També coneguda a Gata com "la Mare de Déu de les alfàbegues"
Al "Cancionero Alicantino" de Salvador Seguí es recull el "Canto de La Paloma" que es cantava la vespra dins l’església
Al llarg d’aquest cap de setmana, de hui dissabte fins dilluns i dimarts inclús, tractaré de donar-vos a conéixer la història de la "Mare de Déu dormida", la "Mare de Déu d’Agost" o "Mare de Déu de les Alfàbegues" a Gata.
És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del Cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.
L’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per la Excel.lentíssima Diputació Provincial d’Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l’Institut d’Estudis Alacantins.
De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata.
Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós.
Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d’Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.
Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.
Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n’hi ha.
Em serveix d’interlocutora la senyora Tonica la Sariera, que als seus 94 anys es un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïsc la deferència.
Tractem entre els dos de reviure aquella vesprada de la festa de l’Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d’Agost, que de totes les formes s’anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple.
La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (de nom científic "ocinum basilicum"), que hui encara perduren a l’altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma.
Hi ha que recordar que l’església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d’una persona devota, inaugurà l’orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.
Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer "Qui no fa la vespra, no fa la festa", el Tio Vicent l’organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.
Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d’una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina.
Hui en dia, l’any 2011 del segle XXI, Gata conserva encara la festa de les alfàbegues. Les dones que durant tot l’any han estat cuidant aquestes plantes que envolten d’un aroma especial l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata, les portaran aquestos dies per adornar l’altar.
Menudes i grans, redonetes, altes i baixetes. Totes juntes fan un armoniós quadre. Una junta de voluntàries, vestixen a la Mare de Déu gitada amb les millors arracades, i aquesta presideix l’altar.
(Demà coneixereu part de la lletra del cançoner)
(Publica al seu blog el CRONISTA DE GATA Miguel Vives Signes)
