Blogia

CRONISTA DE GATA DE GORGOS

LA COMISSIÓ 2015 I LA GENT MENUDA I JOVE ES TRANSFORMA EN HALLOWEEN

LA COMISSIÓ 2015 I LA GENT MENUDA I JOVE ES TRANSFORMA EN HALLOWEEN

Ara, Nit de Halloween per als més majors

Morts vivents, fantasmes, cares pintades de blanc, zombis, disfresses de bruixes i monstres, l’antic camp de futbol "Les sorts" s’ha transformat hui, des de les 18 hores en una sessió terrorífica de Halloween. Aquesta vesprada, la Comissió de Festes 2015 ha participat junt amb els xiquets a la festa. Ara, els toca el torn als més major i des de les 23,30 hores, no paren els Djs. de posar música. Se celebra a Gata hui la nit de Halloween i no ahir.

A les fotografies, alguns moments d’aquesta vesprada i disfresses de la comissió.

FOTOS de la composició: Verónica Vives / Comissió de Festes 2015.

TOTS SANTS I VISITA AL CEMENTERI: la part més nova, la més concurrida

TOTS SANTS I VISITA AL CEMENTERI: la part més nova, la més concurrida

On més gent hi havia de tot el cementeri era la part més nova, on descansen ja els difunts més recents. Nous nínxols i molta més gent que als altres "carrers" del cementeri. A la imatge, ho podeu comprovar.

AQUEST MATÍ DE TOTS SANTS, MISSA AL CEMENTERI PER TOTS ELS DIFUNTS DEL POBLE DE GATA

AQUEST MATÍ DE TOTS SANTS, MISSA AL CEMENTERI PER TOTS ELS DIFUNTS DEL POBLE DE GATA

Demà diumenge és la commemoració dels fidels difunts

Hui dissabte, festivitat de Tots Sants, s'ha fet la tradicional missa al cementeri municipal. A les 12.30 hores, i al lloc empissat que hi ha a la part dreta entrant al primer cementeri, el de 1932, s'ha celebrat amb l'assistència de molts veïns, que han volgut així recordar als difunts.

Les flors, les làpides relluents, el cementeri net, tots eixos al·licients han fet que hui visitaren, sobretot aquesta vesprada més que pel matí, molts veïns als seus avantpassats i altres ho faran demà. Es dona la coincidència que demà és diumenge i es commemora als fidels difunts. Recordem als que ens van precedir en la vida del poble de Gata.

NOVEMBRE: MES DE DIFUNTS I CANVIS: pocs actes destacables

NOVEMBRE: MES DE DIFUNTS I CANVIS: pocs actes destacables

Comença el penúltim mes de l'any, el de la tardor per excel·lència, malgrat a no fer gens de fred de moment, tan sols frescoreta a primeres hores del matí i per la nit. Diuen que dilluns canvia el temphs i ve tormenta. De moment, no canvia res.

NOVEMBRE comença, com és tradicional amb la visita al cementeri. Els veïns han deixat més per a la vesprada i demà la visita que pel matí, que llevat dels que han assistit a la missa que s'ha fet dins del cementeri, han pujat pocs.

Demà, per ser diumenge, Dia dels Fidels Difunts, la gent de Gata continuarà pujant al cementeri dels Ecles i visitant als seus avantpassats. Un lloc de pau i tranquil·litat, on estan soterrats els nostres difunts.

Dilluns dia 3, està prevista la reunió participativa, a les 19.30 hores, per tal de conéixer la zona verda de les Sorts i com es pot dissenyar el futur skate park d'allí. Serà a l'Edifici Polivalent Juvenil.

Fins el 9 continua exposada l'obra recent (2010-2014) de l'artista local, alumna de l'Escola Experimental de Plàstica "Antoni Vives" PEPA CASELLES. També a l'Edifici Polivalent Juvenil, de dilluns a diumenge, de 19 a 21 hores.

Entre dissabte 8 i diumenge 9, els músics de la banda Unió Musical repartiran els llibrets de Santa Cecília. Més tard, els següents diumenges vindran els actes dedicats a la santa patrona de la música. Com ja és costum faran la seua entrada els nous músics i la banda farà passacarrers i festejarà a Santa Cecília.

Tanquem les generalitats i programació de novembre amb uns quants refranys referents al mes que ens ocupa, l'onzé:

- Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer.

 - El novembre i els difunts, marxen tots junts.

 - El novembre, vi per vendre.

- Novembre acabat, hivern començat.

- Novembre calent, maig gelat

- Novembre humit, et faràs ric.

Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.

A la fotografia, un aspecte del cementeri municipal, hui a migdia.

 

EL CRONISTA DE GATA TÉ JA 1.300 SEGUIDORS AL FACEBOOK

La xarxa social de facebook ha tocat el 1.300 usuari, amics que es diu. El CRONISTA DE GATA arriba a eixa xifra. Gràcies a tots i totes i a seguir endavant.

DILLUNS 3: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE ZONA VERDA DE LES SORTS I EL NOU SKATE PARK

DILLUNS 3: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE ZONA VERDA DE LES SORTS I EL NOU SKATE PARK

El dilluns 3 de novembre a les 19.30 hores, a l’Edifici Polivalent Juvenil, hi haurà una reunió participativa en la qual es presentarà el projecte de la zona verda de Les Sorts. Allí es podrà opinar sobre la construcció de la nova pista de skate park que està prevista fer a eixa zona.

A la imatge, part de la maqueta presentada en el seu dia pels guanyadors del concurs de projectes i idees per al lloc.

FONT: Ajuntament de Gata.

FESTA TRADICIONAL DE TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS ( II ): CURIOSITATS DE L’ANTIC CEMENTERI PARROQUIAL (1885-1929)

FESTA TRADICIONAL DE TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS ( II ): CURIOSITATS DE L’ANTIC CEMENTERI PARROQUIAL (1885-1929)

La primera veïna soterrada fou Na Teresa Signes Signes, amb data 6 de agosto de 1885

Continuant amb els articles relacionats amb les dates que celebrem, coneixerem un poc més el cementeri parroquial, que es va edificar en 1886 i deixà de ser efectiu en 1931, a punt d’inaugurar-se el primer cementeri municipal (1932) dels dos units hui existents. Aquest article el vaig publicar el diumenge d’aquesta setmana en castellà a la fulla parroquial "Aleluya" (26-10-2014).

Ens centrarem -deia a l’article- en el quadern que encara es conserva a l’Arxiu Parroquial, de color roig, que té detallats tots els ninxols, els seus propietaris i les persones que estaven soterrades als mateixos. Si les dades del Libre Índex s’inicien en 1852, aquest quadernet pot anar donant més llum a les defuncions i inclús a naixements dels veïns de Gata que visqueren en tot el segle XIX i principis del XX. També figurava la quantitat de diners que importaven els ninxols i altres detalls curiosos.

Cal fer constar que a l’Arxiu Parroquial figura este llibret com “Administració del cementeri (1885-1929) amb la signatura 5.8. aquesta se subdivideix en: Ninxols (5.8.1), Llista general de inhumacions (1926-1929, 5.8.2) i Relació dels soterrats en cada un dels ninxols (5.8.3).

El rector Don Juan Martínez Blasco, del que ja he parlat moltes vegades, manà construir un cementeri parroquial a les afores del poble. Estigué vigent de 1885 a 1932. La llibreta o quadernet manuscrit té detallats tots els enterraments. En altre quadern es relacionaven els difunts i les causes de la mort d’aquestos. La llibreta o quadern està cosit i té deu pàgines ordenades, a més d’altres afegides. Titulà el rector: “LISTA NUMÉRICA DE LOS NICHOS DEL CEMENTERIO DE LA POBLACIÓN DE GATA AÑO 1885”.

Amb la forma que tenia el ninxol, que encara vegem hui en els més antics del cementeri municipal, el rector dibuixava quinze casilles, numerades des de baix cap a dalt, de cinc en cinc. Este “camposanto” parroquial s’alçava en un dels baixos del montícul del Calvari, conegut com el Tossalet-Calvari, de la partida d’Ecles Bajos del poble de Gata. Hui, separa les vies del tren aquesta zona i va voler fer-se un parc infantil que va resultar tot un desencert, però quan s’edificà no s’havia encara realitzat el muntatge del traçat viari, inauguració del qual -en el tram Altea-Dénia- es va fer a juliol de 1915.

Tornant al cementeri, curiosament, la primera veïna soterrada fou Na Teresa Signes Signes, amb data 6 de agosto de 1885. Si ens fixem, era el dia de la festa major de Gata, el dia del patró el Santíssim Crist del Calvari.

En un principi, el valor del pagament de 100 pessetes era per al primer i cinqué ninxol, 120 pessetes era el preu del segon i quart ninxols i 160 pessetes valia el ninxol del centre, es a dir el tercer.

Continuant amb les anècdotes d’este cementeri parroquial, indicaré que la segona columna (ninxols 6 al 10, inclosos) eren propietat del mateix veí, igual passava amb la quarta columna i cinquena, d’altres tants veïns. La setena columna tota ella completa era d’una família. La novena columna (ninxols 41 al 45) no es van pagar, ja que senyalava el rector: “dado por el piso”.

Al ninxol 27 se soterrà al que fou notari del poble aquella època Antonio Signes y Diego, que naixqué en 1832 i va morir l’1 de febrer de 1898, als 66 anys d’edat. En el ninxol 39 estava soterrat el sacerdot, que fou vicari de Gata, Gerónimo Monfort Pedrós. Tancant aquestes curiositats, en la columna novena deixava anotat el rector Don Juan Martínez Blasco: “Lugar del panteón” i en quant al valor del ninxol posava també: “dado por el piso”. Algunes de les frases que es detallaven en aquest quadern eren: “puso los restos de su esposa…”; “coloco a su cuñado” o “esposa del mismo”.

Fixem-nos finalment en un Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la parròquia de Gata de Gorgos, que Don Alejo Sendra Tarrazó realitza en 1945. Al respecte del ja inutilitzat cementeri parroquial escriu i pose textualment en castellà: "Inmuebles y muebles de la parroquia de Gata de Gorgos:

“Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”, término de Gata de Gorgos de 35 x 32,70 metros, con una parcela fuera de los muros ante la fachada de 35 x 5 metros, lindando al Sur con la línea férrea y al Oeste, Norte y Este con tierras de Francisco Salvá Gil. Este inmueble está exento del Impuesto de Derechos reales y está inscrito en el Registro de la Propiedad de Denia el 18 de enero de 1944. Hállase presentado en dicho Registro con el nº 1.429, Diario 5”.

A la fotografia podeu veure com està en l’actualitat l’antic cementeri parroquial, totalment en desús. Es conserven les parets exteriors del mateix.

FONT: Documentació de l’Arxiu Parroquial. Església Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos.


LA PREMSA PARLA DE...la visita de la delegació de Saint André de Sangonis a Gata, per l’agermanament (LP)

També el mateix diari LAS PROVINCIAS, en paper, a la seua secció "Zoom" de la Marina publica una bona fotografia del grup format per la delegació de Saint André de Sangonis i el comité d’agermanament gater.

FONT: diari LAS PROVINCIAS, dia 31-10-2014. 

 

LA PREMSA PARLA de...Ignacio Cardona Torres, cinqué a l'escalafó de pujar escales (LP)

LA PREMSA PARLA de...Ignacio Cardona Torres, cinqué a l'escalafó de pujar escales (LP)

El diari LAS PROVINCIAS (La Marina) publica hui un article de Javi Zamora que titula: "Ignacio Cardona ocupa el quinto puesto del ranking del Vertical World Circuit" o el que és el mateix el circuit mundial d’escales.

A la prova de Sanghai va fer quart i el 7 de desembre espera fer un bon lloc que faça superar aquesta boníssima posició, a la prova de Hong Kong. Sort per al xabier del C.A. Llebeig, de mare gatera. Ací teniu l’enllaç per a llegir la notícia completa:

 http://www.lasprovincias.es/marina/201410/31/ignacio-cardona-ocupa-quinto-20141031000638-v.html.

FONT: diari LAS PROVINCIAS, 31-10-2014.

UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )

UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )

Els costums de Gata: anar al cementeri i, ara més recent, la festa de Halloween

Encete ací una série d’articles relacionats amb la festa de TOTS SANTS i els Fidels Difunts.

Quan arriba Tots Sants, i això serà demà mateix, tota Gata mira al cementeri municipal, al "camposanto" que diuen alguns veïns. Les flors, el colorit, eixe olor característic, omplin totes les estàncies dels dos cementeris adosats. Tots Sants, està clar, és una festa que dediquem als nostres avantpassats. Per això, la visita als cementeris és encara un costum conservat a Gata i dels bons.

A altres llocs, l’aspecte gastronòmic també ix a relluïr per aquestes dades. Es fan panellets, tan típics a Catalunya, es torren castanyes, es fan bunyols. Però, amb el temps la relació dels vius amb els difunts va canviant. La societat canvia a la carrera, i el que abans eren "les pors" per aquestes nits, es convertix en l’actualitat, des de fa uns anys, en la importada festa de Halloween. A Nadal ens passa igual, el Papa Noel mana les festes, una altra importació.

Tots Sants arriba enguany amb massa calitja encara, al menys en les hores centrals...i això que dir Tots Sants era dir canviar de roba, d’hàbits i costums de cara a l’hivern, de la caiguda del pàmpol. Ací podria vindre la relació entre morir els arbres fins la primavera, no hi ha moltes flors i sembla ser un temps mort. Des d’antic aquest era el moment de recordar als difunts.

Tornant als cementeris, aquest s’esdevindrà demà i despusdemà, al caure en dissabte i diumenge Tot Sants i Fidels Difunts, en un punt d’encontre social. És un costum que al llarg de la setmana, el veïnat viu vaja al cementeri a netejar làpides, a preparar jardineres, a llevar-li la pols al marbre. Són les tombes dels teus parents més pròxims i més llunyans en el temps. Són les dels familiars. I qui no té aquesta tasca que fer anirà simplement a pegar un voltant, observar les últimes defuncions, els detalls de flors i tipus de làpides, és la vida...

El sentit de la mort i Halloween

Però direu i diguem...i que pinta Halloween en tot açò. Està clar que el motiu d’aquesta festa ha canviat. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era un fet quotidià. La gent moria a casa, es vetllava a casa i eixia el difunt portat el fèretre pels amics dels fills o les filles des de casa. Ara, es vetllen als tanatoris, des d’allí van a l’església, es fan misses i responsos. Però, ara intenta amagar-se la mort, ja no és igual i les accidentals, les de persones més joves, són més dolentes inclús...I els xiquets les coneixen, malauradament, pels mitjans de comunicació, a vegades amb escenes terrorífiques.

Quan eixe sentit sagrat dels avantpassats es perd, els difunts pareixen ja  personatges de fantasia que fan por, perquè seguixen estant morts. Ahí apareixen els morts vivents, els esperits, els fantasmes. Ahí acceptem amb rapidesa i sense pensar-ho altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses o els llums. Aquestes festes no fan referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o el cinema. Una celebració que més que recordar els difunts juga amb un imaginari banalitzat, i per tant més fàcilment assumible, de la mort.

Així s’expresava aquest matí mateix Joanvi Vallés, usuari del blog, al seu facebook, sobre el tema que ens ocupa, Tots Sants i els difunts. Em pareix interessant la reflexió i per això l’he afegida:

"Coses curioses que tenim com a societat, abandonem les nostres denominacions i preferim utilitzar les forànes per allò que diuen de que “tot el que ve de fora és millor”. Des de menut m’han dit que el dia 1 de novembre és Tot Sants i ara tot li diuen Halloween. Als més joves se’ls ven que el “Halloween” és festa i “Tots Sants” no. Jo pense que el nostre Tot Sants és un dia festiu, un dia que anem a vore els nostres essers estimats que ja no estan amb nosaltres i recordar tot a...llò que varem passar amb ells. Deuriem recordar-los tots els dies, però sabem que costa, i pense que tenim la gran sort de tindre un dia festiu per a dedicar-lo a ells. Són xicotetes coses que fan que s’acabe amb la consciència de poble i acabem subordinats a altres tradicions foranes que, com venen de fora ens fan pensar que són millors.

No res i avant... així ens van les coses..."

Dit tot això, cal recordar que per a Gata no passa desapercebuda la festa de Halloween i ja vaig publicar ahir que la Comissió de Festes 2015 prepara un extens programa de vesprada i nit. ací teniu l’enllaç de l’article d’ahir: http://cronistadegata.blogia.com/2014/103001-vesprada-i-nit-de-terror...la-comissio-de-festes-2015-prepara-halloween.php.

FONTS: Article basat en "Tot sants i el dia de difunts" (gen.cat). / Joanvi Vallés (opinió).

LA DELEGACIÓ DE SAINT ANDRÉ DE SANGONIS VISITA L'ERMITA (àlbum)

LA DELEGACIÓ DE SAINT ANDRÉ DE SANGONIS VISITA L'ERMITA (àlbum)

ÀLBUM DE LA VISITA A L’ERMITA I L’ACOMIADAMENT

Coneixen la història i s’interessen per l’arbre blanc i els francesos, de la mà del CRONISTA DE GATA

Última jornada a Gata de la delegació del poble que vol agermanar-se amb Gata

    Foto de Cronista de Gata.
    Foto de Cronista de Gata.
    Foto de Cronista de Gata.

Aquesta migdiada ha servit per a que els regidors i l’alcalde de Saint André de Sangonis visitaren el paratge de l’ermita del Santíssim Crist del Calvari. La delegació francesa s’ha interessat molt pel succés de l’arbre blanc i la Guerra del Francés. El que vos escriu, com a Cronista de Gata, els ha explicat, acompanyat dels regidors de Cultura, Joan Pedrós, i de Comerç i Turisme, Guillermo Cholbi, tota la història, anècdotes i curiositats de l’ermita i el seu entorn. La delegació ha quedat gratament sorpresa.

Acabada la visita, han continuat acompanyats del regidor Cholbi a visitar l’olivera mil·lenària, ja que tenien molt d’interés, així com la Font de la Mata. Ahir va poder conèixer el paratge de la Rana.

Al llarg d’aquests tres dies intensos han visitat molts llocs del poble, com l’escola, l’institut, l’ajuntament, el centre urbà i històric. També han visitat pobles de la comarca, sobre tot de la costa com Xàbia i Dénia. 

L’últim acte s’ha fet a l’ajuntament i l’alcaldessa, acompanyada d’alguns regidors de la Corporació, els ha lliurat uns obsequis, com a record de la seua visita a Gata. Esperem que hagen quedat satisfets i s’emporten cap al poble un bon record de nosaltres.

FONT: Fotos, Ajuntament de Gata.

VESPRADA I NIT DE TERROR...LA COMISSIÓ DE FESTES 2015 PREPARA HALLOWEEN

VESPRADA I NIT DE TERROR...LA COMISSIÓ DE FESTES 2015 PREPARA HALLOWEEN

Ja estem damunt. El costum anglosajó ens envaïx. Dissabte dia primer de novembre és Tot Sants, la festa. Com cau dissabte, eixe dia es farà a Gata la celebració de Halloween. La Comissió de Festes 2015 i la Regidoria de Festes preparen festa pels més menuts a la vesprada i pels majors per la nit. al camp de futbol antic de Les Sorts.

Aquest és el reclam per a la vesprada:

"Xiquets i xiquetes no vos podeu perdrer aquesta festa el proxim dissabte dia 1 de Novembre al antiu Camp de Futbol !! Discomovil, pòcimes a 2 € i servei de barra per als papas i mamas !!!! Vine disfressat, vos esperem !!! UNA VESPRADA TERRORÍFICA !!!!"

Per a la nit, discomòbil i aquest és el reclam:

 "Dj Alex Femenia, Dj Conca i Dj Mitch Van Staveren !!!! 50.000 W d’iluminació, pantalla LED, confeti, 30.000 W de só ......també podreu degustar els coctels HEMORRAGIA i SATAN, tot a carrec de la Comissió de Festes 2015 i amb la col.laboració de la Regidoria de Festes !!!!! a on????dissabte 1 de Novembre al antiu Camp de Futbol, entrada gratuita!!!! Vine disfressat i passa una nit ......TERRORÍFICA !!!!"

    Foto de Comissio De Festes Dosmilquinze Gata.

De hui al diumenge parlaré no sols del costum importat de Halloween, sinó de les velles tradicions i costums de les vespres de Tot Sants, d’eixe dia i del Dia de Difunts.

A la portada, el cartell anunciador de la discomòbil de la nit, que encara que no pose on és se sobreentén que serà al camp de futbol antic de Les Sorts. Dalt d’aquestes línies el cartell infantil.

FONT: Cartells, Comissió de Festes 2015 Gata.

RECORDANT A ANITA "SEGURA", UNA GATERA D'ADOPCIÓ

RECORDANT A ANITA "SEGURA", UNA GATERA D'ADOPCIÓ

La seua néta, Elisa, la recorda en aquest sinzer i bonic homenatge, glosant la seua biografia

Fa dues setmanes, concretament el dia 17 divendres, el poble es va despertar amb la notícia. Anita Segura, eixa veïna sempre alegre, que sempre la veíem pel poble, ens deia, de sobte, adéu per sempre. Eixe dia era divendres, era típic veure-la amb el seu carro de la compra, passetjant pel poble, parant-se a saludar a tots i totes, fent-se el cafenet als bars més freqüentats. Anita era molt popular. 

Hui, ja passat aquell ensurt i deixant el buit de la mare, de la uela, de la tia, de la veïna...una de les seues nétes Elisa Pedro Segura, la filla de Vicente i Ana María, vol rendir-li el xicotet homenatge a Ana. Paraules molt sinzeres i boniques, que conten tota la seua història, una història singular. Escoltem a Elisa: 

"Ana María De San Lorenzo Pérez (Anita Segura) neix a la ciutat d’Alacant, al carrer Díaz Moreu, el 10 de febrer de 1928. És filla de José, natural de València i de Purificación, nascuda a Benidorm. Als 7 mesos d’edat la van dur a viure amb la seva iaia Ana, qui es convertiria en la seua vertadera mare (la mamá Anita, natural d’Alzira). Son pare regentava una barberia i a l’esclatar la guerra, s’exilià a Veneçuela on viurà fins a la seva mort. Els seus germans i la seua iaia el seguiran uns anys després.

Anita vivia al si d’una família benestant i estudiava als Carmelites, i després de la guerra a l’escola Jesús i Maria. En acabar l’escola assistiria a una acadèmia a Benalua on aprendria taquigrafia i mecanografia. És en aquest barri d’Alacant on coneixerà Luís Segura, treballador del Banc Central, qui es convertirà en l’amor de sa vida. Aquest tenia 10 anys més que ella i tenia una relació de més de 10 anys amb la seua núvia de tota la vida, Carmela, però al conèixer a Anita, la va deixar per casar-se amb esta poc temps després.

 En 1946 la parella contrau matrimoni i un any després tenen el seu primer fill, Luís José. En 1951 el matrimoni se’n va a Veneçuela on viuran 2 anys amb la seua família i és en aquest país on naixerà en 1952 el seu segon fill, José Francisco. Durant aquest temps Luís va treballar en l’empresa Sears (uns grans magatzems). En 1953 acaba l’excedència de Luís al Banc Central i el matrimoni torna a Alacant.. Poc temps després, en 1955 Luís serà destinat a la sucursal de Gata, població on el matrimoni passarà la resta de les seues vides.

 

Aquesta nit, reportatge al meu blog d’una dona molt recordada, ANA SEGURA, UNA GATERA D’ADOPCIÓ.

El 20 de gener de 1955 la parella arriba a Gata i la primera casa on resideixen està situada al carrer Xaló. Un any després canvien el seu domilici a la placeta del vicari( a casa Pepa el datilero) on viuran els 10 anys posteriors i on naixerà la seua tercera i única filla, Ana. Posteriorment es traslladen al carrer Teulada on viuran altres 10 anys fins instal·lar-se al seu domicili definitiu al carrer Roquetes, on residiran la resta de les seues vides.

Anita era una dona cosmopolita, que venia de la capital i parlava castellà i va tindre certs problemes per a adaptar-se als costums locals. Gata era un poble amb carrers sense asfaltar, les cases no tenien electricitat ni banys i això va suposar un trasbals per a ella. Una de les coses que més va impactar a Anita a l’arribar al poble va ser el poc assortit que hi havia a les botigues del poble, i per això aprofitava els viatges a Alacant per omplir la dispensa.

Malgrat les dificultats dels primers temps, el matrimoni es va adaptar perfectament al poble i a Anita li agradava destacar el sentiment de germanor que existia entre els veïns del poble, com les cases estaven obertes per a tothom, sense esperar res a canvi. Solia comentar els dinars i sopars que es feien entre els veïns entorn a la televisió que van adquirir a principis dels anys 60, ja que va ser una de les primeres en arribar al poble.

Una de les aficions d’Anita, ben conegudes per tota la gent del poble ,era la d’anar als bars i açò també va suposar un enfrontament amb els costums locals. Cal recordar que quan Anita va arribar al poble als anys 50, els bars eren feus plenament masculins, però a ella això no li va importar i va decidir, que a pesar de les crítiques de la gent del poble, ella no deixaria mai d’anar al bar amb el seu home.

Li agradava comentar la forta amistat que tenia amb moltes persones del poble, ja que al no tindre família al poble, a moltes persones se les estimava i l’estimaven com a pròpia família. I és que així entenia ella la vida al poble, amb un sentiment de pertinença a un grup que l’apreciava. I és que tot i que no era gatera ni Segura, són estos dos adjectius els que la van acompanyar tota la vida i la van fer tan especial.

Fa uns dies Anita ens va deixar inesperadament i entenem que el buit que deixa no afecta solament a la família, sinó al poble, ja que era una persona que formava part del dia a dia dels carrers , del mercat, dels bars....en definitiva de la vida quotidiana de Gata, i així esperem recordar-la, com una dona alegre, vitalista, valenta, que en algun moment o altre ens vam creuar pels carrers del poble i ens va tornar un somriure.

Descanse en pau."

FONT: Text Elisa Pedro Segura, néta de Ana "Segura". Fotos familiars.

UNA DELEGACIÓ DE SAINT ANDRÉ DE SANGONIS VISITA GATA

UNA DELEGACIÓ DE SAINT ANDRÉ DE SANGONIS VISITA GATA

AMPLIACIÓ DE LA FOTO: FONT, PLAÇA DE L'ESGLÉSIA

Comencen així els llaços d'amistat entre els dos pobles, el gater i el francés, per a un pròxim agermanament

Una delegació de la localitat francesa Saint André de Sangonis visita estos dies Gata de Gorgos amb la intenció de conèixer  el poble i establir contacte per iniciar els tràmits per a l’agermanament de les dos poblacions.

La delegació, encapçalada per l’alcalde de la localitat francesa, va ser rebuda per l’alcaldessa de Gata, Maite Signes, i el regidor de Participació Ciutadana, Jesús Palacios, i diferents membres del comitè d’agermanament creat recentment. Els visitants van aprofitar el dia d’ahir per recórrer les instal·lacions municipals, esportives, centres escolars, per acabar la jornada amb una reunió informal amb els membres del comitè local per intercanviar impressions i conèixer les peculiaritats de cada municipi.

El primer pas per iniciar els tràmits va ser l’aprovació en plenari per unanimitat de la proposta d’agermanament amb la població del sud de França Saint André de Sangonis. A partir d’ací, es van iniciar una sèrie de reunions per crear el comitè que s’encarregarà de gestionar tots els passos necessaris per a fer efectiva la signatura de l’agermanament.

El comitè d’agermanament, que es va constituir definitivament la passada setmana, està format per l’alcaldessa, el regidor de Participació Ciutadana, un representant de cada grup polític municipal, representants de les associacions del Grup de Danses, Colla de dolçainers i tabaleters, Banda de Música, Ampa IES, Tercera Edat, Comerç, i persones interessades.

FONT: Foto i text, Ajuntament de Gata.

RECORDEU...LA "VILLA SARITA", dels germans gaters Sara i Víctor Signes (la premsa parla d'ella)

RECORDEU...LA "VILLA SARITA", dels germans gaters Sara i Víctor Signes (la premsa parla d'ella)

El diari digital "La Marina Plaza" va publicar ahir dilluns 27 d’octubre de 2014, un article sobre l’enderrocament de VILLA SARITA. Si recordeu, aquest era el xalé a primera línia de costa dels germans Sara i Víctor Signes.

Titulava l’article: "La piqueta, a punt de acabar en primera línea de costa con Villa Sarita tras 25 años de abandono". Als subtítols: "El Ayuntamiento de Xàbia licita el proyecto de urbanización de la calle Vicenza, que incluye la demolición del inmueble, después de haber logrado un acuerdo económico para la expropiación tras años de litigio"; "El Museo ha retirado para su conservación los arcos de tosca". "El proyecto permitirá la conexión entre el Primer Montañar y la avenida Augusta". Començava l’article: "Veinticinco años después, ahora sí: la piqueta está a punto de acabar con Villa Sarita, una construcción ubicada en primera línea de costa, en un lugar privilegiado de Xàbia, y que fue abandonada por sus propietarios después de que el Plan General de 1990 contemplara allí el trazado de un vial para acceder al mar. Desde hace ya bastante tiempo, Villa Sarita está abandonada y en estado ruinoso, rodeada de maleza y en condiciones insalubres..."

Recordeu que els propietaris eren els gaters Sara i Víctor Signes i que portava el nom de Sarita.

Ací teniu l’enllaç a la notícia: http://lamarinaplaza.com/2014/10/27/la-piqueta-a-punto-de-acabar-en-primera-linea-de-costa-con-villa-sarita-tras-25-anos-de-abandono/.

calle Vicenza bloqueada por la finca

A la fotografia de portada de l’article, la mateixa que el diari digital, aspecte actual de Villa Sarita. Observeu els arcs de pedra tosca, que es guardaran al Museu i també el nom mig caigut de "Villa Sarita". Dalt d’aquestes línies, el mur que impedix continuar el carrer actualment.

FONT: fotos i text, diari digital La Marina Plaza, 27-10-2014.

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 1.639, la del dia 12/10-

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) - 1.639, la del dia 12/10-

Segona fotografia referent a les dones treballant la pansa, als anys 70, a l’edifici seu dels pobles que la traballaven. Va ser tot un referent històric. A la fotografia anterior es veien millor les dones sentades triant pansa, també al fons els cabassos de pansa. Les barres de llum estaven penjant del sostre. Els pilars, que eren molts, i les bigues de ferro, eren característiques d’un gran magatzem. A la fotografia anterior també es veia la màquina triadora o separadora, que finalment ha anat a parar a Xàbia. La CAS, les triadores de pansa, la màquina...tot això ja és història agrícola de Gata i els pobles que conformaven la Cooperativa Agrícola Sindical (C.A.S.). Recordem que les dues fotografies són de Jaume Costa Caselles.

FONT: fotografia de Jaume Costa Caselles, pujada al seu facebook.

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.638, la del dia 11/10-

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.638, la del dia 11/10-

Reprenc la sèrie, que estava ja un poc deixada perquè les notícies i l’actualitat manen més. La fotografia que tocava publicar el passat dia 11, la nº 1.638, la va publicar fa uns dies l’amic Jaume Costa al seu facebook, parlant de les dones que anaven a triar pansa. Ell deia: "Si es fixeu bé, a la foto es veu, al costat de la triadora, una safeta, contenia aigua, cada triadora en tenia una junt amb un drap humit que gastaven constantment per llevar el sucre de la pansa de la taula i dels dits".

Em comenta ma mare, que la meua iaia Pepa, que de joveneta, com quasi totes les xiques, anaven als magatzems a triar pansa; per tal que no es pelaren els dits de tant de banyar-los, se’ls fregaven amb la pells dels nous que feien la pell forta."

Curiosa informació. Les fotos, tant aquesta com la pròxima, són al edifici de la CAS de la Carretera de Xàbia. Seria pels anys 70 del segle XX.

A la següent fotografia parlaré del que es veu a les fotografies.

FONT: Foto propietat de Jaume Costa Caselles.

 

EL JOVE GATER SERGI MONFORT FERRER, NOMENAT A LA MODALITAT DE ALICANTE TERRORÍFICA (direcció de curtmetratges del gènere)

EL JOVE GATER SERGI MONFORT FERRER, NOMENAT A LA MODALITAT DE ALICANTE TERRORÍFICA (direcció de curtmetratges del gènere)

S’acosta Halloween, la Nit dels Difunts i tot això. Es programen actes, festivals, referents al gènere terrorífic. Un d’ells, va tindre lloc el passat cap de setmana i allí va ser notícia un gater. 

El jove gater director de curtmetratges SERGI MONFORT FERRER va quedar nomenat per la categoria "Alicante Terrorífica" al II Suspiria Fest, II Festival de Curts de Cinema de Terror i Fantàstic, celebrat el cap de setmana passat a Sant Vicent del Raspeig. El curt de Monfort es titulava "Big Beautiful Beast". A més de Sergi, el productor executiu era David, el sonidista Jorge i la script Noelia. Felicitem al jove director gater i l’encoratjem a seguir endavant en la seua carrera cinematogràfica. 

A la imatge de portada, teniu a Sergi micròfon en mà, el segon per l’esquerra, si mireu la foto. Dalt d’aqueste línies, a Sergi, sa mare i un "zombi". 

FONT: Fotos i informació: SUSPIRIA.

DISSABTE PASSAT, JORNADES DEL MOSCATELL A XÀBIA

DISSABTE PASSAT, JORNADES DEL MOSCATELL A XÀBIA

Dissabte passat van assistir al Centre Social de Xàbia nombrosos llauradors gaters, que tenen bancals de raïm, no sols al terme de Gata sinó també al de Xàbia, a la Jornada de l’Associació de Defensors del Moscatell de la Marina Alta, que presidix un altre gater Jaume X. Soler.

A l’event van participar un grup d’agricultors especialitzats en aquest tipus de cultiu, que van poder escoltar les diferents ponències. El CIRNE va col·laborar i van ser molt profitoses i van estar carregades de moltes curiositats.

A la imatge, podeu observar a molts llauradors gaters. 

FONT: Foto i informació, Xàbia al dia. 

DIVENDRES 31, INAUGURA LA SEUA OBRA JUAN PABLO SIGNES A XÀBIA

DIVENDRES 31, INAUGURA LA SEUA OBRA JUAN PABLO SIGNES A XÀBIA

El divendres 31 d’octubre a las 19,30 hores tindrà lloc la inauguració a Xàbia de l’exposició del gater JUAN PABLO SIGNES, que es titula "Records d’allò no vist". Serà a la sala d’exposicions de Ca Lambert. Per a conèixer millor l’obra punxeu a aquest enllaç: http://artxabia.com/site/records-dallo-no-vist/.

A la imatge el cartell de l’event artístic.