Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema ARTICLES DESTACATS.

ARTICLES DESTACATS: COSTUM RELIGIÓS MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA (Publicat el 14-8-2010)

20130709200955-maredeuagost.jpg

La vespra de la festa de la Mare de Déu d’Agost de fa tres anys publicava aquest article. Contava als usuaris i asidus seguidors del blog l’origen de la peça musical que tenim originària de Gata i deia: 

"Demà diumenge 15 d´agost es celebra la festa de la Mare de Déu, també coneguda a Gata com “de les alfàbegues”. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven han superat els 80 anys o ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L'estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa dos anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 94 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïm la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

Publique al meu blog, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el 13 d´agost de 2008.

 Fotografia presa a l´altar major de l´església de Gata, el 15 d´agost de 2007."

FONT: Article publicat al blog el 14-8-2010.

 



ARTICLES DESTACATS: FESTES, BUSCANT UNA FOTO DISTINTA (Publicada el 7-8-2010)

20130708094132-cristcampa.jpg

Esta foto que teniu dalt és d'aquelles que un se les estima perquè ixen distintes, curioses, impressionen. Vols fer-les aixina i, al menys, ho pots conseguir. Per això el pose a la sèrie d'articles destacats. Ací la teniu, gaudiu d'ella i del text que vaig posar el dia de la festa dels fadrins de fa tres anys, 7 d'agost de 2010.

"Moltes vegada, les festes sempre són vistes des de la mateixa òptica. No ho fan així els fotògrafs artístics o els aficcionats a la fotografia que busquen alguna foto distinta.

"Buscant una foto distinta"...jo ahir vaig captar la imatge processonal del Crist esperant que tota la gent enfilara pel carrer "de Doloretes" com se si diu popularment al carrer Bisbe Servera. La unió entre el Crist i el campanar van formar aquesta imatge que hui és la protagonista i que podria mantenir una línia recta entre el patró i la torre. Sols és una foto més..."

FONT: Article publicat al blog el 7-8-2010.



ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº115 (Publicat el 6 d'agost de 2010)

20130706184612-crist.jpg

Anem recordant alguns articles destacats, d'aquells que vaig publicar fa tres anys. El dia dela festa major, 6 d'agost de 2010, publicava una foto antiga relacionada amb el Crist i la festa. ací teniu el comentari que feia i la foto:

"La fotografia antiga del dia de la festa major de 2010 té que ser, necessariament, relacionada amb el patró el Santíssim Crist del Calvari. De les mateixes característiques que l´anterior fotografia, el grup de majorelesses, els joves vestits de soldats i els homes que portaven "les aixes" ( 1 ) està preparant-se, com es farà aquesta vesprada, per a portar al Crist a la seua ermita. La fotografia està presa dins de l´església.

( 1 ) La història de "les aixes" i la deixa del "bancal de les aixes" és una història que un altre dia us contaré."

FONT: Article publicat al blog el dia 6-8-2010.



ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...un 4 d'agost (Publicat el dia 5-8-2010)

20130705093300-corda.jpg

He escollit aquest article perquè li tinc un carinyo especial a la fotografia, que va ser la primera de Gata i meua que es va publicar a LAS PROVINCIAS digital. Fa tres anys, a la sèrie dels començaments del blog, publicava el dia de la vespra del Crist aquesta notícia, que ara repetisc:

"Fa 20 anys i fa 10 anys les festes acaparaven les fulles dels diaris. Just fa 10 anys tal dia com el 4 d´agost s´iniciava a Internet el diari digital de LAS PROVINCIAS per a la primera notícia de Gata. Era l´estirament de corda".

4 D´AGOST DE 1990, fa 20 anys: Al diari INFORMACIÓN d´Alacant: "Las barracas han "resucitado" la Plaça Nova de Gata de Gorgos".

4 D´AGOST DE 2000, fa 10 anys: La fotonotícia de "Fiestas en Gata de Gorgos" de LA MARINA de LP posava la foto de "La quinta "Al Desgavell" de Gata". Un peu de foto per a la notícia de que "Mohamed Said, segundo en la I Volta a Peu al Real de Gandía". "El atleta de Denia Sport demostró su buen estado de forma".El diari digital de LP publicava la primera notícia de Gata i era a la secció de Verano. Els usuaris podien llegir el text i veure la foto des de les seues cases. En paper un gran reportatge "Entre cuerdas en Gata". Al subtítol: "Éxito en el "Estirament de corda".

Al peu de la fotografia que eixia a tot color i amb un bon moment: "Momentos de esta emocionante competición".

FONT: Article publicat al blog el 5-8-2010.



ARTICLES DESTACATS: Regines de festes (inici) (Publicat el 27-7-2010)

20130703093440-sara.jpg

Ja estan més prop les festes patronals i recordem com "articles destacats" aquells nous articles de 2010. De tota la sèrie pose el primer dels articles que vaig fer. Servixca com una mostra. Era el 27 de juliol de fa tres anys:

"Encete ací una nova sèrie festera, com vaig dir ahir. El quadre d´honor de les regines majors i infantils  de les festes patronals de Gata...Al voltant d´aquests noms propis festers, recordaré els fets més importants dels anys, extrets del meu article del Programa de Festes 2010: "Festes abans, ahir, no fa massa, festes sempre (1931-2009)".

PRIMERA REGINA MAJOR DE FESTES DE GATA, 1970: SARA MAHIQUES MULET. El Festival d´elecció de la regina major i única, aquell any, es va fer per Sant Jaume i era a la Plaça 18 de Juliol (actual Plaça Nova). Cantaven artistes locals i de la comarca. Els mateixos quintos van triar a la seua regina.

A la fotografia es veu a la regina Sara Mahiques Mulet amb la banda de regina major. Abans encara no hi portaven corona.

SEGONA REGINA MAJOR DE FESTES, 1971: MARÍA TERESA SOLER MAS. El 17 de juliol es van presentar les candidates a regines, les quintes, al cinema d´estiu de la Paz, allà baix la carretera (actuals pissos blaus). El 24 de juliol, vespra de Sant Jaume es feia el festival d´elecció també a la Plaça 18 de juliol, sent la primera regina elegida democràticament pels assistents a l´acte, la qual cosa s´ha mantés fins hui. La novetat fou l´elecció també de dos dames d´honor dins de tota la cort d´honor de quintes. Encara era un festival amb cantants locals i comarcals.

TERCERA REGINA MAJOR, 1972: MARÍA ELISA SEGARRA ROSELLÓ.

El 22 de juliol es proclamaven les candidates i s´elegia a la Plaça 18 de Juliol la regina, dames i cort d´honor. La música la posaven cantants locals i comarcals, per última vegada.

---------------

PRIMERA REGINA INFANTIL, 1977: ROSA MARÍA GRIMALT CASELLES.

Eixe any, i per sorts com es fa fins hui, era elegida la primera regina infantil, a més de la coreresponent major.

SEGONA REGINA INFANTIL, 1978: ANTONIA GARCÍA GINESTAR.

Era un any important. El "Cronista de Gata", un servidor de vostés, i la quintà de la senyera feiem la festa dels quintos. Fa dos anys cel·lebraven els 50 anys amb un gran festot. Tornant a 1978, a nivell religiós es cel·lebraven els 25 anys de l´Adoració Nocturna d´homes i assistia l´arquebisbe Miguel Roca, que després moria en un accident de tràfic. Es feia la 114 Vigília d´Espigues i naixia la secció de dones de l´Adoració Nocturna. A nivell oficial municipal, s´inaugurava la reforma de la Casa Consistorial i el Poliesportiu. A més actuava al festival el cantant Lorenzo Santamaría i a nivell valencià actuaven Els Pavessos.

FONT: Publicació al blog, el dia 27-7-2010.



ARTICLES DESTACATS: POESIES A LA FONT DE LA BÓTA, A CASTELL DE CASTELLS i PER QUÈ NO UNA NIT POÈTICA AL SANTÍSSIM CRIST (Publicats els dies 25 i 26 - juliol - 2010)

20130630174925-fontbotapoesies.jpg

I la segona pregunta, segon article, ja és una realitat. L'any 2010, aquell dia vespra de Sant Jaume vaig anar a recitar a Castell de Castells i més en concret a la vetlada de la Font de la Bóta, invitat pel regidor de Cultura Joan Francesc Verdú. Al dia següent plantejava una qüestió que es va fer realitat dos anys després, per què no es podia fer un recital de poesia al Crist i hui és realitat. D'ací vint dies serà el segon recital poètic al Crist.

Ací teniu els dos textos:

"Anit, 24 de juliol de 2010, vaig ser el poeta i recitador invitat a la "Nit Poètica" de la Font de la Bóta, al pobla de Castell de Castells, a l´interior de la Marina Alta. Per mig del seu regidor, Joan Francesc Verdú Verdú, vaig portar un trocet de la meua veu a aquell lloc tan encisador.

Primer van recitar els invitats d´altres anys i l´amic teuladí Vicent Ramón Vallés. Després les persones que vulgueren. Per cert, dos xiquetes van tocar el cor dels presents amb dos senzilles però precioses poesies sobre la situació al Païssos Subdessarrollats i sobre la huela de la recitadora. Finalment, vaig recitar jo quatre cosetes.

Una era interpretada "Moro de la Morería..."; altra era sobre dos miracles de Sant Vicent a Teulada, que ja faig composar per a la Nit Poètica de la Font Santa de Teulada aquest mateix estiu; altra es deia: "Castell entre Castells" i l´altra era dedicada a la Font de la Bóta i als castellans (que així es diuen els habitants de Castell de Castells.

A l´acabar la meua interpretació i recitació, l´alcadessa María Rosa Pérez Gadea, en va lliurar un record de la meua estança com a poeta invitat a l´acte. Era una rajola en la qual estava dibuixada una figura de l´art rupestre del Pla de Petracos, que ells tenen l´orgull i la gran satisfacció de tindre al seu terme i ser damunt Patrimoni de la Humanitat.

A l´alcaldessa, al regidor de Cultura i a tots els castellans, gràcies...

En definitiva, va ser una nit molt deliciosa, per als amants de la cultura i per escoltar poemes."

SEGON TEXT:

"Tenim precedents per tota la comarca i és una idea que llance i he comentat ja amb alguns membres de la confraria, comissió o com vulgau dir-li del Santíssim Crist. No el ha paregut descabellada. 

S´acosta el 250 aniversari de l´edificació de l´ermita i de la devoció al patró. Serà l´any que ve l´altre, 2012. Hi ha que anar calfant motors, com es sol dir. Abans, bé a finals de l´estiu aquest, o l´any que ve a la primavera o estiu podria fer-se.

Jo he participat recentment, com a Cronista de Gata, poeta i recitador, a la Nit Poètica de la Font de la Bóta al poble de Castell de Castells. També participe a la Nit poètica vicentina a la Font Santa i a la Nit poètica de la Font de l´Hortsa, aquestes dues a Teulada, el poble on treballe. Per això, ho dic amb certa experiència.

A la replaceta de davant del Calvari, als bancs que ja estan on es diu la santa missa a l´estiu i a la novena, que ara està fent-se precisament, allí és un lloc quasi perfecte per fer-se una nit poètica i oberta a tots a recitar poesies, poemes, frases i demés, dedicades al Crist.

Hi ha que pensar-ho, estudiar-ho. La idea està ahí..."

La foto que il·lustra el present article compost, la va fer la meua filla Vero Vives a Castell de Castells, que sempre m'acompanya en els periples literaris de la meua vida, a la qual li ho agraïsc i molt.




ARTICLES DESTACATS: UN MÚSIC GATER ESTRENA LA SEUA COMPOSICIÓ A SOGORB, DISSABTE 24 DE JULIOL: Pedro Vicente Caselles Mulet...(Article publicat el 18-07-2010)

20130627114838-sogorb.jpg

Aquell article del 18 de juliol de fa tres anys va ser molt important per al món cultural gater. El músic compositor Pedro Vicente Caselles Mulet, que a hores d’ara segueix a un gran nivell, estrenava a Sogorb la seua obra premiada l’any 2009.

Este és l’article que vaig publicar al blog:

"Una notícia importantíssima a nivell cultural serà la que esdevindrà el proper dissabte 24 de juliol a Sogorb, ciutat de Castelló. El músic gater i actualment director de la banda juvenil de Gata, PEDRO VICENTE CASELLES MULET, estrenarà la seua obra guanyadora al XXVI concurs de composició coral "Juan Bautista Comes" d´aquella ciutat. L´obra guanyadora 2009 fou "PUER NATUS EST NOBIS". 

L'estrena absoluta la farà Pedro Vicente a la catedral sogorbina, al concert de cloenda del XXVII Festival de Música Coral que està fent-se a Sogorb. Per als gaters que vulguen assistir l´acte començarà a les 21 hores.Cal recordar que fa un any, Pedro Vicente Caselles rebia el premi que li acreditava com a guanyador de la XXIII edició del concurs, a l´acte del XXVI Festival Coral de Sogorb.

El concurs consistia en presentar una obra per a cor mixte i «a capella», amb un text religiós amb llatí. Caselles recollia el premi de mans de l ´alcalde sogorbí, Rafael Calvo, mentre que el guanyador de l´edició de 2008, John White, se li entregava la partitura editada. Allí mateix s´estrenà l´obra de White, «Credo Trifarium». El mateix cerimonial que es farà ara amb l´estrena absoluta de l´obra de Caselles.   

L'obra premiada 2009 «Puer natus est nobis» estava basada en un text corresponent a l´«introito» (composició gregoriana pertanyent al propi de la Missa en la cel·lebració específica de cada dia litúrgic) de la tercera Missa del dia de Nadal del Cant Gregorià. La partitura de la composició del músic gater serà publicada per l'editorial de música Jaume Piles de València. L´obra està el·laborada a partir de la mateixa monòdia del cant gregorià i el que pretenia Caselles era recrear dos mons: el terrenal i el celestial amb els timbres de veu i inclús la lletra per acabar en una conformitat d´ambdues parts."

FONT: Publicació del blog (dia 18-07-2010).



ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES, nº 91 (Publicada el 14 de juliol de 2010)

20130626174224-ant.jpg

També considere aquesta fotografia posar-la a la sèrie de "Articles destacats". Forma part de la història musical del poble i digna de conservar.El peu de la fotografia era el següent:

"Seguisc posant fotos del record de Gata i estic ja a la 91, que correspon a ahir dimarts 13. La de hui ens porta a 1963, fa més de quatre dècades. El xicon gater cantauret Antonio Andrada "Antoniet" fa una actuació acompanyat a la guitarra per el ja desaparegut Jaime "Cabellos", dit així pel seu ofici de perruquer. Aquells moments de cultura i música popular, del poble, ja han desaparegut. Ara es preferible portar i escoltar a gent de fora, quan a Gata podrïem seguir tenint i tenim gent bona cantant i fent música."

FONT: article del blog, 14-7-2010.



ARTICLES DESTACATS: SEGONA FESTA DELS SIGNES "CANYETES": ARA A GATA (Publicat el dia 14-7-2010)

20130625164317-signes.jpg

La sèrie de "Articles destacats" recull ara un que vaig publicar el 14 de juliol de fa tres anys. La primera festa dels Signes, de la rama Canyetes, va ser a Alzira, prop del paratge de la Murta. La segona, com diu al reportatge a Gata, a la caseta de Juanito "Sensio".

Ací teniu l'article que vaig publicar:

"Gata té una rama del cognom Signes que són tots "Canyetes". A la caseta de Juanito "de Sensio", un dels descendents dels Signes de principis del segle XX, es va el passat diumenge 11 de juliol, hores abans que la selecció espanyola aconseguira el Mundial de futbol, la segona gran festa Signes.

La primera va tindre lloc l´any passat just per la mateixa data a Alzira (la Ribera) amb tots els Signes que té aquella comarca valenciana. Des de primeres hores del dia es preparava tot per a estar a punt. Cap allà al migdia un autobús amb una trentena de familiars Signes de Guadassuar, Alzira, Alcúdia, Cullera i Carlet) arribava a Gata, per tal de cel·lebrar el segon reencontre, recordant alguns als avis, altres als bisbavis i inclus als més vells de les generacions Signes.

Unes 90 persones entre els vinguts de la Ribera i els gaters Signes "Canyetes" van compartir alegries, van recordar amb fotografies antigues les seues arrels, a la vora del llit sec del barranc Gorgos. I a la vista dels dos ponts, el de la carretera Nacional i el gegantesc de la via del tren.

Coques de la mida, amb mullador, aperitius i vinet del terreny i per a dinar un suculent arròs a banda, del mestre cuiner també de la família Juan Signes, més conegut com "Juan de Paleres". Els capells amb la llegenda "Jo sóc Canyetes" i els arbres genealògics van tornar a eixir. Al final es distribuïren regals: per als homes des de la Ribera van portar uns palos per fer senderisme que es podia llegir "Jo Signes". Juan "de Paleres" va regalar a les dones un ventall amb les fotografies del Santíssim Crist, l´ermita i l´església.
I així entre cançons, acudits, recitacions de poemes i records arribaren a les postres, el meló d´Alguer fou el protagonista per suportar la calitja que feia en ple juliol.
La distància i l´hora de la final de futbol manaven. A mitjan vesprada, després dels acomiadaments i ajornant el tercer reencontre per a l´estiu del 2011, partiren els de la Ribera cap a la coamrca valenciana i els gaters poc a poc cap a casa.
Recordaran sempre el reencontre els Signes "Canyetes" per com ho van passar de bé i per ser just el dia que Espanya aconseguí el Mundial de futbol.

HISTORIA DELS SIGNES "CANYETES"

L´emigració des de Gata (la Marina Alta) a Guadassuar (la Ribera) del veí Inocencio Signes Fornés, segón de 12 germans, va fer possible els dos reencontres un segle després. Les dos reunions oficials dels succesors de Batiste, l´emigrante
Inocencio, Jaume, María, Mateu, Onofre, Pepa, Pepe, Quico, Teresa, Toni i
Vicent, foren tot un èxit.
Si al primer dinar als peus de la serra de la Murta d´Alzira estigué un representant de la segona generació, Arturo Signes, a aquesta segona també va estar Teresa, així com familiars més directes dels altres germans Signes de la Ribera. Va tornar a ser molt emotiu reencontrar-se els de la tercera i quarta generació, cosins segons i tercers entre sí, tant de la comarca de la Ribera com de Gata, participant en aquesta entranyable festa de convivència, intercanviant anècdotes familiars a la Caseta de Juanito Sensio, com ho feren fa un any al Hort de Juan Signes.

La història d´Inocencio, fill de Jaime Signes Boronat (apodat «Canyetes») i Maria Fornés Pons, naix en 1882. El xiquet ve al món el 13 de gener d´aquell any i molt jove, a les primeries del segle XX, contacta amb un amic de milícies i marxa cap a Alzira a ajudar-li a una tenda de roba. S´en va de representant a Guadassuar i allí coneix a la que seria la seu muller, Julieta.
Son pare li ajuda a muntar una tenda del comerç que ell coneix a Guadassuar.
El matrimoni tingué deu fills i s´establí definitivament a Guadassuar, localitat pròxima a Alzira. Allí arrelà la família. Anaren a ajudar-li, Toni, un dels seus germans, i Jaume, un dels nebots, fill del seu germà també dit Jaume.
Precisament a Guadassuar naix una altra gatera, Ana Signes Ivars, ma mare,
filla de Jaume.

Des d´aleshores, el «Ti Sensio o Inocencio» impulsà el agermanament entre les
poblacions de la Ribera i Gata. Els intercanvis familiars són constants, però les dos últimes concentracions va unir a quatre generacions, procedents d´aquell emigrant gater d´inicis del segle XX.

(Dedicat a ma mare, que era d´aquesta família i estimava molt el seu poble de naixença, Guadassuar )

A la fotografia podeu veure'ls a tots els participants a la festa.

FONT: Publicació al meu blog, dia 14-7-2010.



ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº85 (Publicat el 7 de juliol de 2010)

20130624221531-frfundadors.jpg

S’han celebrat les festes de la Font del Riu i hui és Sant Joan. Divendres serà la discomòbil que s’ha quedat pendent per la pluja. Amb este ambient de festa al barri, es bó que recordem aquella fotografia que els va fer el fotògraf Pons al voltant de 1983-1985 als homes de la Font del Riu.

Us pose el text com deia aquell 7 de juliol de 2010, quan es va publicar aquesta fotografia antiga nº 85:  

"Ja anem com el temps, una fotografia cada dia. Fa sols dos setmanes que van acabar les festetes de La Font del Riu. La fotografia de PONS, mostra als primers festers que van encetar fer bous al carrer Lepanto. En color i no molt vella, enguany ha complit 30 anys la festa. La fotografia és d´inicis dels anys 80.

El veïnat del barri i Gata recorda aquestos homes com els precursors de la festa, que hui es fa al voltant de sant Joan. A la fotografia i tots recolzant-se a les barreres:

Sentat, Vicente Piera; agatxats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Pepe Orellana, Miguel Pedrós i Miguel Andrada. Amb cadira, Pepe Simó; de peu: Sebastià Simó, Juan Bequio, Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Costa i Juan Alonso."

*Cal ressenyar que d’aquells "fundadors" de la festa, ja no estan entre nosaltres Miguel Andrada, Juan Bequio, Bernardo Costa i Juan Alonso. A ells i a la resta dels primers festers que van treballar per la Font del Riu va dedicat aquest article.*



ARTICLES DESTACATS: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CERVERA, A GATA I ORBA (Publicat els dies 18 i 19 - juny - 2010)

20130623170646-recordantpresllibrebisbecervera.jpg

En dues parts, publicava els dies 18 i 19 de juny de 2010 la presentació del llibre del Bisbe Cervera, publicat pel retor canari Julio Sánchez Rodríguez. La primera part era quan jo vaig tenir el plaer de presentar-lo i la segona, quan a Orba vaig estar a la presentació.

"La premsa parla del Bisbe i l´autor del llibre:

La premsa s´ha fet ressó en aquest dies de la presentació del llibre"Juan Bautista Cervera, de franciscano descalzo a obispo ilustrado",escrit pel rector canari Julio Sánchez Rodríguez, que ha estat a les presentacions. Dimecres es va presentar al saló d´actes de la Real Acadèmia Valenciana i va comptar amb la introducció del Padre Benjamín Agulló. Ahir dijous vaig tindre el gust de presentar el volum al saló de plens de Gata, lloc del seu naixement i bateig, i aquesta vesprada a les 20 hores es presentarà a Orba, on el Bisbe va passar la seua infantesa.

Dilluns, 14 de juny, el diari LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO, a la fulla 18 parlava de "JUAN BAUTISTA CERVERA, UN OBISPO DE GATA DE GORGOS" article escrit a la secció de "Fueron portada" per Rafael Brines.

Dimecres 16 de juny, a l´Agenda VLC del matexi diari s´anunciava l´event cultural a València.

Dijous 17 de juny, a la secció LA MARINA de LAS PROVINCIAS es publicava un article meu: "PRESENTAN LA BIOGRAFÍA DEL OBISPO CERVERA".

Demà dissabte els parlaré del discurset de presentació meu i de la presentació al veí poble d´Orba."

"Continuant aquests dies amb la notícia de la visita del sacerdot investigador canari Julio Sánchez Rórdríguez, per tal de presentar el seu llibre "Juan Bautista Cervera, de franciscano descalzo a obispo ilustrado".

Si ahir parlaven de la presentació a Gata, lloc on va nàixer el Bisbe, hui toca parlar de la presentació a Orba.

A la Casa de Cultura assistiren unes 40 persones que escoltaren molt gustosament al presentador historiador Francisco Caravaca Dasí i a l´autor Julio Sánchez. Estaven a la taula també el historiador local Víctor Aranda; el rector d´Orba Don Juan Ramón, el regidor de Cultura Jaume Pons i l´alcalde d´Orba, Francisco Villar.

Després de la presentació tan magistral que va fer Caravaca, Sánchez va parlar de com havia fet el llibre i ha ensalçat la figura de l´insigne personatge.

En definitiva en aquests últims dies, Gata i Orba han estat agermanades, amb el Bisbe Cervera com a motiu de fons."

A la composició fotogràfica, les fotografies que van servir d'il·lustració als dos articles.

FONTS: Articles publicats al blog els dies 18 i 19 de juny de 2010.




ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...UN 12 DE JUNY (Publicat al blog el 12-6-2010)

20130622180651-corpusermita.jpg

L’any 2005, fa ara vuit anys, es va produir a Gata una notícia especial i única. Jo la vaig recollir també al blog, a la sèrie "GATA VA SER NOTÍCIA..." un 12 de juny.El comentari era poc, la informació i la foto era molt clarificadora, aci la teniu:

"Sols té hui aquesta secció una notícia. Va eixir fa 5 anys al semanal PARAULA de València.12 DE JUNY DE 2005, fa 5 anys, diumenge:Es va publicar a la secció dels pobles de la diòcesis la notícia: "GATA DE GORGOS. Un Corpus muy especial".

La fotografia que és la que també ix ací era d´un moment inèdit, ja que mai s´havia donat. El palis arribant a la plaçoleta de l´ermita, el Crist fora del santuari, tot per commemorar l´Any Eucarístic."

FONT: Foto i text publicat al blog el dia 12-6-2010.



ARTICLES DESTACATS: Com es va fer...? la canalització del Barranquet (publicat els dies 9 i 10 de juny de 2010)

20130621093741-barr.jpg

Un altre dels articles que va quedar molt bé, i pertanyent a la sèrie "Com es va fer...?" va ser el que explicava la canalitzció del Barranquet, des de la seua eixida a l’aire lliure fins el mateix llit del riu Gorgos. Us pose les sues parts en una, de l’article publicat entre els dies 9 i 10 de juny de 2010:

"Torna la sèrie de "Com es va fer...?. Hui i al llarg de dos dies podran veure com es va fer la canalització del Barranquet urbà, amb motiu de les obres del Centre Social Integrat i accesos. El Barranquet és una estructura molt curiosa dins de Gata, que caldria estudiar la seua història, traure fotografies de quan estava més a l´aire lliure a les "Roquetes" i moltes anècdotes més.

A la primera fotografia -en aquest cas no la tenim- es pot veure l´eixida d´abans del Barranquet. Les partes de les cases tenen la vegetació verge. La part posterior de les cases del carrer Duquessa d´Almodòvar es veuen, però està tapat el forat que comunicava amb l´eixida del Barranquet.Seguint amb la sèrie que ahir vam encetar, les obres de la canalització del Barranquet van ser importants.

Observeu aquesta fotografia de tot l´encofrat per a fer el cubícul per el qual es canalitzaria l´aigua que s´abocaria al riu Gorgos. Les planxes de ferro a les parets i la perspectiva que agafa la fotografia, des del mateix forat d´eixida del Barranquet. Es pot observar també que les cases no perden ni un moment el seu encant i formen junt a l´encofrat un vertader conjunt geomètric."

FONT: articles del blog, publicats els dies 9 i 10 de juny de 2010.



ARTICLES DESTACATS: DEL PARC DEL CALVARI AL NOU PONT, QUASI 40 ANYS: Història del jove barri de la Font del Riu (article publicat el 9 de juny de 2010)

20130620150922-bousfr.jpg

Com demà i fins diumenge seran les festetes del popular barri de la Font del Riu, pose hui com article destacat, el mateix que vaig publicar fa tres anys, aquell 9 de juny. Contava tota la curta història del barri, des de 1971 fins 2004. Pose textualment aquell article i la mateixa fotografia que vaig publicar d’una actuació taurina al carrer Lepanto:

"Comença hui uns articles referits al lloc on estiga la notícia. El dia 23 i fins el 27 comencen les festes en honor a Sant Joan que el meu barri, La Font del Riu, cel·lebra a Sant Joan  Baptiste.Aquest és un article exclusivament escrit sobre el barri.  

Set fites importants, al llarg de quasi 40 anys d´evolució, marquen el desenvolupament del jove barri de La Font del Riu nomenat com la partida on es troba ubicat.La història comença l´any 1971, quan el Ple de l´Ajuntament acorda batejar amb el nom de LEPANTO al carrer que eixint del carrer Teulada cantó amb carrer Calvari va a desembocar a l´Avenida del Caudillo, es a dir a la General, que com ja sabem, després passaria a nomenar-se Avinguda Marina Alta. El traçat del nou carrer obert va seguir l´eix de l´assagador existent, mantenint l´amplària del mateix. El nom de Lepanto se li va posar perquè des del Govern es recomana que, com a commemoració del IV centenari de la batalla de Lepanto (1571), si algun poble té algun carrer per nomenar que es faça en aquest nom.

En 1977 s´obri el carrer.

Comença la dècada dels 80 i entre 1981 i 1982 es celebren, per primera vegada a Gata, les festes d´una barriada del poble, en aquest cas de La Font del Riu. En 1982 s´asfalta el carrer. Aquest motiu és el que motiva als veïns del barri a fer bous, a fer festa i, en principi, sense cap advocació religiosa, encara que després el barri fa festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan. 

En 1983 s´inaugura un parc infantil on hi havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d´oci, però l´entrebanc de les vies del tren i el record del que hi havia estat van fer que fins ara siga un lloc “mort“ i sense cap profit.

A la dècada dels 90 és la font de La Font del Riu la que pren protagonisme.  Es construeix una font que serveix de rotonda a l´eixida per la carretera des del carrer Lepanto. La font després va ser eliminada.

En 1994 es recuperen les voreres del riu i el govern municipal impulsa un bonic “parc”, que es coneix com a “Parc del Riu”, constituint-se en un bon pulmó verd del poble. S´inaugura aquest el 5 d´agost.

Finalment, en 2004 es fa l´obra més ambiciosa i costosa, el nou pont que uniria el vial de prolongació des del carrer Sant Josep, a les Alcolaies, fins el mateix carrer Lepanto. Una estructura excepcional que sobrevola 178 metres, gràcies a quatre arcs de 30 metres de llum cadascun.

"FONT: article del blog publicat el dia 9 de juny de 2010.



ARTICLES DESTACATS: EL DIRECTOR GENERAL DE JUVENTUT VISITA GATA, per veure on es farà el centre juvenil (Publicat el dia 7 de juny de 2010)

20130619153712-alcal.jpg

Pose com a article destacat este de juny de fa tres anys, perquè allò que estava en planol i sense començar a edificar-se com mostra la fotografia hui ja és una realitat consolidada. Ja és històrica esta fotografia. Este era l’article:

"El director general de Joventut Adrián Ballester i l’alcaldessa de Gata de Gorgos, Ana María Soler, s’han reunit aquest matí per a impulsar la nova dotació juvenil del municipi, una obra dotada amb un pressupost de 1.256.342  Euros que s’inscriu en el marc del Pla de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana amb la denominació de “Edifici Polivalent Juvenil”.

L’obra consisteix en la construcció d’un  edifici polifuncional per a albergar activitats juvenils, en un solar de titularitat municipal, situat en carrer Grup Escolar de Gata de Gorgos. S’estructura en quatre plantes  sobre rasant i una planta en soterrani.

La planta baixa es destinarà a recepció i dos zones diferenciades per a jocs infantils i adolescents. La resta de plantes es projecten com a aules polivalents obertes l’ús de la qual podrà ser canviant en el temps en funció de les necessitats i programes juvenils que l’ajuntament considere. 

Les aules podran destinar-se a tallers, zones de joc, sales d’exposició o de reunió, dins de la finalitat sociocultural.En totes les plantes de l’edifici es fixa un nucli de comunicació vertical que albergue les escales i els banys així com dos accessos des del carrer i una comunicació directa al soterrani des del carrer.

Cada sala polivalent disposarà d’espais  a l’aire lliure per mitjà de patis i terrasses.A la fotografia: el director de Joventud, el regidor de l´àrea i l´alcaldessa, mostrant un planol davant del solar on s´ubicarà l´Edifici Polivalent Juvenil, molt a prop de la zona escolar."

Font d´informació: Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.

Fotografia: Premsa, Ajuntament Gata.  



ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) (nº 51-Publicat el 3-6-2010)

20130618091039-cotxe.jpg

A vegades, intercale a la sèrie d'articles destacats, algunes fotografies antigues que en el seu moment m'impactaren, com aquesta, que vaig publicar el tercer dia del mes de juny de fa tres anys. Ací teniu el text complet d'aquell dia:

"Hui porte al blog, sobrepassades ja les 50 fotografies, una instantània que es molt pareguda a una altra que fa dies vaig posar també al blog.

ACCIDENT AL PONT DE LA N-332, ANY 1949

Si aquella fotografia era de l´accident d´un camió que anava cap a Gata, aquest accident és al mateig pont de la N-332, però en sentit contrari i era una camioneta. Es pot veure l´expectació creada al voltant del succés i el vehicle a punt de caure al riu. La persona que es recolza sobre la furgoneta està parlant amb el guàrdia civil i tota la gent mirant i escodrinyant."



ARTICLES DESTACATS: GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797) (publicat el 31 de maig de 2010)

20130617223430-cavanilles.jpg

- Ara ja podríem dir: "Gata fa 216 anys...." passats tres anys d’aquell article -

Ja vaig posar l’altre dia com article destacat la visita a Gata de Madoz (1850) i ara recorde aquell article que publicava l’últim dia de maig de fa tres anys, del mestre Cavanilles, que va fer l'any 1792. Pose textualment l’article i les "Observacions" sobre Gata:

"Si ahir portava al blog les impressions escrites sobre Gata de Madoz l´any 1850, hui observarem que ens diu ANTONIO JOSEF CAVANILLES, a les seues "Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia", anys abans. Si aquell parlava del terme però també de la seua població, de com era el poble, el pressupost del seu Ajuntament, aquest parla més de la geografia i descriu perfectament la indústria que tenia el poble, el margalló i la llata, tantes vegades reconeguda internacionalment com el "poble de l´artesania" i inclús "El Bazar de la Costa Blanca".

El llibre de Cavanilles està dividit en quatre volums i imprés a Madrid (Imprenta Real) l´any de 1792, fa ara 213 anys. El què deia de GATA ho trobem al llibre quart en el qual parla del "Sur o tierras meridionales del Reyno de Valencia". A la pàgina 216 podem llegir el capítol 122 que parla expresament de Gata i part del capítol 123 que parla del riu Gorgos.

Còpie textualment en castellà:
122.- Entre los términos de Llíber y Xàbea media el de Gata, que tiene dos horas de oriente á poniente, y algo ménos de norte á sur; es desigual y en gran parte montuoso, especialmente hácia levante, donde está el Mongó. Criase en lo inculto con abundancia el palmito, planta útil que benefician los moradores del pueblo. Secan como 2@ arrobas de ella, y las hojas reducidas á pleyta sirven para esportillos, espuertas y otros utensilios que venden por el reyno, ó extraen fuera. En esta fábrica se ocupan casi todos los vecinos, que actualmente llegan á 239, y con lo que ella rinde y la agricultura subsisten sin miseria. Los campos les producen 800 libras de seda, 300 arrobas de almendra mondada, 1200 de pasa, 600 de higos, 200 de aceyte, 8@ de algarrobas, 300 cahices de trigo, y otros granos, 60 entre maíz y legumbres, y 1500 cántaros de vino.

123. El rio de Xaló desde su origen hasta el término de Xábea va por entre montes y barrancos, que impiden se derrame aun en tiempo de lluvias; pero no bien llegado á las llanuras orientales inmediatas al Mediterráneo corre sin freno, y las inunda con sus furiosas avenidas..."

Font: LLibre de Cavanilles "Observaciones...", Gata.

Fotografia: Retrato de Antonio Josep Cavanilles, extret d´Internet:  http://infogeologia.files.wordpress.com/2010/04/cavanilles.jpg



ARTICLES DESTACATS: COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XX (El poble segons Madoz) (Publicat el 30-5-2010)

20130614154119-dicmadoz.jpg

Seguint amb la sèrie d’articles destacats de principis del blog, també de la Història Local, destaque el publicat el dia 30 de maig de fa tres anys. Al peu de la lletra coneixem les investigacions de Pascual Madoz Ibáñez, al visitar Gata.

Aixina publicava textualment l’article:

"A la sèrie d'Història Local, porte hui al blog les investigacions de PASCUAL MADOZ IBÁÑEZ, al respecte de la veu GATA. La que s´ha dit és "l'obra més completa i sistemàtica de documentació i d'interpretació de la realitat espanyola del segle XX" parla del nostre poble al Tomo XIV, del seu "Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849.

Precisament il·lustra aquest article la portada del Diccionari, extreta d´Internet.Deixem que parle MADOZ. Diu coses molt interesants i les podem comparar amb les del segle XXI. Recorden que estem a l´any 1849: 

"GATA es troba a 18 hores a peu de la capital de la província, Alacant. Té 350 cases repartides en dos grups, GATA i GATETA. Separats ambdós per un barranquet que dona pas a un pont de cal i canto. Pis superior de l´Ajuntament, està  la panera del pòsit. Hi ha una presó en els baixos del palau del Senyor. Un hospital bastant capaç serveix d´alberg als pobres forasters transeunts. Escola de xiquets. Concurrixen 64. Està dotada amb 3.496 reals. Escola de xiquetes. Amb 30 d´assistència. Està dotada amb 2.800 reals. Les dotacions estan pagades amdues de la testamentària de la duquessa d´Almodóvar. El cementeri consisteix en un fossar unit a l´església, però col·locat a la part de fora del poble, a la qual s´entra per una porta que hi ha al costat del presbiteri. De desitjar fora que l´allunyaren un poc més del casc per a que no malaveja-se a la salut. Veïns, es surtixen de les aigües de la font nomanda de la Rana, que dista de la població 10 minuts. Té junt un llavador de roba cobert.

S´extén, a peu, poc menys de 2 hores de N. a S. i 2 cumplides de E. a O. La partida Planet es la més feraç del terme. A la part inculta creix amb abundància el margalló, planta útil que beneficien els moradors del poble. Hi ha 60 fanecades de horta que es reguen amb les aigües de la font de la Rana; 30 amb les que brollen per una excavación que van fer en altra font subterrània i alguns troços amb les de 7 nories que es troben esparcides per tot el terme. La correspondència es rep de Dénia per peató 3 vegades a la setmana. Producció: pansa de moscatell i planta, que són els més abundants, blat, ordi, avena, dacsa, oli, poc vi, garrofes, figues, seda, ametla, llegums, fruites i verdures. Ganao llanar i cabrí. Caça de conill, llebre, perdiu i codorniu. Indústria: l'agrícola, 3 molins fariners de vent i 4 d´oli. La principal i exclusiva, l´el·laboració de margalló en esportillos, esportes, esteres i altres utensilis.

Entraran a Gata anualment unes 15.000 arroves de palma seca, la qual val 60.000 reals, duplicant de valor després d´el·laborada. Comerç: Exportació d´articles de palma. Importació de farines, canyam, ferro. Mercat setmanal els divendres, es venen robes i comestibles. POBLACIÓ: 423 veïns, 1.645 ànimes. Capital: Producció: 943.800 reals. Impost: 34.659 amb 18 mrs. Contribució: 32.112. Pressupost municipal: 6.450 reals, del qual es paguen 1.500 al secretari de l´ajuntament i es cobrix amb el producte d´alguns propis i arbitris, repartint el dèficit entre els veïns.

GATA pertany al domini del marqués de Cerdeñola. El senyor cobrava una sisena part dels fruits, menys de les garrofes que es pagava a discreció dels collidors.

"FONT: (Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849. GATA, FINALS DEL SEGLE XIX - 1849. PASCUAL MADOZ, Tomo XIV.



ARTICLES DESTACATS: LES CAMPANES DE GATA (Publicat al blog el dia 22-5-2010)

20130613203508-campanargataabans.jpg

Un altre article que destacaria de fa tres anys, al blog del CRONISTA DE GATA, és sobre les campanes de Gata. És història religiosa i son dades extretes de l’Arxiu Parroquial. Aixina era l’article textualment d’aquell 22 de maig de 2010:

"Ara són dies de revolteig de campanes. Es temps de grans solemnitats religioses. Demà mateix comencen els dos diumenges de Primeres Comunions, després vindrà el Corpus i després el Cor de Jesús...i les campanes seguiran voltejant. Però coneguem realment la història de les campanes de Gata?

Hui em centraré més amb la cronologia de la instal·lació de les campanes. Demà diumenge, festa del primer diumenge de les Primeres Comunions veure´m l´inventari que va fer amb fitxes el Gremi de Campaners Valencians.

CRONOLOGIA:

1858: Es fon i s´instal·la la campan de les hores, la més antiga de la torre parroquial, nomenada “Sebastiana”.

1897: Tant el campanar com la façana de l´església són de pedra de silleria. La torre és baixa i no té remat.

1940: Passada la guerra civil (1936-1939), quan Gata té 4.227 habitants, es fonen tres campanes per a la torre : Micaela, Pilar y Cristo Rey. El contracte de l´adquisició d´aquestes data d´aquest any. En ell “se obligan a comprar a razón de siete pesetas con cincuenta céntimos kilo por el peso convenido”.

5-8-1940: El dia de la vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N´Alejo Sendra Tarrazó procedeix a la benedicció de les campanes a la Plaça de l´Església.

A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo” es procedí a la benedicció.

Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i té un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesa 650 kg. i la tercera porta per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg.

11-7-1941: Es benedix la campana més menuda de la torre. Aquesta és l´acta parroquial:

“En Gata de Gorgos a once de julio de mil novecientos cuarenta y uno, gobernando la Iglesia de Dios, el Papa Pío XII, siendo Arzobispo de Valencia el Excmo. Sr. Dr. D. Prudencio Melo Alcalde, Párroco de este Curato D. Alejo Sendra Tarrazo, Alcalde de esta localidad D. Vicente Signes Bolufer y Juez municipal de la misma D. José Pedrós Pedrós, el Excmo. y Rdmo. Padre Emilio Lissón Chávez, de la Congregación de la Misión, Arzobispo Titular de Methymna, bendijo la campana pequeña de la torre parroquial imponiéndose el nombre de "Nuestra Señora de los Dolores", construida en Valencia por D. Manuel Roses Santos, costeada por las familias Juan, María y José Salvá y apadrinada por Antonio Salvá Signes y Rosa María Salvá. En fe de lo cual y para conocimiento de los venideros firman conmigo la presente las Autoridades y padrinos. Alejo Sendra Tarrazo   Párroco, Padrino Antonio Salvá Signes, Madrina.”

L´observació que es feia a 1897 de que la torre del campanar era menuda, la recull el rector En Vicente Llopis Bertomeu ya en el siglo XX. De 1962 a 1963 es realitzen les obres d´elevació de la mateixa i amb ella també de les campanes. 

(A la fotografia que il·lustra aquest article es pot veure com el campanar no té el cos superior i les campanes estan als forats que ara hi ha sense campanes)

22-10-1962 a 16-2-1963: Donada la crudesa d´eixe hivern i la inclemència del temps es perden varies setmanas de treball. El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L´obrer encarregat fou En José Soler Signes i l´obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.

19-3-1987: Un succés perturbà el repic i volteig de les campanes de la torre. Cau a la plaça el badall d´una de les campanes, la “Nuestra Señora del Pilar”, la tercera en tamany. No va ocasionar desgràcies personals.

Març-1988: L´Ajuntament decidí que es col·locaren dos reixes protectores a la part davantera de la torre, per tal de garantir la seguretat del campanar.

4-9-2008: Dijous. S´emporten les cinc campanes de la torre de l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des de la “Micaela”, la més gran de les campanes, fins la   “Nuestra Señora de los Dolores” i la campana de les hores, la més antiga, la “Sebastiana”, les cinc necessitaven d´una reforma.

13-12-2008: Es fa la benedicció de les cinc campanes, ja renovades, a càrrec del Bisbe Auxiliar, N´Esteban Escudero."

Font: Arxiu Parroquial.

 



ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº 37 (Publicada el dia 20-5-2010)

20130612154013-bous.jpg

Algunes fotografies del record publicades al blog mereixen estar entre les destacades pel que representen, el que recorden, com aquesta, que vaig titular: "UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSA".

Les actuacions dels "elementos" pel corro antic, el del centre del poble, a les festes patronals eren memorables, dignes de record.Vegem que vaig publicar aquell dia:

"Hui ix al blog la fotografia de UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSASempre ens diuen moltes coses les instantànies de bous i mes "bous al carrer" pròpiament dits, ja que es feien al corro gran, entre el carrer La Bassa, carrer Doctor Gómez Ferrer, carrer Calvo Sotelo abans -ara carrer Signes-, trosset del carrer Teulada, carrer Bisbe Cervera i trosset del carrer Duquessa d´Almodòvar. Aquest fotografia no té desperdici. La vaca arraconada dalt la vorera del carrer buscant la sombra, els homes esperant que comence a córrer i podem veure com es feien les barreres tancades amb rodes de carros, com la que es veu. El vestir dels homes, amb xalec i pantalons acampanats dona idea dels temps que corrien.

La fotografia està presa d’un Programa de Festes.

FONT: Publicació al blog, el dia 20-5-2010. 



ARTICLES DESTACATS: HISTÒRIA LOCAL: ELS REIS I GATA (Publicat el dia 20 de maig de 2010)

20130611151938-alfonsoyvictoria.jpg

Si alguna vegada ens pregunten si Gata i els reis d’Espanya -abans i ara- van tindre alguna relació històrica, podrem contestar que si. Si no, mireu l’article breu però aclaridor que vaig publicar aquell dia: 

"Hui porte al blog uns retalls de la nostra història local. Sabien vostés que el Rei N´Alfons XIII i la reina Na Victòria Eugenia van ser nomenats alcalde i alcaldessa honoraris de la vila de Gata. Fou l´any 1925. La Corporació Municipal estava presidida per En Francisco Moratal Giner "el metge Moratal", al qual Gata li dedicà un carrer que encara porta el seu nom. Alcalde i regidors adoptaren en la sessió del 15 de gener de 1925 aquest nomenament.

S´acordà nomenar una comissió de regidors "lo más amplia posible" -deia textualment el ple-, per tal de desplatzar-se a Madrid el dia 23 de gener a la fi de lliurar a SS.MM. els Reis d´Espanya "los preciados nombramientos".

Una altra anècdota referent als reis ens porta més cap ací en el temps. El 27 de maig de 1982 la Casa Reial de SS.MM. el rei En Joan Carles I d´Espanya i la reina Na Sofía remet una carta d´agraïment i disculpes per ser impossible assistir el Rei a les festes patronals, davant la invitació de la Comissió de Festes d´aquell any".

Fotografia obtesa d´Internet, a la web: www.lacasadecampo.net/sigloXX.htm"

FONT: Publicació al blog, dia 20 de maig de 2010.



ARTICLES DESTACATS: APLEC DE PENYES BLAUGRANES I 25 ANIVERSARI DE LA PENYA DE GATA (Publicat els dies 15 i 16 de maig de 2010)

20130610220121-barca.jpg
Fa tres anys, per mitat de maig, Gata va viure una festa barcelonista amb totes les de la llei. Van portar les cinc copes guanyades pel F.C. Barcelona a Gata, van vindre diredctius i exjugadors, veterans, va ser les noves d’argent de la Penya Barcelonista de Gata. En tres articles ho publicava:
 
Iª part: Els quatre presidents
 
Els socis i simpatitzants del Barça van viure ahir per la vesprada i per la nit una jornada especial. LES 6 COPES GUANYADES PEL F.C.BARCELONA van estar exposades a la seu del carrer Sant Miquel i van ser passejades pel poble de la seu a l´Ajuntament. En distints articles aniré al llarg d ela vesprada i la nit posant els moment que es van viure per l´aficció "culé" a 48 hores de saber si el Barça serà campió, si fa els deures i ben fets demà diumenge front el Valladolid al Nou Camp.

Començant pel 25 Aniversari de la Penya Barcelonista de Gata, la fotografia que els vaig fer als QUATRE PRESIDENTS QUE HAN ESTAT AL LLARG DELS 25 ANYS. Es van fotografiar davant les rèpliques de les sis copes de la temporada anterior a la seu de la Penya. Fent història el primer president va ser Juan García Borrell (1985-1993) -a la foto és el segon per l´esquerra-. El segon president va ser Domingo Grimalt Casas (1993-2001) -a la fotografia és el quart per l´esquerra-. El tercer president va ser Juan Pedro Jorro (2001-2009) -a la fotografia és el primer per l´esquerra. Finalment, encetant aquest període des de 2009 i 2010 l´actual president Josep Ginestar i Salvá, que a la fotografia apareix en traje, tercer per l´esquerra. 

IIª part: Recepció oficial 

Després de ser rebuts a la Penya, directius del Barcelona i de la Penya de Gata així com molts penyistes de penyes de la Marina Alta i valencianes van desfilar pels carrers de Gata, de la seu fins a l´Ajuntament on l´alcaldessa els esperava, junt al regidor d´Esports i altres membres de la Corporació. A la fotografia poden veure´ls posant amb les sis copes. En el centre l´alcaldessa Ana Maria Soler i el vicepresident del F.C. Barcelona i futur candidat a president, Jaume Ferrer. També està l´actual president de la Penya de Gata, Josep Ginestar i Salvá, directius del Barcelona relacionats amb les penyes, regidors de Gata i el ex-jugador Julio Alberto (el de més a la dreta de la fotografia).

Si punjen als números poden veure dos fotos més. A la primera, el passeig de les copes pel carrer La Bassa. Encapçalava el passacarrer la Copa d´Europa, que era portada per Manolo i Peixero. A la segona fotografia, Jaume Ferrer rep de l´alcaldessa una placa commemorativa de l´event esportiu i social.

IIIª part: ...I Manolo va portar la Copa Champions

Tanque ací un apartat de la festa barcelonista, que correspon a l´Aplec de Penyes Barcelonistes de la Marina Alta i província de València que es va fer a Gata, commemorant el 25 aniversari de la de Gata.

El capítol de hui està dedicat a un home que s´ha guanyat a pols l´amistat de molts gaters. D´origen cordobés, va xafar aquestes terres per feina. Benidorm i La Vila coneixen bé les seues primeres feines, fins que la tasca d´operari de servei de neteja el va portar per Gata. La seua perspicàcia d´anar coneixent carrers i gents bé li va valdre i molt per presentar-se a la plaça de policia al poble. I ara és un gater més compromés amb el seu poble, valga la redundància, la seua professió i amb la seua gent. A més d´altres que ara no venen al cas, té com a aficció en el temps lliure el futbol. No hi ha que oblidar que ell va ser un dels fundadors dels partits entre pares/mares i xiquets, que segueix entrenant a la cantera del Gorgos Club de Futbol i que de quan en quan dona sorpreses als xiquets, junt amb la directiva de l´equip local, com la més recent de portar als xicons a veure el partit Hércules-Córdoba, que per cert va guanyar i per golejada l´equip alacantí a l´equip de la seua terra i ells (directiva, Manolo i els xicons) ho van viure al camp i de quina manera.

Aquest personatge i més coses és Manuel López, al que tots coneixem popularment com Manolo el policia. Però passe a la notícia. Manolo és "culé" fins la mèdula.  I amb gran emotivitat em feia arribar divendres nit, ell personalment, aquest comunicat d´agraïment a la directiva de la Penya Barcelonista. Diu textualment:

"Hui ha estat un dia gran per als barcelonistes del poble. S´ha fet l´encontre de 45 penyes valencianes. Ha vingut el vicepresident Jaume Ferrer, l´ex-jugador Julio Alberto i l´Avi del Barça, junt a altres directius...i han portat les sis copes guanyades.  Una passada el passacarrer pel poble fins l´Ajuntament, amb música i tot. He tingut la fortuna de que la directiva de la Penya de Gata, a la qual pertany, m´haja invitat a portar la Copa de la Champions amb una altra persona -eixa altra persona era Andreu el peixero, de família culé també-, quasi res..."
 

Per això deixem que la imatge parle per si sols. Manolo no va deixar passar l´oportunitat de fotografiar-se amb les sis copes a la seu barcelonista de Gata. He posat amb Manuel López un model, representant a tots els aficcionats, socis i simpatitzants de la Penya i el Barça, que viuen i senten els colors blau i grana del seu equip.

Com deia al principi, tanque un apartat, perquè aquesta nit pot hi haure més. Ara caldrà esperar deu hores (són les 11 del matí del dia decisiu) per fer la segona part d´eixa apoteosi amb el Campionat de lliga a la butxaca o si per contra caldrà resignació i acceptar que el Madrid ha estat el just guanyador. Aleshores, caldrà buscar la notícia a l´altre barri...el del Real Madrid.

FONT: Publicació al blog, dies 15 i 16 de maig de 2010.



ARTICLE DESTACAT: INAUGUREN LES INTERVENCIONS A LES VORERES DEL RIU GORGOS, AL VIAL I AL RAVAL (Publicat el dia 14-5-2010)

20130609185511-inauguraparc.jpg

Una obra municipal important es va inaugurar fa tres anys i un mes. Els parcs del nou vial i nou pont i el raval es van obrir al públic. Recollia la informació aquell dia 14 de maig de 2010. Ara us reproduïsc el text i la foto que vaig posar aquell dia:

"L’alcaldessa de Gata Ana María Soler Oliver i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Juan José Moragues, han inaugurat hui la intervenció que s’ha dut a terme en les voreres del riu Gorgos per al condicionament i recuperació mediambiental de la zona. A més de diferents membres de la corporació municipal.

L’acte ha comptat amb la presència d’alcaldes i regidors de la comarca, representants de l’empresa constructora Cyes i d’agrupacions locals. L’acte ha començat amb la firma al llibre d’Or de l’Ajuntament de Gata per part del President de la Confederació Hidrogràfica del Xùquer. En acabar, s’han traslladat a la zona del carrer Sant Josep on s’han beneit les intervencions pel rector N´Alberto Caselles i s´ha descobert una placa. Després han visitat la nova zona d’esplai. La visita ha seguit per la zona de l’Arrabal on la pluja ha fet acte de presència, i on també s’ha descobert una placa i s’han realitzat els diferents parlaments.

Francisco Franch, de la CHJ, ha sigut l’encarregat d’explicar en què han consistit les obres de condicionament i recuperació mediambiental de les voreres del riu Gorgos. Juan José Moragues ha destacat que l’actuació s’emmarca dins la “política mediambiental del govern de l’Estat que consisteix en l’aproximació dels recursos natural als ciutadans, per al seu coneixement i disfrute”. També ha explicat que la tasca de l’Ajuntament comença ara per mantenir els nous parcs.

Per la seua part, Ana María Soler ha recordat que el resultat ha sigut la suma de l’esforç que han realitzat tant la confederació com diferents corporacions i el suport dels veïns.

Les obres, que es van iniciar a març de 2008, s’han dut a terme per l’empresa Cyes, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros i han afectat tant a la marge dreta del riu com a l’esquerra. A la marge dreta s’ha realitzat un passeig delimitat per murs, diferenciant zones d’estància i passeig amb un superfície total de 4600 m2,i zones de plantació vegetació autòctona a més de la conservació de diferents edificacions del segle XVIII (aljub, corral, ...). A la marge esquerra el passeig i els miradors que s’han realitzat afecten un 1600 m2 de superfície. Es tracta d’un projecte del Ministeri de Medi Ambient, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dins el Programa Agua, cofinançat al 70% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional."

FONT: Article publicat al blog el 14-5-2010.



ARTICLES DESTACATS: COM ERA GATA AL 1932, ANY DE LA REPÚBLICA ? (Publicat al blog l'11-5-2010)

Va ser altre article destacat, en el qual detallava la vida gatera al 1932, any republicà. El vaig publicar el dia 11 de maig de 2010. Ací teniu tot el text:

"Ens interessem hui per escorcollar com estava el poble, com es vivia l´any 1932, any de república, a Gata. Hem pogut esbrinar d´ací i d´allà i em fet un resum.

AIXI ESTAVA EL POBLE:

La Plaça de l´Església era encara Plaça de Mercat, ja que el mercat no passà a la Plaça Nova fins 1933. Precisament, el 21/3/1932 s´acorda pel Ple col·locar una vorera de "portland" a la Plaça en construcció i adquirir el "bordillo" de pedra necessari per a la prolongació del carrer del Doctor Gómez Ferrer.

En 1932 encara no hi havia pont urbà sobre el riu Gorgos. El 30/3/1932, el ple prorroga en vuit mesos la possibilitat de que els veïns interessats en la construcció d´un pont, puguen portar a terme la referida construcció. També es demana edificar a la Plaça de l´Hostal i al lloc anomenat antigament "de les Roquetes".

La gasolineria de Gata estava front a la caserna de la Guàrdia Civil, a l´Avinguda Marina Alta, aleshores Avenida de Canalejas, ubicada en el "kilómetro 89, hectómetro 1". En 1939, passada la guerra civil, la carretera de Silla a Alicante, passaria a dir-se Avenida del Caudillo. "Hay una expresión de deseo y conveniencia para los interesados de esta población de que no se quite el aparato distribuidor de gasolina...dada su situación", deia el plenari.

A la Plaça de Don José Canalejas, hui Plaça d´Espanya, sabem de l´existència de "un pino frente a una fachada", perquè en 1934 es sol·licita al Consistori poder arrancar-lo.

El 2 de gener de 1932 es realitza una instància en la qual es sol·licita l´ autorització per instal·lar una almassera o molí d´oli en un solar que posseeix al carrer prolongació de la del Doctor Gómez Ferrer. El 7 de març es dona autorització per a l´almassera, sempre que complixca amb les prescripcions higièniques. Però abans que procedixca a l´enderrocament de la que hui en dia té al mateix carrer, ajustant-se a l´al·lineació o rasant del planol de la població.

ELS REGIDORS:

La Corporació de Gata que presidia l´alcalde Julián Monfort Leyda tenia com a tinents d´alcalde a Miguel Mulet Vives i Gerónimo Monfort Signes. El regidor síndic era José Espasa Mulet i la resta d´edils: Fernando Arabí Martí, Vicente Borrell Signes, Vicente González Caselles ("Vicente la música"), José Mulet Borrell, Senén Pons Mulet, Matías Signes Monfort, Miguel Torres Monfort i Emilio Monfort Mulet. El secretari de l´Ajuntament era Martín Mengual, també advocat de la població. El jutge municipal era José Pedrós i el fiscal Vicente Mulet.

LES SESSIONS PLENÀRIES:

Els regidors en Ple es reunïen en 1932 els dissabtes a les 9 de la nit. A partir del 5 de desembre passaran a celebrar-se els plens a les 8 de la vesprada.

SINDICATS AL POBLE:

Gata comptava amb un Sindicat Agrícola Gatense. A l´any següent es formava la Societat "Trabajadores del Campo". També hi havia un Sindicat de Regs de la partida "Senies".

RELACIÓ DE COMERÇOS I ESTABLIMENTS *

"Abacerías" (4): Vicente Font, Vicente Mulet, Vicente Pedro i Francisco Torres.

Oli (Premses i molins) (5): Vídua de José Arabí, Bernardo Mulet,  José Mulet, Antonio Pedro i Sindicat Agrícola Gatense.

Espardenyeries (7): Francisco Mulet, Antonio Font,  Miguel Moncho, Onofre Mulet, Bernardo Oliver ("Bernat El Pelut"), Onofre Signes i Antonio Soler

Banquers (2): Fills de Julián Monfort i Antonio Salvá.

Barberies (8): Juan Coloma, Juan Pedro, Miguel Rodríguez, Francisco Salvá, Juan Bautista Signes, Jaime Signes, José Signes i José Torregrosa.

Carbonería (1): Miguel Soria.

Carneceries (6): Jaime Arabí, Antonio Diego, José Marsal, Vídua de Marsal,               Francisco Oliver i José Signes.

Fàbriques de canastes de vímet (2): Monfort Soler y Cia. i  Pons Monfort y Cia.

* Segons Alberto Molina ("Guía de Alicante y su provincia").

INFORMACIÓ: Plens Municipals i llibre: "Guía de Alicante y su provincia".



ARTICLES DESTACATS: NOMS DELS CARRERS DE GATA A LA REPÚBLICA (Història Local) (Publicat al blog el 9-5-2010)

20130607210102-carrerbisbe.jpg
El dia 9 de maig de fa tres anys publicava un altre article d’història local, referents a tots els canvis de noms que el plenari va posar als carrers amb motiu de la segona república espanyola. Ací teniu l’article textual:

"Hui diumenge 9 de maig porte al blog el canvi de denominacions dels carrers de Gata, a causa de la instauració de la II República Espanyola (1931-1936), extret dels plenaris municipals de l´Ajuntament de Gata. És història de fa tres quarts de segle. Al plenari de 31 d´octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuación de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

Fotografia: Carrer del Bisbe Servera, que se li va nomenar "Francisco Alcaso"

Font: Plens municipals. Arxiu Municipal. Ajuntament de Gata."

FONT: Article publicat al blog el dia 9-5-2010. 



ARTICLES DESTACATS: LA VIDA PARROQUIAL FA 75 ANYS (Arxiu Parroquial-Història religiosa) (Publicades les tres parts els dies 6, 7 i 8 de maig de 2010)

20130606102816-alejo.jpg

La sèrie de ARTICLES DESTACATS del blog ressalta ara alguns dels articles publicats aquell maig de fa tres anys, segon mes de vida del blog del CRONISTA DE GATA. En tres parts, que ara publique tot junt, vaig publicar aquest article de història religiosa, de dades que es pden trobar a l’Arxiu Parroquial i que formen part, com no, també de la història local:

PRIMERA PART:

"Dins la sèrie de Història Local porte hui al blog l´article de "La vida parroquial fa 75 anys" -I-. Extret dels llibres de l´Arxiu Parroquial, aquesta és una part de la història religiosa de Gata molt interessant ja que ens transporta al temps que relata

L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA DE GATA DE GORGOS EN 1935, conforme al que es disposava en el B.O.A.V. de 1-10-1932. N´Alejo Sendra Tarrazó -que apareix a la imatge oficiant l´eucaristia- va fer l´informe el 13 de juny de 1935. L´informe es va fer, lògicament, en castellà. Jo simplement l´he traduit ajustat al text. Per la seua llargària es posarà en tres dies: dijous, divendres i dissabte.

LA PARRÒQUIA: Titular: Sant Miguel Arcàngel. Data d´erecció: No consta, havia Rector en ella l´any 1578. De provisió ordinària. Categoria: Ascens de 1ª.

LA FELIGRESIA: 900 cases reunides i 63 diseminades. Parròquies colindants: Pedreguer, Xàbia, Teulada i Xaló. Arxiprestat de Dénia. Partit judicial de Dénia. Província d´Alacant. Administració de correus amb gir postal i paquets postals. Telègraf i telèfon. Població agrícola i industrial. Es fabriquen capells fins de palla, gèneres de punt i cadires de vímet. Hi ha 1.100 veïns, amb 4.228 ànimes.

ESGLÉSIES I ORATORIS: Església parroquial, ermita en el mont calvari i oratori públic a la partida de Benitzaina, propietat de Na Rosa Mulet Monfort. Totes aquestes esglésies estan servides per la parròquia.

RELÍQUIA: Té la parròquia la relíquia de la Santa Creu amb autèntica.

CASA RECTORAL: Situada a la Plaça Major, junt a l´Església parroquial. Fou ocupada part d´ella durant algun temps únicament per Antonio Diego Durá, fins que en virtud del juí de desmantellament (deshaucio) cel·lebrat a Dénia el dia 13-3-1879 a instàncies del Rector regent En Francisco Martínez Benito desalojà i deixà lliure la casa Abadia el referit Senyor Antonio Diego Durá.

RENTES: El "párroco" té una consignació de 2.000 pessetes amb el descompte del 10% a l´actualitat. Actualment percep 773 pessetes anualment en concepte de habers passius. Els emoluments anuals per drets d´estola i peu d´altar és d´igual quantitat amb tendència a baixar per la ruïna econòmica que ve des d´alguns anys patint aquest poble.  

RECTOR "PÁRROCO": N´Alejo Sendra Tarrazó.  

VICARIS ("COADJUTORES"): Corresponen dos. A l´actualitat sols hi ha un En Blas Llopis Mayans, natural d´Oliva, fill de Domingo Llopis Llorca i de María Mayáns Sabater, de 62 anys, cursà un any d´ampliació en Filosofia i sis de Sagrada Teologia al Seminari de València. Fou ordenat de prevere el 21-3-1896 i prengué possessió d´aquesta Coadjutoria a primers de Novembre de 1910. Habita en el carrer del Calvari -hui és Carrer Signes- número 6. Viuen amb ell la seua germana Isabel Llopis Mayáns i les seues nebodes María i Teresa García Llopis." 

SEGONA PART:

Continuant amb la sèrie de tres capítols iniciada ahir sobre L´ESTAT DE LA PARRÒQUIA EN 1935, proseguim la traducció fidel al text escrit pel rector regent N´Alejo Sendra Tarrazó, del qual torne a portar una fotografia, en aquesta ocasió predicant dalt la trona, hui ja desapareguda....

MISSES: Es diuen diàriament dues misses i tres, els diumenges i dies festius. El nombre dels qui escolten Missa diàriament és de 300 i en els dies festius al voltan de 2.500.

PENITÈNCIA I EUCARISTIA: Complixen amb el precepte pasqual anualment uns 630 homes i 1.600 dones. Comulguen diàriament 130 dones, semanalment unes 300 i en les festes principals unes 500 dones. Mensualment uns 30 xiquets.

PRIMERA COMUNIÓ: Als xiquets s´admet als set anys a la primera Comunió. Cada any comulguen per primera vegada uns setanta xiquets. Anualment es cel·lebra per això una festa especial i solemne el dia del Santíssim “Hábeas Christi” i cada mes en la Missa conventual del primer diumenge es fa una Comunió general de tots els xiquets que han rebut la primera Comunió.

MORALITAT I MALES LECTURES: No hi ha escandals greus que mereixen nomenar-se. Es llegeixen habitualment: cinc Diaris de València; quinze “Debate”; sis ABC; setanta semanaris El Buen Amigo, Hoja misionera; quaranta “Provincias”; sis “El Pueblo” i setanta “El Mercantil valenciano”.

CATECISME: Tots els diumenges de l´any es té el catecisme dels adults amb nombrosa assistència de dones principalment. Homes són contats els que assisteixen al Catecisme. El catecisme dels xiquets es té tots els dies per la nit, des del mes de Novembre fins maig o Juny en el qual té lloc la Primera Comunió, i ja des d´aleshores deixen d´acudir els xiquets des d´immemorial. Assisteixen diàriament el Catecisme uns doscents. Per a preparar als xiquets a la Primera Comunió es dedica tot el mes d´Abril cada any.

CONFRARIES, GERMANDATS I ASSOCIACIONS PIADOSES: Confraries: Virgen del Rosario, que és la més antiga, i la de la Virgen del Carmen. Germandats: Venerable Orden tercera de S. Francisco de Asís i Venerable Orden Tercera de la Virgen del Carmen, establerta en aquesta parròquia el mes de Maig de 1932. Associacions piadoses: Hijas de María i Sagrado Corazón de Jesús o Apostolado de la Oración. Està aprovada la Congregación de la Doctrina Cristiana i s´acompleix el que està disposat al Reglament de la mateixa, aprovat pel Reverendíssim Prelat. La Congregación del Santísimo Sacramento no està fundada per complir-se els seus fins pel Apostolado de la Oración. Es procura fomenter-les totes i que els joves de ambdos sexes s´inscriguen en els més apropiats al seu estat i condició.

DEVOCIONS: Es fomenten les devocions piadoses, com l´exposició, que es cel·lebra tots els dijous, fent l´Hora Santa, la visita al Santíssim Sacrament, Via Crucis, Sant Rosari, Mes de Maig, i altres semblant com Set Diumenges, Primers Divendres, Mes de Juny i d´Octubre, i l´exercici de les Maries dels Sagraris Calvaris el quart diumenge de cada mes, amb comunió general a la Missa conventual i exposició Major per la vesprada.

TERCERA PART:

Conclou en aquest article tot el resum de "La vida parroquial...de 1935": ...

FUNCIONS RELIGIOSES: Es celebren cada any: Festes de S. Antoni Abat, Septenari dels Dolors, Verge del Rosari, Inmaculada Concepció, Sagrat Cor de Jesús, Verge del Carme i Santíssim Crist. Es celebren a més les següents funcions: Hora Santa o dijous eucarístics, set diumenges de S. Josep, Quaranta Hores de Carnestoltes, la Santa Quaresma, els Primers Divendres de mes, Primers Dissabtes de mes; exercicis vespertins de la Confraria del Rosari, Filles de Maria, Apostolat de l´Oració, Maries dels Sagraris Calvaris, V.O. Terceres de la Verge del Carme i de S. Francesc d´Asís, els diumenges tots de l´any per ordre d´antigüitat. El mes de Maig, el de Juny i el d´Octubre; el novenari a la Verge del Carme el mes de Juliol i el de les ànimes el mes de Novembre. A més es celebren els Exercicis de l´Octava del Hábeas amb la funció eucarística per la vesprada, el Via Crucis els Dimecres i Divendres de Quaresma, el cant del Diví ofici el Dijous Sant i l´Hora santa solemníssima, amb orquestra, després del sermó, a les deu de la nit d´eixe mateix dijous; i una funció eucarística solemníssima el dia primer d´any per la vesprada; i la “sabatina” tots els dissabtes lliures de l´any.

OBRES SOCIALS:  No hi ha obres socials informades de l´espíritu de l´Església Catòlica i són difícils de promoure pel fracàs d´un sindicat catòlic que deixà molt per pagar. Hi ha un sindicat de llauradors que no ofereix perill algun al paréixer per a la causa catòlica, i la Unió General de Treballadors del camp que està agonitzant.

LLOCS DE GAUDIMENT: Hi ha dos cinemes en els qual no domina cap tendència. No hi ha centres de corrupció o perversió de costums.

ESCOLES: Hi ha tres escoles unitaries de xiquets i altres tantes de xiquetes i una de pàrvuls.

ARXIU PARROQUIAL: Està situat a l´església junt a la sagristia. Existeix en ell, a més de l´índex o catàleg del mateix arxiu, l´inventari dels objectes de cult, el de béns eclesiàstics, el llibre de comptes de fàbrica, el de Misses manuals, un exemplar del Codi, de l´últim Concili Provincial, els estatuts Sinodials, la col·lecció completa del Butlletí eclesiàstic i demés documents.

FUNDACIONS PIADOSES: Algunes hi ha, però de poca importància. Es conserven en l´arxiu còpies d´aquestes fundacions, aprovades pel Reverendíssim Prelat. En l´arxiu existeix el llibre de fundacions i es procura portar degudament.

A la composició, les tres fotografies que publicava a les tres parts fa tres anys.

FONTS: Arxiu Parroquial. // Publicació al blog els dies 6, 7 i 8 de maig de 2010.



ARTICLES DESTACATS. Fotografia antiga nº 17 (publicat el 4-5-2010)

20130605092229-camplacag.jpg

Aquella fotografia també impactava, donat que el campanar no estava alçat i la imatge era molt antiga, fent inclús mercadet a la Plaça de l’Església. Per això la pose hui com a "Article destacat". Al publicar-la el quart dia de maig de fa tres anys, deia textualment:

"Hui 4 de maig porte al blog la fotografia antiga del

CAMPANAR SENSE ALÇAR I MERCAT A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

La fotografia té molts detalls per a fixar-se. Els forats on estaven les campanes i que hui en dia estan buits. El campanar que no estava alçat. Es va alçar en 1963. Observeu les campanes, sobre tot la lateral i la frontal. Es fa mercadet a la Plaça de l´Església. Es va deixar de fer quan es va obrir la Plaça del Mercat, després Plaza 18 de Julio i ara Plaça Nova. Finalment, observeu que no estava la font.

FONT: Publicació al blog del 4-5-2010.



ARTICLES DESTACATS: Fotografia antiga nº 17 (publicació de l’1 de maig de 2010)

20130604223517-creualcolaes-copia.jpg

( PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Continuant amb la sèrie d’articles destacats, comence el record de maig de 2010. El primer dia publicava una altra fotografia antiga ja coneguda, però sempre interessant, la de la creu que després es plantaria dalt de les Alcolaes. Ací teniu el text d’aquell dia:

PUJADA DE LA CREU PELS JOVES DE GATA (1963)

Des de la Plaça de l´Església fins la muntanya d´Alcolaies, molt a prop on després va ser el Camp de Tir de Colom i ara és zona de vol dels avionets teledirigits, els joves de Gata van pujar d´aquesta manera com es veu a la fotografia la creu.  Era l´any 1963 i el motiu de posar la creu era que es celebrava l´arribada de la Missió dels Pares Franciscans a Gata. Al capdavant i pel mig podem reconéixer algunes cares, com la de Don Francisco Costa o més major, Fermín allà al fons a l´esquerra de la foto. Podeu anar mirant i descobrint caretes.

La monumental creu es veu davant de l´església. Es pot veure Ca la Datilera i tot el personal expectant. Al pas dels anys, la creu resistia allà dalt, darrere les escoles, fins que un temporal d´aigua i vent va acabar tombant-la a terra.

Comenta Jaume Costa, sobre la creu:

"Tenia 8 anys i m'en recorde com un ensomi, la creu la feren amb uns pins del pinar dels Felius. Els dies d'abans, el homes es feren unes torxes amb pals, un pot i fils de cotó remullats amb petroli per acompanyar la creu. Jo i ma mare vegerem la processó des de la terrassa de ma casa, com un seguit de llumetes pujava Alcalaies amunt fins el cim del costat del camp de tir de colom, on va romandre temps, fins que es corcà la creu. Allí pujavem el xiquets i ens balancejavem amb les cordes i ens penjaven d'ella. Les cordes van servir per plantar-la."

FONT: Foto propietat de Justo Signes. // Publicat al blog l’1-5-2010.



ARTICLES DESTACATS. Fotografia antiga nº 7: la Plaça Nova, quan era Plaza 18 de Julio (publicat el 20-4-2010)

20130603231745-placanovaabans-copia.jpg

(PODEU FER LA IMATGE MÉS GRAN, PUNXANT ACÍ)

Aquella postal ha quedat com un document històric de com estava el pis de la plaça abans de ser estropejat, de com es veia des de dalt d’algun balcó on es va fer la foto. Titulava "La Plaça Nova quan era Plaza 18 de Julio". Pel significat que té la fotografia, el pose com article destacat. Deia textualment:   

"Seguim amb la sèrie que a tanta gent li agrada del blog, la de les fotografies antigues. El lema ja el sabeu: Cada dia una fotografia antiga, fins que no n´hi haja cap més o...em canse. Tot pot passar...Però ara seguim amb molts d´ànims. Porte hui al blog la fotografia de

LA PLAÇA NOVA QUAN ERA PLAZA 18 DE JULIO

No podem perdre detall d´aquesta magnífica postal. Ja no la tornarem a veure així d´empisada al centre de la plaça. A punt de començar les festes patronals, banderes a l´aire. El "palquet" on actuaven les orquestres al mig. Podeu observar els tamanys del ficus i de les palmeres i comparar-les amb ara. ¡¡ Què records!!. A la dreta la pared del Cinema Casablanca (hui supermercat Mas y Mas). Al fons no estava el bloc de pisos i si la casa que tancava el carrer. A l´esquerra podem apreciar encara patis, com el que estava el tramusser o el peixero. Però sobre tot, tornem a recordar-ho, mireu el paviment, com l´explanada d´Alacant i altres explanades conegudes, que ens l´han robat a tots els gaters."

FONT: Publicació al blog el dia 20-4-2010. 



ARTICLES DESTACATS: "LA CASETA DE LA LEPRA" DE GATA DE GORGOS (1892): un llatzeret precedent del sanatori de Fontilles (Publicat el 20-4-2010)

20130602143928-retorlepros.jpg

Tinc publicats, bé al programa de festes o bé al blog, molts articles respecte a aquesta edificació que pareix que semble ser encara a tretze anys del segle XXI tema tabú. Ací teniu aquell articvle que vaig publicar aquell 20 d'abril de 2010.

"LA “CASETA DE LA LEPRA” DE GATA DE GORGOS (1892): un llatzeret precedent del sanatorio de Fontilles. La seua construcció fou impulsada pel “rector leprós”, En Juan Martínez Blasco.

El segon article de la sèrie d´Història Local ens transporta vuit anys abans de començar el segle XX. Gata tenia gent que patia la lepra. No estava construit el sanatori de Fontilles a Vall de Laguar, mancaven 17 anys i hi havia escampats per la Marina Alta distints llatzarets, un d´ells el de Gata.

La població de Gata de Gorgos conserva en un dels seus montículs propers al vial que uneix el carrer Sant Josep amb el nou pont urbà, una construcció centenària que s´anomena popularment “la caseta de la lepra”. A la partida Planetes, fou fundada en 1892, per En Juan Martínez Blasco, rector qui portà una vida prou semblant al Pare Damià i més a prop de nosaltres al Pare Ferrís (Fontilles).

La “caseta” de Gata fou un precedent del sanatori de Fontilles, que s´obrí en 1909. La de Gata fou un de tants llatzerets que a finals del segle XIX i inicis del XX, poblaven les dos Marines i donaven acolliment als pobres leprosos dels distints pobles. Un testimoni que visità Gata i el llatzeret, descobrí l´any de la seua fundació, als vuit anys d´estar a Gata el “rector leprós”, com també se li anomenava a Martínez Blasco.

Aquell testimoni anava relatant com era el llatzeret: “levantado en la pendiente del vecino monte separado de la población por una rambla. La puerta guarnecida y chapeada de hoja de lata. El corredorcillo, el huertecito que hay detrás y aquellos aposentos, a la sazón vacíos y desmueblados”.

Altre testimoni més recent, que hui ja no és entre nosaltres, Vicente Caselles, em contava: “Cada finestreta era una habitació”.  A la “caseta” resten hui deixalles d´una xemeneia, la paret principal i una “hornacina” exterior. “Hi havia un Sant Llàtzer, de rajoletes”, deia Caselles. Amb el pas del temps i al caure el sostre, nombroses restes han quedat soterrats.

Segons varis testimonis, la “caseta” quedà destruïda en 1918, “ya que puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habilitado leprosos, y así evitar que se habite la casa”, això deien en un dels plenaris, els polítics d´aquells dies.

Ara l´equip de govern actual té, entre altre dels seus projectes poder restaurar-la i condicionar-la per a poder ser un alberg natural,…a més de poder ser un record històric del poble. No hi ha que oblidar que per una quantitat simbòlica ha passat a ser patrimoni municipal aquesta parcel·la on s´ubica la Caseta de la Lepra.

“El rector leprós”, En Juan Martínez Blasco

En el mes de novembre de 1884, el rector Juan Martínez Blasco “amante de los pobres y leprosos”, prengué possessió del curat de Gata. Contava aleshores 53 anys d´edat. Martínez va nàixer a Cerdà (València) en 1831 i va morir el 21 de gener de 1900. Estigué regint la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos des del 6 de desembre de 1884 fins a juny de 1898.

A aquet poble hi hauria de “contraer la enfermedad precursora de su muerte”, “fuera herpes o verdadera lepra”. Precisament el capítol III del llibre “Caridad Heroica”, que es conserva a la biblioteca metgessa del sanatori “Sant Francesc de Borja” de Fontilles, a Vall de Laguar, dins d´aquesta comarca de la Marina Alta, està dedicat a “D. JUAN MARTÍNEZ BLASCO, CURA PÁRROCO DE GATA (1900)”. El llibre està datat en 1904.

L´Arxiu Parroquial de Sant Miguel Arcàngel de Gata també conta breument la seua vida. A Gata va estar durant 14 anys. Al llarg d´aquest temps es va fer la primera reforma important del temple parroquial (1884) i es construí la ja nomenada Casa Llatzeret per als leprosos, coneguda més tard com “Caseta de la lepra”. Adquirí una nova custodia daurada per a l´església, que encara es conserva (1885) i beneí el nou cementeri parroquial (1886), hui ja desaparegut i convertit en un parc infantil, també abandonat i inutilitzat. Al 1886 també s´amplià i es decorà, per primera vegada, l´ermita del Crist del Calvari.

El rector En Juan Martínez “nunca tuvo el menor asco en visitar a los pobres leprosos de esta localidad, consolándolos y socorriéndolos copiosamente, según sus fuerzas”. La idea fixa, fins la seua mort, d´aquest rector fou “la de su amada Gata”.

Quan vingué a prendre possessió de la feligresia de Gata “se encontró con una iglesia abandonada, pobre y completamente destartalada” i fou aleshores quan, entre altres obres, derribà altars vells i construí altres nous, d´estil modern; decorà l´altar major amb el seu titular, Sant Miguel; va fer un cor de gran capacitat; eixamplà la sagristia i l´altar-sagrari i construí una abadia magnífica, edificada de planta, que es la que hui existeix.

Aquest personatge clau a la història religiosa de la població “era de estatura alto, fornido, salud fuerte y robusta, trato distinguido, exquisita educación, sencillo y candoroso, noble y generoso, afable, bondadoso y risueño. Consagrado a su ministerio, le gustaba el esplendor y magnificiencia del culto. Tuvo renombre de orador, predicó miles de sermones y varias cuaresmas en distintos pueblos de la diócesis”.

Entre “el socorro de los pobres y en las obras del culto, no sólo consumió todos los emolumentos de su trabajo ministerial, sino también el patrimonio que heredó de sus padres”.

La malaltia li obligà a deixar la parròquia en maig de 1898 i d´ací marxà al Hospital Provincial de València i després al Asil de Sant Joan de Déu, a Barcelona. El 21 de gener de 1900 “entregó plácidamente su espíritu…”.

Una gran manifestació de dol constituí l´ofici a l´església parroquial de Gata, el 29 de gener de 1900, als vuit dies de la seua mort, a la Missa de “requiem” celebrada a les set de la vesprada. El poble de Gata tenia, per aquell temps, 3.967 ànimes.

Amb els cants del mestre organista Gaspar Rosello, presidiren el dol el rector-regent José García; l´alcalde-president de Gata, José Signes Diego; els regidors de l´Ajuntament, el jutge municipal i “demás notabilidades del pueblo”.

Diuen les cròniques que “las campanas no dejaron de doblar un momento por su alma”. 

DADES I DOCUMENTACIÓ:

Article: “Juan Martínez Blasco “El cura leproso”. Miguel Vives Signes. Programa Libro de fiestas 1995. Gata de Gorgos.

Llibre “Caridad Heroica”, Colonia-Sanatori Nacional “San Francisco de Borja” de Fontilles (1904).

Arxiu Parroquial de Gata. Quadre de rectors-regents.

Testimonis orals arreplegats

A la fotografia, fotografia del retor Juan Martínez Blasco, que trobem al llibre "Caridad Heróica" a Fontilles (1904).

FONT: Publicació al blog del dia 20-4-2010.



ARTICLES DESTACATS: Fotografia antiga nº 4 (publicat dia 17-4-2010)

20130601215558-donescosintfa4.jpg

Ja vaig publicar a aquesta nova sèrie de "Articles destacats" la primera fotografia antiga i hui porte la nº 4 també al blog. Era d'un grup de xiques cosint al carrer Calvo Sotelo (hui carrer Signes). Era l'any 1947. La pose perquè per a mi té un record molt especial i va ser com un xicotet homenatge a ma mare, que ix a la fotografia. Ho vaig dir a la introducció. Ací teniu tot el text i la foto:

"Continuant amb la sèrie de fotografies antigues, hui dissabte pertoca una instantània de grup de dones. Vull fer un xicotet homenatge a ma mare Ana (Anita Canyetes), que apareix a la fotografia, perquè precisament la instantània està presa a la casa on després va ser dels meus pares i la de la meua infantesa i joventud. La fotografia és un

GRUP DE XIQUES COSINT AL CARRER CALVO SOTELO (HUI SIGNES)  (1947)

Pròpia de l´època i preparant-ho tot per a la posterioritat. No em digau que no van estar xules posant. Està presa el 7 de maig de 1947. Estant cosint, brodant, planxant, preparant patrons. La paret del fons és de pedra perquè és el corral de la casa i hi ha dos retrats, un de José Antonio i l´altre de Franco, també estava la cosa preparada segons ens explica Teresa Bernat, a la qual li agraïm i molt els comentaris. Els monyos i els vestits són de les xiques de mitjan segle XX. Plantades vegem a Maria Bernat, Rosa Gil, ma mare Anita Canyetes i Rosario. Sentades estan: Angelita (Al Quartel), Teresa Bernat al centre i Rosa Senent a la dreta. Hi ha que dir que totes les xiques eren fadrines. La casa la va llogar Teresa Bernat perquè en aquella època estava deshabitada i ensenyava a cosir, una vegada s´havia tret el títol de modista a València. Ensenyava a més de les xiques que ixen a la fotografia a gent del poble veí de Jesús Pobre."

FONT: Article publicat al blog el 17-4-2010.



ARTICLES DESTACATS: HI HA ALTRES GATES: GATA (CÁCERES) I CABO DE GATA (Almería) (Article publicat al blog el 17-4-2010)

20130531223022-gatacaceres.jpg

Seguint amb la sèrie que recopila i recorda aquells articles i reportatges que crec van ser importants a primeries del blog, trobem aquesta documentació que fa referència al topònim GATA i els llocs que el trobem a Espanya.

Ací teniu tot l’article:  

"La capçalera d´aquest blog diu "CRONISTA DE GATA -ALACANT-". Explicaré breument perquè he posat Alacant. Hi ha una altra GATA i per això les distingim. Aquella està a la regió d'Extremadura, província de Cáceres, a la Serra de Gata. Aquesta nostra d´Alacant es diu "de Gorgos", per passar el barranc que li anomenem riu Gorgos. Hi ha finalment, un Cabo de Gata a la província d'Almeria (Andalucía).

GATA (CÁCERES): L´ajuntament de la Villa de GATA disposa d´una pàgina web molt bonica. Dalt teniu un detall del poble. Pose l´enllaç per si voleu fer-li una ullada ja que és la nostra homònima espanyola (http://villadegata.org) i algun dia es podrïen arribar a agermanar els dos pobles. Sabem que va estar de turisme per ací l´alcalde d´aquella Gata ja fa uns anys però allò no va cuallar. A banda de Gata a la mateixa comarca està el poble de VILLASBUENAS DE GATA i el de ROBLEDILLO DE GATA. Parlant de la Gata extremenya dir que els seus habitants es diuen "gateños". Té una superfície de 94,18 kilòmetres quadrats i vora 2.000 habitants. La villa de Gata està ubicada al NO. de la província de Cáceres, en plena Sierra de Gata. La villa de Gata (Cáceres) té un patrimoni arquitectònic impressionant. Finalment dir que la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de Gata també disposa d´una pàgina web interesant: http://www.sierradegata.es

CABO DE GATA: A més del conegut CABO DE GATA, des de 1987 està el PARQUE NATURAL DEL CABO DE GATA-NÍJAR, un parc marítim-terrestre primer d´aquestes característiques a Andalucia. El FARO DE CABO DE GATA data de 1863. El Cabo de Gata és una barriada que pertany al municipi d´Almeria. Es troba en l´extrem oriental del mateix a 28 kilòmetres de la ciutat. Té una població de 1.375 habitants, ampliant-se notablement a l´estiu. La barriada de SAN MIGUEL DE CABO DE GATA es troba immersa en el Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar. Es troba sols a dos kilòmetres de les Salines de Cabo de Gata i a 7 kilòmetres del Faro de Cabo de Gata."

FONTS: Wikipedia (http://es.wikipedia.org). Pàgina web ajuntament de Villa de Gata (Cáceres). FOTOGRAFIA: Ajuntament Villa de Gata.



ARTICLES DESTACATS: MÉS DE MIG SEGLE DE XIQUETS EXPÒSITS A GATA (1853-1915) (Article publicat al blog el 16-4-2010)

20130530181626-esglecampa.jpg

Continue amb la nova sèrie dels articles més destacats que tinc publicats al blog, al llarg dels tres anys i quasi dos mesos des de que començara allà pel 10 d’abril de 2010.

L’article que ens ocupa és de història local i el vaig publicar el dia 16 d’abril de 2010. Us pose tot l’article textualment:

"De l´Arxiu Parroquial. Per Miguel Vives Signes, Cronista Oficial de Gata. Comence ací una sèrie d´articles de la nostra història local. Política, religió, societat, costums, el pas del temps al poble de Gata."

El primer article és un treball d´investigació de l´Arxiu Parroquial. Tracta sobre els xiquets expòsits batejats entre els anys 1853 i 1915.

El Diccionari català-valencià-balear de l´Institut d´Estudis Catalans defineix expòsit com infant abandonat en lloc on pugui esser recollit”. En altre lloc llegim: expòsit-a.: “dit de l’infant exposat en un lloc públic cercant que algú el reculli, posat al torn d’una casa de beneficència”. Existia a Barcelona al segle XIX, la coneguda com Casa de Maternitat i Expòsits.

“Antigament, baix el llinage d’Exposit quedaven aquells que la caritat recollia, sense més preguntes”, diu en el seu article de LAS PROVINCIAS “L´albada de l´Expòsit” Vicent Ramón Calatayud (divendres, 31 de març de 2006). Precisament l´origen del cognom EXPÒSIT el tenim en aquestes persones.

 Mitjançant els Llibres Parroquials (Llibre Índex 1852-1952); Quinque Libri i els corresponents de Batejos, Matrimonis i Defuncions que es guarden a l´Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, podem comptabilitzar els xiquets expòsits del poble, al llarg de 62 anys, des de 1853 fins a 1915.

A Gata també hi va haver EXPÒSITS. Escollim aquest període on a la parròquia es batejaren expòsits, alguns dels quals van morir sent albadets.  En total van ser 41 expòsits batejats, 24 dels quals van ser soterrats sent albadets.

Els noms que posaven als expòsits eren molt diversos i quasi tots portaven el sobrenom de “San Miguel”, donat que es batejaven a aquesta parròquia on l´arcàngel és titular. En el bateig d´alguns expòsits s´especificava “de padres no conocidos”.

Relació de bateigs de xiquetes i xiquets expòsits de Gata, extreta dels llibres parroquials. Cal fixar-se en els noms i cognoms que els posaven al batejar-se, alguns d´ells força curiosos:

1853: ANA MARÍA DE SAN MIGUEL.

1854: VICENTE DE SAN MIGUEL (mor i es soterrat com a albat).

1855: JUANA DE SAN MIGUEL.

1860: NICOLÁS DEL ARCÁNGEL SAN MIGUEL, RAFAELA DE SAN MIGUEL i  JOSÉ DE SAN MIGUEL (aquests dos últims soterrats l´any 1861, sent albadets).

1861: AMBROSIO DE SENA DE SAN MIGUEL i ANA MARÍA DE SANTA ANA (soterrada, sent albat).

1862: MIGUEL SANTO (soterrat l´any 1864, sent albat), ANTONIO MIGUEL i EUSTAQUIO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat).

1863: TELESFORO DE SAN MIGUEL (soterrat sent albat), TRINITARIO DE SAN MIGUEL i SEBASTIÁN DE SAN MIGUEL ARCÁNGEL.

1864: MARÍA TERESA DE SAN MIGUEL, ISABEL DE SAN MIGUEL (soterrada sent albat el mateix any) i ANTONIA DE SAN MIGUEL (soterrada l´any 1865, sent albat).

1865: RIGOBERTA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any), FRUCTUOSA FAMORCA (fa referència al poble del mateix nom de la Marina Baixa, que limita amb Castell de Castells –Marina Alta-) i DOMINGA DAROCA (fa referència al poble de Daroca –Terol-).

1867: RAIMUNDO REBOLLO.

1869: LAMBERTO LORA i NICOLASA NIEVES (soterrada l´any 1870, sent albat).

1870: AMBROSIO ABLITAS (soterrat el mateix any).              

1871: JAIME PROFUNDO i NORBERTO AURORA (soterrats tots dos el mateix any, sent albats).

1872: PEDRO TELMO.

1873: MARÍA DE LAS ANGUSTIAS DE SAN MIGUEL i JOSÉ MARÍA DE RIBERA (soterrats els dos el mateix any, sent albats).

1874: GERMANA GEA (soterrada l´any 1876 sent albat).

1875: ÁNGELA BRÍGIDA DE LOS ÁNGELES, VALENTÍN SALVADOR i MARÍA DOLORES DE SAN MIGUEL (soterrats aquests dos últims el mateix any sent albats.

1878: GERTRUDIS GAETA i JOSÉ GALBERO (aquest expòsit d´Alacant, de San Nicolás, soterrat sent albat).

1880: DOMINGO DAROCA (soterrat sent albat).

1884: ANTONIO JOSÉ DE SAN MIGUEL.

1890: JUAN DE SAN MIGUEL (soterrat el mateix any sent albat).

1894: DESAMPARADOS DE SAN MIGUEL (soterrada eixe mateix any sent albat).

1908: SALVADORA VICENTA MARÍA DE SAN MIGUEL (soterrada el mateix any, sent albat).

1915: GERMANA GEA.

Poques notícies tenim del casament d´aquets xiquets expòsits. Sols, a 1893 figura a la Fulla 7 v del Llibre de Matrimonis (163 v al Llibre índex), la unió matrimonial eclesiàstica de JOAQUÍN ESPOSITO, solter, amb MARÍA SOLEDAD AULIA, també soltera.

Excepcionalment, moren dos xiquetes expòsites l´any 1943: MARÍA PILAR GÓMEZ, Nº 3 (Fulla 115) i MERCEDES, Nº 9 (Fulla 117).

FONT: Arxiu Parroquial, església Sant Miquel Arcàngel, Gata. Article del blog, publicació: 16-4-2010.



ARTICLES DESTACATS: Primera foto antiga, construcció del Pont d'Alcolaies (Publicat 14-4-2010)

20130529092635-pont.jpg

El dia 14 d’abril de fa tres anys vaig tenir l’ocurrència d’encetar la sèrie més llarga i més constant, fins ara, del blog de CRONISTA DE GATA, la de "Fotografies antigues (Gata en el record)", que ja en tinc publicades 1.133. Algunes fotografies que formen ja part del col·lectiu històric de Gata, es mereixen ser articles destacats, com aquesta.

Aixina era el text:

"Comença ací, una nova secció, la de fotos antigues, la de Gata en el record. De tot el material recopilat per aquest Cronista, aniré posant dia a dia si es pot les fotos i intentant explicant-les el millor possible.Foto 1: PONT DE LES ALCOLAIES EN CONSTRUCCIÓ (1933-1936).Ara molts xiquets passen diàriament pel pont dit també de les Escoles. Abans de la guerra no existia.  Des de 1933 a 1936 està datada la seua construcció. Fou un enllaç molt import enre la partida Alcolaies i la resta del poble, per salvar el riu Gorgos i l´únic pont urbà fins a fa uns quants anys. El 26 d´octubre de 1933 fou declarat d´utilitat pública, donat que anava a ser un enllaç i accés obligat entre el casc de la població i el solar oferit i acceptat per a emplaçament del grup escolar, que seria inaugurat un quart de segle més tard. A la fotografia vegem als treballadors que van participar en la construcció, dalt del cos central del pont. Al fons es poden observar algunes cases del Raval i les penyes del riu.La fotografia va estar publicada a un BIM de l´Ajuntament de Gata. Era propietat de María Pilar Costa Signes i deixada a la redacció del BIM per Vicente Caselles".

Podeu tornar a gaudir de la bella estampa, del pont que dilluns per la vesprada cara a la nit va suportar tones de pedra gel, per la pedregada, i que un 12 d’octubre de fa sis anys, 2007, va aguantar milions de metres cúbics passar pels seus pilars.



ARTICLES DESTACATS: QUAN MONTGÓ ES POSA EL CAPELL...PICA ESPART I FES CORDELL (Publicat 14-4-2010)

20130529002247-montgoad.jpg

El dia 14 d'abril de 2010 vaig publicar dos articles seguits que conformaven un sol refrany i dels que sempre poden ser vigents, com ahir mateix i inclús com quasi hui que s’ha emboiregat aquesta vesprada, però al final s'ha fet lluent el cel i el Montgó. Ací teniu els dos articles junts.

La primera part que escrivia era esta:

"Dilluns, festa popular de Sant Vicent. El temps ja no va poder aguantar més amb sol i bona temperatura. Va anar canviant al llarg de tota la vesprada l´oratge. Gata no va ser una excepció. La fotografia va ser presa a migdia i ens recorda aquell refrany tan cert que els avantpassats deien al mirar la serralada més volguda que sempre tenim al front del poble, la serra del Montgó. Deien els vells: "Quan Montgó es posa el capell...pica esprat i fes cordell". Diumenge es va posar i ben clar el capell la muntanya Montgó. La foto està presa des de la Vall dels Rogets."

La segona part deia:

"El temps va anar canviant i el Montgó també va anar canviant d´aspecte. Ahir dimarts va ploure i es van arreplegar entre 15 i 20 litres ací al poble. La humitat torna a estar present. Aquell núvol que feia de "capell" sí que va ser premonitori. També hui dimecres continua la inestabilitat. Torna la frescoreta i estarem pendents de l´atre refrany popular "Abril, aigües mil". Aquesta fotografia està presa des de la Vall de Capità, entre els termes de Dénia i Xàbia, però de propietats de gaters. Podem veure en primer terme, un cep que comença a voler traure els seus brots."

FONT: Fotos i text publicats al blog el dia 14-4-2010. 



ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: BERENARET DE PASQUA (Publicat 11-4-2010)

20130527222130-festaberenar2010.jpg

Esperant per a posar-vos les imatges de l'àlbum de la pedregada de hui dilluns 27 de maig, seguisc completant els articles de la jornada.

Sabeu que la nova sèrie de ARTICLES DESTACATS...al pas del temps intentarà recordar els que més van sonar, es van comentar pel poble. Hui toca recordar la festa del Berenaret de Pasqua del dia 11 d'abril de 2010. La festa que cada any s’organitza el segon diumenge de Pasqua tenia el seu racó informatiu aquell 11 d’abril, segon dia del blog. Ara recordem amb el text i les fotografies de la composició -les mateixes que vag publicar- aquell "festot" a la Plaça  Nova, per l’abril de fa tres anys.

"El Casal de Gata Jaume I de ACPV, les penyes de futbol Barcelonista i Valencianista i la Colla de Xirimiters de Gata han organitzat una gran festa popular per commemorar el segon diumenge de Pasqua. A la tercera va la vençuda i tant. Un dia preciós per tal de ser gaudit per les 550 persones que hi participen al tradicional "berenaret de Pasqua", el típic i tradicional menjaret d´aquest temps. Posteriorment actuarà Pep Gimeno ’el Botifarra’ i el grup «Pas de Quatre», que formaran el plat fort musical de la jornada. La festa s´iniciava a les 11 hores amb un passacarrer amb els xirimiters i tabaleters que recorren el poble acompanyats de les exhibicions de la «Muixeranga». Cap a les 13 hores seguirà la festa a la Plaça Nova amb el menjar preparat pel grup de joves cuiners que demostraran els seus habilitats amb els calders i el foc. Després de les postres començarà l´actuació de Pep Gimeno ’el Botifarra’, que repetirà després de l´èxit de l´any passat que, malgrat la pluja torrencial i fer-se al pavelló semicobert del Grup Escolar, es concentraren ja unes 300 persones. Aquest any es supera eixa xifra. A la festa el músic de Xàtiva presentarà el nou disc «Te’n cantaré més de mil». El grup de música popular «Pas que Quatre», de la Marina Baixa, actuarà per a fer ballar a tots.""A la fotografia presa aquest matí a les 10.30, els organitzadors i cuiners preparaven l´esmorzaret abans de preparar el berenar. Els acompanyen el regidor de festes i l´alcaldessa." "Ací us pose tres fotografies en altres tres entrades que resumixen el què va ser la festa a la zona d´esplai del centre del poble i que hi ha que reivindicar més vegades, la Plaça Nova. La festa del berenaret del segon diumenge de Pasqua. Els protagonistes van gaudir de la festa, gastronòmica, popular i musicalment."

Us pose dos imatges d'aquell dia, publicades al blog.

PUBLICAT AL BLOG L’11-4-2010.



ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: COMBREGAR DELS MALALTS (Publicat 11-4-2010)

20130525230222-combregar.jpg

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 11-ABRIL-2010: ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA.

El segon dia del blog, és a dir, el dilluns 11 d’abril de 2010, coincidint amb el dia de Sant Vicent Ferrer de fa tres anys, publicava un article de costumari religiós. Ací teniu la segona part del text que explica bé aquest costum del COMBREGAR DELS MALALTS, donat que la primera va desaparèixer, coses de la tècnica i la informàtica:

"Avui diumenge 11 d´abril, Vuitena de la Pasqua es recorda a Gata un antic costum religiós: el COMBREGAR DELS MALALTS. Encara es conserva aquesta tradició al poble de CASTELL DE CASTELLS, que aquest matí a les 10 començava el recorregut pels carrers d´aquell poble de l´interior de la Marina Altai tot seguit es feia la processó de l´Eucaristia. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a les dues fotografies que acompanye a l´escrit. La primera es pot veure de prop la comitiva, amb els portadors del palis i el senyor rector (Un dels germans Castelló Quilis) portant el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. La segona s´aprecia més el conjunt, amb el senyor vicari, l´altre germà Castelló Quilis i els dos escolanets. Les dues fotografies estan preses a l´antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d´Espanya. Es pot apreciar al fons la fàbrica del Molí.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l´eixir al carrer."

(Les dos fotografies són les mateixes que en dos articles publicava aquell dia. Les va fer mon pare Vicente Vives als anys 40 del segle XX)



Archivos

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris