(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)
Plaça de l’Església i placeta del vicari, centre neuràlgic del poble
Església, font, antigues cases senyorials, casa abadia
La sèrie "ELS NOSTRES CARRERS I PLACES" comença hui amb una plaça, que és un centre neuràlgic per a Gata. Per allí passa molta gent, molt cotxes. La plaça conserva l’estructura, a una de les seues parts, de restes d’antigues cases senyorials. Cal recordar que el palau de la duquessa d’Almodòvar, senyora del lloc de Gata, estava al voltant d’aquesta plaça. La plaça adopta el nom pel monument més important del poble, l’església parroquial del segle XVII, sense cap estil definit clar. El temple parroquial està dedicat a l’arcàngel Sant Miquel. La torre del campanar va ser elevada asl febrer de 1963, complint-se fa un mes el mig segle d’aquell fet.
Però, recordant el què publicava a l’article del programa de festes de 1992, cal dir que en un primer moment se li va dir Plaça Major, després Plaça de l’Església i en temps de república portava el nom de Plaça de la República. Popularment també se li coneix com la Plaça Vella per a distinguir-la de la Plaça Nova.
Els plenaris del segle XX ens donen informació d’aquest lloc del poble. Així fins a 1933 va ser també Plaça del Mercat i es feia el divendres. Inclús per la festa major hi havia com una fireta. Es va eliminar el mercat per no tenir prou lloc per als mercaders i a la fi d’evitar també que als soterraments catòlics hagueren de passar el cadàver pel mig del mercat. A aquesta plaça també es va fer cinema a l’aire lliure. Era per l’any 1934. El cinema era gratuït, a excepció feta de la consumició, ja que es podia fer el café que l’expositor del cinema portava.
Dos monuments es troben a la plaça: ESGLÉSIA: beneïda en 1582 per Mossén Antich Ferrer, prevere que residia a Xàbia, i construïda per orde de la Duquessa d’Almodòvar, que va tardar en construir-se uns vint anys i va tenir de cost 70.056 lliures. D’estil neoclàssic senzill. FONT: feta de tosca xabiera, per l’escultor de Xàbia Vicente Bisquert Riera. Inaugurada el dia 4 d’agost de 1944, sent alcalde Pedro Pineda. Va tornar a posar-se en funcionament en 1983. Fa poc va ser restaurada i canviats alguns dels emblemes que ornaven els tres costats de la mateixa, com l’escut d’armes de la Casa Almodòvar, que va ser substituït per l’escut de la Generalitat Valenciana.
Cal destacar també a la plaça quatre tendes i un bar. La plaça té també un dels retaules ceràmics més antics dels carrers de Gata que es coneix, del segle XIX, que tracta sobre l’Exaltació de l’Eucasristi. Finalment, dir que la plaça acull la Casa abadia, casa on resideix el rector que està al càrrec de la parròquia.
La plaça té forma quadrada i està oberta cap a un costat a la nomenada Placeta del Vicari, perquè allí estava la casa del vicari, hui Despatx parroquial i altres dependèndies parroquials. La façana d’aquesta té representat amb marbre una escultura del Santíssim Crist, patró de Gata. La Plaça de l’Església es comunica amb els carrers Duquessa d’Almodòvar, carrer Doctor Gómez Ferrer, per on abans estava l’estret "carreret del piló", carrer Obispo Cervera i des de la placeta del vicari amb els carrers Nou, Penyó i Costera del Grup Escolar.
A nivell festiu, la plaça va ser lloc de concentració multitudinària quan feien vaquetes i tancaven la plaça per sant Miquel i quan la plaça formava part del corro gran del centre urbà. A nivell religiós és el lloc de sortida i arribada de totes les processons, bé amb imatges, bé sense com les primeres comunions o rams, entre altres.
A la composició fotogràfica, diversos aspectes de la Plaça de l’Església. Com era abans i com es hui. La fotografia del retaule ceràmic és obra de Manuel Quiles Pastor, d’Alacant. La fotografia amb el campanar baix va ser publicada a la sèrie de "Fotografies antigues (Gata en el record)" -21-; les dels bous a la mateixa sèrie amb el nº 29 i 44.
