Demà dijous per la vesprada, de 17 a 20.30 hores, al Centre Social Integrat es podrà fer una nova donació de sang per tots aquells que vulguen, tant els que són freqüents donants com els nous. Agost és un mes per recapacitar, donat la gran qüantitat d’accidents que hi ha i moltes vegades amb necessitat de sang.
Siguem generosos i donem sang. Una poca de la teua pot salvar una vida.
Arriba ja el blog a les 57.000 entrades i anem cap a les 60.000 gràcies a tots vostés/vosaltres, que continuen entrant, coneixent, assabentant-se de la història, de fotografies antigues que ens recorden altres temps, de notícies gateres, festes i costums...GRÀCIES A TOTS per fer vostre el blog.
Sols un article, el de tots els dies, el de les fotoss antigues, vaig publicar l’any passat tal dia com hui:
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -126-.
(Resten tan sols deu dies per a que acabe la sèrie de "Sants...". Ja prepare la següent que serà sobre el més destacat ocorregut a Espanya i el món eixe dia, en diferents anys i segles).
SANTA CLARA de la Creu era abadessa, verge. Vixqué entre els segles XIII i XIV. Va morir a Montefalcone (Itàlia) l’any 1308. Religiosa de l’Orde Agustina. Estigué al front del monestir de la Santa Creu amb molt d’amor a la passió de Crist.
Pel que fa al refranyer i com ahir era Sant Roc em trobem dos més relacionats amb aquest sant tan popular:
EN AGOST, DESPRÉS DE SANT ROC, EL GOS.
PER SANT ROC, L’AVELLANA CAU DEL FLOC.
FONTS: www.santopedia.com i altres.
(Per no perdre’s detalls d’aquesta interessant foto, la podeu veure en gran si punxeu ací).
Ja resta menys per a 500 fotografies antigues. Serà mig millar que ja són. I seguim descobrint Gata antiga, les persones que ara són majors quan eren joves. Llocs i racons com estaven abans.
La fotografia de hui ens demostra que als anys 50, aquesta és de 1957, sabien divertir-se a festes amb jocs tan populars, observeu la quantitat de gent concentrada al voltant d’aquest acte fester, com aquest. Es tractava d’agafar el sobre amb una cinta, dalt d’una vespa. El xic conduïnt i la xica darrere acertant. La foto va ser publicada al programa de festes de 2007 i és propietat de Virginia Signes Feliu. Ella anava darrere la moto i Paco Feliu la conduïa. De plantat, com a fester d’eixe any, que controlava el joc estava Pepito "el de la tenda". El lloc: al mig de la Plaça Nova, aleshores Plaza 18 de Julio.
La foto correspon al dia d’ahir 15 d’agost. Ja la vaig publicar a aquesta mateixa sèrie, però en blanc i negre. Per això he volgut tornar-la a posar en color. Me la va facilitar Antonio Mulet, que també està a la foto, el primer per la dreta.
Eren tots els que s’encarregaven del "Sindicat" o la Cooperativa, quan es va crear i es digué "Santíssim Crist". Anys 50. La majoria eren llauradors. Al mig de la foto, plantat, es pot veure a l’alcalde En Julián Monfort Calatayud "Don Julián". També es pot veure, de negre, penúltim per la dreta, a l’anterior alcalde Vicente Mulet Redal "Paresant".
Entre altres podem veure plantats, d’esquerra a dreta, a un home més major, el primer; a Vicente Milda -segón-; Joaquín de Grimalt -tercer-; Grimalt -pare dels bessons-, quart; Miguel "de Puripa" -sisé- i Antonio Mulet, propietari de la foto.
Agatxats poden veure a "Capot"; Alberto; Miguel "de Capblanc"; Andres de Jesús Pobre; Arabí i Antonio "Paleres".
Vaig desgranant dades, a mesura que avança el temps, inexorablement cap a la celebració del 250 aniversari de l’ermita i l’arribada del Crist, el patró, a Gata.
A la fotografia, imatge antiga del Crist, sense tot el conjunt processonal que té ara. No tenia ni els àngels ni la capella era igual.
1764: Pujà del Crist al camarí.
1770, 12 de febrer: Benedicció de l’ermita.
1770, 25 de febrer: Primera missa.
El "forat" on anava a instal·lar-se el Santíssim Crist, aquella imatge menuda, estava ja fet junt a la resta de l’ermita, en any i mig pràcticament. El Pare Mulet ja impacient per que era major pujà al Crist quan comptava amb 73 anys i el col·locà al seu camarí l’any 1764. Hi havia començat a construir-se l’ermita, com ja vaig dir, a la Quaresma de 1762.
Encara va poder veure el Pare Mulet la benedicció del santuari, que es va fer el 12 de febrer de 1770 i la primera missa que es va fer el 25 de febrer. Ho va fer junt al rector que regia els destins de la parròquia, En Tomàs Borrell, que va estar a Gata des de 1737 a 1787.
Una vegada complida la seua missió, el Pare Mulet va morir a novembre d’eixe mateix 1770.
Des de distints punts de mira. Les mirades urbanes de Gata es concentren moltes pel carrer La Bassa. És mirar a l’estiu eixe art contemporani que s’escampa per Gata i que té una connotació molt forta en els artistes. Hui mirem, de nou, els cobertors d’aquesta edició 2011 que conformen aquest museu d’art contemporani a l’aire lliure i amb art tèxtil. La fotografia està presa al carrer La Bassa mirant cap amunt, a mitat carrer.
Aquestes eren les notícies que l’any passat tal dia com hui eixien al blog del Croniste de Gata:
- EL BLOG JA HA PASSAT LES 6.000 VISITES. En contrast, aquesta nit o demà arribarà a les 57.000.
- COSTUM RELIGIÓS: ALTAR MAJOR AMB LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES.
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 16 d’agost.
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -125-.
Un dels patrons de Dénia. A la capital comarcal hui és festa. L’advocació la celebren els Moros i Cristians. SANT ROC era francés. Va morir a la Lombardia italiana en 1739. Va fer fama de santitat peregrinant piadosament i curant per tota Itàlia als afectats de pesta. Per això se li representa amb una llaga en el genoll i llepant-la un gosset.
Pel que fa al refranyer, us en pose dos de l’onomàtica de hui:
SANT ROC I EL GOS CACEN PER DOS.
SANT ROC PASSAT, TEMPS CANVIAT.
FONTS: www.santopedia.com i variats.
L’exposició més "universal" del poble, amb creacions d’art de més de vint païssos, continua estant visitada pels turistes que aarriben al poble i pels veïns que passejen pel carrer La Bassa, trosset de Duquessa d’Almodòvar i Plaça de l’Església. Són "mirades urbanes" que miren als balcons i veuen cobertors d’art modernista.És "art al vent".
A la composició fotogràfica podeu veure diversos aspectes de la imatge i les alfàbegues en aquesta edició 2011
Hui és la festa de l'Assumpció. A Gata la Mare de Déu de les Alfàbegues. Aquestes plantes i la imatge de la Mare de Deu Gitada, que també se li diu a algun lloc, presideixen l'Altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel.
Fa dos anys va ser més festa si cap. Es va involucrar més gent i va ser tot un èxit. Malauradament no va continuar i tant l'any passat com enguany va tornar a desaparéixer. Els diaris es van fer ressó del moment cultural-històric per la crònica que vaig fer aquells dies.
Us pose reproduïda aquella Crònica de 2009, en la qual jo deia: "Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí". No s'acomplit. Esperem que algun dia no molt llunyà sia possible:
TORNA A SONAR EL CANT DE LA PALOMA
"Divendres 14 i dissabte 15 de agosto, vespra i Festa de la Mare de Déu dormida, també coneguda a Gata com "de les alfàbegues", s'ha recuperat un cant per a la història local i les costums piadoses.
És el Cant de la Paloma Divina, que estava desaparegut del cançoner gater, ja que els últims cantors locals que la cantaven ho van fer fa més de 60 anys. Era aquesta melodia centenària una cançó originària de Gata.
Aquestes eren les notícies del dia de l’Assumpció de l’any passat, publicades al meu blog:
- NIT POÈTICA A LA FONT DE L’HORTA, TEULADA. Vaig recitar alguns poemes escrits per mi.
- COSTUM RELIGIÓS, HUI DIA 15, FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES.
- LA BANDA DE GATA S’EN VA A PARÍS. Actuarà el dia 20 a Eurodisney.
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -124-.
(A la fotografia de fa uns minuts, un detall de l’altar major amb la Verge i les alfàbegues)
A Gata se li coneix com la Mare de Déu de les Alfàbegues, igual que al poble valencià de Bétera. També se li diu la Mare de Déu d’Agost o Mare de Déu Gitada.
Aquesta solemnitat de l’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE recorda que, acabada la seua vida en la terra, fou elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l’Església, foue definida solemnement pel papa Pius XII en 1950.
Una felicitació a les Assumpcions, Palomes i altres noms de Maries.
Cal recordar que l’església parroquial de Gata té la imatge de la Verge dormida baix de la de la Immaculada Concepció i que hui presideix l’altar major rodejada d’alfàbegues, com és costum any rerre any.
Pel que fa als refranys, acabe els de la Mare de Déu d’Agost amb un refrany i una expresió:
LA CALOR GREU DE MARE DE DÉU A MARE DE DÉU. Es refereix des de la Mare de Déu del carme fins a la de hui.
ANAR ENFLOCAT COM EL LLIT DE LA MARE DE DÉU, una expresió catalana.
FONTS: www.santopedia.com i http://blogs.ccrtvi.com.
Tanque hui la jornada de la vespra de la Mare de Déu amb una altra imatge de bous antiga. Quan el corro es feia per dins del poble. El carrer La Bassa era el lloc preferit per a fer les entrades. Molta gent a aquesta que es veu. La foto pertany a principis dels anys 60 del segle XX. Va ser publicada al programa de festes 2007 i era propietat d’Antonio Monfort Mulet "Puripa". Es pot veure a molts homes amb garrots, la qual cosa ara no està permesa. Les barreres amb bigues i les reixes eren bons protectors i els bous tots junts a mitat de carrer. Observeu la quantitat de gent que entrava darrere d'ells.
Corria l'any 1762. La va trobar a Dénia i la portà al seu poble Gata
Qui era aquest personatge?
Continuant amb detalls i històries al voltant del patró de Gata el SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI, del qual es celebrarà el 250 aniversari l'any que ve (1762-2012), hui us parle del personatge, del frare rector que portà el Crist a Gata el PARE MULET.
Seria molt bo si es trobara per algun lloc de la història algun gravat o més informació al respecte d'aquest veí de Gata, al que tant li deu Gata.
El PARE ANTONIO VICENTE MULET MONFORT (1691-1770) naixqué el 2 de desembre de 1691. Fou Beneficiat de la catedral de València, un càrrec que se'ls donava per aquells temps. Després passà a Dénia. Era sacerdot frare franciscà i residia al convent de la ciutat veïna.
Va morir en esta ciutat el 22 de novembre de 1770, quan contava amb 79 anys de edat. Fill il·lustre de Gata, ja que donà al poble la imatge del Crist del Calvari, segons reflexava el Llibre de Visites Pastorals.
Impulsà la construcció de l'ermita per a la imatge del patró (1762-1770). Ell mateix pujà la imatge i la col·locà en el camarí de l´ermita en 1764. El Pare Mulet tenia aleshores 73 anys. L´ermita del Crist fou beneïda el 12 de febrer de 1770, el mateix any en el qual va morir.
Els veïns de Gata li van dedicar un carrer a la seua memòria, que és el que connecta amb el carrer La Bassa per un costa i amb el carrer Doctor Gómez Ferrer per altre.
(Publica al seu blog el cronista de Gata, Miguel Vives Signes)
Hui 14 d’agost, dia de la vespra, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50
Lletra treballada, de la qual es conserva la música també
Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una altra i encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".
Com us vaig dir ahir a la primera part de la història d’aquest costum religiós-musical del "Cant de la Paloma", aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".
"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".
"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."
"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."
"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."
Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.
Torne a posar la foto d’ahir, malgrat a que l’església ja té les noves alfàbegues d’enguany -un total de tretze- i ja està a hores d’ara presidint l’altar la Mare de Déu, ja que hui és la vespra. A la imatge d'arxiu s'en veuen tres alfàbegues a cada costat i enguany n'hi ha dos.
Aquestes notícies publicava l’any passat al blog, tal dia com hui:
- MÉS AIGUATS A L’AGOST. Torna a contrastar amb hui que fa un dia d’estiu fort. Si el temps anunciava pluges i xafogor a nosaltres ens toca la segona.
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -122, la d’ahir divendres-.
- GATA VA SER NOTÍCIA...un 13 d’agost ( i III ).
- COSTUM RELIGIÓS-MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA. Interessant reportatge que aquest any també estic donat-vos a conéixer.
- FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -123-.
Molts homes i xics de Gata han sigut escolanets, jo mateix. Hui és el dia del Patró dels Servidors de l’Altar, és a dir els escolanets o "monaguillos".
SANT TARCISIO era romà. Abans hi havia un moviments de tarsicios dins l’església. Es commemora al sant màrtir que per defendre la santíssima Eucaristia de Crist, que una furiosa torba de gentils intentava profanar, va preferir ser immolat, morint apedrejat abans que donar les coses santes. Era el segle III després de Crist.
Pel que fa al refranyer continue amb els de la Mare de Déu que es celebra demà dilluns i us en pose dos més:
PER LA MARE DE DÉU DEL LLIT, TAN LLARG ÉS EL DIA COM LA NIT.
SI PLOU PASSADA LA MARE DE DÉU DEL LLIT, EL RAMADER ES FA RIC.
Sols resten catorze fotos per a 500 imatges antigues, que ja són. I seguisc buscant i rebuscant. Ara són quatre quintos de 1945, és a dir nascuts el 1925. Era el Dia de la Festa dels Fadrins i s’aprofitava per fotografiar-se i deixar constància. Algun dia recolliré totes les fotos i documentació de totes les quintes. Serà un treball laboriós però molt gratificant.
Els de la fotografia, que va eixir al programa de festes 2007 i ben explicat com sempre per Paco Moncho, eren: Virgilio Cirujeda, plantat a l’esquerra; Batiste Caselles, el de la dreta; Pepe "el Batle", agatxat a l’esquerra, i Antonio Signes Salvá, a la dreta.
