Just diumenge farà 200 dies que va començar aquesta sèrie, que hui fa la foto 198. Es tracta de una quadrilla d’amics ben coneguts al poble. Fa uns 50 anys que es van fer la foto. Ací tindrien una vintena d´anys.
Podem reconéixer entre els plantats d’esquerra a dreta a Vicente "la Mel", Paco o Juanito "Sensio" entre altres. Entre els agatxats a Vicente.
Cultura busca assessorament al Marq (Museu Arqueològic d´Alacant).
L’Alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver, i la regidora de Cultura, María Jesús Salvá Monfort, s’han reunit esta setmana amb l’equip directiu del Marq, per a tractar la possibilitat d’assessorament en temes arqueològics per part dels tècnics del museu alacantí.
La reunió, en la qual estaven presents el director-gerent i el director tècnic del Marq, Josep Albert Cortés i Manuel Olcina, respectivament, va girar al voltant de la col·laboració entre les dos institucions, sobre tot respecte a la Col·lecció Museogràfica Municipal de Gata.
Informació i imatge facilitades pel Gabinet de Premsa de l'Ajuntament de Gata.
Capítol V.- El primer cementeri municipal (1932-...)
(A la imatge, vista parcial del cementeri després de la nevada del 26 de gener de 2005)
L´any 1932 i amb la bendició del prevere N´Alejo Sendra Tarrazó s´inaugurà el primer cementeri municipal, encara en ús. El de Gata té la particularitat de tindre als seus carrers una teulada i no banyar-se les caselles ni làpides. Està a la partida Ecles, junt amb la camí que ix de l´Avinguda de l´Ermita i passa per les Costeres acabant a la bassa de regar, ja a la recta de la carretera de Xàbia. El cementeri té 1.310 metres quadrats.
El primer nitxol fou ocupat l´1 d´agost de 1932. La capacitat màxima, ja coberta, però que encara es posen cadàvers de familiars ja reposant en aquest, és de .1670 nitxols. El total de difunts al cementeri primer municipal és difícil nomenar-los, però superaran els 2.500. També es conserven algunes tombes soterrades a terra, de la imminent post-guerra. Es sap que set rectors van ser soterrats a aquest cementeri a la passada contienda civil, però després van ser exhumats a una zanja comuna i dos a caselles. La proporció dels nitxols es d´un rectangle que rodant té les parets plenes i al mig diverses files. El rectangle ocupa 1.100 nitxols amb una altura de 5. En 1981 es van fer 90 nitxols més en files al mig. Després a l´any següent 90 més. Així fins un total de vuit files.
En el centre del cementeri primer municipal hi ha un carrer de xiprers i una creu. A mitat del cementeri, a la part dreta, sempre mirant des de l´entrada, hi ha un xicotet panteó de la familia dels "Tenders" amb un altaret.
Aquest cementeri municipal primer té comunicació a mitat de la part esquerra amb el segon municipal, del qual ja parlaré demà, per mig d´un accés elevat degut al terreny.
SANT NARCÍS de Jerusalem va ser bisbe d´aquelles terres d´Israel. Va viure entre els segles I i II d.C. molt santament. Diuen d´ell que era pacient i amb molta fe. Va morir molt vell a l’edat de cent-setze anys.
Pel que als refranys en pose un del dia de hui i un altre del temps, de Tots Sants:
PER SANT NARCÍS, CADA MOSCA EN VAL PER SIS.
LLAURADA PER TOTS SANTS MATA L´HERBA DELS CAMPS.
FONTS:
www.santopedia.com (santoral) i diverses (refranys).
12 de març de 1987:
Un diario anglés publicava un reportatge sobre el Museu: GATA’S MUSEUM ONLY LACKS VISITORS! arrel de la publicació d´Información d´Alacant. Al muntatge fotogràfic reproduit del diari anglés dos vistes de l´antic museu, ara ja desaparegut d´aquest lloc.
16 de març de 1987, diari INFORMACIÓN d´Alacant:
CINCO MUERTOS Y DOS HERIDOS EN ACCIDENTES EN EL FIN DE SEMANA..."GATA DE GORGOS...1". Es produïa a l’A-7 en el terme de Gata.
17 de març de 1987, diari CANFALI MARINA ALTA:
PRIMERA VICTORIA A DOMICILIO DEL GORGOS.
18 de març de 1987, diari INFORMACIÓN d´Alacant:
GATA DE GORGOS: DETENIDO UN RECLAMADO.
22 de març de 1987, CANFALI MARINA ALTA:
VII TROFEO INTERCLUBS DE CICLISMO EN JÁVEA. Gaters a la carrera.
Al diari INFORMACIÓN d´Alacant:
CAYÓ EL BADAJO DE UNA CAMPANA.
Ja tenim per a la història local una altra dada:
El dia 19 de març de 1987, festa de Sant Josep, a l´eixida de missa, revoltant les campanes, va caure el picot de la tercera campana per tamany a la plaça. Per sort, no va causar danys personals ni materials. Si va deixar un senyal al pol.
La fotografia de hui dijous torna a ser de grup. Un grup de xiques mudaes passejen als voltants d´aquests dos arbres grans i frondosos. No he pogut identificar les persones ni el lloc, si algú dels usuaris ho coneix, ja sap només té que posar el comentari i seria la notícia canviada.
Observeu com gaudien del temps d´esbarjo abans, no com ara. No hi havia cotxes i el temps pareixia que anava més lent.
A la imatge, el moment en el qual la banda Unió Musical de Gata s´acosta al nou parc -any 1984- per a ser inaugurat. Era el solar on estava l´antic cementeri i per tabú i el lloc mai es va utilitzar. Foto Pons.
Capítol IV.- Del parroquial al municipal.
Fent un resum dels anteriors capítols, recordar que en 1886 es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial, com aixina ho posava en les portes del mateix. Està al peu de la Muntanyeta del Calvari. La parcel·la tenia un total de 1.420 metres quadrats. Pertanyia a la partida “Ecles Bajos”, en una “ladera” del Tossalet del Calvari molt a prop d´este. Beneix l´obra el rector “párroco” Juan Martínez Blasco.
Més tard tindria que ampliar-lo. En 1904, es documenta en l´Arxiu Parroquial de Gata, s´adquirix “una cruz para el cementerio” i en 1907 es cobren 419 pessetes “por los nichos construidos”.
En 1919, el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial, ja que este resultava insuficient davant les necessitats del poble.
Les obres de desmantellament del cementeri s´iniciaren en 1984. Esta parcel·la es cedida per part de l´Arquebisbat a l´Ajuntament, per a fer un parc infantil, que finalment restarà en desús.
El nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits en 1927. En la sessió del 14 d´agost d´eixe any s´aprova en el Pla d´obres vitals per al municipi, l´adquisició del solar i el manteniment del cementeri públic municipal, com a necessitat urgent, ja que l´actual té una pèsima higiene, està molt prop del poble, és de reduïda extensió, està en deplorable conservació i està complet de cadàvers.
En 1928, està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. Per davant del mateix passa el camí rural que pren el nom popular de “Camí del Cementeri”, una volta finalitza l´actual Avinguda de l´Ermita. Este camí té un total de 1.310 metres de longitud, des de la via del tren a la carretera de Xàbia i un desnivell de pujada fins un poc més enllà del cementeri i després una forta baixada.
El cementeri tingué un pressupost inicial de 36.868,33 pessetes i les expropiacions es pagaven a 7.500 pessetes.
El 5 de maig de 1929 s´acorda l´avanç o prèstec a l´Ajuntament de 20.000 pessetes per a les obres de construcció del cementeri públic municipal. La raó és la urgència de les obres.
En 1931 es fa un pregó al veinat per a que tots els que desitgen realitzar obres de nivellació o explanació del pis del nou cementeri en construcció ho facen. Presenten plecs per a l´explanada del nou cementeri, el Centre Obrer Socialista de la població i Gaspar Feliu García, adjudicant-li l´obra a Gaspar Feliu García, per 525 pessetes per 20 dies.
Ja ultimant-se les obres, el 9 de juliol de 1931 s´acorda l´adquisició de pedres tosques de Xàbia per al nou cementeri municipal. Els manyans presenten les portes de ferro, a través de catàlegs, per a poder elegir quina seria l´entrada del nou cementeri.
El 25 d´abril de 1932, Any de República, s´acorda realitzar un pregó públic invitant al veinat per a que informe el que estime més pertinent, amb respecte al avantprojecte de Reglament i Ordenament Municipal del Servici de Cementeris.
Altre pregó dos meses més tard, servirà per que els que vulguen desempenyar el càrrec de soterrador, ho sol·liciten en 15 dies.
Precisament, la II República té incidència en els enterraments catòlics de Gata: Es remet un ofici al rector “párroco”, d´acord amb el Decret del 9/9/1931, per a que s´abstinga d´autoritzar ni celebrar cap sepeli o soterrament catòlic, sense que prèviament es justificara davant l´Alcaldia amb la declaració.
Es presenten tres instàncies al càrrec de soterrador. Com dos d´ells són de la veïna població de Xàbia, el 18 de juny de 1932 s´acorda sol·icitar informes de l´Alcalde, Jutge municipal i Comandant de Puesto de la Guàrdia Civil d´esta, per a saber dels veïns d´aquella José Buigues Sanchís i Vicente Ferrer Catalá, que han sol·licitat el càrrec de soterrador.
En la sessió del 25 de juny d´eixe any (1932) s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. Es prepara la assistència de la Corporació Municipal i la banda de música al dit acte, que ha de solemnitzar-se el dia 3 de Juliol a les 9 del matí.
En la sessió, s´acordà dirigir un atent ofici al rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d´eixe dia, el 3 de juliol, s´abstinga d´ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri.
La sessió del 23 d´octubre de 1933 acordà que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.
DOCUMENTACIÓ: Arxiu Parroquial.
7 de març de 1987, INFORMACIÓN d´Alacant:
EL GORGOS C.F. BAJO MÍNIMOS.
10 de març de 1987, diari CANFALI MARINA ALTA:
L´ASSEMBLEA COMARCAL D´UPV TRIA ELS SEUS REPRESENTANTS EN L´ASSEMBLEA DE PAIS.
EL GORGOS POR FIN REACCIONÓ FRENTE AL MOGENTE
RESTAURANTE "EL CORRAL DEL PATO": XII TROFEO INTERNACIONAL DE TURISMO, HOSTELERÍA Y GASTRONOMÍA. A la fotografia publicada al CANFALI M.A. eixe dia es veuen als protagonistes al sopar de lliurament del premi: D´esquerra a dreta: Teresa, Ana i Vicent.
11 de març de 1987, INFORMACIÓN d´Alacant:
GRUPO ESPELEOLÓGICO GATENSE
15 de març, al mateix diari:
CONCIERTO DE JOVEN ORQUESTA DE CÁMARA.
La biblioteca pública municipal de Gata s’ha unit a les celebracions de l’any hernandià amb una sèrie d’activitats. Aprofitant que el proper 30 d’octubre es compleixen 100 anys del naixement del poeta oriolà MIGUEL HERNÁNDEZ, la biblioteca ha posat a l’abast dels usuaris una mostra de la seua obra i la història de la seua vida. A més, divendres 29 d’octubre, a l’hora del conte, que se celebra cada divendres a les 12 hores, es llegirà el seu conte “El potro oscuro” i així poder acostar la figura del poeta als més menuts.
Informació i imatge facilitades pel gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.
Es la festa de SANT SIMÓ, deixeble de Jesús. Cananeu que fou màrtir. També la de l´altre apòstol SANT JUDES TADEO. Als dos Jesús els va dir una veritat com un temple. Hui estan units al santoral.
Pel que fa al refranyer i com cada vegada s´apropa més Tots Sants, en pose tres d´aquesta època de l´any:
DE TOTS SANTS A L´ADVENT, NI MASSA PLUJA NI MASSA VENT.
DE TOTS SANTS A SANT MARTÍ, ONZE DIES I UN MATÍ (11 de novembre és Sant Martí).
DEL NOVEMBRE, TOTS SANTS ÉS EL PRIMER I SANT ANDREU EL DARRER (31 de novembre és Sant Andreu).
FONTS:
www.santopedia.com (santoral) i diverses (refranys).
La fotografia de hui ens porta a les festes de 1957. Resaba el peu de foto que molt acertadament anava posant-se als programes de festes que era eixe any. Els quatre amics es recolzen am una moto d´època, de fa més de 50 anys. No era com les d´ara, clar està.
De 1886 a 1932 va estar en vigència un altre cementeri al poble. Estava fora d´ell, però no molt. A la part de baix de la muntanyeta del Calvari junt a les vies del tren, pràcticament, es va construir el cementeri parroquial, a impuls del prevere En Joan Martínez Blasco, el mateix que va manar fer l´actual casa abadia, va fer reformes a l´església i va fer la coneguda "Caseta de la Lepra".
En 1886 es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial, com aixina ho posava en les portes del mateix. Està al peu de la Muntanyeta del Calvari. La parcel·la tenia un total de 1.420 metres quadrats. Pertanyia a la partida “Ecles Bajos”, en una “ladera” del Tossalet del Calvari molt a prop d´este. Beneix l´obra el rector “párroco” Juan Martínez Blasco.
Com ja he dit el cementeri parroquial s´ubicava en una de les llomes del Tossalet-Calvari. En un llibret amb tapes de color roig que es conserva a l´Arxiu Parroquial figura la llista general d´inhumacions, des de 1926 a 1929. Pàgines 4 a 11; la relació dels soterrats a cadascun dels ninxols: Pàgines 74 a 139. En total es van ocupar 545. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent. Tant la mare, Esperanza (+18-10-1864), com el rector Don Francisco Martínez, rector que fou de Gata (+30-6-1884) estaven soterrats al cementeri parroquial (ninxols 92-93). La familia els traslladà a Dénia el 22-6-1888. En el ninxol 108 fou soterrat Don Vicente Pedrós Ferrer, vicari natural de Gata, mort als 45 anys, el 19-4-1888. El ninxol era propiedad d´ell. L´any 1923 estant de rector Don Andrés Escrivá Sancho es van construir 45 ninxols des de el número 501fins el 545, ambdós inclosos.
La construcció va costar 1.512 pessetas. “En vista de lo mucho que costaron y con el fin de que el Culto y Fábrica tuvieran alguna ganancia y ventaja se aumentó el precio de cada nicho”. Es va ocupar fins el ninxol 541, que li va correspondre a Simeón Signes Costa.
La Visita Pastoral dels dies 2 i 3 de juny de 1895 que la va fer el Rdmo. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquebisbe de la diócesis. El rector era En Juan Martínez. L´acta de la visita diu del cementeri que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes. Hi ha començat un pantió especial per a rectors; la administració corre a càrrec del Sr. rector qui conserva la clau. Hi ha un lloc destinat fora del cementeri catòlic pels que moren fora del Si de l´Església.
El document de les finques de l´església, de data 9 de juny de 1928, està incomplet. D. Joaquín Alfonso Bosch. Diu del cementeri que està en actual servici, situat en les últimes estribacions del Sud del collado anomenat Tossalet, (...) “con una parcela, fuera de los muros ante la fachada”. (...) “Forman una sola finca con mencionado cementerio dos caminos orlados de cipreses a ambos lados; uno que partiendo del caminal de la Capilla del Ssmo. Cristo tiene cincuenta metros de largo por seis de ancho y otro que partiendo de la finca de la Capilla del Ssmo. Cristo...".
Finalment, a l´inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, de l´any 1945, ja construit i en ús l´altre, el municipal, es diu al respecte del cementeri parroquial: "2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”, término de Gata de Gorgos de 35 x 32,70 metros, con una parcela fuera de los muros ante la fachada de 35 x 5 metros, lindando al Sur con la línea férrea y al Oeste, Norte y Este con tierras de Francisco Salvá Gil. Este inmueble está exento del Impuesto de Derechos reales y está inscrito en el Registro de la Propiedad de Denia el 18 de enero de 1944. Hállase presentado en dicho Registro con el nº 1.429, Diario 5."
Als anys 80 del segle XX, una vegada cedit el solar de l´Arquebisbat al poble, per haver passat quasi cent anys, es destina sent alcalde Eduard Adolf Mulet Salvá a parc infantil, la qual cosa no va obtindre cap resultat. Va ser tema tabú el lloc i allí es va perdre tot el material i cap xiquet va fer ús de les instal·lacions.
DOCUMENTACIÓ: Arxiu Parroquial.
Per a informar sobre la nova llei
Creama Gata va oferir ahir una jornada de difusió de la prestació per fi d’activitat dels treballadors autònoms. Amb esta jornada, organitzada per ATA (Autònoms Comunitat Valenciana) i finançada per la Generalitat Valenciana, es pretenia donar a conèixer el nou sistema específic de protecció que estableix la nova llei, i les principals repercussions que tindrà la seua aplicació sobre este col·lectiu.
Una vintena de treballadors autònoms van participar en la sessió informativa que va tindre lloc al Centre Social de Gata a les 19: 30 hores.
En la jornada es va explicar de manera general la llei 32/2010, de 5 d’agost, que estableix un sistema de protecció per cessament de l’activitat dels treballadors autònoms, i les principals novetats que esta introdueix, així com els requisits per a sol·licitar la prestació, duració i quantia, suspensió i extinció del dret a la prestació, incompatibilitats, ... La sessió va finalitzar amb un torn de dubtes i preguntes on els assistents van poder resoldre les diferents qüestions.
Informació i imatge facilitada pel Gabinet de Premsa, Ajuntament de Gata.
La regidoria de Serveis Socials, que dirigeix Maite Signes, ha presentat el nou servei tècnic a dependents que entrarà en funcionament en breu. Principalment, es tracta de la utilització i préstec de material tècnic a través del Servei d’ajuda a Domicili de què disposa el departament.
L’adquisició del material, valorat en 12.000 euros, s’ha realitzat a través dels fons estatals d’inversió local destinat a programes de Serveis Socials.
Així, el departament ha adquirit, entre altres materials, grues de mobilitat, un llit elèctric, baranes, cadires de rodes, seients de bany, seients elevadors, caminadors, bandeja llavacaps, ...
Actualment, l’ajuntament està preparant la normativa que regularà la utilització, préstec i lloguer d’este material.
Informació i imatge facilitades pel Gabinet de Premsa, Ajuntament de Gata.
3 de març de 1987, CANFALI M.A.:
Seguia el Gorgos sent el protagonista: ALERTA ROJA PARA EL GORGOS. Era el colista. I seguia fent declaracions a la banqueta del Xàbia el seu entrenador, el gater Vicent Font: VESTUARIOS. VICENT FONT: "MUCHOS NERVIOS EN EL PRIMER TIEMPO".
5 de març de 1987, INFORMACIÓN:
URBANIZACIÓN DE "LA ERA DE BORONAT". Començava la urbanització i els carrers en forma de "H".
6 de març de 1987, INFORMACIÓN:
S´informava sobre el cens del poble: GATA DE GORGOS. CENSO DE POBLACIÓN: 5.156 HABITANTES. Dels 2.582 varons i 2.593 femelles, després, a l´1 de gener de 1987, es va passar a 2.571 varons i 2.585 femelles). Total: 5.156.
Ja tenim altres dades per a la història:
La urbanització de l´Era de Boronat començà a febrer-març de 1987.
A l´1 de gener de 1987 Gata tenia 5.156 habitants: 2.571 eren homes i 2.585 dones.
SANT VICENT DE TALAVERA va nàixer a aquest poble toledà al segle III. Junt amb els seus germans Sabina i Cristeta van caure màrtirs l´any 304, ja dins del segle IV.
Més refranys hui sobre Tots Sants que és dilluns que ve. En pose dos:
QUINZE DIES ABANS TOTS SANTS I QUINZE DIES DESPRÉS, TEMPS DE BON SEMBRAR ÉS
ENTRE TOTS SANTS I LA NATIVITAT, ENTRA L´HIVERN DE VERITAT
FONTS:
Diverses (refranys) i www.santopedia.com.
Poc a poc estic arribant a les 200 fotografies antigues, dia a dia. Hui pertoca una de caça. A un programa de festes es recopilava aquesta foto. Com estem en plena època de caçera des de que es va alçar la veda el 12 d´aquest mes, aquest és un homenatge a un gran caçador i perdiguer. Seguint la lectura del programa posava "Lluís de Betriu. Tirant al "Tir". Any 1946. Mireu amb quin poderiu agafava l´escopeta.
Recordeu quan el camp de tir, ara camp de vol d´avions teledirigits, estava en ús a les Alcolaies. Mireu si havia xiquets i persones majors mirant.
La biblioteca de Gata va commemorar la passada setmana el "Dia de la Biblioteca" que se celebra el 24 d’octubre amb diferents actes. Divendres 22 d’octubre donaren els carnets de la biblioteca i un llibre als bebès nascuts al 2010 dins la campanya Benvinguts a la lectura. La biblioteca ha lliurat ja 32 carnets als recent nascuts i seguirà lliurant-ne fins a final d’any amb la intenció d’animar als pares a portar als xiquets a la biblioteca i els llisquen contes des de ben menuts. Es va celebrar en tot el món el DIA INTERNACIONAL DE LES BIBLIOTEQUES per encomiar el seu paper rellevant dins la societat en la difusió de la Cultura. Com que en aquest any 2010 el dia 24 va caure en diumenge i la nostra biblioteca estava tancada, es van realitzar els actes divendres 22 d'octubre.
La Biblioteca de Gata va preparar un dia complet d'activitats per a totes les edats, des dels ben menuts fins als adults amb el següent programa:A les 9.30 hores es va realitzar el "Taller d'ordinador per als alumnes del TAPIS". Amb aquesta activitat el que s'intentaa era apropar tant les noves tecnologies com la biblioteca i els seus serveis a les persones amb discapacitats i així donar-los independència i seguretat a l'hora de realitzar activitats quotidianes.
A les 12.00 hores es va fer "L'hora del Conte" què, com tots els divendres es dirigia als menuts. És una activitat plenament consolidada dins la biblioteca i amb una gran afluència de públic. Aquest divendres el conte que es va contar amb més gana inclús, si això és possible! era "RENATO".
A les 19.00 hores es va fer el ja comentat "Benvinguts a la lectura". La biblioteca de Gata va donar la benvinguda als nou nascuts i els va regalar el seu primer llibre i el Primer Diari de Lectura. A més se'ls va fer lliurament del carnet de lector a cadascun d'ells i es va orientar als pares al voltant de com fomentar, ja des de bebès, el gust per la lectura i de tot el que poden trobar en la biblioteca per ajudar-los en la criança dels seus fills.
Finalment, a les 20.00 hores es va reunirà el "Club de lectura Gata". Aquest mes el llibre a tractar i comentar serà el de Madame Bovary de l'autor Gustave Flaubert.
A més, a la Biblioteca tindrà una mostra dels llibres de Miguel Hernàndez a disposició dels usuaris i uns panells informatius sobre la seua vida des del dia 18 fins el 31 d'octubre.
Informació facilitada pel Gabinet de Premsa de l´Ajuntament i per la Biblioteca Pública Municipal de Gata.
Capítol II: "Lo fossar de l´església..."
D´aquella necròpolis islàmica que parlava ahir, els gaters "cristians" repobladors van passar a ser soterrats a un altre lloc. "Lo fossar de l´església" podia ser el lloc escollit. Sabem per dades històriques del Capbreu de 1635 que aquest existia. Dos segles més tard encara està al costat de l´església. Madoz ho detalla molt bé en 1849:
"El cementerio consistía en una sepultura contigua a la iglesia, pero colocada en la parte de fuera del pueblo, a la que se entraba por una puerta que había al lado del presbiterio. De desear fuera que la alejasen algo más del casco para que no dañase a la salud".
Trenta-sis anys més tard el rector En Joan Martínez Blasco decidiria fer-ne un cementeri parroquial. D´això ja parlem demà al següent capítol.
FONT:
Extracte d´interés de la veu GATA ( Diccionario geográfico estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Pascual Madoz, Tomo XIV. Madrid, 1849).
Faig un recull hui dels dos primers dies del mes de març de fa 23 anys, 1987. Com encara no publicava fotos passe més ràpids els dies.
1 de març de 1987 diari CANFALI M.A.:
Es podia llegir: LA CAMPANYA D´ANIMACIÓ JOVENIL DE LA MARINA ALTA JA TÉ CALENDARI. El 15 de març actuaria l´Orquestra Comarcal Jovenil a Gata.
Al diari LEVANTE: UPV ELIGIÓ A SUS HOMBRES PARA LAS CANDIDATURAS. El gater Carles Mulet anava als comicis autonòmics per Alacant.
2 de març de 1987, diari INFORMACIÓN d´Alacant:
CASI AL FINAL PUDO GANAR LA NUCÍA AL GORGOS (1-0). El comentari es feia des de La Nucía.