Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

RUTES

LES RUTES DE LA 18 FIRA GATA AL CARRER, TOT UN ÈXIT. Més de cinquanta persones gaudixen d'elles

LES RUTES DE LA 18 FIRA GATA AL CARRER, TOT UN ÈXIT. Més de cinquanta persones gaudixen d'elles

Paga la pena. Dissabte a l’ermita i diumenge a l’entorn de les Coves Roges. Va resultar tot un èxit. des d’ací, i donat que vaig guiar les rutes, agraïment a totes les persones que es van sumar a aquestes rutes guiades, dins del marc de la XVIII FIRA GATA AL CARRER 2023. Tot un gust acompanyar-los. El bon temps, inclús quasi calor, va acompanyar a les dos eixides. L’oficina de Turisme va ser el punt d’eixida.

A la ruta de l’església a l’ermita, més anècdotes, història, patrimoni local, monuments. A la de les Coves Roges més vistes, més natura. A aquella assistiren tretze persones, a aquesta quaranta-tres. Gràcies a l’Ajuntament pels preparatius i a la gent de Gata i visitants de tot arreu, que van poder conéixer un trosset més del nostre poble.

Els que estiguereu a la ruta del Raval i Coves Roges, podeu mirar el facebook, on he compartit el magnífic reportatge de Jacky Calp. Gràcies a ell també. Les fotografies són també de María Rosa Salvá.

FONTS: Fotos de María Rosa Salvá.  


ANEM DE FIRA...ANEM DE RUTES: RUTES GUIADES, CRONISTA DE GATA: 1.- DE L'ESGLÉSIA A L'ERMITA (dissabte 7, 17:30 h.) 2.- DEL RAVAL AL MIRADOR DE LES COVES ROGES (diumenge 8, 12:00 h.)

ANEM DE FIRA...ANEM DE RUTES: RUTES GUIADES, CRONISTA DE GATA: 1.- DE L'ESGLÉSIA A L'ERMITA (dissabte 7, 17:30 h.) 2.- DEL RAVAL AL MIRADOR DE LES COVES ROGES (diumenge 8, 12:00 h.)

Com moltes fires...tornem a anar de rutes. Turisme, ajuntament, organització, us convidem a tots i totes a gaudir de les rutes que guiaré els dos dies de fira. L’eixida serà des de l’Oficina de Turisme (allí es podeu apuntar o bé comunicar-m’ho a mi o a l’organització). Aquest és el programa dels dos dies de rutes:

1.- DISSABTE, 17:30 HORES (Atenció, el canvi d’horari ve donat pel bon temps que segueix fent i que dona peu a fer la migdiada més llarga). DE L’ESGLÉSIA A L’ERMITA.

Coneixerem l’església de Sant Miquel Arcàngel, anirem contemplant els plafons ceràmics tradicionals i devocionals dels carrer, sabrem l’anecdotari del centre del poble. Al passar la carretera enfilarem la pujada al Calvari pel mig de les estacions. Arribarem a l’ermita del Santíssim Crist del Calvari. La visitarem i podrem assabentar-nos de la seua història. Gaudirem del paisatge des de dalt del Tossalet. Tornarem cap a la fira.

2.- DIUMENGE, 12:00 HORES. DEL RAVAL AL MIRADOR DE LES COVES ROGES.

Ens endisarem en els carrers típics de reminiscències morisques i tradicionals del Raval. Veurem més plafons ceràmics devocionals. Pujarem per passador que ens portarà al Mirador de les Coves Roges. Coneixerem l’ancestral història del lloc. Per altres carrers del Raval tornarem a la fira.

JA HO SABEU. NO PODEU PERDRE’S LES DUES RUTES. ÉS LA HISTÒRIA VIVA DEL POBLE DE GATA. 

Fotos arxiu. // Posters Ajuntament-Fira. 

RUTA ESTIUENCA ALS MOLINS DE GATA O DEL TOSSAL: una visita d'altura

RUTA ESTIUENCA ALS MOLINS DE GATA O DEL TOSSAL: una visita d'altura

Aprofitant el dissabte d’estiu i quan el sol ja volia amagar-se per les muntanyes que envolten el terme, hem pujat fent ruta als MOLINS DE GATA o també dit MOLINS DEL TOSSAL. Dos molins que s’alcen dalt del tossal i que contemplen des de dalt els pobles de Gata cap a un costat i Pedreguer cap a l’altre. 

L’eixida és del mateix assagador de la urbanització del Tossal. Una senda molt ben marcada i amb terra roja ens porta fins la mateixa entrada dels molins. No ha estat díficil pujar, tan sols algun tram és necessari estar a l’aguait de l’accés. 

La visita va agafant altura. Ja el sol comença a acomiadar el dia. No fa calor. Corre airet. La meua filla i jo hem decidit fer la ruta. Jo havia estat quan era instructor del Junior, era jovenet. Ella no hi havia pujat mai i va quedar gratament sorpresa. Ara torne amb el pensament posat amb aquells homes que pujaven al molí fariner, amb aquestes construccions que es repeteixen al llarg de la comarca (Jesús Pobre, Xàbia, Pedreguer). 

En terme de Gata, els molins de Gata són un Bé de Rellevància Local. Ens sorpren la conservació rodona del molí per fora amb els seus set o vuit metres d’alçària i això que són del segle XIX. La clau de l’antigüitat d’aquestes dos construccions ens la dona la inscripció en una de les doveles de la porta d’un d’ells, el que mira més a Gata. 1839 resa. Un total de 184 anys. Són un testimoni de la tasca agrícola dels nostres avantpassats.

Impressiona entrar dins d’aquestes dos estructures de pedra cilíndriques que són els molins, molt pocs coberts actualment. Servien per a moldre cereals i com a magatzem de gra. Ja no conserven les aspes i la coberta. A la planta baixa una porta, dalt una o dos finestres, restes d’una escala que volta dona a entendre que dalt hi havia una cambreta. Allí dormiria el moliner. Allí emmagatzemarien el blat, els cereals. Els dos tenen un forat sobre la pedra, potser fora per a fer foc i escalfar-se.

La visita és recomanable al cent per cent. Un panell informatiu instal·lat per l’ajuntament i la senda que continua cap avall per l’altre costat sense deixar de vista l’autopista, ens apropa més als dos monuments. 

Anant a la marxeta ho podeu fer en mitja hora de pujar i altra mitja de baixar. Al tardet és una bona hora. És "una visita d’altura" com he titulat perque a mesura que vas pujant s’obri el panorama cap a totes les parts. Gata no es perd mai de vista. Paga la pena intentar-ho, sobre tot per a fer un homenatge a aquella gent, aquells llauradors del segle XIX.

FONT: Fotos Vero Vives i Cronista de Gata.

 

 

 

RUTA PEL RAVAL I COVES ROGES DE GATA AMB EL TAPIS

RUTA PEL RAVAL I COVES ROGES DE GATA AMB EL TAPIS

Una ruta més que he pogut mostrar al grup TAPIS. Carrers, cases, lloguets, el Raval tot un món per descobrir. I les Coves Roges, la natura feta història. El grup ha gaudit i els he pogut explicar. Hem recorregut al voltant del barranquet de les Moreres, hem vist el riurau i antigues eres de Sirera i la garrofera centenària. Ens hem assomat al Gorgos per les Coves Roges. El TAPIS ha fet un altre recorregut per la història i la vida gatera.

FONTS: Fotos TAPIS.    

RUTA GUIADA A L'ERMITA AMB EL COL·LECTIU TAPIS I VOLUNTARIS DE GATA, UN MATÍ ALTRUISTA MOLT GRATIFICANT

RUTA GUIADA A L'ERMITA AMB EL COL·LECTIU TAPIS I VOLUNTARIS DE GATA, UN MATÍ ALTRUISTA MOLT GRATIFICANT

Aquest divendres vaig fer la ruta a l’ermita amb unes persones especials i sempre benvolgudes, el col·lectiu del TAPIS. Ells, els voluntaris i acompanyants van gaudir i van conéixer un poc més de la història del poble i sobre tot de l’ermita del nostre patró, el Santíssim Crist del Calvari. Per unes hores ells es van sentir curiosos i turistes del seu estimat poble de Gata i el que us escriu de contar-ho. Altruïsme cent per cent i molt gratificant. El grup va conéixer de primera mà totes les explicacions, anecdotari al voltant de l’ermita, del Crist, de l’arbre blanc.

La proposta pot repetir-se i està oberta cap a altres indrets del nostre terme, no sols per al Tapis sinó també a qualsevol grup, quadrilla, col·lectiu gater o de la comarca que vulga conéixer el nostre terme, el nostre poble, la nostra gent.

FONTS: Fotos Rosa Ivars i Miguel David.

...I RECORDEU: DEMÀ SEGONA RUTA, PLAFONS CERÀMICS TRADICIONALS DEVOCIONALS. 11:00 hores eixida Ajuntament. Us espere...

...I RECORDEU: DEMÀ SEGONA RUTA, PLAFONS CERÀMICS TRADICIONALS DEVOCIONALS. 11:00 hores eixida Ajuntament. Us espere...

Demà diumenge serà la segona ruta cultural i de coneixement del poble que faré perquè "A la Fira també anem de rutes". Tot això, dins de la programació de la XVII Fira Gata al Carrer 2022, que està siguent tot un èxit i recollint moltíssima gent. La ruta la faré seguint el fil conductor dels PLAFONS CERÀMICS TRADICIONALS DEVOCIONALS. En castellà "fornículas" que en tenim prou a Gata. Demà passarem per quasi totes elles. Pel camí, curiositats del centre urbà i el raval.

Serà a les 11 del matí, recordeu. A les 11, eixida des de l’Ajuntament. Allí us espere. De segur que s’assabentareu de moltes coses curioses.

FONT: Cartell ruta de demà. 

...I RECORDAR-VOS, DEMÀ FARÉ LA RUTA GUIADA A L'ERMITA DEL CALVARI (11 del matí, eixida des de l'Ajuntament): Gata està de Fira

...I RECORDAR-VOS, DEMÀ FARÉ LA RUTA GUIADA A L'ERMITA DEL CALVARI (11 del matí, eixida des de l'Ajuntament): Gata està de Fira

Demà dissabte dia 8 a les 11 del matí serà l’eixida de la ruta guiada a l’ermita del Calvari. Faré el recorregut acompanyat dels que vulgues sumar-se a aquesta "aventura històrica" amb moltes curiositats. Pels carrers de Gata, per on baixa i puja el patró el Santíssim Crist, arribarem al començament del Calvari i les 14 estacions. Quan arribem a l’ermita coneixerem tota la història religiosa del nostre patró. 

Les vistes des de l’ermita són molt boniques. No s’ho podeu perdre. Us espere.

I després baixarem cap a la Fira, a la zona de l’Avinguda: Passeig d’Alacant, carrers Reis Catòlics, Sant Miquel i Doctor Gómez Ferrer, per a que cadascú pegue una volteta i gaudisca de totes les ofertes gastronòmiques, comercials i d’activitats.

I diumenge...la ruta dels plafons ceràmics devocionals per l'interior del centre del poble.

FONT: cartell de la ruta de demà, preparat pels organitzadors.   

A LA FIRA TAMBÉ ANEM DE RUTES: ERMITA, DISSABTE 8; PLAFONS CERÀMICS DEVOCIONALS, DIUMENGE 9

A LA FIRA TAMBÉ ANEM DE RUTES: ERMITA, DISSABTE 8; PLAFONS CERÀMICS DEVOCIONALS, DIUMENGE 9

Si voleu vindre ja ho sabeu sols teniu que comunicar-ho bé a mi o algú que puga dir-me-ho o presentar-se a l'hora davant l'ajuntament. A la fira també anem de rutes, sempre que el temps ho permeta, que esperem i confiem que si.

La XVII Fira Gata al Carrer és "l'alegria de tornar" i també tornen les rutes.

Em podeu acompanyar pel camí del calvari a l'ermita amb unes boniques vistes i amb una història bonica per acabar visitant el nostre patró el Crist del Calvari. Serà dissabte 8 a les 11 del matí amb eixida des de l'ajuntament.

Diumenge 9, a les 11 del matí, passejaré amb els que em vulguen acompanyar pels carrers del centre del poble i coneixerem els plafons ceràmics devocionals que hi ha per algunes façanes, les "capelletes de carrer" que també es diuen.

Us cite textualment el comentari de l'Ajuntament. Agraïsc la deferència: 

"Durant els dos dies de Fira Gata al Carrer tenim varietat d’activitats, entre elles una sèrie de rutes guiades a càrrec de Miguel Vives per donar a conéixer un poc més del poble. Us animeu a participar?"
FONT: Cartells de les rutes.

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI ANEM A LES RESTES DE LA CASETA DE LA LEPRA. Història entre muntanya i parets

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI ANEM A LES RESTES DE LA CASETA DE LA LEPRA. Història entre muntanya i parets

Sis dies de Dijous Sant a Dimarts de Pasqua, jornades per a gaudir de paisatges i llocs. La série de Passejades pel meu poble, Gata, cobra importància. Descobrim hui un paratge no tan clàssic per anar a berenar, però que té una història impressionant darrere i que tot gater o gatera deuria conéixer. La partida "Planetes" i molt a prop del nou vial prolongació del carrer Sant Josep és el nostre destí de hui, Dijous Sant. Anem a endinsar-nos per una senda que va ser el camí per anar a un llatzeret construit fa 130 anys, en 1892, una construcció que fou impulsada pel rector Juan Martínez Blasco i que conserva les restes de LA CASETA DE LA LEPRA, també nomenada Casa de la Lepra.

L’ajuntament va fer neteja de la senda i va acondicionar el lloc. Tornen a eixir herbes, és lògic, però podem fer una passejada en sols deu minuts des del mateix vial. La curta ruta està senyalitzada. Trobarem al final de la senda una construcció centenària que s’anomena popularment “la caseta de la lepra”, tot un precedent del sanatori de Fontilles obert en 1909. Una explicació ens diu que va ser aquella construcció i per què es va fer.

Ens crida l’atenció l’entrada, els carreus que rodejen l’accés, l’estància amb les finestretes perfectament marcades i definides, la marca de la ximeneia, una basseta al costat. Tot això ens fa recordar un testimoni que narrava com era el llatzeret: “La puerta guarnecida y chapeada de hoja de lata. El corredorcillo, el huertecito que hay detrás y aquellos aposentos, a la sazón vacíos y desmueblados”.

Després d’evocar aquell lloc que volia millorar la sanitat de les persones afectades pel mal que ara ja es sap que no es contagia, sols es tracta, passem al corralet que té darrere la casa, casa que van enderrocar per ordre de l’ajuntament en 1918, “ya que puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habilitado leprosos, y así evitar que se habite la casa”, això deien en un dels plenaris, els polítics d’aquells dies.

De tornada, no deixem d’avistar el poble des de l’alter, el mirem de part a part, entre coscolls, argelages i altres mates de muntanya. Hem escabussat el cap dins la història dels nostres avantpassats de fa 130 anys.

DADES I DOCUMENTACIÓ:  Article: “Juan Martínez Blasco “El cura leproso”. Miguel Vives Signes. Programa Libro de fiestas 1995. Gata de Gorgos. // Llibre “Caridad Heroica”, Colonia-Sanatori Nacional “San Francisco de Borja” de Fontilles (1904).

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI, PEL LLIT DEL RIU GORGOS, el que dissabte passat portava tanta aigua

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI, PEL LLIT DEL RIU GORGOS, el que dissabte passat portava tanta aigua

Hui faig una passejada no massa habitual però si espectacular, pensant en que dissabte passat la gran riuada ocupava tot el llit del riu Gorgos. Passar entre cantals blancs, cudols de tot tipus i alguns clots d’aigua estancada, on van passar mils i mils de litres d’aigua i a gran velocitat, dona una sensació estranya.

Des de l’eixida de la canalització del Barranquet mirem cap a les roques blanques de l’estret. Sorprén com li pega el sol sobre les penyes on fa una setmana ocupava tot el llit del riu. I anem cap a baix del pont d’Alcolaies. Les restes de canyes marquen el lloc on va arribar l’aigua. Els clots ens demostren que fins ahir matí encara flluïa l’aigua del riu. Després de disset dies ha deixat petjada el riu.

Per dalt de la conducció del clavegueram sortejem aigua i pedres. Arribem fins el parc de la Font del Riu. L’aigua estancada encara i un poc de corrent ens marquen que estem a les acaballes de la riuada que va començar el 17 de març i va estar fins l’1 d’abril, ahir, baixant aigua, excepte el dia 21 que va descans unes hores al pas per Gata, no així cap a les Planisses i els Gorgos.

A més, pose algunes fotos comparatives a la composició per a observar el canvi, el gran canvi de la transformació. 

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI VOREGEM EL RIU GORGOS AMB AIGUA. UN GOIG, ESPECTACLE A LA NATURA

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI VOREGEM EL RIU GORGOS AMB AIGUA. UN GOIG, ESPECTACLE A LA NATURA

La passejada que presentem hui ve lligada al temps i a l’aconteixement natural de Gata, que està amb nosaltres travessant tot el poble des del divendres al tardet. es tracta d’anar bordejant vora riu des de les mateixes Coves Roges fins més enllà del pont de la Nacional 332. Podem anar seguint el riu, el seu cabdal, com baixa l’aigua, tot un goig per a la vista i els oïds. Però això acabarà prompte, una vegada no supere el pantanet, la presa de Planisses, potser demà o dilluns a més tardar. Si no es pot demà, pues l’altra vegada que vinga el riu.

Des de l’abaixador que va de dalt les coves fins la unió dels carrers Bisserot i Parres, a la zona del raval, seguim el curs del riu. Pel parc del Raval també. La corrent ens convida a fer-li algun que altre vídeo per a la posterioritat i des de dalt del pont de Alcolaes el fotografiem a una i altra part.

Els dos parcs, el de la Font del Riu, però ací prop del Penyó, i el del nou vial (Alcalde Ferrandis) ens apropen més a la vista del riu amb aigua. El nou pont també creuem als dos costats. Per l’assagador creuem per baix la via i ens situem ja dalt del pont de la carretera nacional 332. Si mirem cap al poble vegem com l’aigua passa per baix de l’imponent viaducte del tren, ara reforçat i mudat. Si mirem cap avall, els Amples diuen adéu al terme de Gata.

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PUJEM AL MIRADOR NATURAL DE LES PLANETES

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PUJEM AL MIRADOR NATURAL DE LES PLANETES

Les vistes de tot el centre urbà de Gata són immillorables des de dalt de Les Planetes. Allà on als anys 60 es va plantar una creu i que hui encara es pot veure el forat on la van posar, allà hem pujat. El dia està preciós, cap boira, cel claríssim.

Des del carrer Sant Josep ens encaminem a l’antic camp de tir de colom on ara és el el camp de vol de l’associació Aero Gata. Passem per darrere de la zona escolar i ens criden l’atenció una construcció morisca i l’Olivera que diuen del Moro. Els anys que fa que estan ahí...Pujant més amunt passem pel costat de l’Ecoparc municipal i seguim endavant. Arribem a un encreuament de camins asfaltats tots. Un baixa cap avall, l’altre cap amunt les Comes. Agafem el que baixa i a uns 75 metres ens trobem un camí de pedra i gravilla. 

Allí volien instal·lar antenes de telefonia mòbil. Al final, no ho van fer. I es va deixar el camí d’entrada. Per això ens podem endinsar fins a divisar als nostres peus tot el poble de Gata. Una vista preciosa a primeres hores del dia assolejat. És l’alt de Les Planetes, és un balcó natural.

Entre roques puntiagudes, coscolls i algun margalló descobrim el forat que va servir per a col·locar la creu que anys enrere van pujar a mans tots els joves de la parròquia, commemorant una de les missions. La creu dominava tot el paisatge per dalt i darrere les escoles. Una tormenta la va trencar i desfer. Ahí estava el clot on la van posar.

De tornada, una baixada pronunciada ens porta a l’encreuament de l’altre camí de les Comes. Per un camí de terra i una senda accedim al nou pont del vial. El passeig de hui ha pagat la pena sols per la vista que em contemplat.

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: TERCER PARC, EL DEL RAVAL. També té escultures a l'aire lliure

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: TERCER PARC, EL DEL RAVAL. També té escultures a l'aire lliure

Seguim coneguent llocs, indrets, del poble. TRESORS NATURALS, URBANS I PASSEJADES PEL POBLE, GATA. Sempre, respectant. Respecteu.

El cap de setmana anterior visitaven el segon parc, el del vial. Este ens anem a l’altra part del pont de les Alcolaies i del Penyó i ens endinsem al PARC DEL RAVAL. Bordeja el riu i serveix d’encauzament del mateix. Té el parc molts accesos. Es pot baixar per davant l’entrada de l’ajuntament, també pel final del carrer Tetuà amb escalons de pedra, pel carrer Penyó, pel carrer de Baix, pel carrer Parres i pel carrer Bisserot. 

Al fons, formant una bonica raconada està l’eixida del barranquet. La canalització està soterrada, però podrem escodrinyar encara mitjançant un enreixat la part on baixa al soterrani. I per dalt, margallons bonics i cuidats. I també escultures a l’aire lliure. Figures de pedra que semblen anous i ametles partits. 

I cap avant, per baix de la part de darrere del carrer Tetuà, zona antiga recuperada, els colors que li donen vida a un lloc que estava deixat. La margenada que separa la barana del riu i per baix vegem les blanques i dormides pedres del llit del riu.

Al final, eixim per on abans estava el Llavador del Raval. Ho sabem per fotografies, per testimonis orals, però caldria reconeixer aquell monument ja totalment enderrocat amb una placa, un recordatori. Això no costa res deixar escdrita la història.

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PEL PARC JOSEP FERRANDIS, el del vial

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PEL PARC JOSEP FERRANDIS, el del vial
Com tots els caps de setmana, el passeig de dissabte o diumenge ens porta a un paratge diferent, distint, però tots al voltant del casc urbà o el terme de  Gata. Anem coneguent més llocs, paratges. Per als forasters per a vindre a visitar-ho, per als de casa per apreciar millor el que tenim. I sempre amb una gran responsabilitat: CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES. No deixem el riu Gorgos i hui ens anem a l’altra part de riu, al PARC JOSEP FERRANDIS, el que està entre el llit del riu i el nou vial.

El parc porta el nom del que va ser alcalde a la república, Josep Ferrandis, i no va deixar que "la Pepa" s’emportara cap gaterAccedirem a ell bé pel carrer Sant Vicent a les Alcolaies, bé pel mig del nou vial o bé només passat el nou pont. L’esbarjo és per a menuts i grans. Aparells de gimnàstica i parc infantil completen l’estància. Recuperant també espècies pròies de la zona i amb dos corrals antics de ramaderia incrustats i mimetitzats dins del mateix parc, també podem veure les restes del marge de un sequer de pansa de sol.  
Llargs passillos entre natura, com si d’un laberint es tractara, ens fan respir vida. Vistes al riu i a les cases del Penyó que donen al mateix. Baix de la muntanya que està dalt del vial. Un lloc per a passar un matí o una vesprada en un lloc tranquil i ple de natura.
  

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PEL PARC DEL RIU, amb escultures a l'aire lliure

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI PEL PARC DEL RIU, amb escultures a l'aire lliure

Com cada cap de setmana, el passeig ens porta a un paratge diferent, distint, però tots per dins dels carrers i places o pel terme del poble de Gata de Gorgos. Anem coneguent més i millor llocs, paratges. Per als forasters per a vindre a visitar-ho, per als de casa per apreciar millor el que tenim. I sempre amb una gran responsabilitat: CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES. *El lloc que hui visitem necessita de més estima i respecte, en tots els racons, en les escultures. S'han netejat i recuperat alguns, s'ha sembrat, poc a poc...Hui baixem al PARC DEL RIU.

Ja quasi al final de la travessa del riu Gorgos, a la seua marge esquerra, una gran zona de vegetació, de camins, d’arbres, d’espècies autòctones, conviuen en el PARC DEL RIU, el primer de tres que es va fer al poble. El parc va ser inaugurat la vespra del Crist, el dia 5 d’agost de 1994. Un camí bordeja el riu i unix dos dels tres accesos. A més, un parc infantil recentment acondicionat i escultures a l’aire lliure completen el lloc d’esbarjo.

Podem accedir al parc pel carrer Lepanto, on trobem el ròtul que ens recorda on estem i des de quan està. També ho podem fer, a meitat de parc, pel carrer Teulada i finalment també podem baixar des del carrer Penyó. Entre oliveres, plantes i margallons, s’amagen algunes escultures, que en el seu dia formaven part de l’entramat del museu a l’aire lliure d’aquest parc i del parc del Raval.

Un altre lloc on passar unes hores i gaudir de la natura, sempre al costat del sec llit del riu Gorgos, que quan porta aigua guanya en bellesa i admiració.

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI GAUDIM DE LA NATURA I ANEM AL MIRADOR DE LES COVES ROGES

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI GAUDIM DE LA NATURA I ANEM AL MIRADOR DE LES COVES ROGES

Com cada cap de setmana, el passeig ens porta a un paratge diferent, distint, però tots per dins dels carrers i places o pel terme del poble de Gata de Gorgos. Hui eixim des de baix de l’ajuntament i pel passeig a vora riu del Raval anem cap a la passarel·la que ens conduïrà dalt de les Coves Roges. Bordejant el riu Gorgos i deixant-nos encisar per la natura en tot el seu esplendor, anem fent parada ací i allà, als bancs i miradors que són l’antesala del gran mirador de dalt de les Coves.

Parlar de les Coves és parlar de l’origen de l’ésser humà al nostre poble. Mirem la textura de la roca que presenta el color rogenc i entenem perquè des de sempre porta eixe nom. I allí enfront es presenta davant nosaltres unes rocalles que tenen dos abrics amb pintures prehistòriques, considerades dins del conjunt d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1997. No s’accedeix a elles, però sabem que ahí estan.

I continuem pujant primer amb el sòl de madera, després de formigó i ja estem dalt de tot, a la partida Planisses. Hem arribat al mirador de les Coves Roges. Allí on es perd la vista divisant tot el poble, el riu i al fons l’imperial Montgó. El passeig de tornada el podem fer per dos camins, bé pel camí de les Mirandes i la carretera i després carrer Xaló o bé, endinsant-nos en el Raval, el barri més antic i històric del poble, que un altre dia tindrà el seu passeig per si sols.

FONT: Fotos wikiloc i Cronista. 

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI, A L'ERMITA DEL PATRÓ, EL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI

PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI, A L'ERMITA DEL PATRÓ, EL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI

Anem coneguent més i millor llocs, paratges, indrets de dins del poble i del terme municipal de Gata. Per als forasters per a vindre a visitar-ho, per als de casa per apreciar millor el que tenim. I sempre amb una gran responsabilitat: CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES.

Hui pujarem a l’ermita del patró del poble, el Santíssim Crist del Calvari. Un camí ple de xiprers i que fent esses ens portarà dalt del Tossalet on s’erigeix l’ermita construïda en 1762 i on està posat el Crist.  

Eixirem del primer semàfor entrant des de Teulada a la Nacional-332. Una pujadeta ens farà travessar les vies del tren. La tranvialització farà possible que quan es pose, de nou, en marxa el servei, es puga passar. I començarem el camí de pedres, com si fos aquell calvari del Gòlgota, flanquejats per xiprers, que es van sembrar després de la contienda civil. A la dreta, deixarem l’entrada a uns cinquanta metres, de les restes de l’antic cementeri parroquial de finals del segle XIX, hui solar municipal al que li resten les quatre parets en peu.

A un costat i altre dels xiprers, les catorze capelletes o estacions del Via Crucis. Malauradament no es conserven bé -a causa d’haver-se ensanyat alguna gent picant cares i rostres-. Després de passar les catorze estacions per un camí tortuós de pedres arribem a la replaceta on també es veuen set capelletes més, que són les dels Doros de la Verge. Aquestes imatges es conserven bé.

Davant nosaltres, imponent, s’alça l’ermita del Crist, un lloc tranquil i molt estimat pels gaters. Milers de veïns i veïnes han pujat pel difícil Calvari, com se li diu popularment a la pujada, i han gaudit d’aquest paratge. Si ens apleguem a les dues finestretes i deixem un donatiu, s’encendrà un llum que il·luminarà tota la imatge del patró i podrem veure com és per dins. L’ermita està molt ben conservada i l’última gran reforma va ser als anys 70 del segle XX.

Al costat esquerre mirant el santuari de cara vegem uns bancs de pedra, fets expresament per a assistir a la missa els diumenges de l’estiu. A la part dreta restes d’una pinada, que les últimes tormentes van fer molt de mal.

Només que mirem cap al poble i entre els xiprers de la replaceta podrem veure el paisatge que des d’allí es contempla. Unes vistes panoràmiques dignes d’escodrinyar

Si volem tornar a baixar pel mateix lloc enfilarem cap avall flanquejats per xiprers a un i altre costat, si volem anar més planets podem anar per darrere, per un camí al que també tenen accés els cotxes i que per la partida Gayá ens porta a l’Avinguda de l’Ermita, la plaça de la Casa Roja i travessant les vies, de nou, entrem al carrer Paet.  


PASSEJADES PEL MEU POBLE: HUI VISITEM EL RECUPERAT PARATGE DE LA RANA

PASSEJADES PEL MEU POBLE: HUI VISITEM EL RECUPERAT PARATGE DE LA RANA

Encete nova sèrie per a conéixer més i millor alguns indrets del terme municipal de Gata. Per a que els que sou forasters vingau a visitar-ho, per als que som de casa apreciem més els paratges. I sempre amb la gran responsabilitat de CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES.

El primer lloc al que anem de passejada és l’històric i emblemàtic PARATGE DE LA RANA, hui remodelat per l’Ajuntament arrel d’aquell incendi patit a mitjan agost de 2020. Es recupera el monumental i centenari eucaliptus i s’acondiciona l’entorn. Qui ho diria fa any i mig amb la cremada que va patir l’arbre i el canyar. La regidoria de Medi Ambient amb col·laboració amb Verd Consultoria Ambiental li posen més vàlua i amb més riquesa mediambiental el lloc.

Al travessar les vies del tren a la carretera de Xàbia a uns 30 metres entrem al camí de les Senies I que tornarà a travessar la circunvalació cap a Xàbia, passarà per la sempre reconeguda "Casa Blava" o doblarem cap a la dreta per arribar al paratge.

Ja la plantació d’arbres a la dreta i al fons de l’aparcament ens mostra que alguna cosa ha canviat. Tot s’ha renovat i hui podem gaudir més i millor del lloc. Les baranes de fusta renovades, els cartells indicadors també. Tot li dona un gran encant i pel mig, l’aigua que brolla i brolla sense parar. Part s’en van al sequiol que bordeja el gran arbre, part entra a la canalització que porta a les restes de l’antic llavador. Els cinc arcs en peu, no així el sostre, que ja van ser restaurats en el seu dia.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 107 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.

L’aigua ompli el llavador, ens imaginem els nostres avantpassats amb la bugada per llavar i de camí cap a Gata a tan sols un kilòmetre escàs. I sempre a la sombra del monumental eucalipto, que ja té 107 anys de vida i que el doctor Moratal i alcalde va manar sembrar. Més enllà del gran arbre, s’ha fet un menut passeig envoltat de noves espècies que quan comencen a créixer li donaran més vida i més ambient natural.

Abans d’anar-nos’en li peguem una ullada a l’altre costat. L’antic molí d’aigua i el pou estan muts mirant qui passa cap a les Valls. Paga la pena, recrear-se mirant i també imaginant el que seria abans i el comboi que portarien els llauradors per l’encreuament de camins que ací es donen. Les canalitzacions de l’aigua testimonien que els vells moriscs ja estaven per aquestes hortetes.

A la tornada, puc travessar la carretera i pujar pels camins de les Costeres, el primer més suau, el segon més empinat. Les vistes cap al Montgó, que vigila a tothora són espectaculars.

Tornem al poble després d’aquesta primera passejada. 

FONTS: Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana // "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850), Pascual Madoz.          

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( III ), SENSE EIXIR DEL POBLE, A LA VORA DEL RIU (Parcs del Raval, el Vial i Font del Riu, Passeig de les Coves Roges)

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( III ), SENSE EIXIR DEL POBLE, A LA VORA DEL RIU (Parcs del Raval, el Vial i Font del Riu, Passeig de les Coves Roges)

La tercera ruta que vos presente hui, encara celebrant el segon dia de Pasqua no té massa complicacions ni distàncies. Sense eixir del poble a una i altra vorera del riu Gorgos, podem fer un passeig pels tres parcs i a més pujar fins a dalt de les Coves Roges. Entre mig, bancs i màrgens per a fer una parada. Entre la natura, els parcs sostenen el terreny i donen vida a aquestes zones.

Si ens parem al carrer Penyó i mirem cap amunt, a l’esquerra comencem el Parc del Raval. Primer entrarem al raconet que fa la canalització del Barranquet de les Moreres, el que ve de Boleries avall, travessa cases i s’aboca al riu. L’orígen morisc de la zona es pot veure a simple vista. I descobrim la primera de les escultres a l’aire lliure. Ametles i anous de pedra penjats sobre la roca.

Anem avant per baix de les cases del Raval, en concret del carrer Tetuà i arribem a la confluència dels carrer de Bisserot i Parres. Allí abans un llavador, però en silenci el van fer desaparéixer. Seria interessant que una placa ho recordara per a tots els visitants.

PASSEIG DE LES COVES ROGES

Iniciem en eixe punt el Passeig de les Coves Roges, una passarel·la que bordeja margallons i altres plantes a la vora del riu i va pujant tenint sempre a la vista les Coves Roges, on s’amagen pintures prehistòriques i s’anomenen així pel colorit rogenc que agafen.

I després tornem cap al centre de la nostra ruta, podem passar pels carrers del Raval o retornar pel mateix lloc. I entrem a la part dreta del carrer Penyó. A meitat tenim la baixada al Parc de la Font del Ri8u, que s’esten paral·lel al carrer Teulada i bordeja el riu. Un parc infantil reacondicionat fa tres anys, garrofers, tota classe de vegetació i tornem a veure les escultures a l’aire lliure: pedra, marbre i simbologia.

Per dins del riu mateix, aprofitant el pas de formigó, passarem al tercer parc, el del nou vial, el que des del 3 de març de 2018 porta el nom de "Alcalde Ferrandis", encara que pocs l’anomenen així. Ací trobarem restes d’un corral, el de Catxapa, incrustat entre tot el parc. També restes de màrgens de sequers de pansa de sol, s’entreveuen. La vegetació autòctona està sempre present.

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( II ), PARATGE DE LA FONT DE LA MATA: camí entre pinades, casa i aljub, llestiscle, pou i font, restes àrabs...

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( II ), PARATGE DE LA FONT DE LA MATA: camí entre pinades, casa i aljub, llestiscle, pou i font, restes àrabs...

Seguisc presentant-vos alguns dels paratges més típics del terme de Gata, per a l’esbarjo d’aquestes Pasqües, sempre amb coneixement, distàncies, mascareta i tot el que siga necesari, per a poder frenar la pandèmia del COVID19.

Hui ens dirigim al paratge de LA FONT DE LA MATA. Per arribar-hi eixirem dels quatre cantons que formen els carrers Costera del Grup Escolar i Sant Josep, passarem pel costat de l’olivera centenària i les escoles d’infantil i seguirem camí asfaltat endins. Entre pinades i sinuosa carretereta viatjarem uns tres kilòmetres.

Podem deixar el cotxe, si anem amb ell, a la raconada que fa el dit "Poet del Tio Mariano". Al respecte cal dir que una senyal de prohibició de més de quaranta per hora ens recorda que és carretera estreta i amb moviments de persones.

Després, a peu, recorrerem uns quatre-cents metres per a trobar-nos de repent a un mon passat, a una estància ja caiguda pel temps i l’oblit, la "Casa dels Xaparrundos".

Un vell aljub ben conservat i amb característiques especials, ens presenta la casa, amb sols les parets en peu. Del segle XIX daten aquestes construccions. Pel costat accedirem a la baixada de formigó que ens portarà al racó que conformen la MATA, el pou de la font, i els esberaudors d’altra època dels animals, amb una canalització àrab que porta l’aigua d’excés a una basseta més avall.

Anem a saber més d’aquests elements que miren cap al Pla dels Gorgos, que escolten el soroll dels vehicles que passen per l’autopista. 

* LA MATA: 

Dins del catàleg d’arbres monumentals de la Comunitat Valenciana que consultem trobem a la Mata ("Pistacia lentiscus"), un llestiscle que té la soca incrustada entre roques i que li dona un aspecte molt característic. Té uns 360 anys aproximadament, segons el catàleg, però podrien ser uns 600, de quatre metres d’altura i un perímetre de 2,75 metres, sent 11 metres la copa. La propietat és pública.

* LA FONT:

Entre la gran quantitat de fauna i flora, trobem una font que està dins d’un pou. Es pot baixar sis graons fins al pou d’aigua soterrani, que està protegit per una porta de ferro. Es nota que va ser construit pels àrabs per a l’aprofitament de l’aigua. Al lloc hi ha també algunes pedres tallades de gran tamany en les quals podien beure els animals que anaven de pas o pasturaven per allí, fent d’esbeurador. Les pedres poden inclús servir de taula. El llogaret és sempre molt visitat. A l’última visita, i no era Pasqua, vaig contar en tot el trajecte i allí al paratge mateixi fins a trenta persones caminant, de ruta, amb bicicleta de muntanya, fent ruteta.