Era l’Any de la Victòria i eren les "Fiestas de Agosto"
Retornava el Crist restaurat després de la guerra el dia 3 d’agost; al dia següent s’inaugurava la Creu dels Caiguts de la façana l’església, i el dia de la festa major, es posava la placa de Avenida del Caudillo
Predominava "el yugo y las flechas" i l’escut amb l’àguila i les llegendes: "Una, grande, libre"; Franco, Franco, Franco" i "Saludo a Franco, ¡Arriba España!"
Hui, entre al segon dels articles al voltant de les festes patronals i encete una minisèrie on podrem conèixer actes dels programes de festes patronals de fa molt de temps. L’he titulada: "¡¡Aquells programes...aquelles festes!!. Em base amb l’exposició de programes de festes que mostra aquest mes la Biblioteca Pública Municipal de Gata, que té els programes de 1939, 1955, i ja després ininterrompudament de 1960 a 2013, podent-se posar ja l’actual, el de 2014. Aprofite per agrair a la bibliotecària Vicen Mulet per facilitar-me la documentació.
Aniré desgranant curiositats de dins dels programes, el que he vist a eixos programes, que més m’ha cridat l’atenció.
El primer dels programes que es veuen a l’exposició és el de 1939. L’estudie hui precisament, quan fa 78 anys va començar la guerra, però aquest any és el que va acabar. Destaca i en gran el famós "yugo y las flechas", també l’escut de l’àguila" amb la llegenda "Una, grande, libre" i repetit tres vegades el nom del cabdill Franco. La portada era l’escut, la contraportada el "yugo y las flechas". ressaltava també que era el "Año de la Victoria" és a dir el que es va posar fi a la guerra civil espanyola.
Fixant-nos ja amb els actes pròpiament dits, hi havia una comissió organitzadora, que volian que els veïns engalaren carrers i façanes i perseguien el "alto espíritu de Gata para con su Stmo. Cristo y hacia la España nacional en el glorioso Año de la Victoria". Com vegeu mesclaven clarament els ideals polítics i la festa.
En quan a dies, anaven del 29 de juliol al 6 d’agost, eixe any de 1939. El primer dia, el ball era a la Placeta de Sant Antoni, els altres a "la Plaza del Mercado" (encara no hi havia canviat de nom). Els premis apareixien: millor mantó, millor tocat de monyo, millor carrer adornat.
Cal ressenyar que el dia 3 d’agost, dijous, va ser històric. A les 17,50 a les afores del poble -seria a la carretera d’Ondara, a l’antic Molí, hui "Tucán" es va fer la solemne bendició i entrada triomfal, amb recorregut per tots els carrers, de la imatge restaurada del Santíssim Crist del Calvari.
Una vegada el Crist a l’església, es feia el solemne tríduum en honor al patró. El va presidir el Dr. D. José María Belarte, llicenciat en Dret i professor de la Universitat Pontifícia de València.
Tornava a aflorar el sentiment patriòtic i polític, per anunciar els actes del divendres 4 d’agost. La missa seria "en sufragio de las Almas de los Caidos por Dios y por España, hijos de Gata". Tornem a descobrir un fet històric, quan diu que després d’eixa missa es descobria a la façana de l’església, la "Cruz de los Caídos, que perpetúe su nombre y su sacrificio".
Dos curiosos actes, un de jocs tradicionals, l’altre social del moment. El dissabte dia 5, vespra de la festa major, es van fer carreres de bicicletes, també carreres de sacs i de ciris, però a les 12.30 es faria una "comida extraordinaria para los niños en el Comedor de Auxilio Social".
Això si, eixe dia, dissabte, es va fer una "magna y artística cabalgata" de carrosses i grups; també es va fer el gran concert a la Plaça de l’església i la cordà a la "calle del Calvario", que sabeu era el nom de l’actual carrer Signes.
Tornem a vore el significat polític d’aquest any a les festes. El dia de la festa major, amb l’actuació de la gran orquestra de veus de l’església metropolitana de València, va ocupar "la sagrada cátedra" el capella castrense M.I. Sr. D. Marino Bertolín Peña, que era també capità de l’armada.
I un altre acte fester històric...a les 11,15, perquè la missa solemne havia sigut a les 9.30, es traslladaven tots a l’inici de la carretera per a descobrir les autoritats i jerarquies la làpida que donava nom a l’avinguda "Avenida del Caudillo".
Un altre concert es feia abans de pujar al Crist, a les 18,15 hores i al mateix lloc, la Plaça de l’Església. Cas curiós, en 1939 ja, es feia ball després de la pujada del Crist.
A la imatge, la portada i contraportada del programa de festes patronals de Gata de 1939.
FONT: programes de festes, exposició i custòdia, Biblioteca de Gata, programa de 1939.
