Va morir dissabte als 38 anys. A Gata va estar de octubre de 2004 a desembre de 2006
Demà divendres, l’arquebisbe presidirà una missa funeral a la parròquia on estava ell ara destinat, Santa Teresa de Jesús Jornet de València
La notícia corria com la pòlvora diumenge a primera hora del matí. Qui s’ha mort? deien les dones pel carrer, havien escoltat els tocs solemnes de difunt. Qui era?, de qui es tractava?. Tots els dubtes es van esborrar quan el senyor rector posava el cartell explicatiu a la porta principal de l’església. Havia mort el que fou rector de Gata de octubre de 2004 a decembre de 2006. Al publicar-ho al blog i per mig del facebook, no es van fer esperar els comentaris, testimonis d’estima, de record, de coneixença al jove rector de 38 anys. Ja suposeu que estic parlant de PABLO SAPENA BARONA.
He volgut incidir més en fotografies, fent una composició recordatòria, perquè m’han arribat dos testimonis molt emotius, un de Eva, de la primera parròquia on va estar destinat, i l’altre de Lucia, de l’última parròquia on va assistir Don Pablo, com el coneixíem nosaltres. Pel mig, han anat afegint-se molts comentaris, bé a la fulla del blog directament, bé per mig del facebook.
Val la pena, rellegir-los, per a veure que tots coincidixen en l’estima al jove rector que ens va deixar dissabte passat a conseqüència d’un infart.
Eva diu: "Su primer destino como párroco titular fue la Parroquia Santiago Apóstol de Sinarcas, donde residió mientras ejerció el cargo, al tiempo que desempeñaba sus funciones en la pedanía de Casas de Utiel. Le recuerdo como un joven apasionado, ilusionado y sencillo, lleno de ganas de hacer cosas. Un hombre bueno y de buena voluntad. Un abrazo para su familia en este momento difícil.".
Pel mig, el testimoni al blog de Miguel Ángel: "Ha estat una notícia desagradable per a Gata, vaig tindre l’ocasió de compartir amb ell moments molts bons, al principi d’estar a Gata, estant jo a la banda i en va deixar un bon record. Només queda que descanse en pau i sempre el recordarem".
Més de trenta persones es sumaven al facebook al sentiment de condol. La majoria publicaven: "Descanse en pau". Ángeles comentava: "Tant jove!!! Sempre senva primer qui no cal... :( D.E.P.". El rector fill de Gata, Francesc Mulet Ruís també posava: "En glòria estiga i descanse en pau! Rese per ell!". José Miguel Jorro deia: "D.E.P. No es just q s’en vagen tan jovens" i Antonia Torres: "Tenia els mateixos anys que jo,no es just D.E.P." Mayte Signes: "En la gloria del pare esta, el qui va ser un gran amic." Gema Montesinos explicava: "El Recorde el dia d la meua boda al calvari! Tan jove pobret ! D.E P". Finalment l’amic pedreguero Albert S. García publicava: "Qué Déu el tinga en la Glòria".
Lucía comentava: "Jo vaig tindre la sort de conèixer-lo aquestos últims mesos a la meua parròquia, Santa Teresa Jornet, i és una de les persones que més m’ha marcat pel seu entusiasme i ganes de fer projectes nous. El tiraré molt a faltar perqué en tan poc temps ja s’havia convertir en amic. Gràcies de veres per aquest recordatori tan entranyable al vostre blog."
* Més testimonis de hui divendres, dia 8: Adria Catalá Pedro escriu amb molta simpatia cap a la persona del enyorat Don Pablo: "Recorde aquells diumenges com si fora ara! A les 10 sortíem Arnau, Ivan i jo cap a les Planes de Xàbia totes les setmanes amb ell cap a missa. Recorde aquelles retransmissions de F1 que ens feia, per aquelles curves de la Plana amb el seu cotxe ("curva derecha ras! Chican a la izquierda, rectaa! Brumm!") ja, ja. El "boxes" era l’ermita! Li encantava la fòrmula uno!. Recorde aquells partits de futbol amb les pinyes del pati del convent de la Plana, Arnau i jo contra Ivan i Pablo! Sempre ens guanyaven!. Mentre les monges remugaven....ja, ja, ja. Aquells pastissos que junt amb ell agafaven a les monges i ens els menjaven ja, ja, ja!. I molts més records on sempre quedaran ahí! Gracies per eixos moments! Els que el vam conèixer sabem com era! Descanse en pau D.E.P".
Arrel d’aquest comentari, també s’afegix Rosa Monfort Monfort, mare de Ivan, amb la mateixa simpatia i nostalgia, i diu: "Efectivament!!!!, també jo recordé eixos diumenges, ja que com que es marejaveu a l’anar fent rally amb ell, a mi en va tocar anar tots els diumenges a missa a les Planes per tal d’acompanyar-vos a l’ermita de les mongetes ... i anar perseguint a Don Pablo per la carretera!!!! Sí, i també recorde eixos partits de futbol, i els pastissos, i les carreres després per la Plana per tal d’arribar a l’hora de missa de 12 a Gata. Foren caps de semana d’oir dos i tres misses, però que mai oblidaré, perque Pablo es feia inoblidables per a vosaltres!!!"
Finalment, cal dir que, l’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, que es trobava a Roma en visita "Ad limina" i no va poder estar present al seu soterrament, presidirà un funeral en sufragi per l’ànima de Don Pablo Sopena Barona demà divendres a les 19,30 hores a la parròquia Santa Teresa de Jesús Jornet de València, on estava el rector finat de vicari.
Done les gràcies a tots els que s’han fet presents amb els seus comentaris en el record de Don Pablo i que Déu l’haga ja abraçat al seu costat. Descanse en pau i ànim per a tots els seus familiars i amics més íntims.
A la composició, un moment molt emotiu, el del Corpus nocturn a l’ermita, el 27 de maig de 2005. Don Pablo el vegeu agenollat. El Vicari Episcopal portava la Santa Custòdia. La fotografia d’ell amb el papa Benet XVI era la que més li agradava, la tenia al despatx i la va utilitzar per al programa de festes.
FONT: AVAN (notícies) i testimonis d’usuaris del blog. / Fotos: Pons i particulars.
