CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Hui dia 28 de març de 2023 se celebrarà a partir de les 20:00 hores l’últim ple ordinari de la present legislatura 2019-2023. Últim dimarts de mes impar (març) i ja el pròxim que tindria que ser el 30 de maig ja estarà fora d’aquesta legislatura per dos dies i estarà en funcions la corporació municipal.

Es tractaran els següents temes: Increment imports. Subvenció Diputació PLANIFICA (Pla OYS 2020-2023) - BOP 81 de 30 04 2020 - Obres Dr.G.Ferrer / Duq.Almodóvar-Hostal-Tetuan; PLA LOCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS DEL MUNICIPI DE GATA DE GORGOS; Pla Mesures Antifrau; Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament de Gata de Gorgos 2023-2027; MOCIÓ PER A DEDICAR L’ANTIC CAMP DE FUTBOL LES SORTS COM A PARC ENRIC VALOR; Dedicació espai a Josefa Pedro Signes; Participació al Fons Valencià per la Solidaritat; MOCIÓ PSOE i COMPROMÍS PER AL RECOLZAMENT DE LA REVERSIÓ DE LA GESTIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA DE LA MARINA ALTA; Moció conjunta, 8 de març; Moció Compromís PER SOL·LICITAR L’APLICACIÓ ESTRICTA DEL LLINDAR MÀXIM DEL 3% SENSE PONDERACIONS DEL SÒL DE MODERADA CAPACITAT AGROLÒGICA EN TOT EL TERME MUNICIPAL i Sol·licitud d’adhesió a la Declaració de Bé d’Interés Cultural per a la manifestació del Septenari dels Dolors a CREVILLENT.

Els precs i preguntes tancaran totes les intervencions dels tretze regidors de la present legislatura.

FONT: Informació Ajuntament, ordre del dia. // Foto Ple arxiu.

Ahir dilluns dia 27 de març, concidint amb aquell 27 de març de 1983, la biblioteca, autoritats i els seus usuaris van viure una gran jornada d’aniversari. Usuaris, amics, veïnes i veïns van voler acompanyar i celebrar a les bibliotecàries Vicen Mulet i Sílvia Leyda en el dia que feia 40 anys que a Gata es pot gaudir d’una biblioteca.

Era Diumenge Rams aquell 27 de març de 1983. A la planta baixa de l’antiga Casa de Cultura-Col·lecció Arqueològica i Aula Tercera Edat, que havia sigut abans un escorxador, del carrer Penyó es va ubicar fa 40 anys la primera biblioteca, que va anar creixent i sent més i més valorada i estimada pels usuaris. Una vegada es va fer l’edifici del Centre Social Integrat, resultava menuda l’existent i tota la primera planta del nou edifici va ser destinada a biblioteca, traslladant-se a aquest lloc, que hui porta el nom de l’escriptora d’arrels gateres Carme Miquel. La posada en marxa del segon lloc de la biblioteca va ser el 23 d’abril de 2001, fa ja quasi 22 anys. Des d’aleshores es catapulten els serveis que ofereix aquest centre i fa contacontes, l’hora del conte, presentacions de llibres, campanyes de Benvinguts a la lectura, visites escolars, efemèrides. Té un notrit grup de Club de Lectura, assisteix el grup de TAPIS a llegir, té hora del conte infantil i altres serveis.

Per tal de celebrar la commemoració, hui 40 anys després la biblioteca obri les seues portes a tota la ciutadania de Gata de Gorgos. A tots els assistents s’obsequiarà un regal i per la vesprada els xiquets i xiquetes que celebren l’aniversari de la seua biblioteca podran, a més de rebre el seu regal, prendre un trosset de pastel. Com a colofó de la festa, a les 18 hores es farà una animació a la lectura per als menuts, amb l’obra "Odissea de paraules" que oferiran Marina Mulet i la guitarrista Rosario Caselles.

Podem trobar més informació de la història de la biblioteca de Gata de Gorgos a l’article de la Revista Símile Núm. 17 "30 anys d’una biblioteca en Gata: o potser més".

FONT: Fotos arxiu biblioteques del carrer Penyó i inauguració de l’actual. // Foto de hui mateix.

Un segon lloc ha obtés a la categoria cadet 2009, la gimnasta gatera ELIA MENGUAL FERRER. Recordem que ja va ser fa unes setmanes campiona provincial. Hui s’ha disputat a Gandia la fase autonòmica del campionat d’Espanya base individual. Del club calpí han estat totes classificades per al nacional de gimnàstica rítmica de base individual, que se celebrarà a Pamplona en unes setmanes.

A més de ELIA, a la categoria pre-benjamí, ha resultat campiona autonòmica la seua companya Liza Voloshina i subcampiona Aprelia Kolobneve. A la categoria benjamí: subcampiona autonòmica Olga Zyablova i sisena classificada Victoria Ureche. A la categoria aleví 2012, campiona autonòmica Lorena Romanesi i a la categoria infantil 2010, setena classificada Ami Bennett.

Enhorabona a Elia i a seguir recollint èxits.

FONT: Fotos Club Gimnasia Calp.

Hui és Sant Josep. El dia 19 de març sempre es recorda la figura de l’home humil, del pare bó, del fidel pare putatiu de Jesús. Antigament en alguns convents, durant la lectura de les Sagrades Escriptures, es referien a Sant Josep, en llatí com a "Pater Putatibus". Amb el temps, per a simplificar-ho adoptaren l’hipocorístic "P.P." (les inicials d’eixes dues paraules). Així naixqué el fet de cridar Pepe als Josep. Des del blog felicite a tots els Pepes, Joseps, a les que s’anomenen Pepa o Pepita, les Pepiques, a les Josepes, Josefines, Fines i demés compostos masculins i femenins, que a Gata en tenim un muntó. Potser que estadísticament Gata estiga més ple de persones que tenen aquest nom, igual que Miquels i Vicent-a, igual que María, Rosa i Antoni-a.

- L’església parroquial de Gata té un altar lateral, el primer després del creuer per la part de la Puríssima, dedicat al sant i la imatge del sant no es mou de la seua fornícula. Abans, recordem quan es feien els set diumenges de Sant Josep. Era una pràctica piadosa ara desapareguda.

Recordem també que hui cal felicitar a tots els que som pares. És també el nostre dia.

- Tornat al pare de Jesús, a Gata també tenim al carrer Nou un plafó ceràmic del sant. A les capelletes del Calvari apareix Sant Josep als set dolors de la Verge, a la replaceta de l’ermita, a la Corona de la Verge que es diu.

- Gata té un carrer que porta el nom del pare de Jesús, Sant Josep.

FESTA DELS JOSEPS I FUSTERS, FA 125 ANYS (1898)

- A nivell històric, dos qüestions més: el poble de Gata va fer falla també per Sant Josep l’any 1898. La vespra de Sant Josep d’eixe any publicava el diari "El mercantil valenciano" la ressenya: "Los vecinos de Gata, provincia de Alicante, se preparan este año para festejar a San José, con inusitada pompa-, debido a la iniciativa del coadjutor D. José García *, secundado eficazmente por el maestro de instrucción primaria, D. José Martí, se hacen grandes preparativos para que no falte ningún detalle. Los organizadores se proponen, además de la celebración de la fiesta religiosa, que será notable, proporcionar a aquel vecindario muchos ratos de solaz y esparcimiento. Habrá, pues, cucañas, carreras de obstáculos, serenatas, los consabidos mil morteretes, fuegos artificiales, pasacalles, iluminaciones a la veneciana y tracas a granel, y como nota del día el correspondiente auto de fe, una falla alusiva a los asuntos yankees. Las fiestas las costearán los Pepes y carpinteros de la localidad."

Per a vore tot l’article publicat al capítol de la sèrie "Sabieu...?" ací teniu l’enllaç: http://cronistadegata.blogia.com/2013/110803-sabieu...-que-per-sant-josep-de-1898-es-van-fer-festes-falleres-a-gata.php.

1900, dia de Sant Josep de fa 123 anys: es va acabar el dorat i estucat de l’altar major (l’existent abans de la contienda civil) i el presbiteri de l’església. Ara segle i 23 anys més després està restaurant-se el creuer i la cúpula de l’església. 

Més arrimat en el temps a l’actualitat, dos fites:

1978, fa 45 anys: El dia de Sant Josep naixqué el Cor Serrillàs.

1987, fa 36 anys: Cau el badall d’una campana. Ho publicava al diari Información d’Alacant. El dia de Sant Josep, a l’eixida de missa al volteig de campanes va caure el badall de la tercera campana pel seu tamany. No va produir danys ni materials ni personals.

FONTS: document del diari El Mercantil Valenciano del dia 18-3-1898, facilitat per Javier Mozas.

(( PODEU VEURE EL VÍDEO RESUM DE LA VETLADA FALLERA GATERA. PUNXEU ACÍ. Vídeo fet i composat per José Luis Fornés ))

Anit els Juniors de Gata van fer la seua particular falla a l’antic camp de futbol de "Les Sorts". Aprofitant que tenien la catedral de Santiago (l’últim dia Juniors va ser l’escenari central) aquest va ser el tema elegit. Tots els xiquets/es que van voler participar amb la falla tenien que fer un ninot relacionat amb Santiago. Segons comentava la cap de centre Verónica Vives, estan molt contents amb la participació, ja que hi havia al voltant de 80 persones, entre educadors/es, pares/mares i juniors, que van compartir jocs, rises, moments, sopar i la cremada de la falla.

Ahir divendres va faltar al convent d’Ontinyent el frare franciscà ESTANISLAO PUIG COSTA, de la família de "la Ferrera". Nascut a Gata en 1927, ha mort a l’edat de 95 anys i 77 de vida religiosa. La missa exequial es celebra hui dissabte, 18 de març, a les 11:30 hores, en l’església conventual Sagrado Corazón de Jesús, a Ontinyent.

El Germà Estanislao era de família longeva. Les seues dos germanes van superar el segle de vida. En la seua biografia recent trobem que el 6 de novembre de 2020, en plena pandèmia, la comunitat franciscana es va reunir a l’església del convent per a celebrar una missa, que va presidir el Pare Guardià, on es va celebrar els 75 anys de Professió Religiosa de Fr. Estanislao Puig Costa.

El meu condol als nebots i nebots-néts gaters. DESCANSE EN PAU, ESTANISLAO. 

REPRODUÏSC LA NOTA NECRÒLOGICA QUE VA FER A LA MISSA FUNERAL DEL 18-3-2023, FR. ANTONIO JIMÉNEZ PÉREZ, OFM, GUARDIÀ DEL CONVENT SAGRADO CORAZÓN DE ONTINYENT (VALÈNCIA) 

NOTA NECROLÓGICA

FRAY ESTANISLAO PUIG COSTA, OFM (1927-2023)

Fray Estanislao (José Puig Costa) nació un 25 de diciembre de 1927 en Gata de Gorgos (Alicante), hijo de José y Magdalena. Vestirá el hábito franciscano el día 17 de enero de 1941 en el convento del Santo Espíritu del Monte (Gilet, Valencia). En el mismo lugar, el 30 de octubre de 1945 emitió los votos temporales.

Tras la profesión simple es enviado a diversos destinos:

- en Cullera (un año, 1945) donde fue sacristán.

- En Teruel (durante seis años, desde 1946 al 1953). Aquí su vida estuvo entregada al colegio y ejerciendo el servicio de sacristán. Estando en Teruel como morador es cuando emitió los votos solemnes, en Benissa, el 26 de diciembre de 1948.

- En Carcaixent (seis años, desde 1953 al 1958), colaborando de nuevo en la escuela y como sacristán.

- Siempre dispuesto a la llamada del Señor, en 1958 marcha a Serrano (Argentina). Lugar donde según el Padre Enrique Oltra en su libro “Valencia, Aragón y Baleares franciscanas en la República Argentina”, estuvo el tiempo de 22 años. Aquí realizará diversas tareas como tutor del internado y sacristán. Servicios que realizó con abnegación, talento y consagración hasta el año 1977. Como sacristán ejercicio el oficio con orden y pulcritud. Indicamos que prestó un cuidado exquisito por las plantas y los pajarillos, como buen hijo de san Francisco.

Las singulares dotes pedagógicas de fray Estanislao se pusieron de relieve atrayendo poderosamente a la población escolar de niños de 8 a 10 años, en particular. Una de las aulas era una colmena industrial, foco humilde de toda una «turba multa» de chiquillos, hijos de padres de posición modesta, lo mismo que de alcurnia, aprendiendo los rudimentos de la fe, a saber leer y escribir, a trabajar la terracota, la pintura, el dibujo, etc. Cientos de niños recibieron allí, en esa Aula, la instrucción de boca del «gran amigo» que fue fray Estanislao. Amante de la naturaleza, de las plantas, convirtió el patio interior del claustro en un verdadero y precioso jardín. Una pajarera en el centro, repleta de canarios, añadía una nota de alegría difícil de describir.

La obra de fray Estanislao fue grande en su valor intrínseco, que aún hoy se agranda y magnifica, pues el «maestro estuvo a la altura de su misión». Es, por ello, que el P. Custodio, en 1981, intimó al Rvdo. P. Rector, fr. Rafael Colomer, para que colocara frente al aula una placa de bronce que dijera: «Esta fue el aula de fray Estanislao Puig».

Es de considerar que fuese elegido consejero del Padre Custodio el 28 de septiembre de 1970.

El año 1976 regresa a España.

- En marzo de 1977, llega a Ontinyent donde realizará los servicios de educador y enfermero. Posteriormente, en 1979, será el enfermero y el refitolero; en 1980, ejerce de sacristán, refitolero y encargado de la despensa. De nuevo, en 1981, es refitolero y sacristán.

- El día 10 de septiembre de 1982, fray Estanislao recibe un nuevo destino, esta vez a Burbáguena (Teruel), donde continuará la labor ya experimentada de sacristán y encargado de los niños pequeños internos.

- En 1989 es trasladado a Carcaixent donde se le encomienda la tarea del comedor de los pequeños y la sacristía.

- En 2012 llega a Benissa para llevar a cabo las tareas de sacristán, refitolero y encargado de las plantas.

- Y, por último, el día 11 de septiembre de 2017, llegará a Ontinyent, para pasar sus últimos años de vida, tras el cierre de la Comunidad franciscana de Benissa. Ya en Ontinyent, su última fraternidad, llevó una vida intensa de oración. Acudía asiduamente al oratorio, donde gustaba pasar largo tiempo.

A las 14:45 de la mañana del viernes, 17 de mayo, pasó de este mundo a la Casa del Padre, Fray Estanislao (José) Puig Costa, religioso franciscano. Desde su llegada al convento del Sagrado Corazón en la fraternidad de Ontinyent el día 11 de septiembre de 2017, su salud se ha ido debilitando poco a poco. Ha fallecido a los 95 años a consecuencia de una insuficiencia respiratoria. Ha vivido los últimos momentos en paz y sosiego, siendo un testimonio de vida cristiana y franciscana.

Ha sido un religioso afable, bonachón, de corazón alegre. Seguro que ha abrazado a la muerte como una hermana, tal como cantaba el santo de Asís. Le deseamos la felicidad, y que mejor que sea en los brazos del Padre eterno.

Ontinyent 18 de marzo de 2023. Reseña en la misa funeral. Fr. Antonio Jiménez Pérez, ofm. Guardián del Convento Sagrado Corazón

FONTS: Informació i foto facilitada per Juan Salvador Gayá (ex-alumne franciscà d’Ontinyent) / Revista "Nuestro colegio". P.P. Franciscanos. Ontinyent (València). Nº 193. Curso 2020/2021. // Nota necrològica facilitada per Frai Juan Martí Gandía.

No és nou. En nombroses comunitats, ja siga escolars o aquesta de joves de parròquia, celebren aquests dies les festes josefines. Per això, aquesta nit, el Júnior de Gata plantarà i cremarà la seua falla a l’antic camp de futbol Les Sorts de Gata, que servirà per tancar el record del que podria haver sigut el 50 aniversari del moviment a Gata (2020) i la pandèmia ho va desbaratar tot. El cos central de la falla versarà sobre la catedral de Santiago, com es volia fora el decorat d’aquella efemèride. Els xiquets i xiquetes del Junior faran els seus propis ninots i els monitors/monitores i pares/mares elegiran el ninot indultat. Després es faran jocs en família i es soparà, cremant-se la falla. En la moguda fallera organitzada pel Junior col·labora l’ajuntament de Gata. 

Història fallera a Gata (1): 2015 i 2011, els juniors; anys 50 del segle XX, joves de la parròquia

Deia que no era nova l’afició o l’efemèride de fer falla a un poble que no se celebren les falles, perque...

En 2015, concretament el 14 de març, al llarg de tota la jornada es va viure per part dels monitors, menuts, pares i mares, del Júnior de Gata, un ambient de falla. Primer, amb els preparatius i votant als ninots, que eren tot animalets de l’arca de Noé; després fent un incís i assistint a la missa, on allí mateix el senyor rector Don Francisco va donar a conéixer al Ninot Indultat, el fet per la xiqueta Carmen Pedro, que era el "porquet fashion". A continuació, anant al pati del Grup Escolar, on es va muntar la falla i l’alcaldessa va prendre foc a la metxa a la traca que va encendre i cremar tot el monument. Al final, acompanyats de pares i mares, van prendre una bona xocolatada tots els menuts.

Quatre anys més enrere, el mateix dia de Sant Josep de 2011, els Juniors de Gata van fer una falla amb el tema de la creació. Els set dies de l’inici del món. La falla dels Júniors de Gata va estar durant tota la jornada a la "placeta del vicari". Ninots casers i inclús els visitants podien votar algun ninot per a ser indultat. Tampoc era el primer any que plantaven la falla els Júniors. Això de ser de l’arxidiòcesi valenciana fa molt. I els costums valencians estan pròximes al poble de Gata.

Més enrere, als anys 50 i per Pasqua, amb desfiles, passacarrers i vestides les xiques de falleres, es va fer una senyora falla. Una "Junta de joves" a inicis de la dècada dels 50 del segle passat decidiren fer-ne una. Van ser el màxims impulsors Paco Carrasco, Miguel Monfort "de Puripa", Pepito Vives "el de la Botiga" i s’ajuntaren bona colla. I els homes ben mudats i les dones de fallera. I van fer una falla...I van fer fins i tot grups de ninots. Encara recorden hui els octogenaris d’aquells anys la huela fent llata i una xicona al costat ben plantà...Això va donar que xarrar. La foto que més cridava l’atenció perquè es van fotografiar tots a la Placeta del Vicari, on es va plantar i cremar la falla, era la que estaven tots, xics festeres i dones. I per a pagar les despeses de fer la falla van fer un bescuit i una rifa. El que guanyava s’enduia el bescuit, però feien festa. Però, la falla no es va fer a Sant Josep, sinó un poc més endavant per Pasqua. Passacarrers amb la banda de música i festa sense parar. Els mateixos xics que una altra vegada van sofragar el Natzaré, però aquesta vegada en cordell fent-ne per les cases. Però això serà una altra història. I perquè la van fer...puix perquè van voler. Eren joves emprenedors i festers com ells mateixa.

FONTS: Cartell falla 2023; fotos arxiu falles Junior 2011 i 2015.

María Rosa Salvá Alicart, més coneguda al poble de Gata per "María Rosa Castelló" per la seua procedència per part materna o "María Rosa Sensio" pel seu home Juanito, ens ha deixat a l'edat de 85 anys. Dona molt familiar i molt volguda per tota la família i amistats, pel poble en general. Molt devota, pujava amb grup tots els matins resant el Via Crucis a l'ermita fins a caure malalta. Sempre anava acompanyada pel seu marit Juanito.

Un record i el meu sentit condol al seu marti Juanito i als fills/filles i néts/netes. La capella ardent de la finada es troba al seu domicilio, Avinguda Marina Alta, 38, de Gata. Demà dissabte dia 18 serà la missa funeral a les 17:30 hores a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

DESCANSE EN PAU MARÍA ROSA. 

FONT: Recordatori de María Rosa, funerària.

El corredor del C. Vicky Foods Athletics MARK TANNER ha entrat el primer a meta aquest matí al recórrer els 9,6 kilòmetres del traçat preparat pel C.A. Gata, a la prova reina de la XXIV Volta a Peu a Gata, tercera del Circuit comarcal Marina Alta.

Els carrers per on passava la carrera i, sobre tot, la Costera i el pati del Grup Escolar s'han convertit en la gran festa de l'atletisme, amb un temps esplèndit, inclús amb massa sol per als 984 participants que ha tingut la prova gran i les proves dels més menuts, que s'han fet després.

El segon corredor en arribar a la meta de Gata a 8 segons del primer ha sigut JOSÉ DAVID MORUNO BENITA, de la S.D. Corecaminos. El tercer en entrar amb 32,41 ha sigut MIGUEL MARTÍNEZ DOMINGO, del C.A. Benidorm.

La primera dona en entrar a meta, lloc 27 de la general, ANDREA ABAD APARISI, amb 36,54 del C.A. Publidom.

El primer gater de la carrera JUANAN MAS LEYDA (14 de la general) amb 35,50 de l'organitzador Club Atletisme Gata. El segon ha entrat JOAN JAUME TORRES OLIVER (lloc 34) amb 37,24.

La gran festa ha estat molt ben coordinada pel club gater, amb el suport de la regidoria d'Esports i els esponsors locals i del circuit col·laboradors. La comissió de festes 2023 ha posat el bar per als corredors i acompanyants i la seguretat, com sempre fent una gran tasca, l'han posada la Policia Local, Protecció Civil i els voluntaris.

Les proves del circuit comarcal faran ara un paró per les falles i continuaran la setmana següent.

FONT. resultats, classificació Somesport, prova de Gata.   

Gata rebrà demà diumenge matí a tots els corredors i corredores que participen al Circuit Marina Alta 2023. LA XXIV Volta popular serà la tercera del circuit comarcal, després de les de Xàbia i Calp. El Club Atletisme Gata amb el suport de la regidoria d’Esports ho té ja tot preparat per a l’esclat final demà.

Els participants sempre volen gaudir del recorregut a Gata i és molt estimat el paisatge, els camins que envolten el poble i tota la carrera. Es correran 9,6 kilòmetres, tindrà una dificultad moderada. Els carrers del poble i les zones residencials de Gata Residencial i la zona que va urbanitzar seran tot un complement per al traçat d’una bona carrera.

Com ja és habitual, el pati del col·legi serà el lloc de recepció, d’escollir els dorsals, on estarà instal·lat el bar de la Comissió 2023, que surtirà als corredors i corredores d’un bon esmorzar o dinar.

FONT: Cartell i vistes de la carrera de l’any passat (arxiu).  

La jove gimnasta gatera ELIA MENGUAL FERRER es va proclamar el cap de setmana passat campiona provincial a la categoria cadet 2009. Es va disputar el provincial base individual a El Campello. Totes les participants del Club de Gimnàstica Calp, on està inscrita i entrena Elia, van obtindre magnífics resultats.

Ara comença el compte enrere per participar al següent escaló, l'autonòmic.

Elia no és la primera vegada que aconsegueix aquest primer lloc, prova de la gran preparació i la bona manera de treballar que té el club amb les seues gimnastes.

FONT: Club Gimnasia Calp.

La millor COL·LECCIÓ DEL RALLI de l’edició XVIII, any 2023, del Fotoclub "Forat" de Gata l’ha conseguida aquest migdia ANDRÉS SEGOVIA. A juí del jurat "una col.lecció molt en el seu estil d’imatges arriscades i preciosistes.

Hui divendres dia 3 de març tindrà lloc el primer acte general quaresmal 2023 de la parròquia de Gata. A les 22 hores es farà la pràctica devocional del VIA CRUCIS per les catorze capelletes de l’itinerari públic entre els xiprers camí del Calvari, on el punt final sempre és l’interior de la capella del patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari.

Els fidels i tots els que assistisquen podran adonar-se, encara que siga de nit amb poca llum, de la restauració de totes les estacions, una obra que va ser sol·licitada en el seu dia per l’Ajuntament, a instàncies de la Junta del Santíssim Crist, davant la convocatòria de subvencions a ajuntaments per reparacions simples, conservació i manteniment d’esglésies i monuments municipals, Anualitat 2022. L’obra es va fer mitjançant una subvenció de 16.845,92 euros, corresponent a l’àrea d’Administració Local de l’Excma. Diputació Provincial. L’empresa encarregada que va fer una bona restauració de l’obra deixant-les com a noves va ser Art i Restauració S.L.

Ací repare en l’article que vaig publicar a les festes patronals i que feia una crida d’atenció de com estaven de deteriorades algunes imatges de les capelletes.

Fent un poc de repàs a la història i segons es guarda a l’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, el document de la llicència per a l’erecció del primer Via Crucis del segle XX està signat el 9 de febrer de 1905 i nomena el "camino de la ermita del Santísimo Cristo en el Pueblo de Gata". Estava de rector de la parròquia Mossen Antonio Gómez Vicedo. Després de la guerra civil es va tindre que fer de nou el Via Crucis, ja que les catorze estacions van resultar destruïdes. De construcció distinta van ser beneïdes l’any 1952 estant a la parròquia els rectors germans Castelló Quilis, un de rector "párroco" i l’altre de vicari.Ara, 70 després s’han restaurat les mateixes estacions i sobre tot s’han pintat imatges, escenes i cares que havien estat picades.

A les imatges del facebook podeu veure algunes capelletes restaurades, a més de l’anunci del Via Crucis d’aquesta nit.

FONTS: Cartell, parròquia Gata. // Dades Via Crucis, Arxiu Parroquial. // Restauració actual, informació subvenció Ajuntament de Gata.

 L’Ajuntament de Gata ha aprovat per unanimitat, en sessió plenària extraordinària i urgent celebrada hui, l’aprovació inicial i exposició al públic del Pla de Reforma Interior del Polígon Plans.

La voluntat de l’Ajuntament de Gata és agilitzar els tràmits necessaris i enviar tota la documentació a la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant per desbloquejar el polígon Plans, un projecte que fa més de 20 anys que es va iniciar.

Tant els ajuntaments implicats de Gata i Pedreguer com els propietaris han mantingut durant els últims temps reunions amb el Ministeri per donar una solució als obstacles que impedien la tramitació del PRI.

El nou document inclou modificacions que s’adapten als acords arribats amb Conselleria i Ministeri de Foment perquè el polígon siga una realitat com la reserva de sòl per una futura eixida de l’autopista.

FONTS: Plànol i informació Ajuntament de Gata.