Comencem el repàs dels cinemes que hi havia a Gata al segle XX, de la mà del cinèfil Paco Moncho (recordeu que té una pàgina web molt interessant al respecte -www.prospectosdecine.com-). Ho fem amb el cinema La Paz.
El Cine La Paz es trobava ubicat a l’Avinguda de la Paz. L’edifici encara es mantén en peu i està com es va deixar a les postrimeries de l’any 2003. Fou inaugurat en 1925 per Francisco Signes Signes, conegut al poble com " Quico Cella". Estava casat amb Francisca "La Venta" i tingueren tres fills: Pepe (pare dels texanos), Felipe (el d’Alacant) i Paquita (la del Bar La Paz). Com vegeu concorden els tres noms, el del carrer, el del cinema i el del bar. Moria als 73 anys el dia 14 de juliol de 1963.
Tot començà arrel d’un incendi i la conversió del local en un cine, el cinema "La Paz". Al cinema "La Paz" tenien cabuda activitats i events de tot tipus, inclús es representava moltes sessions de teatre. Desde 1925, l’any en que fou inaugurat, es van fer projeccions de cinema mut, representacions teatrals, inclús espectacles de boxa, balls de carnaval, etc.
Cal ressenyar que a més de les funcions de les millors estrenes de cinema, les companyies de aficionats eren del poble de Gata i solien representar per a finançar la reconstrucció de l’ermita del Santíssim Crist obres tan resonants com "Los Cadetes de la Reina", "La Labrador", "La Alsaciana", "Molinos de Viento", "La Bejerana", "La Dolorosa", "Los Gavilanes", "La Señora del Lugar" , etc. Els actors aficionats: com a tenor, baríton i tiple actuavenn Paco Coloma, Natalia, Pepe el Sastre, Donya Anita, Vicente "Capblanc" i Fina Campos, Teresa "Monprincés", Paquita “L’Organista". Entre els còmics destacaven Don Luis i Roseta "del tío Jerónimo". En quan als sainets valencians, van destacar Don Luis i Tonet del Ros. Destacaren amb gran èxit els sainets: "Nelo Bacora", "Déjame la Mujer, Pepito", "Cambio Moto por Suegra", "Dos pájaros, una Aguileta", etc.
Onze años després de la inauguració del cinema "La Paz" (1936) "Quico" intentà obrir un cinema d’estiu en un solar del mateix carrer, on ara s’ubicava el bar "Jardín". No va arribar a funcionar mai.
Tornant al cinema "La Paz", aquest passà a mans del senyor Maties Monfort "El Ti Passetes", qui començà una nova etapa el 27-01-1940. En la dècada dels cinquanta del segle XX, “El Ti Passetes” va fer societat amb Paco Feliu, alternant pel·lícules en el Cine La Paz i en el Ideal Cinema. Es barallaren a mitat dels anys cinquanta, l’Ideal Cinema tancà i el Cinema La Paz continuà obert. Quan el Ti Passetes va morir el 20-11-1975, el seu fill i alcalde Julián Monfort Calatayud arreplegà el testic i al no agradar-li el cinema, delegà tota la responsabilitat en el seu encarregat principal, Paco Carrasco. Este aguantà fins el 2-04-1977.
Però, els familiars hereus del Ti Quico, Felipe i els fills de Pepe, decidixen obrir el cinema, però amb una gran reforma i molt ben equipat, tant en màquines, butaques i decoració. Inclús es posa un xicotet bar. Es reinuagura el 10-04-1978 amb el conegut film de “La guerra de papa”. Assistix a la inauguració com a invitat d’honor, l’artista valencià ja desaparegut Antonio Ferrándiz. Torna a aparéixer en escena Paco Carrasco. Passa un any i no estan totalment convençuts, fins que li donen l’explotació del cinema, en arrendament, al jove empresari Juan Bta. Salvá Mulet, qui regentà amb gran encert tant el Cinema La Paz conjuntament amb el Casablanca fins que acabà la història del cinema a Gata, 2003.
A la fotografia, la façana del cinema La Paz antiga, hui ja remodelada.
FONT: extracte informatiu de Paco Moncho, de la seua pàgina www.prospectosdecine.com.
