EL GATER POLIFACÈTIC JORDI ESCORTELL CRESPO, PROTAGONISTA AL CANT DE LA SIBIL·LA, a la Catedral de València
Interpretava al profeta Isaïes
Forma part de l’universitari Grup de Teatre Assaig
De menut ja se li notava que anava a ser un artista. La percusió a la banda de música de Gata, el seu poble, la domina a la perfecció. Però, artista també ho és i molt. Ho vau poder comprovar al seu paper, amb l’agenda apretada, del dia 7 de juliol a la Representació del miracle de l’arbre blanc al seu poble, quan feia d’algutzil. Parle del jove JORDI ESCORTELL CRESPO.
El passat dia 29 de novembre, divendres, va interpretar al profeta Isaïes al Cant de la Sibil·la valenciana, peça que es va representar a la Catedral de València. Era un drama medieval paralitúrgic que es va escenificar fins el segle XVI, especialment en els territoris de la Corona d’Aragó. La versió valenciana que es va representar en la catedral de València el passat divendres és de principis del mateix segle XVI.
La representació va consistir en tres parts. En primer lloc a les 19 hores els Campaners de la Catedral de València van interpretar el Toc a Matines de Nadalextret d’una consueta de la Seo anònima del segle XVI. Acte seguit en la primera part de la representació purament dita es va interpretar la Musica Angelica a partir de les Cantigas de Santa Maria del segle XIII i els Gojos de Nostra Dama dels segles XIV-XV. Ja, en la darrera part, es va interpretar el dit Cant de la Sibil·la valenciana.
És ací on s’inclou la peça dramàtica Ordo Prophetarum o Processó dels Profetes on deu profetes –entre els quals s’inclou Nabucodonosor i Virgili– dialoguen amb Sant Agustí, el suposat autor de dit Ordo Prophetarum, i li expliquen els signes que indiquen que el xiquet acabat de nàixer és sense cap mena de dubtes el Fill De Déu.
Acabada esta representació té lloc el Cant de la Sibil·la –“Al jorn del judici”´- després el singular i unicum “Liber generationis” que preludia la fi de la representació amb una peça del Cançoner del Duc de Calàbria amb el text del responsori de Nadal Verbum cara facto est –“El verb es va fer carn”- i “Sicut era in principio”, per concloure amb l’himne “Te Deum Laudamus”.
Aquest esdeveniment, representat per primera vegada l’any passat, compta amb una gran participació de gent. En primer lloc el grup valencià de música Capella de Ministrers amb huit músics tocant instruments d’època rèpliques molts d’ells dels pintats en 1472 en els frescos dels àngels músics de l’altar de la Catedral de València. En el cas del paper de la Sibil·la, totalment cantat, va ser interpretat per Alejandro Espina, xiquet solista de l’Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats de València. També van participar divuit músics del Cor de la Generalitat Valenciana, els Campaners de la Catedral de València, membres de l’Associació del Corpus de la Ciutat de València i, i dotze membres del Grup de Teatre Assaig – Universitat de València-, entre els qual es trobava el nostre paisà JORDI ESCORTELL CRESPO.
El paper de Jordi va ser el del profeta Isaïes, el primer profeta en intervenir en la conversa entre Sant Agustí i la resta de profetes. En total els profetes eren: Isaïes, Jeremies, Daniel, Moisés, David, Abacuc, Elisabeth, Sant Joan Baptista, Nabucodonosor i Virgili –a més dels actors que interpretaven el Bisbe i Sant Agustí-. Aquest text medieval ha sigut adaptat i assessorat històricament pel catedràtic de la UV en Josep Lluís Sirera i tota la direcció d’escena ha estat realitzada pel també director del Grup de Teatre Assaig – Universitat de València en Pep Sanchis.
El text està adaptat i si bé els profetes parlen en valencià medieval, seguint els accents, rima i entonació de l’època, cosa que s’ha treballat en els assaigs, el paper de Sant Agustí està escrit totalment en llatí d’època.
La catedral de València, escenari majestuós de l’obra, estava completament abarrotada, amb tot l’aforament que té!!
