Com deia abans, l’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins. De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.
Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi h i com també he dit i ara en parlaré d’això, sols en dues vegades s’ha fet aquest segle XX.
Ja fa quinze anys em va servir d’interlocutora, la senyora Tonica la Sariera, que tenia 94 anys. Sis anys més tard, a un dia de complir el segle de vida va deixar aquest món. Tonica era un exemple de memòria viva i sencera del poble, la qual recordem i des d’ací agraïm la deferència.
Per les dades que ens deia Tonica, tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida o gitada, la Verge d´Agost, que de totes les formes podem anomenar-la. A mitja vesprada es reunien cantors, dones i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa i si no mireu enguany. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbigues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. La història de l’arxiu parroquial ens diu que l’església parroquial de Gata no tenia orgue fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l’orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens contava la senyora Tonica.
Tornant a la vespra, el Tio Vicent l´organiste preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic CANT DE LA PALOMA. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.
Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi.
LLETRA TREBALLADA
Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:
"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".
"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."
"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."
"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."
Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.
DOS CITES MUSICALS AL SEGLE XX
El Cant de la Paloma de Gata ha tingut sols dos intents de recuperació. El primer va ser l’any 2009, sent regidora de Cultura María Vicenta Pedro José, quan els xiquets de l’Escola Municipal de Música -a instàncies meues i per poder conservar el cant, ja que està enregistrada la música-, junt amb la Rondalla de Gata, van interpretar el cant, a la missa de la vespra i a la de la festa. Va resultar molt bé, però no va tindre continuïtat.
La segona cita va ser dotze anys després, en 2021 encara en plena pandèmia. Alumnes de l’escola de música CODA van interpretar dalt del cor de l’església de Sant Miquel i després de la missa de les 20 hores, les estrofes de la festa de la Verge, la de les alfàbegues que ací a Gata també hi ha costum, l’Assumpat al Cel. Flauta travessera i guitarres ens van transportar a temps antics, per a reviure aquells sons i aquelles cantates.
Finalment, també aprofite per felicitar hui a totes les que porteu el nom d’Assumpció i compostos. Que passeu un bon dia de la vostra onomàstica.
FONTS: "Cancionero alicantino" Salvador Seguí (lletra). Arxiu Cronista de Gata, cròniques anteriors.
