CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Marca la tradició popular la festivitat de hui dia 3 de febrer. És el dia de Sant Blai, patró dels mals de la gola i d’eixos n’hi ara prou pel temps tant fredolenc i desacompassat que està fent. "Sant Blai gloriós, cura-nos la tos" és el refrany més popular. I a Gata, els forns han preparat centenars de rotllons, dolços, pa socarrats. Totes les tahones del poble han el·laborat el dolç típic. A la missa de la vesprada, el rector beneirà els pans, els dolços. Si aneu cap a Teulada, recordeu que hui fan la festa de la Dama, si aneu cap a Pedreguer recordeu que fui fan festa local i la campaneta de l’ermita no para de tocar.

Vos pose tres refranys que vénen al pèl per a hui, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT.

COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL.

PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

A la imatge d’entrada, els rotllos del Forn de Ca Xaro, al carrer Sol de Gata, beneits ahir vesprada pel rector En Vicente Berenguer. 

FONTS: Foto Forn de Ca Xaro.

Festa popular i molt marcada en el calendari de l’església catòlica.

És hui NOSTRA SENYORA DE LA PURIFICACIÓ o també LA VERGE DE LA CANDELERA. Sant de totes les "Puris", que a Gata hi ha algunes. Es celebra la festa de la Candelera o "Candelaria". La Presentació del Senyor recorda que als 40 dies del naixement de Jesús el van presentar al temple i sa mare la Verge Maria va fer la cerimonia de la seua purificació. La festa es perd en els temps. Els lararis romans, la dita presentació, els padrins del bateig d’un nadó, tot girant al voltant de la flama. A l’església, aquesta vesprada a la missa de les 19 hores, es benedixen i donen candeles, ciriets i veles. Recordan aquell moment de la vida de Jesúsi els seus pares.

És hui la festa també dels llumeros del poble de Gata. Per això, després d’alguns anys de no festejar-ho els professionals dels fils i endolls han volgut fer l’esmorzar a Ca Martí, recordant altres temps i altres celebracions semblants. Abans passejaven inclús a la menuda imatge de la Verge per la plaça de l’església. Assistien a missa. Ara, el gremi ha tornat a recuperar la tradició d’ajuntar-se i xerrar entre viandes de les seues coses. Ells cuiden per la nostra llum i de la il·luminació dels nostres carrers. A la fotografia que m’han remés, els teniu esmorzant...

I pel que fa als refranys, el més conegut just de hui:

SI LA CANDELERA PLORA -és a dir si plou- EL FRED ÉS FORA, SI ES RIU -és a dir està ras i cel clar com hui, malgrat la rosada forta que ha fet aquesta matinada, però amb millor temperatura que els tres dies anteeriors- ÉS VIU -el fred- o la variant JA ESTEM A L’ESTIU. En una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist alguns ametlers que comencen a eixir la flor. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Però, ni ha molts més refranys per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i http://festesicostums.blogspot.com (refranyer).

Compartisc les paraules que ha posat la meua filla Verónica, al final de la campanya belenística 2022-2023 del betlem Monumental de la nostra casa del carrer Signes.

"GRÀCIES a tots/es els que heu visitat el nostre betlem!. Més de 700 persones han passat per ell, concretament 726, del 5 de desembre de 2022 fins al diumenge 15 de gener de 2023. Estem molt agraïts per les vostres paraules d’ànim i un any més contents de que vos agradara. Gràcies també a tots/es per les aportacions econòmiques per a que any rere any puga tenir més detallets!

L’any que ve més i millor!
Que no es perden les costums i tradicions!!"

Un agraïment especial als grups i col·lectius que han passat a fer la visita, com la gent del TAPIS, grups de catequesis i de júniors, sense oblidar a tots els escolars del Centre d’Ensenyament Primària "Santíssim Crist" de Gata i als més menuts del Jardí d’Infància "Xiulet", sense oblidar la tasca desinteresada del nostre "fotògraf particular" José Luis Fornés, i a tantes i tantes persones que s’han acostat a veure’l. Ja estem cavilant per a l’any que ve per a oferir a tots i totes una millor escenificació, un millor paisatge i novetats.

GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.

FONT: Composició fotografies Vero Vives.

Hui és el dia de Nadal, cap dia més a l’any. Diem -mal dit- que celebrem els Nadals. Un dia clar i ras. Bona temperatura.

GATA, AGOST, ESCALDAR, PANSA...Són paraules de l’estiu que tots els gaters deuríem de reivindicar, que la joventut ho conega, que no es perda. Si encara algunes famílies de Gata (una de les grans cunes de l’escaldà) fan pansa estan conservant el vell tresor, el vell costum agrícola que els moriscs li deien "adzebib" i que té un vocabulari. No serà prou per als majors recordar-ho, caldrà deixar el testimoni per als més joves, aquells que el canvi tan fort els va furtar el costum dels cabassos, de la caldera, d’escaldar, de secar la pansa,...

PODEU VEURE EL DOCUMENTAL MOLT BONIC PUJAT A YOUTUBE PER LA PARRÒQUIA SANT MIQUEL ARCÀNGEL SOBRE LA FESTA I LES ALFÀBEGUES DE GATA (PUNXEU ACÍ)

Quan arriba la festa de la Verge de l’Assumpció, a l’església de Gata es pot ja veure i fer olor a la planta potent de l’ALFÀBEGA. Demà, vespra de la Mare de Déu gitada, les dones de la Confraria de la Mare de Déu d’Agost vestiran la imatge per a que presidixca l’altar major, acompanyada de les "ocinum basilicum", les alfàbegues, que als patis i terrats de les cases de Gata han estat cuidant-se i que ara lluïran amb tot el seu esplendor.

Dilluns 15 d’agost, malgrat l’onada de calor que estem patint en ple estiu serà la FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARÍA, la mare de Déu. Demà diumenge és la vespra. A l’altar major de Gata estarà exposada la preciosa imatge de la Verge gitada, dormida. Les alfàbegues i el record del Cant de la Paloma, cantat a Gata des de fa més de dos-cents anys, marcaran aquests dies.  

Gata té també les alfàbegues que omplin l’altar rodejant la Mare de Déu. Menudes i grans, totes caben en un marc espectacular, amb una imatge molt bonica de l’Assumpció.

CANT DE LA PALOMA

Enguany no podran escoltar-se aquelles dolces veus de l’any passat amb instruments o aquelles del cor amb la rondalla de fa tretze anys, no es podrà tornar a donar vida al CANT DE LA PALOMA DIVINA, tonada originària de Gata, segons recollia en 1973 al seu llibre "Cancionero alicantino" el musicòleg Salvador Seguí, que era informat per persones majors de Gata. Però sempre tindrem per al record els vídeos i la música d’aquelles tonades que els nostres bisavis coneixien i cantaven.

La música era més antiga que la lletra -segons apuntava Seguí. Seria hora de recuperar la peça musical de forma oficial pels estaments culturals que calga. Fer-la pròpia del folklore local, dins de les cançons músico-religioses i que els músics del poble, que en són molts i bons es decidixquen a potenciar-la i millorar-la si cap. 

El cant el va recollir el musicòleg SALVADOR SEGUÍ i el va publicar al seu llibre Cancionero Musical de la provincia de Alicante, que la Diputació editava en 1973 amb tot el folklore musical alacantí.

Els nostres avantpassats es rodejaven de la Mare de Déu i la fragància de les alfàbegues i cantaven aquelles estrofes que ara us reproduïsc:

 LLETRA DEL CANT DE LA PALOMA DIVINA (originari de Gata)

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

Hui dilluns 13 de juny és la festa de SANT ANTONIO DE PÀDUA. El sant portugués que va nàixer en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Els veïns dels voltants del carrer Sol vivien amb molta simpatia la novena al sant del quadre pintat que hi havia a Casa Tereseta el Quartet, un quadre rodejat de floretes, com les que tenia tot l’altaret. Al tardet, les xiquetes i els xiquets, entre els quals em trobava jo també, passejavem pels carrers anunciant la novena i recorde la cançoneta: "El primer/segon/tercer toc de la novena de Sant Antoni".

Encara, per si voleu conéixer la novena, es pot trobar a la Xarxa de les Xarxes (Internet) la novena al sant. http://www.terra.es/personal/angerod/novenapadua.htm.

FONTS: www.santoral.com i http://www.terra.es.  

Hui és el Diumenge de Pasqua de Resurrecció, diumenge de Glòria. Bona Pasqua a tots els que seguiu el blog, a tots els que es sentiu gaters o gateres. Estem a 17 d’abril, enguany la pasqua està mitjanament alta al calendari. A Gata com a tota la Marina Alta, dia clar i que es preveu calorós. Dia per a anar primer a l’Encontre i a missa i després a gaudir de la tradicional gastronomia pasqüera gatera.

A les 10 del matí serà la processó doble. La Verge Dolorosa vestida amb manto blanc anirà pels carrers Doctor Gómez Ferrer, Pare Mulet o Constitució, Carrer La Bassa i Duquessa d’Almodòvar per a fer l’Encontre amb el Jesús Ressucitat. La imatge d’aquest processonarà pels carrers Nou, Sol, Teulada i Bisbe Cervera per a entrar a la Plaça de l’Església al so del tradicional "Aleluya". Després serà la missa del Diumenge de Pasqua.

A migdia o a la vesprada arribarà la tradició, marcada pels jocs, les passejades, però sobre tot els dos menjars típics que hui són els protagonistes: el berenaret de Pasqua, típica recepta de hui, demà i el segon diumenge de Pasqua amb el dia de Sant Vicent, i les mones o pa socarrats.

Cançons tradicionals de Pasqua sonen entre camins i casetes de camp, entre paratges i rutes. La "Pasqua de les mones". "Ja venim de berenar..." i altres es cantaran hui, ja passada la pandèmia després de dos anys de no celebrar-ho al cent per cent com cal.

FONT: Gastronomia berenaret (facebook), Mones i Pa socarrats, forns de Xaro i de Vives, Gata. 

Passar per davant d'un forn gater estos dies és sentir l'olor agradable i dolç de les peces que allí s'el·laboren. Centenars de dolçors. Els forns, a més de coure pa, en la Setmana Santa i de cara a la Pasqua, couen viandes dolces molt especials. A Gata es diuen pa socarrats el que a altres pobles diuen coques boves o mones. Les mones a Gata porten ous durs al mig i la xicalla cantarà els tres dies de Pasqua aquelles cançonetes que fan al·lusió a ells. 

Ací teniu el document gràfic de una de les tahones del poble, el cèntric i conegut Forn de Vives. Les feines de la família panadera no paren. Són dies de condimentar tot allò que alegre la Pasqua. S'afanen per a que hui, demà i dissabte estiga tot a punt per celebrar els dies grans lúdics.

A moltes de les cases particulars també es fan mones i pa socarrats, les àvies als néts, les mares als fills. Són costums gastronòmiques dolces que no paren, no es perden. Cal continuar-les, són tradicions que venen des d'antic.

Llegim a la pàgina web de Cultura popular de Barcelona (www.barcelona.cat) que Amades la cita la seu Costumari, i diu que podria ser del segle XV. Una altra teoria és que la paraula podria derivar de l'àrab antic mûna, que significa "regal" o "provisió de la boca". Altres diuen sobre la seua etimologia que podria eixir de la paraula llatina munda (plural de mundum). També hi ha variants de esta teoria que expliquen que en el món romà la munda era un pa decorat amb ous que es regalava com a prova d'amistat. Finalment, altres teories van més enrere en el temps i diuen que l'origen de la mona podria remuntar-se a les muniquies, unes celebracions que es feien en Grècia antiga dedicades a Artemisa.

FONTS: Fotos Francisco Caselles / Documents "mona" www.barcelona.cat.

HUI ÉS LA FESTA DEL DIA DE NADAL. 25 de desembre de 2021, De la mateix manera que titulava l’article del dia l’any 2011 al blog, vull seguir fent-ho. Perque hui es dia de reviure aquells costums que pareixen quasi oblidats o dormen en el record dels majors. Aquells records i costums que de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis.

Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Faig les preguntes: Vosaltres encara rebeu les estrenes de Nadal? Aneu a menjar a casa l’àvia i l’avi fent honor amb un bon putxero de Nadal? Conserveu alguns altres costums d’anit, hui i demà?.

Per això, tornaré a posar-vos aquel article que vaig publicar al blog alacantí "Alicante vivo" el segon dia de nadal de 2007, en el qual col·laborava, sobre els costums nadalencs a Gata.

Pose textualment l’article i espere us agrade:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.

RECORDEU: ...I Jesús arriba al món, fill de la Verge Maria: 21 segles després de l’emigració d’Abraham; 13 segles després de l’eixida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisés; vora 1.000 anys després de que David fou ungit com a rei; a la setmana 65 segons la profecia de Daniel; a la 194 Olimpiada;  l’any 752 de la fundació de l’Urbe i l’any 42 de l’imperi de César Octavio Augusto.

LES ESTRENES DE NADAL

Sabeu quin és l’origen de les estrenes de Nadal, que en algunes poques famílies encara perduren?

Deguem les estrenes a la reina romana Strenia. Esta diva romana tenia el seu temple a les afores de Roma i segons conta la llegenda fou el popular Rómulo, fundador de la ciutat, el que proposà als seus ciutadans realiztar un homenatge a Strenia amb rames de bosc amb l’objectiu d’assegurar un any replet de felicitat i benestar. Però, no era el 25 de desembre, era l’1 de gener al començar l’any.

Els llogarenys canviaren les rames per menjar i passaren de regalar-li’l sols a Strenia -d’ahí la paraula estrena- a també familiars i amics per a que ests també tingueren un any bo i replet d’èxit.

La nova Església va traslladar a una setmana abans per a que la strenia coincidira amb el Nadal. Altres autors deuen el seu origen als pobles celtes, que intercanviaven regals a fi d’any per atraure la bonaventura.

En 1872, a Espanya els empleats públics reberen una mitja mensualitat més com a estrena. I d’ahí a moltes empreses privades i famílies, fins a hui.

FONTS: Article de "Alicante Vivo", 26-12-2007 // www.santopedia.com. // www.viuvalencia.com // Oficis antics -els treballs i els dies- (facebook).

Com tots els anys estarem pendents dels numerets d’associacions, grups, festers, de GATA i de la comarca. Al llarg del matí de demà coneixereu per mig del CRONISTA DE GATA els resultats. Tots els premis majors.

Com cada 22 de desembre des de fa onze anys, el blog del CRONISTA DE GATA vos aproparà tots els premis especials i quins toquen a la nostra comarca i, tal vegada, a GATA?. Al mateix blog i a l’enllaç del facebook.

El NADAL ja el tenim ací. Demà es considera el començament oficial, per la loteria, però enguany, per segon any consecutiu, és diferent. La pandèmia, el COVID19, que no ens deixa i damunt estem en plena sisena onada, ens obliga a seguir prenent mesures més serioses. Per això com diuen SALUT, hui i demà més que mai.

I com cada sorteig de Nadal, a mesura que surten els números, aniré posant-ho.

A TOTES I TOTS, SORT.

FONT: Foto imatge de Loterías Buena Suerte.

Seguim amb bon temps, primera setmana de setembre i continuem repassant aquelles escenes que representen el vell costum agrícola de l’escaldà. A Gata, malgrat tots els avanços i canvis, encara es poden veure aquestes instantànies com si foren postals. Hui mirem com s’escampa el raïm. S’ompli el canyís ben repartidet de raïms acabats d’escaldar. Escampar es fa amb guants i les dones ho feien més sovint que els hòmens, fixant-se amb si tallava o no tallava de les altes temperatures.

Encara el temps de calitja acompanya, malgrat que diuen que canvia l’oratge. Seguim coneguent les velles estampes de l’escaldà. Ara amb tres o quatre dies la pansa quasi fora. Hui vos pose dos cabassos plens de pansa, acabadeta de plegar. Del canyís van triant-se els millors ramells de pansa i van depositant-se als cabassos. Ja plens seran guardats esperant nous destinataris. Un altre element del vell costum agrícola de l’escaldà ja en el seu punt final, els cabassos del raïm fet pansa.

Seguint amb la série d’elements que necessitem per a fer un bon escaldó, reproduïsc hui l’escrit del RIURAU, UN VELLS TESTIMONI DE L’ESCALDÀ en el qual vaig participar en el TALLER D’ESCRIPTORS de la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ de El Verger el dia 31 de març de 2007.

La fotografia, vella fotografia del riurau de la caseta de Juan Salvá, la vaig publicar en 2013 a la série de Fotografies antigues.

EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L’ESCALDÀ

"Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estànces, en paraules del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s´enrecorden d´elles i formen part, malgrat que formen part de la cultura dels nostres avantpassats. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “Diccionari de la pansa”, però és preferible, als temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen.

Aprofitant que fa poc s´ha creat a la Marina Alta una associació en defensa dels “Rius raus”, amb seu a Jesús Pobre, baix de l´imponent senyor Montgó, i recolzant aquesta iniciativa, perquè també jo he pogut viure en les meues carns aquells dies, que per a un xiquet semblaven una festa, vull fer ací una elegia, un cant al riu rau.
Per un moment, farem volar la imaginació, donat-li conversa a l´element arquitectònic que ara, quasi en desús, ha estat sempre el principal protagonista i testimoni de la curiosa tasca agrícola. A partir d´ara, serà el riu rau el que us parle i nosaltres simplement l´escoltarem, gaudint d´aquelles paraules que ja han passat quasi a l´oblit, que algunes són negades com ens negaren a la desfeta d´Almansa.

PARLA EL RIURAU: "Davall dels meus vells canyissos i teules centenàries, amb els meus arcs tan característics, han passat varies generacions d´aquesta família. Però us contaré el que veig per mig dels ulls i mai tan ben dit.

Es dissabte pel matí. Escolte el ronroneig de la mula mecànica arribar pel camí. Abans tenien carro i matxo. ¡ Les vegades que els he vist a tots dos passar per baix del meu sostre!. Però ara això s´ha acabat. La modernitat mana.
Ja arriben Joan, l´avi Pep, l´amo de la casa, Maria, la seua muller, i els fills Santi i Marta. La mula mecànica va carregada de gom a gom. Els cabassos plens de raïm d´alguna partida. D´allà Els Ecles, els Gorgos, els Julians o les Catarroges, dels Miralbons o els Montarrois. Venen suats i cansats. La jornada de tallar amb falçó es esgotadora.
Ara sóc jo el que els espera per recollir els cabassos. Vaig a fer bressol tota la nit amb ells. Demà tenen que estar fresquets tots els raïms. Deixe als xicons que els posen junt als pilons. Fan un bon conjunt. Uno dels meus ulls també vigila, mentrestant, la caldera. Està a unes passes dels meus pilars. Els canters d´aigua també estan preparats davall els meus vells canyissos.
Contemple l´antic fornet d´escaldar, mentre tot el món està disposant-se per al rictus. Els meus amos es retiren a descansar, demà tenen que matinar. La nit es tancada.
Han donat les sis del matí en el vell rellotge de paret de la caseta. El primer que es lleva es Pepe. Té que tindre la caldera a punt. Utilitza la llenya que hi ha prop dels meus dominis. Hi ha que pegar-li foc a la caldera. A punt estan el lleixiu i la sosa. ¡Se m´oblidava, l´herba pansera també!.
Escolte passes. És l´avi Joan. Fidel al seu costum d´alçar-se matí per a escaldar no ha pogut resistir més. Ajuda al Pep. Apropa la llenya al fornet. L´espectacle ha començat. Estic a la primera fila i no vaig a perdre´m res del que allí ocorrrega.

Veig la pila de canyissos baix dels meus ulls. Allí a prop està el sequer. Ja són les set. Es lleva Maria a preparar el desdejuni. Com a bona mare, deixa que els xicons estiguen al llit fons l´últim moment. Pepe li avisa que hi ha que aprofitar el dia, després un dia de sol bo, es un dia de pansa millor.
Els xiquets no es fan esperar. Estan il·lusionats. Creuen que açò és un joc.
Marta es posa junt als pilons i Sant, ja més majoret, tindrà que ajudar l´avi a treure canyís al sequer.
Pepe comença el treball. Ompli la cassa. Neteja la caldera amb la raqueta. Maria està junt a la pila, per escampar el raïm. Comencen a deixar-me sense cabassos, ara me´ls torna Santi buits.
Bromera. Tallar o no tallar. Pilons. Bous. Sequer. Pinatells. Quines paraules estic escoltant. Xiulen pels mig dels meus ulls.
Han fet un bon escaldó. Ara es disposen, sempre davall del meu sostre, a pegar-se un bon esmorzar. Els tinc enveja, però sóc feliç. Els faré d´acolliment si una forta tormenta asoma per la muntanya. Podran posar els canyisso de pansa al meu traspol i mirar-se com a l´espill, a les biges de madera.
Ja he complit la meua funció, però estic nostàlgic, trist…perquè se que sóc cridat a l´extinció, com a molts pobles, com a moltes ciudats, ja no vec als meus germans a Xàbia, ni a Dénia, ja no els vec pels pobles del voltant, que s´ha fet d´ells?, com els han canviat?…No em deixeu mai, sóc la vostra història".

FONT: Fotografia de "Riurau amb panses" (facebook), identificat com el riurau de Juan Salvá.

Anem portant al blog estampes del costum agrícola tradicional a Gata d'aquest temps, l’escaldà. És temps d’escaldar. La foto mostra la pansa damunt del canyís, a una pila de canyissos. Els ramells perfectament reposant damunt del canyís, estesos com toca, omplint tot el canyís. I els pilons que serviran de separació amb altres canyissos. Observeu el color que agafa la pansa...

Passem del raïm, que té el color verdós, a la pansa, que agafa el color rogenc oscur. S'ha fet el procés de secar en uns dies la pansa.

Hem començat la temporada de l’escaldà i mantenim viva la imatge d’aquells instants que per alguns és història, per a altres agrada recordar, per a altres és encara realitat. En esta quinzena aniré posant detalls que pertanyen al procés de l’escaldà. Hui toca, perquè no plou, EMPILAR i POSAR VELES. Dos treballs dins d’aquest vell costum agrícola de l’escaldà.

Empilar: posar uns canyissos dalt dels altres, sense tocar-se gràcies als pilons. Fem piles baixetes.

Posar veles: lones de tela que amb uns cordons lligats i tenim com a centre els pinatells fan barraca i tapen la pansa de qualsevol alteració metereològica, ja siga rosada o tormenta, ja ploga o faça mal temps.

ESCALDAR podria ser la paraula que encapçale el vocabulari del temps d’agost. Després de la festa de la Mare de Déu, els sequers s’invadien de canyssos amb raïm escaldat. Ara són molt pocs els que conserven el vell costum que van heretar dels àrabs, allò de l’adzebib. Però encara seguim veient algun sequer que té escaldons, com els de la família Grimalt, que ací contemplem i als que agraïm la deferència. No deixem perdre aquests vells costums agrícoles familiars.

A partir de demà, anirem descobrim els elements que són necessaris per al procés de l’Escaldà. Serà una altra manera de recordar i conservar.

(ACÍ TENIU L’ENLLAÇ DE TOT EL VÍDEO FET PER LA PARRÒQUIA: 

https://www.facebook.com/329219913948814/videos/1043187486425441

Tot un èxit. Ahir per la vesprada, després de la missa, cinc veus de xicones i quatre instruments, van tornar a donar vida al CANT DE LA PALOMA DIVINA, tonada originària de Gata, segons recollia en 1973 al seu llibre "Cancionero alicantino" el musicòleg Salvador Seguí, que era informat per persones majors de Gata.

Els alumnes de l’escola de música CODA van cantar i interpretar aquesta cançó melòdica amb estrofes referents a la festivitat de hui, la Verge de l’Assumpció. La música, més antiga que la lletra -segons apuntava Seguí- i les veus van agradar molt als fidels assistents a la missa vespertina.

Ara, passada l’experiència i recuperada per segona vegada en dotze anys, és hora de no guardar-la en un calaix dotze anys o més, sinó fer-la pròpia del folklore local, dins de les cançons músico-religioses i que els músics del poble, que en són molts i bons es decidixquen a potenciar-la i millorar-la si cap.

Pel que a mi respecta com a Cronista de Gata, agraïment a tots els que ho van fer possible ahir vesprada. Ara us comunique el mateix que vaig llegir com a presentació ahir i també la lletra per a poder anar seguint-la amb la tonada i veus de les xicones.

PRESENTACIÓ DEL CANT

El meu escrit:

"EL CANT DE LA PALOMA, Gata de Gorgos. Festa de la Mare de Déu de les Alfàbegues

Miguel Vives Signes, Arxiu Parroquial / Cronista de Gata, 14-8-2021

Hui és la vespra de la Mare de Déu de l’Assumpció, que ací a Gata també coneguem com la de les Alfàbegues.

A més de la imatge que presideix l’altar major i de la processó que es feia abans, el poble de GATA tenia dins del seu repertori musico-religiós el CANT DE LA PALOMA DIVINA, que es cantava per la vesprada la vespra i el dia de la festa abans de la processó. És una peça musical centenària hui desapareguda i que cal preservar per al patrimoni local.

Sols tenim el precedent en 2009 quan la vam escoltar amb les veus dels alumnes de l’Escola Municipal i els instruments de la Rondalla Municipal.

Hui, dotze any després, tornarem a escoltar aquest cant autònom, més que centenari, que antigament cantava el cor amb veus tan enyorades com les de Pepe el Sastre, Vicente Caselles, Sebastià Soler, Mateo Simó i moltes dones que han passat ja a la Casa del Pare, amb la dirección del Tio Vicent l’organista.

El cant el va recollir el musicòleg SALVADOR SEGUÍ i el va publicar al seu llibre Cancionero Musical de la provincia de Alicante, que la Diputació editava en 1973 amb tot el folklore musical alacantí.

Diumenge passat en vaig posar en contacte amb Sebastià Roig, director de l’Escola de música CODA plantejant-li la possibilitat de tornar a tocar i cantar el Cant de la Paloma. Amb molta disponibilitat va tirar endavant, malgrat l’estiu i el calor. Des de la parroquia li ho agraïm i molt.

Alumnes de l’escola van a interpretar aquesta cantata melodiosa i singular del poble de Gata. La música és d’una gran antigüitat, més que la lletra.

Escoltarem les veus i els instruments revivint el CANT DE LA PALOMA DIVINA dels nostres avantpassats, rodejats de la Mare de Déu i la fragància de les alfàbegues."

LLETRA DEL CANT DE LA PALOMA DIVINA

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Els joves deuen conéixer allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors. A més, entre el 2020 i 2021 el COVID19 ha paralitzat aquells costums que encara perduraven i que potser es reprenguen passada aquesta complicada pandèmia. 

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, tapar els sants, muntar el Monument per al Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i tants altres. De tots ells en parlarem una miqueta. 

LA SALPASSA   

LLegim què era per mig del facebook del departament AVIVA del poble de Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística).

"És una tradició cristiana que consisteix en una visita anual que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps de Pasqua, per beneir-les amb aigua i sal. En algunes regions, en fer el salpàs (o la salpassa), -aixina es deia i feia a Gata- el sacerdot beneeix la sal i l’aigua; els escolanets que l’acompanyen duen palmes beneïdes del dia de Rams i les deixen a les cases; els habitants els donen una almoina que sol consistir en ous, formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l’aigua serveix per a l’aspersió de la casa i també en donen un glop a les criatures."

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". LLEGIU-HO SI VOLEU.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata" Per llegir-lo tot PUNXEU ACÍ. * Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt intreressar atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.   

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PODEU SABER MÉS D’ELL PUNXANT ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Abans, molt abans, també s’utilitzaven a Gata per Setmana Santa aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. Les matraques s’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. 

Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. A Gata actualment tornem a veure a l’altar el Crucifixe tapat.  Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Verdaders "monuments" de flors i plantes es feien i seguixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el lavatori de peus. Enguany, per segon any consecutiu aquest gest simbòlic no es podrà fer lògicament per les restriccions COVID19.

El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Davant ell, se sol donar gràcies al Senyor per la seva passió, amb la qual va redimir, segons les Escriptures, a la humanitat. El COVID19 també impedirà en 2021, pel TOC DE QUEDA, passar més enllà de les 22 hores en l’interior de l’església. S’avançarà l’Hora Santa davant el Monument i la parròquia de Gata ha preparat 24 hores santes per a poder resar on estiguen, a casa, al camp, una hora per recordar i pregar. 

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata però si frenat pel COVID19 fins poder recuperar-se és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els ciprers i les catorze capelletes. Els fidels segueixen, inclús ara en temps de pandèmia, fent ells personalment i en solitari, el Via Crucis, esperant que es puga fer per tota la comunitat. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix, la qual cosa ara és impossible.

Enguany, el Via Crucis de Divendres sant serà també a les 7:30 hores, despusdemà 2 d’abril però dins de l’església, respectant -com en tots els actes- les mesures i distàncies adients al temps que ens toque viure.

FONTS: Articles meus a www.alicantevivo.org (19-4-2008) i al blog meu dia 20-4-2011. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Vocabulari de Setmana Santa, Tinet. // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera.

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Molt diferent a altres nadals, però amb il·lusió, esperança i fe. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat. I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem, poble de Judea, a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem del dia de hui dels nostres avantpassats. Us pose ací el meu article que al blog d’Alicantevivo (www.alicantevivo.org) es va publicar el dia 26 de desembre de 2007:

FONT: Foto betlem i el Nen Jesús de l’altar major. Església Parroquial Gata, Juan Miguel Vives.

Com a continuació del reportatge de l’escaldà fet anteriorment amb la família Grimalt de Gata, a la partida Cauvells (terme de Dénia) passe a fer un vocabulari de l’escaldà amb paraules i expressions dites, tal com es diu a Gata, ja que en altres pobles veïns pot adoptar altres noms. L’orde de les paraules va segons és el procés de l’escaldà i no alfabèticament:

PEGAR FOC AL FORNET, FER CALFAR LA CALDERA, LA CALDERA JA BULL, TIRAR-LI SOSA A LA CALDERA, TIRAR LLEIXIU.

CALDERA, RAQUETA.

CABASSOS PLENS. OMPLIR LA CAÇA DE RAÏM, POSAR TOTA LA CAÇA DINS LA CALDERA, ESCAMPAR EL RAÏM DAMUNT DEL CANYÍS, TALLAR O NO TALLAR. ESCAMPAR RAÏM, GUANTS PER A NO TALLAR-SE.

POSAR ELS PINATELLS I ELS BOUS; PREPARAR VELES I SOGALLS. 

POSAR PILONS AL CANYÍS, CANYÍS PLE. PORTAR CANYÍS AL SEQUER, POSAR CANYÍS BAIX LA SERANDA.

EMPILAR I DESEMPILAR CANYÍS. GIRAR LA PANSA. PLEGAR LA PANSA. ESTORA PER A LA PANSA.     

* Agraïment a la família Grimalt.

Pegar foc a la caldera, caça i raqueta, escampar el raïm, tallar o no tallar, traure canyís, girar pansa, plegar pansa

La família dels Grimalt conserva el costum estiu a estiu

Dissabte passat vaig poder assistir a un dels últims vestigis de l’agricultura gatera, herència morisca de quan els àrabs el·laboraven l’adzebib, que tant d’esplendor va tindre a Gata, sobre tot a finals del XIX i sobre tot fins als anys 70 del segle XX. La família Grimalt, amb Paco, Isabel i María, em van obrir de par en par eixa finestra del record feta encara actualitat i vaig poder fer un reportatge fotogràfic de l’ESCALDÀ, EL COSTUM TRADICIONAL AGRICOLA DE GATA i per extensió de la comarca de la Marina Alta.

Done les gràcies als Grimalt. Com bé deien ells, d’escaldó a escaldó, però sempre hi ha pansa al sequer.

L’escaldà té moments únics, paraules que es resisteixen a desaparéixer, tot un ritual que passa pel procés d’escaldar, traure a secar el raïm i transformar-se en pansa.

A vora riurau, veiem a Paco pegar-li foc al fornet, tirar garbó per a que la caldera arribe a altes temperatures, perquè bulla. Una vegada fet això, ja la tenim a punt. El fumet ens delata que allí a la caseta dels Cauvells s’està escaldant. Dels cabassos s’ompli la caça de raïm, un raïm que pareix or, ben madur, bonic. Paco maneja la caça amb destresa, la introduïx tota dins del líquid (aigua amb sosa, herba pansera i lleixiu), la treu, deixa escorrer.

Aboca la caça de raïm ja escaldat damunt del canyís. De seguida es posen les dones Isabel i María, a escampar el raïm. De vegades, recolzen una mà en algun dels cinc pilons i amb l’altra escampen o escapen amb les dues mans i amb guants. També tenen mestria. Una vegada fet, els ajude a traure canyís. Abans, quan els renders eren molts a les casetes de camp, eren trets a braç, ara es valen molt ingeniosament d’altres artificis com una carretilla, que fa el mateix efecte, arribar al sequer.

Deixant els llocs i posant el canyís baix la seranda, baix dels pinatells, o a continuació, comencen a escampar-se a terra els canyissos. L’altra partida de raïm-pansa encara té els canyissos empilats. Han dormit al ras, amb la lleugera rosada.

Acabada la pila i l’¡escaldà, procedim entre Isabel i el que vos escriu a desempilar els canyissos de l’altra escaldà que ja té coloret de pansa. Em fa recordar vells moments amb els meus avis i pares a la caseta dels Cuadros. 

La feina està conclosa. Ara a esperar. Els dies són calorosos, no hi ha por al temps. Si fera mal temps, tindrien que fer piles, posar la vela sobre els pinatells, lligar sogall i aixina deixar en lloc segur la pansa. 

* Agraïment a la família Grimalt.

A les xarxes socials s’ompli estos dies de fotografies del veïnat fent els tradicionals dolços. Diumenge Rams, Setmana Santa i Pasqües. Però són les panaderies les que més ofereixen per encàrrec a domicili els productes. El confinament ajuda a reinventar-se i a utilitzar el forn de la cuina o el forn de coure pa de la caseta, de tot hi ha.

La gastronomia dolça gatera la notem, sentim el seu olor. I veges si els xiquets o xiquetes no tindran la seua "moneta"!! encara que estiguem en casa. És el plat fort dels dolços de les Pasqües a Gata.

Tampoc deixeu d'adquirir als forns i panaderies, que en tenim a Gata molt bons, els dolços típics. Després ens la menjarem a casa (queda't en casa) i cantarem als balcons, a les nostres llars, aquella cançoneta popular del temps: "...Ja ve Pasqua, Pasqua de les mones. Quines pantorriles tenen les xicones".

Però, fent un poc de investigació, de curiositat, sabeu perquè es diu "mona" i d’on ve, quin és l’origen de la paraula i el dolç? Com moltes coses nostres mediterrànies, els àrabs li deien "munna" a l’obsequi dolç que li feien al senyor. De "munna" va passar a "mona". Nosaltres a Gata diferenciem clarament: si té un ou o dos inclús es diu mona, si no és un pa socarrat, allò que els castellans diuen "panquemado" o a Pedreguer diuen "coca bova" fent referència a la blandor que té la pasta.

Podeu llegir més sobre el PA SOCARRAT PUNXANT ACÍ (Gataéslotípic).

També per a saber les receptes de les MONES, PUNXEU ACÍ. (cuinadiari.blogspot)

FONT: Fotos extretes del facebook: Panaderia Mulet, Forn de Xaro, Paco Roselló. Recepta: Gataés#Lotípic.

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat.

I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem poble de Judea a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem per al dia de hui dels nostres avantpassats?

Com ja és costum en els últims anys, també el veïnat de la partida SENIES de Gata van fer el sopar de comiat de l’estiu al paratge natural de La Rana, al caliu de les restes de l’antic llavador i sota el gegantesc i centenari eucaliptus. Xerrar, contar anècdotes, gaudir de la bona nit, entre àpats i rialles. Un any més, ajuntar-se i fer partida.

FONT: Foto extreta del facebook de Jaume Monfort.

Una reivindicació d’un nou B.I.C. (Bé d’Interés Cultural) immaterial del poble valencià. GATA va viure entre finals del segle XIX fins mitjans del segle XX la força d’un costum tradicional agrícola propi de l’estiu, ESCALDAR i FER PANSA. L’arribada del tren (1915) i poder transportar el dolç element al port de Dénia per a embarcar-la amb els vaixells que anaven cap al Regne Unit o altres parts del món, li va donar un gran impuls. Estava molt ben pagat el quintar de pansa. Els magatzems de pansa també estaven a Gata.

Hui en dia, és testimonial però no es poden perdre aquells arrels, que posaven de manifest la feina dels llauradors a l’estiu, aquell costum. Per això, la imatge de portada i les de la xarxa facebook, que corresponen a la caseta dels Germans Grimalt, de diumenge passat posen de manifest que A GATA ENCARA S’ESCALDA, poc però perviu.

Si es fixeu els PINATELLS estan al·lineats al mig del SEQUER. Cada CANYÍS porta cinc PILONS. Els canyissos tenen ja la PANSA mig seca. Enguany és bon any.

FONT: Fotos JM Vives i Cronista. Agraïsc la deferència a la família per poder fer les fotografies.

Un any més i ja són onze, els veïns de la partida dels Julians, la gran majoria de Gata i alguns de Xàbia, es van reunir per a celebrar el tradicional sopar de germanor de l’estiu. Una bona ocasió per a gaudir de l’amistat del veïnat de casetes.

Aquest any els amfitrions van ser Salvador i Rosa. La seua caseta va servir de lloc on van gaudir d’una bona taula i un bon àpat, van tindre converses estiuenques. Cadascú es porta el sopar i qualsevol cosa per a compartir. Amb guitarra i cançons la vetlada  fa que siga una gran festa. D’aquesta manera fa que els veïns s’ajunten i la família vaja afortalint-se amb els vincles de la bona amistat per a compartir experiències de l’estiu.

FONT: Foto aportada per Antonio Monfort.

Hui, 15 d’agost, en plena canícula estiuenca, se celebra en tot el món la festa de l’Assumpció o la Mare de Déu dormida i assumpta al cel. També coneguda com la Mare de Déu de les Alfàbegues. Pero GATA té encara un altre motiu per festejar aquesta festa. Seria molt interessant recuperar aquell cant originari de GATA de la Verge de la Paloma, que són arrels de música religiosa gatera. Tal dia com ahir, vespra de la festa, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50, amb una lletra treballada, de la qual es conserva la música també.

Al llarg de la vesprada d’ahir i la jornada de hui, l’altar major de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos s’ornamenta amb les alfàbegues, enguany sols quatre. Les "ocinum basilicum" tan aromàtiques es preparen i al llarg dels mesos les dones les cuiden a les seus cases.

Abans es feia processó amb xiquetes i xiquets de Primera Comunió portant les cintes. Però, a més de les alfàbegues i aquella processó desapareguda, Gata té una altra informació històrica i cultural en aquest dia de la Mare de Déu d’Agost, que any rere any recordem per a no oblidar, per a recuperar.

Cal que reivindiquem el costum religiós musical, el CANT DE LA PALOMA, que entonaven les dones cantadores la vespra, al mig de l’església de Gata, i que va recollir amb la música i tot Salvador Seguí, el musicòleg alacantí per al seu llibre on està publicat "Cancionero alicantino". Instituto de Estudios Alicantinos (IEA), Alacant, 1978.

Ací teniu un extracte, una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Caldria no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músicòlegs entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-ho com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

Finalment, també aprofite per felicitar a totes les que porteu el nom d’Assumpció i compostos. Que acabeu de passar un bon dia de la vostra onomàtica.

FONTS: "Cancionero alicantino" Salvador Seguí (Foto Portada) / Foto altar hui: Antonio Monfort.

(PODEU MIRAR ALGUNES IMATGES DE LA PROCESSÓ SOLEMNE DEL CORPUS A GATA -ÀLBUM-, PUNXANT ACÍ) 

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos va celebrar amb gran solemnidad la festivitat del Corpus Christi. Les xiquetes i xiquets que enguany han pres per primera vegada la Comunió, van ser uns dels partíceps principals de la missa vespertina i la processó per l’itinerari habitual de la processó.

La Custodia amb la Sagrada Forma anava sota palis i els comulgants i comulgantes davant. Com ja és habitual els carrers es trobaven engalanats amb la típica enramada i els cobertors i domassos. Les cinc taules al llarg dels carrers on passava la processó van estar engalanades per a l’ocasió. Les persones velles i malaltes aguardaven en cada taula i van rebre a Jesús dins la Custodia per mig de la senyal de la creu del sacerdot.

FOTOS: Portada i àlbum: Lina Mas, Verónica i Juan Miguel Vives Costa, Cronista.

Hui és la festa de la Santa Creu. Festa al poble veí de Xàbia. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l’església parroquial, dalt de la seua façana i campanar i l’ermita. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra. Aquell costum va anar desapareguent.

El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l’antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l’any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.

Finalment, a la façana de l’església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.

La tradició es recupera, les festes populars reviuen. El tercer dia de Pascua, que a Gata sempre ha estat molt enrelat torna a festejar-se amb activitats. Aquesta vesprada, amb els jocs tradicionals se sempre preparats per Ment i Vida, els més menuts de la casa podran berenar i menjar-se encara la mona.Es pretén recuperar la tradició del tercer dia de pasqua i al mateix temps gaudir d’un espai privilegiat com és el parc de la Font del Riu. Així, Hi haurà tallers i jocs tradicionals per a la infància de la mà de Ment i Vida a les veles del riu.

Acomiadant els primers dies de Pasqua, ja toca pensar en l’Octava de Pasqua. El segon diumenge de Pasqua que es diu també tenim festes i una celebració especial a Gata, el X aniversari de la festa del Berenar de Pasqua. Al carrer La Pau, se celebrarà el ja tradicional Berenaret de Pasqua que amb aquesta edició compleix 10 anys. A partir de les 11:30 hores començarà la cercavila del grup de danses La Llata i la colla El Montgó pels carrers del poble. Enguany , com a novetat, a les 12:30h hi haurà una actuació de la mà de Els Jóvens que presenten el seu primer disc. A les 14 hores serà el dinar popular amb el berenaret de pasqua, plat típic gater, cuinat per la penya Els Willies. En acabar, començaran els concerts de Pep Gimeno, El Butifarra, i Senior i Cor Brutal, celebrant els 10 anys de trajectòria.

Al dia següent, la festivitat de Sant Vicent Ferrer que encara alguns fan festa. Però ja parlem de tot això...

FONT: Fotos constructor espai Císcaro.

Cabasset i Mona a Gata

L’Ajuntament de Gata ha preparat una variada programació per als dies de Setmana Santa i Pasqua sota el títol de Cabasset i Mona. La tradició i els costums gaters van units de la mà de la gastronomia pasqüera. 

La zona comercial de la Plaça d’Espanya estpa ja acollint les activitats de Setmana Santa. Ahir, divendres 30 i hui dissabte 31 de març, pels matins, les mans experimentades de les artesanes han realitzat una demostració del treball amb llata, patrimoni immaterial del municipi, així com també d’encordat de cadires. A més de les demostracions, veïns i visitants que s’han apropat amb molta curiositat han participat en els tallers i han comprovat personalment com es treballen.

Un altre del punts forts d’aquestes festes a Gata són els productes gastronòmics com els dolços tradicionals com la mona i pa socarrat i l’embotit com la salsitxeta de pasqua. Divendres i dissabte tots aquells que s’han acostat fins a la Tourist Info han pogut gaudir d’una mostra de productes típics de Gata: les mones, l’embotit tradicional, ... així com els cabassos que poden trobar a les tendes tradicionals del municipi. L’Oficina de Turisme ha estat oberta al públic ahir divendres 30 i hui dissabte 31, de 10:30 a 13:30 hores.

Pel que fa als dies de Pasqua, es pretén recuperar la tradició del tercer dia de pasqua i al mateix temps gaudir d’un espai privilegiat com és el parc de la Font del Riu. Així, dimarts 3 d’abril, per la vesprada, hi haurà tallers i jocs tradicionals per a la infància de la mà de Ment i Vida a les veles del riu.

El Berenaret de Pasqua compleix 10 anys

A més a més, Diumenge 8 d’abril, al carrer La Pau, se celebrarà el ja tradicional Berenaret de Pasqua que amb aquesta edició compleix 10 anys.

A partir de les 11:30 hores començarà la cercavila del grup de danses La Llata i la colla El  Montgó pels carrers del poble. Enguany , com a novetat, a les 12:30h hi haurà una actuació de la mà de Els Jóvens que presenten el seu primer disc.

A les 14 hores serà el dinar popular amb el berenaret de pasqua, plat típic gater, cuinat per la penya Els Willies. En acabar, començaran els concerts de Pep Gimeno, El Butifarra, i Senior i Cor Brutal, celebrant els 10 anys de trajectòria.

FONTS: Informació, premsa, Ajuntament de Gata.

ESTEM CELEBRANT EL DIA DE NADAL...A Gata han resorgit les tradicions, els costums més antics, el poble s’ha fet més poble, més solidari, més unit. Les famílies s’han unit, els avis/àvies/fills i filles/ pares i mares/ cosins s’han juntat.

I Jesús ha arribat, un any més i ja van 2017, al món. El fill de la Verge Maria. També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

L’aspecte culinari, gastronòmic gater es reserva en aquestes dates per als tradicionals bunyols de carabassa, pastissets de boniato o cabell d’àngel, les rossonyes, les mantecades.

I que en digueu de refranys. Del dia de Nadal n’hi ha molts. En pose tres:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

I parlant d’estrenar encara s’haurà vist un poquet eixe costum tan ancestral del nostre poble de "fer les estrenes" i altres típics del dia de hui?.

Hui, dia de Nadal de 2017, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

(PODEU REPASSAR L’ÀLBUM DE LA VISITA I EL SOPAR, PUNXANT ACÍ)

La germanor es manifesta com es feia abans, reunint a tot un veïnat. Els veïns de les cases de camp de la partida Julians (partida que pertany al terme de Xàbia, però té tots els propietaris gaters) van recuperar fa uns anys el tradicional sopar de l’estiu. Enguany ha sigut especial la vesprada i la vetlada.

Ahir divendres per la vesprada, els veïns van fer una visita a la fàbrica de productes de neteja Asevi-Cuchol, que es troba a la mateixa partida. La gent del veïnat va poder comprovar tot el procés de fabricació, envasat i funcionament de la indústria. Després de la visita, per gentilesa de l’empresa es va oferir el sopar de germanor a la històrica i simbòlica Casa de Bolufer, on es troba l’antiga ermiteta de la partida.

"L’alcalde de la partida", Antonio Monfort, havia donat setmanes abans complit compte de tota la programació. Nombrosos veïns van poder gaudir d’aquesta nit, tornant a demostrar, un any més, la germanor entre tots. No va faltar la música i les cançons, que van amenitzar la nit.

FONT: Fotos de l’àlbum i de la portada facilitades per "l’alcalde" Antonio Monfort.

Hui dia 15 de maig és la festivitat de SANT ISIDRE llaurador. Festa a Madrid i dedicació especial al carrer Teulada de Gata, ja que té un retaule ceràmic a una de les primeres cases d’eixe carrer.

Al començament del carrer Teulada, el sant patró té la capelleta que manté actualment en aquestsa dies la llumeta encesa. Abans, any enrere, les veïnes del carrer li resaven la novena al sant llaurador i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

A més, per als amants de la terra i els costums d’ella, sabrem que hui diuen es sembren les bajoques llargues. El costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

Pel que fa al refranyer, ací en teniu dos que fan referència a Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

Ahir va començar el mes de febrer, el més curt de l’any, el que canvia el temps i la flor de l’ametler explota en tot el seu esplendor.

Que tenim al poble anunciat?.

Ahir vesprada, dia 1, les regidories de Desenvolupament Local i Desenvolupament Urbà sostenible van convocar una reunió per explicar als comerços la nova normativa d’ocupació de via pública i resoldre dubtes sobre ella. Es pot consultar l’ordenança a la seu electrònica de l’Ajuntament.

Hui dijous 2 és el Dia de la Candelària. Es beneïxen les caneletes a l’església i tots recordem aquell refrany popular: "Si la Candelaria plora, l’hivern fora, si es riu ja anem cap a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja anem cap a l’estiu". Pareix que hui, amb molta boira terrera, humitat, inclús lleugera pluja, està mig plorós el dia.

Demà divendres 3 és el Dia de Sant Blai. Dolços, pa socarrats, rotllos, es porten a l’església dins les barxes a beneïr-los. Festa local a la veïna Pedreguer: els pedregueros pujen a l’ermita, li encenen la caneleta al sant. És el Porrat de Sant Blai. Els costums i les tradicions es barrejen amb la cultura. Per la vesprada, a la biblioteca doble sessió de presentació de llibres. Primer, a les 18 hores "Les gallinetes de dol" amb l’autora i l’il·lustrador i a les 10.30 hores "Historias de roders" amb l’editor Manel Arcos.

Diumenge 5, dins dels actes del Dia de l’Arbre, està previst una excursió als arbres monumentals i plantada de plantons. A les 9.30 hores eixida de la Plaça Nova. Visita a l’eucaliptus gegant de la Rana i a l’Olivereta dels Moros. Després, al parc de la Font del Riu (nou vial) plantació.

A nivell parroquial, serà aquest cap de setmana la Campanya contra la Fam de Mans Unides i diumenge 5 estan convocats amb els pares -recordant la Presentació de Jesús al Temple- tots els xiquets i xiquetes nascuts entre 2016 i el que portem de 2017.

A nivell de futbol, les distintes categories del Gorgos C.F. jugaran els seus partits entre dissabte 4 i diumenge 5. De infantils al primer equip jugaran aixina: dissabte (16 hores), Ondarense A-Gorgos A Infantil. Diumenge 5, a les 10 hores, Gorgos Infantil B- Calp B. Dissabte 4 (17.30 hores) el líder cadet del Gorgos viatja a Ondara. Juvenil, 1ª Regional, grup VI: Gorgos-Cullera (16 hores). Finalment, el primer equip del Gorgos juga diumenge dia 5 a les 16 hores a casa contra el Conde A.

Dijous 9 serà la col·lecta de donació de sang al Centre Social Integrat, de 17 a 20.30 hores, com és costum.

Diumenge 12, a la parròquia se celebraran (12 hores) les Confirmacions, mentre al cap de setmana 11 i 12 els xicons i xicones Júniors de Pacte de tota la comarca, també els de Gata, faran una convivència al Pla de Teulada.

El pròxim cap de setmana dies 11 i 12 de febrer, a nivell futbolístic, el primer equip del Gorgos Infantil viatja a Teulada. El segon rebrà al primer del Foietes de Benidorm. Cadets: El Verger-Gorgos. Juvenils: CF Unió Esportiva Gandia B-Gorgos. El Gorgos CF (primer equip) viatja a Rótova.

Diumenge 19, els membres del Júnior i del Cor infantil de la parròquia faran una excursió a la Benitzaina.

Futbol, Gorgos CF. En la categoria infantil, Gorgos A-Denia B. Teulada-Moraira -Gorgos B (infantil). Cadets: Gorgos-Denia B. Juvenils: Gorgos-Villajoyosa B. Primer equip del Gorgos jugarà a casa contra El Verger.

Del 23 al 28 seran les festes tradicionals dels DARRERS DIES A GATA. Dissabte 25 seran les Carnestoltes per la vesprada amb la quintà infantil 2017 i per la nit amb els quintos majors. L’organització correrà a càrrec de la Comissió de Festes 2017. Darrer diumenge, dia en que és tradicional anar de paelles o eixir al camp, és el 26. Finalment, darrer dimarts dia 28 serà festa escolar i enguany també festa local laboral, sustituint el Dia del Crist que coincideix en diumenge.

Aquest cap de setmana per ser Carnestoltes hi haurà descans al futbol comarcal.

Dissabte 25, la parròquia organitza una nova edició del Dia de la Coca. 

De segur, que hi ha més activitats pel poble. Tots aquells col·lectius ja siguen socials com esportius que no estiguen ací nomenats o actes que tinguen actes que no estan publicats podeu anar dient-ho i ho afegiré. Gràcies.

A la fotografia, paisatge de ceps de les Costeres i de fons el Montgó.

FONTS: Informació FFCV, Biblioteca, Ajuntament, Parròquia.

Hui dia 17, amb temps rebolicat, amb aigua i vent, i a punt per a congelar-nos, segons els avisos metereològics, diu el calendari que és la festivitat de SANT ANTONI DEL PORQUET. A Gata es va celebrar el passat cap de setmana. Aprofite per felicitar a tots els que porteu el nom del sant ermitany, que sou molts, tant de Tonis com de Antònies. Felicitats a tots i totes. A Gata abunda el nom popular del sant patró dels animals.

També tirem  mà del refranyer valencià, que parla del sant i del temps. Un refrany que ve molt bé per ara diu: "De Sant Antoni (que és hui) a Sant Sebastià (que és divendres dia 20) fa el fred més fort de l’any". Aquest és molt paregut: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa". Diu un altre: "Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç (que és el 10 d’agost), calorades". I sobre la neu: "A sant Anton, la neu ja té cames".

HISTÒRIA DEL SANT ANTONI DE LA PLACETA

El veïnat de Gata va celebrar les festes el passat cap de setmana i despusahir diumenge va ser la bendició dels animals, com ja vaig publicar. Ens interessem per com va arribar a la Placeta l’única imatge en talla que hi ha al poble i dins d’una fornícula. Té la seua història. El Tio Pepe Lluís deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant. Encara hui en dia els majorals d’honor Francisco Mulet Signes (Paco l’Escolà -nebot de la dona del Tio Pepe Lluís-) i la seua dona Francisca Monserrat Torres, segueixen el costum i la deixa.

Les festes patronals de l´Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València l´escultura, li va fer festa junt amb els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sufragaren una missa i el volteig de campanes.
Als anys 40, amb gran solemnitat com corresponia, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenia una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada...

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

En 1976 fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat: A la disposició quarta del testament deia textualment:
“…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la deixà als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills.

El nebot de la dona, Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, són hereus i testimonis d´aquell testament. Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, que recordem sempre amb estima, Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, Paco i Francisca són majorals d´honor. 

A la imatge, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX.

FONTS: Història testimonial Sant Antoni. Foto Arxiu. Refranyer temàtic sobre Sant Antoni.

Davant de les cases dels nous entrants, celebrant les festes cecilianes 2016

La contraportada del llibret de festes de Santa Cecília, que any rere any organitzen els músics de la banda de música Unió Musical de Gata de Gorgos porta la lletra de L’AURORA. Comença: "LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA pidiendo limosna, si la quieren dar, pidiendo limosna, si la quieren dar".

Aquesta matinada s’ha tornat a sentir la tonada a dos carrers del poble. Els músics més vetladors o més matiners, segons es mire, han anat a cantar i tocar a la porta dels nous entrants, que van entrar oficialment ahir per la vesprada a aquesta gran família gatera, que és la banda de Gata.

El carrer Costera del Grup Escolar, quasi als quatre cantons on s’ajunten els carrers Sant Josep i eixe mateix, ha estat una parada. Cantaven als germans Rubén i Sergio Mulet Ferrer. Després cap al carrer Constitució fent sonar els bonics acords de l’Aurora. Allí esperaven la família i ella mateixa, la xicona Clara Soler Signes.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Tenien que complir amb la tradició i vaja si ho han fet, com és preceptiu. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

El gastrònom JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE veí de Pedreguer, creador de  CUINA VALENCIANA y de AL FUM DE LA XIMENERA, grup i blog de receptes, consells dels avis, cuina tipica de pobles, recollin les varietats pròpies i típiques de determinades comarques, va publicar ahir dissabte un article referent al món de la pansa i la CAS, la Cooperativa de la qual son pare era gerent.

L’article també el va publicar com fa molt sovint al diari LAS PROVINCIAS, dins de la seua sèrie: "Records de la meua infància". Si voleu llegir-ho al diari, ací teniu l’enllaç: DIARI LES PROVINCIES. Si el voleu llegir al seu blog PUNXEU ACÍ. Ací també trobareu receptes de menjars fets amb panses.

FONTS: Foto ELENA CARRILLO SEGURA. Blog "Al fum de la ximenera". Diari LAS PROVINCIAS ("Records de la meua infància").

Ajuntar-se els veïnats de casetes de partides s’ha fet sempre a Gata, ho tenien com un costum més estiuenc. Ara bé reunir-se ara al segle XXI, ja no és tan freqüent. A Gata encara trobem exemples, com els del cap de setmana, a dos partides que els seus veïns van voler celebrar el quasi final de l’estiu del 2016.

Divendres passat dia 26 es reunien els veïns de la partida Cuadros i part de Sènies al simbòlic paratge de la Rana, fent el sopar de germanor i gaudint del cinema inclús. Segur que es van recordar altres temps i altres comoditats.

Per la seua part, anit dissabte es reunien a una de les casetes amfitriones els veïns de la partida Julians, quasi tots de Gata, ja que no hi ha que oblidar que és terme municipal de Xàbia, encara que ple de casetes de gaters en eixa zona. De segur que la calma i la germanor reinaren també a aquest àgap.

Són costums que aplaudim, que no deuen perdre’s mai, donat el dia a dia tan atrafegat que hui tenim tots.

FONTS: Fotos de Jaume Monfort i Antonio Monfort.

La mirada cap enrere ens porta a recordar que hui dia 15 d'agost, festa de la MARE DE DÉU D'AGOST, a Gata feien dos actes piadosos hui desapareguts i que potser mai tornen. Queden gravats en la memòria col·lectiva del poble. Per una part, la processó. Al tardet portaven a la Verge dormida, deixant les alfàbegues a l'altar major -com encara hui estan-, amb sols les barres i lluny de tota fastuositat. Xiquetes i xiquets de Primera Comunió de l'any corresponent portaven les cintes blanques de l'Assumpta. Ara, d'eixa processó sols queda el record i les imatges. La que vos pose la va fer l'amic Albert S. García al carrer Xaló a finals dels anys 70.

CANT DE LA PALOMA

L'altre costum religiós de hui, també desaparegut, és el CANT DE LA PALOMA, que segons va estudiar el musicòleg alacantí Seguí és originari de Gata. Contava una usuària del blog que a Xaló encara es canten estrofes a la Verge a la vesprada, ahir, i a la festa. 

El Cant de la Paloma de Gata va tindre sols un intent de recuperació l'any 2009, quan els xiquets de l'Escola Municipal de Música -a instàncies meues i per poder conservar el cant, ja que està enregistrada la música-, junt amb la rondalla de Gata, van interpretar el cant, a la missa de la vespra i a la de la festa. Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

ALFÀBEGUES

Finalment, pel que fa a les alfàbegues, de les que ja vos parlaré a la vesprada, faig un menut extracte del blog "La veritat vos farà lliures", que al respecte de la festa, deia l'any passat: "...També es fan ofrenes d´alfàbegues a la Mare de Déu d´Agost, a més de Bétera, a Benifaraig, Gata de Gorgos i Massarrojos".

FONT: Fotografia de Albert S. García Carrió. Carrer Xaló, processó de la Mare de Déu d?Agost, hui ja desapareguda.

La primavera està en tot el seu esplendor

Abans es cantaven "las flores" per maig

(PODEU VEURE TOT L’ÀLBUM DE LA FESTA DELS OUS DE PASQUA DELS ANGLESOS, PUNXANT ACÍ)

Toca fer-ne més. Els residents anglesos de la zona de Gata Residencial, gaters d’adopció, van fer la festa dels ous de Pasqua a la terrassa del Centre Social i al llit del riu Gorgos. Moltes mares i pares amb xiquetes i xiquets gaters es van comboiar amb els menuts anglesets per a viure una vesprada d’allò més divertida.

A l’àlbum posaven els organitzadors: "Niños y adultos tenían gran diversión en la terraza de la CSI en Gata y abajo por el cauce del río buscando huevos. Después todos tomaron los deliciosos pasteles y bollos proporcionados por nuestros miembros e incluso jugaron algunos juegos y algunas artesanías de Pascua. Gracias a todos los que han contribuido!". 

Des de Gata Residencial, comentaven: "Realmente, tenemos que decir un enorme gracias a todos los miembros del equipo que hizo la fiesta de los huevos de Pascua posible. A todos les sacó su peso tanto en el día y durante la preparación, fue un gran esfuerzo de equipo. Fue reforzada por varias caras nuevas, para ayudarnos así. Un especial agradecimiento a ellos - Alina, Víctor y Víctor bebé, Anne Jackson, Jim y Dawn Wilford e incluso unos invitado visitantes de Escocia e Irlanda del norte! El equipo social sólo puede seguir ofreciendo servicios a eventos como estos. Gracias a la colaboración de nuestros miembros y realmente es una experiencia que valió la pena al ver tu duro trabajo dando y a todos divirtiéndose. Si algún otro miembro quisiera sugerir un acontecimiento o contribuir de alguna manera por favor, háganoslo saber. Sería genial saber de ti".

Per supost, la festa tenia també la col·laboració de la regidoria de Residents de l’Ajuntament de Gata. Tot un èxit d’integració que cal anar adaptant. Ells al poble i el poble a ells. De segur que tots guanyem.

FONT: Fotos festa, Gata Residencial ST Comunitat. Easter Egg Hunt 2016.

Fem resum i recordem. La fotografia de portada de l'entrada captada del facebook de la parròquia de Gata ens transporta al començament de la Pasqua, quan es feia l’Encontre. Plaça de l’Església de Gata de Gorgos. Matí del Diumenge de Pasqua. Fotografia, que malgrat a estar en blanc i negre, té tot el moviment que precisa, que la fa viva, adequada al dia que se celebrava.

Sabeu o sabieu que hui és 25 de març i estem a nou mesos del Nadal. Sabeu o sabieu que hui és l’Encarnació de Déu a la vegada que el calendari capritxós marca que hui és quan mor i soterren a Jesús, Divendres Sant. Un Divendres Sant matiner com pocs n’hi ha. Però sabeu que Setmana Santa sempre porta una lluna plena i ara la tenim en les nits dels dies sants. Si mirem el calendari de 2016, observem que l’equinoccio de primavera ja ha començat el dia 20 de maç i la primera lluna plena l’hem tinguda el dia 23. 

Deixant a banda, les curiositats astronòmiques, cal fixar-se en que Divendres Sant per als que guarden els costums religiosos, és jornada de Dejú i Abstinència. Però com els dies segueixen sense descans, els forns de Gata comencen a preparar les Mones de Pasqua, les vénen, són per a Diumenge de Pasqua. És la premura del temps.

Finalment, ens fixem en el refranyer popular o les dites populars que ens recorda el divendres sant. DIVENDRES SANT, A COLLIR FRÍGOLA AL CAMP. Un refrany que queda en desús ja que ja és planta protegida. SI ÉS SEC DIVENDRES SANT, ÉS SEC TOT L’ANY. FAS CARA DE DIVENDRES SANT (referint-se a mala cala, disgustat).

També en les pràctiques curatòries de sanació popular, com trencar l’enfit o la recalcà, les oracions es transmetien Dijous o Divendres Sant.

FONT: Mones de Pasqua al forn, foto Forn Vives.

Anit, quintades de Gata van sopar i després van assistir al soterrrament de la sardina, un costum que va arrelant-se més i més al poble. Els quintos de l’any, junt amb la xaranga Xarangata van fer la seua desfilada, taüt inclús i amb una saardina gegant, que després li van pegar foc. Acaba així les festes de Carnestoltes i Sardina 2016 a Gata. Ara entrem de ple als dies de Quaresma.

Comentava un dels quintos, Joan Cantó Ferrer al seu facebook: "Gracies a TOTS per nits aixina! Es meravellos seguir tradicions i costums que venen de fa molt de temps, com és l’enterro de la sardina!!! I damunt no podriem anar millor acomoanyats en XARANGATA!!! VISQUEN ELS QUINTOOS 2016!"

Però, ens qüestionem: quin és el significat del Soterrament de la Sardina?.

Toca ser el soterrament el final de les festes de Carnestoltes. És una desfilada que parodia un soterrament fúnebre i acaba amb la crema de alguna figura simbòlica, generalment representant a una sardina. Tradicionalment tocaria ser Dimecres de Cendra, encara que a Gata com a molts pobles es fa dissabte següent al dia d’imposició de la cendra. Se soterra simbòlicament el passat, allò que està establert de sempre, per a que puga renaixer amb major força una nova societat transformada.

Per a entendre millor el significat del "soterrament de la sardina" tenim que buscar els arrels de Carnestoltes. Després de la rebolica venia dimecres de cendra, cremant-se la sardina. Es per tant l’expressió simbòlica del passat, que va a ser soterrat. A la història es pretenia que deurien soterrar-se tots els vicis d’aquesta època per a entrar en quaresma que significa un moment d’austeritat i més tranquilitat.

FONTS: Fotos: Juan Pablo Bataller, Álex Femenía i Quintades / Informació, Internet.

El calendari marca que hui és DIMECRES DE CENDRA. Fa un any el Dimecres de cendra plovia. Hui ha fet ponent. No era el mateix dia però prop. A nivell religiós, social i popular, hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d’este element és simbòlica. El cristià comença un temps de reflexió, és la Santa Quaresma. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d’alguna cosa...Encara ens quedarà aquest dissabte el Soterrament de la Sardina.

Seguix manant la tradició, els vells arrels. Hui i demà, Darrer Dilluns i Darrer Dimarts, són festes escolars a Gata. Demà dimarts de Carnestoltes, dia previ al dia de Cendra, encara algunes quadrilles van de dinar. Els bars del poble tenen alguna que altra taula reservada. Són vells costums que no cal perdre, al contrari cal reverdir.

Hui i demà, els carrers de Gata noten la no presència de xiquets i xiquetes anant cap a l'escola, entrant i eixint. Els bons dies que fa conviden a eixir al camp, al passeig.

Mentre, recordem encara el dissabte de Carnestoltes. Algunes components de la Comissió de Festes 2016 anaven disfressades per a l'ocasió. A la imatge, davant de l'escenari de la discomòbil al Passeig d'Alacant, Gata.

FONT: Foto components de la Comissió de Festes 2016.

A Potries (la Safor), amb motiu del porrat de sant Blai, s’exposa una xicoteta mostra de Art al Vent de Gata

Marca la tradició popular la festivitat de hui dia 3 de febrer. És el dia de Sant Blai, patró dels mals de la gola i d’eixos n’hi ara prou pel temps tan desacompassat que està fent. Sant Blai gloriós, cura-nos la tos...és el refrany més popular. I a Gata, els forns han preparat molt de rotlló, dolços, pa socarrats. A la missa de la vesprada, el rector beneirà els pans, els dolços. Si aneu cap a Teulada, recordeu que hui fan la festa de la Dama, si aneu cap a Pedreguer recordeu que fui fan festa local i la campaneta de l’ermita no para de tocar.

Vos pose tres refranys que vénen al pèl per a hui, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT.

COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL.

PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

En clau de cultura, l’alcaldessa de Gata, Magda Mengual, i la regidora Pepa Signes van acompanyar a l’alcaldessa de Potries en la inauguració d’una menuda mostra d’Art al Vent que es podrà visitar fins al 7 de febrer, coincidint amb el Porrat de Sant Blai que se celebra a la localitat de la veïna comarca de la Safor (vegeu les imatges)

A la imatge d’entrada, rotllos del Forn de pa Xaro, al carrer Sol de Gata. Baix, acte a Potries d’inauguració de Art al Vent. Les dues alcaldesses i la regidora.

FONTS: Ajuntament de Gata / Agenda Gata / Forn de pa Xaro, Gata.

És costum a GATA que aquesta nit, al caliu de la llar, a la caseta o a la casa, gaudim amb família d’un bon apat nadalenc. És la nit de Nadal. La tradició deia i diu que després del sopar, la gent acudeix a la Missa del gall.

Abans, després d’aquesta celebració es feia el tradicional "ressopó". Ara es menja de tot abans. Això si, en cap casa falta el torró i la resta de dolços nadalencs, també el cava, el vi, xampany o sidra per a brindar al finalitzar el sopar. A mitjanit les campanes voltejaran anunciant la tradicional Missa del gall. 

Demà és el dia de Nadal. Després d’anar a missa major, al poble sense esperaven l’hora d’anar a casa els avis. L’àvia cuinava el millor per al dinar del dia de Nadal. Es reunïa tota la família. Era un dels dies més importants de l’any. El típic putxero de Nadal es feia i fa encara en moltes cases. Després les postres, acompanyant als torrons, bunyolets, neules, massapans.

Després del menjar venien les estrenes. Donades pels membres més majors de la família a nebots, fills o néts. Antigament se’ls besava les mans abans de rebre l’estipendi i es pronunciava aquella frase tan solemne: "D’avui a l’any que ve, que estiguem vius".

No podem oblidar-nos del refranyer, riquíssim en dites populars, en refranys de la Nit de Nadal i de demà, el dia 25.

Vos en pose uns quants, per a fer goleta:

FONT: informació i fotos Parròquia de Gata.

Hui és el dia de la Puríssima o també Immaculada Concepció. Al llarg de tota la història parroquial, la Puríssima ha sigut important per a l'església local de Gata. D'ahí que pose aquestes tres imatges per a recordar aquelles processons amb aquelles imatges. Hui, la imatge actual de la Puríssima presidix l'altar major. Anit va ser la Vigilia de la Verge; hui és la celebració de les Bodes de Plata i Or dels matrimonis que han volgut celebrar-ho, que es van casar al temple gater.

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb devoció a la Puríssima. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata.

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui celebren la seua onomàstica. Felicitar-les. També (com sabeu i heu manifestat molts, als que vos agraïsc a totes i tots públicament) que hui el que vos escriu celebra el seu aniversari.

"LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA" pidiendo limosna, si la quieren dar...

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble

Aixina comença la primera estrofa de la tradicional i més que centenària cantada de l’AURORA, que en la matinada d'ahir dissabte al dia de hui, diumenge, es va poder escoltar pels carrers de Gata, especialment per aquells on viuen els nous músics.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Comencen l’itinerari. Tenen que complir amb la tradició. Malgrat a no tindre experiència, com els músics majors d’abans, es resistixen a que es perda el costum. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

S’han superat ja les campanyes de 2013 i 2014 i s’han tret ja més de 25.000 litres d’oli

(ACÍ TENIU L'ÀLBUM DE FOTOS DE LA VISITA A L'ALMÀSSERA DE GATA)

D’excel·lent es pot considerar la campanya 2015 de l’oli, a l’almassera de la cooperativa "Santíssim Crist" de Gata de Gorgos. Des del dia 21 d’octubre que l’almassera va obrir les seues portes ja s’havien mòlt un total, fins al divendres dia 13, de 168.245 kilograms, segons comentava l’administratiu Vicent Torres. A sols tres setmanes del començament de la campanya i restant poc més d’un mes, aquesta xifra ha superat ja la temporada de 2013, que va ser de 150.894 kilograms i la de 2014 que va ser de 128.559. Potser que sols aquesta setmana puga superar les dues passades juntes.

Tots els dies es formen llargues cues de vehicles des de les set del matí al carrer Lepanto de Gata, on està ubicada l’almassera. Sols entren olives pel matí i per la vesprada es dediquen els dos operaris, Eduardo i Jaume, a treballar totes les olives. La maquinària no para. Es treballa de dotze a 14 hores al dia, ininterrompudament. Un detall important: tres gaters estan al front de tot el treball de l’almassera, a la que arriben olives des de tots els punts de la comarca i inclús més enllà, des d’Oliva a Benidorm.

Entre les parades fetes per aquell que les vol i té les suficients olives i les que són comunes, s’han extret ja més de 25.000 litres en els que es porta de campanya.

La maquinària italiana de la marca Rapanelli, adquirida per la cooperativa a finals dels anys 80 del segle XX, fa una funció en cadena. De la bàscula les olives passen a la cinta transportadora que les puja a la tolva comuna. D’allí una altra cinta transportadora comença a posar-les als depòsits. Es separaran i netejaran les olives, es centrifugarà el líquid, es separarà el caldo bó, l’oli, de la resta i allò que diem la morca eixirà a l’exterior apilant-se fora i portant-se després a un depòsit soterrat, que hi ha unes metres més endavant.

Finalment, agraïsc al personal de l’Almàssera haver pogut fer el reportatge.

Seguint els passos dels amics de la partida Julians de les casetes d'aquella partida, divendres va tindre lloc el Segon sopar d'estiu del veïnat de les casetes que estan a les partides gateres de les Sènies i Cuadros. Es va passar cinema, com es va fer l'any passat, es va conviure, es va parlar d'antics costums i es va sopar a la fresca. El lloc immillorable: el paratge municipal de la Rana. Van gaudir molt els veïns i ja han posat data per a l'any que ve, el 26 d'agost de 2016, per a tornar-se a reencontrar.

FONT: Foto Rosana Fornés (facebook).

La pansa, un atractiu com a referent agrícola del passat més recent

Ahir mateix guardava en la càmera les instantànies d’un dels últims escaldons del setembre a Gata. Era a la caseta de la família dels Grimalt. Allí revivia la plegà de la pansa, sobre les piles de canyissos, alguns mig buits, altres plens. Pilons, serandes, canyissos, cabassos,...i després sobre l’estora, a buidar les xicotetes pansetes que quedaven. La memòria d’un passat recent evocava aquell costum agrícola, referent, atractiu, que ara és un testimoni viu del que va ser un gran esplendor.

Com ja és costum en els últims anys, aquest cap de setmana s’ha reunit el veïnat de la partida Julians, composta per gaters encara que siga de casetes en terme de Xàbia, per a celebrar el tradicional sopar d’estiu.

Comenta Antonio Monfort, un dels presents al sopar: "ens vam ajuntar un any més per a celebrar que som un veïnat molt unit i que tots els anys tenim el gust de ajuntar-nos, cada vegada en una caseta.

Aquest any era precís. Tots van tindre presents al Ti Nasio, que era l’alcalde reelegit l’any passat i l’anima de la festa, i que va faltar deixant un gran buit. També van faltar alguns veïns més majors per diferents circumstàncies i van assistir altres nous.

Acaba dient Monfort: "tots són benvinguts. El goig és juntar-nos tots els anys i fer festa. L’any que ve que tinguem salut".

FONT: Foto Antonio Monfort.

Caldria recuperar el cant originari de GATA de la Verge de la Paloma, arrels de música religiosa gatera

A la imatge, l’altar major amb les tradicionals alfàbegues

Tal dia com ahir, vespra de la festa es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Hui dia 15 d'agost és la Mare de Déu. Ara bé, si ens posem a posar-li advocacions en trobarem una rere l'altra. Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una que a Gata coneguem molt bé, "la de les Alfàbegues". Encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Al llarg de la vesprada d'ahir i la jornada de hui, l'altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos presenta l'aspecte que vegeus a la fotografia que il·lustra l'article, ple d'àlfabegues ("ocinum basilicum") de distints tamanys, que durant mesos les dones cuiden i preparen a les seus cases.

Abans es feia processó amb xiquetes i xiquets de comunió portant les cintes. Podeu veure dins d'aquest article una fotografia feta pel Cronista de Pedreguer, Albert S. García i ja publicada en este blog, de quan feien processó a Gata. És al carrer Xaló, anys 80.

Però, a més de les alfàbegues Gata té una altra informació este dia. Té un costum religiós musical, el CANT DE LA PALOMA, que es cantava per les dones cantadores la vespra, al mig de l'església de Gata, i que va recollir amb la música i tot Seguí, el musicòleg alacantí per al seu llibre on està publicat.

Aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

FONTS: Cant de la Paloma, originari de Gata de Gorgos. Foto portada article Vero Vives. Foto interior: Albert S. García.

La cançó tan popular i coneguda dels Pavessos, amb Joan Monleón al front, deia eixa cançoneta. HUI ÉS SANT JAUME. Aprofite per felicitar a tots els Jaumes, que en Gata són molts i en la meua família dels Canyetes. Als compostos, als Santiagos -que en la meua família tinc al meu germà-, a tots els que hui celebren la seua onomàtica...que acaben de passar un bon dia.

El refranyer diu: Per Sant Jaume, figues i raïm. Ja maduren raïms i de Les Costeres, terres primerenques. I figues, ací teniu una imatge molt apetitosa de figues de Pepe Chorro. Figues de classes i figues de pala.

FONT: Foto Pepe Chorro.

Abans feien la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet", al carrer Sol

Era dia de sembrar les bajoques llargues

La festa a Madrid, a molts pobles que el tenen per patró. Sant Isidre llaurador és hui, a mitat de maig. A Gata, el sant cobra protagonisme al carrer Teulada. Allí té un plafó ceràmic dedicat a ell. Abans, molt abans li feien veïnes i veïns la novena. Ara està el llum encés. Sant Isidre és el patró dels llauradors. Va viure entre 1080 i 1130. Era un llaurador madrileny.

Els llauradors d’abans i d’ara diuen que hui era el dia clau per a sembrar-se les bajoques llargues, que gastem per al putxero i per a fer bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt plafó ceràmic és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

El segon article que vaig publicar aquell abril de 2010, quan començava el blog del CRONISTA DE GATA, era sobre el COMBREGAR DELS MALALTS. Un acte religiós popular, un antic costum que pel pas del temps va anar oblidant-se.

A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a la fotografia que encapçala aquest escrit, presa al voltant de l’any 1942. Es portava el Senyor sota palis. Anaven el senyor rector, Don Manuel Castelló Quilis, el senyor vicari, els portadors del palis i els dos escolanets. Ací podem distinguir a Antonio Soler el mestre, que era escolanet. Dels portadors a Emilio Signes, pare de Jaime, Emilio i Antonio. La fotografia estava pressa a l’antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d’Espanya.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebrava en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer com la que vegeu.

En l’aspecte litúrgic vegem que el Diccionari Català nomena "combregar" al "Viàtic". La definició: "Comitiva que porta el viàtic a un malalt". Dos detalls més: existia LA CAMPANETA DEL COMBREGAR. Anava l’escolanet davant tocant-la. HOMES I DONES S’AGENOLLAVEN AL PAS DEL COMBREGAR.

Vegem que diu, l’Institut d’Estudis Catalans. Parlar de "combregar" és, en varies acepcions: "Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú). Rebre el sagrament de l’eucaristia". "Combrega una vegada l’any". "Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona".

FONTS: Diccionari (Institut d’Estudis Catalans).

Tot això més han pogut fer les quadrilles gateres, com mostra aquesta composició que vos pose. Diversos grups d'amics han eixit al camp. Alguns han jugat a la corda, com podreu veure, altres han anat a la placeta de l'ermita del Santíssim Crist, altres a la Benitzaina, altres per indrets de la comarca. Estem en temps de Pasqua. Cal aprofitar-ho.

FONT: Fotos de quadrilles extretes del facebook.

Hui dilluns, segon dia de Pasqua, és també festa a la Comunitat Valenciana com a altres d'Espanya. Encara hi ha temps per anar als paratges més tradicionals i típics de GATA, de fer una escapadeta pels llocs més tradicionals de la comarca o de les comarques centrals. Les eixides a les casetes, al camp, a les muntanyes; menjar-se el tradicional berenaret de Pasqua, que té eixos ingredients tan bons; menjar-se la mona amb els ous, tan bones, dels forns gaters; fer desenes de jocs els més menuts; jugar a la corda en totes les seues variants.

Tot això i més es pot fer hui. Gaudiu del dia, que climatològicament també es bó. I bona estança i bon profit.

Vos pose l'enllaç de l'escrit que per mig del facebook fa l'amic EUGENI ADOLF MONJO PASCUAL, sobre LA MONA, menjar típic d'aquestes dates. Punxeu ací.

A la imatge, una bona ració de mones de Pasqua. Foto extreta del facebook de Eugeni Adolf Monjo Pascual.

Demà dia 5 d'abril és el DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ. Com mana la tradició des de fa cinc anys els gaters assistiran a l'Encontre entre la Verge i el Crist Resucitat. A les 9 del matí serà la processó de les dues imatges, pels itineraris de costum d'eixe dia. Quan es troben, els portadors de la Verge inclinaran la imatge fent la reveráncia davant del Crist Resucitat. Es tiraran paperets i demés objectes de colorets. Després serà missa del Dia de Pasqua. A les 12,30 hores també  hi haurà missa.

Per altra part, com també mana el costum des d'antic, els gaters eixiran als paratges més tradicionals, com la Rana, la Font de la Mata, els parcs, el Calvari, i allí els menuts jugaran amb la corda, el baló, mentre les mares els prepararan el típic berenaret de Pasqua i la mona.

A la imatge, el típic paratge de la Rana, on aniran a berenar moltes famílies de Gata. (Foto: Ajuntament).

Tres informacions tenim hui a primera hora. Primer, la pluja d'ahir. Es van recollir 12 litres per metre quadrat, segons em facilita Vicent Signes (Canya). Mulladet el terreny, però prompte sec. Hui encara tenim mal temps.

Segon, a nivell religiós, social i popular. Hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d'este element és simbòlica. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d'alguna cosa...

Tercer: comença la Quaresma. Quaranta dies de reflexió.

Si posem la vista enrere per uns moments, ens adonarem que els darrers diumenges d'ara ja no són com els d'abans. Les quadrilles d'amics, les penyes, eixien al camp, a esmorzar, a dinar, a fer paelles, era un costum necessari any rere any. Començava la festa ben prompte. La jornada era intensa. Però...i ara?. S'estan oblidant els darrers diumenges, per a donar més força als darrers dissabtes?. La gent que es va disfressar, a ben segur que no s'haurà llevat a temps de fer una esmorzada com cal. El poble no tenia este matí l'animació que li corresponia a un darrer diumenge. En altres èpoques, la gent estava esperant el darrer diumenge com si fos festa nacional. Ara, ja n'hi ha massa festes, com deia un home hui, parlant del tema. NO DEIXEM PERDRE LES FESTES DELS DARRERS DIES. Al menys el nom, que pareix que ens faça por, no volem utilitzar-lo i optem per "Carnestoltes" o "Carnaval". No he vist cap cartell amb el nom de "Darrers dies"...Ja ho se, com no ven, com no és internacional, però cal guardar els costums i arrels d'un poble. No els deixem.

Vosaltres que opineu?...

A la fotografia, una fotografia d'una paella -com es feien abans-, del darrer diumenge. Foto: Marifran.

Darrers dies abans la Quaresma. Eixe és el significat que té estes festes tradicionals i populars que a Gata coneixem pels darrer dies i que comencen demà dijous 12 amb el típic CARRER DIJOUS. Curiosament, recordarem demà aquella gran nevada del 12 de febrer de 1983. El dissabte hi haurà activitats de Carnestoltes. És el DARRER DISSABTE. La Comissió de Festes ha preparat per als més menuts l’organització del passacarrer amb disfresses. Acabaran, com és habitual, al Passeig d’Alacant. Allí hi haurà un altrem, este esportiu, ja que es donarà a les 16 hores al mateix passeig l’eixida de l’etapa de la Volta a la Marina, Gata-Gata. Però d’això també paralrem demà o divendres. Per la nit, el dissabte, està previst el Carnestoltes dels majors i l’espectacle de Pirámida Musical.

Diumenge 15 serà el DARRER DIUMENGE. Totes les quadrilles d’amics ixen al camp o es reunixen per a fer una bona festa. Dilluns serà festa escolar local. Serà el DARRER DILLUNS. I finalment, dimarts 17 serà el DARRER DIMARTS, abans d’entrar a la Quaresma, que comença dimecres 18 amb el Dimecres de Cendra.

Hi ha altres llocs que també celebren els darrers dies. A Menorca i a Eivissa, entre altres indrets, també se celebra, recordant que eren els darrers dies que podien menjar carn abans la Quaresma.

Al dibuix, la vella Quaresma.

"Sant Blai gloriós curan's la tos". Eixe serie el refrany més popular de hui. És festa local a la veïna Pedreguer. Esperem que el vent que bufa no faça el dia massa molest per als pedregueros, que pujen a la capelleta a encentre el ciri a Sant Blai, a la missa i a la vesprada la processó. A la muntanyeta de la capella, el típic i tradicional porrat. Molts gaters i gateres casats a Pedreguer i pedreguers i pedregueres casats a Gata, hui van de festa. L'advocat dels mals de gola és invocat a totes les esglésies. A Gata, a partir de les 19 hores serà la missa on seran beneïts els rotllos i dolços.

Atenem al refranyer hui també. Diu: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" i perque va allargant-se el dia ens porta aquest altre: "Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix". Amb referència al sant i a la seu protecció teniem estos tres: 

Una festa tradicional, religiosa i popular. El segon dia del mes més curt, el "febrerillo loco" que diu el refranyer espanyol, comença com es diu, amb temps inestable. Molta boira, sensació de fred i esperant si plourà o inclús, diuen els més entesos, que podrien, fins i tot, caure bolvetes de neu. Ja s'acosta l'aniversari d'aquell 12 de febrer de 1983, amb la quasi coincidència que si era Darrer Dissabte, enguany serà darrer dijous.

Però tornant al calendari més actual, hui és la festa del CANDELERA, també dit per Gata CANDELÀRIA. Els llumeros festejen a la seua patrona. Els llums es beneïxen, les veles, candeles i ciris, també. Serà a la vesprada, a la missa de les 19 hores.

I en una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist ametlers en flor, com a la partida dels Plans i Tossal. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Per al dia de hui: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". Però, ni ha molts més per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l' ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

I tornant a les coincidències, fa tres anys tal dia com hui també feia fred, un fred que pelava. Ací teniu l'enllaç del meu escrit del 2 de febrer de 2012. Punxeu ací.

FONT: Refranys: pàgina www.masrabassa.com.

El mes més curt de l’any es convertix en el més ric en dies tradicionals i populars. Encetem hui diumenge FEBRER.

2 de febrer, dilluns: Demà mateix ja tenim el primer dia popular. És la Candelera, la festa de la Presentació del Senyor al Temple. Bendició de les caneletes i ciris a l’església, vesprada. Festa també dels llumeros del poble. 

3 de febrer, dimarts: sant Blai, protector dels mals de gola. Bendició de rotllos i dolços. A la veïna Pedreguer, festa i porrat a la Capelleta.

6 de febrer, divendres: Xerrada i documental sobre "Temps de pansa". Organitza: Riurau amb panses. 20 hores, Centre Polivalent, Gata. Costera del Grup Escolar. Intervindré com a Cronista de Gata i a més també ho farà Carlos Fuster co-autor del documental i Joan Pedrós, regidor de Cultura de Gata.

12 de febrer, dijous: DARRER DIJOUS. Comencen els tradicionals "darrers dies" a Gata. 

14 de febrer, dissabte: DARRER DISSABTE. Com és tradicional, la Comissió de Festes de l’any organitza el Carnestoltes dels més menuts i després per la nit la dels majors, amb els Quintos de l’any.

També eixe dia: etapa de la Volta Ciclista a la Marina, Gata-Gata. 65 kilòmetres, quatre voltes des de Gata a Jesús Pobre i Xàbia. Eixida a les 16 hores davant de l’Hotel Avenida i arribada al carrer Dénia, als carrers de Les Sorts.

15 de febrer, diumenge: DARRER DIUMENGE. Tradicionals eixides al camp, amb esmorzars i paelles.

17 de febrer, dimarts: DARRER DIMARTS. Acaben els tradicionals darrers dies per a donar pas a la Quaresma.

18 de febrer, dimecres: DIMECRES DE CENDRA. Imposició de la cendra, que enceta el temps de recolliment.

20 de febrer, divendres: VIA CRUCIS NOCTURN quaresmal. Pel parc del Raval i passarel·la de les Coves Roges, 22,30 hores. Organitza: Parròquia de Gata.

21 de febrer, dissabte: La regidoria de Festes, la Comissió de Festes amb la col·laboració dels Quintos, organitzen la disco-mòbil del Soterrament de la Sardina. Eixe dia, acte de soterrament de la sardina, pels quintos 2015.

22 de febrer, diumenge. Primer diumenge de Quaresma.

* Com sempre anuncie. Si hi ha algun acte o aconteixement que no estiga a aquesta relació, no dubteu en comunicar-me-ho. De seguida, ho afegiré al llistat.

El dia 28 de desembre està assenyalat al calendari. Són els SANTS INNOCENTS. La consulta ben intencionada d’aquells Mags que arribaren de Orient al rei Herodes fou el detonant: organitzà la matança i aberrant "passada pel coll" de tots els xiquets menors que no sobrepassaren els dos anys, el Rei Herodes i així entre ells estaria el Nen Jesús.

Per a Herodes era el preu de la seua tranquil·litat. Eixos, les víctimes, eren els Sants Innocents que festejem hui.

Hui els majors també fan bromes en record del modus de ser juguetó i alegre d’aquells bebés que no tingueren temps per a fer-les. Sabeu allò de posar un monigot a l’esquena d’algú o alguna, gastar-li a algú o alguna una broma no massa pesada i sí graciosa. Tot això i més, són els sants innocents.

A Gata, hem pogut esbrinar ja dues inocentades que circulaven per Internet. El dia encara no ha acabat i potser s'esdevinguen més. En una es comentava que degut al fort vent una palmera de la Plaça Nova havia caigut sobre la carpa, fent alguna que altra destrosa material, que no danys humans. Els bombers havien intervingut. L'altra, relacionava al arxifamós "pequeño Nicolás" amb la consecució de Festa d'Interes Turístic Local de la Comunitat Valenciana per al Misteri dels Reis de Gata. Sens dubte, dos curioses iniciatives, que han fet caure a algun que altre "inocent".

A la imatge, un detall del quadre "La matança dels inocents" de Domenico Ghirlandaio.

FONT: Pintura "La matança dels innocents", de Domenico Ghirlandaio.

A la composició fotogràfica i a les fotos de baix teniu alguns dels moments que s’han viscut hui, al llarg del dia, a les casetes, a les barraques, a les cases, fent i venent, condimentant, el·laborant la típica coca. El DIA DE LA COCA ha superat les que abans eren 500.000 pessetes i hui són 3.000 euros. Comentava el nostre rector, Don Francisco M. Murillo al facebook de la parròquia: 

"Dia de la Coca.Un dia precioso. Hoy muchos de nosotros hemos visto el amor de los nuestros puesto en acción a esto se le llama servicio. Gracias y mil gracias a todos. Hemos recogido un total de 3.253 Euros. Que Dios os bendiga!".

S’han recaptat per a les obres de la parròquia un total de 3.253 euros. I la gent del poble ha menjat per a esmorzar, dinar i berenar, els que n’han comprat, coques, les típiques coques dels voluntaris de la parròquia.

FONT: Fotos i informació Parròquia de Gata.

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel ha tornat a celebrar hui dissabte dia 13 de desembre, apropant-se el Nadal, una vegada més, el tradicional DIA DE LA COCA. Tots el que han volgut adquirir-ne ho han fet i de molts tipus, dolces, salades, bunyols, tortades, de tots els gusts. Ha sigut una manera gastronòmica de col·laborar amb la parròquia. Això si, molta gent implicada. A algunes cases de camp s'ha viscut la condimentació a tot ritme. A les barraques i portant-ne cap a les places, totes i tots els voluntaris per a servir el gènere.

A més d'això, el tradicional fer les coques de Gata, s'ha posat de manifest una vegada més i ja en són moltes, des de que s'inventara aquest sistema, que té sempre la seua recompensa amb el volteig de les campanes superades les xifres esperades.

Dalt teniu alguns tipus de coques, que ha fotografiat el rector fill de Gata, Juan Pons Salvador, aquest matí.

FONT: Fotos Juan Pons Salvador.

Un cap de setmana que tindrà de tot un poc. Ara mateix, s’està acabant l’Hora del Conte a la Biblioteca amb Contes multiculturals. Més tard, a les 19,30 hores, recordeu que es presenta a Gata el segon llibre de María Rosa Mulet Grimalt: "T’he trobat, princesa". A la taula estaran Antoni Mulet, mestre germà de l’autora; l’autora del llibre i el regidor de Cultura. Serà a la biblioteca.

Demà dissabte, 29 de novembre, com ja vos anunciava a l’entrada anterior, a les 18 hores, serà l’acte de presentació de finalistes i anunciant guanyadors de les modalitats del I Premi Empresaris de Gata. Serà a l’Edifici Polivalent, saló de conferències.

Diumenge comença l’advent, temps de preparació per a la vinguda del Nen Jesús. Quatre setmanes fins el Nadal. Ja comencen a veure’s signes de les festes nadalenques. Entre hui i diumenge s’anuncien pluges. La climatologia, el cicle de la natura i l’advent sempre van lligats de la mà. Es poden els arbres i ceps a l’Advent. També es planten arbres i s’empelten. Hi ha un refrany que diu: "Qui planta per l’Advent guanya un any de temps". I fent referència a més sembres: "Cada cosa al seu temps, naps i cols a l’advent". Coneixeu el calendari de l’Advent?. El primer diumenge d’advent s’acostuma regalar als infants un regal especial. Es tracta d’un calendari amb 25 finestretes o caselles, superposades en un dibuix o fotografia amb motius nadalencs, que marca el compte enrera fins arribar al 24 de desembre. El calendari es penja en algun lloc de la casa i, cada dia, l’infant obre una casella i hi troba una sorpresa, normalment una llepolia (xocolatina, carmel, etc).

Però, la metereologia més pròxima ens indica que de hui a diumenge pot ploure i molt. Pluges fortes anuncien per a rebre l’Advent. 

Vos pose alguns refranys de l’època que comença entre dissabte i diumenge, l’Advent:

 "La neu d’Advent gela molt fàcilment"; "L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal", "Per l’advent, pluja o vent o fred coent"; "Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent"; "Si l’advent és mullat, poca anyada de blat"; "Si vols l’all coent, planta’l un dimecres d’advent".

Conclusió de diversos articles que he estat publicant estos dies. Hui, dia 2 de novembre, és la commemoració dels fidels difunts. Molts veïns de Gata, per ser diumenge, han pogut pujar al cementeri i tindre un record especial per als seus difunts. Aprofitant aquestes celebracions, he volgut fer una xicoteta recopilació d'algunes làpides curioses, que representen l'antigüitat del cementeri, relativament nou (1932) i l'art funerari que allí podem trobar, encara que molt modest.

Una de les làpides ens trasllada a 1935, a l'obit del jove Carlos Mulet Pedrós que va morir als 21 anys, aquell 18 de setembre. Una altra làpida és de la jove Tonica Pedro Marsal que deixà aquest món amb 18 anys, aquell 11 de febrer del mateix any, 1935. Vegem una làpida tan senzilla com ho va ser aquesta mongeta en vida. Feta de taulellets, la llegenda és la següent: "Rvda. Madre Sor Dorotea Caselles Arabí Religiosa Agustina del Convento de Denia Falleció el 1º de junio de 1939 a los 80 años de edad y 65 de vida religiosa R.I.P.".

També resulta molt curiosa, com rica en detalls va ser la vida d'aquest militar que "accidentalment" va morir ací, amb poc de parents hui en dia ací a Gata. Tota llisa la làpida, però amb molta lectura: "Don José Todolí Alcaraz Comandante de Caballería Retirado Caballero Placa de la Real Militar Orden de San Hermenegildo. R.I.P. + 22 abril 1940 Tus nietos siempre te recordarán".

Vegem una altra que posa l'ofici: "Dª Agueda Espasa Diego Matrona..." o una que fa una entrada i tota ella és un mosaic on hi ha dibuixat un pergamí i la imatge de Sant Antoni de Pàdua i es pot llegir: "Antonio Signes Fornés, Falleció el 24 de noviembre de 1955, a los 78 años de edad..."

Poques làpides són iguals, cada una té la seua particularitat, el seu art funerari. Les més antigues conservaran sempre eixe treball rebuscat, complexe, curiós i únic. Les més noves tenen altres figures, dibuixos, formes. De l'antic art funerari s'ha passat al modern més simple, a vegades, o més espectacular.

Finalment, RECORDEM ALS NOSTRES AVANTPASSATS. Ells ens van deixar el testimoni i legat de Gata, on ara nosaltres vivim.

A la composició fotogràfica, les làpides de les quals parle a l'article.

Els costums de Gata: anar al cementeri i, ara més recent, la festa de Halloween

Encete ací una série d’articles relacionats amb la festa de TOTS SANTS i els Fidels Difunts.

Quan arriba Tots Sants, i això serà demà mateix, tota Gata mira al cementeri municipal, al "camposanto" que diuen alguns veïns. Les flors, el colorit, eixe olor característic, omplin totes les estàncies dels dos cementeris adosats. Tots Sants, està clar, és una festa que dediquem als nostres avantpassats. Per això, la visita als cementeris és encara un costum conservat a Gata i dels bons.

A altres llocs, l’aspecte gastronòmic també ix a relluïr per aquestes dades. Es fan panellets, tan típics a Catalunya, es torren castanyes, es fan bunyols. Però, amb el temps la relació dels vius amb els difunts va canviant. La societat canvia a la carrera, i el que abans eren "les pors" per aquestes nits, es convertix en l’actualitat, des de fa uns anys, en la importada festa de Halloween. A Nadal ens passa igual, el Papa Noel mana les festes, una altra importació.

Tots Sants arriba enguany amb massa calitja encara, al menys en les hores centrals...i això que dir Tots Sants era dir canviar de roba, d’hàbits i costums de cara a l’hivern, de la caiguda del pàmpol. Ací podria vindre la relació entre morir els arbres fins la primavera, no hi ha moltes flors i sembla ser un temps mort. Des d’antic aquest era el moment de recordar als difunts.

Tornant als cementeris, aquest s’esdevindrà demà i despusdemà, al caure en dissabte i diumenge Tot Sants i Fidels Difunts, en un punt d’encontre social. És un costum que al llarg de la setmana, el veïnat viu vaja al cementeri a netejar làpides, a preparar jardineres, a llevar-li la pols al marbre. Són les tombes dels teus parents més pròxims i més llunyans en el temps. Són les dels familiars. I qui no té aquesta tasca que fer anirà simplement a pegar un voltant, observar les últimes defuncions, els detalls de flors i tipus de làpides, és la vida...

El sentit de la mort i Halloween

Però direu i diguem...i que pinta Halloween en tot açò. Està clar que el motiu d’aquesta festa ha canviat. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era un fet quotidià. La gent moria a casa, es vetllava a casa i eixia el difunt portat el fèretre pels amics dels fills o les filles des de casa. Ara, es vetllen als tanatoris, des d’allí van a l’església, es fan misses i responsos. Però, ara intenta amagar-se la mort, ja no és igual i les accidentals, les de persones més joves, són més dolentes inclús...I els xiquets les coneixen, malauradament, pels mitjans de comunicació, a vegades amb escenes terrorífiques.

Quan eixe sentit sagrat dels avantpassats es perd, els difunts pareixen ja  personatges de fantasia que fan por, perquè seguixen estant morts. Ahí apareixen els morts vivents, els esperits, els fantasmes. Ahí acceptem amb rapidesa i sense pensar-ho altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses o els llums. Aquestes festes no fan referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o el cinema. Una celebració que més que recordar els difunts juga amb un imaginari banalitzat, i per tant més fàcilment assumible, de la mort.

Així s’expresava aquest matí mateix Joanvi Vallés, usuari del blog, al seu facebook, sobre el tema que ens ocupa, Tots Sants i els difunts. Em pareix interessant la reflexió i per això l’he afegida:

"Coses curioses que tenim com a societat, abandonem les nostres denominacions i preferim utilitzar les forànes per allò que diuen de que “tot el que ve de fora és millor”. Des de menut m’han dit que el dia 1 de novembre és Tot Sants i ara tot li diuen Halloween. Als més joves se’ls ven que el “Halloween” és festa i “Tots Sants” no. Jo pense que el nostre Tot Sants és un dia festiu, un dia que anem a vore els nostres essers estimats que ja no estan amb nosaltres i recordar tot a...llò que varem passar amb ells. Deuriem recordar-los tots els dies, però sabem que costa, i pense que tenim la gran sort de tindre un dia festiu per a dedicar-lo a ells. Són xicotetes coses que fan que s’acabe amb la consciència de poble i acabem subordinats a altres tradicions foranes que, com venen de fora ens fan pensar que són millors.

No res i avant... així ens van les coses..."

Dit tot això, cal recordar que per a Gata no passa desapercebuda la festa de Halloween i ja vaig publicar ahir que la Comissió de Festes 2015 prepara un extens programa de vesprada i nit. ací teniu l’enllaç de l’article d’ahir: http://cronistadegata.blogia.com/2014/103001-vesprada-i-nit-de-terror...la-comissio-de-festes-2015-prepara-halloween.php.

FONTS: Article basat en "Tot sants i el dia de difunts" (gen.cat). / Joanvi Vallés (opinió).

Tres són les qüestions que ens plantegem hui, 21 de setembre. Abans era festa a La Xara el dia de Sant Mateu, patró. Ara han avançat per por a les pluges. Quines contradiccions!. Des de que hi ha sequera per aquestes terres, fa una calitja encara... Malgrat a tot això, el refranyer deia i diu: "Per sant Mateu, si no heu veremat, veremeu". És temps de xafar i fer del raïm vi. Sant Mateu canviava l'estiu per la tardor, però i enguany?. Per això dic: "S'en va l'estiu?". No hi ha estiu de Sant Miquel, perquè fa mesos que és estiu i fort. I ara ens diuen els parts metereològics que ve aigua demà per la vesprada i dimarts matí. Ve aigua?. A hores d'ara, per la vesprada de diumenge que està fent, ningú ho diria. Esperem uns dies...

Hui dissabte i 13 de setembre de l’any dos mil catorze, coneguem una altra estampa del costum agrícola tradicional a Gata, l’escaldà. Perquè encara és temps d’escaldar i ni ha plogut ni pareix que ho farà en els pròxims dies, ja molts voldríem...

La foto mostra la pansa damunt del canyís, a una pila de canyissos. Els ramells perfectament reposant damunt del canyís, estesos com toca, omplint tot el canyís. I els pilons que servran de separació amb altres canyissos. Observeu el color que agafa la pansa...

Tornem a veure una altra estampa del temps d’escaldar. Aniré posant-ne fins al final de mes a Sant Miquel, per allò del refrany de que “A Sant Miquel…tot va a repèl”. La present fotografia mostra com s’EMPILA. Els canyissos formen piles amb un nombre no superior a deu canyissos, sempre amb pila baixeta. Els PILONS fan la seua funció de separar-ne un dels altres. La pansa està ja quasi seca, li falta no res. Encara no em DESEMPILAT. I els PINATELLS ben posats, suportant l’espai.

FONT: foto feta a la caseta dels Grimalt, partida Cauvells, Gata.

A més del dia després al gegantesc foc...hui, 12 de setembre, mana el santoral que és el DOLÇ NOM DE MARÍA. Això vol dir que de totes les Maries potser el seu sant. Ara bé, moltes que porten aquest “dolç” nom ho celebren quan és una altra advocació de Maria, aixina les Carme, Fàtima o Assumpció per posar exemples. Per a totes les que hui ho celebreu que passeu un bon dia de la Verge i per a la resta també.

Seguim coneixent estampes de l'escaldà, perquè encara estem en temps i la sequera i calor que ens envolta dona peu a escaldar més i bé. Amb tres dies, la pansa quasi fora. Hui vos pose dos cabassos plens de pansa, acabadeta de plegar. Del canyís van triant-se els millors ramells de pansa i van depositant-se als cabassos. Ja plens seran guardats esperant nous destinataris.

Noves estampes de l’escaldà a Gata. Tornem a fer un altre escaldonet...He fixat la càmera sobre les mans i el raïm, sobre el canyís i els pilons. Raïm acabat d’escaldar, es veu diferent, el color el delata. Sobre la pila a punt de traure al sequer, una vegada escampat tot. Les renderes porten guants, el raïm ix a temperatura calenteta. I després el canyís anirà al sequer...

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

Una altra estampa que ja no sovint podem trobar pel terme de Gata, ni molts termes de pobles del voltant. Ací teniu una panoràmica general (foto de JM Vives) del sequer ple de pansa i al fons la caseta amb una planta dalt. Mireu els canyissos al·lineats, amb els seus corresponents pilons -cinc en aquest cas a cada canyís-. A la fotografia, pareix que tota la pansa és del mateix dia, però hi haurà alguna xicoteta diferència, que es descobrirà fixant-se més damunt dels canyissos. Mireu tots els pinatells preparats per a qualsevol emergència climatològica, encara que enguany com hi ha sequera sols es cobrixen els canyissos de la rosada, per les nits. I allà al fons, la pila on recullen la pansa seca, canyís a canyís passa per les mans de renders i renderes.

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

Una nova estampa de camp, del costum d’escaldar el raïm per a fer-lo pansa. Quan ja s’ha triat la pansa bona, els renders espolsen el canyís sobre l’ESTORA. No té que quedar cap de pansa, ja que té que anar a la pila i serivir per a fer més escaldons. Van llevant-se totes les pansetes que s’han quedat pegades, incrustades pels fils d’aram dels canyissos. Un bon espolsó i totes les pansetes sobre l’estora de llata.

FONT: Escaldà i plegant la pansa, caseta dels Grimalt, Cauvells (Gata).

Continuem amb les tradicionals estampes de l’escaldà: hui toca plegar la pansa

Després d’haver vist dos escenes baix del riurau on el protagonista era l’escaldador i una vista general del sequer amb els canyissos plens de pansa, hui li toca el torn a la plegà de la pansa. Els dies està fent-los molt forts i això fa que la pansa seque de seguida.

Observem l’escena. Les dones i l’home estan plegant la pansa. L’altura de la pila de canyissos és l’adequada. El cabàs està entre l’home i la dona, per anar tirant la pansa bona. S’arremolinen els raïms, ja pansa. Tot passa baix d’un dels pinatells, amb la mesura exacta per al canyís. Mireu les tonalitats que adopten els canyissos amb la pansa secant-se. Fins a tres colorits distints adopta la pansa al sequer. 

FONT: Fotos família Grimalt.

Hui, ens fixem -dins de les estampes de l’escaldà: el vell costum agrícola camperol de la Marina Alta i altres indrets de la província de València- com està el sequer ple de pansa...diem. Encara que pel colorit podem distinguir entre el raïm acabat d’escaldar, que es presenta més groc i la pansa que ja té un o dos dies, que té el color més roig, més de pansa. A la part inferior de la fotografia, els més recents, a la part de més enllà el més "vells". Si observeu els canyissos, es veuen perfectament els cinc pilons (taquets de madera de forma cubicular) que serviran per a separar-los a les piles que faran els renders, bé per a girar la pansa, bé per a empilar i que no plegue la rosada.

Com vegeu, seguim a la caseta dels Grimalt, a la partida Cauvells. Al fons, vegeu la Nacional 332 i una furgoneta passant per ella.

FONT: sequer de la caseta dels Grimalt, partida Cauvells.

Seguint amb la sèrie encetada ahir, vos pose una altra escena del vell costum d'escaldar. Protagonitzada a la caseta dels GRIMALT de Gata, a la partida dels Cauvells, com ja vaig publicar ahir, ara pose un altre moment de l'escaldà.

Pareguda a la primera, l'escaldador (en aquest cas Vicent) està omplint la caça. Sobre el canyís pocs raïms, està encara per completar. La caldera està bullint, és hora de tirar dins la caça i que la composició faça la seua tasca. Els cabassos de raïm, de moment, s'han quedat buits, esperen més darrere.

Vaig a posar-vos una sèrie de fotografies i de paraules relacionades amb el tema que m’ocupa, per a que no caiga en desús aquell costum, el costum gater de ESCALDAR EL RAïM PER A TRANSFORMAR-LO EN PANSA. Ara "ÉS TEMPS D’ESCALDAR". Està clar que els altres pobles estan passant davant, GATA està perdent el tren i això que tenim vies...

Comentaris apart, he estat aquest matí a la caseta de la família dels GRIMALT, molt a prop de la Venta de Parra, als quals agraïsc poder fer el reportatge. Allí escalden i quasi sempre tenen el sequer ple. Allí es viu el vell costum d’escaldar. Com sempre ha estat un costum familiar, tota la família va a una: María i el seu fill Quico; Isabel i Vicente; Miguel i el seu germà, tots ells treballant el vell costum estiuenc d’escaldar.

Què vegem a la present fotografia?. La CAÇA plena de raïm per a posar-la dins la CALDERA, que la vegeu al costat. Si s’adoneu, la caça és un recipient metàlic amb un mànec de madera. Jaume Costa ens mostrava l’altre dia altres caces no tan comuns. La caldera està esperant, el CABÀS de goma mig buit. Darrere esperen més cabassos plens de RAïM. I què fan els renders?.

La pila de CANYISSOS s’aguanta dalt de caixes fortes de plàstic. Per què els canyissos no estan uniformes, un damunt de l’altre?. Té una explicació: el canyís que es veu més a la dreta està quasi ple, comença a omplir-se l’altre canyís que forma part de la pila uniforme. 

Tot això, baix del vell riurauet, que tenen preparat per a la tasca agrícola, per a eixa en concret.

Fa calor, és el primer dia de setembre, la pansa es secarà molt prompte...demà continuem mirant més fotografies.

FONT: Caseta dels GRIMALT, Gata.

Servixca aquesta fotografia que va pujar al seu facebook Arturo Esteve, un poblero casat a Gata que no perd els arrels més fidels de l'estiu, com és escaldar, fer pansa...perquè és temps d'escaldar. Davant dels canyissos, amb raïms acabats d'escaldar, Arturo es va fotografiar junt amb el seu amic Gabriel Pascual, per a que ens uns mesos, uns anys, recordem que aquest costum està perdent-se, està anant-se'n. Per això, clamen veus per Jesús Pobre -hui ha sigut el dia de la gran escaldà al gran Riurau del Senyoret, pel facebook, inclús, ahí teniu a Riurau amb panses divulgant-ho i fent que no esperda.

Com dic, és temps d'escaldar. I enguany és un any excel·lent per a aquest procés, no així per al grosor dels raïms degut a la sequera, si per al fort sol que està fent.

FONT: Fotografia de Arturo Esteve.

El costum d'estiuejar a les casetes, abans per a fer la recol·lecció de les ametles i el raïm transformar-lo en pansa, no es perd a Gata, ni deu perdre's. Per això, el veïnat de la partida Julians fa, any rere any, el seu sopar de germanor.

Ahir per la nit, com tots els anys, es van reunir per a celebrar l'estiu i votar l'alcalde de Julians que, per majoria absoluta va eixir, un any més, ens comenta Antonio Monfort, un dels veïns: "el molt Honorable Don Ignacio Caselles Signes". Diu Antonio graciosament, com a ell li agrada expresar-ho: "Don Ignacio mantindrá els compromisos adquirits, per tal de millorar totes les infraestructures de la partida comprometen-se a no pujar-nos els impostos a tot el veinat, que es complau en otorgar-li la vara de mando, un any més".

A la fotografia que va pujar anit al facebook Antonio Monfort, podeu veure als veïns al sopar.

Se celebra hui la festa de la Mare de Déu dormida, gitada. És la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues. A Gata era la Verge de la Paloma pels cants que es cantaven, originaris de Gata i que caldria intentar recuperar, encara que fora per segona vegada. Des del blog, felicitacions a totes les que porteu hui el nom i és la vostra onomàstica. Per a que llegiu tot allò que he anat posant al blog sobre la festa del 15 d’agost en els quatre anys passats, vos pose els quatre enllaços. Coneixereu la meua crònica feta per a la commemoració, què era el Cant de la Paloma i més coses al voltant de la Verge, que abans tenia la seua processó i les seues majoraleses. Actualment, sols lluïx a l’altar major al costat de les alfàbegues.

Crònica del 15 d’agost de 2010:

http://cronistadegata.blogia.com/2010/081404-costum-religios-musical-el-cant-de-la-paloma-pe-a-musical-originaria-de-gata.php.

Cròniques del 14 i 15 d’agost de 2011:

http://cronistadegata.blogia.com/2011/081403-dema-dilluns-15-festa-de-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php. // http://cronistadegata.blogia.com/2011/081503-recordant-la-festa-de-la-verge...fa-dos-anys-14-i-15-d-agost-de-2009-.php.

Crònica del 15 d’agost de 2012:

http://cronistadegata.blogia.com/2012/081502-hui-es-la-festa-de-la-mare-deu-de-les-alfabegues.php.

Crònica del 15 d’agost de 2013:

http://cronistadegata.blogia.com/2013/081506-hui-15-d-agost-es-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php.

A la imatge, feta fa uns moments per l'amic ANTONIO MONFORT i penjada al seu facebook, l'altar major amb la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues.

FONT: Blog del Cronista, agost anys 2010, 2011, 2012 i 2013.

Els carreters de Teulada, Gata de Gorgos, Oliva i Potries, que recorren les comarques de les dues Marines, Alta i Baixa.

Hui estaran fent l’entrada de la murta a les festes de Llíber i participant en el començament de les festes del poble veí. És el dia sisé d’aventura.

Ahir, dia cinqué de ruta, va tocar matinar peer fer una etapa llarga. Van anar de Fageca a Llíber, passant pel Pla de Petracos, on precisament es van unir uns companys de Llíber, sent la representació del poble en festes en honor a Sant Roc i els sants patrons, Cosme i Damià.

A la imatge, el carro dels gaters i altres participants a la Volta, a l’aventura carretera.

Viatgen fa quatre dies cap a l’interior de les Marines

N’hi ha una colla d’amics de Gata, Teulada, Oliva i Potries

Són una colla d’amics que els unix la mateixa afició, viatjar amb carro. Van homes, dones, xiquets i xiquetes. Son de Gata de Gorgos, de Teulada, de Oliva i de Potries. Acabades les festes de Gata, els del poble i altres van marxar cap a El Verger. Allí es van unir amb els que arribaven de Potries, més llunsy, i de Oliva.

El segon dia eixiren cap a Pego i la Carroja, este poble a la Vall de Gallinera. A la piscina es van remullar de gust, mentre els animals descansaven a la sombra.

Ahir va ser una etapa dura i calorosa, des de La Carroja fins Almudaina, ja per l’interior de la Marina Baixa. Hui estan fent l’etapa reina. De Almudaina a Fageca, alcançant els 723 metros d’altitud, quasi com el Montgó d’alçada. Tos els carreters estan passejant i fent aventura amb gran germanor i companyerisme. 

Demà dimecres seguiran la ruta marcada en una aventura estieunca en carro, que sempre solen fer aquests amants de les tradicions antigues i, sobre tot, els carros.

Vos deixe l’enllaç a un vídeo pujat pel grup al facebook, d’un moment difícil però d’aventura d’una pujada amb els carros: https://www.facebook.com/photo.php?v=770194306371260&set=vb.100001420920775&type=2&theater.

A la imatge una curiosa estampa de tots els carros per una de les carreteres de l’interior.

Protagonitzada pel veïnat de Cuadros i Senies

La nit de divendres 27 de juny serà recordada pels veïns de les casetes de Cuadros, Senies i els voltants com una nit de les d'abans. A iniciativa d'uns veïns, Rosana i Emilio, es va organitzat un sopar de convivència al "llavador de la Rana". Cadascú va aportat una cosa i van compartit amb germanor el sopar a més de moltes històries i vivències dels presents.

L'alcaldessa de Gata, Maite Signes Caselles, i el regidor de festes, Juan Pedrós Taléns, van estar convidats a la festa i allí van gaudir amb tots del bon ambient de la nit. A la vetlada es va fer el lliurament d'un pergamí a una veïna molt especial, una de les més majors, Rosa Mulet, i va ser la seua filla Mari qui el va rebre, ja que Rosa no va poder estar present. La nit va seguir, inclús, amb una sessió de cinema a la fresca. Des de l'Ajuntament aplaudien aquesta iniciativa, ja que és un molt bona manera de fer poble.

FONT: Fotos i text, Ajuntament de Gata.

Enguany els dies que està fent tan calorosos, la manca de pluja total, les nit també amb temperatura alta i la sequera, estan produint que ja estiguen madures les bacores i que ja no valga allò del refrany -al menys per enguany- A SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES SEGURES. Em contava un llaurador aquest matí que a la seua caseta ja té des de fa dos dies les bacores madures, un avanç que ell no havia conegut mai, ni havia sentit als majors. Què trobeu?. I al pas que anem, passarà igual amb el raïm?. Mentre hi ha raïms que encara estan florint, comentava Pepe, els altres ja tenen grans gords, un desficasi que vorem com es torna a l’hora de la recollida.

A la imatge, un plat de bacores, fruita de l’estiu.

FONT: Imatge extreta del facebook de "Valencianisme en fotos".

Dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Gata tenim la imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. És molt conegut el sant per la Fira de Sant Isidre a Madrid. Pel que fa a Gata, les veïnes del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL. No hi diran per enguany a aquestes terres!!.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

De finals dels anys 40 al 70 del segle XX, el calendari marià de processons a Gata contava amb la de la Verge de Fàtima. Bé el dia 13 o el diumenge més pròxim, la imatge era processionada pels carrers de Gata. A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel té una hornacina, sent la tercera imatge a l’entrar per la part dreta.

Fent un repàs geogràfic i històric-religiós, cal dir que a Portugal es celebra la Memòria de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. A la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració pels pecadors. Conegueu la història dels Pastorets de Fàtima?.
Abans a Gata es feia processó. Us pose aquesta fotografia antiga de la processó al pas pel carrer Signes, una vegada voltat el carrer Sol, quan xiquetes i xiquets vestits de pastorets -imitant aquells pastorets de Fàtima- portaven les cintes, als anys 50 i 60 del segle XX.

Finalment, aprofite des del blog per felicitar a totes les que porten el nom de Fátima.

Hui dilluns és festiu a la Comunitat Valenciana. Segon dia de Pasqua i comença el temps de l’Octava de Pasqua. La setmana es presenta amb poques activitats, fins el cap de setmana. Això si, les tradicions i els costums dels tres dies de Pasqua estan ahí. Hui encara per a tots i demà per als més menuts, que no tenen escola i gaudixen d’un merescut període vacacional.

Ja ho sabeu, toca seguir menjant el berenaret de Pasqua, la mona, el pa socarrat, volar la milotxa o el catxirulo, botar a la corda...i tants altres costums.

QUÈ PASSEU BON SEGON DIA DE PASQUA. DILLUNS I FESTA...

A la fotografia, pasocarrats del Forn de pa Ca Vives.

Els forns o panaderies, que també es diuen, de Gata s’afanen en posar-ho tot a punt. Hui Divendres Sant també han oferit, com ahir i els altres dies de la setmana, mones, pa socarrats, amb ous, sense ous, tot per als seus fidels clients. La dolçor està dins del forn i es contagia pels carrers i cases del poble. La gastronomia dolça gatera la notem, sentim el seu olor, quan passem divendres sant amb processó per savant dels forns, prop d’ells. I veges si els xiquets o xiquetes no tindran la seua "moneta"!! diuen les ueles tan convençudes. És el plat fort dels dolços de les Pasqües a Gata. A les imatges en teniu uns quants exemplars. El forn de pa Ca Vives; el forn de Dulcipan; el forn de Xaro Monfort, alguns d’ells per a obrir gana.

I cantarem aquella cançoneta popular del temps: ...Ja ve Pasqua, Pasqua de les mones. Quines pantorriles tenen les xicones".

Però, fent un poc de investigació, de curiositat, sabeu perquè es diu "mona" i d’on ve, quin és l’origen de la paraula i el dolç? Com moltes coses nostres mediterrànies, els àrabs li dien "munna" a l’obsequi dolç que li feien al senyor. De "munna" va passar a "mona". Nosaltres a Gata diferenciem clarament: si té un ou o dos inclús es diu mona, si no és un pa socarrat, allò que els castellans diuen "panquemado" o a Pedreguer diuen "coca bova" fent referència a la blandor que té la pasta.

Aprofite per fer una convidada a tots els turistes, visitants, amants dels costums culinaris que ens visiten, que no són de Gata, que no coneixen les mones i pa socarrats que ací a Gata fan els forns locals, per vindre, comprar-ne i de pas, visitar el poble, les tendes, els carrers, els paratges.

Ah!, i quedeu-se amb la cançoneta: "JA VE PASQUA, PASQUA DE LES MONES. QUINES PANTORRILES TENEN LES XICONES".

FONT: Fotos de la composició, d’alguns forns del poble, pujades per ells al facebook.  

Ja lluïx el Monument a l’altar de la Puríssima; estarà fins demà als Oficis 

Gata no té aquelles llargues processons, aquells actes de confraries, aquelles tradicions tan marcades, però el veïnat si que viu amb fe i serietat els dies grans de SETMANA SANTA i PASQUA. Hui, DIJOUS SANT, es fan tres misses: a les 17, 18,30 i 20 hores. L’última serà la solemne, la del gran Sopar de Jesús. És el llavatori dels peus. Després, HORA SANTA. Vetla davant el Santíssim, hora rere hora amb persones que volen estar resant, tota la nit -l’única a l’any- que l’església estarà oberta. Ja està tot preparat, el MONUMENT per al Dijous i Divendres Sant. Ha començat la primera missa de les tres de hui, dia que es commemora la institucionalització del sacrament de l’Eucaristia. A la fotografia de Vero Vives el podeu vore. 

Demà, continuant amb eixes tradicions i costums religiosos, a les 7.30 hores començarà des de l’església cap al calvari, el multitudinari VIA CRUCIS, que acabarà a l’ermita. Allí es besaran els peus, com és costum, al Crist Jacent sota la mirada compasiva de la Verge Dolorosa. El costum fa que sempre, perquè a Gata divendres és dia de mercat, la gent s’en vaja -acabat el Via Crucis- cap al mercat a pegar una volteta. Pareix un poc incongruent, però aixina és la vida i la història local.

Per la vesprada seran els Sants Oficis de la Mort de Jesús. A les 20 hores serà la processó del SANT SOTERRAR, en la qual eixiran al carrer tots els passos de Setmana Santa que té la parròquia.

Demà ja en parlem del Divendres Sant.

FONT: Foto Vero Vives.    

També es fa a les 19.30 hores un acte cultural: xerrada sobre el bandolerisme a la Marina Alta

El primer divendres de Quaresma a Gata, tindrà aquesta nit un novedós Via Crucis nocturn bordejant el riu Gorgos. Serà a la marge esquerra del llit del riu entrant al poble pel Raval. Els participants en aquest acte piadós tran tradicional a la Quaresma i Setmana Santa partiran a les 22 hores de l’església parroquial, a la Plaça Vella, per a baixar pel carrer Penyó al Parc del Raval. Passaran per baix de les cases de façanes colorides que donen al parc que es va fer per a la regeneració de la vora del riu. Les sombres de les figues paleres i altres arbres sembrats posteriorment, li donaran l’encant adequat. Les faroles il·luminaran tíbiament els resos i cançons apropiades per als moments de les catorze estacions del Via Crucis. Del parc, per baix dels carrers Baix i Parres, on abans estava el desaparegut Llavador, els fidels passaran a la passarel·la feta vora riu que connecta el Raval amb el camí de les Mirandes a la part més alta. És la passarel·la cap a les antiquíssimes Coves Roges. La llumeta que desprendran els farols i la lluna faran el complement d’una nit màgica, recordant els passatges de la Passió i Mort de Jesús. En altres anys, en altre temps, les aigües del riu podrien haver baixat rebolicades entre les blanques pedres dormides del riu. Ara, tot es sec i esperant la pluja.

A banda de l’acte religiós, hui n’hi altre de tipus cultural. A la seu de la Penya Barcelonista de Gata -carrer La Creu- es podeu acostar per a gaudir d’una xerrada-col·loqui que es farà sobre el bandolerisme a terres de la Marina. Participaran hi l’escriptor gater Jesús Moncho i l’historiador especialitzat en els roders, Manel Arcos. Serà una bona ocasió per prendre nota de com anaven els roders per aquestes terres als segles XIX, principalment.  

A la fotografia, el passeig vora riu cap a les Coves Roges, on aquesta nit serà l’escenari del novedós Via Crucis.

Manen els costums socials i religiosos. Hui acaben els darrers dies a Gata i amb ells les disfresses de Carnestoltes. Com es costum, per motius de calendari, dissabte que ve encara veurem el Soterrament de la Sardina i discomòbil a l’antic camp de futbol "Les Sorts", però això serà dissabte 8. Mentres dir que demà és DIMECRES DE CENDRA -començament de la Quaresma- un temps on els costums tornen a eixir a la llum. Demà en totes les esglésies catòliques del món s’imposarà la cendra, com un símbol de deixer enrere les "Carnes Tolendes" i començar un temps de recolliment que durarà quaranta dies fins Setmana Santa i Pasqües.

Hui és Sant Blai, patró advocat dels mals de gola. Ja sabeu que el refranyer, com passava ahir, està ple referit al bisbe sant i als favors, als ametlers en flor, a tot allò que suposa el canvi. Encara que hui no es nota molt i fa un fred que pela. Hem estat rondant els 0º graus i inclús per davall de zero algun grauet a la matinada.

Però el refranyer diu: "Sant Blai gloriós, lliura-nos de la tos". N’hi ha més refranys: el paregut,"Sant Blai gloriós, deixa’m el xic i emporta’t el gos!"; "Sant Blai gloriós, lleva-li la tos" i per a la resta d’Espanya, en moltes comunitats: "Sant Blai nevat, hivern acabat". Altres: "Sant Blai, amunt o avall"; "Sant Blai, doneu-nos blat per l’any" o "Sant Blai, gola avall!".

Advocat de les goles i el mal de gola, hui ha celebrat el poble de Gata, igual que tots els pobles de la Marina Alta, la festa de Sant Blai. A Pedreguer pujen a la capelleta, a Teulada beneïxen les dames. A Gata porten rotllos, dolços i pa socarrats a beneir. La missa d’aquesta vesprada ha estat plena. Les dones i xiquets porten canastes i barxes com és típic i tradicional, amb les viandes dolces dins.

FONT: rotllos típics i tradicionals casers, fets a una casa de Gata. Foto: Mayte Femenia Mas (facebook).

Demà dia 2, dia del senderista a Gata

Hui és el primer dia de febrer. Demà és la Candelera ("Candelaria"), dia de la llum, festa dels llumeros. La presentació de Jesús al temple i protagonisme per als octogenaris Simeó i Anna. Les canaletes seran repartides demà a moltes esglésies de Gata. El temps, hui, l’ha fet molt variat. Al final del dia, vent molest.

Demà es faran efectius molts refranys que coneguem sobre la Candelera i altres que hem trobat: "Si la Candelera plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu. Tant si plora com si riu, ja estem a l’estiu". Inclús un que parla també de hui: "Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere". Altres: "Candelera clara, fa bon fred encara". "Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l’era".

Vorem demà que ens depara el dia metereològicament parlant, però si fa com hui el vent molestarà una mica als senderistas venguts a la cita gatera.

Demà dia 2 de febrer, organitzat per el Grup Espeleològic de Gata, es celebra el DIA DEL SENDERISTA. La recollida de dorsals i desdejuni serà de 7.30 a 8.30 hores. L’eixida de la marxa serà a les 8.30 hores, al mateix lloc on es tornarà, la terrassa de l’Ajuntament. En acabar, entrega de trofeus i vi d’honor. Hi haurà trofeu al més jove i al més veterà de la marxa en categoria masculina i femenina. 

FONT: GEG i Refranyer temàtic.

Gata té, a més del santet en talla de la placeta, tres plafons ceràmics de carrer dedicats al sant

Si tinguerem que buscar al refranyer valencià el sant que més n’atresora, de ben segur que Sant Antoni del Porquet estarà dels primers. Ja hi diu el refrany: "Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer". N’hi ha un altre que diu: "A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer" -encara esta lluny enguany la setmana de Carnestoltes, però ja vol dir alguna cosa. Un altre refrany curiós diu: "Sant Antoni allarga la mà, i troba Sant Sebastià" -cal dir que el sant màrtir és el dia 20, dilluns. Eixos tres dies de diferència tenen també un refrany dedicat: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià més fred que entre tot l’any fa". Però, tal vegada la dita més popular que hi ha sobre el sant la trobem ací: "Sant Antoni del porquet a les vellesfa carasses i a les joves romancets" (també la modalitat "fa l’ullet"). Seguint amb refranys de Sant Antoni, referent a allargar-se la jornada sobre tot per la vesprada, tenim el que diu: "Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré", la seua equivalència en castellà és el conegut refrany: "Por San Antón, las cinco en sol".

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. A l’església també una talla molt més gran en un dels altars laterals. A més d’aquests dos, Gata té tres plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan -a l’altura de l’Era de Boronat-. A principi del carrer Nou un altre plafó dedicat al sant.

A la imatge, el plafó ceràmic del carrer Nou, dedicat a Sant Antoni del Porquet.

Encara que els Sants Inocents eren aquells que va matar Herodes anant a la recerca de Jesús, la gent ha convertit la jornada en un dia de fer bromes, de gastar-les, de fer caure a l'altre. Hem vist als mitjans de comunicació i a les xarxes socials notícies molt "rares", molt "extravagants" que tenen tota la "pinta" de ser una inocentada. Que si a l'última nit de l'any nevarà...(Meteoxàbia), que si el rey abdica..., que si no faran controls d'alcoholemia, que si...tantes i tantes, que ja no es sap quines són veritats i quines mentides.

Aixina que alerta i a la vegada que estem al "loro" per les inocentades recordem qui van ser els "vertaders" SANTS INOCENTS que hui celebrem.

Els diaris INFORMACIÓN d’Alacant, LAS PROVINCIAS i LA MARINA PLAZA recalquen hui la notícia del poble veí de Jesús Pobre i que té relació amb Gata i que, inclús, haguera pogut ser notícia nostra, si hagueren estat més llestos els munícips actuals i anteriors. Em referisc a la "quasi" declaració de "l’escaldà" com a Bé Immaterial, però atenció: "l’escaldà de Jesús Pobre". Per això dic que podria ser ben bé "l’escaldà de Gata". Quan llegiu les tres notícies referides a l’escaldà voreu moltes similituds amb Gata, que confirmen el que deia abans. 

A la fi, felicitem JESÚS POBRE pels avanços obtesos en esta qüestió i endavant al poble veí i "quasi" germà.

Anem a la notícia:

- INFORMACIÓN d’Alacant publica: "L´Escaldà del raïm» de Jesús Pobre avanza hacia la declaración de BIC inmaterial". A la fotografia de l’article l’alcalde de Jesús Pobre i dos veïns amb la consellera de Cultura.

- LAS PROVINCIAS: "La Marina". "Jesús Pobre defienda ante la consellera la protección de "L’Escaldà del raïm". Enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20131224/marina/jesus-pobre-defiende-ante-20131224.html. Enllaç: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/12/24/lescalda-raim-jesus-pobre-avanza/1451989.html.

- LA MARINA PLAZA: "Los 300 años de tradición de l’Escaldà viajan a Valencia en busca de su reconocimiento como BIC". Al subtítol: "La consellera de Cultura, María José Catalá, traslada al alcalde, Javier Scotto, la voluntad de la Generalitat de proteger la técnica tradicional de elaboración de la “pansa” y sus arquitecturas y paisajes asociados". Ací està l’enllaç a la notícia: http://lamarinaplaza.com/2013/12/24/los-300-anos-de-tradicion-de-lescalda-viajan-a-valencia-en-busca-de-su-reconocimiento-como-bic/.

L’altra notícia la publica el diari LAS PROVINCIAS i fa referència al Pou de Comes de Gata: "Diputación subvenciona con 94.000 euros la mejora del pozo de Les Comes de Gata". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20131224/marina/diputacion-subvenciona-euros-mejora-20131224.html.

FONTS: foto oficial i diaris: INFORMACIÓN, LAS PROVINCIAS i LA MARINA PLAZA, dia 23-12-2013.

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

La Fira Gata al Carrer 2013 també ha tret de les cases i casetes la seua tradició, artesania i costums populars. Al voltant de la casa de tots, la Casa Consistorial, s’han posat els artesans que Gata conserva. Fer materials amb espart, la llata, fer el seient de les cadires amb cordell, fer canastetes, fer sillons amb vímet, tot el procés de la pansa, fer canyissos, tot això es va poder veure ahir en tot el dia i hui encara ara al circuit de la Fira. Ha quedat un lloguet molt de Gata, molt ben preparat, ideal. No perdem els costums i no perderem mai l’identitat i senyera del poble.

A la composició teniu algunes de les tasques artesanals que us deia.

Hui la veïna població de JESÚS POBRE rememora el vell costum agrícola de la comarca, del poble, com és l'escaldà. Malgrat la pedregada del 25 de maig al nostre terme i els termes veïns amb propietats de gaters, encara algunes finques es van salvar, però tampoc la temporada ha estat bona. Poquíssimes casetes escaldaran a Gata, per això si encara podeu aplegueu-se al voltant del Riurau del Senyoret i refresqueu la memòria col·lectiva de l'ESCALDÀ.

La informació de l'event la podeu tindre a aquest enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130824/marina/jesus-pobre-compra-kilos-20130824.html.

FONT: Foto extreta de LAS PROVINCIAS. Autor: Tino Calvo.

Gata té un cant originari que es cantava la vespra de la festa i aquesta vesprada

El Cant de la Paloma caldria conservar-lo i guardar-lo com a relíquia gatera

La Mare de Déu gitada i les alfàbegues presideixen l'altar major

Hui dia 15 d'agost, dijous, s'està celebrant a Gata com a moltes parts del món la festa de la Mare de Déu gitada o dormida. Hi ha costum de portar les alfàbegues, les més grans que es cuiden i conserven. La sequera és forta, el calor, les cuidadores d'alfàbegues s'acaben, però encara es vestix l'altar major amb estes plantes aromàtiques que deixen un bon olor a l'església.

Però, Gata té a més de les alfàbegues un altre motiu de la festa de hui. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals una peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L´estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa cinc anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 97 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual sempre li hem d'agraïr la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

He publicat ací, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el dia 13 d'agost de 2008.

A la fotografia, com lluïx hui l'altar major de l'església de Gata.

Com abans feien els nostres avantpassats. Per mig del facebook anem seguint l’activitat d’estos aventurers d’abans dins del segle XXI, carreters, animals i carros. Cuinen per a fer el menjar del dia a dia, per a la ruta en carro que estan fent per tota la comarca. Ja han passat l’equador de la ruta i ara ja s’encaminen cap al poble.

Una altra imatge de la caravana dels carreters gaters "Amics del Carro". Van passant de poble en poble fins dissabte i estan dos setmanes recorrent camins i carreteres de la comarca.

A la fotografia, que han pujat al facebook, els vegeu tots descansant.

Van eixir dissabte, van pujar a Bernia i després cap a Calp. Van set o vuit carros gaters de vacances. Hui han fet la ruta Calp-Xaló, demà dimarts aniran de Xaló a Castell de Castells i dimecres de Castells a Llíber. Dijous aniran de Llíber a Beniarbeig i divendres o dissabte, últim dia, de Beniarbeig a Gata.Com cada any es repetix aquesta tradició, que rememora quan els nostres avis i besavis anaven pels camins i casetes, amb el carro i el matxo.

Els que disposeu de facebook podeu veure este xicotet vídeo dels viatjants fent pujar als carros: https://www.facebook.com/photo.php?v=552393868151306&set=vb.100001420920775&type=2&theater.

A la fotografia, que em passa Grimalt estan pujant els carreters i carros de Calp cap a Benissa per la N-332.

El calendari anual arriba al 24 de juny, data en la qual es celebra el naixement de Sant Joan Baptista. Des del blog CRONISTA DE GATA felicite a tots els Joan, Baptista i compostos d’estos, que n’hi ha molts a Gata.

I fent honor al refranyer popular i referit al santoral i als fruits, ací tenim el més popular de hui: "PER SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES, BACORES SEGURES". He capturar del facebook de Antonio Monfort la imatge de les bacores dins de la barxa feta amb llata, una mostra del que diu el refrany.

Anit va ser la més llarga de l’any i damunt vam gaudir d’una lluna plena potent i grandiosa. En pròximes entrades la veureu també com es veia des de Gata i des d’Eivissa, que està ahí al costat o millor dit ahí davant.

Anit també es va tancar la jornada festiva al barri de la Font del Riu. Missa, processó, actuació del grup de danses local "La Llata" i vi d’honor. També en una altra entrada faré el reportatge de la festa.I a més curiositats per a este dia, carregat d’història i tradicions.

Fogueres al poble del costat, Xàbia. Felicitacions a tots els xabiers. Fogueres a la capital de província, Alacant.

A més, si mireu el calendari han passat sis mesos i de hui a la Nit de Nadal hi ha just sis mesos. Els que gaudireu ahir del bany, segur que feieu honra al refranyer: "PER SANT JOAN, EL PRIMER BANY". També a les places i a voreta mar, els Focs de Sant Joan i banyar-se els peus. Els gaters van a l’Arenal i a la Grava de Xàbia a complir amb la tradició.Pel que fa al temps i a la metereologia "LA NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L’ANY".

El van sembrar el dia quinze de juliol de l’any passat 

Per fi es pot dir que tenim un bon ARBRE BLANC, que rememora aquell fet prodigios i històric que varem tenir ocasió de recrear l’any passat, el dia 7 de juliol, la llegenda-miracle de l’Arbre Blanc.

Vuit dies més tarde, els membres de la comissió o junta que s’encarrega de cuidar l’ermita van sembrar un xop blanc. Al llarg dels onze mesos que han passat fins ara l’han cuidat i mimat, li han donat molta aigua, i ell ha respost en un paratge difícil, per les roques, pels pins, pel lloc. Fins ara havien intentat molts veïns i devots sembrar un arbre blanc, però cap arribava a arrelar i es secava. Una vegada ha rebrotat per la primavera, s’ha fet tot un “senyor arbre blanc” si em permeteu l’expressió.

Les fulles deixen ben clar perquè se li deia i diu un arbre blanc. Per una part les fulles estan verdes, per l’altra blanques (a les imatges de la composició les podeu veure les fulles per les dues parts). Si això unim que li pegue el sol, podríem tenir ahí una lleugera explicació del que va poder passar aquells dies de primeries del segle XIX allà a la muntanyeta del Calvari i a l’ermita, quan es refugiaren els gaters dins del santuari, per por a ser fuselats, aniquilats pels francesos.

A la composició fotogràfica podeu veure com està l’arbre actualment.

Més bé a la vesprada. Es deia que el Corpus començava la processó en sol. Hui es celebra la festa del Santíssim Sacrament, el Corpus. Pels carrers de Gata, que van tradicionalment les processons, passaran tots els participants: xiquetes i xiquets de Primera Comunió, mares i pares, fidels, clero portant baix palis l'antiga i bonica custòdia, autoritats i banda del poble. Com ja és costum, les taules estaran dispostes per a que s'interpreten els resos i càntics al Corpus. Ho veurem a partir de les 20 hores pes carrers de Gata.

A la fotografia, un moment de la processó del Corpus de l'any passat.

"Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, CORPUS CHRISTI i el Dia de la Ascensión". Hui, dijous dia 30 de maig, és el dia del Corpus Christi. Està clar que els temps que corren han fet traslladar la festa al diumenge més pròxim, no sols la del Corpus sinó les altres dos que nomena el refrany antic. La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist" ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l’origen es celebrava el dijous següent a l’octava de Pentecosta, però en l’actualitat es celebra en diumenge. És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l’Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l’hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist.

La festa fou instituida per l’Església pels volts de l’any 1246 a Lieja i s’estengué ràpidament. Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l’acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne).

El poble de Gata té la primera, amb totes les xiquetes i xiquets de Primera Comunió que han pres la Primera Comunió en els tres diumenges anteriors, però no té res de la vesant festiva i lúdica.

Hui dijous encara es conserva la celebració al veí convent franciscà de Benissa, el Corpus del Convent. Els veïns del barri fan festetes amb motiu de la festa. A Gata serà la festa, com en tots els llocs, diumenge dia 2. A les 9, 12.30 i 19 hores hi haurà misses. A aquesta última assistiran els neocomulgants. A les 20 hores serà la processó solemne, de la que ja us parlaré més endavant.

FONT: Part del text: http://www.festes.org.

Ho sabieu?. A Gata tenim a Sant Isidre llaurador, patró de Madrid. Al començament del carrer Teulada hi ha un plafó ceràmic que des de hui i fins nou dies tindrà el llum encés. És molt conegut pels llauradors el sant, perquè les bajoques es sembren just hui. La iconografia el representa sempre al camp, llaurant, d’ahí el seu nom.

Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit. des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

Comunions a Gata en tres diumenges. Demà dia 12, diumenge que ve dia 19 i l'altre que és Pentecostés, 26, seran les Primeres Comunions al poble. Des de mitjan matí s'escoltaran els compasos de la banda Unió Musical anant a pels xiquets que aixina ho sol·liciten els pares. Després es reuniran tots a la Plaça Nova i a continuació aniran cap a l'església. Enguany és una novetat. Aniran en passacarrer les parelletes de comuniants amb els pares i la banda. El retor els esperarà a l'església. Després es celebrarà la missa solemne de la primera de les Primeres Comunions. Al final, com ja és costum, es faran la foto familiar que quedarà per al record i cada un se'n anirà amb els seus (família i amics) al restaurant o bar a celebrar-ho.

Ja vénen les comunions, ja estan ahí. Des del diumenge dia 12 i en tres diumenges (enguany és novetat fer-ne tantes) es celebraran a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata les Primeres Comunions...

Però...s'en recordeu?. Feu memòria col·lectiva de l'aconteixement més gran en la vida del xiquet de set a nou anys, la Primera Comunió de fa una vintena d'anys, trenta, quaranta i més anys a Gata, com a altres pobles valencians. A vegades comulgaven tots d'una, i això que arribaven a quasi un centenar en algunes quintes. Les parelles de comunió eren per a tota la vida. "Eixa o eixe veïna/veí va ser parella de Primera Comunió meua/meu" comentavem tots. Les veïnes, familiars, amistats, s'afanyaven a portar els presents als comulgants i que eren...botelles de licor, tortaes, bescuits i pastels de tres o quatre pissos. La mare encara portava un menut vel, les xiquetes i xiquets estrenaven vestits i mudaes. Els comulgants i les comulgantes anaven amb els millors trages. De la Plaça Nova a l'església com estava manat per la tradició, pel costum, feien la desfilada. I els pares a l'església estaven sentats darrere, però anaven a comulgar i els esperaven els xiquets.

Aneu fent memòria?. Una vegada acabada la cerimònia tots a casa a prendre xocolate a les mateixes cases dels comulgants o potser era abans d'anar a l'església?. Després del xocolate, els més parents de paella. I si encara hi havia temps, els xiquets amb les germanetes anaven pel veïnat a repaartir els "santets", els recordatoris d'aquella primera comunió.

I encara hi ha gent que passats desenes d'anys diuen: "Aquesta botella encara és de la meua primera comunió". I els veïns anaven després a fer-se un talló de bescuit, de tortada, els convidaven els pares. Quins temps aquells.

Llance la proposta. Si teniu algun record de la vostra Primera Comunió o en conegueu podeu fer ús d'aquest blog, d'aquest espai, de l'article...i doneu-se pressa perquè...ja vénen les comunions.

A la imatge teniu un típic recordatori dels d'abans.

Hui és la festa de la Santa Creu. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l'església parroquial i l'ermita. Després de la guerra es va col·locar una creu de pedra tosca a l'encreuament entre la carretera de Xàbia i la carretera nacional. Allí acudia cada any el rector de la parròquia a beneir el terme tal dia com hui, fins que aquell costum va desaparèixer.

Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l'antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l'any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.

Finalment, a la façana de l'església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.

A la composició, les dos creus que nomenava. Observeu con la creu de tosca està adornada en flors. Eren les fotografies antigues 17 i 20 publicades en maig de 2010.

Unes 500 persones gaudixen de la festa i degusten el tradicional menjar gater típicament pasqüer el BERENARET DE PASQUA. La festa començava ahir pel matí a la Plaça Nova i amb el passacarrer pel poble de dolçaines, tambors, dansadores i dansadors. Les tres fotos pujades al facebook per la Policia Local il·lustren aquestes activitats.

Després, es fa fer el menjar al pati cobert del col·legi "Santíssim Crist". Any rere any va superant-se en gent, en participació. Unes 500 persones van participar-hi de la festa gastronòmica. I música valenciana amb "El diluvi", grup del qual també teniu una fotografia, i teatre amb "Teratro teatre" i més coses...

Cal recordar que la festa estava organitzada per les penyes futboleres Valencianista i Barcelonista, a més de la Colla de dolçainers i tabaleters i el Grup de danses "La Llata", contant amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Hui, dia de sant Vicent Ferrer, és un altre dia típic i tradicional de recuperar costums. Dona la coincidència també que enguany és festa local oficial, donat que Sant Miquel és diumenge.

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Hui és el Diumenge de Pasqua. Ja arriba Pasqua de les mones. Hui torna a eixir a primera línia gastronòmica el berenaret de Pasqua, un costum menjívol dels gaters, sabrós com el que més, autènticament gater. El dia l’han començat els gaters amb l’Encontre de la Verge i el Crist Resucitat. A la següent entrada teniu un reportatge del mateix. La gent comença a fer el peregrinatge cap a les cases de camp, paratges populars com la Font de la Mata, la Rana, Montgó, i altres indrets. Els xiquets...i els majors també menjaran la mona dels forns gaters, que ahir feien el ple, l’escaldó de les mones, pa socarrats i demés delícies de sucre.

Són tradicions i costums les que he dit que cal cuidar, mimar, acaronar, per a perdre els arrels més gaters, els dels nostres avantpassats...

A la fotografia, un detall de la processó de l’Encontre d’este matí, una bonica estampa amb les dues imatges i l’església de fons.

De nou, el diari LAS PROVINCIAS publica hui dilluns a la secció de un article-reportatge sobre els riuraus i la pansa, en el qual es nomena Gata, inclosa en els pobles que tenen aquestes construccions arquitectòniques rurals, de molt de profit en altres temps. Es pot llegir al diari en paper a la pàgina 8, Valencia, Nuestras tradiciones. Es titula: "El riurau nace al calor de la "pansa". Per fi es posa el nom com cal "pansa" i no pasa que sempre es posava. Als subtítols de l’article de Carlos López diuen: "Doce pueblos de la Marina Alta se unen para impulsar esta construcción tradicional con una ruta que los conecte". També: "Los riuraus acogían "l’escaldà de la pansa", que convirtió a la comarca en una potencia internacional en la producción de la usa pasa".

L’article té una bonica imatge de Tino Calvo sobre "Escaldà de la pansa". El Riurau del Senyoret de Jesús Pobre acoge en agosto "l’escaldà de la pansa".

FONT: diari LAS PROVINCIAS 12-2-2013.

Recordarem el dia 12 la gran nevada de fa 30 anys

Entra hui el calendari astronòmic i gregorià al mes de febrer de l’any 2013, el mes més curt però intens de tot l’any, i és l’hora de repassar els dies que el costum s’esdevé festa o la festa es fa costum al poble de Gata i voltants. Escolteu aquell refrany del mes que diu: "Pel febrer, al matí al sol i a la nit al braser".

- Demà dissabte dia 2 és la festa de la Candelària, festa dels llumeros. A l’església de Gata, a les 9 del matí, es farà la missa de la Candelera. L’oratge anuncia vent, però si està el dia assolejat i clar podrem dir allò del refranyer popular: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".

- Diumenge dia 3 és la festa de Sant Blai, patró dels mals de la gola. A dos pobles veïns festejen al sant d’una altra manera. A Pedreguer, pujen a la capelleta de Sant Blai. A Teulada, porten el típic i ancestral dolç de la "Dama" a beneir. Ací a Gata, rotllos, bambes, pa socarrats, de les tahones del poble. A totes les misses el rector beneïrà els dolços. Un altra celebració més solidària i senzilla serà la de la Setmana de Mans Unides. A les 13.30 hores, al Centre Parroquial "Verge del Carme" es farà paella, previ pagament de cinc euros, que es destinaran a Càrites Parroquial.  

- Dijous dia 7, comencen "els darrers dies". Serà darrer dijous. Significa això que són els últims dies abans de que arribe la Santa Quaresma. La gent de Gata encara acostuma, algunes quadrilles, a fer sopars.

- Divendres dia 8, comencen les xerrades de formació per a la comunitat cristiana. El primer bloc serà "Dios Padre".

- Dissabte dia 9, arribarà el torn de les Carnestoltes. Disfresses infantils per la vesprada, amb la quintà infantil del 2013; passacarrer i disfresses per la nit, per la Comissió i els quintos majors. - A nivell de parròquia eixe dia són les Confirmacions.

- Diumenge dia 10 és el Darrer diumenge. Gata manté la tradició, el costum d’anar de paelles, de dinars, eixir al camp i si el temps acompanya de passar la jornada per casetes de camp, llocs tradicionals i típics, camins o sendes.

- Dimarts dia 12 conclouen els darrers dies. És darrer dimarts. Encara algú tindrà gana de deixar la bona vida abans d’entrar a la quarentena de dies abans de la setmana gran del cristianisme. Eixe dia recordarem aquella gran nevada de 1983, ja fa 30 anys, que fou darrer dissabte i que enguany caurà en darrer dimarts.

*Al respecte, obric la possibilitat de que m’envieu fotografies d’aquella nevada, per si voleu que les publique. Com sempre, teniu el meu correu a la portada del blog, a la part dreta de dalt. Des de demà dia 2 i fins el dia 12 farem un xicotet especial, recordant aquells dies de neu, peripècies i paisatges blancs.*

- Dimecres dia 13. Serà el Dimecres de Cendra. Cal anar a l’església a que et marquen els rectors amb la senyal de la creu, per a passar amb sacrificis els quaranta dies següents. Eixe dia escoltarem: "Pols eres i en pols et convertiràs".

- Divendres dia 15. Dins de les xerrades de Formació de la Comunitat Cristiana, el segon bloc serà "Jesús de Nazaret, I".

- Dissabte dia 16. Soterrament de la Sardina. Com és ja habitual es fa la festa que s’hauria de fer darrer dimarts, l’acomiadament a la festa per a dedicar-se de ple a la Quaresma o, al menys, eixe és el significat.

- Diumenge dia 17 serà el primer diumenge de Quaresma.

- Diumenge 24 serà el segon diumenge de Quaresma.

Al muntatge fotogràfic teniu un detall dels rotllos de publicitat de la panaderia de Ca Xaro (carrer Sol), el cartell de Carnestoltes 2013 de la Comissió de Festes d’enguany, una imatge de la nevada de 1983 al dotze de febrer, una imatge dels ametlers en flor a les Valls (pàgina de MeteoXàbia) i una imatge de la imposició de la cendra.

La gent que treballava hui ho ha tingut que fer al ser dia laborable. Però el segon dia de Nadal, festa de Sant Esteve, abans es celebrava més, era més festa. Ara sols s'ha llimitat al migdia i a la vesprada. Pel matí, Gata ha tornat a recobrar el ritme quasi normal dels dies de feina, com si fora dissabte.

Sant Esteve era el dia en el qual anaven a dinar a casa de l’altre de la parella, si el dia de Nadal havien anat a ca l’altre. També les estrenes hi havia el costum d’allargar-se i si hom no s’havia pogut anar el dia Nadal encara hui es podia.

Astronòmicament, el segon dia de Nadal per ser Sant Esteve es nomenat com a una fita del dia: Si Santa Llúcia és un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre. El dia comença poquiu a poquiu a allargar-se.

A la fotografia, el Jesús que presideix estos nadals l'altar major de l'església parroquial de Gata.

Com l'any passat aniré posant i mostrant-vos ja des de demà mateix les targes de Nadal que vaja rebent. Ja està oberta la finestreta i la bústia del "Cronista de Gata". Resten vint-i-dos dies per a la Nit de Nadal. Animeu-se i remeteu targetes, les vostres targes de Nadal al Cronista.

Al mateix temps, també posaré al blog els betlems que vaja descobrint a Gata o visitant per la comarca. Es reactiva així la secció de "Temps de betlems" que van deixar fa quasi un any. Ja sabeu, si conegueu o feu betlems i voleu que apareguen al blog, sols teniu que fer-li una fotografia o moltes al vostre betlem. I el mateix dic ara que deia fa dos anys tal dia com ahir dia 1.

CAL NO PERDRE EL COSTUM DE FER BETLEMS. ARRIBEN ELS NADALS 2012-2013.

Us pose la fotografia que donava eixida a la secció "Temps de betlems" fa dos anys i que pertany al betlem que en 1988 es va exposar a l'Ajuntament per "Amics del Betlem" amb les figures i cases de Pepe "El Sastre".

El primer dia del mes ha sigut també la vespra del primer diumenge del temps d'Advent per a l'església i per al calendari agrícola i climatològic. A l'altar major els quatre ciris qaue aniran encenent-se, senyal dels quatre diumenges que resten per al dia de Nadal. Estem a vint-i-quatre dies d'eixe dia. Comença l'Advent i a Gata ha començat amb molta pluja, al voltant de 50 litres portarem ja recollits. De la matinada fins ara no ha parat de ploure.

I tornant a la paraula Advent, temps d'espera, molts són  els refranys que s'en venen al cap d'aquesta temporada. Us en pose un molt curiós apropiat per aquest fred que fa: "La neu d'Advent, gela les dents".

A la imatge d'Antonio Monfort, recollida del facebook, l'altar major preparat per a les quatre llums o corones de l'Advent.

Demà és la festivitat del nostre patró titular de la parròquia i cal escorcollar un poc pel món refranyer i de dites populars per adonar-se un que el nostre sant de setembre, no tan festejat com el nostre patró del poble "Santcristo", té moltes dites, molts refranys, moltes històries que contar-nos.

Comencem pel més popular, ja que diuen "fa calor, estem a l'estiuet de Sant Miquel". Enguany això no ha estat possible perquè fins a ahir cap de dia havia fet frescoreta, per tant la baixada de temperatura l'ha feta ara, entre ahir i hui.

Un altre refrany popular per aquestes terres, abans més agrícoles que ara, és: "Per Sant Miquel tot va a repèl". Això volia dir abans que la collita d'ametles, raïm i garrofes tenia que estar ja baix del riurau, tot repelat.

Trobem altres refranys dedicats al sant: "De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any". "La bona mel, per Sant Miquel". "Per Sant Miquel, aigua del cel" i "Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera" -aquests dos venen que molt apropiats per ara-.

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Si a l'entrada anterior parlaven de la visita dels alumnes de 5é a "La Seranda" i com han escaldat hui junt amb Carlos, Puri i Angelita, ara parlem del menjar. Han esmorzat d'una manera especial també, perquè el tabollat, la tomaca torrada, l'oli del terreny, ha estat plesent als plats, a les llesques que han pogut menjar els alumnes i els professors.

A la composició fotogràfica, amb fotos també de Verónica Vives, teniu més moments de la visita.

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Els alumnes de 5é del col·legi de Gata aprenen l’antic costum d’escaldar el raïm

La caseta de Carlos "el Sastre" i Puri acull a xiquetes, xiquets i professorat

Els visitants esmorzen les viandes típiques escaldades

"La Seranda", eixe museu etnogràfic agrícola viu al terme de Gata ha estat, una vegada més, l’escenari per a uns visitants especials. Totes les classes del curs 5é del col·legi de Primària "Santíssim Crist" de Gata, s’han paropat a la caseta de Carlos "el Sastre" i de Puri. Allí han conegut de primera mà com es preparava el foc, la caldera, com es netejava de bromera aquesta, com es posava el raïm dins la caça i com s’escaldava.

Com es pot veure al document gràfic amb fotos de Verónica Vives, les xiquetes i xiquets acompanyats de la mestra María Vicenta i els tres mestres Jaume, Antonio i Juan Antonio, han gaudit d’eixa experiència única en un dia asolejat, un dia calorós per ser ja dins de la tardor.

Menys traure canyís, que d’això s’han encarregat els més majorets, Angelita -mare de Carlos-, Carlos i Puri, tota la resta ho han pogut fer els alumnes. Ha estat una classe de "Coneixement del medi" autèntica, sense trampes ni cartró. A la següent entrada us parle del menjar.

A la composició fotogràfica d’aquesta entrada i a la següent podeu veure la visita dels alumnes a "La Seranda".

( SI VOLEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXEU ACÍ )

Gata aposta per fer vi dels terrenys gaters

Temps de verema, arribant la tardor. El document gràfic que els amics gaters encapçalats per la pizzeria "La cosa nostra" -agraïsc que puga publicar-los el reportatge- han volgut compartir a la xarxa social del facebook, el porte ací al blog. Santi, Pepe, Lluís, Vicent i altres amics, tots ells recollint el raïm, xafant i fent vi. Verema casera, verema d’època, que retorna als seus orígens.

I molts es preguntareu com es preguntaven els interlocutors de "facebook": Per a què són eixes botelles que apareixen entre el suc?. Contesten els autors del reportatge i de la tasca cassolana: "Estan plenes d’aigua congelada. És una forma cassolana de fer que no puje la temperatura del suc i comence a fermentar abans de temps". Curiós, no?.

Ells són hui un exemple d’altres quadrilles de gaters que en els pròxims dies, acabada la temporada del raïm de moscatell i de la pansa, la poca que es fa, faran com una festa del vi, perquè és tot un ritual, una festa, que no volen que es perda. Tallen, xafen i saborejen...

A la composició fotogràfica podeu comprovar els passos dels amics gaters de la verema 2012.

Una setmana i hui han dit adéu a la Volta. Ha sigut una aventura calorosa, perque ha fet moltíssima calor, però han revivit vivències antigues, costums passats. Tots els participants, inclús de Xàbia també algun carreter, han fet del carro la seua casa per set dies. Ara seguiran als seus treballs respectius, sense deixar mai el carro, eixe instrument que és de plaer ara i que abans era de treball.

A la fotografia, obtesa del facebook en temps reial, un dels últims descans del grup de carreters.

Malgrat la calitja, segueix l’aventura els carreters gaters

A la fotografias teniu als carreters descansant a la vora de la carretera, una de tantes de la Marina Alta. Ja tornen prompte cap a casa, després d’una setmana d’aventura. Ahir van tindre l’obstacle de la calitja, del sufocant calor, però el viatge de bon matí i al tardet feia millor la ruta. Com les altres fotografies, hem capturat del facebook aquesta imatge, que mostra en temps reial, l’aventura de la Volta en Carro 2012.

Els carreters i carros gaters continuen la Volta en carro a la Marina. Anem seguint-los pel seu itinerari, gràcies a les fotografies que estan penjant a la xarxa "facebook" continuament i fent-nos coneixedors del seu viatge.

A la fotografia que podeu observar passaven aquest matí per davant la bodega-cooperativa "Verge Pobra" de Xaló.

Segueixen viatjant i gaudint de la natura.

Sempre quan arriba la calitja dels primers dies de l’estiu, els carreters de Gata es posen en marxa i fan una setmaneta de viatges per les carreteres de l’interior de la Marina Alta. Aquest matí s’han posat en marxa, des de la Plaça Nova, joves i majors, xiquets i grans, tots els carreters que té Gata.

He pogut extraure de la xarxa "facebook" la fotografia. Agraïsc la seua publicació. A la mateixa teniu als carreters abans d’eixir a l’aventura silenciosa i bonica, tranquil·la i constant, la Volta en Carro, per a no perdre aquells origens de la gent que anava cap a les casetes, cap a la mar, en el carro.

L’alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver, ha acompanyat als carreters al primer esmorzar de la Volta, a la Plaça Nova, i els ha desitjat un bon viatge fins la tornada.

Abans es cantaven "las flores" per maig

Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra.

A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Recorden aquella tonada de "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.

(( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ ))

Passejar pels caminals i botar la corda

Anem repassant alguns dels costums típics i tradicionals del temps de Pasqua. Cal recordar que estem entre el primer i segon diumenge de Pasqua, l’octava que es diu; entre Pasqua i Sant Vicent. Si recordeu he parlat de la vessant gastronòmica i ara parlarem de la de l’oci. Després d’un bon menjar de Pasqua és costum per les quadrilles gateres anar a pegar un volteu. Passejar pels caminals, eixir una estona i tornar a fer fam per a continuar amb la seGéunt vianda que es propose. Per això, aquests dies de Pasqua hi haureu vist la mateixa escena que ací us pose, el passeig. Aquest passeig té com a fons el emblemàtic Montgó. Una quadrilla va de cara i altra va a l’encontre.

Un altre costum d’aquestes Pasqües i que es perd en el temps és el de botar la corda, al so d’alguna cançoneta, d’algun ritme. Si estan àgils, si coneixen el compàs que porta la corda, tot és qüestió de perdre la por i endavant. A la fotografia de Vero Vives observem a tres xicots fent aquest exercici pasqüer, botar la corda.

Us pose les dos fotografies en una composició per a que gaudiu visualment del passeig i del joc.

Hui us porte un altre menjar que s’ha pogut provar aquestes Pasqües per les cases i casetes de camp gateres. És menjar d’aquestes terres: el putxero. Menjar suculent, que ompli prompte les panxes i fa el seu paper. El putxero és menjar de molts i de moltes coses condimentades. Els ingredients de tot bon putxero es basa amb les creïlles, les pilotes i la carn. Però que em digueu del brou del putxero. El "caldet" que diguem nosaltres a Gata servix després per a fer altres menjars. Allò del menú dels bars i restaurants crec jo el van idear els putxeros. Perquè de primer plat arrós o fideus. De segón, les creïlles amb cansalada i les pilotes. De tercer, la carn i llegums (cigrons, bajoques i demés). Què trobeu !!

A la vista està. Us puc assegurar que este putxero que mostra les imatges estava riquíssim. Provar-ho va ser una sort, menjar-lo una altra i saborejar-lo no cal dir-ho.

Demà dos altres costums pasqüers: passejar i botar la corda.

BERENARET DE PASQUA: Ingredients bàsics: carn, péssols, ous, sobrassada o botifarra,...

Al llarg de la setmana, aniré posant-ne alguns costums que formen part de l’art culinari gater per la Pasqua. Sabeu que els nostres avis i els nostres pares han mantés eixa tradició, no la perdam nosaltres, perquè així també es fa poble.

El primer costum que us porte al blog és el BERENARET DE PASQUA, tan tradicional i típic del nostre poble. Ahir, diumenge de Pasqua, eixe plat es cuinava per tot arreu del poble. Els ingredients més destacats com sabeu és la carn, els ous i, sobretot, els péssols. Alguns li afegixen sobrassada. Tot plegat, el berenaret és un menjar de reis cassolans. Diversos restaurants i bar del poble, l’oferien ahir com a menú, inclús per a sopar. El berenaret de Pasqua és tab típic nostre, com la "mona" i el "pa socarrat", que a altres pobles adopta el nom de "coca bova". Però, d’aquest dolç ja en parle un altre dia.

Ací teniu una composició del procés del "Berenaret de Pasqua" pres ahir mateix d’una quadrilla que gaudia de les Pasqües a la partida Mirandes de Gata.

Demà: el putxero, també tradicional.

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Per el marc incomparable del Calvari cap a l’ermita

Les capelletes noves daten de 1952

Matí de Divendres Sant. Un any més s’ha complit la tradició i amb molta gent. Més de dues-centes persones han participat en el Via Crucis pel Calvari de Gata, un marc incomparable. A les 7.40 eixia la creu, els sacerdots i diàcon, i darrere tots els fidels. Resant el rosari a trenc d’alba han caminat pels carrers Bisbe Servera, Teulada i Calvari. Escoltats pels xiprers i encaixats entre pedres i capelletes, s’han escoltat declamacions capelleta a capelleta, cançons de Setmana Santa, i resos. Al final, tots han entrat a l’ermita i han cantat els Goigs al Santíssim Crist del Calvari, la millor de les estampes que tenim els gaters de Setmana Santa i que no fem servir per aquest motiu, més bé el reservem per a la festa.

Parla la història...les capelletes del Via Crucis de Gata:

Aquell que conserva les tradicions i les arrels, conserva al seu poble. Tots els integrants del col·legi públic "Santíssim Crist" de Gata, van eixir al pati i van interpretar la dansà de Pasqua, dilluns per la vesprada. El motiu, l’acomiadament del trimestre abans de les vacances de Setmana Santa, Pasqües i sant Vicent. Aquesta vesprada també estava previst anar a berenar la mona als distints parcs del poble (Font del Riu, Raval, nou vial i inclús el Tir de Colom). La pluja ha destorbat una mica els propòsits.

Tornant a la dansà, mestres i alumnes van participar a rotgles en la gran dansà. Si voleu veure’ls entreu a youtube, a la pàgina de l’escola de Gata o punxeu directament a aquest enllaç. És el vídeo de Mireia Fayos que acaba de ser penjat just hui dia 4 a la xarxa Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=uX-cfMihIUg&feature=youtu.be.

Dalt teniu la captura d’un dels moments de la dansà de Pasqua escolar de Gata.

Hui és el dia de la imposició de la Cendra. El rector dirà o més bé ha dit allò de “Polvo eres y en polvo te has de convertir” una veritat com un temple. Comença amb aquest ritus el temps de Quaresma, de reflexió, meditació i canvi per als que se consideren, viuen i creuen.

Si anit les places del poble s’omplien de farina, conservat la vella tradició de “l’enfarinada” del darrer dimarts, hui es temps de recolliment. El calendari cristià marca dia de dejuni i abstinencia.

Els gaters tenim doble motiu per celebrar-ho enguany. La imatge del nostre patró (el Crist del Calvari) invita a pensar, a meditar. Enguany fa 250 anys i es la commemoració. Tenim que tindre-ho present, perquè si no la vida es torna buida, sense motivacions…

Des de demà començaran una de les pràctiques quaresmals que més perduren, els sermons de Cuaresma. Demà serà el torn per al Sr. Rector de la parroquia En Francisco M. Murillo i serà tots els dijous després de sopar, a les 22 hores. Ja més endavant vindran altres rectors a predicar.

Demà comença la Quaresma, amb el Dimecres de Cendra

La veritat és que hui tindria que ser l’Enterrament de la Sardina, per a seguir l’orde cronològic i dels costums tradicionals, però la societat moderna ho deixa per al pròxim cap de setmana. Amb molt d’acert deia una mare que aquests dos dies que no han fet escola, agüeren pogut servir per a ensenyar els vells costums a les xiquetes i xiquets d’escola, al voltant dels darrers dies, però no conservem els costums i damunt anem perdent-los, que és el pitjor.

Però es resistix a desaparèixer el darrer dimarts. Com abans, la Venta de Parra estava plena aqust migdia. Ho he pogut comprovar al passar camí de Teulada. Això vol dir que alguna quadrilla, alguns operaris de les poquetes fàbriques que estan encara en marxa han fet la festa de “darrer dimarts”.

No podem demanar que recordem, si nosaltres som els primers a no ensenyar. Deia un jove gater a un altre home de més edat: això de darrer diumenge o barrer dimarts jo no se el que és. Jo se que el dissabte tots es van disfressar a Carnestoltes. Què pobra és la història si la deixem caure en picat…

Recta final de les festes carnestolendes. Demà, darrer dimarts, acaben. Tota la resta d’actuacions festeres, com és el Soterrament o Enterrament de la Sardina, estarà ja dins del temps de Quaresma i trenca amb l’arrel d’aquestes festes.

Per a Gata, demà era un dia important dels anys 50 als 80 del segle XX, quan encara no es coneixia allò de “Sardina” al dissabte següent. Centenars de treballadors de les fàbriquetes que al poble hi havia anaven de paella a la Venta de Parra, als bar del poble, era el dia dedicat a les paelles, era “darrer dimarts”.

Per posar-vos un exemple, a Vinarós –la capital castellonenca de Carnestoltes-, acaben hui onze dies de festes i no passen més enllà del dimecres de Cendra. Ací té igual, perquè ja s’ha desvirtuat el sentit i quasi, quasi no es sap perquè estem fent les festes. Em deia un xicon interessat pels costums gaters l’altre dia "jo pensava que els darrers dies sempre era per la setmana de Sant Valentí…¡¡ què trobeu !!, un altre producte comercial.

¡¡En quin món més curiós vivim, a vegades !!. No ens preocupem o no volem preocupar-nos dels nostres arrels.

Demà us conte més coses…

Parle en primera persona, perquè la nostra quadrilla si ha anat de paella. Sabeu que ara les modes canvien i molts joves han tocat llit passades les quatre, cinc i sis del matí, per no anar més avant del matí.

Les Carnestoltes de Gata, que organitzava la Comissió de Festes 2012, amb la col·laboració de l’Ajuntament i els Quintos de l’any han tinmgut la seua prolongació fora, a un poble a una vintena de kilòmetres, a la capital de les disfresses per excelència de la comarca, Pego. ¡¡ Quina llàstima !!, no poder atraure als joves dins del mateix poble.

El costum popular, la història, deia que hui tocava paelles. La gent que no seguix al peu de la lletra disfresses, disco-mòbils i tota eixa moguda jove ha fet de la paella la protagonista de hui, darrer diumenge.

Seguint les cròniques d’aquestes festes carnestolendes, arribem hui al DARRER DISSABTE. Mentre els més classics en costums, per a que mai es puguen perdre, compren les viandes per a demà fer paelles, els altres preparen les disfresses d’aquesta nit.

Per la vesprada, els protagonistes de la desfilada han estat les xiquetes i xiquets, prenint l’avantage, com ja es costum, la quintà infantil d’enguany, que anaven amb la disfressa de Robin Hood, els xiquets, i heroïnes d’aquell temps, les xiquetes. Amb la Colla de tambors i dolçaines de Gata gaudint d’un passacarrer d’allò més divertit han recorregut de la Plaça de l’Església pels carrers del poble fins el Passeig d’Alacant. Allà la COMISSIÓ 2012 els ha preparat xocolata i madalenes. Inclús música i break-dance no han faltat a la cita.

I a la nit més. La Comissió de Festes 2012 prepara disco-mòbil. La seua "barraca" bullirà...Les disfresses dels adults seran els que prenguen el testimoni. Grups d’amics, quadrilles, la Quintà 2012, tots amb una finalitat...passar-ho d’allò més bé, però s’obri la gran pregunta, com sempre: Saben el que celebren?. Saben per què es diuen els darrers dies?. Molts "sobreviuran" demà i podran anar tranquil·lament de paelles.

A les dos següents entrades podreu veure l’ambient que s’ha viscut aquesta vesprada. Demà i passat demà els tocarà el torn a les fotografies de les disfresses dels adults.

En definitiva, passe-ho bé.

Segon dia del temps dels "Darrers dies". Hui és Darrer Divendres. Abans, no fa molts anys, fins l’any passat mateix, era la vesprada preferida per als xicons de l’escola, el CEIP "Santíssim Crist" per a fer la desfilada escolar junt amb les mestres i els mestres pels carrers de Gata.

La xicalla es sentia protagonista davant mares i pares, àvies i avis, que esperaven el seu pas pels La gent adquirix les viandes dels sopars. L’any passat per pluja es va reduïr l’actuació escolar al lloc del gimnàs cobert escolar.

I enguany dins del recinte...perquè així es va decidir i no li pegueu més voltes. Per contra, la gent del poble ja prepara il·lusionada la seua disfressa per a demà, el seu soparot o soparet i les viandes que té que comprar per al diumenge.

Dissabte, desfilades infantils i adultes; diumenges, paelles i eixides al camp

Dilluns i dimarts, festes escolars

Hui dia 16 de febrer és Darrer Dijous. Sempre m’ha fet gràcia com els pedregueros, xabieros i altre veïnat, no comprenen allò dels “darrers dies” quan arriba aquest temps. Per a ells i per a nosaltres, hui és DARRER DIJOUS o traduït per a que s’entenga, el “darrer”, l’últim dijous abans de que entrem a la Quaresma (temps de quaranta dies abans de la Passió i Mort de Jesús).

Per tant, demà serà “darrer divendres”, al següent “darrer dissabte” i així fins dimarts, que conclou la sèrie amb el “darrer dimarts”. Crec que no és tan difícil d’entendre.

Hui ja es va de festa, és el primer “darrer”. Quan jo era jovenet anaven de sopar. Ara més modernament l’escola celebra els Carnestoltes (del llatí “carnes toldere”) portant els escolars una peça extra cada dia, bé unes cadenes, una gorra, un mocador o qui sap…El dissabte es deixa per a la Comissió de Festes i per a la quintà corresponent de cada any. Les disfresses i les cercaviles sempre estan organitzades per ells. I arriba diumenge. Si la resaca i la son ho permeten, perquè de tot hi ha, es va de paella, de putxero, de camp. Menys mal que el temps comença a respectar-nos i no a maltractar-nos, com dies abans.

Darrer dilluns i darrer dimarts faran festes escolars. Abans dilluns no es feia pràcticament res i dimarts...

Queda darrer dimarts…algunes empreses del poble aprofiten per celebrar-ho a algun bar o restaurant de la localitat.

I això senyores i senyors són els darrers dies. Tal vegada es deien així abans en temps de la dictadura, per no dir-se Carnaval (prohibit abans) i es dien “Darrers dies”.

Arribat el Dimecres de Cendra toca recolliment i penitència. És temps de quarentena, temps de sacrificis, per menuts que siguen…temps de pensaments. Però d’això ja en parlarem quan toque.

És costum típica al poble de Gata, la benedicció a les dues misses, la de bon matí i la de la vesprada, de rotllos, bambes, pans, rotllets i dolços de les panaderies. Perquè hui dia 3 és la festa de Sant Blai, patró advocat contra els mals de gola. Ben a prop de nosaltres, Pedreguer el té com a segon patró i és festa local hui. Tots els pedregueros han pujat a la capelleta i han tocat la campaneta i encés un ciriet com mana la tradició. També al costat, a Teulada es fan les tradicionals "Dames" i també "Damos" dolços en forma de figura de dona i ara més recent home.

Però, a Gata predominen els rotllos, grans i amb sucre, també rotlles més menuts, que les dones porten dins de les seues barxes i el rector les beneïx. És un costum que es fa el tercer dia del febrer, mes fredolenc, i que hui amb la temperatura quasi gèlida, no s’ha deixat de fer.

La Mare de Déu de la Candelària és la patrona dels llumeros. Aquest matí s’ha fet la missa, a la qual han assistit, malgrat la pluja i el fred de la matinada, els llumeros del poble. Tots units, han fet la festa del gremi local. S’han beneït i repartit pel rector de la parròquia les caneletes (ciriets menudets, que després fem servir a la llar per a fer llum).

La festa de la Candelera o Candelària es perd en el temps. Els lararis romans, la presentació de Jesús al temple, els padrins al bateig d’un nadó, tot gira al voltant de la flama. I ara, us recorde aquell refrany tan vell, que hui no es podria aplicar de cap de les maneres: "Si la Candelera plora, l’hivern fora, si es riu, ja estem a l’estiu. Tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".

Des de Teulada, la Colla el Falçó remet la llufa o ninot darrere l’esquena. Us pose textualment l’explicació que Jaume Buigues i Vila, historiador i tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Teulada i un dels integrants de la Colla, fa del dia i el significat. Cite textualment:

El 26 de desembre, segón dia de Nadal de 2007, fa ara ja quatre anys, vaig publicar un article a la pàgina "Alicante Vivo" (blog d’Alacant) sobre els costums nadalencs a Gata.

Hui, dia de Nadal de 2011, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

La Nit de Nadal és Nit d’Alegria o aquella nadala que diu:

ARA VE NADAL,
MENJAREM TORRONS
I AL SO DE GUITARRES
CANTAREM CANÇONS.

Aquesta nit a Gata es celebra també la MISSA DEL GALL. L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, en nom de tota la Comunitat Parroquial, també acull al Jesuset. I de segur que cantarem aquell preciós "Adete fideles" o aquella nadala de "Aclarida Nit de Nadal" o el sempre present "Fum, fum, fum".

Per si voleu cantar alguna nadal, a casa en família o en amics, ací us deixe la famosa nadala de "SANTA NIT":

Santa nit!,
plàcida nit!,
els pastors han sentit
l’alleluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!

Santa nit!,
plàcida nit!,
Ja està tot adormit;
vetlla sols en la cambra bressant
dolça Mare que al Nin va cantant;
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.

Santa nit!,
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.

Dimarts, festivitat de Tots Sants, missa pels difunts a les 12.30 al cementeri

Flors i cassilles ben netes

La Policia Local habilita sols una direcció d’anada. S’eixirà per la "Bassa de regar"

El "camposanto" li diuen uns. El cementeri, li diuen altres. La "parcel·la" dels Ecles, li diran els menys. El que si és cert és que totes les mirades estan posades aquests quatre dies -de hui al dia dels Fidels Difunts 2 de novembre- al "camposanto".

Nombroses són les persones, famílies que aquests dies visiten als seus difunts. Netejen les casselles, perquè degut a les obres ja acabades tenien més pols del què és corrent. Flors i més flors es veuran aquests dies i dijous ja tornarà tot a la normalitat. ¡¡ Què coses i què pensaments !!. Recordem als nostres que ja no estan a la terra, que ja descansen en pau.

Cal recordar que l’Ajuntament, per mig de la Policia Local, habilita ja des de hui una sola direcció d’anada cap al cementeri. La tornada a Gata es tindrà que fer baixant pel camí assagador de les Costeres fins a la "Bassa de Regar". Ahí cal anar molt alerta per la carretera de Xàbia sempre tan transitada i l’eixida.

Com ja és costum, el senyor rector pujarà al cementeri a beneir les casselles i els difunts que allí reposen, have traspassat aquest món. Per primera vegada, la missa que s’oficiarà allí, no es farà per la vesprada sinó pel matí estrenat-se l’horari de les 12.30 hores.

A la fotografia que ja té uns quants anys, els veïns de Gata visitant als seus difunts, al cementeri nou però encara a la part esquerra. Ara ja està ocupada la part dreta i tres dels nínxols de nova fabricació.

Tocs de missa especials per als difunts

Al llarg d’una setmana, de hui a dimecres que ve, us parlaré de la història dels nostres cementeris, de curiositats, de tot allò que envoltava i segueix estant tradicional a la mort d’un ser volgut, sobretot a Gata.

Per començar us parlaré dels tocs especials quan hi ha un difunt.

A Gata, abans s’anunciava més que ara la mort d’un veí del poble. El rector ho deia al púlpit i tothom ho sabia poc després. Ara, la senyal que la Polícia Local posa per assenyalar que no s’aparque a la Plaça és una indicació de que hi ha un veí o veïna que és finat. Seria bona idea, com fan a Pego o a altres pobles del voltant, posar un simple paer a la porta de l’església indicant el nom del veí o veïna que ha mort i l’hora del soterrament.

Però hi ha un altrte indicador. Encara es toca a morts. Això es diu "fer senyal". Si totes les campanes a una es doblen serà senyal de que ha mort una dona, si es tripliquen serà que ha mort un home.

Arribada l’hora de donar l’últim adéu al cos d’un veí, sonen les campanes una a una, de la més menuda a la més gran. El rector rep el difunt i els familiars que l’acompanyen. A l’hora del pèsame es tornen a repetir eixos tocs i la gent diu: "estan encara donant el pèsame".

Hi ha uns tocs més especials que no es fan servir molt a sovint, però abans era més tradicional. Era "tocar a albats", "tocar a cel, cel". Amb la campana menuda de la torre i simulant que deia "cel, cel, cel, cel", així s’anunciava i s’anuncia que ha mort un xiquet que encara no ha comulgat.

Quan era la Setmana Santa, dies forts de Divendres Sant i Dissabte Sant, les matraques substituïen a les campanes, ja fóra a missa normal com a tocs de difunts.

(Un altre dia us parle de més coses...)

FOTO: Campana de la torre de Sant Miquel de Gata, Gremi de Campaners.

(A la composició fotogràfica podeu veure alguns elements del procés de l’escaldà)

L’antic costum d’escaldar té un ric vocabulari que no es deuria perdre mai

El Riurau, un vell testimoni de l’escaldà.

És temps d’escaldar, de fer pansa. Us he recollit un grapat de paraules, referents totes a l’antic costum morisc de l’adzebid, per a no perdre aquest ritus agrícola tradicional, que va quedant-se testimonial i que pocs llauradors de Gata el fan servir de negoci, com passava amb els nostres besavis i avis.

Botar foc a la caldera, Bous, Bromera, Bullir la caldera, Cabàs de raïm, Caldera, Calderí, Cànters d’aigua, Canyís, Cassa, Casseta, Cossi, Empilar, Escaldà, Escaldador, Escaldó, Fer foc, Fogater, Fornet d’escaldar, Gafes per a girar la pansa, Ganxos, Girar la pansa, Herba pansera, Lleixiu, Llisseres, Pansa, Pedra de tap, Pilons, Pinatells, Raqueta, Renderos, Riurau, Sequer, Serandes, Sogalls de les veles, Tallar el raïm, Traure canyís, Ulls del riurau, Veles,...

Per continuar amb les paraules que sonen a escaldar i pansa us pose l’escrit del RIURAU, UN VELLS TESTIMONI DE L’ESCALDÀ en el qual vaig participar en el TALLER D’ESCRIPTORS de la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ de El Verger el dia 31 de març de 2007.

EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L’ESCALDÀ

"Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estànces, en paraules del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s´enrecorden d´elles i formen part, malgrat que formen part de la cultura dels nostres avantpassats. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “Diccionari de la pansa”, però és preferible, als temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen.

Aprofitant que fa poc s´ha creat a la Marina Alta una associació en defensa dels “Rius raus”, amb seu a Jesús Pobre, baix de l´imponent senyor Montgó, i recolzant aquesta iniciativa, perquè també jo he pogut viure en les meues carns aquells dies, que per a un xiquet semblaven una festa, vull fer ací una elegia, un cant al riu rau.
Per un moment, farem volar la imaginació, donat-li conversa a l´element arquitectònic que ara, quasi en desús, ha estat sempre el principal protagonista i testimoni de la curiosa tasca agrícola. A partir d´ara, serà el riu rau el que us parle i nosaltres simplement l´escoltarem, gaudint d´aquelles paraules que ja han passat quasi a l´oblit, que algunes són negades com ens negaren a la desfeta d´Almansa.

PARLA EL RIURAU: "Davall dels meus vells canyissos i teules centenàries, amb els meus arcs tan característics, han passat varies generacions d´aquesta família. Però us contaré el que veig per mig dels ulls i mai tan ben dit.

Es dissabte pel matí. Escolte el ronroneig de la mula mecànica arribar pel camí. Abans tenien carro i matxo. ¡ Les vegades que els he vist a tots dos passar per baix del meu sostre!. Però ara això s´ha acabat. La modernitat mana.
Ja arriben Joan, l´avi Pep, l´amo de la casa, Maria, la seua muller, i els fills Santi i Marta. La mula mecànica va carregada de gom a gom. Els cabassos plens de raïm d´alguna partida. D´allà Els Ecles, els Gorgos, els Julians o les Catarroges, dels Miralbons o els Montarrois. Venen suats i cansats. La jornada de tallar amb falçó es esgotadora.
Ara sóc jo el que els espera per recollir els cabassos. Vaig a fer bressol tota la nit amb ells. Demà tenen que estar fresquets tots els raïms. Deixe als xicons que els posen junt als pilons. Fan un bon conjunt. Uno dels meus ulls també vigila, mentrestant, la caldera. Està a unes passes dels meus pilars. Els canters d´aigua també estan preparats davall els meus vells canyissos.
Contemple l´antic fornet d´escaldar, mentre tot el món està disposant-se per al rictus. Els meus amos es retiren a descansar, demà tenen que matinar. La nit es tancada.
Han donat les sis del matí en el vell rellotge de paret de la caseta. El primer que es lleva es Pepe. Té que tindre la caldera a punt. Utilitza la llenya que hi ha prop dels meus dominis. Hi ha que pegar-li foc a la caldera. A punt estan el lleixiu i la sosa. ¡Se m´oblidava, l´herba pansera també!.
Escolte passes. És l´avi Joan. Fidel al seu costum d´alçar-se matí per a escaldar no ha pogut resistir més. Ajuda al Pep. Apropa la llenya al fornet. L´espectacle ha començat. Estic a la primera fila i no vaig a perdre´m res del que allí ocorrrega.

Veig la pila de canyissos baix dels meus ulls. Allí a prop està el sequer. Ja són les set. Es lleva Maria a preparar el desdejuni. Com a bona mare, deixa que els xicons estiguen al llit fons l´últim moment. Pepe li avisa que hi ha que aprofitar el dia, després un dia de sol bo, es un dia de pansa millor.
Els xiquets no es fan esperar. Estan il·lusionats. Creuen que açò és un joc.
Marta es posa junt als pilons i Sant, ja més majoret, tindrà que ajudar l´avi a treure canyís al sequer.
Pepe comença el treball. Ompli la cassa. Neteja la caldera amb la raqueta. Maria està junt a la pila, per escampar el raïm. Comencen a deixar-me sense cabassos, ara me´ls torna Santi buits.
Bromera. Tallar o no tallar. Pilons. Bous. Sequer. Pinatells. Quines paraules estic escoltant. Xiulen pels mig dels meus ulls.
Han fet un bon escaldó. Ara es disposen, sempre davall del meu sostre, a pegar-se un bon esmorzar. Els tinc enveja, però sóc feliç. Els faré d´acolliment si una forta tormenta asoma per la muntanya. Podran posar els canyisso de pansa al meu traspol i mirar-se com a l´espill, a les biges de madera.
Ja he complit la meua funció, però estic nostàlgic, trist…perquè se que sóc cridat a l´extinció, com a molts pobles, com a moltes ciudats, ja no vec als meus germans a Xàbia, ni a Dénia, ja no els vec pels pobles del voltant, que s´ha fet d´ells?, com els han canviat?…No em deixeu mai, sóc la vostra història".

Tot el veïnat es va reunir a la caseta de Rosa Mari Caselles

Diversos veïns de la partida Julians m’han manifestat l’aconteixement que va tindre lloc fa uns dies, en plena calitja estiuenca. Des de sempre, aquesta partida ha estat considerada i respectada a la història dels veïns de Gata i del terme de Xàbia. Inclús hi havia un oratori a la hui desapareguda Casa de Bolufer, com a tal, perquè ha estat distribuïda en tres parts.

Una trentena de veïns van fer un sopar i es va tornar a recordar vells temps, d’anar a vetlar per les casetes, a fer la xerrada i a unir-se més tot el col·lectiu de veïns.

No dispose de fotografia i quan la tinga us la publicaré. Va ser una vetlada molt estiuenca. Faves, tortà, aigua-llimó i molts més ingredients.

A la reunió de veïns es va tornar a recuperar la figura de l’alcalde dels Julians, que en altre temps havia ostentat Nasio i altres veïns. Es va fer una votació popular per a ser elegit alcalde o alcaldessa, com mana el sistema democràtic. Al cap i a la fi, va ser una vetlada que totes les partides de les casetes de Gata -torne a insistir de veïns gaters, encara que aquesta estiga en terme municipal de Xàbia- deurïen prendre exemple.

Article publicat a LAS PROVINCIAS fa 20 anys, el 29 d’agost de 1991.

La fotografia és la mateixa que vaig publicar del riurau de Sirera abans de ser restaurat, que posava al seu peu: "El Riu-Rau protagonista de la "Renda".

Com és el temps i despúsahir estrenavem la nova sèrie recordant aquest article, us pose traduït al valencià l’article que vaig publicar fa ara 20 anys amb el títol de "A FER RENDA TOQUEN...". Ha canviat moltíssim el panorama de la renda.

"És l’hora de la renda, perque "A Sant Miquel tot va a repèl", com diu el refrany popular. És l’hora dels llauradors i els que no ho són tant o sols de cap de setmana.

Les ametles "les puntes, les rumbes, les marcones, les amollars", comencen a "badar" i hi ha que recollir-les. Des de l’arbre, la quadrilla o família, les llança amb una canya al sòl o a "la vela", per a després recollir-les totes: d’ací al "sac" i després a la "mula" (mula mecànica).

A la "caseta" es guarden fins que siga ventajosa i profitosa la seua venda, perque el mercat de l’ametla oscil·la, baixa i puja, puja i baixa, i hi ha que esperar, per apropar-se al mes de novembre, més prop de Nadal, per allò del torró.

El raïm moscatell, que en milers de kilos es recull, es talla, seria parlar amb més propietat, dels ceps que "Ecles, Quadros, Gorgos, Mirandes, Julians, Rana" es conreuen. Ara s’han iniciat les recollides per les Cooperatives (CAS i Santíssim Crist), per a taula i peer a suc; aquesta a 22 pessetes el kilogram, per a realitzar sucs. Aquella -CAS- per a raïm de taula, pròpiament. Altres comerciants o "raïmeros" relitzen el seu treball.

Del cep, son tallats els raïms, amb el típic "falçó" o "falçonet"; d’ahí a la caixa de madera o al "cabàs", d’ahí el típic refrany que també posem a relluir: "Para el cabàs...".

Però el "cabàs" és més per a "escaldar" (altre dia no molt llunyà en altra crònica parlarem expresament d’aquest "art tradicional i agrícola, escaldar o fer pansa).

...Després la garrofa, perque el "garrofer" les té negres: amb canya i amb sombra, es recullen aquests fruits tan característics, que serveixen per a múltiples activitats i serveis: així per a pinso, plàstic i altres components.

No sols a Gata es va de "renda". Tota la Marina Alta s’acura ara amb ella, per a deixar prompte "els bancals" nets i així a la tardor començar altre cicle."

FONT: Article i foto meus publitas a LAS PROVINCIAS el 29 d’agost de 1991.

A la composició fotogràfica podeu veure diversos aspectes de la imatge i les alfàbegues en aquesta edició 2011

Hui és la festa de l'Assumpció. A Gata la Mare de Déu de les Alfàbegues. Aquestes plantes i la imatge de la Mare de Deu Gitada, que també se li diu a algun lloc, presideixen l'Altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel.

Fa dos anys va ser més festa si cap. Es va involucrar més gent i va ser tot un èxit. Malauradament no va continuar i tant l'any passat com enguany va tornar a desaparéixer. Els diaris es van fer ressó del moment cultural-històric per la crònica que vaig fer aquells dies.

Us pose reproduïda aquella Crònica de 2009, en la qual jo deia: "Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí". No s'acomplit. Esperem que algun dia no molt llunyà sia possible:

TORNA A SONAR EL CANT DE LA PALOMA

"Divendres 14 i dissabte 15 de agosto, vespra i Festa de la Mare de Déu dormida, també coneguda a Gata com "de les alfàbegues", s'ha recuperat un cant per a la història local i les costums piadoses.

 És el Cant de la Paloma Divina, que estava desaparegut del cançoner gater, ja que els últims cantors locals que la cantaven ho van fer fa més de 60 anys. Era aquesta melodia centenària una cançó originària de Gata.

Hui 14 d’agost, dia de la vespra, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una altra i encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Com us vaig dir ahir a la primera part de la història d’aquest costum religiós-musical del "Cant de la Paloma", aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

Torne a posar la foto d’ahir, malgrat a que l’església ja té les noves alfàbegues d’enguany -un total de tretze- i ja està a hores d’ara presidint l’altar la Mare de Déu, ja que hui és la vespra. A la imatge d'arxiu s'en veuen tres alfàbegues a cada costat i enguany n'hi ha dos.

Un usuari del blog, al qual li agraïsc la deferència, em fa arribar una pàgina on puc veure als carreters gaters per les carreteres de l’interior de la Marina Alta cap a Tàrbena, a la Marina Baixa. El grup de "Amics del Cavall" de Gata i els seus animals, sense oblidar al jove burro que els acompanya van eixir de Gata el dia 2 i tornaran el dia 9. Ell són els protagonistes de la ruta.

Aquest és l’enllaç: http://www.rtvv.es/va/alacant/Recorren-carro-pobles-linterior-dalacant_0_511748874.html. A la foto podeu veure la intervenció a les Notícies de les tres de la vesprada de hui dels protagonistes.

A la página web de rtvv posa: Tradicions. Durant set dies. Recorren amb carro setze pobles de l’interior del nord d’Alacant. I aquest és el comentari del peu del xicotet vídeo:

La cinta té una duració de 1 minut i 15 segons.

FONT: Foto i text, pàgina de RTVV: http://www.rtvv.es. 

A la Plaça Nova festa, dinar i concert

Torna el "berenar de Pasqua" a ser el protagonista del segon diumenge de Pasqua. Demà dia 1 de maig la Plaça Nova serà l’escenari sempre que el temps acompanye, perquè està nuvolat i les previssions no són massa bones. La Colla de Xirimiters i tambors de Gata anirà pel matí des de les 11 tocant i fent festa a la cercavila. Després allí hi haurà concert i actuarà també la Rondalla de l’Escola de Gata. Tot un dia de festa, per tal de reivindicar un plat tan típic com el nostre: berenaret de Pasqua. 

Seguint el costum d’alguns anys enrerre hui és DARRER DILLUNS. Algunes quadrilles també aprofiten el dia de hui per eixir, però és més la jornada de demà la festiva. Els xicons tenen festa escolar local, a l’igual que demà. Demà serà DARRER DIMARTS. Moltes empreses i fàbriquetes encara aprofiten per a fer una dinaeta, com mana la tradició.

D’ací dos dies es celebrarà el DIMECRES DE CENDRA, dia que comença la Quaresma.

Hui és el Darrer Dijous i cal fer un incís i una reflexió. Els gaters podrïen reinvidicar més la denominació festera de DARRERS DIES i no Carnaval i Carnestoltes. Els cartells que tots els anys anuncien els actes diuen sempre Carnestoltes, quan Gata té la particularitat de dir-se "Darres dies" (que significa últims dies abans de la Quaresma).

Dit això dir que els "darrers dies" tenen més d’un segle d’existència i quan el Carnaval estava prohibit els darrers dies no. La festa era distinta. S’ajuntaven parelles, famílies, anaven a sopar, com el cas de hui i el darrer dimarts.

Però anem al gros de la festa. Demà divendres seran els xiquets de l’escola els que eixiran amb les seues disfresses. Serà l’hora del Carnestoltes infantil escolar. Darrer dissabte hi haurà doble sessió festiva, organitzada per la Comissió de Festes 2011 i la regidoria de Festes. Per la vesprada, a la Plaça Vella o Plaça de l’Església concentració dels xiquets per a desfilar fins el Passeig d’Alacant. Allí hi haurà xocolatada i animació infantil. Ja per la nit, els majors prendran l’Avinguda, el Passeig per tal de fer la festa de les disfresses.

I Darrer Dilluns i Darrer Dimarts no hi ha escola, són festes escolars. I el darrer dimarts algunes quadrilles de fàbriques, ja es conten amb els dits de les mans, d’amics, aniran de dinar o de sopar. Serà el final dels Darrers Dies.

A Gata, per fer-ho bé s’hauria de fer el Soterrament de la Sardina dimarts, el Darrer Dimarts, i no dissabte que ve dia 12, però s’imposa el què tots fan i no els costums tradicionals...

¿Què troben d’això?.   

Antonio Diego Llopis, més conegut com "El Tio Toni Porra" ha complit 93 anys. Nascut al 1918 es tot un personatge popular de la Placeta de Sant Antoni. Llaurador i trucador, valent i xerraire, fester, tota una vida sent el referent per als seus. Els amics del truc de Ca Corder o de Ca Martí es van reunir amb ell fa uns dies a la caseta de Vicente "Canyetes" (el Barber) i van compartit una paella per a xuplar-se els dits, amb carn i gambes i tot això regat amb un bon vi del terreny. Recordeu que Toni Porra ja va ser protagonista al blog amb les "Estampes de l’escaldà" a l’estiu. Escaldador, conservador dels vells costum, com el trucar. Encara fins fa uns anys -abans de morir-se la seua dona Rosa- a la seua caseta es feia la festa del truc, amb copa i tot.

A la fotografia, que ens ha facilitat Vicent Signes "Canya" (perruqueria Canya), al qual li agraïsc la deferència, podeu veure a Toni al centre de la imatge. Al seu costat esquerre està Vicent, l’amo de la caseta", Toni "el Pato", el "Sabater" i Jaime Vives. A la seua dreta, Pepe Diego, Vega, Vicent Mulet "Paresant" i Miguel.

Segona part de la minisèrie de rondalles de Gata, facilitades per Dora Caselles Pedro. Aquesta de hui va estar publicada a COMARCA el 31 de març de 1988.

LES DOS RATES

Això diu que era una rata que venia d’Ondara cap a Gata. Al "Barranquet de Matoses" havia dos garrofers i, quan la rata va arribar va veure que baix d’ells hi havia una rata flaca i peluda que estava menjant-se la corfa d’un garrofer. La que venia d’Ondara es parà i li digué:

- Què fas ahí ?.

- Ací estic menjant-me la pell del garrofer.

- Toca, anem a Gata i menjarem debò.

Al aplegar a Gata van anar a casa de "les Batleses". Varen pujar dalt la cambra i per dins de la cambra van arribar a un muntó de garrofes. La de Matoses, morta de fam, es llançà a menjar.

- Tira avant que això no val res, li digué l’altra.

Un tros més avant hi havia uns quants cabassos de faves. Es posà a menjar i l’altra, la de Gata, li digué: - Tira avant que això no val res.

Més avant havia cabassos de pésols. La rata de Matoses fa intenció de parar-se i la de Gata li diu el mateix. De prompte es veuen davant d’elles una pila de sacs de blat. La de Gata li diu a la de Matoses: - Menja ahí. Això si què és bo.

Quan les dos rates ja havien menjat prou i ja estaven ben fartes se’n varen anar a l’hort. Anaven per dalt dúna jàcena. La d’ací va baixar a l’hort i li va dir a la de Matoses: 

- Estigues ací dalt la jàcena i vigila per si veus al gat policero. M’avises.

Com estava ben farta, la de Matoses es va dormir. I de prompte...la va despertar un crit, un crit desesperat. Ella tota asustada no es va moure de la jàcena i al cap d’un ratet que havia sentit el crit, va veure que per baix d’ella passava el gat policero amb l’altra a la boca.

A poqueta nit, la rata va baixar de la jàcena i es va dir a ella mateixa:

- Veste’n a Matoses a menjar pell de garrofer. Allà no hi ha blat, però tampoc hi ha gats policeros.

Conte en fora ves amb bonhora. Conte en dins ves enlerta que et piquen els teuladins.

Notes a la rondalla: El Barranquet de Matoses en l’actualitat passa la general, molt prop del lloc conegut com Les Ventes de Pedreguer. Les Batleses eren una família de Gata encara ara hi ha una família que porta el nom de "Batles".

Seguint amb la rondalla d’ahir, facilitada per Dora Caselles Pedro, us ofereix la segona part:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 2ª part ):

...Quan va arribar el rabosot, la caulladeta, fent-se la blaneta, li digué:

- Vine al bancalet de dalt i veuràs que ha eixit, pareix una cirera, però no estic segura. I el va portar on estava el gos.

El rabosot tirà a agafar la cirera i el gos va botar i el va acaçar fins la muntaya. Quan el gos va tornar, la cauulladeta tota agraïda li va preguntar com volia que li ho pagara.

- Amb una fartada de pa, una de coques i una de rialles - li respongué el gos.

- Això està fet - va dir ella.

Pel camí de les Aromes, venia una dona del forn; portava la post plena de pans al muscle. La caulladeta es va posar a botar per davant d’ella.

- Ai, quin pardalet més guapet; l’agafaré pels meus netets -va dir la dona, deixant la post en terra i corrent darrere d’ella.

La caulladeta caminava per davant de la dona i quan veia que provava d’agafar-la, botava un trosset. Així fins que el gos s’acabara el pa.

El mateix camí va fer una post plena de coques, que una dona s’enduia a la caseta per a dinar. Al provar d’agafar la caulladeta es va quedar sense coques i sense pardalet.

Quan el gos ja estava ben fart de coques i de pa, li va dir:

- Ara em quedqa la fartada de rialles. Com t’ho aclariràs?.

- Tu deixa’m a mi - li respngué ella.

Els senyorets de la Plaça, que eren els més rics de Gata, eixien a prendre el sol, tots els plens de migdia. Tots portaven el seu barret i la seua bengala. La caulladeta i el gos esperaven. Quan la caulladeta va veure que ja s’acostaven, va botar al cap d’un d’ells i d’ahí va anar passant d’un cap a l’altre.

En un principi varen anar auixant-la amb les mans, però al no anar-se’n van passar a espantar-la amb les bengales.

Mentre els senyorets es pegaven bengalades els uns als altres, el gos estava en mig del bancal rebolcant-se de risa.

Quan el gos en va tindre prou, plorant de risa, li va dir a la caulladeta:

- Para, para, ja no puc més, ja està bé.

...I així va ser com la caulladeta es va desfer del rabosot i li va pagar al gos.

¡ Conte en fora, ves amb bonhora. Conte en dins, ves enlerta que et piquen els teuladins !.

(DEMÀ L’ALTRA RONDALLA DE GATA: LES DOS RATES)

Com us vaig dir, us posaré hui i els pròxims dies dos rondalles de Gata. Les rondalles són contes populars -recordeu les famoses Rondalles Valencianes del gran escriptor de Castalla Enric Valor- i aquestes dos les va contar DORA CASELLES PEDRO, que com tots sabeu és mestra, i van ser publicades al setmanari COMARCA.

La primera era publicada divendres 25 de març de 1988:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 1ª PART )

Això diu que era una vegada un rabosot i una caulladeta que vivien a la caseta de l’avi Paleres. La caulladeta era molt treballadora i volia recollir menjar per a poser passar l’hivern sense patir fam. Va comprar tres gerretes de mel i les va amagar al celler. També havia sembrat blat al bancalet de dalt, per a poder fer-se pa, a l’arribar l’hivern.

Quan es va fer l’hora de segar el blat li va demanar al rabosot que l’ajudara, però ell sempre tenia faenes per a fer i no feia res. Mentre la caulladeta anava sembrant el blat, el rabosot va trobar les gerretes de mel i va començar a menjar-se-les.

A migdia, quan la caulladeta va aplegar, tota suada, el rabosot li va dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut? -li preguntà la caulladeta.

- Comensilda -li va contestar ell, ja que s’havia menjat la primera gerreta.

A l’endemà li va tornar a dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut?.

- Mitjansilda -s’havia menjat la segona gerreta.

- A l’endespusdemà, el rabosot li diu el mateix i la caulladeta tornà a preguntar:

- Qui ha vingut?.

- Finalsinda -li contestà ell, que ja s’havia menjat les tres gerretes.

Quan a la nit, la caulladeta, va anar a traure l’oli per a fer el sopar, va veure que hi havia una gerreta més cap a fora i al mirar-la es va donar compte que no hi havia mel. Tota encesa va eixir cridant i va despatxar al rabosot, sense fer-li el sopar. El rabosot, tot enfadat, va dir que se’ n aniria a la muntanya.

- Cridaré a tots els rabosots, tornarem, et matarem i ens menjarem tot el blat. I arrancant a córrer va desaparéixer. La caulladeta es va quedar plorant a la porta.

Va passar per allí un gos llop i al veure-la, li va preguntar perquè plorava:

- Perquè el rabosot s’ha anat a la muntanya i diu que tornarà a matar-me i a menjar-se el blat.

- No plores més i fes el que vaig a dir-te -li contestà el gos.

El gos li va dir que el colgara tot de terra i li deixara fora un ull i quan arribara el rabosot li’l portara allí...

(Continuarà demà la segona i última part).