Dirigirà l’equip juvenil a la temporada 2014-2015, després de passar per Pedreguer i Ondara
Els que sou socis, aficionats, amics del Gorgos C.F. el coneixeu; els joves i majors també. Jaume Serra Ferrer és un gater amant del futbol, que després de ser jugador va optaar per ser entrenador
Explica un poc com vas començar a ser preparador?. Tot comença als tretze anys, quan Manolo (el policero) m’ofereix ser el seu ajudant amb un equip benjamí. A l’any seguent, el mateix Manolo, li proposa a la directiva d’aquell any, la possibilitat d’oferir-me un equip per a mi sols, ja que ell estava convençut que malgrat els meus catorze anyets no era una bojeria, que jo sols puguera portar l’equip endavant. Va ser el primer equip que portava en solitari. Vam quedar en tercer lloc a la classificació final.
Com vas continuar les temporades?. Els anys passaren, jo vaig continuar a les diferents categories inferiors del Gorgos, fins el punt de ser el segon entrenador més veterà, sols per darrere del mateix Manolo. Vaig estar des dels 13 fins als 24 anys entrenant ininterrompudament en totes les categories, menys en la d’infantils.
Però amb els juvenils, vas ser campió de lliga, no?. A la temporada 2004-2005 conseguia ser campió de lliga com a jugador amb el juvenil. Tot això, com no, compaginant el ser entrenador i el ser jugador. A la temporada 2006-2007 aconseguia la meua primera i fins el moment lliga com a entrenador amb el benjamí (curiosament són els mateixos jugadors que ara tornaré a treballar junt amb ells, peró ara ja juvenils). I segon i ascens per al juvenil. Els anys seguien passant i el meu últim equip va ser el juvenil del Gorgos, fara uns tres-quatre anys aconseguint el subcampionat i, en conseqüència, l’ascens de categoria a la Segona Regional Juvenil, però el Gorgos renuncià a l’ascens.
Com va eixir Pedreguer?. Al final de la temporada, em va eixir l’oportunitat d’anar a entrenar al C.D. Pedreguer on estigué dos temporades, aconseguint un sisé lloc la primera temporada i un quart lloc la segon. Quins records tens de Pedreguer?. Van ser dos temporades molt fructificants per a mi, tant a nivell personal, com esportiu.
Què vas fer la passada temporada? Per a finalitzar el meu recorregut pels pobles veïns, la passada temporada vaig estar com a segon entrenador a la U.D. Ondarense a la Primera Regional amateur, compaginant amb l’aleví de l’Escola Municipal d’Ondara.
I ara tornes a casa? A dia de hui, torne a casa, al meu club, on m’ha vist crèixer com a persona i futbolista. Des d’aquesta finestreta vull donar les gràcies a les persones més importants que he tingut en tots estos anys i que tant m’han ajudat a seguir endavant i a creixer; a Manolo (el policero), gran persona, gran professional i del que sempre estaré agrait tota la meua vida per tot el que ha fet per mi, gràcies Manolo per tot i desitge el millor per a tu i per a la teua família. No puc oblidar-me de Juan Luis Cantí (el Xino, com li diguem), per a mi és com mon tio, també li done les gràcies, per tot el que ha fet per mi, desde ben xicotet i sempre confiant amb les meues posibilitats.
Algun agraïment més? Per últim, al meu gran amic Rogelio Cano Gallego, des d’aquell any que ens vam conèixer al Gorgos, ell no va dubtar ni un minut en oferir-me ser el seu ajudant amb el juvenil, des d’aquell any, a dia de hui no ens hem separat ni un instant i allò que va començar com un començament professional ara és molt més que tot això, la amistat que ens unix que mai és perdrà, d’això estic segur, des d’ací també donar-li les gràcies per tots els consells que m’ha donat i l’oportunitat de treballar amb ell sempre, confiant en mi al màxim.
Tres grans persones?. Done les gràcies a tots tres, ells, de veritat, són les tres personés més influïents en la meua vida futbolística, sempre estaré agrait a ells, com no a la meua família, a tota la família, en especial als meus pares siguent els dos els primers recolzaments que he tingut sempre, en allò que era bo i en el que era menys bo, la meua germana sempre donant-me ànims i preguntant-me cada dissabe això de com has quedat hui i a la meu novia que sempre ha estat i esta al meu costat recolzant-me moltíssim i aguantant les males cares després d’haver perdut un partit. En fi, sense ells jo no haguera tingut esta llarga i meravellosa trajectòria futbolística.
I ara toca tornar al Gorgos. Vull, finalment, donar també les gràcies a la junta directiva i, en especial, al seu president Miguel Pons Ausina, per donar-me l’oportunitat de tornar a casa i poder entrenar al juvenil en la proxima temporada, res més. Estic molt content de tornar al Gorgos C.F. i ara sols espere tornar en treball la confiança que han depositat en mi...Vixca el Gorgos!!!
Ja heu vist i sabut, es sincera un home del futbol local, un home que sempre porta al Gorgos com a bandera esportiva.
FONT: informació facilitada per Jaume Serra. Foto de Jaume, obtesa del seu facebook.
