EL CRONISTA...FA UN ANY: 28 de juliol de 2010
Ací teniu, sols per a recordar, l’únic article de l’any passat, tal dia com hui:
- EREN FESTES: LES REGINES DE 1973, 1974, 1975; INFANTILS DE 1970, 1980.
Ací teniu, sols per a recordar, l’únic article de l’any passat, tal dia com hui:
- EREN FESTES: LES REGINES DE 1973, 1974, 1975; INFANTILS DE 1970, 1980.
Estem just a un mes d’acomiadar aquesta secció, ja que la vaig començar el 28 d’agost de 2010. Des del 29 d’agost farem una altra sèrie, possiblement com deia un usuari recordant que va passar al món tal dia.
Hui celebrem a SANT VÍCTOR i a SANT SANSÓN, entre altres sants.
SANT VÍCTOR I fou papa. Era africà de naixement. Va posar a totes les Esglésies la festa de Pasqua al diumenge següent immediat a la Pasqua jueva. Era cap a l’any 200 d.C.
SANT SANSÓN de Dol va morir a Dol (França) l’any 565. Fou abad i bisbe. Propagà per Domnonia l’Evangeli i la disciplina monàstica, que havia aprés a Gales de l’abad Sant Iltudo.
Pel que fa al refranyer, us en pose dos de juliol:
SI NO REGUES PEL JULIOL, TOT L’ANY EL CAMP SE’N DOL.
DÉU ENS GUARDE DE MAIG POLSÓS, I DE JULIOL I AGOST PLUJÓS.
FONTS: www.santopedia.com i altres.
Hui deixem les fotos antigues de les festes per centrar-nos en una foto antiga escolar. Era el curs 1955-1956. Els xiquets de Don Joaquín estaven a l’estació. Es van fer la foto al "moll". Podeu veure la grua que encara hui està allí. Al fons es veu perfectament la Casa Roja; el barri del Tossalet i la pujada del Calvari. Encara no estava fet el nou Grup Escolar, ja que aquest es va inaugurar el dia de la festa major -6 d’agost- de 1958.
Per a no perdre detall de la programació de festes patronals 2011, en honor al Santíssim Crist del Calvari aniré sempre dos dies per davant de la festa i us posaré els actes de dos dies també. La portada del programa de festes serà el logotipus que identificarà la programació. El podeu veure en menut a l’esquerra.
Per això hui toca començar i recordar alló de "Quin no fa la vespra, no fa la festa".
De manera quasi telegràfica aniré posant hores i actes. Així ja sabeu de què va. Perquè els gaters diguent-los la primera entrà matí o el festival ja saben de què es tracta. Són molts anys.
PROGRAMA NO OFICIAL: DIJOUS 28 JULIOL. Nit de l’assaig
22.30 h. Esplanada, Palco del festival, assaig quintà infantil.
23 h. Carrer Teulada. 1ª i 2ª eliminatoria truc. Organitza: FUTBOL SALA FEMENÍ DE GATA.
23.30 h. Esplanada, Palco del festival, assaig Quintà major 2011.
PROGRAMA JA OFICIAL: DIVENDRES 29 JULIOL. Nit del festival.
10 h. Carros i cavalls al camp de futbol antic. Quintos infantils i majors.
11 h. Entrà de la murta, carrers de Gata. Dolçaina i tabalet.
12 h. Salves -vint-i-quatre- al Santíssim Crist.
13 h. Volteig de campanes. Inici de les festes 2011.
19.30 h. Calvari. Ermita. Novena, últim dia. Baixada del patró, quintos infantils i majors del 2010. Acompanya la banda i dolçaina i tabalet. A la Plaça de l’Església: espectacle de PIROFANTASIA, de Carlos Caballer.
22.30 h.: Plaça Nova. Concentració de quintets i quintos 2011, dames i regines 2010, visitants, festeres dels pobles veïns.
23.30 h.: Festival presentació i elecció quinta major infantil 2011. Sorteig dames i i Regina infantil.
Mentre es vota a les majors, actuació de l’orquestra BELLÍSSIMA.
Proclamació de Dames i Regina Major 2011. Focs artificials.
Per finalitzar, Orquestra BELLÍSSIMA.
FONT: Programa, Comissió de Festes 2011.
(A la foto podeu veure a alguns membres de la quinta 83 "Al Miau" ballant dalt de l’escenari amb els artistes. Pel decorat de darrere amb columnes sembla ser el festival).
Ja estem quasi en festes. Estem damunt de festes com diríem ací a Gata. Barraques i palcos preparats. Senyals posades per la Policia Local per als passacarrers, l’entrà de la murta, campionat de truc, processó de baixada del patró i festival, tot això entre dijous i divendres.
I seguim amb la història. Ara ens centrarem amb els artistes del festival. Abans era molt cotitzat l’artista o el grup, els cantants de moda que venien al Festival. Quina diferència dels primers anys de festival als grans cantants i ara als espectacles més econòmiques. Perquè també hi ha que dir-ho estem en plena crisi i això afecta a la butxaca de les comissions.
Mirem els extrems. El primer festival de 1970 va ser a base d’artistes i cantants locals i comarcals. Enguany, 41 anys més tard, el Festival 2011 tindrà l’actuació de l’Orquestra LA BELLÍSIMA. L’any 1971, primer anys de les dues dames d’honor majors, va ser el Festival popular. Igual que 1972. Arriba 1973 al nou emplaçament de l’Avinguda de la Pau i comença la desfilada d’importants cantants. Eixe any són Georgie Dann i Rosa Moreno. A l’any següent, Jairo i Dolores Vargas "La Terremoto". 1975 està en blanc en quan a artistes grans. Es repren el costum en 1976, any que vénen Luciana Wolf i Dani Daniel. L’altre any 1977 té com a novetat no bons cantants i si el començament de les regines infantils...i així podríem ressenyar gran cantants, com el Dúo Dinámico, Rocío Dúrcal, Manolo Escobar, Francisco i altres. Després es va passar a espectacles amb grups que eixien de concursos televisius, que formaven orquestres...fins arribar a hui.
Us pose els articles que eren notícia l’any passat per ara:
- NOVA SECCIÓ FESTERA: 41 REGINES MAJORS DE FESTES I 34 REGINES INFANTILS. A la foto menuda del costat dret teniu la foto de la primera regina, Sara Mahiques que ja vaig traure l’any passat.
- FESTES: PROGRAMA DE LA REVETLLA AL CRIST, 5 d’agost.
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 27 de juliol ( I ).
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 27 de juliol ( II ).
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -105-.
SANT CELESTINO va ser papa. Conegut com Celestino I va morir a Roma l’any 432. Es preocupà de que l’Església es mantinguera en la verdadera fe iampliara els seus límits, instituí l’episcopat a Gran Bretanya i Irlanda y va promoure la celebració del Concili d’Éfeso, en el qual es condenà a Nestorio i es saludà a Maria com a Mare de Déu.
SANT SIMEÓN Estilita. va morir a Antioquía -Siria- l’any 459. Era monjo. Durant molts anys vixqué sobre una columna, per aixó rebé el sobrenom d’Estilita. La seua vida i tracte amb tots van ser admirables.
Pel que fa al refranyer us en pose dos relacionats amb juliol:
PEL NOVEMBRE ES CULL EL NAP QUE PEL JULIOL S’HA SEMBRAT.
ON TOQUEN AL FEBRER CALAMARSADES, AL JULIOL PEDREGADES.
FONTS: www.santopedia.com i altres.
Fa 30 anys que van ser quintos i com hui anem de festivals, he recuperat aquesta fotografia en la qual es veu a la quintà de 1981 allí dalt l’escenari. Les xiques amb els seus vestits blancs, els xics posats també impecables. Aquell any va ser regina Amparo Coloma, que havia presentat l’any anterior el festival amb mi. Hi van actuar el Dúo Dinámico i Conchita Bautista. Però mireu quines caretes i contrasteu amb la foto de quintà d’enguany feta a la Rana, que ja posava l’altre dia en un altre article. I es dien quinta "El Jònec".
Abans de refrescar la memòria històrica, dir-vos que estem pràcticament ja damunt de les festes patronals de Gata, l’any previ del 250 aniversari de l’arribada del Crist a Gata i de la construcció de l’ermita. Poc es diu del tema, però poc a poc anirem entrant en matèria...És el sisé dia de novena a la pinada de l’ermita. La il·luminació festera està ja quasi a punt. Com sempre...que poques al carrer Teulada i moltes al carrer Costera del Grup Escolar. Ésel costum. Clar allà fan més coses, encara que pel carrer Teulada sols siguen dos vegades que passa el Crist. I fa gràcia sempre allò de "Festival 2011" enguany i canviant sempre el final. Per això hui us parle d’una primera part de FESTIVAL DE REGINES.
L’any passat resumia totes les regines que hi havien passat per les festes de Gata. Ara en són 42 regines majors, des de 1970 a 2010 ambdós anys inclosos. Divendres dia 29 el poble traurà la que farà 43. D’això de "el poble traurà" hi hauria molt que parlar. Algun dia ho parlem si us agrada el sistema de traure a la regina de festes o no. Gata en eixe aspecte té la seua idiosincràsia única a la comarca. Uns diuen que hi ha que respectar-la, altres que estem antiquats. Vosaltres que digueu...
Bé, cal recordar que la primera quintà que va utuilitzar la fòrmula del Festival i a la Plaça 18 de julio, hui Plaça Nova va ser la quintà de 1970, que els xics es van triar a la seua regina. I jo dic: "Per què no es va seguir eixe camí?. I ja sabeu qui va ser la primera regina de festes major de Gata: SARA MAHIQUES. Els dos anys seguents, 1971 i 1972, encara es va fer a la Plaça 18 de juliol i crec recordar que s’en portaven els espectadors a casa el cartró amb les candidates, es feia presentació al cinema d’estiu i després es tornava un altre dia a votar.
L’any següent 1973 va ser una illa en els llocs del festival. Es va fer a l’Avinguda de la Pau, al mateix lloc que es fa el Palau d’Herodes a la festa dels Reis Mags. Aquell any cantaven Georgie Dann amb l’última cançó de l’estiu i Rosa Morena i el seu "pavo". I el doctor Payá i Salvá pujaren a l’escenari. Eren altres temps.
L’any 1974 torna a ser novedós. La cinquena regina es trau ja a l’esplanada del Grup Escolar. Sabeu qui va ser el mantinedor, que pocs ha tingut Gata i pocs pregoners, la qual cosa s’havia també de reivindicar per a la festa. Li donaria més realç. Puix com dic, sabeu qui era, Tomás Valcárcer, un foguerer alicantí dels millors.
L’any 1977 s’incorporen a la festa els menudets, els quintets. Com va ser la primera votació de la primera regina infantil?. Com es ara, per sort. I tots contents. Hi hauria que fer-se també amb la major així i fóra d’agafar eixes manies i eixes "campanyes" prèvies a les votacions.
Recorde que l'any 1980 vam presentar el festival Amparo Coloma (que sigué regina l'any següent i que la veureu a l'entrada de les fotografies antigues) i jo. L'artista era Manolo Escobar. No va voler que l'entrevistara i això que era la primera vegada que venia a Gata. Anècdotes. La regina de festes va ser Pepita Palonés. Ho recordeu?.
A la fotografia podeu veure el moment de pujar totes les festeres a l’escenari. Pel que es veu i darrere hi ha cases seria encara a la Plaça 18 de juliol, possiblement l’any 1971.
(Demà parle dels artistes dels festivals, abans i ara).
A la tanda americana el guanyador absolut fou Vicent "Barranqui"
M’arriba des de l’ajuntament (Gabinet de premsa) la fotografia millor que la que vaig publicar, per això us la pose. El nom del patrocinador el teniu dalt. També tot el text. Recordeu que el Motorclub Gata, amb la col·laboració de les regidories de Festes i Esports, va celebrar divendres 22 de juliol el III Dirt Track Festival House Vila de Gata amb un gran éxit. A l’acte acudí nombrós públic per gaudir de la velocitat i l’espectacle que ens oferiren els participants.
A més contarem amb la presència de pilots reconeguts internacionalment com el cas de Sergio Gadea, pilot que competeix en l’actualitat en la categoria de 125 c.c amb l’equip de Paris Hilton, i Xavi Fores, que ha participat en el mundial de Moto2 amb el Team Aspar.
Es disputà una primera carrera entre els pilots on el podium final fou en primer lloc per Vicent “Barranquí”, el segon per Kyle Smith i el tercer lloc per Dani Rivas; a la tanda Americana el guanyador absolut fou de nou Vicent “Barranquí”.
FONTS: Text i foto Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.
El diari LAS PROVINCIAS (La Marina) torna a publicar hui un nou capítol de l’enrevesat tema del sou de l’alcaldessa. Titula el diari: "La alcaldesa de Gata cumple un mes sin sueldo, pese a estar en el Ayuntamiento". Diu l’article, al que podeu accedir amb aquest enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20110726/marina/alcaldesa-gata-cumple-sueldo-20110726.html que fa un mes i dos dies que es va apuntar a l’atur.
Seguix el mateix problema: qui està perdent?. EL POBLE.
Recorde hui les publicacions de l’anya passat al blog del CRONISTA de Gata:
- PER QUÈ NO UNA NIT POÈTICA AL SANTÍSSIM CRIST ?. Si recordeu, l’any passat vaig recitar al paratge de la Font de la Bóta, a Castell de Castells. Ací al costat dret teniu la foto de l’any passat.
- SANT VICENTET DE TEULADA VISITA GATA.
- GATA AL BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVINCIA, hui 26 de juliol.
- DEMÀ DIMARTS, 27 DE JULIOL, PLENARI ORDINARI.
- FESTES: IDEES PER A NOVES SECCIONS.
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 26 de juliol. ( I ).
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 26 de juliol ( II ).
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -104-.
Els pares de la Verge María, SANT JOAQUIM i SANTA ANNA. Aprofite per felicitar a tots els "Joaquins" i "Anes" del poble, que en són molts i moltes. Un record especial per a mare, a la que no oblidem mai, per haver-nos donat la vida i haver-nos criat i orientat en la saviesa de la
vida. Ara ja té continuació del seu nom amb la seua néta, de la qual cosa n’estaria molt contenta.
Tornant als sants de la onomàstica de hui, la festa dels pares exemplars de la Mare de Déu es celebra en molts llocs. Santa Anna és festa a l’antiga ermita de Benissa a la partida del mateix nom. És la patrona de Fleix a la Vall de Laguar. Els dos noms, Joaquim i Anna, es van conservar gràcies als primers cristians.
Pel que fa al refranyer, també la santa més popular dels dos, Santa Anna, té els seus. Us en pose dos que també fan referència a l’avellana:
SI PLOU PER SANTA ANNA, PLOU UN MES I UNA SETMANA I OMPLI L’AVELLANA.
PER SANTA ANNA PINTEN LES AVELLANES, I PER LA VERGE D’AGOST JA ESTAN MADURES.
FONTS: www.santopedia.com i altres.
La foto de hui correspon al dia. Abans, ja fa temps, el Festival de presentació de les festeres de l’any es feia el dia de Sant Jaume perquè era festa. Va començar a la Plaça Nova l’any 1970. Els quintos es van elegir a la seua regina. Després vindrien uns anys de festivals a eixa plaça i sols un any, el de Rosa Morena i Georgie Dann va passar a fer-se a l’Avinguda de la Pau sols un any i de seguida al lloc de hul l’esplanada del Grup Escolar.
Quan es feia el festival a la Plaça Nova era habitual veure aquest grup de musics. Però a la foto estaven en un festival benèfic, tal vegada al cine. Al centre, la cantant Mari Carmen Aguilar interpretant una cançó. Li acompanyaven a les guitarres Jaime "Cabellos" -primer per l’esquerra-, Juan Roselló i Pedro Pineda -a la dreta els dos- i un altre guitarrista.
Compte enrerre. Al final d’aquesta setmana estarem ja en plenes festes. Sols resta fins dijous per la vesprada per a viure moments importants de pre-festa i fins a divendres migdia per a que oficialment comencen les festes patronals, en honor al Santíssim Crist del Calvari. Mentres bullen els casals i es preparen els palcos (ja estan instal·lats a l’Avinguda d’Alacant), mentre els operaris electricistes disposen les bombetes de la festa, allà dalt a l’ermita dia a dia va fent-se la novena...i hui és el cinqué dia.
Hui us parlaré del Programa de la Festa dels Fadrins de l’any 1954, perquè el vocabulari utilitzat, el valencià escrit tal com es parlava, i les dites que es gastaven, no tenen perdua (el pose textualment):
"FESTA D’ELS FADRINS": A tots els fadrins i fadrines de Gata
"Ja tenim damunt el dia que tots estavem esperant. El dia que mos tenim que divertir com a tortugues. Procureu pasaro lo millor que puga ser i olvidarvos del mildeu, que dies com este s’en voran pocs.
Per lo tant per a qu’es feu l’ànimo y conegueu el programa, vos el referim a continuació:
Pel matí:
A les 6.- Despertà, per a qu’es desperteu, an tambor i donsaina, petardos i atres trons.
A les 8.- Desayuno. Podeu mentxar carneta i embutit, que no es dia d’anar jugant ni estalviant, sino pendre bons aliments de moltes vitamines perque el dia se presenta molt mogut.
A les 10.- Tota la joventut del poble deurà estar en la plasa de la Iglesia, per a donar pas i acompañar a misa a la primera Autoritat, a la que deuran respetar tot el dia, si no volen tindre un disgust.
A les 11.30.- El Sr. Alcalde, des de un balcó de la plasa, ben situat a la sombra, en instalació microfónica, es dirichirá al poble en masa y, acte seguit, el nou Alguasilpublicará el bando donant la orden del día y que auran de cumplir tots a rajatabla.
A les 12.- Tot el mon a fersen cuatre. Es permitirá agarrar mix cachirulo. Si algú l’agarra sanser, qu’eu disimule o será sancionat per faltar a les normes de bona conducta...".
Us pose la portada del programa de festes de 1954, ja històric i molt simpàtic.
(Demà acabaré el programa amb els actes de la vesprada).
La Gran Enciclopèdia catalana (Barcelona 1974, 1987) conté al volum 11 (felip-gee) pàgines 504 i 505 els vocables "GATA" i Gateta. Del segon sols diu -pàgina 505- que és un barri de Gata (Marina Alta).
Del primer conté tota la descripció, un quadre sinòptic i una fotografia pressa des de la muntanya de les Alcolaies.
Us pose la transcripció de la definició de GATA i llegiu-la com si estiguereu, clar està als anys 70, ja que l’Enciclopèdia està feta al 1974 i actualitzada fins 1997. Podeu veure la diferència amb l’actualitat:
"Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes). Una bona part del terme (902 ha) és inculta. L’agricultura (1.132 ha) és gairebé tota de secà; la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses. La indústria de la llata de margalló (cabassos, capells, estores, etc) que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps; de l’espart hom feia cordam.
A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medul·la i canya d’origen tropical, en nombrosos tallers. Aquesta indústria, que ocupa el 38 % de la població activa, li ha permès de
trencar a partir del 1960, l’estncament demogràfic en què es trobava des del 1900. LLigat als municipis turístics veïns, s’hi ha desenvolupat el sector dels serveis, mentre que l’agricultura va perdent pes. El poble (4.979 h. agl i 98 h. diss [1981], gaters; 78 m. alt) és a l’esquerra del
riu de Gorgos, prop de l’estratègic coll de Gata, per on passen la carretera i el ferrocarril d’Alacant a Dénia.
L’església parroquial (Sant Miquel) és obra del s. XVII; el 1535 havia estat erigida en parròquia, que s’independitzà de Dénia. Era lloc de moriscs de la fillola d’Ondara; tenia 160 focs el 1609. Fou possessió dels ducs d’Almodóvar del Río. Té com a annex el barri de Gateta."
L’article està escrit per [VMR/JEC]. que són les inicials de Vicent Maria Rosselló i Vercher i Josep-Emili Castelló i Traver.
A la sinopsis que hi en un rectangle vertical, ens posa l’evolució de la població des de 1860 a 1991 i és la següent: 2.520 h en 1860; 3.967 h. en 1900; 4.228 en 1930; 4.437 en 1960; 5.037 en 1961; 4.959 en 1991. Pel que fa a la població disseminada era del 4 %. L’extensió: 20,3 km2. La densitat de població: 244,3 h/km2. Les demarcacions històriques a les que pertanyia Gata eren: Governació de Xàtiva (dellà Xúquer) fins el 1707 i Governació (corregiment) de Dénia (fins el 1833).
A la fotografia: Vista parcial de Gata, presa des del carrer Alcolaies. Al fons, asoma el Montgó.
FONT: Gran Enciclopèdia Catalana. Veu Gata.
Us pose els articles que van ser notícia tal dia com hui l’any passat:
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 25 de juliol.
- DES DE DEMÀ...NOUS ARTICLES DE FESTES.
- POESIES A LA FONT DE LA BÓTA, A CASTELL DE CASTELLS.
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -103-.
Felicitacions des del blog a tots els Jaumes, que a Gata n’hi ha un muntó, i als Santiagos, que també n’hi ha. Abans era festa per ser el patró d’Espanya. Ara a la Comunitat Valenciana no ho és. Abans cómençaven este dia les festes del Crist, ara no. I a més...recordant al "showman"
valencià Monleón podem dir allò de "El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat...".
Pel que fa al sant, SANTIAGO EL MAJOR era apòstol de Jesús. Naixqué a Betsaida una aldea d’Israel i va morir l’any 44 a Jerusalem màrtir. La solemnitat de l’apòstol Santiago, fill del Zebedeo i germà de Sant Joan Evangelista, ens recorda que ell amb Pere i Joan van ser testimonis de la transfiguració i de la agonia de Jesús. Decapitat poc abans de la festa de
Pasqua per Herodes Agripa, fou el primer dels apòstols que rebé el martiri.
Hi ha algun refrany del dia de Sant Jaume. Us en pose dos:
SI PLOU PER SANT JAUME, LA TARDOR ES PREPARA.
EL BON NAP, PER SANT JAUME HA D’ÉSSER NAT
FONTS: www.santopedia.com i altres.
La foto que hui porte al blog va eixir a un programa de festes. Al seu peu posava que era el primer any que es va fer ofrena de flors al Crist, a les festes. Com s’acosten les festes procuraré que totes les fotos, fins el 8 d’agost siguen d’aquesta temàtica, sempre que es puga comptar amb alguna imatge festera. Posava al programa que era l’any 1957. Pot ser una data a tindre en compte. Festers i festeres anaven de passacarrer. Les festeres portaven el típics i tradicionals rams de flors. La primera parella que es veu són els germans Paco i Pepica Caselles ("Llebra"). Podeu veure que encara s’utilitzava la "teja i mantilla" i el vestit de la festera era negre, com de majoralessa.