Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

COSTUMS

HOMENATJANT A LES DONES I HOMES QUE ESCALDAVEN A GATA. El vell costum morisc de fer pansa amb imatges ( Fotos d'arxiu del blog al facebook )

HOMENATJANT A LES DONES I HOMES QUE ESCALDAVEN A GATA. El vell costum morisc de fer pansa amb imatges ( Fotos d'arxiu del blog al facebook )

L’estiu a Gata, abans i molt abans, era anar-se’n a la caseta el setze d’agost (recordem la processó de les màrfegues), entre altres coses per a ESCALDAR, per a fer PANSA. Ara es conten a Gata amb els dits d’una mà els llauradors que continuen ressistint-se a que aquell vell costum morisc de "l’adzebib" (fer pansa).

Per això he volgut recuperar les fotografies publicades algun dia al blog del CRONISTA DE GATA, sobre tot en temps d’escaldar (agost) i fer una recopilació per als usuaris del facebook. Un homenatge als nostres avantpassats que conservaven el vell costum.A vegades, sobren les paraules, encara que ací les paraules tenen que ser referents a l’escaldà. No deixem perdre el que ha estat un senyal d’identitat del poble de Gata (una de les cunes de l’escaldà) i que ara va desfent-se l’oportunitat i anem deixant passar el tren.

Al blog del CRONISTA DE GATA anem a traure paraules i més paraules relacionades amb aquest costum, intentant explicar que eren o són i per a que servien o serveixen. Com si d’un vocabulari escolar es tractara els joves poden aprendre al menys els noms i sols que puguen dir "eixa paraula em sona que té que veure amb l’escaldà, amb la pansa..." ens donarem per satisfets. Ens passarà per davant com una estampa pobletana, que deia el enyorat escriptor i amic benisser Bernat Capó, serà una estampa de l’escaldà.

Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estances, en paraules i frases típiques del treball, del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s’enrecorden d’elles. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “GATA: DICCIONARI DE LA PANSA”, però és preferible, en el temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen. També desde ací lluitarem perquè convisquen.

* En aquest moment de l’article recordem i agraïm el treball que va publicar al 2004 la revista Xàbiga sobre "El vocabulari de la pansa" de Blanca Cubell Saceda i Cristòfol Bisquert Cardona. Podeu llegir-ho amb pdf per mig d’aquest enllaç. Refrescarà la memòria a alguns. PUNXEU ACÍ. També tenim present un altre treball: . "El conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa a la comarca de la Marina: estudi etnogràfic. de Maria Roser Cabrera, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992. *

DEL BANCAL A LA CALDERA I D’ACÍ AL SEQUER, DEL RAÏM A LA PANSA

Anem a desgranar ja les paraules i frases fetes o expresions que els meus vells utilitzaven seguint un ordre cronològic. Aquest podria ser l’origen d’un vocabulari gater de la pansa.

BANCAL DE CEPS // RAÏM DE MOSCATELL // ENS ANEM A TALLAR // TALLAR RAÏM AMB EL FALÇÓ (Falçonet) // OMPLIR ELS CABASSOS (CAIXONS o BASQUETS) DE RAÏM // CARRO CARREGAT FINS ELS BARDALS // CABASSOS BAIX DEL RIURAU // ALÇAR-NOS A OMPLIR LA CALDERA // FORNET DE TAP // PEGAR-LI FOC AL FORNET D’ESCALDAR // GARBONS PER AL FORNET // PREPARADA LA PILA DE CANYISSOS // EL MUNTÓ DE PILONS //CÀNTERS (POALS) D’AIGUA PER A LA CALDERA // PREPARATS EL LLEIXIU, LA SOSA I L’HERBA PANSERA // OMPLIR LA CALDERA // BULLIR LA CALDERA // OMPLIR DE RAÏM LA CASSA // LA CASSETA O RAQUETA TRAU LA BROMERA // OMPLIR LA CASSA DE RAÏM // ESCALDAR // TALLA O NO TALLA // ESCAMPEM EL RAÏM // POSAR ELS PILONS // EL SEQUER BUIT // TRAURE CANYÍS // CANYISSOS AL SEQUER // LES LLISSERES DEL CANYÍS // FER UN BON ESCALDÓ // HEM FET UN ESCALDONET // ESMORZAR DE L’ESCALDÀ (XONES I CARAGOLINS ESCALDATS, TABOLLAT, TOMACA) // PINATELLS I BOUS PREPARATS // EMPILAR I DESEMPILAR // LA VELA ARREPLEGADA SOBRE ELS TRAVESSERS // GIRAR CANYIS AMB LES GAFES // JA TENIM LA PANSA FORA // PLEGAR LA PANSA // ESTORA DE PLEGAR LA PANSA // ESCALDAR ELS CABREROTS // CABASSOS DE PANSA PLENS // GUARDAR LA PANSA A LA CAMBRA // VENDRE LA PANSA PER QUINTARS I ARROVES //.

FONTS: Fotos recopilació arxiu blog.

EL VEÏNAT DELS VOLTANTS DEL PARATGE DE LA RANA DE GATA CELEBRA EL DESÉ SOPAR ESTIUENC ANUAL. Més de cent persones es van concentrar al caliu del gran eucaliptus i l'històric llavador

EL VEÏNAT DELS VOLTANTS DEL PARATGE DE LA RANA DE GATA CELEBRA EL DESÉ SOPAR ESTIUENC ANUAL. Més de cent persones es van concentrar al caliu del gran eucaliptus i l'històric llavador

Va en augment any rere any i enguany són deu. El veïnat de les partides Cuadros i Senies, que envolten el paratge natural de La Rana, al terme de Gata de Gorgos, a més de altres veïns amics i coneguts, van voler celebrar el comiat de l’estiu, encara que continuaran molts dies més a les casetes de camp pel calor i basca que continua fent. Però era el quart divendres d’agost i tocava. 

Més de cent veïns, amb una il·luminació perfecta, bona música, una pantalla per a passar cinema i algun que altre documental, historiadors locals i xabiers explicant aquest lloc i el sistema de reg, viandes, bon apat i bon vinet, van xerrar de l’estiueig, de les passades festes gateres i de tota l’actualitat del poble, la comarca i el món.

I tot al caliu del gran eucaliptus centenari ja recuperat després de l’incendi de fa uns anys, junt als arcs de l’antic llavador que el mateix Cavanilles nomenava en els seus passeigs per aquestes terres. Un paratge natural que resultava molt bonic i realçava la seua importància amb aquesta festa d’estiu.

FONT: Fotos facilitades pel veïnat de La Rana, per mig d’Emilio Cirugeda.   

HUI ÉS LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA: Una tradició perduda, la novena al carrer Sol i al carrer Signes; el sant té un plafó ceràmic devocional al mateix carrer

HUI ÉS LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA: Una tradició perduda, la novena al carrer Sol i al carrer Signes; el sant té un plafó ceràmic devocional al mateix carrer

Hui dimarts i 13 de juny és la tradiciona festa de SANT ANTONI DE PÀDUA. El sant portugués naixqué en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Però la història té tres retalls a Gata d’aquest sant al carrer Sol i carrer Signes.

Casa de Tereseta: Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots: "El primer...segon...tercer...toc de la novena de Sant Antoni" i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Gràcies a Pepita Grimalt i a la seua filla Sonia hem pogut recuperar la imatge d'aquell quadre i la paret on tantes vegades i anys s'havia fet la novena a casa Tereseta.   

Però no sols era a ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Plafó: al mateix carrer Sol encara perdura la imatge del sant patró de hui, gràcies al plafó ceràmic devocional que hi ha a una casa pròxima a la que es feia la novena.

Encara, per si voleu conéixer la novena al sant, la podeu trobar per Internet. Us pose l’adreça electrònica d’on està extreta la foto del sant.

Aprofite per felicitar als que hui celebren la seua onomàstica i no la del sant dels animalets.

FONTS: Fotos facilitades per Sonia Navalmoral Grimalt.


MATÍ DEL DIVENDRES SANT 2023 A GATA: AL VOLTANT DE 150 PERSONES PUJEN A L'ERMITA RESANT EL TRADICIONAL VIA CRUCIS. Aquesta vesprada a les 19:30 hores, la processó del Sant Soterrament

MATÍ DEL DIVENDRES SANT 2023 A GATA: AL VOLTANT DE 150 PERSONES PUJEN A L'ERMITA RESANT EL TRADICIONAL VIA CRUCIS. Aquesta vesprada a les 19:30 hores, la processó del Sant Soterrament

Amb gran puntualitat, les 7:30 hores del matí de hui DIVENDRES SANT, els fidels de Gata s’han concentrat a les portes de l’església per a començar el res del sant rosari pels carrers Bisbe Cervera, Teulada i Calvari. Passada la vida del tren, han començat el tradicional costum del Via Crucis per les catorze estacions fins arribar a l’ermita. Allí, les vora 150 persones que hi assistien al besat els peus de la imatge menuda del Crist Jacent, que junt a la Verge formaven el conjunt de la Sagrada Pietat. Com sempre, el patró Santíssim Crist del Calvari, que també és una imatge de la Passió i Mor de Jesús, presidint el santuario.

Els actes del Divendres Sant han continuat al migdia amb l’oració de xiquets i joves als peus del Monument, que enguany per les obres s’ha instal·lat a l’altar de la Mare de Déu de Fàtima. Aquesta vesprada, s’han fet els Sants Oficis.

També hui, a partir de les 19:30 hores, serà la processó del Sant Soterrament pels carrers habituals per on passa. La parròquia de Gata té passos de Setmana Santa, als que s’unix el de Jesús Ressucitat que eixirà també processonalment Diumenge de Pasqua. Hui pels carrers de Gata amb les seues corresponents confraries desfilaran els passos del Natzaré, la Verge Dolorosa, el Crist del Perdó i el monumental sepulcre del Crist Jacent.      

VELLS COSTUMS DE LA SETMANA SANTA GATERA: DESAPAREGUTS LA SALPASSA, MATRAQUES I COBRIR LES IMATGES; PERDUREN EL MONUMENT DE DEMÀ I EL VIA CRUCIS MATUTÍ A L'ERMITA DIVENDRES. Teniu alguna fotografia relacionada amb la salpassa o cobrir imatges?, seria important donar-les a conéixer

VELLS COSTUMS DE LA SETMANA SANTA GATERA: DESAPAREGUTS LA SALPASSA, MATRAQUES I COBRIR LES IMATGES; PERDUREN EL MONUMENT DE DEMÀ I EL VIA CRUCIS MATUTÍ A L'ERMITA DIVENDRES. Teniu alguna fotografia relacionada amb la salpassa o cobrir imatges?, seria important donar-les a conéixer

(( ABANS QUE RES, FER NOTAR QUE SI ALGÚ DELS QUE LLEGIU AQUEST ARTICLE TÉ FOTOGRAFIES RELACIONADES AMB LA SALPASSA DE GATA O ALGUNA ALTRA PRÀCTICA ANTIGA DE SETMANA SANTA, SERIA INTERESSANT PUBLICAR-LA O FER-ME-LA ARRIBAR. GRÀCIES ))

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Es bo que els joves i no tant joves coneguen allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors.

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, cobrir els sants, fer el Monument de Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i alguns més. De tots ells us parlaré una miqueta. 

LA SALPASSA   

El rector i els escolanets visitaven les cases per a convidar al tríduum sant a les famílies, a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús. Beneïa les llars amb aigua i sal, d’ahí el nom de "salpassa". Els escolanets que l’acompanyen tocaven la campaneta i els habitants de les cases els donen una almoina que solia consistir en ous o diners. Es diu que eixos ous eren els de les mones de Pasqua. Ells canturrejaven algunes cançonetes com aquesta: "Ous ací, ous allà/ a pegar-li al sagristà...Ous allí, ous al ponedor, bones bastonades al senyor rector".

". Cal dir, al respecte del ritus de la salpassa, que el poble de Otos, a la Vall d’Albaida, va recuperar el cant infantil en la tradicional celebració de la salpassa. Una incorporació feta pel cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno, Botifarra, que va impulsar la reintroducció de les cançonetes que cantaven els més menuts quan es beneïen les cases Dimecres Sant.

Inclús, l’autor Àlvar Monferrer i Monfort té escrit un llibre sobre "La salpassa" (Serie Minor, G.V., 1995).

A la dècada dels anys 70 del segle passat, quan estava Don Manuel Frasés Pérez de rector es va deixar de celebrar a Gata aquell costum de visitar les cases. Recorde quan era escolanet, a la meua infància, quan anavem amb el Pare Vicent (el sacerdot Vicent Llopis Bertomeu, de Teulada) i es feia la Salpassa. Després recolliem i ens donaven tants ous que el Pare Vicent els repartia a tots els escolanets. Ara aquest costum encara es conserva als pobles de l’interior. El més prop de Gata el trobem a Orba i ja després als pobles de les muntanyes de la Marina Alta. Pego, Murla, Benigembla, Castell de Castells i les quatre Valls (Alcalà, Gallinera, Laguar i Ebo).
    
Recorde com en un somni que ma mare posava una tauleta a l’entrada de casa, amb un cobretaula blanc i flors sobre ella. Un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades dinerets. El rector passava i ho esquitxava tot i a tots, amb aigua beneïda, i s’emportava l’almoina.

Anavem pels carrers tocant la campaneta. El veïnat eixia de les cases. Es feia de bon matí de Dimecres Sant. El rector portava la menuda creu; els escolanets l’acompanyaven amb el poalet de l’aigua beneïda i alguns amb campanetes. Ara, els temps que corren, els pissos, la vida tan mogudeta que portem, no convida a aquells costums. El ritual es perd en el temps.
Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d’Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d’entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.
La casa ben néta, les portes obertes, l’entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", deia Mossén Andrés Monzó.

La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les benediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.
Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitant les cases. És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat, que a Gata ja és història.

 

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". PODEU LLEGIR-HO PUNXANT ACÍ.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata": PUNXEU ACÍ.

* Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt interessant atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.*  

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PUNXEU ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Un altre element característic de les tradicions de Setmana Santa a Gata i a molts indrets eren les matraques, aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. S’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist. També s’ha perdut aquest costum a Gata.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. Enguany estan tapades amb plàstic, però per qüewstions de no agafar pols degut a les obres de restauració i decortació del creuer i la cúpula de l’església.

D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Vertaders "monuments" de flors i plantes es feien i segueixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Enguany a Gata i per les obres es farà a l’altar de la verge de Fàtima.

Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el llavatori de peus. El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Es fan torns de vetla i l’església està oberta tota la nit de dijous a divendres.

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els xiprers i les catorze capelletes. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Ara, recentment, s’han restaurant amb una subvenció de Diputació. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix.

FONTS: Meus articles, blog "AlicanteVivo": 18-3 i 19-4 /2008. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. Penjat a la web RACO.

...I HUI DIA 3, SANT BLAI GLORIÓS, CURA-NOS LA TOS. ELS FORNS DE GATA HAN PREPARAT CENTENARS DE ROTLLOS, QUE SERAN BENEITS AQUESTA VESPRADA A LA MISSA

...I HUI DIA 3, SANT BLAI GLORIÓS, CURA-NOS LA TOS. ELS FORNS DE GATA HAN PREPARAT CENTENARS DE ROTLLOS, QUE SERAN BENEITS AQUESTA VESPRADA A LA MISSA

Marca la tradició popular la festivitat de hui dia 3 de febrer. És el dia de Sant Blai, patró dels mals de la gola i d’eixos n’hi ara prou pel temps tant fredolenc i desacompassat que està fent. "Sant Blai gloriós, cura-nos la tos" és el refrany més popular. I a Gata, els forns han preparat centenars de rotllons, dolços, pa socarrats. Totes les tahones del poble han el·laborat el dolç típic. A la missa de la vesprada, el rector beneirà els pans, els dolços. Si aneu cap a Teulada, recordeu que hui fan la festa de la Dama, si aneu cap a Pedreguer recordeu que fui fan festa local i la campaneta de l’ermita no para de tocar.

Vos pose tres refranys que vénen al pèl per a hui, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT.

COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL.

PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

A la imatge d’entrada, els rotllos del Forn de Ca Xaro, al carrer Sol de Gata, beneits ahir vesprada pel rector En Vicente Berenguer. 

FONTS: Foto Forn de Ca Xaro.

HUI ÉS LA VERGE DE LA CANDELERA. ELS LLUMEROS HAN FESTEJAT EL SEU DIA. CANELES I CIRIETS ES BENEIRAN A L'ESGLÉSIA

HUI ÉS LA VERGE DE LA CANDELERA. ELS LLUMEROS HAN FESTEJAT EL SEU DIA. CANELES I CIRIETS ES BENEIRAN A L'ESGLÉSIA

Festa popular i molt marcada en el calendari de l’església catòlica.

És hui NOSTRA SENYORA DE LA PURIFICACIÓ o també LA VERGE DE LA CANDELERA. Sant de totes les "Puris", que a Gata hi ha algunes. Es celebra la festa de la Candelera o "Candelaria". La Presentació del Senyor recorda que als 40 dies del naixement de Jesús el van presentar al temple i sa mare la Verge Maria va fer la cerimonia de la seua purificació. La festa es perd en els temps. Els lararis romans, la dita presentació, els padrins del bateig d’un nadó, tot girant al voltant de la flama. A l’església, aquesta vesprada a la missa de les 19 hores, es benedixen i donen candeles, ciriets i veles. Recordan aquell moment de la vida de Jesúsi els seus pares.

És hui la festa també dels llumeros del poble de Gata. Per això, després d’alguns anys de no festejar-ho els professionals dels fils i endolls han volgut fer l’esmorzar a Ca Martí, recordant altres temps i altres celebracions semblants. Abans passejaven inclús a la menuda imatge de la Verge per la plaça de l’església. Assistien a missa. Ara, el gremi ha tornat a recuperar la tradició d’ajuntar-se i xerrar entre viandes de les seues coses. Ells cuiden per la nostra llum i de la il·luminació dels nostres carrers. A la fotografia que m’han remés, els teniu esmorzant...

I pel que fa als refranys, el més conegut just de hui:

SI LA CANDELERA PLORA -és a dir si plou- EL FRED ÉS FORA, SI ES RIU -és a dir està ras i cel clar com hui, malgrat la rosada forta que ha fet aquesta matinada, però amb millor temperatura que els tres dies anteeriors- ÉS VIU -el fred- o la variant JA ESTEM A L’ESTIU. En una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist alguns ametlers que comencen a eixir la flor. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Però, ni ha molts més refranys per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i http://festesicostums.blogspot.com (refranyer).

MÉS DE 700 PERSONES VISITEN EL BETLEM MONUMENTAL DEL CARRER SIGNES DE GATA. GRÀCIES

MÉS DE 700 PERSONES VISITEN EL BETLEM MONUMENTAL DEL CARRER SIGNES DE GATA. GRÀCIES

Compartisc les paraules que ha posat la meua filla Verónica, al final de la campanya belenística 2022-2023 del betlem Monumental de la nostra casa del carrer Signes.

"GRÀCIES a tots/es els que heu visitat el nostre betlem!. Més de 700 persones han passat per ell, concretament 726, del 5 de desembre de 2022 fins al diumenge 15 de gener de 2023. Estem molt agraïts per les vostres paraules d’ànim i un any més contents de que vos agradara. Gràcies també a tots/es per les aportacions econòmiques per a que any rere any puga tenir més detallets!

L’any que ve més i millor!
Que no es perden les costums i tradicions!!"

Un agraïment especial als grups i col·lectius que han passat a fer la visita, com la gent del TAPIS, grups de catequesis i de júniors, sense oblidar a tots els escolars del Centre d’Ensenyament Primària "Santíssim Crist" de Gata i als més menuts del Jardí d’Infància "Xiulet", sense oblidar la tasca desinteresada del nostre "fotògraf particular" José Luis Fornés, i a tantes i tantes persones que s’han acostat a veure’l. Ja estem cavilant per a l’any que ve per a oferir a tots i totes una millor escenificació, un millor paisatge i novetats.

GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.

FONT: Composició fotografies Vero Vives.


   

BON DIA, HUI ÉS EL DIA DE NADAL. BONS DESITJOS A TOTS ELS SEGUIDORS DEL BLOG. Tradicions, costums, gastronomia nadalenca, estrenes...

BON DIA, HUI ÉS EL DIA DE NADAL. BONS DESITJOS A TOTS ELS SEGUIDORS DEL BLOG. Tradicions, costums, gastronomia nadalenca, estrenes...

Hui és el dia de Nadal, cap dia més a l’any. Diem -mal dit- que celebrem els Nadals. Un dia clar i ras. Bona temperatura.

25 de desembre, fum, fum, fum, com diu aquella Nadala. Aprofite la finestra del blog per desitjar a tots i totes els seguidors i seguidores del mateix, QUE TINGAU UN BON DIA DE NADAL.

I com estem a un poble, cal conéixer, escorcollar com era el Nadal dels nostres pares, avis, besavis, quins costums conservem del dia de hui dels nostres avantpassats. Fent memòria periodística, us reproduisc l’article que es va publicar ja fa quinze anys, el dia 26 de desembre de 2007.

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.
També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual que es cantava a Gata és el següent:
"Al peu de la muntanya / mo n´hem d´anar, / a la bona catxupanda / i al bon bacallar".
Altra cançó que transcriu l´amic Monjo: La nit de maitines / la nit de Nadal, / passava un xiquet / per baix d´un portal; / sa mare li deia: / -Fill meu, a mamar. / -No, senyora mare, / que he de cantar / una cançoneta /
de molta primor, / que els àngels / canten al nostre Senyor.
 
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.
Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Després de dinar, començava el ritual:
"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".
La frase premonitòria donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat.
Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Guarde´m aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".
 
I també entra dins dels costums nadalencs el putxero que la mare gran, l’’avia feia per a tots els de casa, que es juntaven com ara, però ara, moltes vegades, sense putxero. I el tronc de Nadal, un dolç en forma de tronc, que posaven junt a la ximeneia encesa. Era un altre dels costums.
No oblidem els betlems, que són la representació idela, com una catequesis, d'allò que va passar al poblat de Betlem.
 
Ara els xiquets es lleven i tenen els regals que els ha portat el Pare Noel i es posen a jugar. Està despersonalitzant-se aquell caliu del Nadal?
Es celebren en aquest dia tan assenyalat: NATIVITAT, NOELIA, NATÀLIA.

També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

I que em digueu de refranys. De dia de Nadal n’hi ha molts. En pose tres:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

FONTS: Alicante Vivo (meu article 26/12/2007), santopedia.com i altres. Fotos betlem familiar José Luis Fornés.

¡¡BON DIA DE NADAL A TOTES I TOTS!! des del blog del CRONISTA DE GATA us desitja MIGUEL VIVES SIGNES i família.

GATA, AGOST, TEMPS D’ESCALDAR. Vocabulari del vell costum agrícola. Que la joventut ho conega

GATA, AGOST, TEMPS D’ESCALDAR. Vocabulari del vell costum agrícola. Que la joventut ho conega

GATA, AGOST, ESCALDAR, PANSA...Són paraules de l’estiu que tots els gaters deuríem de reivindicar, que la joventut ho conega, que no es perda. Si encara algunes famílies de Gata (una de les grans cunes de l’escaldà) fan pansa estan conservant el vell tresor, el vell costum agrícola que els moriscs li deien "adzebib" i que té un vocabulari. No serà prou per als majors recordar-ho, caldrà deixar el testimoni per als més joves, aquells que el canvi tan fort els va furtar el costum dels cabassos, de la caldera, d’escaldar, de secar la pansa,...

Al blog del CRONISTA DE GATA anem a traure paraules i més paraules relacionades amb aquest costum, intentant explicar que eren o són i per a que servien o serveixen. Com si d’un vocabulari escolar es tractara els joves poden aprendre al menys els noms i sols que puguen dir "eixa paraula em sona que té que veure amb l’escaldà, amb la pansa..." ens donarem per satisfets. Ens passarà per davant com una estampa pobletana, que deia el enyorat escriptor i amic benisser Bernat Capó, serà una estampa de l’escaldà.

Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estances, en paraules i frases típiques del treball, del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s’enrecorden d’elles. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “GATA: DICCIONARI DE LA PANSA”, però és preferible, en el temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen. També desde ací lluitarem perquè convisquen.

* En aquest moment de l’article recordem i agraïm el treball que va publicar al 2004 la revista Xàbiga sobre "El vocabulari de la pansa" de Blanca Cubell Saceda i Cristòfol Bisquert Cardona. Podeu llegir-ho amb pdf per mig d’aquest enllaç. Refrescarà la memòria a alguns. PUNXEU ACÍ. També tenim present un altre treball: . "El conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa a la comarca de la Marina: estudi etnogràfic. de Maria Roser Cabrera, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992. *

DEL BANCAL A LA CALDERA I D’ACÍ AL SEQUER, DEL RAÏM A LA PANSA

Anem a desgranar ja les paraules i frases fetes o expresions que els meus vells utilitzaven seguint un ordre cronològic. Aquest podria ser l’origen d’un vocabulari gater de la pansa.

BANCAL DE CEPS // RAÏM DE MOSCATELL // ENS ANEM A TALLAR // TALLAR RAÏM AMB EL FALÇÓ (Falçonet) // OMPLIR ELS CABASSOS (CAIXONS o BASQUETS) DE RAÏM // CARRO CARREGAT FINS ELS BARDALS // CABASSOS BAIX DEL RIURAU // ALÇAR-NOS A OMPLIR LA CALDERA // FORNET DE TAP // PEGAR-LI FOC AL FORNET D’ESCALDAR // GARBONS PER AL FORNET // PREPARADA LA PILA DE CANYISSOS // EL MUNTÓ DE PILONS //CÀNTERS (POALS) D’AIGUA PER A LA CALDERA // PREPARATS EL LLEIXIU, LA SOSA I L’HERBA PANSERA // OMPLIR LA CALDERA // BULLIR LA CALDERA // OMPLIR DE RAÏM LA CASSA // LA CASSETA O RAQUETA TRAU LA BROMERA // OMPLIR LA CASSA DE RAÏM // ESCALDAR // TALLA O NO TALLA // ESCAMPEM EL RAÏM // POSAR ELS PILONS // EL SEQUER BUIT // TRAURE CANYÍS // CANYISSOS AL SEQUER // LES LLISSERES DEL CANYÍS // FER UN BON ESCALDÓ // HEM FET UN ESCALDONET // ESMORZAR DE L’ESCALDÀ (XONES I CARAGOLINS ESCALDATS, TABOLLAT, TOMACA) // PINATELLS I BOUS PREPARATS // EMPILAR I DESEMPILAR // LA VELA ARREPLEGADA SOBRE ELS TRAVESSERS // GIRAR CANYIS AMB LES GAFES // JA TENIM LA PANSA FORA // PLEGAR LA PANSA // ESTORA DE PLEGAR LA PANSA // ESCALDAR ELS CABREROTS // CABASSOS DE PANSA PLENS // GUARDAR LA PANSA A LA CAMBRA // VENDRE LA PANSA PER QUINTARS I ARROVES //.

FONTS: Fotos arxiu blog.

GATA CONSERVA INTACTA LA TRADICIÓ DE LES ALFÀBEGUES A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DORMIDA. Abans també es cantava el cant a la Divina Paloma, originari del poble. La parròquia edita un documental sobre la festa

GATA CONSERVA INTACTA LA TRADICIÓ DE LES ALFÀBEGUES A LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DORMIDA. Abans també es cantava el cant a la Divina Paloma, originari del poble. La parròquia edita un documental sobre la festa

PODEU VEURE EL DOCUMENTAL MOLT BONIC PUJAT A YOUTUBE PER LA PARRÒQUIA SANT MIQUEL ARCÀNGEL SOBRE LA FESTA I LES ALFÀBEGUES DE GATA (PUNXEU ACÍ)

Quan arriba la festa de la Verge de l’Assumpció, a l’església de Gata es pot ja veure i fer olor a la planta potent de l’ALFÀBEGA. Demà, vespra de la Mare de Déu gitada, les dones de la Confraria de la Mare de Déu d’Agost vestiran la imatge per a que presidixca l’altar major, acompanyada de les "ocinum basilicum", les alfàbegues, que als patis i terrats de les cases de Gata han estat cuidant-se i que ara lluïran amb tot el seu esplendor.

Dilluns 15 d’agost, malgrat l’onada de calor que estem patint en ple estiu serà la FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARÍA, la mare de Déu. Demà diumenge és la vespra. A l’altar major de Gata estarà exposada la preciosa imatge de la Verge gitada, dormida. Les alfàbegues i el record del Cant de la Paloma, cantat a Gata des de fa més de dos-cents anys, marcaran aquests dies.  

Gata té també les alfàbegues que omplin l’altar rodejant la Mare de Déu. Menudes i grans, totes caben en un marc espectacular, amb una imatge molt bonica de l’Assumpció.

CANT DE LA PALOMA

Enguany no podran escoltar-se aquelles dolces veus de l’any passat amb instruments o aquelles del cor amb la rondalla de fa tretze anys, no es podrà tornar a donar vida al CANT DE LA PALOMA DIVINA, tonada originària de Gata, segons recollia en 1973 al seu llibre "Cancionero alicantino" el musicòleg Salvador Seguí, que era informat per persones majors de Gata. Però sempre tindrem per al record els vídeos i la música d’aquelles tonades que els nostres bisavis coneixien i cantaven.

La música era més antiga que la lletra -segons apuntava Seguí. Seria hora de recuperar la peça musical de forma oficial pels estaments culturals que calga. Fer-la pròpia del folklore local, dins de les cançons músico-religioses i que els músics del poble, que en són molts i bons es decidixquen a potenciar-la i millorar-la si cap. 

El cant el va recollir el musicòleg SALVADOR SEGUÍ i el va publicar al seu llibre Cancionero Musical de la provincia de Alicante, que la Diputació editava en 1973 amb tot el folklore musical alacantí.

Els nostres avantpassats es rodejaven de la Mare de Déu i la fragància de les alfàbegues i cantaven aquelles estrofes que ara us reproduïsc:

 LLETRA DEL CANT DE LA PALOMA DIVINA (originari de Gata)

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."
"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."
* Al respecte del vídeo editat sobre les alfàbegues, cal dir que Paco Feliu ha fet el muntatge del vídeo que ha estat molt bé. Llàstima que no parle del Cant de la Divina Paloma. Una altra vegada serà...*

FONT: Fotos alfàbegues Parròquia de Gata i vídeo. // Vídeo youtube: la mare de Déu i el vell costum de les alfàbegues de Gata.


HUI DILLUNS 13 ÉS LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. El carrer Sol té una fornícula i abans se li feien novenes al sant

HUI DILLUNS 13 ÉS LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. El carrer Sol té una fornícula i abans se li feien novenes al sant

Hui dilluns 13 de juny és la festa de SANT ANTONIO DE PÀDUA. El sant portugués que va nàixer en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Els veïns dels voltants del carrer Sol vivien amb molta simpatia la novena al sant del quadre pintat que hi havia a Casa Tereseta el Quartet, un quadre rodejat de floretes, com les que tenia tot l’altaret. Al tardet, les xiquetes i els xiquets, entre els quals em trobava jo també, passejavem pels carrers anunciant la novena i recorde la cançoneta: "El primer/segon/tercer toc de la novena de Sant Antoni".

Però no sols era a casa Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era al tardet. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Finalment, a Gata conservem un plafó ceràmic del sant, al mateix carrer Sol. El sant pintat al quadre de Casa Tereseta era prou distint, encara que de la mateixa advocació.  

Encara, per si voleu conéixer la novena, es pot trobar a la Xarxa de les Xarxes (Internet) la novena al sant. http://www.terra.es/personal/angerod/novenapadua.htm.

FONTS: www.santoral.com i http://www.terra.es.  

L'ENCONTRE I LA GASTRONOMIA TÍPICA TRADICIONAL, PROTAGONISTES DEL DIUMENGE DE PASQUA A GATA. L'Encontre, el berenaret de Pasqua, les mones,...

L'ENCONTRE I LA GASTRONOMIA TÍPICA TRADICIONAL, PROTAGONISTES DEL DIUMENGE DE PASQUA A GATA. L'Encontre, el berenaret de Pasqua, les mones,...

Hui és el Diumenge de Pasqua de Resurrecció, diumenge de Glòria. Bona Pasqua a tots els que seguiu el blog, a tots els que es sentiu gaters o gateres. Estem a 17 d’abril, enguany la pasqua està mitjanament alta al calendari. A Gata com a tota la Marina Alta, dia clar i que es preveu calorós. Dia per a anar primer a l’Encontre i a missa i després a gaudir de la tradicional gastronomia pasqüera gatera.

A les 10 del matí serà la processó doble. La Verge Dolorosa vestida amb manto blanc anirà pels carrers Doctor Gómez Ferrer, Pare Mulet o Constitució, Carrer La Bassa i Duquessa d’Almodòvar per a fer l’Encontre amb el Jesús Ressucitat. La imatge d’aquest processonarà pels carrers Nou, Sol, Teulada i Bisbe Cervera per a entrar a la Plaça de l’Església al so del tradicional "Aleluya". Després serà la missa del Diumenge de Pasqua.

A migdia o a la vesprada arribarà la tradició, marcada pels jocs, les passejades, però sobre tot els dos menjars típics que hui són els protagonistes: el berenaret de Pasqua, típica recepta de hui, demà i el segon diumenge de Pasqua amb el dia de Sant Vicent, i les mones o pa socarrats.

Cançons tradicionals de Pasqua sonen entre camins i casetes de camp, entre paratges i rutes. La "Pasqua de les mones". "Ja venim de berenar..." i altres es cantaran hui, ja passada la pandèmia després de dos anys de no celebrar-ho al cent per cent com cal.

FONT: Gastronomia berenaret (facebook), Mones i Pa socarrats, forns de Xaro i de Vives, Gata. 

GASTRONOMIA GATERA DE SETMANA SANTA I PASQUA: ELS FORNS I LES CASES PREPAREN MONES I PA SOCARRATS

GASTRONOMIA GATERA DE SETMANA SANTA I PASQUA: ELS FORNS I LES CASES PREPAREN MONES I PA SOCARRATS

Passar per davant d'un forn gater estos dies és sentir l'olor agradable i dolç de les peces que allí s'el·laboren. Centenars de dolçors. Els forns, a més de coure pa, en la Setmana Santa i de cara a la Pasqua, couen viandes dolces molt especials. A Gata es diuen pa socarrats el que a altres pobles diuen coques boves o mones. Les mones a Gata porten ous durs al mig i la xicalla cantarà els tres dies de Pasqua aquelles cançonetes que fan al·lusió a ells. 

Ací teniu el document gràfic de una de les tahones del poble, el cèntric i conegut Forn de Vives. Les feines de la família panadera no paren. Són dies de condimentar tot allò que alegre la Pasqua. S'afanen per a que hui, demà i dissabte estiga tot a punt per celebrar els dies grans lúdics.

A moltes de les cases particulars també es fan mones i pa socarrats, les àvies als néts, les mares als fills. Són costums gastronòmiques dolces que no paren, no es perden. Cal continuar-les, són tradicions que venen des d'antic.

Llegim a la pàgina web de Cultura popular de Barcelona (www.barcelona.cat) que Amades la cita la seu Costumari, i diu que podria ser del segle XV. Una altra teoria és que la paraula podria derivar de l'àrab antic mûna, que significa "regal" o "provisió de la boca". Altres diuen sobre la seua etimologia que podria eixir de la paraula llatina munda (plural de mundum). També hi ha variants de esta teoria que expliquen que en el món romà la munda era un pa decorat amb ous que es regalava com a prova d'amistat. Finalment, altres teories van més enrere en el temps i diuen que l'origen de la mona podria remuntar-se a les muniquies, unes celebracions que es feien en Grècia antiga dedicades a Artemisa.

FONTS: Fotos Francisco Caselles / Documents "mona" www.barcelona.cat.

  

EL JOVE CARRETER DE GATA TOMEU RIPOLL MAS OBTÉ TROFEU AL CARRER SAGUNT DE VALÈNCIA EN LA BENDICIÓ D'ANIMALS A SANT ANTONI

EL JOVE CARRETER DE GATA TOMEU RIPOLL MAS OBTÉ TROFEU  AL CARRER SAGUNT DE VALÈNCIA EN LA BENDICIÓ D'ANIMALS A SANT ANTONI

 

El jove carreter Tomeu Ripoll Más ha participat este matí en el mític carrer Sagunt de València, en la desfilada i bendició de les cavalleries i animals.
Tomeu Ripoll ha obtés un trofeu per anar de tan lluny, de Gata a València, anar ben adornades les cavalleries i com ell deia "portar-les des de dalt de la galera a la veu". Un altre entés en estes coses, Vicente Estela, comentava al facebook: "Molt ben maná eixa reata, a la veu i ramalets al punter".
 
Per la seua part, Tomeu comentava al seu facebook: "altre somni complit, passar per el carrer Sagunt a beneir el meu ganaet, desde dalt de la galera a la veu. Gracies a la gent que m’ha ajudat i acompanyat en està locura meua!!" CUADRES TOMEU".
Una tradició que es resistix a perdre’s i que a Gata té els seus valedors "Amics del Cavall" entre d’altres. Si tot va bé i millora la situació sanitària el pròxim dia 30, diumenge, serà la festa de Sant Antoni i la bendició de animals a Gata, on tornarem a gaudir dels animals de Tomeu. 
 
FONT: Fotos pujades al facebook per Tomeu.

DIA DE NADAL A GATA: el millor per reviure els costums familiars (missa, estrenes, putxero,...)

DIA DE NADAL A GATA: el millor per reviure els costums familiars (missa, estrenes, putxero,...)

HUI ÉS LA FESTA DEL DIA DE NADAL. 25 de desembre de 2021, De la mateix manera que titulava l’article del dia l’any 2011 al blog, vull seguir fent-ho. Perque hui es dia de reviure aquells costums que pareixen quasi oblidats o dormen en el record dels majors. Aquells records i costums que de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis.

Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Faig les preguntes: Vosaltres encara rebeu les estrenes de Nadal? Aneu a menjar a casa l’àvia i l’avi fent honor amb un bon putxero de Nadal? Conserveu alguns altres costums d’anit, hui i demà?.

Per això, tornaré a posar-vos aquel article que vaig publicar al blog alacantí "Alicante vivo" el segon dia de nadal de 2007, en el qual col·laborava, sobre els costums nadalencs a Gata.

Pose textualment l’article i espere us agrade:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.

El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l’estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU". Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars."

Guarde’m, doncs, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record:

PER NADAL I PER CAP D’ANY, CADASCÚ AMB EL SEU COMPANY.
QUI NO TREBALLA EN TOT L’ANY, TREBALLA EL DIA DE NADAL.
PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

¡¡BON NADAL A TOTES I TOTS. FELICITACIONS A LES QUE ES DIGUEU NATIVIDAD, NOELIA I NATÀLIA. També es hui NOSTRA SENYORA DEL BETLEM. L’advocació ve des de que la Mare de Déu és part imprescindible al Portal del Betlem.

 AH... I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!

RECORDEU: ...I Jesús arriba al món, fill de la Verge Maria: 21 segles després de l’emigració d’Abraham; 13 segles després de l’eixida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisés; vora 1.000 anys després de que David fou ungit com a rei; a la setmana 65 segons la profecia de Daniel; a la 194 Olimpiada;  l’any 752 de la fundació de l’Urbe i l’any 42 de l’imperi de César Octavio Augusto.

LES ESTRENES DE NADAL

Sabeu quin és l’origen de les estrenes de Nadal, que en algunes poques famílies encara perduren?

Deguem les estrenes a la reina romana Strenia. Esta diva romana tenia el seu temple a les afores de Roma i segons conta la llegenda fou el popular Rómulo, fundador de la ciutat, el que proposà als seus ciutadans realiztar un homenatge a Strenia amb rames de bosc amb l’objectiu d’assegurar un any replet de felicitat i benestar. Però, no era el 25 de desembre, era l’1 de gener al començar l’any.

Els llogarenys canviaren les rames per menjar i passaren de regalar-li’l sols a Strenia -d’ahí la paraula estrena- a també familiars i amics per a que ests també tingueren un any bo i replet d’èxit.

La nova Església va traslladar a una setmana abans per a que la strenia coincidira amb el Nadal. Altres autors deuen el seu origen als pobles celtes, que intercanviaven regals a fi d’any per atraure la bonaventura.

En 1872, a Espanya els empleats públics reberen una mitja mensualitat més com a estrena. I d’ahí a moltes empreses privades i famílies, fins a hui.

FONTS: Article de "Alicante Vivo", 26-12-2007 // www.santopedia.com. // www.viuvalencia.com // Oficis antics -els treballs i els dies- (facebook).

DEMÀ 22 DE DESEMBRE ÉS EL DIA DEL SORTEIG DE NADAL, DE LA GROSSA. SORT I SALUT, SOBRE TOT ARA SALUT

DEMÀ 22 DE DESEMBRE ÉS EL DIA DEL SORTEIG DE NADAL, DE LA GROSSA. SORT I SALUT, SOBRE TOT ARA SALUT

Com tots els anys estarem pendents dels numerets d’associacions, grups, festers, de GATA i de la comarca. Al llarg del matí de demà coneixereu per mig del CRONISTA DE GATA els resultats. Tots els premis majors.

Com cada 22 de desembre des de fa onze anys, el blog del CRONISTA DE GATA vos aproparà tots els premis especials i quins toquen a la nostra comarca i, tal vegada, a GATA?. Al mateix blog i a l’enllaç del facebook.

El NADAL ja el tenim ací. Demà es considera el començament oficial, per la loteria, però enguany, per segon any consecutiu, és diferent. La pandèmia, el COVID19, que no ens deixa i damunt estem en plena sisena onada, ens obliga a seguir prenent mesures més serioses. Per això com diuen SALUT, hui i demà més que mai.

I com cada sorteig de Nadal, a mesura que surten els números, aniré posant-ho.

A TOTES I TOTS, SORT.

FONT: Foto imatge de Loterías Buena Suerte.

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ: 4.- ESCAMPAR EL RAÏM

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ: 4.- ESCAMPAR EL RAÏM

Seguim amb bon temps, primera setmana de setembre i continuem repassant aquelles escenes que representen el vell costum agrícola de l’escaldà. A Gata, malgrat tots els avanços i canvis, encara es poden veure aquestes instantànies com si foren postals. Hui mirem com s’escampa el raïm. S’ompli el canyís ben repartidet de raïms acabats d’escaldar. Escampar es fa amb guants i les dones ho feien més sovint que els hòmens, fixant-se amb si tallava o no tallava de les altes temperatures.

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ: 3.- CABASSOS DE PANSA

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ: 3.- CABASSOS DE PANSA

Encara el temps de calitja acompanya, malgrat que diuen que canvia l’oratge. Seguim coneguent les velles estampes de l’escaldà. Ara amb tres o quatre dies la pansa quasi fora. Hui vos pose dos cabassos plens de pansa, acabadeta de plegar. Del canyís van triant-se els millors ramells de pansa i van depositant-se als cabassos. Ja plens seran guardats esperant nous destinataris. Un altre element del vell costum agrícola de l’escaldà ja en el seu punt final, els cabassos del raïm fet pansa.

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ. 2.- EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L'ESCALDÀ

EL VELL COSTUM AGRÍCOLA DE L'ESCALDÀ. 2.- EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L'ESCALDÀ

Seguint amb la série d’elements que necessitem per a fer un bon escaldó, reproduïsc hui l’escrit del RIURAU, UN VELLS TESTIMONI DE L’ESCALDÀ en el qual vaig participar en el TALLER D’ESCRIPTORS de la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ de El Verger el dia 31 de març de 2007.

La fotografia, vella fotografia del riurau de la caseta de Juan Salvá, la vaig publicar en 2013 a la série de Fotografies antigues.

EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L’ESCALDÀ

"Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estànces, en paraules del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s´enrecorden d´elles i formen part, malgrat que formen part de la cultura dels nostres avantpassats. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “Diccionari de la pansa”, però és preferible, als temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen.

Aprofitant que fa poc s´ha creat a la Marina Alta una associació en defensa dels “Rius raus”, amb seu a Jesús Pobre, baix de l´imponent senyor Montgó, i recolzant aquesta iniciativa, perquè també jo he pogut viure en les meues carns aquells dies, que per a un xiquet semblaven una festa, vull fer ací una elegia, un cant al riu rau.
Per un moment, farem volar la imaginació, donat-li conversa a l´element arquitectònic que ara, quasi en desús, ha estat sempre el principal protagonista i testimoni de la curiosa tasca agrícola. A partir d´ara, serà el riu rau el que us parle i nosaltres simplement l´escoltarem, gaudint d´aquelles paraules que ja han passat quasi a l´oblit, que algunes són negades com ens negaren a la desfeta d´Almansa.

PARLA EL RIURAU: "Davall dels meus vells canyissos i teules centenàries, amb els meus arcs tan característics, han passat varies generacions d´aquesta família. Però us contaré el que veig per mig dels ulls i mai tan ben dit.

Es dissabte pel matí. Escolte el ronroneig de la mula mecànica arribar pel camí. Abans tenien carro i matxo. ¡ Les vegades que els he vist a tots dos passar per baix del meu sostre!. Però ara això s´ha acabat. La modernitat mana.
Ja arriben Joan, l´avi Pep, l´amo de la casa, Maria, la seua muller, i els fills Santi i Marta. La mula mecànica va carregada de gom a gom. Els cabassos plens de raïm d´alguna partida. D´allà Els Ecles, els Gorgos, els Julians o les Catarroges, dels Miralbons o els Montarrois. Venen suats i cansats. La jornada de tallar amb falçó es esgotadora.
Ara sóc jo el que els espera per recollir els cabassos. Vaig a fer bressol tota la nit amb ells. Demà tenen que estar fresquets tots els raïms. Deixe als xicons que els posen junt als pilons. Fan un bon conjunt. Uno dels meus ulls també vigila, mentrestant, la caldera. Està a unes passes dels meus pilars. Els canters d´aigua també estan preparats davall els meus vells canyissos.
Contemple l´antic fornet d´escaldar, mentre tot el món està disposant-se per al rictus. Els meus amos es retiren a descansar, demà tenen que matinar. La nit es tancada.
Han donat les sis del matí en el vell rellotge de paret de la caseta. El primer que es lleva es Pepe. Té que tindre la caldera a punt. Utilitza la llenya que hi ha prop dels meus dominis. Hi ha que pegar-li foc a la caldera. A punt estan el lleixiu i la sosa. ¡Se m´oblidava, l´herba pansera també!.
Escolte passes. És l´avi Joan. Fidel al seu costum d´alçar-se matí per a escaldar no ha pogut resistir més. Ajuda al Pep. Apropa la llenya al fornet. L´espectacle ha començat. Estic a la primera fila i no vaig a perdre´m res del que allí ocorrrega.

Veig la pila de canyissos baix dels meus ulls. Allí a prop està el sequer. Ja són les set. Es lleva Maria a preparar el desdejuni. Com a bona mare, deixa que els xicons estiguen al llit fons l´últim moment. Pepe li avisa que hi ha que aprofitar el dia, després un dia de sol bo, es un dia de pansa millor.
Els xiquets no es fan esperar. Estan il·lusionats. Creuen que açò és un joc.
Marta es posa junt als pilons i Sant, ja més majoret, tindrà que ajudar l´avi a treure canyís al sequer.
Pepe comença el treball. Ompli la cassa. Neteja la caldera amb la raqueta. Maria està junt a la pila, per escampar el raïm. Comencen a deixar-me sense cabassos, ara me´ls torna Santi buits.
Bromera. Tallar o no tallar. Pilons. Bous. Sequer. Pinatells. Quines paraules estic escoltant. Xiulen pels mig dels meus ulls.
Han fet un bon escaldó. Ara es disposen, sempre davall del meu sostre, a pegar-se un bon esmorzar. Els tinc enveja, però sóc feliç. Els faré d´acolliment si una forta tormenta asoma per la muntanya. Podran posar els canyisso de pansa al meu traspol i mirar-se com a l´espill, a les biges de madera.
Ja he complit la meua funció, però estic nostàlgic, trist…perquè se que sóc cridat a l´extinció, com a molts pobles, com a moltes ciudats, ja no vec als meus germans a Xàbia, ni a Dénia, ja no els vec pels pobles del voltant, que s´ha fet d´ells?, com els han canviat?…No em deixeu mai, sóc la vostra història".

FONT: Fotografia de "Riurau amb panses" (facebook), identificat com el riurau de Juan Salvá.