Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HISTÒRIA LOCAL

HUI ÉS LA FESTA DEL CORPUS

HUI ÉS LA FESTA DEL CORPUS

Allò de "Tres Jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión" ja no podem dir-ho, al menys segons el calendari que portem actualment. Sols resta Dijous Sant dels tres i les altres dos commemoracions s´han passat al diumenge següent al dijous que tindria que ser la festa. Per tant, hui és la festivitat del Corpus.

Té aquesta unes singularitats a Gata, com té altres en la resta de llocs que es cel·lebra. Tractaré de contar com es viu la festa al poble. La nit d´abans de la festa es prepara i amb moltíssima cura tota la roba i els suports de ferro que formen el palis. Porten els palis els hereus d´aquells bonhomes que tenen segellat el seu nom a cadascun dels pals. La tela del palis té bordada la figura d´una paloma, que representa l´espirit Sant. La custòdia és antiquíssima i procedix de finals del segle XIX. Al seu peu ho posa.

Antigament, acompanyaven al palis i rector uns farols o llanternes que pel pas del temps estan ja en desús.

Eixia la processó i es tocava l´himne nacional, igual que a totes les paradetes que es feien als altarets preparats a l´efecte, al llarg de l´itinerari. Ara, la banda del poble toca a l´eixidia i a l´entrada del temple, al menys així ho va fer fins l´any passat, però a cadascun dels altars té preparades altres marxes de solemnitat. La banda de la Unió Musical prepara molt bé les partitures d´aquesta processó i interpreta la música de marxa molt bé, sense entrar amb més polèmiques. "La música i tota agrada a Déu", deia aquella personalitat famosa.

Comença la processó a la Plaça de l´Església. L´enramada de murta, mata i flors està per tot l´itinerari. Primer va la creu processonal, seguida de les parelletes de xiquets i xiquetes que han fet els dos diumengues anteriors la seua Primera Comunió. Després el rector portant la Sagrada Custòdia baix palis, després les autoritats i la banda de música. 

La primera parada és a la raconada que fa només començar el carrer Teulada, a la banda dreta. Segueix la processó i uns anys va pel carrer Sol i l´atre pel carrer la Lluna. Enguany correspon al carrer La Lluna i també hi ha una parada. Quan és a carrer Sol també és on vivia "Tereseta el Quartet" i ara ho fa la seua filla. I passa al carrer Signes. A la cantonada entre aquest i l´inici del carrer Teulada hi ha altre altaret. Pel carrer Doctor Gómez Ferrer i carrer Pare Mulet es passa al carrer La Bassa. Ací es prepara a casa "Tender" un altre altar. I seguint pel carrer Xaló s´entra al carrer Bisserot, on està l´últim altar i, per tant, l´última parada. Pel carrer i plaça de Sant Antoni i el carrer Duquessa d´Almodòvar, la processó torna a la Plaça i a l´església.

A Gata no hi ha danses, no hi ha gegants i nanos, no hi ha figures bíbliques, però tenim la música de la banda que hi ha que estimar sempre i que enguany fa 140 anys que ja són molts.

(PUBLICA AL SEU BLOG, CRONISTA DE GATA Miguel Vives Signes)

DONAR LA PARAULA AL PÚBLIC ALS PLENS...JA ES FEIA A LA REPÚBLICA

DONAR LA PARAULA AL PÚBLIC ALS PLENS...JA ES FEIA A LA REPÚBLICA

Vostés creuen que donar la paraula al públic després d´intervindre els regidors de la Corporació Municipal es cosa nova. Pues no, ja es va fer abans de la guerra, en temps de República.

Precisament, el ple de l´Ajuntament del 11 de juny de 1931 acordà que durant 10 ó 15 minuts, abans de començar les sessions ordinàries, per a exposar lliurement les seues iniciatives, opinions sobre qüestions municipals, podia parlar el veïnat i després poder tenir-los en compte en la sessió els senyors regidors, si així ho estimaven pocedent.

A la fotografia: Un moment de l´última sessió ordinària del ple de l´últim dimarts de maig, tal com es veia a les pantalles de la televisió, en circuit tancat local.

 

GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797)

GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797)

Si ahir portava al blog les impressions escrites sobre Gata de Madoz l´any 1850, hui observarem que ens diu ANTONIO JOSEF CAVANILLES, a les seues "Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia", anys abans. Si aquell parlava del terme però també de la seua població, de com era el poble, el pressupost del seu Ajuntament, aquest parla més de la geografia i descriu perfectament la indústria que tenia el poble, el margalló i la llata, tantes vegades reconeguda internacionalment com el "poble de l´artesania" i inclús "El Bazar de la Costa Blanca".
El llibre de Cavanilles està dividit en quatre volums i imprés a Madrid (Imprenta Real) l´any de 1792, fa ara 213 anys. El què deia de GATA ho trobem al llibre quart en el qual parla del "Sur o tierras meridionales del Reyno de Valencia". A la pàgina 216 podem llegir el capítol 122 que parla expresament de Gata i part del capítol 123 que parla del riu Gorgos.

Còpie textualment en castellà:

122.- Entre los términos de Llíber y Xàbea media el de Gata, que tiene dos
horas de oriente á poniente, y algo ménos de norte á sur; es desigual y en
gran parte montuoso, especialmente hácia levante, donde está el Mongó.
Criase en lo inculto con abundancia el palmito, planta útil que benefician
los moradores del pueblo. Secan como 2@ arrobas de ella, y las hojas
reducidas á pleyta sirven para esportillos, espuertas y otros utensilios
que venden por el reyno, ó extraen fuera. En esta fábrica se ocupan casi
todos los vecinos, que actualmente llegan á 239, y con lo que ella rinde y
la agricultura subsisten sin miseria. Los campos les producen 800 libras
de seda, 300 arrobas de almendra mondada, 1200 de pasa, 600 de higos, 200
de aceyte, 8@ de algarrobas, 300 cahices de trigo, y otros granos, 60
entre maíz y legumbres, y 1500 cántaros de vino.


123. El rio de Xaló desde su origen hasta el término de Xábea va por entre
montes y barrancos, que impiden se derrame aun en tiempo de lluvias; pero
no bien llegado á las llanuras orientales inmediatas al Mediterráneo corre
sin freno, y las inunda con sus furiosas avenidas..."

Font: LLibre de Cavanilles "Observaciones...", Gata.

Fotografia: Retrato de Antonio Josep Cavanilles, extret d´Internet:  http://infogeologia.files.wordpress.com/2010/04/cavanilles.jpg

 

 

COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XIX (El poble segons Madoz)

COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XIX (El poble segons Madoz)

A la sèrie d´Història Local, porte hui al blog les investigacions de PASCUAL MADOZ IBÁÑEZ, al respecte de la veu GATA. La que s´ha dit és "l´obra més completa i sistemàtica de documentació i d´interpretació de la realitat espanyola del segle XX" parla del nostre poble al Tomo XIV, del seu "Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849.

Precisament il·lustra aquest article la portada del Diccionari, extreta d´Internet.

Deixem que parle MADOZ. Diu coses molt interesants i les podem comparar amb les del segle XXI. Recorden que estem a l´any 1849:

"GATA es troba a 18 hores a peu de la capital de la província, Alacant. Té 350 cases repartides en dos grups, GATA i GATETA. Separats ambdós per un barranquet que dona pas a un pont de cal i canto. Pis superior de l´Ajuntament, està  la panera del pòsit. Hi ha una presó en els baixos del palau del Senyor.

Un hospital bastant capaç serveix d´alberg als pobres forasters transeunts. Escola de xiquets. Concurrixen 64. Està dotada amb 3.496 reals. Escola de xiquetes. Amb 30 d´assistència. Està dotada amb 2.800 reals. Les dotacions estan pagades amdues de la testamentària de la duquessa d´Almodóvar.

El cementeri consisteix en un fossar unit a l´església, però col·locat a la part de fora del poble, a la qual s´entra per una porta que hi ha al costat del presbiteri. De desitjar fora que l´allunyaren un poc més del casc per a que no malaveja-se a la salut. Veïns, es surtixen de les aigües de la font nomanda de la Rana, que dista de la població 10 minuts. Té junt un llavador de roba cobert. S´extén, a peu, poc menys de 2 hores de N. a S. i 2 cumplides de E. a O.

La partida Planet es la més feraç del terme. A la part inculta creix amb abundància el margalló, planta útil que beneficien els moradors del poble. Hi ha 60 fanecades de horta que es reguen amb les aigües de la font de la Rana; 30 amb les que brollen per una excavación que van fer en altra font subterrània i alguns troços amb les de 7 nories que es troben esparcides per tot el terme. La correspondència es rep de Dénia per peató 3 vegades a la setmana.

Producció: pansa de moscatell i planta, que són els més abundants, blat, ordi, avena, dacsa, oli, poc vi, garrofes, figues, seda, ametla, llegums, fruites i verdures. Ganao llanar i cabrí. Caça de conill, llebre, perdiu i codorniu. Indústria: l´agrícola, 3 molins fariners de vent i 4 d´oli. La principal i exclusiva, l´el·laboració de margalló en esportillos, esportes, esteres i altres utensilis. Entraran a Gata anualment unes 15.000 arroves de palma seca, la qual val 60.000 reals, duplicant de valor després d´el·laborada.

Comerç: Exportació d´articles de palma. Importació de farines, canyam, ferro. Mercat setmanal els divendres, es venen robes i comestibles.

POBLACIÓ: 423 veïns, 1.645 ànimes. Capital: Producció: 943.800 reals. Impost: 34.659 amb 18 mrs. Contribució: 32.112. Pressupost municipal: 6.450 reals, del qual es paguen 1.500 al secretari de l´ajuntament i es cobrix amb el producte d´alguns propis i arbitris, repartint el dèficit entre els veïns.

GATA pertany al domini del marqués de Cerdeñola. El senyor cobrava una sisena part dels fruits, menys de les garrofes que es pagava a discreció dels collidors.

(Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849. GATA, FINALS DEL SEGLE XIX - 1849. PASCUAL MADOZ, Tomo XIV.

COM EREN ELS FUNCIONARIS D´INICIS DEL SEGLE XX ( i III )

Conclou aquesta sèrie de tres articles que em separat per anys. Aquest tercer lliurament, abarca des de 1921 a 1931.

27-07-1921:    Dimissió, Depositari de Fons Municipals, que venia exercint MATÍAS SIGNES MONFORT, que es sustituit per JOSÉ VIVES MULET.

02-04-1922:    Dimissió, JOSÉ MARÍ TODOLI, Secretari, i MIGUEL PEDRÓS MULET, Oficial de Secretaria. S´acorda conste en acta el “celo” i laboriositat en la qual han desempenyat dits càrrecs. S´acorda nomenar a GABRIEL PEDRO CABRERA, Depositari de Fons Municipals. S´acorda nomenar a AGUSTÍN PÉREZ PÉREZ, Agent d´este Ajuntament a la Capital.

02-10-1923:    S´acorda que ocupen les vacants d´Oficial de Secretaria i Alguzil Pregoner, PASCUAL MULET SIGNES i JAIME PEDRÓS PEDRO.

07-10-1923:    Que es requerixca a l´Agent Recaptador executiu dels repartiments de consums dels anys 1913 al 1920-21, ambdós inclosos, lliurament de tots els valors pendents de cobrament i declarar-lo cesant per la seua poca activitat en el desempenyo del seu càrrec. S´acorda nomenar a FRANCISCO DIEGO PEDRÓS.

14-10-1923:    L´Agent executiu ha presentat com a fiador mancomunat a son pare ANTONIO DIEGO FERRER.

 

03-02-1924:    JOSÉ RIBES indica que la Plaça de Guàrdia Municipal depenent d´este Ajuntament amb el dret que li assistix per ser carabiner retirat, com està  proveïda i desempenyada amb acert per ANTONIO SALVA.

 

23-10-1925:    S´acorda nomenar a l´opositor i concursant MARTÍN MENGUAL FONT,   Secretari d´este Ajuntament, natural i veí del limítrof poble de Xaló, llicenciat en Dret i persona digníssima i competent.

 

30-06-1928:    Formada i aprovada la Plantilla del personal administratiu, tècnic i subaltern:

Personal administrativo:

- 1 Secretari-Interventor de l´Ajuntament: 5.000 pessetes.

- 1 Oficial Major de Secretaria: 2.000 pessetes.

- 1 Agent representant de l´Ajuntament a la capital: 100 pessetes, de retribució.

Personal tècnic:

- 1 Metge titular, Inspector Municipal de Sanitat: 2.000 pessetes de sou i 200 pessetes de retribució per la Inspecció.

-1 Metge, altre titular: Inspector Municipal de Sanitat: Id.

-1 Farmacèutic titular: 799 pessetes sou.

-1 Professora en parts titular: 75 pessetes.

-1 Veterinari titular, Inspector de carns: 750 pessetes sou i 365 pessetes de retribució com a Inspector d´Higiene i Sanitat Pecuària.

Personal subaltern:

-1 Alguzil porter: 730 pessetes.

-1 Alguzil pregoner: 730 pessetes.

-1 Guàrdia Municipal: 1.095 pessetes.

-1 Vigilant nocturn: 730 pessetes.

-1 Encarregat de la neteja del cementeri: 80 pessetes de retribució.

-1 Encarregat del rellotge públic: 180 pessetes de gratificació.

-1 Peó caminer: encarregat de la conservació i entreteniment de camins veïnals: 730 pessetes, sou.

 

16-05-1931:    Jubilació o habers pasius del peó caminer VICENTE SOLER GARCÍA.

 

 

COM EREN ELS FUNCIONARIS D´INICIS DEL SEGLE XX ( II )

Seguint amb l´article que encetava ahir dels funcionaris a l´Ajuntament de Gata, segons consta en els plenaris municipals, hui repasse el temps de 1916 a 1920.

01-01-1916:    Presenta la dimissió, el Secretari EMILIO M. SIGNES DIEGO, per les seus moltes obligacions que li obligen a fer-ho. Dimissió del Depositari de Fons Municipals, JOSÉ DIEGO FERRER, per motius de salut. S´acorda nomenar a MATÍAS MONFORT PEDRO com a Secretari. Es nombra a JOSÉ MULET PEDRO, Oficial de Secretaria. Es nombra a JOSÉ MULET MONTANER, Depositari de Fons Municipals.

02-01-1916: S´acorda nomenar Agent a la capital, a JOAQUIN SENDRA.

19-03-1916:    Dimissió del Depositari actual, JOSÉ MULET MONTANER. Es nombra a EMILIO MONFORT MULET.

29-09-1916:    S´acorda nomenar personal auxiliar al recaptador en els seus treballs a FRANCISCO SEMPERE, veí d´Alacant.

07-01-1917:    Es dona compte de la dimissió del Depositari, EMILIO MONFORT MULET, per anar a la Residència de Dénia. Es nombra a VICENTE MULET BORRELL.

20-05-1917:    Dimissió de JOSÉ MONSERRAT SIGNES, recaptador del Repartiment de Consums. Es nombra a GABRIEL PEDRO MONFORT, asignant-li premi de cobrança, el 5 %.

04-01-1918:    Dimissions del Secretari, MATÍAS MONFORT PEDRO i de´l´Oficial de Secretaria, JOSÉ MULET PEDRO: per tindre que atendre molts interesos particulars. Passa a ocupar la Secretaria, BONIFACIO FONT CABRERA, natural de Xàbia. Passa a ocupar el càrrec d´Oficial de Secretaria, GABRIEL PEDRO CABRERA de Gata. S´anuncia el concurs per a la provissió de dit càrrec en propietat. Elegit Depositari de Fons Municipals, ONOFRE SIGNES FERRER: és persona de bona conducta i responsabilitat prou.

16-01-1918:    És Recaptador dels Repartiments de Consums: MARIANO SOLER GINESTAR.

27-11-1918:    Presenta la dimissió, el Depositari de Fons, ADOLFO SIGNES FERRER. Li sustitueix, FRANCISCO SIGNES MULET.

17-01-1919:    Dimissions: del Secretari, BONIFACIO FONT CARDONA, per oferir-li el mateix càrrec a la Vila de Xàbia i convenir-li més, i de l´Oficial de Secretaria, GABRIEL PEDRO CABRERA, per tenir massa ocupacions. Es proposa com a Secretari a JOSÉ DIEGO FERRER, d´este veïnat. Com a Oficial de Secretaria, a EMILIO M. SIGNES DIEGO.

05-02-1919:    S´acordà nomenar Agent a la capital d´este Municipi, a AGUSTÍN PÉREZ PÉREZ.

28-02-1919:    Dimissió de MARIANO SOLER GINESTAR, Recaptador de Repartiment de Consums. Sustitut, ASENSIO PEDRO PEDRÓS. Dimissió del Depositari de Fons Municipals, FRANCISCO SIGNES MULET. El sustituix FRANCISCO SIGNES MORAGUES.

12-11-1919:    Dimissió d´ASENSIO PEDRO PEDRÓS, com a Recaptador de Fons. Per salut. El sustitueix, PASCUAL MULET SIGNES.

11-04-1920:    Falta d´assistència a la Sala Capitular de l´alguzil BAUTISTA MULET, el pregoner JAIME PEDRÓS PEDRO i l´alguzil de l´Ajuntament, JOSÉ MARZAL BADIA. S´acorda nomenar Guàrdia Municipal a FRANCISCO FONT DIEGO i Practicant de Cirugia a RAMÓN LEYDA PEDRO. Es nombra a SENÉN MULET, Auxiliar de Secretaria.

18-04-1920:    Dimissió com a Secretari de JOSÉ DIEGO FERRER, per les seues moltes ocupacions. Es nombra a JOSÉ JOAQUÍN MARÍ TODOLI.

20-10-1920:    S´acorda nomenar representant de confiança d´este Ajuntament a la capital a GARCÍA NAVA.

29-11-1920: Necessitat perentòria de nomenar un Escrivent de Secretaria Municipal, pel cúmul de treballs, degut al cens i al repartiment de padrons: es nombra a MIGUEL PEDRÓS MULET, escrivent temporer, amb l´haber diari de 2 pessetes.

Font: Arxiu Municipal, Extracte dels Plenaris Municipals, 1904-1931.

(PUBLICA AL SEU BLOG, CRONISTA DE GATA, Miguel Vives Signes)

COM EREN ELS FUNCIONARIS D´INICIS DEL SEGLE XX ( I )

Com ara es parla molt dels funcionaris ja saben tots perquè i com jo també ho sóc, porte al blog com eren i què feien els funcionaris de principis del segle XX. Des de 1904 a 1931 dividiré les dades dels funcionaris locals de Gata en tres dies. La primera abarca de 1904 a 1915.

 

03-01-1904: Esta és època en la qual existeixen molts treballs en finestra. És nomenat Auxiliar de finestra JOSÉ SERRA CATALÁ. Es nomenat Agent de l´Ajuntament a Alacant VICENTE OLIVER, que sustitueix a FRANCISCO SORIANO. S´acorda separar del càrrec de Vigilant Nocturn d´esta Vila a       ANTONIO MENGUAL MOLTÓ i sustituir-lo per BERNARDO PEDROS MULET. S´acorda, nomenar Vigilant Municipal a JULIAN DIEGO MULET.

03-04-1904: Sepulturer, Policia Cementeri de la Vila, ANTONIO SERRA CARRIÓ. Per trimestre, se li abonen 20 pessetes. Vigilant Nocturn, per la Neteja pública dels carrers de la població, BERNARDO PEDROS MULET, se li abonen 19,53 pessetes, per trimestre.

17-07-1904: S´acorda nomenar Guàrdia Municipal a JULIAN DIEGO MULET.

31-12-1904:    S´acorda separar del càrrec de Director del rellotge públic a JOSÉ PEDRÓS SERRA, sent reemplaçat per ANTONIO PEDROS PEDRO. És Administrador de consums, JOSE DIEGO FERRER. 

10-12-1905:    S´acorda nomenar Porter de l´Ajuntament a JOSE MARZAL.  

03-04-1905:    Nomenat en propietat, fins ara interí, com a Secretari, FRANCISCO JOSE SIGNES SIGNES, veí d´esta població. 

05-01-1908: És Administrador de consums, BAUTISTA PEDRÓS.

16-11-1909:    Dimissió del Secretari, degut a les moltes ocupacions. És nomenat interí vacant, GABRIEL MULET PEDRO. S´acorda separar a FRANCISCO SIGNES DIEGO, d´Oficial de Secretaria. El seu lloc l´ocupa, FRANCISCO SIGNES MULET. S´acorda separar de Depositari de Fons Municipal d´este Ajuntament a JOSE DIEGO FERRER. El seu lloc l´ocupa, JOSE MULET MONTANER.

02-02-1913:    No existint persona que posseixca el títol de PÈRIT AGRÍCOLA i tenint en compte treballs relacionats amb finques, deslinde i amollonament i demés propis de la matèria, s´acordà, fora nomenat PÈRIT TITULAR d´esta població al veí de la Vila d´Ondara FRANCISCO DOMENECH ROIG amb un sou anual de 125 pessetes.

02-03-1913:    Sent molts els treballs que pesen sobre la Secretaria d´este Ajuntament, s´acorda nomenar a MATÍAS MONFORT PEDRO, veí d´esta població, per un sou mensual de 75 pessetes, en el capítol de imprevists.

04-11-1913:    Dimiteix el Secretari de l´Ajuntament GABRIEL MULET PEDRO, per haver estat elegit regidor. Dimitix l´Oficial de l´Ajuntament, FRANCISCO SIGNES MULET, per salut. És Oficial Temporer, MATÍAS MONFORT PEDRO.

20-11-1913: Secretari Interí, FRANCISCO SIGNES DIEGO. Es proposa la vacant d´Oficial de Secretaria, per a FRANCISCO JOSE SIGNES SIGNES. 

23-11-1913:    S´acorda nomenar Secretari de l´Ajuntament a FRANCISCO SIGNES DIEGO. S´acorda nomenar Recaptador del repartiment veïnal de Consums a FRANCISCO JOSE SIGNES SIGNES. S´acorda sustituir del càrrec d´Agent d´este Ajuntament a Alacant a JOSE CABRERA i nomenar a VICENTE OLIVER, veí d´Alacant.

26-04-1914:    Es proposa a JOSE SOLER Y VARO, Agent d´este Ajuntament en Alacant.

06-07-1914:    L´Alcalde comunica a la Corporació l´obit del digne Secretari de l´Ajuntament FRANCISCO SIGNES DIEGO, ocorregut el 2/7 i proposa sustituir el càrrec de secretari, amb l´actual Oficial de Secretaria FRANCISCO JOSE SIGNES SIGNES i este càrrec ocupar-lo EMILIO M. SIGNES DIEGO. Consta en acta el sentiment de la Corporació, per la mort del Secretari.

07-09-1914: S´acorda nomenar a ANDRÉS SOLER, veí d´Alacant, Agent Recaptador del Repartiment Veïnal de Consums, per la mort del Recaptador actual ELEUTERIO MALTÉS.

31-10-1915:    Es dona compte de la mort del digne Secretari, FRANCISCO JOSÉ SIGNES SIGNES, ocorreguda el 28/10. S´acorda sustituir-lo pel actual Oficial de Secretaria, EMILIO DE SIGNES DIEGO, interí. S´acorda conste en acta, el sentiment de la Corporació.

(PUBLICA AL SEU BLOG, CRONISTA OFICIAL DE GATA, Miguel Vives Signes)

LES CAMPANES DE GATA ( I )

LES CAMPANES DE GATA ( I )

Ara són dies de revolteig de campanes. Es temps de grans solemnitats religioses. Demà mateix comencen els dos diumenges de Primeres Comunions, després vindrà el Corpus i després el Cor de Jesús...i les campanes seguiran voltejant. Però coneguem realment la història de les campanes de Gata?

Hui em centraré més amb la cronologia de la instal·lació de les campanes. Demà diumenge, festa del primer diumenge de les Primeres Comunions veure´m l´inventari que va fer amb fitxes el Gremi de Campaners Valencians.

CRONOLOGIA:

1858: Es fon i s´instal·la la campan de les hores, la més antiga de la torre parroquial, nomenada “Sebastiana”.

1897: Tant el campanar com la façana de l´església són de pedra de silleria. La torre és baixa i no té remat.

1940: Passada la guerra civil (1936-1939), quan Gata té 4.227 habitants, es fonen tres campanes per a la torre : Micaela, Pilar y Cristo Rey. El contracte de l´adquisició d´aquestes data d´aquest any. En ell “se obligan a comprar a razón de siete pesetas con cincuenta céntimos kilo por el peso convenido”.

5-8-1940: El dia de la vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N´Alejo Sendra Tarrazó procedeix a la benedicció de les campanes a la Plaça de l´Església.

A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo” es procedí a la benedicció.

Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i té un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesa 650 kg. i la tercera porta per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg.

11-7-1941: Es benedix la campana més menuda de la torre. Aquesta és l´acta parroquial:

“En Gata de Gorgos a once de julio de mil novecientos cuarenta y uno, gobernando la Iglesia de Dios, el Papa Pío XII, siendo Arzobispo de Valencia el Excmo. Sr. Dr. D. Prudencio Melo Alcalde, Párroco de este Curato D. Alejo Sendra Tarrazo, Alcalde de esta localidad D. Vicente Signes Bolufer y Juez municipal de la misma D. José Pedrós Pedrós, el Excmo. y Rdmo. Padre Emilio Lissón Chávez, de la Congregación de la Misión, Arzobispo Titular de Methymna, bendijo la campana pequeña de la torre parroquial imponiéndose el nombre de "Nuestra Señora de los Dolores", construida en Valencia por D. Manuel Roses Santos, costeada por las familias Juan, María y José Salvá y apadrinada por Antonio Salvá Signes y Rosa María Salvá. En fe de lo cual y para conocimiento de los venideros firman conmigo la presente las Autoridades y padrinos. Alejo Sendra Tarrazo   Párroco, Padrino Antonio Salvá Signes, Madrina.”

L´observació que es feia a 1897 de que la torre del campanar era menuda, la recull el rector En Vicente Llopis Bertomeu ya en el siglo XX. De 1962 a 1963 es realitzen les obres d´elevació de la mateixa i amb ella també de les campanes. 

(A la fotografia que il·lustra aquest article es pot veure com el campanar no té el cos superior i les campanes estan als forats que ara hi ha sense campanes)

22-10-1962 a 16-2-1963: Donada la crudesa d´eixe hivern i la inclemència del temps es perden varies setmanas de treball. El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L´obrer encarregat fou En José Soler Signes i l´obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.

19-3-1987: Un succés perturbà el repic i volteig de les campanes de la torre. Cau a la plaça el badall d´una de les campanes, la “Nuestra Señora del Pilar”, la tercera en tamany. No va ocasionar desgràcies personals.

Març-1988: L´Ajuntament decidí que es col·locaren dos reixes protectores a la part davantera de la torre, per tal de garantir la seguretat del campanar.

4-9-2008: Dijous. S´emporten les cinc campanes de la torre de l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des de la “Micaela”, la més gran de les campanes, fins la   “Nuestra Señora de los Dolores” i la campana de les hores, la més antiga, la “Sebastiana”, les cinc necessitaven d´una reforma.

13-12-2008: Es fa la benedicció de les cinc campanes, ja renovades, a càrrec del Bisbe Auxiliar, N´Esteban Escudero.

Font: Arxiu Parroquial.

(PUBLICA AL SEU BLOG, CRONISTA DE GATA, Miguel Vives Signes)

 

COM ERA GATA AL 1932, ANY DE REPÚBLICA?

Ens interessem hui per escorcollar com estava el poble, com es vivia l´any 1932, any de república, a Gata. Hem pogut esbrinar d´ací i d´allà i em fet un resum.

AIXI ESTAVA EL POBLE:

La Plaça de l´Església era encara Plaça de Mercat, ja que el mercat no passà a la Plaça Nova fins 1933. Precisament, el 21/3/1932 s´acorda pel Ple col·locar una vorera de "portland" a la Plaça en construcció i adquirir el "bordillo" de pedra necessari per a la prolongació del carrer del Doctor Gómez Ferrer.

En 1932 encara no hi havia pont urbà sobre el riu Gorgos. El 30/3/1932, el ple prorroga en vuit mesos la possibilitat de que els veïns interessats en la construcció d´un pont, puguen portar a terme la referida construcció. També es demana edificar a la Plaça de l´Hostal i al lloc anomenat antigament "de les Roquetes".

La gasolineria de Gata estava front a la caserna de la Guàrdia Civil, a l´Avinguda Marina Alta, aleshores Avenida de Canalejas, ubicada en el "kilómetro 89, hectómetro 1". En 1939, passada la guerra civil, la carretera de Silla a Alicante, passaria a dir-se Avenida del Caudillo. "Hay una expresión de deseo y conveniencia para los interesados de esta población de que no se quite el aparato distribuidor de gasolina...dada su situación", deia el plenari.

A la Plaça de Don José Canalejas, hui Plaça d´Espanya, sabem de l´existència de "un pino frente a una fachada", perquè en 1934 es sol·licita al Consistori poder arrancar-lo.

El 2 de gener de 1932 es realitza una instància en la qual es sol·licita l´ autorització per instal·lar una almassera o molí d´oli en un solar que posseeix al carrer prolongació de la del Doctor Gómez Ferrer. El 7 de març es dona autorització per a l´almassera, sempre que complixca amb les prescripcions higièniques. Però abans que procedixca a l´enderrocament de la que hui en dia té al mateix carrer, ajustant-se a l´al·lineació o rasant del planol de la població.

ELS REGIDORS:

La Corporació de Gata que presidia l´alcalde Julián Monfort Leyda tenia com a tinents d´alcalde a Miguel Mulet Vives i Gerónimo Monfort Signes. El regidor síndic era José Espasa Mulet i la resta d´edils: Fernando Arabí Martí, Vicente Borrell Signes, Vicente González Caselles ("Vicente la música"), José Mulet Borrell, Senén Pons Mulet, Matías Signes Monfort, Miguel Torres Monfort i Emilio Monfort Mulet. El secretari de l´Ajuntament era Martín Mengual, també advocat de la població. El jutge municipal era José Pedrós i el fiscal Vicente Mulet.

LES SESSIONS PLENÀRIES:

Els regidors en Ple es reunïen en 1932 els dissabtes a les 9 de la nit. A partir del 5 de desembre passaran a celebrar-se els plens a les 8 de la vesprada.

SINDICATS AL POBLE:

Gata comptava amb un Sindicat Agrícola Gatense. A l´any següent es formava la Societat "Trabajadores del Campo". També hi havia un Sindicat de Regs de la partida "Senies".

RELACIÓ DE COMERÇOS I ESTABLIMENTS *

"Abacerías" (4): Vicente Font, Vicente Mulet, Vicente Pedro i Francisco Torres.

Oli (Premses i molins) (5): Vídua de José Arabí, Bernardo Mulet,  José Mulet, Antonio Pedro i Sindicat Agrícola Gatense.

Espardenyeries (7): Francisco Mulet, Antonio Font,  Miguel Moncho, Onofre Mulet, Bernardo Oliver ("Bernat El Pelut"), Onofre Signes i Antonio Soler

Banquers (2): Fills de Julián Monfort i Antonio Salvá.

Barberies (8): Juan Coloma, Juan Pedro, Miguel Rodríguez, Francisco Salvá, Juan Bautista Signes, Jaime Signes, José Signes i José Torregrosa.

Carbonería (1): Miguel Soria.

Carneceries (6): Jaime Arabí, Antonio Diego, José Marsal, Vídua de Marsal,               Francisco Oliver i José Signes.

Fàbriques de canastes de vímet (2): Monfort Soler y Cia. i  Pons Monfort y Cia.

 

 

* Segons Alberto Molina ("Guía de Alicante y su provincia").

INFORMACIÓ: Plens Municipals i llibre: "Guía de Alicante y su provincia".

 

CINE D´ABANS A GATA

CINE D´ABANS A GATA

La Història Local es trasllada hui, dilluns 10 de maig, a

¡AQUELL CINEMA DELS NOSTRES PARES! (Ideal Cinema, Cine Verano, Salón-cine La Paz -)

(Reportatge inèdit del Cronista de Gata, Miguel Vives Signes)

A LA FOTOGRAFIA: Els dies que es projectava al Cinema "Passetes" (La Paz) la pel·lícula: "Franco ese hombre", tot un aconteixement per a l´època. 

Les cases de Gata amaguen moltes vegades agradables sorpreses. Una d´elles pot ser la col.lecció que amb cura i saviesa guarda la veïna de Gata Olga Costa Mulet sobre “cromos”, “pasquins”, “caràtules” de mil i una pel.lícules del temps de la seua joventut i inclús més antigues. La col.lecció que abarca des de els anys 20 fins els anys 40 del passat segle és una joia digna del millor museu d´antigüitats. No sols conté programes dels cinemes de Gata, sinò també de la comarca.

He tractat d´estudiar i escorcollar tot el que es podia al voltant de la col.lecció, per a retrobar una història local del cinema a Gata, que ve a completar i enriquir el magnífic artícul que Pepe Tomás va fer fa uns anys sobre el cinema a Gata, també al Programa de Festes i l´escel·lent col·lecció que té Paco Moncho, un gran cinèfil gater del qual algun dia també parlaré al blog. Em vaig fixar en les llegendes dels cartells del cinema, les paraules típiques d´aquella època, més que en els protagonistes, ja que aquests són història d´enciclopèdia, però els programes són tota una curiositat ben trobada ara per al nostre poble

Un record per als més cinèfils, una nostalgia d´aquells anys i una tradició. Perque Gata sempre ha tingut la tradició “d´anar al cinema” i la prova la teníem encara fins fa poc, als inicis del segle XXI, que es resistia a desaparéixer absorbida pels temps que corrien.

Faig un extracte d´aquells programes de cinema, que anaven amb consonancia amb el temps, però que enganxaven a la gent. Abans, els nostres pares no teníen tele, Internet, els mitjans més sofisticats, sols suspiraven per un retratet o un cromo de Estrellita Castro o Tyrone Power. 

SALÓN-CINE “LA PAZ” GATA DE GORGOS. Hoy, domingo, 29 de abril de 1934 Acontecimiento cinematográfico...V. Blasco Ibáñez LA BODEGA...Película de gran emoción. Completarán el programa, una revista, totalmente en colores, titulada: Carnet de Modas y una cómica en DOS partes

 

Ideal Cinema.- Gata Plaza del Mercado. Domingo, 27 de octubre de 1935. Inauguración de la temporada. Nueva empresa. Proyección de la monumental y conocida...LA HERMANA SAN SULPICIO...Totalmente HABLADA y CANTADA en español. Precios y complementos en la pizarra del salón.

 

CIFESA PRESENTA en el Ideal Cinema.- Gata el domingo, 1 de diciembre 1935, 1º la emocionante película...Alma de Centauro...2º La interesante película HABLADA EN CASTELLANO...NEBLINA...3º El dibujo animado sonoro, titulado Cristal Gazabo.

 

Salón-Cine “LA PAZ”.- Gata de Gorgos. Domingo, 8 de diciembre 1935. Extraordinario Programa: 1º Estreno de la colosal opereta TODO POR EL AMOR.

 

Ideal Cinema. Gata. Lunes, 6 de Enero de 1936. 8,30 noche. CIFESA presenta...SUCEDIÓ UNA NOCHE...Clark Gable.../ Spencer Tracy y Loreta Young en la película hablada en español FUEROS HUMANOS

 

IDEAL CINEMA.- Gata. Hoy, 2 de febrero de 1936... ¡Extraordinario programa ! Todo en español, 1º ...hablado en español ABISINIA...2º HABLADA y CANTADA en ESPAÑOL, NOCHES DE BUENOS AIRES...Los precios de tan extraordinario programa serán los siguientes BUTACA, 0,60. GENERAL, 0,40 ptas. A toda señora o señorita que asista a esta función se le entregará un tiket para la función del próximo sábado.

 

“Ideal Cinema”.- Gata. Extraordinario Programa... Se despachan en taquilla las localidades numeradas para esta función.- Los abonos deben canjearse en taquilla por entradas numeradas, antes del domingo.

 

Ideal Cinema.—Gata. Domingo, 12 de abril de 1936...1º LA película sonora MADRES DEL MUNDO...2º La superproducción nacional hablada y cantada en español: DON QUINTÍN EL AMARGAO. Precios: Butaca, 1 pesetas; General, 0.60.

 

Ideal Cinema.- Gata. Domingo, 24 de mayo de 1936...Después del éxito obtenido por IMPERIO ARGENTINA en MORENA CLARA, y a petición de varios señores de esta localidad se reprisará la superproducción...NOBLEZA BATURRA...Butaca 0,60.- General 0,40.

 

Ideal Cinema.- Gata. 7 de junio de 1936. A las 9.30 noche...HABLADA Y CANTADA EN ESPAÑOL Susana tiene un secreto...Completarán el programa un dibujo y una revista hablada en español.

 

Salón LA PAZ Gata de Gorgos. EL SIGNO DE LA CRUZ. Domingo, día 28 de junio de 1936. Se despachan localidades numeradas.

 

Saludo a Franco ¡¡ Arriba España !! Del Cine Capitol de Valencia, al Ideal Cinema -Gata de Gorgos- Para el domingo, 4 de febrero de 1940  A las 8,30 noche ¡ Formidable Programa ! ESTRENO en esta provincia ... MIGUEL STROGOFF  o el correo del zar –en español- ... las localidades se despacharán en TAQUILLA a partir del sábado a las 6 de la tarde.

Aquest era tot un programa a tot color fet per la impremta BERNARDO MULET de Gata.

 

Salón Cine “La Paz” Gata de Gorgos. 22 Nov. 1941. EL ÚLTIMO HÚSAR, COMPLEMENTOS Y HORAS EN LA PIZARRA DEL SALÓN

 

CINE DE VERANO.- Gata de Gorgos INAUGURACIÓN. Domingo, 16 de Junio 1946 20 th CENTURY FOX, presenta...¡ QUÉ VERDE ERA MI VALLE !. SESIÓN CONTINUA. La última vuelta del programa dará comienzo a las 12 noche.

 

Cine de verano.-Gata de Gorgos. Día 29 de Junio de 1946 ¡ FESTIVIDAD DE SAN PEDRO ! ...LAS MIL Y UNA NOCHES.

 

Cine de Verano- Gata de Gorgos, Domingo, 21 de Julio de 1946...Procines presenta con orgullo su máxima producción nacional ALTAR MAYOR...de fina sensibilidad y marcada emoción...

 

Cine de verano.- Gata de Gorgos. Lunes, 29 de Julio de 1946. ¡ Otro programa de éxito ! AL CAER LA NOCHE.

 

Cine de verano- Gata de Gorgos. Martes, 31 de julio de 1946. Horas y complementos en la pizarra del salón.

 

Cine Verano.- Gata de Gorgos. JUEVES, 15 de Agosto de 1946...gran superproducción dramática FELIPE DERBLAY (EL HERRERO), COMPLEMENTOS EN PIZARRA

 

Cine de Verano-Gata de Gorgos, Otro gran éxito. Domingo, 18 de Agosto de 1946, a las 11.30 noche, Metro Goldwyn Mayer, presenta a Clark Gable Muyrna Loy en SUCEDIÓ EN CHINA.

 

Próximo domingo, 6 Octubre de 1.946 A las 10 de la noche Inauguración de la temporada de invierno en el Cine La Paz con dos grandes estrenos: LA GARRA ESCARLATA y LA MUJER DE LAS DOS CARAS. Al estreno de estas dos grandes películas, seguirán –entre otras de extraordinario éxito- las formidables superproducciones...

 

Cine “La Paz”- Gata de Gorgos, Domingo, 21 de Diciembre de 1946. Hispamex, a Arturo de Córdoba en EL CONDE DE MONTECRISTO. 1ª Jornada...Gran superproducción...Valiosos complementos con regalo de invitación. Próxima semana 2ª Jornada de EL CONDE DE MONTECRISTO. Precios y horas en la pizarra del salón.

 

CINE “LA PAZ”.- GATA DE GORGOS. Domingo, 2 de Noviembre de 1.947. A las 5,30 tarde y 9,30 noche Charles BOYER – Ingrid BERGMAN en la formidable superproducción LUZ QUE AGONIZA...Sábado, día 8 1ª JORNADA de la gran película de aventuras...COLMILLOS VENGADORES Un gran film ( en 3 jornadas) en el que reaparece el conocido perro “Rintintín”.

 

Cine “La Paz” Gata de Gorgos. Domingo, 16 de Noviembre de 1.947...superproducción METRO, LA SEÑORA MINIVER...Con regalo de invitaciones.

 

Cine La Paz – Gata de Gorgos. Domingo, 30 de noviembre de 1947. Tarde y noche...el mejor reparto del año...con regalos e invitaciones...Pronto una interminable cadena de grandes éxitos.

 

Cine de verano – Gata de Gorgos. Domingo, 27 de Junio de 1948 ¡Clamoroso éxito! La más excepcional película dirigida por ALFRED HITCHCOCK RECUERDA... Magistral interpretación de lso dos más grandes artistas de la cinematografía actual INGRID BERGMAN – GREGORY PECK.

 

Cine de Verano-Gata de Gorgos, Domingo, 4 de Julio de 1948. ¡Éxito inmenso! Metro Goldwyn Mayer se enorgullece al presentar su máximo triunfo LA SEÑORA PARKINGTON...Acompañan a este gran “film”, valiososo complementos...Por la tarde, en la pista, GRAN BAILE amenizado por la orquesta local “TRÍO GORGUENSE”. Próxima Semana: Grandes programas.

 

Cine de Verano- Gata de Gorgos, Domingo, 18 de Julio de 1948. Fiesta del Trabajo. Éxito sorprendente. Reaparición de la máxima estrella del cine español IMPERIO ARGENTINA en LOS MAJOS DE CÁDIZ. ¡ No dejen de admirarla !. Jueves, otro gran éxito...Próximo sábado, 1ª Jornada de la serie en dos Jornadas, EL JINETE ENMASCARADO, la mejor película en jornadas. ¡ No lo olvide !

 

¿Está Vd. Cansado de la vida?...Vaya a ver NEGOCIO EN APUROS y Vd. Morirá riendo. Este gran film cómico será presentado en la pantalla del SALÓN CINE “LA PAZ” el Jueves día 14 de Octubre de 1948.

 

Salón cine LA PAZ – Domingo, día 13 de Marzo de 1949. La gran superproducción FUERA DE LA LEY...Complementos con regalo de invitaciones

 

Cine Verano-Gata de Gorgos. Domingo, 11 de Septiembre 1949....LA CALLE DEL DELFÍN VERDE...Jueves.- La graciosa comedia ALAS EN LOS PIES...Sñabado ARSÉNICO POR COMPASIÓN...Domingo, RETORNO AL ABISMO.

 

La col.lecció d´Olga Costa Mulet també arreplega molts programetes d´altres pobles de la comarca i fora d´ella, que passem a relacionar: Cine Moderno Benichembla ( Domingo, 14 de Abril de 1946 ). Teatro-Circo Denia ( Sábado 14 de Diciembre de 1946 ó Del sábado 23 al miércoles 27 de Mayo de 1953...¡ Máximo alarde cinematográfico !...Lo que el viento se llevó ). Gloria Cinema Villajoyosa ( Sábado, 19 de Junio de 1948 ). Olimpia Cinema Villajoyosa ( Domingo 31 Octubre 1948 )

Mi Jardín- Cine de verano- Ondara. Mundial Cinema –Pedreguer .. Grandes Ferias y Fiestas ( Imprempta A. Fornés – Pedreguer ). Cine verano de Pedreguer. Cine Musical Orba ( Domingo 21 de Octubre de 1945 ). Salón Goya y Cine Doré, ambos de Benissa. Cine López Cabrera: Vergel. Cine verano. Sábado 6 y Domingo 7 de Julio de 1946. Cine Eslava – Ondara. Cine Jalón, Empresa Rafael Más (20 Enero de 1946 )

 

Agraix les facilitats que em va donar l´autora de la col.lecció per a poder estudiar i investigar els programes.

 

NOMS DELS CARRERS DE GATA A LA REPÚBLICA (Història Local)

NOMS DELS CARRERS DE GATA A LA REPÚBLICA (Història Local)

Hui diumenge 9 de maig porte al blog el canvi de denominacions dels carrers de Gata, a causa de la instauració de la II República Espanyola (1931-1936), extret dels plenaris municipals de l´Ajuntament de Gata. És història de fa tres quarts de segle. Al plenari de 31 d´octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuación de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

Fotografia: Carrer del Bisbe Servera, que se li va nomenar "Francisco Alcaso"

Font: Plens municipals. Arxiu Municipal. Ajuntament de Gata.

 

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS ( i III ) (Arxiu Parroquial - Història religiosa)

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS ( i III ) (Arxiu Parroquial - Història religiosa)

Conclou en aquest article tot el resum de "La vida parroquial...de 1935":

 

...FUNCIONS RELIGIOSES: Es celebren cada any: Festes de S. Antoni Abat, Septenari dels Dolors, Verge del Rosari, Inmaculada Concepció, Sagrat Cor de Jesús, Verge del Carme i Santíssim Crist. Es celebren a més les següents funcions: Hora Santa o dijous eucarístics, set diumenges de S. Josep, Quaranta Hores de Carnestoltes, la Santa Quaresma, els Primers Divendres de mes, Primers Dissabtes de mes; exercicis vespertins de la Confraria del Rosari, Filles de Maria, Apostolat de l´Oració, Maries dels Sagraris Calvaris, V.O. Terceres de la Verge del Carme i de S. Francesc d´Asís, els diumenges tots de l´any per ordre d´antigüitat. El mes de Maig, el de Juny i el d´Octubre; el novenari a la Verge del Carme el mes de Juliol i el de les ànimes el mes de Novembre. A més es celebren els Exercicis de l´Octava del Hábeas amb la funció eucarística per la vesprada, el Via Crucis els Dimecres i Divendres de Quaresma, el cant del Diví ofici el Dijous Sant i l´Hora santa solemníssima, amb orquestra, després del sermó, a les deu de la nit d´eixe mateix dijous; i una funció eucarística solemníssima el dia primer d´any per la vesprada; i la “sabatina” tots els dissabtes lliures de l´any.

OBRES SOCIALS:  No hi ha obres socials informades de l´espíritu de l´Església Catòlica i són difícils de promoure pel fracàs d´un sindicat catòlic que deixà molt per pagar. Hi ha un sindicat de llauradors que no ofereix perill algun al paréixer per a la causa catòlica, i la Unió General de Treballadors del camp que està agonitzant.

LLOCS DE GAUDIMENT: Hi ha dos cinemes en els qual no domina cap tendència. No hi ha centres de corrupció o perversió de costums.

ESCOLES: Hi ha tres escoles unitaries de xiquets i altres tantes de xiquetes i una de pàrvuls.

ARXIU PARROQUIAL: Està situat a l´església junt a la sagristia. Existeix en ell, a més de l´índex o catàleg del mateix arxiu, l´inventari dels objectes de cult, el de béns eclesiàstics, el llibre de comptes de fàbrica, el de Misses manuals, un exemplar del Codi, de l´últim Concili Provincial, els estatuts Sinodials, la col·lecció completa del Butlletí eclesiàstic i demés documents.

FUNDACIONS PIADOSES: Algunes hi ha, però de poca importància. Es conserven en l´arxiu còpies d´aquestes fundacions, aprovades pel Reverendíssim Prelat. En l´arxiu existeix el llibre de fundacions i es procura portar degudament.

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS -II- (Arxiu Parroquial-Història religiosa)

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS -II- (Arxiu Parroquial-Història religiosa)

Continuant amb la sèrie de tres capítols iniciada ahir sobre L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA EN 1935, proseguim la traducció fidel al text escrit pel rector regent N´Alejo Sendra Tarrazó, del qual torne a portar una fotografia, en aquesta ocasió predicant dalt la trona, hui ja desapareguda.

...MISSES: Es diuen diàriament dues misses i tres, els diumenges i dies festius. El nombre dels qui escolten Missa diàriament és de 300 i en els dies festius al voltan de 2.500.

PENITÈNCIA I EUCARISTIA: Complixen amb el precepte pasqual anualment uns 630 homes i 1.600 dones. Comulguen diàriament 130 dones, semanalment unes 300 i en les festes principals unes 500 dones. Mensualment uns 30 xiquets.

PRIMERA COMUNIÓ: Als xiquets s´admet als set anys a la primera Comunió. Cada any comulguen per primera vegada uns setanta xiquets. Anualment es cel·lebra per això una festa especial i solemne el dia del Santíssim “Hábeas Christi” i cada mes en la Missa conventual del primer diumenge es fa una Comunió general de tots els xiquets que han rebut la primera Comunió.

MORALITAT I MALES LECTURES: No hi ha escandals greus que mereixen nomenar-se. Es llegeixen habitualment: cinc Diaris de València; quinze “Debate”; sis ABC; setanta semanaris El Buen Amigo, Hoja misionera; quaranta “Provincias”; sis “El Pueblo” i setanta “El Mercantil valenciano”.

CATECISME: Tots els diumenges de l´any es té el catecisme dels adults amb nombrosa assistència de dones principalment. Homes són contats els que assisteixen al Catecisme. El catecisme dels xiquets es té tots els dies per la nit, des del mes de Novembre fins maig o Juny en el qual té lloc la Primera Comunió, i ja des d´aleshores deixen d´acudir els xiquets des d´immemorial. Assisteixen diàriament el Catecisme uns doscents. Per a preparar als xiquets a la Primera Comunió es dedica tot el mes d´Abril cada any.

CONFRARIES, GERMANDATS I ASSOCIACIONS PIADOSES: Confraries: Virgen del Rosario, que és la més antiga, i la de la Virgen del Carmen. Germandats: Venerable Orden tercera de S. Francisco de Asís i Venerable Orden Tercera de la Virgen del Carmen, establerta en aquesta parròquia el mes de Maig de 1932. Associacions piadoses: Hijas de María i Sagrado Corazón de Jesús o Apostolado de la Oración. Està aprovada la Congregación de la Doctrina Cristiana i s´acompleix el que està disposat al Reglament de la mateixa, aprovat pel Reverendíssim Prelat. La Congregación del Santísimo Sacramento no està fundada per complir-se els seus fins pel Apostolado de la Oración. Es procura fomenter-les totes i que els joves de ambdos sexes s´inscriguen en els més apropiats al seu estat i condició.

DEVOCIONS: Es fomenten les devocions piadoses, com l´exposició, que es cel·lebra tots els dijous, fent l´Hora Santa, la visita al Santíssim Sacrament, Via Crucis, Sant Rosari, Mes de Maig, i altres semblant com Set Diumenges, Primers Divendres, Mes de Juny i d´Octubre, i l´exercici de les Maries dels Sagraris Calvaris el quart diumenge de cada mes, amb comunió general a la Missa conventual i exposició Major per la vesprada.

 

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS -I- (Arxiu Parroquial-Història religiosa)

LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS -I- (Arxiu Parroquial-Història religiosa)

Dins la sèrie de Història Local porte hui al blog l´article de "La vida parroquial fa 75 anys" -I-. Extret dels llibres de l´Arxiu Parroquial, aquesta és una part de la història religiosa de Gata molt interessant ja que ens transporta al temps que relata L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA DE GATA DE GORGOS EN 1935, conforme al que es disposava en el B.O.A.V. de 1-10-1932. N´Alejo Sendra Tarrazó -que apareix a la imatge oficiant l´eucaristia- va fer l´informe el 13 de juny de 1935. L´informe es va fer, lògicament, en castellà. Jo simplement l´he traduit ajustat al text. Per la seua llargària es posarà en tres dies: dijous, divendres i dissabte.

LA PARRÒQUIA: Titular: Sant Miguel Arcàngel. Data d´erecció: No consta, havia Rector en ella l´any 1578. De provisió ordinària. Categoria: Ascens de 1ª.LA FELIGRESIA: 900 cases reunides i 63 diseminades. Parròquies colindants: Pedreguer, Xàbia, Teulada i Xaló. Arxiprestat de Dénia. Partit judicial de Dénia. Província d´Alacant. Administració de correus amb gir postal i paquets postals. Telègraf i telèfon. Població agrícola i industrial. Es fabriquen capells fins de palla, gèneres de punt i cadires de vímet. Hi ha 1.100 veïns, amb 4.228 ànimes. ESGLÉSIES I ORATORIS: Església parroquial, ermita en el mont calvari i oratori públic a la partida de Benitzaina, propietat de Na Rosa Mulet Monfort. Totes aquestes esglésies estan servides per la parròquia.

RELÍQUIA: Té la parròquia la relíquia de la Santa Creu amb autèntica.

CASA RECTORAL: Situada a la Plaça Major, junt a l´Església parroquial. Fou ocupada part d´ella durant algun temps únicament per Antonio Diego Durá, fins que en virtud del juí de desmantellament (deshaucio) cel·lebrat a Dénia el dia 13-3-1879 a instàncies del Rector regent En Francisco Martínez Benito desalojà i deixà lliure la casa Abadia el referit Senyor Antonio Diego Durá.

RENTES: El "párroco" té una consignació de 2.000 pessetes amb el descompte del 10% a l´actualitat. Actualment percep 773 pessetes anualment en concepte de habers passius. Els emoluments anuals per drets d´estola i peu d´altar és d´igual quantitat amb tendència a baixar per la ruïna econòmica que ve des d´alguns anys patint aquest poble.

RECTOR "PÁRROCO": N´Alejo Sendra Tarrazó.

VICARIS ("COADJUTORES"): Corresponen dos. A l´actualitat sols hi ha un En Blas Llopis Mayans, natural d´Oliva, fill de Domingo Llopis Llorca i de María Mayáns Sabater, de 62 anys, cursà un any d´ampliació en Filosofia i sis de Sagrada Teologia al Seminari de València. Fou ordenat de prevere el 21-3-1896 i prengué possessió d´aquesta Coadjutoria a primers de Novembre de 1910. Habita en el carrer del Calvari -hui és Carrer Signes- número 6. Viuen amb ell la seua germana Isabel Llopis Mayáns i les seues nebodes María i Teresa García Llopis.

(Continuarà)

LA CASETA DE LA LEPRA I EL RECTOR LEPRÓS (1892)

LA CASETA DE LA LEPRA I EL RECTOR LEPRÓS (1892)

LA “CASETA DE LA LEPRA” DE GATA DE GORGOS (1892): un llatzeret precedent del sanatorio de Fontilles

La seua construcció fou impulsada pel “rector leprós”, En Juan Martínez Blasco

El segon article de la sèrie d´Història Local ens transporta vuit anys abans de començar el segle XX. Gata tenia gent que patia la lepra. No estava construit el sanatori de Fontilles a Vall de Laguar, mancaven 17 anys i hi havia escampats per la Marina Alta distints llatzarets, un d´ells el de Gata.

La població de Gata de Gorgos conserva en un dels seus montículs propers al vial que uneix el carrer Sant Josep amb el nou pont urbà, una construcció centenària que s´anomena popularment “la caseta de la lepra”. A la partida Planetes, fou fundada en 1892, per En Juan Martínez Blasco, rector qui portà una vida prou semblant al Pare Damià i més a prop de nosaltres al Pare Ferrís (Fontilles).

La “caseta” de Gata fou un precedent del sanatori de Fontilles, que s´obrí en 1909. La de Gata fou un de tants llatzerets que a finals del segle XIX i inicis del XX, poblaven les dos Marines i donaven acolliment als pobres leprosos dels distints pobles. Un testimoni que visità Gata i el llatzeret, descobrí l´any de la seua fundació, als vuit anys d´estar a Gata el “rector leprós”, com també se li anomenava a Martínez Blasco.

Aquell testimoni anava relatant com era el llatzeret: “levantado en la pendiente del vecino monte separado de la población por una rambla. La puerta guarnecida y chapeada de hoja de lata. El corredorcillo, el huertecito que hay detrás y aquellos aposentos, a la sazón vacíos y desmueblados”.

Altre testimoni més recent, que hui ja no és entre nosaltres, Vicente Caselles, em contava: “Cada finestreta era una habitació”.  A la “caseta” resten hui deixalles d´una xemeneia, la paret principal i una “hornacina” exterior. “Hi havia un Sant Llàtzer, de rajoletes”, deia Caselles. Amb el pas del temps i al caure el sostre, nombroses restes han quedat soterrats.

Segons varis testimonis, la “caseta” quedà destruïda en 1918, “ya que puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habilitado leprosos, y así evitar que se habite la casa”, això deien en un dels plenaris, els polítics d´aquells dies.

Ara l´equip de govern actual té, entre altre dels seus projectes poder restaurar-la i condicionar-la per a poder ser un alberg natural,…a més de poder ser un record històric del poble. No hi ha que oblidar que per una quantitat simbòlica ha passat a ser patrimoni municipal aquesta parcel·la on s´ubica la Caseta de la Lepra.

 

“El rector leprós”, En Juan Martínez Blasco

 

En el mes de novembre de 1884, el rector Juan Martínez Blasco “amante de los pobres y leprosos”, prengué possessió del curat de Gata. Contava aleshores 53 anys d´edat. Martínez va nàixer a Cerdà (València) en 1831 i va morir el 21 de gener de 1900. Estigué regint la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos des del 6 de desembre de 1884 fins a juny de 1898.

A aquet poble hi hauria de “contraer la enfermedad precursora de su muerte”, “fuera herpes o verdadera lepra”. Precisament el capítol III del llibre “Caridad Heroica”, que es conserva a la biblioteca metgessa del sanatori “Sant Francesc de Borja” de Fontilles, a Vall de Laguar, dins d´aquesta comarca de la Marina Alta, està dedicat a “D. JUAN MARTÍNEZ BLASCO, CURA PÁRROCO DE GATA (1900)”. El llibre està datat en 1904.

L´Arxiu Parroquial de Sant Miguel Arcàngel de Gata també conta breument la seua vida. A Gata va estar durant 14 anys. Al llarg d´aquest temps es va fer la primera reforma important del temple parroquial (1884) i es construí la ja nomenada Casa Llatzeret per als leprosos, coneguda més tard com “Caseta de la lepra”. Adquirí una nova custodia daurada per a l´església, que encara es conserva (1885) i beneí el nou cementeri parroquial (1886), hui ja desaparegut i convertit en un parc infantil, també abandonat i inutilitzat. Al 1886 també s´amplià i es decorà, per primera vegada, l´ermita del Crist del Calvari.

El rector En Juan Martínez “nunca tuvo el menor asco en visitar a los pobres leprosos de esta localidad, consolándolos y socorriéndolos copiosamente, según sus fuerzas”. La idea fixa, fins la seua mort, d´aquest rector fou “la de su amada Gata”.

Quan vingué a prendre possessió de la feligresia de Gata “se encontró con una iglesia abandonada, pobre y completamente destartalada” i fou aleshores quan, entre altres obres, derribà altars vells i construí altres nous, d´estil modern; decorà l´altar major amb el seu titular, Sant Miguel; va fer un cor de gran capacitat; eixamplà la sagristia i l´altar-sagrari i construí una abadia magnífica, edificada de planta, que es la que hui existeix.

Aquest personatge clau a la història religiosa de la població “era de estatura alto, fornido, salud fuerte y robusta, trato distinguido, exquisita educación, sencillo y candoroso, noble y generoso, afable, bondadoso y risueño. Consagrado a su ministerio, le gustaba el esplendor y magnificiencia del culto. Tuvo renombre de orador, predicó miles de sermones y varias cuaresmas en distintos pueblos de la diócesis”.

Entre “el socorro de los pobres y en las obras del culto, no sólo consumió todos los emolumentos de su trabajo ministerial, sino también el patrimonio que heredó de sus padres”.

La malaltia li obligà a deixar la parròquia en maig de 1898 i d´ací marxà al Hospital Provincial de València i després al Asil de Sant Joan de Déu, a Barcelona. El 21 de gener de 1900 “entregó plácidamente su espíritu…”.

Una gran manifestació de dol constituí l´ofici a l´església parroquial de Gata, el 29 de gener de 1900, als vuit dies de la seua mort, a la Missa de “requiem” celebrada a les set de la vesprada. El poble de Gata tenia, per aquell temps, 3.967 ànimes.

Amb els cants del mestre organista Gaspar Rosello, presidiren el dol el rector-regent José García; l´alcalde-president de Gata, José Signes Diego; els regidors de l´Ajuntament, el jutge municipal i “demás notabilidades del pueblo”.

Diuen les cròniques que “las campanas no dejaron de doblar un momento por su alma”. 

 

DADES I DOCUMENTACIÓ:

 

Article: “Juan Martínez Blasco “El cura leproso”. Miguel Vives Signes. Programa Libro de fiestas 1995. Gata de Gorgos.

Llibre “Caridad Heroica”, Colonia-Sanatori Nacional “San Francisco de Borja” de Fontilles (1904).

Arxiu Parroquial de Gata. Quadre de rectors-regents.

Testimonis orals arreplegats.

 

MÉS DE MIG SEGLE DE XIQUETS EXPÒSITS A GATA (1853-1915)

MÉS DE MIG SEGLE DE XIQUETS EXPÒSITS A GATA (1853-1915)

De l´Arxiu Parroquial. Per Miguel Vives Signes, Cronista Oficial de Gata

Comence ací una sèrie d´articles de la nostra història local. Política, religió, societat, costums, el pas del temps al poble de Gata.

El primer article és un treball d´investigació de l´Arxiu Parroquial. Tracta sobre els xiquets expòsits batejats entre els anys 1853 i 1915.

El Diccionari català-valencià-balear de l´Institut d´Estudis Catalans defineix expòsit com “infant abandonat en lloc on pugui esser recollit”. En altre lloc llegim: expòsit-a.: “dit de l’infant exposat en un lloc públic cercant que algú el reculli, posat al torn d’una casa de beneficència”. Existia a Barcelona al segle XIX, la coneguda com Casa de Maternitat i Expòsits.

“Antigament, baix el llinage d’Exposit quedaven aquells que la caritat recollia, sense més preguntes”, diu en el seu article de LAS PROVINCIAS “L´albada de l´Expòsit” Vicent Ramón Calatayud (divendres, 31 de març de 2006). Precisament l´origen del cognom EXPÒSIT el tenim en aquestes persones.

Mitjançant els Llibres Parroquials (Llibre Índex 1852-1952); Quinque Libri i els corresponents de Batejos, Matrimonis i Defuncions que es guarden a l´Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, podem comptabilitzar els xiquets expòsits del poble, al llarg de 62 anys, des de 1853 fins a 1915.

A Gata també hi va haver EXPÒSITS. Escollim aquest període on a la parròquia es batejaren expòsits, alguns dels quals van morir sent albadets.  En total van ser 41 expòsits batejats, 24 dels quals van ser soterrats sent albadets.

Els noms que posaven als expòsits eren molt diversos i quasi tots portaven el sobrenom de “San Miguel”, donat que es batejaven a aquesta parròquia on l´arcàngel és titular. En el bateig d´alguns expòsits s´especificava “de padres no conocidos”.

Relació de bateigs de xiquetes i xiquets expòsits de Gata, extreta dels llibres parroquials. Cal fixar-se en els noms i cognoms que els posaven al batejar-se, alguns d´ells força curiosos:

1853: ANA MARÍA DE SAN MIGUEL.

1854: VICENTE DE SAN MIGUEL (mor i es soterrat com a albat).

1855: JUANA DE SAN MIGUEL.

1860: NICOLÁS DEL ARCÁNGEL SAN MIGUEL, RAFAELA DE SAN MIGUEL i  JOSÉ DE SAN MIGUEL (aquests dos últims soterrats l´any 1861, sent albadets).

1861: AMBROSIO DE SENA DE SAN MIGUEL i ANA MARÍA DE SANTA ANA (soterrada, sent albat).

1862: MIGUEL SANTO (soterrat l´any 1864, sent albat), ANTONIO MIGUEL i EUSTAQUIO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat).

1863: TELESFORO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat), TRINITARIO DE SAN MIGUEL i SEBASTIÁN DE SAN MIGUEL ARCÁNGEL.

1864: MARÍA TERESA DE SAN MIGUEL, ISABEL DE SAN MIGUEL (soterrada sent albat el mateix any) i ANTONIA DE SAN MIGUEL (soterrada l´any 1865, sent albat).

1865: RIGOBERTA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any), FRUCTUOSA FAMORCA (fa referència al poble del mateix nom de la Marina Baixa, que limita amb Castell de Castells –Marina Alta-) i DOMINGA DAROCA (fa referència al poble de Daroca –Terol-).

1867: RAIMUNDO REBOLLO.

1869: LAMBERTO LORA i NICOLASA NIEVES (soterrada l´any 1870, sent albat).

1870: AMBROSIO ABLITAS (soterrat el mateix any).              

1871: JAIME PROFUNDO i NORBERTO AURORA (soterrats tots dos el mateix any, sent albats).

1872: PEDRO TELMO.

1873: MARÍA DE LAS ANGUSTIAS DE SAN MIGUEL i JOSÉ MARÍA DE RIBERA (soterrats els dos el mateix any, sent albats).

1874: GERMANA GEA (soterrada l´any 1876 sent albat).

1875: ÁNGELA BRÍGIDA DE LOS ÁNGELES, VALENTÍN SALVADOR i MARÍA DOLORES DE SAN MIGUEL (soterrats aquests dos últims el mateix any sent albats.

1878: GERTRUDIS GAETA i JOSÉ GALBERO (aquest expòsit d´Alacant, de San Nicolás, soterrat sent albat).

1880: DOMINGO DAROCA (soterrat sent albat).

1884: ANTONIO JOSÉ DE SAN MIGUEL.

1890: JUAN DE SAN MIGUEL (soterrat el mateix any sent albat).

1894: DESAMPARADOS DE SAN MIGUEL (soterrada eixe mateix any sent albat).

1908: SALVADORA VICENTA MARÍA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any, sent albat).            

1915: GERMANA GEA.

 

Poques notícies tenim del casament d´aquets xiquets expòsits. Sols, a 1893 figura a la Fulla 7 v del Llibre de Matrimonis (163 v al Llibre índex), la unió matrimonial eclesiàstica de JOAQUÍN ESPOSITO, solter, amb MARÍA SOLEDAD AULIA, també soltera.

 

Excepcionalment, moren dos xiquetes expòsites l´any 1943: MARÍA PILAR GÓMEZ, Nº 3 (Fulla 115) i MERCEDES, Nº 9 (Fulla 117)