Blogia

CRONISTA DE GATA DE GORGOS

COM ERA GATA FA...23 anys: 24 i 25 (1) de juliol de 1987.

COM ERA GATA FA...23 anys: 24 i 25 (1) de juliol de 1987.

Les festes patronals eren les protagonistes dels diaris:

24 de juliol de 1987:

INFORMACIÓN: PRIMER CONCURSO DE COCINA.

COMARCA: FIESTAS EN GATA DE GORGOS, DEL 29 DE JULIO AL 7 DE AGOSTO. PROGRAMA DE FIESTAS: RESUMEN DEL AÑO GATENSE. LA ASOCIACIÓN DE AMAS DE CASA REALIZARÁ UN CONCURSO DE COCINA.

25 de juliol de 1987 ( I ):

Inicie hui una sèrie de capítols d’aquest dia, que es publicà a

CANFALI MARINA ALTA el PROGRAMA DE FESTEJOS i una entrevista amb l’alcalde que parlava: EL CENTRO MÉDICO, A PUNTO DE SER UNA REALIDAD.

A la fotografia, l’alcalde de 1987 Eduardo Adolfo Mulet Salvá, davant el nou depòsit d’aigües potables de Les Boleries.

 

 

LA MATINADA MÉS GELADA, FINS ARA: la del 3 al 4 de desembre.

Sens dubte, i fixant-nos amb els termòmetres, la passada ha estat la matinada més gelada a Gata i molts pobles del voltant. Al camp, una forta gelada ha fet que hi haguera escarxa fins les 9 del matí que ha eixit el solet. La sensació de fred ha estat sobre els 0 graus. Els termòmetres sobre 2 graus dalt zero. Una matinada molt freda a Gata. 

SANTS I REFRANYS: Hui dia 4 és Santa Bàrbera i Sant Joan Damasceno.

SANTA BÀRBERA DE NICOMEDIA era turca. Màrtir i verge, vixqué entre els segles III i IV. Abans aquest nom era prou sovint posat a Gata. Ara hi ha poquíssimes dones que porten aquest nom. Santa Bàrbera és la patrona de bombers, artificiers, artillers i miners.

Per altra part, SANT JOAN DAMASCENO era de Damasco. Va viure entre els segles VII i VIII. Doctor de l’església, monjo i rector. Renuncià a la vida acomodada que li proporcionava el càrrec polític de son pare i entrà al monestir de Sabas. D’allí passà a Jerusalem a l’església del Sant Sepulcre. Destacà per la seua intensa activitat literària. L’Església el recorda hui 4 de desembre, encara que en molts llocs es manté la data tradicional antiga de festejar-lo el 27 de març.

Pel que fa als refranys, fent honor a la santa que hui es celebra, en pose tres:

NO RECORDAR-SE DE SANTA BÀRBERA FINS QUE TRONA.

SANTA BÀRBERA BENDITA, LLIURA-NOS DELS TRONS...

SANTA BÀRBERA BENDITA, QUE ENS GUARDE LA COLLITA. 

FONTS:

www.santopedia.com i variades (refranyer).

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 233 -

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 233 -

Ja estem, hui dia 3, a la fotografia 233. I van passant els dies i les fotografies antigues. Hui porte al blog una foto de 1948. Era davant la serreria del pare "dels Texanos", enfront mateix de l’estació, on ara és el Bar Ca Blai i comença ´la baixada cap al "forat", el pas soterrani que travessa per baix les vies del tren.

La urbanització del Passeig d’Alacant encara no era efectiva. Hi havia algunes cases al·lineades i res més. Observeu el model de cotxe d’època, tot una passada de cotxe. 

COM ERA GATA...fa 23 anys: 19 a 21 de juliol de 1987.

COM ERA GATA...fa 23 anys: 19 a 21 de juliol de 1987.

Les festes, els serveis socials i el nou govern municipal, era el centre de informació d’aquestos dies.

19 de juliol de 1987, INFORMACIÓN:

GATA DE GORGOS DETENIDOS TRES PRESUNTOS "TIRONEROS".

20 de juliol de 1987, INFORMACIÓN:

MUCHAS ACTIVIDADES DEPORTIVAS EN LAS FIESTAS DE GATA DE GORGOS. DEL 30  D EJULIO AL 5 DE AGOSTO.

21 de juliol de 1987:

INFORMACIÓN: SERVICIOS SOCIALES.

CANFALI MARINA ALTA:

ASÍ SERÁ EL DEPORTE EN LAS FIESTAS PATRONALES. LAS AMAS DE CASA PREPARAN EL PRIMER CONCURSO DE CONCINA EN LAS FIESTAS. NOVEDADES PARA ESTAS FIESTAS PATRONALES.

GATA. EL ALCALDE, YA HA NOMBRADO A LOS CUATRO TENIENTES DE ALCALDE.

Tenim ja dades per a la història:

Els quatre tinents d’alcalde de la legislatura 1987-1991 eren: Antonio Soler, Francisco Pedro, Aurelio Signes y Ana María Soler.

Com s’acostaven les festes la Diputació Provincial d’Alacant posava l’anunci a Canfali Marina Alta i una fotografia de bous al Raval, precisament la que reproduisc al blog. Es veuen les barreres que tancaven davant de Ca Toni Porra a la Placeta de Sant Antoni, quan feien bous al carrer al barri del Raval. També aquesta, encara que estiga a aquesta secció, no deixa de ser una foto antiga, que ja ha passat a la història.

BETLEMS DE GATA. Cada dia un...

BETLEMS DE GATA. Cada dia un...

Mentre no isc a veure algun que altre aparador ("escaparate") on s’haja posat un betlem per adornar-ho millor, seguisc posant els betlems del record. De "Amics del Betlem" i d’altres familiars.

Hui porte al blog un altre betlem, per què així vaig dir que fins la candelària posaríem un darrer l’altre, cada dia. A aquella exposició a l’Ajuntament vam aprofitar per a fer per parts tot el betlem de José Soler "Pepe el Sastre". Podeu veure com es destaca l’església que va fer ell i l’escena de la Presentació al Temple que allí davant es representa.

Aprofite per dir-vos que un dels més grand betlems del món està ara exposant-se fins el dia 9 de gener a la ciutat d’Alcoi. És el betlem Bancaixa, amb tres parts i més de 1.400 figures. Valdrà i molt la pena visitar-lo. Podeu aprofitar aquest pont, en el qual estem per a veure’l. Està exposat a la Plaça de Dins. Ja us donaré més dades.

 

SANTS I REFRANYS: Hui dia 3 és Sant Francesc Xavier

SANT FRANCESC XAVIER és el sant navarrés més universal, per això hui es
celebra el DIA DE LA COMUNITAT FORAL DE NAVARRA.
Aquest sant va nàixer a Xavier (Navarra) i va morir de missioner a la Xina. Vixqué entre els anys 1506 i 1552 i fou canonitzat en 1622. Fou confessor, Missioner, Religiós jesuïta i rector. De bona família, estudià a la universitat de París on coincidí amb Íñigo de Loyola, el qual el va convencer de la temporalitat dels béns terrenals i de la ingent llavor que restava per fer a tots els pobles amb el missatge de Jesús.

Treballà a la fundació de la Companyia de Jesús i va fer una incansable tasca d’evangelització. Va recórrer mig món, des del cap de Bona Esperança fins la Índia o Xapó. Va morir a les portes de Xina tal dia com hui en 1552. Es el patró de les missions i, com ja he dit, de la Comunitat Foral de Navarra.

Pel que fa als refranys, en busque un del santoral d’aquests dies. Si ahir
diem que es celebrava Santa Bibiana, d’aquesta santa trobem, i ahir va fer
un arruixat encara:

SI PLOU PER SANTA BIBIANA, PLOURÀ 40 DIES I UNA SETMANA.
Un altre del mes de desembre graciós:
QUI EN DESEMBRE HA DE FESTEJAR, VORA EL FOC S’HA DE FICAR.

FONTS:
www.santopedia.com; www.ditespopulars.cat i dbalears.cat/actualitat.

FOTOGRAFIES ANTIGUES ( Gata en el record ) - 232 -

FOTOGRAFIES ANTIGUES ( Gata en el record ) - 232 -

Torne a publicar altra fotografia, aquesta de PONS i de l’any 1985, de la banda de música. Com veuen és en color, però també és històrica ja. Està feta al carrer La Bassa, per què s’assajava dalt de l’Ajuntament. Encara no estava construit el Casal de la Música, encara no hi havia tocat el "Gordo".

La fotografia també va formar part de l’exposició dels 140 anys i ja es pot veure l’augment de xicones a la banda i la joventud que anava imposant-se. El director era Juan Salvador Oliver Castellanos, que apareix a la fotografia el primer plantat per l’esquerra, just davant la bandera.

Records i més records. Gent que ja no està entre nosaltres. Tots han format i formen poble, el poble de Gata.

COM ERA GATA FA...23 anys: del 10 al 17 de juliol de 1987.

Es parlava d’obres del poble i de la preparació de les festes.

10 de juliol de 1987, INFORMACIÓN:

GATA, OBRAS DEL CENTRO MÉDICO.

15 de juliol de 1987, INFORMACIÓN:

Un succés: EN LOS ÚLTIMOS DÍAS. LA GUARDIA CIVIL DETUVO A CATORCE PERSONAS EN 10 LOCALIDADES ALICANTINAS. Una d’elles era GATA DE GORGOS. 

17 de juliol de 1987, divendres, a COMARCA:

SE PREPARAN LOS CONCURSOS DE LAS FIESTAS DEL CRISTO.

CONTINUAN LAS OBRAS EN LA CONTROVERTIDA "H" DE LA ERA DE BORONAT.

Ja tenim dades per a la història:

La urbanització "Era de Boronat" entre la travessa de la Nacional i el carrer Teulada es va produir l’any 1987.

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol IV i últim )

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol IV i últim )

Arribe a la fi de l’extensa biografia d’aquest fill il·lustre de Gata, el Bisbe Servera. Altres vegades tornaré a parlar d’ell, dels seus biògrafs i dels llibres que parlen d’ell. Però per ara deixarem en aquesta sèrie al Bisbe, perquè hi ha altres personatges, fills de Gata, que ens esperen.

(Continuació des del Capítol III...)

Mort del prelat de Cádiz:

Les cròniques diuen que en la nit de l´Epifania del 6 de gener de 1782 rebé els Sants Sagraments. Se li aplicaren totes les indulgències. Es va fer llegir els salms penitencials, exhortava als seus nebots i domèstics a voler-se.

Morí el 12 de gener de 1782, a la 1:30 hores de la matinada, celebrant-se el funeral i soterrar amb el ceremonial de costum a la catedral Vella de Santa Creu i depositant-se les seves restes en la seva Capella de les Relíquies. Les restes del bisbe Servera es troben actualment a la Catedral Nova.

El Dean i Cabilde celebrà en la Santa Església Catedral de Cadis el dia 28 de febrer una “Oración fúnebre que en las solemnes exequias...a la amable memoria de su Illmo. Prelado el Señor Don Fr. Juan Baptista Servera (que de Dios goce)”, a càrrec del Dr. Cayetano María de Huarte y Briviesca, Prebendat de la Catedral y Examinador Sinodial del seu episcopat.

La Germandat de la Santa Charidad celebrà també per l´ànima del prelat difunt solemnes exèquies en la seua església de l´Hospici, el dia 17 d´abril de 1782, amb “Elogio fúnebre” a càrrec d´En Nicolás Madera i Mora.

El poble de Gata a l´època del bisbe Servera:

En la història, el poble de Gata pertanyia en 1735 a la Jurisdicció alfonsina del Conde d´Alcúdia. En 1773, Gata era poble de la Governació de Dénia.

Pel que respecta a la demografia, el bisbe Servera tenia 6 anys, es a dir, en 1713, quan Gata tenia 100 veïns; a l´any següent, 1714, hi havia 110 veïns.

Quan Frai Joan Baptista comença la tasca de Definidor General de l´ordre franciscana (1762) es produeix a les platges de Dénia un fet molt important per la vida religiosa dels gaters. Mosén Vicent Mulet troba la imatge del Crist del Calvari, el que seria el volgut patró de Gata. Aquest any comença a construir-se l´ermita del Tossalet i a l´any següent ja es posa la imatge al seu camarí, la posa el mateix Pare Mulet.

En 1768, quan Servera es nomenat bisbe de Canàries, Gata té 996 habitants. Dos anys més tard, mentre continuava el seu episcopat a les illes, es celebra el 25 de febrer la primera missa a l´ermita del Crist i el 22 de novembre morí a Dénia, el Pare Antoni Vicent Mulet i Monfort, que va trobar i donar al Crist.

Quan va nàixer Frai Joan Baptista (1707) estava regint els destins de la parroquia de Sant Miquel Arcángel de Gata, Mosén Gregori Gisbert (el rector número 11 des de la creació del Curato per mitjà de Felip III, amb llicència del papa Gregori XIII, en 1574). A la partida de bateig diu: yo Fray Guillem Gisbert”. Gisbert estigué de rector des del 13 de gener de 1692 fins el 30 de novembre de 1736. Va morir regentant la parròquia.

Durant la vida de Joan Baptista, fins 1782, Gata va tenir dos rectors més: En Tomàs Gil, que tan sols va estar sis mesos (de desembre de 1736 fins a 20 de maig de 1737) i En Tomás Borrell, que estigué de 1737 a 1787, data en la qual va morir a Gata i fou soterrat a l´altar major del temple parroquial.

CRONOLOGIA-RESUM:

1707:

12-Juliol: Naixement de Joan Baptista Servera i Signes.

13-Juliol: És batejat a l´església parroquial de Gata, per Frai Guillem Gisbert.

1722: Joan Baptista pren els hàbits a l´ordre dels franciscans descalsos.

1723: 26-Juny: Professió religiosa.

1746: 9-Setembre. Escriu el Sermó fúnebre en les exequies del Vble. Pare Frai Joseph Servera.

1759-1762: Ministre Provincial dels Descalsos, en la Província de Sant Joan Baptista de València.

1762-1768: Definidor General de l´Ordre dels Franciscans.

1768:

4-Setembre: Servera rep carta del rei Carles III, per la qual li comunica l´elecció de bisbe de Canàries.

2-Octubre: Nomenament de bisbe de Canàries

28-Octubre: Elegit bisbe de Canàries.

1776: 5-Febrer: El bisbe Servera funda la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Gran Canaria.

1777:

19-Abril: Notificació al Cabildo Civil gadità del nomenament com a bisbe de la diòcesis de Cadis.

12-Maig: Trasllat a Cadis.

9-Agost: Arribada a la badia de Cadis.

26-Agost: Professió de Fe i Jurament del càrrec.

24-Setembre: Entrada i presa de possessió del bisbat de Cadis.

 

1778: Servera escriu la Carta Pastoral relativa a la Instrucció de la Doctrina Christiana”.

2-Octubre: Publica “Normas sobre los agentes de preces en Roma”.

1779: 11-Maig: El papa Pío VI signa la Fundació del Jubileu de les 40 hores.

1780:

12-Abril: Publicació d´un edicte, en el qual estableix “Normas contra los clérigos vagos o fuera de su residencia y servicio de su iglesia sin causa y permiso de sus superiores y sobre los requisitos para permitirles celebrar”.

28-Maig: Carta d´agraïment del rei al bisbe i al cabilde, per la seva col·laboració econòmica a les despeses de la guerra.

17-Desembre: “Te Deum” .

1782: Conclou l´episcopat de Cadis.

1785:

6-Gener: Rep els Sants Sagraments.

12-Gener: Mort del bisbe, als 78 anys d´edat i 63 d´hàbit.

28-Febrer: “Oración fúnebre que en las solemnes exequias...a la amable memoria de su Illmo. Prelado el Señor Don Fr. Juan Baptista Servera (que de Dios goce)”, feren els Srs. Dean i Cabilde.

17-Abril: “Elogio fúnebre” que fa la Germandat de la Santa Charidad a l´església de l´Hospici, a càrrec d´En Nicolás Madera i Mora.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:

-ARXIU MUNICIPAL. Llibres de plens. Ajuntament de Gata de Gorgos.

-ARXIU PARROQUIAL. Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.

-ARXIU PROVINCIAL DELS FRANCISCANS DE VALÈNCIA. Signatura 185-E-25. Pàgines 183-184.

- LA IGLESIA GADITANA EN EL SIGLO XVIII”. Pablo Antón Solé, Cádiz, 1994.

- ARTÍCLES: Miguel Vives Signes. Programa de fiestas: “Biografías franciscanas” Juliol 1997; “El Obispo de Canarias y Cádiz, Juan Bautista Servera (II)” Juliol 1998.

- EL ARCHIVO DE LA GOBERNACIÓN DE DENIA: APROXIMACIÓN AL ESTUDIO INSTITUCIONAL: María José Sastre Reus y Rosa Seser Pérez.

- Pàgines electròniques d´Internet.

 

BETLEMS DE GATA: un cada dia...

BETLEMS DE GATA: un cada dia...

Seguisc fent un recorregut pels betlems que ja són història, però que en el seu dia van ser visitats pels gaters. Es tracta dels que formaren part d’aquella exposició que comentava ahir d’Amics del Betlem l’any 1987. Mentre, torne a recordar que tot aquella persona gatera que vulga que el seu betlem es publique al blog i que els gaters el coneguen sols té que dir-me-ho personalment o publicar-ho en un comentari ací al blog. També jo aniré pels comerços o cases que conega buscant aquell betlem boniquet que vosté o tu heu fet...

Per què com les fotos antigues...un cada dia des d’ahir 1 de desembre fins la Candelaria, 2 de febrer.

La fotografia també és de PONS i era el betlem familiar de ma casa portat i muntat a l’exposició.

HUI AL BOP, ANUNCI DE L'ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES DEL CEMENTERI

HUI AL BOP, ANUNCI DE L'ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES DEL CEMENTERI

EL BOP (Butlletí Oficial de la Província) de hui 2 de desembre publica l’adjudicació definitiva de les obres
d’intervenció al cementeri, que com tots sabeu ja han començat.

És l’anunci d’adjudicació definitiva, per part de la Diputació Provincial d’Alacant (departament de contractació), de les "OBRES D’INTERVENCIÓ EN CEMENTERI MUNICIPAL, A LA LOCALITAT DE GATA DE GORGOS".
La data de publicació de l’anunci de licitació va ser el 20 de maig de 2010, amb tramitació ordinària i procediment obert. El pressupost base de licitació fou de: Import net: 387.928,09 euros. IVA (%) 16. Import Total: 449.996,59 euros.
L’adjudicació definitiva es va fer el passat 29 d’octubre de 2010, com ja
vaig anunciar al blog, a l’empresa Contratista: Ecisa, Compañía General de
Construcciones, S.A, per un import o canon d’adjudicació de import net:
337.000,00 euros, IVA (%) 18. Import total: 397.660,00 euros.

A la fotografia, una imatge de l’últim pavelló construit i actual del cementeri, on resta sols un nínxol buit nou. Al fons es poden veure les cintes de separació de les obres.

SANTS I REFRANYS: Hui dia 2 és Santa Bibiana.

SANTA BIBIANA era romana. Fou màrtir junt als seus pares i la seua germana. Vixqué al segle III i donà la vida per Déu. Hi ha documentada la dedicació a aquesta santa d’una basílica a Roma en el pontificat del papa Simplici (468-473). La iconografía representa el seu martiri mitjançant la flagelació, lligada a una columna.

Pel que fa al refranyer, i continuant amb desembre, en pose tres més:
AL DESEMBRE VAL MÉS EL PA DUR QUE EL TENDRE.
AMOR DE GENDRE, SOL DE DESEMBRE.
NADAL PASSAT, CAP D’ANY AVIAT. (Aviat vol dir prompte)

FONTS:
www.santopedia.com (santoral)  i http://refranyer-tematic.blogspot.com (refranys).

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 231 -

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 231 -

La fotografia que publique hui al blog, com veuran, no es tan antiga ja que és en color, però si que ja està en el record de molts aquesta escena festera. Bous al Raval per Sant Antoni. Finals de la dècada dels anys 80 del segle XX. Els festers de Sant Antoni van decidir que es feren bous pel "corro del Raval". Sant Antoni (carrer i plaça), Bisserot, Moreres i Roquetes. A què molts joves no han conegut eixa festa. Per això queda antiga aquesta fotografia.

A la imatge es veu una entrada pel carrer Bisserot amunt cap a dins del corro. Una imatge que mai tornarà... 

BETLEMS DE GATA: Nova secció per als Nadals

BETLEMS DE GATA: Nova secció per als Nadals

CAL NO PERDRE EL COSTUM DE FER BETLEMS. ARRIBEN ELS NADALS 2010-2011.

Fa vosté algun betlem a casa que vulga que ixca al blog ?.

Sols té que demanar-ho...i es podran publicar les imatges a aquesta nova secció.

Des de hui i fins la Candelària, el blog del CRONISTA DE GATA contarà amb una nova secció, que sens dubte resultarà atractiva i curiosa.

S’està perdent el costum i per això des del blog volem recuperar aquesta bonica tradició nadalenca, des de hui el primer dia del mes de desembre, el mes del Nadal. El betlem de cadascú és el millor pot pensar un, però al veure els altres dirà, ¡¡què guapet que és!!. Jo sempre he estat aficcionat a fer betlems. M’agraden perquè fas arquitectura en menut, desplegues la imaginació, desenvolupes habilitats i també, com en el primer betlem de Sant Francesc, recordes el naixement de Jesús al portal d’aquell poble tan menut, però ara tan famós, Betlem.

I que es publicarà a la secció?.

Per de prompte i fins a tindre algunes fotografies de betlems que anirem buscant, mirant, descobrint per Gata, us posaré les de l’exposició de 1987, de "Amics del Betlem", associació de la qual formava jo part. Allí, al primer pis de la Casa Consistorial, es va exposar el monumental betlem de JOSÉ SOLER, més conegut per tots com "Pepe el Sastre". Des del blog un record amb nostàlgia d’aquell artista, que un dia no molt llunyà formarà part també de la sèrie "Gaters destacats".

Després de les fotografies del betlem de "Pepe el Sastre" aniran publicant-se més fotografies...dels vostres betlems. I contarem coses de betlems...

A que us agrada la idea?. Pues qui vulga, sols té que comunicar-ho i gràcies...

A la fotografia de SALVADOR PONS de l’any 1987 es pot veure un detall en vertical del monumental betlem, que anomenava més amunt amb les figures i cases del betlem de l’artista gater "Pepe el Sastre", fet tot per les seues mans mestres.

 

 

 

EL BLOG TÉ JA 13.000 VISITES.

Quan encara no s’han complit vuit mesos des d’aquell primaverenc 10 d’abril, el blog té ja hui 13.000 visites. M’he vist sorprés quan he entrat i era la visita número 13.001. ¡¡Casualitat, però ben cert!!.

Agraïment molt sincer del CRONISTA DE GATA, per què tots vostés han fet que s’arribe a aquesta xifra. Se de molts veïns del poble, ja estiguen dins com lluny d’ací, que visiten dia a dia el blog, buscant la informació més recent, aquell tros d’història, aquella notícia...

Gràcies i més gràcies. Anem ja cap a vuit mesos, sols resten nou dies, i cap a les 14.000 visites...

 

 

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol III )

GATERS DESTACATS: Joan Baptista Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol III )

Continue amb l’extensa biografia d’aquest gater destacat, el Bisbe Servera.

Al capítol III parle dels seus retratos, de la magnífica llavor episcopal duta a terme com a bisbe a Canàries i el traspàs a Cádiz. Demà a l’últim capítol tractaré la mort del Prelat i com era Gata en temps del bisbe.

El bisbe i els seus retratos:

Segueix dient l´Arxiu Provincial dels Franciscans de València:

“En la segunda mitad del siglo XIX se colocó en la sacristía de la iglesia de la villa de Orba un retrato de este Sr. Obispo, de buen pincel, al parecer, reproducción del de D. José Vergara, con la siguiente inscripción:

“El Ilmo. y Rvdmo. Sr. D. Juan Bautista Servera, natural de Orba, religioso descalzo del Convento de San Juan de la Ribera y Obispo de Canarias. Electo (su escudo de armas: un acerolo, en valenciano una servera) en 28 de octubre de 1768”.

Del pintor valencià José Vergara (1726-1799), cita la enciclopèdia Espasa-Calpe, al seu tomo 67, pàgina 1.497:

“Entre los retratos que se deben a su pincel figuran: los del obispo Felipe Beltrán, de Salamanca, los Duques de Huéscar; el Padre Molina, general de San Francisco; el obispo José Climent, de Barcelona; el de Orihuela, José Tormo; el de Solsona, Rafael Lasala; el de Canarias, Juan Bautista Cervera, etc...”.

La sagristia de Gata també tenia un retrato, com es confirma per la visita que uns excursionistes fan al poble en 1897.

Llavor episcopal de Frai Joan Baptista Servera a Canàries (1769-1777):

Seguint el llibre de Pablo Antón Solé, el bisbe Servera a Canàries destaca perquè “edificó dos hospitales, uno en Gran Canaria...y otro en Lanzarote”; “instituyó la Congregación de la Doctrina Cristiana”; “fundó el Seminario Conciliar en 1769...reconstruyendo su edificio en 1777”. A Canàries “se recuerda la visita pastoral de la diócesis de Canarias pasando de una isla a otra”. De la seua actitud a les illes diu Solé que “era desprendido para los pobres” y que “antes de salir para tomar posesión del obispado de Cádiz repartió el resto de sus rentas entre los pobres”.

En la “Memoria Insular 2003” del mes de febrer s´eixe any es recull la següent llegenda sobre: Juan Bautista Cervera:

“Juan Bautista Cervera (o Servera), (Valencia, 1703-Cádiz, 1782), fundó las Reales Sociedades Económicas de Amigos del Páis de Canarias, Palma, Gomera y La Laguna entre 1776 y 1777 y abrió las puertas del Seminario Conciliar en 1777. También apoyó la continuación de las obras de la Catedral bajo la dirección de Diego Nicolás Eduardo e inició la construcción del nuevo Hospital de San Martín (por entonces, en la Catedral)”.

El bisbe Cervera, fundador de la “Real Sociedad Económica de Amigos del País” de Gran Canaria (5-2-1776)

En la “Solemne y brillante celebración del 225 aniversario” (1776-2001) es diu: “Los actos solemnes del 225 aniversario se abrieron en la mañana del pasado 5 de febrero en el patio del Palacio Episcopal de la Diócesis de Canarias, cuando el Sr. Obispo, el Excmo. Y Revdmo. Sr. D. Ramón Echarren, y el Director de la Real Sociedad, Marqués de la Frontera, descubrieron una bella placa en cerámica que recuerda que en ese lugar fundó el Obispo Fran Juan Bautista Servera, acompañado por numerosas personas de la isla, un 5 de febrero de 1776 la “Real Sociedad Económica de Amigos del País de Canarias”.

En el mateix Butlletí que recorda la celebració, a la columna titulada “Textos para la historia de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Gran Canaria”, José de Viea y Clavijo, en els seus “Extractos de las Actas de esta Real Sociedad”, recull com: “Don Juan Bautista Servera, Dignísimo Obispo de estas Islas, quién con la idea de proporcionar iguales ventajas a nuestro país, que quizá las necesitaba más que otro alguno conciliando los ánimos, juntó en su palacio el día 5 de Febrero de 1776 las principales personas de la Ciudad, las cuales acordaron gustosas erigir y fundar en ella una perpetua Sociedad de Amigos d ela Gran Canaria, bajo la dirección y auspicios del mismo celoso Prelado”

Traspàs del bisbat: de Canàries a Cadis:

Guiats de la mà d´Antón Solé, coneguem que el dia 19 d´abril de 1777 se li notifica al Cabildo Civil gadità que Servera es nomenat bisbe de la diòcesis. El trasllat a Cadis es fa el 12 de maig i el nou prelat arriba a la badia de Cadis el dia 9 d´agost. El 26 d´eixe mateix mes fa la professió de Fe i Jurament, en mans del bisbe de Córdoba. La entrada i possessió es celebra amb el ceremonial de costum de sempre, el 24 de setembre de 1777.    

La seua tasca episcopal a Cádiz (1777-1782): 

Resumeix molt bé el pontificat del bisbe gadità Frai Joan Baptista Servera (1777-1782) l´eminent En Pablo Antón Solé en el seu llibre “La Iglesia Gaditana del siglo XVIII”  publicat en 1994, els continguts del qual foren defesos per l´autor en 1992 en la seua tesis doctoral, obtenint la calificació d´Apte “Cum Laudem”.

Solé detalla “con especial encanto”, com diu el prologista del llibre Comellas la biografia de Servera en el capítol del “Episcopologio”. Comellas diu que “Seis obispos tuvo Cádiz en cien años, y los seis un d´ells el bisbe Servera-, por suerte o por gracia de Dios, fueron buenos o muy buenos; ¡pero todos distintos!”.

Extraiem del llibre algunes de les més destacades missions de Servera al bisbat de Cadis:

- En 1778 creà en la diòcesis, la Congregació de la Doctrina Cristiana centralitzada i controlada per la Junta de Cadis.  

- Fundació del Jubileu de les 40 hores...que fomentà la devoció eucarística i l´oració mental.

- Es trobà...les corregudes de bous celebrant-se els diumenges i dies de festa, i va poder desterrar-les acudint al rei.

- Empren l´organització de les conferències morals del clergat en totes les parròquies.

- Trasllat del Col·legi Seminari de Sant Bertomeu de Cadis al Col·legi de Santiago.

- Creació de càtedres de Filosofia i Teologia.

- Publicació el 2 d´octubre de 1778, de “Normas sobre los agentes de preces en Roma”.

- Publicà un edicte establint “Normas contra los clérigos vagos o fuera de su residencia y servici de su iglesia sin causa y permiso de sus superiores y sobre los requisitos para permitirlos celebrar”, que porta la data del 12 d´abril de 1780.

- El bisbe i el cabilde col·laboraren econòmicament a les despeses de la guerra i reberen del rei una carta d´agraïment el 28 de maig de 1780.

- Es convocà, a l´igual que la resta del país, un “Te Deum” per la monarquia, el 17 de desembre de 1781.

- Actualització de la Congrua sustentació.

- Va fer visita general a la seva diòcesis...a pesar dels seus anys...

- En Tarifa li atacà la febra i s´en va venir a Cadis.

(Continuarà en el capítol IV i últim...)

COM ERA GATA FA...23 anys: de l'1 al 4 de juliol de 1987

Seguia parlant-se a la premsa de les eleccions i de les alcaldies.

1 de juliol de 1987, INFORMACIÓN:

A nivell provincial, es publicava: EL PSOE CONSIGUIÓ 68 ALCALDÍAS, FRENTE A 40 DE AP, 6 DEL CDS Y 2 DEL PSI. Relacionava TODOS LOS ALCALDES DE LA PROVINCIA DE ALICANTE.

4 de juliol de 1987, CANFALI MARINA ALTA:

GATA. ADOLFO MULET SALVÁ: Una cómoda mayoría absoluta seguirá acompañando a Eduardo Adolfo Mulet Salvá al frente de su segundo mandato. Composición municipal: AP, 8; IU-UPV, 3 y PSOE, 2. 

L'AJUNTAMENT REGULA ELS PRÈSTECS DE MATERIAL PER A DEPENDENTS.

Ahir ja avançava alguna cosa sobre el curt plenari ordinari. Hui, amb la informació del Gabinet de premsa, continue:

Es tracta del préstec del material, valorat en 12.000 euros, que ha adquirit la regidoria de Serveis Socials a través dels fons estatals d’inversió local destinat a programes del departament. Entre altres materials, les persones dependents podran sol·licitar la utilització de grues de mobilitat, llit elèctric, baranes, cadires de rodes, seients de bany, seients elevadors, caminadors, bandeja llavacaps, ...
El reglament es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (PP i CV). Per la seua part, PSOE i Bloc es van abstenir i van explicar el seu vot d’abstenció els portaveus Pepe Diego i Maties Monfort. Els dos van argumentar que es tracta d’un servei per a usuaris de Serveis Social i per tant no s’hauria de cobrar.
La regidora de Serveis Socials, Maite Signes, va explicar que els preus del prèstec oscil·la entre els 5 i els 50 euros. Així, en la seua opinió , el preu és simbòlic "per a què la gent sàpiga que el material té un valor i cal cuidar-lo".

FONT: Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.

 

SANTS I REFRANYS: Hui, primer dia de desembre, és Sant Eloi.

SANT ELOI, confessor i bisbe, vixqué entre els segles VI i VIIé.Passà a la cort gala per a servir, però va anar pujant per la seuainteligència. Eloi o Eligi va passar a ser sol·licitat com a conseller dela Corona. Ordenat prevere, fou consagrat bisbe de Noyon i de Tournay.Estigué present al concili de Chalons-sur-Seine, del 644. És el patró dels orfebres, platers, joiers, metalúrgics i ferraters.

Pel que fa al refranyer, i com estem ja a desembre, en pose tres del mes dels Nadals:

AL DESEMBRE I AL GENER, BUSCA UN BON RECER

DESEMBRE MULLAT, GENER BEN GELAT

SI EL DESEMBRE PLOU, BON ANY NOU

FONTS:

www.santopedia.com (santoral) i variades (santoral).