raqueta i bromera

Tres elements més a la sèrie d´estampes de l´escaldà que estic oferint-los al blog del Cronista de Gata, la d´Alacant. En aquest cas es tracta de tirar la sosa a la caldera, per tal de que comence el procés de bullir. La raqueta és l´instrument que recollirà la bromera que va surant dalt al mig de la caldera. A la fotografia, vegem a aquest llaurador gater fent aquest treball.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: El fogater o llenyater

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: El fogater o llenyater

Per a començar el procés de l´escaldà, al qal estic dedicant-li algunes jornades amb fotografies antigues i no tant velles, és necessari que estiga una figura important i de les primeres, el fogater o el llenyater. Sempre era i és home, molts poquetes vegades era dona. Es preparava, com si fos un rictual, la llenya adequada al costat de la boca d´entrada del fornet d´escaldar. Acompanyant-li sempre la forca procedia a tirar llenya, fins que la caldera d´aigua i altres condiments estiguera bullint.

A la fotografia, Pepe Sariero a la caseta de Toni Porra, fent de fogater. A l´angle superior esquerre es pot veure -com una finestreta- ja encés el mateix fornet.

DES DE DEMÀ DISSABTE NOVA SÈRIE ESTIUENCA: ESTAMPES DE L´ESCALDÀ

DES DE DEMÀ DISSABTE NOVA SÈRIE ESTIUENCA: ESTAMPES DE L´ESCALDÀ

Un costum agrícola que està en perill d´extinció és L´ESCALDÀ. Al blog del CRONISTA DE GATA no vull deixar passar l´oportunitat d´oferir a tots vostés, visitants i usuaris del blog, algunes instantànies pròpies de l´el·laboració del raïm en pansa...

L´escaldà, dia a dia, tindrà una estampa durante una bona temporada ara que és el temps de la calitja i fa 30 anys estaven encara els sequers plens de pansa i ara, malauradament, sols es conserva a les fotografies i a les retines de les persones adultes i més majors, però no de les més joves.

En la primera fotografia de la sèrie, la que serveix d´anunci, porte al blog un moment de l´escaldà...fa uns quants anys a la caseta del Ti Toni Porra. Encara estava ajudant la dona, que hui ja no està entre nosaltres. Dedicat a ella i a totes les dones escampadores de raïm que han existit al llarg dels temps.

COSTUM RELIGIÓS: ALTAR MAJOR AMB LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

COSTUM RELIGIÓS: ALTAR MAJOR AMB LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

Ahir matí recollia la imatge fotogràfica per al blog de l´altar major de la parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Les alfàbegues no eren  molt, molt grans, però donaven molt de colorit, junt amb la imatge de la Mare de Déu dormida. I com sempre la lluna als seus peus i ella amb el mantell blau.

COSTUM RELIGIÓS: HUI DIA 15, FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

COSTUM RELIGIÓS: HUI DIA 15, FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

Gata també conserva el costum de "posar les alfàbegues". La imatge de la Mare de Déu d´Agost presideix des d´ahir matí l´altar major rodejada d´aquestes plantes aromàtiques. La antiga i tradicional festa de la Mare de Déu d´Agost segueix conservant-se a Gata. L´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel s´ompli d´aroma procedent de les "ocinum basilicum" (albahacas, en castellà), que al poble es coneixen com "les alfàbegues de la Mare de Déu".
Les dones gateres que guarden en les seues cases aquests tresors naturals adornen, junt a les dones que any rerre any preparen i vestixen a la Verge, l´altar major i altars adjacents.
Varies voluntàries cuiden durant tot l´any als patis de les seues cases aquestes plantes tan delicades. Dia a dia, les esguiten amb aigua i la planta va creixent. Van tallant-se els ulls, de manera que van adquirint la forma abombada i redona com les coneguem, algunes de gran diàmetre.
Poca aigua, però tots els dies. Aquest pareix ser el secret d´aquestes plantes. La imatge de la Verge dormida, que durant tot l´any està a la part inferior de l´altar de la Puríssima, és colocada per ahir i hui a l´altar major i es rodeja de les alfàbegues, buscant sempre les més grans, més cuidades i més vistoses. L´aroma inconfundible que deixen aquestes alfàbegues, inclús amb tan sols tocar-les, es deixa sentir per tot el temple i a totes les misses (la vespertina d´ahir, la de matí, la solemne de migdia i la vespertina de hui, festivitat de la Verge.

Botànics parlen de les alfàbegues

Faig un recull d´un fragment de "Botànica estimada: Alfàbega (‘Ocimum basilicum L.’)" del desaparegut Joan Pellicer i Bataller (1947-2007, fou un erudit valencià, pioner en el camp de l'etnobotànica a València) on anomena GATA.

"Però allò més singular d’aquesta aromàtica herba és el seu vincle amb el culte de la Mare de Déu Gitada o de l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.
En algunes de les poblacions valencianes on encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat, que corre a mans de les festeres o majoralesses de la Mare de Déu, i constitueix tot un ritus i un secret d’aquestes dones o famílies, que rivalitzen noblement; i a fastuoses processons amb les fadrines bellament i barrocament abillades, en les quals és costum traure les alfàbegues més monumentals al carrer i a ornar amb elles l’església i ofrenar-les a la Verge."

 

 

COSTUM RELIGIÓS-MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA

COSTUM RELIGIÓS-MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA

Demà diumenge 15 d´agost es celebra la festa de la Mare de Déu, també coneguda a Gata com “de les alfàbegues”. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven han superat els 80 anys o ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L´estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa dos anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 94 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïm la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

Publique al meu blog, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el 13 d´agost de 2008.

Fotografia presa a l´altar major de l´església de Gata, el 15 d´agost de 2007.

 

GRAN SOLEMNITAT DEL DIA DEL CORPUS

GRAN SOLEMNITAT DEL DIA DEL CORPUS

Ahir diumenge, 6 de juny, es va commemorar la festivitat del Corpus. A la processó assistí molta gent i pels carrers de l´itinerari habitual va anar acompanyat al rector i la Sagrada Forma, baix del palis. Els cinc altars (Carrer Teulada, Carrer La LLuna, Cantó Carrer Signes-Carrer Teulada, Carrer La Bassa i Carrer Bisserot) van estar profusament adornats.

Les xiquetes comulgants llançaven pètals de flors cada vegada que la Custòdia s´apropava a l´altar i s´alçava la mateixa, cantant himnes eucarístics. Els vora cinquanta xiquetes i xiquets que han pres la Primera Comunió anaven pel centre de la processó. Acompanyaven també mares i pares.

Finalment, la decoració de la murta, mata, flors, baladre i demés vegetació, va ser un al·licient més per a lluir la processó.

Fotografia feta per Verónica Vives. El rector baix palis arriba al primer altar, al carrer Teulada.

 

ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA ( i II )

ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA ( i II )

Avui diumenge 11 d´abril, Vuitena de la Pasqua es recorda a Gata un antic costum religiós: el COMBREGAR DELS MALALTS. Encara es conserva aquesta tradició al poble de CASTELL DE CASTELLS, que aquest matí a les 10 començava el recorregut pels carrers d´aquell poble de l´interior de la Marina Altai tot seguit es feia la processó de l´Eucaristia. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a les dues fotografies que acompanye a l´escrit. La primera es pot veure de prop la comitiva, amb els portadors del palis i el senyor rector (Un dels germans Castelló Quilis) portant el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. La segona s´aprecia més el conjunt, amb el senyor vicari, l´altre germà Castelló Quilis i els dos escolanets. Les dues fotografies estan preses a l´antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d´Espanya. Es pot apreciar al fons la fàbrica del Molí.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l´eixir al carrer. 

 

UN COSTUM ANTIC RELIGIÓS: COMBREGAR ELS MALALTS ( I )

UN COSTUM ANTIC RELIGIÓS: COMBREGAR ELS MALALTS ( I )