Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema COSTUMS.

LA UNIÓ MUSICAL DE GATA CANTA L'AURORA A LA COSTERA DEL GRUP ESCOLAR I AL CARRER CONSTITUCIÓ

20161120201727-auroracarosaxato.jpg

Davant de les cases dels nous entrants, celebrant les festes cecilianes 2016

La contraportada del llibret de festes de Santa Cecília, que any rere any organitzen els músics de la banda de música Unió Musical de Gata de Gorgos porta la lletra de L’AURORA. Comença: "LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA pidiendo limosna, si la quieren dar, pidiendo limosna, si la quieren dar".

Aquesta matinada s’ha tornat a sentir la tonada a dos carrers del poble. Els músics més vetladors o més matiners, segons es mire, han anat a cantar i tocar a la porta dels nous entrants, que van entrar oficialment ahir per la vesprada a aquesta gran família gatera, que és la banda de Gata.

El carrer Costera del Grup Escolar, quasi als quatre cantons on s’ajunten els carrers Sant Josep i eixe mateix, ha estat una parada. Cantaven als germans Rubén i Sergio Mulet Ferrer. Després cap al carrer Constitució fent sonar els bonics acords de l’Aurora. Allí esperaven la família i ella mateixa, la xicona Clara Soler Signes.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Tenien que complir amb la tradició i vaja si ho han fet, com és preceptiu. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

Un dirigeix, els altres entonen, uns fan l’alt, altres la veu baixa, els instruments els precisos. La família del nou músic els obsequia amb dolcets i licors. Entonen millor el cos, la frescor de la matinada es deixa notar. No es veu cap persona pel carrer excepte els músics i la família i amics dels entrants. Els tocadors deixen sentir les veus melodioses, els instruments cadenciosos, són estrofes d’aquest cant que pareix piadós.

Al final, no ve mal prendre xocolate, el tenen més que merescut. Deixen el cant i s’acomiaden d’ell fins l’any que ve, en que aquestes o altres personetes tornaran a cantar la Aurora pels cantons de Gata.
Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble, per conservar allò que ja feien els vells músics. Un cant que de per si i sense adonar-se, és un senzill homenatge als músics que els van precedir i que molts ja han traspassat aquesta vida.

FONT: Els músics de la banda de Gata cantant la Aurora al carrer Constitució, davant de casa Clara, la música nouentrant que podeu veure al balcó. FOTO: Vicent Signes Signes.
20/11/2016 20:11 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

EL BLOG GASTRONÒMIC AL FUM DE LA XIMENERA PARLA DE LA PANSA (Juan Salvador Gayá Sastre -Pedreguer- és el seu autor)

20160911222318-pansaelenacarrillo.jpg

El gastrònom JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE veí de Pedreguer, creador de  CUINA VALENCIANA y de AL FUM DE LA XIMENERA, grup i blog de receptes, consells dels avis, cuina tipica de pobles, recollin les varietats pròpies i típiques de determinades comarques, va publicar ahir dissabte un article referent al món de la pansa i la CAS, la Cooperativa de la qual son pare era gerent.

L’article també el va publicar com fa molt sovint al diari LAS PROVINCIAS, dins de la seua sèrie: "Records de la meua infància". Si voleu llegir-ho al diari, ací teniu l’enllaç: DIARI LES PROVINCIES. Si el voleu llegir al seu blog PUNXEU ACÍ. Ací també trobareu receptes de menjars fets amb panses.

FONTS: Foto ELENA CARRILLO SEGURA. Blog "Al fum de la ximenera". Diari LAS PROVINCIAS ("Records de la meua infància").

11/09/2016 22:09 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA: SOPARS DE FINAL DE L'ESTIU DELS VEÏNATS DE CUADROS I JULIANS

20160828114633-veinatsestiu.jpg

Ajuntar-se els veïnats de casetes de partides s’ha fet sempre a Gata, ho tenien com un costum més estiuenc. Ara bé reunir-se ara al segle XXI, ja no és tan freqüent. A Gata encara trobem exemples, com els del cap de setmana, a dos partides que els seus veïns van voler celebrar el quasi final de l’estiu del 2016.

Divendres passat dia 26 es reunien els veïns de la partida Cuadros i part de Sènies al simbòlic paratge de la Rana, fent el sopar de germanor i gaudint del cinema inclús. Segur que es van recordar altres temps i altres comoditats.

Per la seua part, anit dissabte es reunien a una de les casetes amfitriones els veïns de la partida Julians, quasi tots de Gata, ja que no hi ha que oblidar que és terme municipal de Xàbia, encara que ple de casetes de gaters en eixa zona. De segur que la calma i la germanor reinaren també a aquest àgap.

Són costums que aplaudim, que no deuen perdre’s mai, donat el dia a dia tan atrafegat que hui tenim tots.

FONTS: Fotos de Jaume Monfort i Antonio Monfort.

28/08/2016 11:42 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA: LA FESTA DE LA MARE DE DÉU ENS FA RECORDAR...processó i Cant de la Paloma

20160815093523-fotoalbert1-copia.jpg

La mirada cap enrere ens porta a recordar que hui dia 15 d'agost, festa de la MARE DE DÉU D'AGOST, a Gata feien dos actes piadosos hui desapareguts i que potser mai tornen. Queden gravats en la memòria col·lectiva del poble. Per una part, la processó. Al tardet portaven a la Verge dormida, deixant les alfàbegues a l'altar major -com encara hui estan-, amb sols les barres i lluny de tota fastuositat. Xiquetes i xiquets de Primera Comunió de l'any corresponent portaven les cintes blanques de l'Assumpta. Ara, d'eixa processó sols queda el record i les imatges. La que vos pose la va fer l'amic Albert S. García al carrer Xaló a finals dels anys 70.

CANT DE LA PALOMA

L'altre costum religiós de hui, també desaparegut, és el CANT DE LA PALOMA, que segons va estudiar el musicòleg alacantí Seguí és originari de Gata. Contava una usuària del blog que a Xaló encara es canten estrofes a la Verge a la vesprada, ahir, i a la festa. 

El Cant de la Paloma de Gata va tindre sols un intent de recuperació l'any 2009, quan els xiquets de l'Escola Municipal de Música -a instàncies meues i per poder conservar el cant, ja que està enregistrada la música-, junt amb la rondalla de Gata, van interpretar el cant, a la missa de la vespra i a la de la festa. Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

ALFÀBEGUES

Finalment, pel que fa a les alfàbegues, de les que ja vos parlaré a la vesprada, faig un menut extracte del blog "La veritat vos farà lliures", que al respecte de la festa, deia l'any passat: "...També es fan ofrenes d´alfàbegues a la Mare de Déu d´Agost, a més de Bétera, a Benifaraig, Gata de Gorgos i Massarrojos".

FONT: Fotografia de Albert S. García Carrió. Carrer Xaló, processó de la Mare de Déu d?Agost, hui ja desapareguda.


15/08/2016 09:35 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI HEM RECORDAT L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU (GATA)

20160503223231-creugata.jpg

La primavera està en tot el seu esplendor

Abans es cantaven "las flores" per maig

Hui, 3 de maig, és el dia en el que recordem les Creus. Festa a Xàbia, a Pedreguer nom de dedicació del temple. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra.

A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Recorden aquella tonada de "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada. Temps que ara es recorden i que estan molt llunyans a la memòria col·lectiva.

A la composició fotogràfica, el dia de la Creu dels anys 40 (baix); un detall de la part superior de la creu (dalt, esquerra) i un xiquet al costat de la Creu, anys 60. FONTS: Arxiu, publicades ja al blog.

03/05/2016 22:32 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA: LA FESTA ANGLESA DELS OUS DE PASQUA, TOT UN ÈXIT D'INTEGRACIÓ (Àlbum de fotos)

20160401223627-festaouspasqua.jpg

(PODEU VEURE TOT L’ÀLBUM DE LA FESTA DELS OUS DE PASQUA DELS ANGLESOS, PUNXANT ACÍ)

Toca fer-ne més. Els residents anglesos de la zona de Gata Residencial, gaters d’adopció, van fer la festa dels ous de Pasqua a la terrassa del Centre Social i al llit del riu Gorgos. Moltes mares i pares amb xiquetes i xiquets gaters es van comboiar amb els menuts anglesets per a viure una vesprada d’allò més divertida.

A l’àlbum posaven els organitzadors: "Niños y adultos tenían gran diversión en la terraza de la CSI en Gata y abajo por el cauce del río buscando huevos. Después todos tomaron los deliciosos pasteles y bollos proporcionados por nuestros miembros e incluso jugaron algunos juegos y algunas artesanías de Pascua. Gracias a todos los que han contribuido!"

Des de Gata Residencial, comentaven: "Realmente, tenemos que decir un enorme gracias a todos los miembros del equipo que hizo la fiesta de los huevos de Pascua posible. A todos les sacó su peso tanto en el día y durante la preparación, fue un gran esfuerzo de equipo. Fue reforzada por varias caras nuevas, para ayudarnos así. Un especial agradecimiento a ellos - Alina, Víctor y Víctor bebé, Anne Jackson, Jim y Dawn Wilford e incluso unos invitado visitantes de Escocia e Irlanda del norte! El equipo social sólo puede seguir ofreciendo servicios a eventos como estos. Gracias a la colaboración de nuestros miembros y realmente es una experiencia que valió la pena al ver tu duro trabajo dando y a todos divirtiéndose. Si algún otro miembro quisiera sugerir un acontecimiento o contribuir de alguna manera por favor, háganoslo saber. Sería genial saber de ti".

Per supost, la festa tenia també la col·laboració de la regidoria de Residents de l’Ajuntament de Gata. Tot un èxit d’integració que cal anar adaptant. Ells al poble i el poble a ells. De segur que tots guanyem.

FONT: Fotos festa, Gata Residencial ST Comunitat. Easter Egg Hunt 2016.

01/04/2016 22:36 cronistadegata #. COSTUMS Hay 4 comentarios.

ACABADA LA PRIMERA PASQUA, TORNEM A LA FEINA...

20160329082456-encontre1-copia.jpg

Fem resum i recordem. La fotografia de portada de l'entrada captada del facebook de la parròquia de Gata ens transporta al començament de la Pasqua, quan es feia l’Encontre. Plaça de l’Església de Gata de Gorgos. Matí del Diumenge de Pasqua. Fotografia, que malgrat a estar en blanc i negre, té tot el moviment que precisa, que la fa viva, adequada al dia que se celebrava.

Foto de Diego Caselles Signes.
Després van vindre dos dies de eixides al camp, a la platja, a la muntanya, amics, berenaret de Pasqua (menjar tan típic d’estos dies), paelles -com es refleja a la fotografia interior pujada per Alberto Cardona al facebook-, mona, coetets, jugar a la corda, visitar paratges. Ara mateix, hui, ja tornem a la feina. Per uns dies es va trencar la rutina i ara fins la octava de la Pasqua, fins dissabte que ve que gaudirem -alguns i no tots- de la Pasqua de Sant Vicent.

29/03/2016 08:24 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DES DE GATA, CURIOSITATS D'UN DIVENDRES SANT: calendari, gastronomia, refranyer...

20160325122253-fornvivesmones.jpg

Sabeu o sabieu que hui és 25 de març i estem a nou mesos del Nadal. Sabeu o sabieu que hui és l’Encarnació de Déu a la vegada que el calendari capritxós marca que hui és quan mor i soterren a Jesús, Divendres Sant. Un Divendres Sant matiner com pocs n’hi ha. Però sabeu que Setmana Santa sempre porta una lluna plena i ara la tenim en les nits dels dies sants. Si mirem el calendari de 2016, observem que l’equinoccio de primavera ja ha començat el dia 20 de maç i la primera lluna plena l’hem tinguda el dia 23. 

Deixant a banda, les curiositats astronòmiques, cal fixar-se en que Divendres Sant per als que guarden els costums religiosos, és jornada de Dejú i Abstinència. Però com els dies segueixen sense descans, els forns de Gata comencen a preparar les Mones de Pasqua, les vénen, són per a Diumenge de Pasqua. És la premura del temps.

Finalment, ens fixem en el refranyer popular o les dites populars que ens recorda el divendres sant. DIVENDRES SANT, A COLLIR FRÍGOLA AL CAMP. Un refrany que queda en desús ja que ja és planta protegida. SI ÉS SEC DIVENDRES SANT, ÉS SEC TOT L’ANY. FAS CARA DE DIVENDRES SANT (referint-se a mala cala, disgustat).

També en les pràctiques curatòries de sanació popular, com trencar l’enfit o la recalcà, les oracions es transmetien Dijous o Divendres Sant.

FONT: Mones de Pasqua al forn, foto Forn Vives.

25/03/2016 12:19 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA, COSTUMS: EL SOTERRAMENT DE LA SARDINA DONA PAS DE PLE A LA QUARESMA

20160214164602-quintossoterrament.jpg

Anit, quintades de Gata van sopar i després van assistir al soterrrament de la sardina, un costum que va arrelant-se més i més al poble. Els quintos de l’any, junt amb la xaranga Xarangata van fer la seua desfilada, taüt inclús i amb una saardina gegant, que després li van pegar foc. Acaba així les festes de Carnestoltes i Sardina 2016 a Gata. Ara entrem de ple als dies de Quaresma.

Comentava un dels quintos, Joan Cantó Ferrer al seu facebook: "Gracies a TOTS per nits aixina! Es meravellos seguir tradicions i costums que venen de fa molt de temps, com és l’enterro de la sardina!!! I damunt no podriem anar millor acomoanyats en XARANGATA!!! VISQUEN ELS QUINTOOS 2016!"

Foto de Alex Femenia.

Però, ens qüestionem: quin és el significat del Soterrament de la Sardina?.

Toca ser el soterrament el final de les festes de Carnestoltes. És una desfilada que parodia un soterrament fúnebre i acaba amb la crema de alguna figura simbòlica, generalment representant a una sardina. Tradicionalment tocaria ser Dimecres de Cendra, encara que a Gata com a molts pobles es fa dissabte següent al dia d’imposició de la cendra. Se soterra simbòlicament el passat, allò que està establert de sempre, per a que puga renaixer amb major força una nova societat transformada.

Per a entendre millor el significat del "soterrament de la sardina" tenim que buscar els arrels de Carnestoltes. Després de la rebolica venia dimecres de cendra, cremant-se la sardina. Es per tant l’expressió simbòlica del passat, que va a ser soterrat. A la història es pretenia que deurien soterrar-se tots els vicis d’aquesta època per a entrar en quaresma que significa un moment d’austeritat i més tranquilitat.

    Foto de Juan Pablo Bataller Arias.
    Foto de Juan Pablo Bataller Arias.
    Foto de Cristina Soria Soler.
    Foto de Vero Vives Costa.
    Foto de Vero Vives Costa.


    Foto de Sefa Mulet Salvador.
    FONTS: Fotos: Juan Pablo Bataller, Álex Femenía i Quintades / Informació, Internet.
14/02/2016 16:10 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI DIA 10 ÉS DIMECRES DE CENDRA. Comença la Quaresma

El calendari marca que hui és DIMECRES DE CENDRA. Fa un any el Dimecres de cendra plovia. Hui ha fet ponent. No era el mateix dia però prop. A nivell religiós, social i popular, hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d’este element és simbòlica. El cristià comença un temps de reflexió, és la Santa Quaresma. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d’alguna cosa...Encara ens quedarà aquest dissabte el Soterrament de la Sardina.

10/02/2016 13:24 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DARRERS DILLUNS I DIMARTS A GATA: Carnestoltes 2016, festes escolars locals

20160208124616-comidones.jpg

Seguix manant la tradició, els vells arrels. Hui i demà, Darrer Dilluns i Darrer Dimarts, són festes escolars a Gata. Demà dimarts de Carnestoltes, dia previ al dia de Cendra, encara algunes quadrilles van de dinar. Els bars del poble tenen alguna que altra taula reservada. Són vells costums que no cal perdre, al contrari cal reverdir.

Hui i demà, els carrers de Gata noten la no presència de xiquets i xiquetes anant cap a l'escola, entrant i eixint. Els bons dies que fa conviden a eixir al camp, al passeig.

Mentre, recordem encara el dissabte de Carnestoltes. Algunes components de la Comissió de Festes 2016 anaven disfressades per a l'ocasió. A la imatge, davant de l'escenari de la discomòbil al Passeig d'Alacant, Gata.

FONT: Foto components de la Comissió de Festes 2016.

08/02/2016 12:46 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

L'AGENDA DE HUI A GATA: Tradició, cultura i agricultura

20160203124001-rotlloscaxaro.jpg

A Potries (la Safor), amb motiu del porrat de sant Blai, s’exposa una xicoteta mostra de Art al Vent de Gata

Marca la tradició popular la festivitat de hui dia 3 de febrer. És el dia de Sant Blai, patró dels mals de la gola i d’eixos n’hi ara prou pel temps tan desacompassat que està fent. Sant Blai gloriós, cura-nos la tos...és el refrany més popular. I a Gata, els forns han preparat molt de rotlló, dolços, pa socarrats. A la missa de la vesprada, el rector beneirà els pans, els dolços. Si aneu cap a Teulada, recordeu que hui fan la festa de la Dama, si aneu cap a Pedreguer recordeu que fui fan festa local i la campaneta de l’ermita no para de tocar.

Vos pose tres refranys que vénen al pèl per a hui, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT.

COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL.

PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

En clau de cultura, l’alcaldessa de Gata, Magda Mengual, i la regidora Pepa Signes van acompanyar a l’alcaldessa de Potries en la inauguració d’una menuda mostra d’Art al Vent que es podrà visitar fins al 7 de febrer, coincidint amb el Porrat de Sant Blai que se celebra a la localitat de la veïna comarca de la Safor (vegeu les imatges)

 

Foto de Ajuntament Gata de Gorgos.
Foto de Ajuntament Gata de Gorgos.
Finalment, en clau d’agricultura, hui a les 18 hores a la sala d’actes del Centre Social, organitzat per la Cooperativa Santíssim Crist de Gata i amb la col·laboració de la l’Ajuntament, hi haurà una Jornmada Tècnica agrícola, a càrrec de Germán Tomás C., Tècnic Agrícola, que parlarà de "El cultiu de l’ametla i l’olivera".

 

A la imatge d’entrada, rotllos del Forn de pa Xaro, al carrer Sol de Gata. Baix, acte a Potries d’inauguració de Art al Vent. Les dues alcaldesses i la regidora.

FONTS: Ajuntament de Gata / Agenda Gata / Forn de pa Xaro, Gata.

03/02/2016 12:40 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA, TRADICIÓ, COSTUMS, REFRANYER: LA NIT...I EL DIA DE NADAL

20151224195030-placailuminada1.jpg

És costum a GATA que aquesta nit, al caliu de la llar, a la caseta o a la casa, gaudim amb família d’un bon apat nadalenc. És la nit de Nadal. La tradició deia i diu que després del sopar, la gent acudeix a la Missa del gall.

Abans, després d’aquesta celebració es feia el tradicional "ressopó". Ara es menja de tot abans. Això si, en cap casa falta el torró i la resta de dolços nadalencs, també el cava, el vi, xampany o sidra per a brindar al finalitzar el sopar. A mitjanit les campanes voltejaran anunciant la tradicional Missa del gall. 

Demà és el dia de Nadal. Després d’anar a missa major, al poble sense esperaven l’hora d’anar a casa els avis. L’àvia cuinava el millor per al dinar del dia de Nadal. Es reunïa tota la família. Era un dels dies més importants de l’any. El típic putxero de Nadal es feia i fa encara en moltes cases. Després les postres, acompanyant als torrons, bunyolets, neules, massapans.

Després del menjar venien les estrenes. Donades pels membres més majors de la família a nebots, fills o néts. Antigament se’ls besava les mans abans de rebre l’estipendi i es pronunciava aquella frase tan solemne: "D’avui a l’any que ve, que estiguem vius".

No podem oblidar-nos del refranyer, riquíssim en dites populars, en refranys de la Nit de Nadal i de demà, el dia 25.

Vos en pose uns quants, per a fer goleta:

 

"A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs"; "Cada dia no és Nadal"; "De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual"; "El qui no celebra el Nadal és home que molt poc val"; "Fins el dia de Nadal no és hivern formal"; "La missa de Nadal, val per tot l’any"; "Les nits de Nadal són nits d’alegria"; "Nadal en divendres, festa grossa" (enguany Nadal serà divendres).
Ens pose uns quants més: "Nadal sense lluna, mala fortuna"; "Per Nadal el dia s’estira un pam"; "Per Nadal, ric i pobre mengen gall"; "Seixanta dies dura el Nadal: quaranta darrere i vint-i-un davant".
Acabe en el que marca el temps de hui, l’oratge: "PER NADAL UN PAS DE PARDAL". Passat ja el dia més curt de l’any, demà el sol eixirà a les 8,19 minuts i es pondrà a les 17,42. Per tant, seran 9 hores i 23 minuts de dia.
FONTS: Internet. Oratgenet (Jordi Payá).

 

24/12/2015 19:48 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

LA PARRÒQUIA CELEBRA EL DIA DE LA COCA: se superen els 3.000 euros de recaptació

20151212225610-coca.jpg

Com mana la tradició, des de que es fa a la parròquia i per estes dates, el DIA DE LA COCA que s'ha celebrat hui dissabte 12 de desembre, cap al tardet s'han revoltat les campanes de la torre de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Gata. S'anunciava que es superaven els 3.000 euros (el mig milló de pessetes d'abans). Una vegada més, els gaters mostraven la seua generositat. Des de la parròquia, el senyor rector posava pel facebook:

"Gracias a todos. Hemos recaudado 3.118 €. Sin vuestra ayuda y generosidad hubiese sido imposible. Que Dios os bendiga."

Com ja es tradicional, no han faltat tota classe de coques, salades i dolces, a més de dolços que tant bé venen per estos nadals, xurros i tota classe de viandes.

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata ha tornat a celebrar, apropant-se el Nadal, una vegada més, el tradicional DIA DE LA COCA. Tots el que han volgut adquirir-ne ho han fet i de molts tipus, dolces, salades, bunyols, tortades, de tots els gusts. Ha sigut una manera gastronòmica de col·laborar amb la parròquia. Això si, molta gent implicada. A algunes cases de camp s'ha viscut la condimentació a tot ritme. A les barraques (la de la Plaça de l'Església i la de la Plaça d'Espanya) i portant-ne cap a les mateixes, totes i tots els voluntaris per a servir el gènere.

A més d'això, el tradicional fer les coques de Gata, s'ha posat de manifest una vegada més i ja en són moltes, des de que s'inventara aquest sistema, que té sempre la seua recompensa amb el volteig de les campanes superades les xifres esperades.

Foto de Parroquia Gata De Gorgos.

FONT: informació i fotos Parròquia de Gata.

12/12/2015 22:56 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS EL DIA DE LA PURÍSSIMA. Felicitar a les Conxes, Puris, Immaculades,...

20151208115239-purissimaimatges-copia.jpg

Hui és el dia de la Puríssima o també Immaculada Concepció. Al llarg de tota la història parroquial, la Puríssima ha sigut important per a l'església local de Gata. D'ahí que pose aquestes tres imatges per a recordar aquelles processons amb aquelles imatges. Hui, la imatge actual de la Puríssima presidix l'altar major. Anit va ser la Vigilia de la Verge; hui és la celebració de les Bodes de Plata i Or dels matrimonis que han volgut celebrar-ho, que es van casar al temple gater.

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb devoció a la Puríssima. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata.

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui celebren la seua onomàstica. Felicitar-les. També (com sabeu i heu manifestat molts, als que vos agraïsc a totes i tots públicament) que hui el que vos escriu celebra el seu aniversari.

La Puríssima o la Immaculada Concepció es celebra entre els catòlics com una festa gran, però es una solemnitat oficial molt recent. Es troba la festivitat al calendari litúrgic de Roma en 1476. La Concepció Immaculada de Maria fou solemnement declarada com a veritat de fe pel Papa Pio IX el 8 de decembre de 1854. En 1879 el Papa León XIII elevà la festa a la màxima categoria litúrgica. La data elegida es relaciona amb el 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge.
El refranyer popular també dona compte del dia:
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, UN PAS DE PARDAL (és un dels més coneguts).
DE LA PURÍSSIMA A NADAL, DÉSSET DIES PER IGUAL (és una variant al de dalt).
Dalt, composició de fotos de l'arxiu parroquial. 
 
FONTS: www.santopedia.com. / Arxiu publicació del blog 8-12-2010.
08/12/2015 11:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA: ELS MÚSICS DE LA BANDA VAN TORNAR A ENTONAR EL TRADICIONAL I CENTENARI CANT DE L'AURORA

20151115232632-aurora1.jpg

"LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA" pidiendo limosna, si la quieren dar...

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble

Aixina comença la primera estrofa de la tradicional i més que centenària cantada de l’AURORA, que en la matinada d'ahir dissabte al dia de hui, diumenge, es va poder escoltar pels carrers de Gata, especialment per aquells on viuen els nous músics.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Comencen l’itinerari. Tenen que complir amb la tradició. Malgrat a no tindre experiència, com els músics majors d’abans, es resistixen a que es perda el costum. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

Un dirigeix, els altres entonen, uns fan l’alt, altres la veu baixa, els instruments els precisos. La família del nou músic els obsequia amb dolcets i licors. Entonen millor el cos, amb la rosada que està caiguent i seguixen pels carrers. Passa prompte. I canten la segona estrofa. Mentres els carrers estan tranquils, els músics deixen sentir les veus melodioses, els instruments cadenciosos, són estrofes d’aquest cant que pareix piados.

La segona estrofa parla de la ermita i la tercera del "monte Calvario", com si estiguera parlant de Gata. Finalment, parla de San Francisco: "San Francisco se perdió una tarde, sus hijos llorosos lo van a buscar...". I els músics seguixen per carrers i places. Al final, no ve mal prendre xocolate, el tenen més que merescut. Deixen el cant i s’acomiaden d’ell fins l’any que ve, en que aquestes o altres personetes tornaran a cantar la Aurora pels cantons de Gata.
Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble, per conservar allò que ja feien els vells músics. Un cant que de per si i sense adonar-se, és un senzill homenatge als músics que els van precedir i que molts ja han traspassat aquesta vida.

FONT: La banda cantant la Aurora a l’Avinguda de la Pau. Foto facilitada pels músics.
15/11/2015 23:26 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

EXCEL·LENT CAMPANYA DE L’OLI A L’ALMASSERA DE LA COOPERATIVA "SANTÍSSIM CRIST" DE GATA: en tres setmanes, 168.245 kilos

20151115160455-img-20151113-115229.jpg

S’han superat ja les campanyes de 2013 i 2014 i s’han tret ja més de 25.000 litres d’oli

(ACÍ TENIU L'ÀLBUM DE FOTOS DE LA VISITA A L'ALMÀSSERA DE GATA)

D’excel·lent es pot considerar la campanya 2015 de l’oli, a l’almassera de la cooperativa "Santíssim Crist" de Gata de Gorgos. Des del dia 21 d’octubre que l’almassera va obrir les seues portes ja s’havien mòlt un total, fins al divendres dia 13, de 168.245 kilograms, segons comentava l’administratiu Vicent Torres. A sols tres setmanes del començament de la campanya i restant poc més d’un mes, aquesta xifra ha superat ja la temporada de 2013, que va ser de 150.894 kilograms i la de 2014 que va ser de 128.559. Potser que sols aquesta setmana puga superar les dues passades juntes.

Tots els dies es formen llargues cues de vehicles des de les set del matí al carrer Lepanto de Gata, on està ubicada l’almassera. Sols entren olives pel matí i per la vesprada es dediquen els dos operaris, Eduardo i Jaume, a treballar totes les olives. La maquinària no para. Es treballa de dotze a 14 hores al dia, ininterrompudament. Un detall important: tres gaters estan al front de tot el treball de l’almassera, a la que arriben olives des de tots els punts de la comarca i inclús més enllà, des d’Oliva a Benidorm.

Entre les parades fetes per aquell que les vol i té les suficients olives i les que són comunes, s’han extret ja més de 25.000 litres en els que es porta de campanya.

La maquinària italiana de la marca Rapanelli, adquirida per la cooperativa a finals dels anys 80 del segle XX, fa una funció en cadena. De la bàscula les olives passen a la cinta transportadora que les puja a la tolva comuna. D’allí una altra cinta transportadora comença a posar-les als depòsits. Es separaran i netejaran les olives, es centrifugarà el líquid, es separarà el caldo bó, l’oli, de la resta i allò que diem la morca eixirà a l’exterior apilant-se fora i portant-se després a un depòsit soterrat, que hi ha unes metres més endavant.

Foto de Miguel Vives Signes.


Foto de Miguel Vives Signes.
Foto de Miguel Vives Signes.
Finalment, agraïsc al personal de l’Almàssera haver pogut fer el reportatge.
15/11/2015 16:01 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

EL VEÏNAT DE CUADROS I SENIES CELEBREN EL TRADICIONAL SOPAR D'ESTIU A LA RANA

20150921154805-soparrana.jpg

Seguint els passos dels amics de la partida Julians de les casetes d'aquella partida, divendres va tindre lloc el Segon sopar d'estiu del veïnat de les casetes que estan a les partides gateres de les Sènies i Cuadros. Es va passar cinema, com es va fer l'any passat, es va conviure, es va parlar d'antics costums i es va sopar a la fresca. El lloc immillorable: el paratge municipal de la Rana. Van gaudir molt els veïns i ja han posat data per a l'any que ve, el 26 d'agost de 2016, per a tornar-se a reencontrar.

FONT: Foto Rosana Fornés (facebook).

21/09/2015 15:48 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS AGRÍCOLES: ELS ÚLTIMS ESCALDONS DE SETEMBRE

20150912200949-img-20150911-195206.jpg

La pansa, un atractiu com a referent agrícola del passat més recent

Ahir mateix guardava en la càmera les instantànies d’un dels últims escaldons del setembre a Gata. Era a la caseta de la família dels Grimalt. Allí revivia la plegà de la pansa, sobre les piles de canyissos, alguns mig buits, altres plens. Pilons, serandes, canyissos, cabassos,...i després sobre l’estora, a buidar les xicotetes pansetes que quedaven. La memòria d’un passat recent evocava aquell costum agrícola, referent, atractiu, que ara és un testimoni viu del que va ser un gran esplendor.

12/09/2015 20:08 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GATA: EL RECORD DEL TI NASIO, PRESENT AL TRADICIONAL SOPAR D'ESTIU DE LA PARTIDA JULIANS

20150824085933-11866342-847847508630080-8368601482740896716-n.jpg

Com ja és costum en els últims anys, aquest cap de setmana s’ha reunit el veïnat de la partida Julians, composta per gaters encara que siga de casetes en terme de Xàbia, per a celebrar el tradicional sopar d’estiu.

Comenta Antonio Monfort, un dels presents al sopar: "ens vam ajuntar un any més per a celebrar que som un veïnat molt unit i que tots els anys tenim el gust de ajuntar-nos, cada vegada en una caseta.

Aquest any era precís. Tots van tindre presents al Ti Nasio, que era l’alcalde reelegit l’any passat i l’anima de la festa, i que va faltar deixant un gran buit. També van faltar alguns veïns més majors per diferents circumstàncies i van assistir altres nous.

Acaba dient Monfort: "tots són benvinguts. El goig és juntar-nos tots els anys i fer festa. L’any que ve que tinguem salut".

FONT: Foto Antonio Monfort.

24/08/2015 08:58 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI DIA 15 ÉS LA VERGE D'AGOST, LA DE LES ALFÀBEGUES

20150815110555-dscf8793.jpg

Caldria recuperar el cant originari de GATA de la Verge de la Paloma, arrels de música religiosa gatera

A la imatge, l’altar major amb les tradicionals alfàbegues

Tal dia com ahir, vespra de la festa es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Hui dia 15 d'agost és la Mare de Déu. Ara bé, si ens posem a posar-li advocacions en trobarem una rere l'altra. Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una que a Gata coneguem molt bé, "la de les Alfàbegues". Encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Al llarg de la vesprada d'ahir i la jornada de hui, l'altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos presenta l'aspecte que vegeus a la fotografia que il·lustra l'article, ple d'àlfabegues ("ocinum basilicum") de distints tamanys, que durant mesos les dones cuiden i preparen a les seus cases.

Abans es feia processó amb xiquetes i xiquets de comunió portant les cintes. Podeu veure dins d'aquest article una fotografia feta pel Cronista de Pedreguer, Albert S. García i ja publicada en este blog, de quan feien processó a Gata. És al carrer Xaló, anys 80.

Però, a més de les alfàbegues Gata té una altra informació este dia. Té un costum religiós musical, el CANT DE LA PALOMA, que es cantava per les dones cantadores la vespra, al mig de l'església de Gata, i que va recollir amb la música i tot Seguí, el musicòleg alacantí per al seu llibre on està publicat.

Aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

20130815200229-fotoalbert1.jpg

FONTS: Cant de la Paloma, originari de Gata de Gorgos. Foto portada article Vero Vives. Foto interior: Albert S. García.

15/08/2015 11:04 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

EL DIA DE SANT JAUME ÉS UN DIA SENYALAT...

20150725193526-figues.jpg

La cançó tan popular i coneguda dels Pavessos, amb Joan Monleón al front, deia eixa cançoneta. HUI ÉS SANT JAUME. Aprofite per felicitar a tots els Jaumes, que en Gata són molts i en la meua família dels Canyetes. Als compostos, als Santiagos -que en la meua família tinc al meu germà-, a tots els que hui celebren la seua onomàtica...que acaben de passar un bon dia.

El refranyer diu: Per Sant Jaume, figues i raïm. Ja maduren raïms i de Les Costeres, terres primerenques. I figues, ací teniu una imatge molt apetitosa de figues de Pepe Chorro. Figues de classes i figues de pala.

FONT: Foto Pepe Chorro.

25/07/2015 19:35 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI S'HA CELEBRAT LA FESTA DE SANT ANTONI DE PÀDUA

20150613224600-santantonipadua.jpg

Abans feien la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet", al carrer Sol

Hui dia 13, dissabte, és la festa de l’altre Antoni, Sant Antoni de Pàdua. Al carrer Sol hi ha una fornícula de taulellets dedicada al sant. Però, entre el carrer Sol i el carrer Signes perdua una tradició en el record, que de seguida vos conte:

Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots: "El primer...segon...tercer...toc de la novena de Sant Antoni" i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Però no sols era a Ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Pel que fa a la capelleta del carrer Sol,  la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que se li fa festa el tretze de juny, la trobem a una casa del carrer Sol, al nº 23. És del segle XIX i quan la casa sigué restaurada es va ubicar molt bé aquest plafó ceràmic.

13/06/2015 22:41 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ES LA FESTA DE SANT ISIDRE LLAURADOR. A Gata té un plafó ceràmic

20150515213046-santisidre.jpg

Era dia de sembrar les bajoques llargues

La festa a Madrid, a molts pobles que el tenen per patró. Sant Isidre llaurador és hui, a mitat de maig. A Gata, el sant cobra protagonisme al carrer Teulada. Allí té un plafó ceràmic dedicat a ell. Abans, molt abans li feien veïnes i veïns la novena. Ara està el llum encés. Sant Isidre és el patró dels llauradors. Va viure entre 1080 i 1130. Era un llaurador madrileny.

Els llauradors d’abans i d’ara diuen que hui era el dia clau per a sembrar-se les bajoques llargues, que gastem per al putxero i per a fer bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt plafó ceràmic és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.


15/05/2015 21:30 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ, DIUMENGE DE LA OCTAVA DE PASQUA, RECORDAREM...EL COMBREGAR POPULAR DELS MALATS (ahir, 5é aniversari del blog)

20150411114706-combregargata2.jpg

El segon article que vaig publicar aquell abril de 2010, quan començava el blog del CRONISTA DE GATA, era sobre el COMBREGAR DELS MALALTS. Un acte religiós popular, un antic costum que pel pas del temps va anar oblidant-se.

A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a la fotografia que encapçala aquest escrit, presa al voltant de l’any 1942. Es portava el Senyor sota palis. Anaven el senyor rector, Don Manuel Castelló Quilis, el senyor vicari, els portadors del palis i els dos escolanets. Ací podem distinguir a Antonio Soler el mestre, que era escolanet. Dels portadors a Emilio Signes, pare de Jaime, Emilio i Antonio. La fotografia estava pressa a l’antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d’Espanya.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebrava en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer com la que vegeu.

En l’aspecte litúrgic vegem que el Diccionari Català nomena "combregar" al "Viàtic". La definició: "Comitiva que porta el viàtic a un malalt". Dos detalls més: existia LA CAMPANETA DEL COMBREGAR. Anava l’escolanet davant tocant-la. HOMES I DONES S’AGENOLLAVEN AL PAS DEL COMBREGAR.

Vegem que diu, l’Institut d’Estudis Catalans. Parlar de "combregar" és, en varies acepcions: "Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú). Rebre el sagrament de l’eucaristia". "Combrega una vegada l’any". "Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona".

FONTS: Diccionari (Institut d’Estudis Catalans).

11/04/2015 11:47 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HEU JUGAT A LA CORDA? HEU ANAT DE BERENAR? HEU MENJAT MONES: Segon dia de Pasqua a Gata

20150406212506-segondiapasqua.jpg

Tot això més han pogut fer les quadrilles gateres, com mostra aquesta composició que vos pose. Diversos grups d'amics han eixit al camp. Alguns han jugat a la corda, com podreu veure, altres han anat a la placeta de l'ermita del Santíssim Crist, altres a la Benitzaina, altres per indrets de la comarca. Estem en temps de Pasqua. Cal aprofitar-ho.

FONT: Fotos de quadrilles extretes del facebook.

06/04/2015 21:25 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SEGON DIA DE PASQUA: eixides al camp, berenar, mones, jocs, la corda,...

20150406131535-monespasqua.jpg

Hui dilluns, segon dia de Pasqua, és també festa a la Comunitat Valenciana com a altres d'Espanya. Encara hi ha temps per anar als paratges més tradicionals i típics de GATA, de fer una escapadeta pels llocs més tradicionals de la comarca o de les comarques centrals. Les eixides a les casetes, al camp, a les muntanyes; menjar-se el tradicional berenaret de Pasqua, que té eixos ingredients tan bons; menjar-se la mona amb els ous, tan bones, dels forns gaters; fer desenes de jocs els més menuts; jugar a la corda en totes les seues variants.

Tot això i més es pot fer hui. Gaudiu del dia, que climatològicament també es bó. I bona estança i bon profit.

Vos pose l'enllaç de l'escrit que per mig del facebook fa l'amic EUGENI ADOLF MONJO PASCUAL, sobre LA MONA, menjar típic d'aquestes dates. Punxeu ací.

A la imatge, una bona ració de mones de Pasqua. Foto extreta del facebook de Eugeni Adolf Monjo Pascual.

06/04/2015 13:15 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ ÉS DIA DE PASQUA: Encontre, paratges, berenaret, mona,...

20150404221546-rana.jpg

Demà dia 5 d'abril és el DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ. Com mana la tradició des de fa cinc anys els gaters assistiran a l'Encontre entre la Verge i el Crist Resucitat. A les 9 del matí serà la processó de les dues imatges, pels itineraris de costum d'eixe dia. Quan es troben, els portadors de la Verge inclinaran la imatge fent la reveráncia davant del Crist Resucitat. Es tiraran paperets i demés objectes de colorets. Després serà missa del Dia de Pasqua. A les 12,30 hores també  hi haurà missa.

Per altra part, com també mana el costum des d'antic, els gaters eixiran als paratges més tradicionals, com la Rana, la Font de la Mata, els parcs, el Calvari, i allí els menuts jugaran amb la corda, el baló, mentre les mares els prepararan el típic berenaret de Pasqua i la mona.

A la imatge, el típic paratge de la Rana, on aniran a berenar moltes famílies de Gata. (Foto: Ajuntament).

04/04/2015 22:15 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

AHIR, 12 LITRES A GATA; HUI ÉS CENDRA: comença la Quaresma

Tres informacions tenim hui a primera hora. Primer, la pluja d'ahir. Es van recollir 12 litres per metre quadrat, segons em facilita Vicent Signes (Canya). Mulladet el terreny, però prompte sec. Hui encara tenim mal temps.

Segon, a nivell religiós, social i popular. Hui és DIMECRES DE CENDRA. La imposició d'este element és simbòlica. Les "carnestoltes" es deixen i comença un temps de privar-nos d'alguna cosa...

Tercer: comença la Quaresma. Quaranta dies de reflexió.

18/02/2015 10:40 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ENYORANT AQUELLS DARRERS DIUMENGES: ja no són com abans...

20150215193436-paella.jpg

Si posem la vista enrere per uns moments, ens adonarem que els darrers diumenges d'ara ja no són com els d'abans. Les quadrilles d'amics, les penyes, eixien al camp, a esmorzar, a dinar, a fer paelles, era un costum necessari any rere any. Començava la festa ben prompte. La jornada era intensa. Però...i ara?. S'estan oblidant els darrers diumenges, per a donar més força als darrers dissabtes?. La gent que es va disfressar, a ben segur que no s'haurà llevat a temps de fer una esmorzada com cal. El poble no tenia este matí l'animació que li corresponia a un darrer diumenge. En altres èpoques, la gent estava esperant el darrer diumenge com si fos festa nacional. Ara, ja n'hi ha massa festes, com deia un home hui, parlant del tema. NO DEIXEM PERDRE LES FESTES DELS DARRERS DIES. Al menys el nom, que pareix que ens faça por, no volem utilitzar-lo i optem per "Carnestoltes" o "Carnaval". No he vist cap cartell amb el nom de "Darrers dies"...Ja ho se, com no ven, com no és internacional, però cal guardar els costums i arrels d'un poble. No els deixem.

Vosaltres que opineu?...

A la fotografia, una fotografia d'una paella -com es feien abans-, del darrer diumenge. Foto: Marifran.

15/02/2015 19:34 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

DEMÀ COMENCEN ELS TRADICIONALS DARRERS DIES A GATA

20150211234417-la-vella-quaresma.jpg

Darrers dies abans la Quaresma. Eixe és el significat que té estes festes tradicionals i populars que a Gata coneixem pels darrer dies i que comencen demà dijous 12 amb el típic CARRER DIJOUS. Curiosament, recordarem demà aquella gran nevada del 12 de febrer de 1983. El dissabte hi haurà activitats de Carnestoltes. És el DARRER DISSABTE. La Comissió de Festes ha preparat per als més menuts l’organització del passacarrer amb disfresses. Acabaran, com és habitual, al Passeig d’Alacant. Allí hi haurà un altrem, este esportiu, ja que es donarà a les 16 hores al mateix passeig l’eixida de l’etapa de la Volta a la Marina, Gata-Gata. Però d’això també paralrem demà o divendres. Per la nit, el dissabte, està previst el Carnestoltes dels majors i l’espectacle de Pirámida Musical.

Diumenge 15 serà el DARRER DIUMENGE. Totes les quadrilles d’amics ixen al camp o es reunixen per a fer una bona festa. Dilluns serà festa escolar local. Serà el DARRER DILLUNS. I finalment, dimarts 17 serà el DARRER DIMARTS, abans d’entrar a la Quaresma, que comença dimecres 18 amb el Dimecres de Cendra.

Hi ha altres llocs que també celebren els darrers dies. A Menorca i a Eivissa, entre altres indrets, també se celebra, recordant que eren els darrers dies que podien menjar carn abans la Quaresma.

Al dibuix, la vella Quaresma.

11/02/2015 23:42 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS SANT BLAI. Es beneïxen els rotllos i dolços

20150203113039-santblai.jpg

"Sant Blai gloriós curan's la tos". Eixe serie el refrany més popular de hui. És festa local a la veïna Pedreguer. Esperem que el vent que bufa no faça el dia massa molest per als pedregueros, que pujen a la capelleta a encentre el ciri a Sant Blai, a la missa i a la vesprada la processó. A la muntanyeta de la capella, el típic i tradicional porrat. Molts gaters i gateres casats a Pedreguer i pedreguers i pedregueres casats a Gata, hui van de festa. L'advocat dels mals de gola és invocat a totes les esglésies. A Gata, a partir de les 19 hores serà la missa on seran beneïts els rotllos i dolços.

Atenem al refranyer hui també. Diu: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" i perque va allargant-se el dia ens porta aquest altre: "Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix". Amb referència al sant i a la seu protecció teniem estos tres: 

"Sant Blai, gola amunt, gola avall"; "Sant Blai gloriós ens deixe el xic i s’emporte la tos" i "Sant Blai, ofega-la aquesta i vine per l’altra". En tocant a la gastronomia i la terra també té Sant Blai refranys: "Coques de Sant Blai curen de tot mal" i "Per Sant Blai, se sembra l'all".
Però voleu saber més...Este Sant cristià va nàixer a terra turca allà pel segle III  i va ser metge, bisbe i màrtir. Es conegut per ser el protector del mal de gola i així se’l venera a molts pobles valencians. La tradició cristiana ens ha fet arribar un episodi sorprenent que va passar durant el seu martiri i que ens pot explicar la seua devoció. Sant Blai era bisbe a terres turques i malgrat que s’havia signat ja l’Edicte de Milà, a terres orientals l’Emperador Licini va manar una nova persecució dels cristians i així va ser detingut Sant Blai. Quan el portaven cap a la presó  una mare el va parar i li suplicà pel seu fill que estava agonitzant perquè mentre menjava peix, una espina se li va entravessar  a la gola. Sant Blai imposà les mans sobre la gola del xiquet i el va salvar. A partir d’eixe moment la seua devoció es basa en la creença de que és el protector del mal de gola".
A la imatge, Sant Blai. Venerada a Pedreguer. Festes de Sant Blai del 31 de Gener al 3 de Febrer. Foto d'Albert S. García Carrió.
FONTS: Foto Albert S. García, Pedreguer. / http://etnobloc.blogspot.com. / Internet (variat).

03/02/2015 11:30 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COMENÇA EL FEBRER AMB TEMPS INESTABLE, HUI ÉS LA CANDELERA

Una festa tradicional, religiosa i popular. El segon dia del mes més curt, el "febrerillo loco" que diu el refranyer espanyol, comença com es diu, amb temps inestable. Molta boira, sensació de fred i esperant si plourà o inclús, diuen els més entesos, que podrien, fins i tot, caure bolvetes de neu. Ja s'acosta l'aniversari d'aquell 12 de febrer de 1983, amb la quasi coincidència que si era Darrer Dissabte, enguany serà darrer dijous.

Però tornant al calendari més actual, hui és la festa del CANDELERA, també dit per Gata CANDELÀRIA. Els llumeros festejen a la seua patrona. Els llums es beneïxen, les veles, candeles i ciris, també. Serà a la vesprada, a la missa de les 19 hores.

I en una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist ametlers en flor, com a la partida dels Plans i Tossal. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Per al dia de hui: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". Però, ni ha molts més per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l' ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

I tornant a les coincidències, fa tres anys tal dia com hui també feia fred, un fred que pelava. Ací teniu l'enllaç del meu escrit del 2 de febrer de 2012. Punxeu ací.

FONT: Refranys: pàgina www.masrabassa.com.

 

 

02/02/2015 11:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

FEBRER: Candelera, Sant Blai, Carnestoltes, Cendra i Quaresma

El mes més curt de l’any es convertix en el més ric en dies tradicionals i populars. Encetem hui diumenge FEBRER.

2 de febrer, dilluns: Demà mateix ja tenim el primer dia popular. És la Candelera, la festa de la Presentació del Senyor al Temple. Bendició de les caneletes i ciris a l’església, vesprada. Festa també dels llumeros del poble. 

3 de febrer, dimarts: sant Blai, protector dels mals de gola. Bendició de rotllos i dolços. A la veïna Pedreguer, festa i porrat a la Capelleta.

6 de febrer, divendres: Xerrada i documental sobre "Temps de pansa". Organitza: Riurau amb panses. 20 hores, Centre Polivalent, Gata. Costera del Grup Escolar. Intervindré com a Cronista de Gata i a més també ho farà Carlos Fuster co-autor del documental i Joan Pedrós, regidor de Cultura de Gata.

12 de febrer, dijous: DARRER DIJOUS. Comencen els tradicionals "darrers dies" a Gata. 

14 de febrer, dissabte: DARRER DISSABTE. Com és tradicional, la Comissió de Festes de l’any organitza el Carnestoltes dels més menuts i després per la nit la dels majors, amb els Quintos de l’any.

També eixe dia: etapa de la Volta Ciclista a la Marina, Gata-Gata. 65 kilòmetres, quatre voltes des de Gata a Jesús Pobre i Xàbia. Eixida a les 16 hores davant de l’Hotel Avenida i arribada al carrer Dénia, als carrers de Les Sorts.

15 de febrer, diumenge: DARRER DIUMENGE. Tradicionals eixides al camp, amb esmorzars i paelles.

17 de febrer, dimarts: DARRER DIMARTS. Acaben els tradicionals darrers dies per a donar pas a la Quaresma.

18 de febrer, dimecres: DIMECRES DE CENDRA. Imposició de la cendra, que enceta el temps de recolliment.

20 de febrer, divendres: VIA CRUCIS NOCTURN quaresmal. Pel parc del Raval i passarel·la de les Coves Roges, 22,30 hores. Organitza: Parròquia de Gata.

21 de febrer, dissabte: La regidoria de Festes, la Comissió de Festes amb la col·laboració dels Quintos, organitzen la disco-mòbil del Soterrament de la Sardina. Eixe dia, acte de soterrament de la sardina, pels quintos 2015.

22 de febrer, diumenge. Primer diumenge de Quaresma.

* Com sempre anuncie. Si hi ha algun acte o aconteixement que no estiga a aquesta relació, no dubteu en comunicar-me-ho. De seguida, ho afegiré al llistat.

01/02/2015 16:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DIA 28, FESTA DELS SANTS INOCENTS

20141228172227-santsinocents.jpg

El dia 28 de desembre està assenyalat al calendari. Són els SANTS INNOCENTS. La consulta ben intencionada d’aquells Mags que arribaren de Orient al rei Herodes fou el detonant: organitzà la matança i aberrant "passada pel coll" de tots els xiquets menors que no sobrepassaren els dos anys, el Rei Herodes i així entre ells estaria el Nen Jesús.

Per a Herodes era el preu de la seua tranquil·litat. Eixos, les víctimes, eren els Sants Innocents que festejem hui.

Hui els majors també fan bromes en record del modus de ser juguetó i alegre d’aquells bebés que no tingueren temps per a fer-les. Sabeu allò de posar un monigot a l’esquena d’algú o alguna, gastar-li a algú o alguna una broma no massa pesada i sí graciosa. Tot això i més, són els sants innocents.

A Gata, hem pogut esbrinar ja dues inocentades que circulaven per Internet. El dia encara no ha acabat i potser s'esdevinguen més. En una es comentava que degut al fort vent una palmera de la Plaça Nova havia caigut sobre la carpa, fent alguna que altra destrosa material, que no danys humans. Els bombers havien intervingut. L'altra, relacionava al arxifamós "pequeño Nicolás" amb la consecució de Festa d'Interes Turístic Local de la Comunitat Valenciana per al Misteri dels Reis de Gata. Sens dubte, dos curioses iniciatives, que han fet caure a algun que altre "inocent".

A la imatge, un detall del quadre "La matança dels inocents" de Domenico Ghirlandaio.

FONT: Pintura "La matança dels innocents", de Domenico Ghirlandaio.

 

28/12/2014 17:22 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

RECAPTACIÓ DEL DIA DE LA COCA, 3.253 EUROS (Parròquia de Gata)

20141213215228-coca131214.jpg

A la composició fotogràfica i a les fotos de baix teniu alguns dels moments que s’han viscut hui, al llarg del dia, a les casetes, a les barraques, a les cases, fent i venent, condimentant, el·laborant la típica coca. El DIA DE LA COCA ha superat les que abans eren 500.000 pessetes i hui són 3.000 euros. Comentava el nostre rector, Don Francisco M. Murillo al facebook de la parròquia: 

"Dia de la Coca.Un dia precioso. Hoy muchos de nosotros hemos visto el amor de los nuestros puesto en acción a esto se le llama servicio. Gracias y mil gracias a todos. Hemos recogido un total de 3.253 Euros. Que Dios os bendiga!".

S’han recaptat per a les obres de la parròquia un total de 3.253 euros. I la gent del poble ha menjat per a esmorzar, dinar i berenar, els que n’han comprat, coques, les típiques coques dels voluntaris de la parròquia.

Foto de Parroquia Gata Gorgos.
Foto de Parroquia Gata Gorgos.
Foto de Parroquia Gata Gorgos.

FONT: Fotos i informació Parròquia de Gata.

13/12/2014 21:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI, DIA DE LA COCA (Parròquia de Gata)

20141213185248-coques1.jpg

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel ha tornat a celebrar hui dissabte dia 13 de desembre, apropant-se el Nadal, una vegada més, el tradicional DIA DE LA COCA. Tots el que han volgut adquirir-ne ho han fet i de molts tipus, dolces, salades, bunyols, tortades, de tots els gusts. Ha sigut una manera gastronòmica de col·laborar amb la parròquia. Això si, molta gent implicada. A algunes cases de camp s'ha viscut la condimentació a tot ritme. A les barraques i portant-ne cap a les places, totes i tots els voluntaris per a servir el gènere.

A més d'això, el tradicional fer les coques de Gata, s'ha posat de manifest una vegada més i ja en són moltes, des de que s'inventara aquest sistema, que té sempre la seua recompensa amb el volteig de les campanes superades les xifres esperades.

13/12/2014 18:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

RECORDEU, HUI PRESENTA EL SEU LLIBRE MARÍA ROSA MULET A LA BIBLIOTECA DE GATA; diumenge comença l'Advent; s'anuncien pluges

Un cap de setmana que tindrà de tot un poc. Ara mateix, s’està acabant l’Hora del Conte a la Biblioteca amb Contes multiculturals. Més tard, a les 19,30 hores, recordeu que es presenta a Gata el segon llibre de María Rosa Mulet Grimalt: "T’he trobat, princesa". A la taula estaran Antoni Mulet, mestre germà de l’autora; l’autora del llibre i el regidor de Cultura. Serà a la biblioteca.

Demà dissabte, 29 de novembre, com ja vos anunciava a l’entrada anterior, a les 18 hores, serà l’acte de presentació de finalistes i anunciant guanyadors de les modalitats del I Premi Empresaris de Gata. Serà a l’Edifici Polivalent, saló de conferències.

Diumenge comença l’advent, temps de preparació per a la vinguda del Nen Jesús. Quatre setmanes fins el Nadal. Ja comencen a veure’s signes de les festes nadalenques. Entre hui i diumenge s’anuncien pluges. La climatologia, el cicle de la natura i l’advent sempre van lligats de la mà. Es poden els arbres i ceps a l’Advent. També es planten arbres i s’empelten. Hi ha un refrany que diu: "Qui planta per l’Advent guanya un any de temps". I fent referència a més sembres: "Cada cosa al seu temps, naps i cols a l’advent". Coneixeu el calendari de l’Advent?. El primer diumenge d’advent s’acostuma regalar als infants un regal especial. Es tracta d’un calendari amb 25 finestretes o caselles, superposades en un dibuix o fotografia amb motius nadalencs, que marca el compte enrera fins arribar al 24 de desembre. El calendari es penja en algun lloc de la casa i, cada dia, l’infant obre una casella i hi troba una sorpresa, normalment una llepolia (xocolatina, carmel, etc).

Però, la metereologia més pròxima ens indica que de hui a diumenge pot ploure i molt. Pluges fortes anuncien per a rebre l’Advent. 

Vos pose alguns refranys de l’època que comença entre dissabte i diumenge, l’Advent:

 "La neu d’Advent gela molt fàcilment"; "L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal", "Per l’advent, pluja o vent o fred coent"; "Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent"; "Si l’advent és mullat, poca anyada de blat"; "Si vols l’all coent, planta’l un dimecres d’advent".

28/11/2014 13:51 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI

20141102223439-compolapides.jpg

Conclusió de diversos articles que he estat publicant estos dies. Hui, dia 2 de novembre, és la commemoració dels fidels difunts. Molts veïns de Gata, per ser diumenge, han pogut pujar al cementeri i tindre un record especial per als seus difunts. Aprofitant aquestes celebracions, he volgut fer una xicoteta recopilació d'algunes làpides curioses, que representen l'antigüitat del cementeri, relativament nou (1932) i l'art funerari que allí podem trobar, encara que molt modest.

Una de les làpides ens trasllada a 1935, a l'obit del jove Carlos Mulet Pedrós que va morir als 21 anys, aquell 18 de setembre. Una altra làpida és de la jove Tonica Pedro Marsal que deixà aquest món amb 18 anys, aquell 11 de febrer del mateix any, 1935. Vegem una làpida tan senzilla com ho va ser aquesta mongeta en vida. Feta de taulellets, la llegenda és la següent: "Rvda. Madre Sor Dorotea Caselles Arabí Religiosa Agustina del Convento de Denia Falleció el 1º de junio de 1939 a los 80 años de edad y 65 de vida religiosa R.I.P.".

També resulta molt curiosa, com rica en detalls va ser la vida d'aquest militar que "accidentalment" va morir ací, amb poc de parents hui en dia ací a Gata. Tota llisa la làpida, però amb molta lectura: "Don José Todolí Alcaraz Comandante de Caballería Retirado Caballero Placa de la Real Militar Orden de San Hermenegildo. R.I.P. + 22 abril 1940 Tus nietos siempre te recordarán".

Vegem una altra que posa l'ofici: "Dª Agueda Espasa Diego Matrona..." o una que fa una entrada i tota ella és un mosaic on hi ha dibuixat un pergamí i la imatge de Sant Antoni de Pàdua i es pot llegir: "Antonio Signes Fornés, Falleció el 24 de noviembre de 1955, a los 78 años de edad..."

Poques làpides són iguals, cada una té la seua particularitat, el seu art funerari. Les més antigues conservaran sempre eixe treball rebuscat, complexe, curiós i únic. Les més noves tenen altres figures, dibuixos, formes. De l'antic art funerari s'ha passat al modern més simple, a vegades, o més espectacular.

Finalment, RECORDEM ALS NOSTRES AVANTPASSATS. Ells ens van deixar el testimoni i legat de Gata, on ara nosaltres vivim.

A la composició fotogràfica, les làpides de les quals parle a l'article.

02/11/2014 22:34 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )

20141031142048-dscf6047.jpg

Els costums de Gata: anar al cementeri i, ara més recent, la festa de Halloween

Encete ací una série d’articles relacionats amb la festa de TOTS SANTS i els Fidels Difunts.

Quan arriba Tots Sants, i això serà demà mateix, tota Gata mira al cementeri municipal, al "camposanto" que diuen alguns veïns. Les flors, el colorit, eixe olor característic, omplin totes les estàncies dels dos cementeris adosats. Tots Sants, està clar, és una festa que dediquem als nostres avantpassats. Per això, la visita als cementeris és encara un costum conservat a Gata i dels bons.

A altres llocs, l’aspecte gastronòmic també ix a relluïr per aquestes dades. Es fan panellets, tan típics a Catalunya, es torren castanyes, es fan bunyols. Però, amb el temps la relació dels vius amb els difunts va canviant. La societat canvia a la carrera, i el que abans eren "les pors" per aquestes nits, es convertix en l’actualitat, des de fa uns anys, en la importada festa de Halloween. A Nadal ens passa igual, el Papa Noel mana les festes, una altra importació.

Tots Sants arriba enguany amb massa calitja encara, al menys en les hores centrals...i això que dir Tots Sants era dir canviar de roba, d’hàbits i costums de cara a l’hivern, de la caiguda del pàmpol. Ací podria vindre la relació entre morir els arbres fins la primavera, no hi ha moltes flors i sembla ser un temps mort. Des d’antic aquest era el moment de recordar als difunts.

Tornant als cementeris, aquest s’esdevindrà demà i despusdemà, al caure en dissabte i diumenge Tot Sants i Fidels Difunts, en un punt d’encontre social. És un costum que al llarg de la setmana, el veïnat viu vaja al cementeri a netejar làpides, a preparar jardineres, a llevar-li la pols al marbre. Són les tombes dels teus parents més pròxims i més llunyans en el temps. Són les dels familiars. I qui no té aquesta tasca que fer anirà simplement a pegar un voltant, observar les últimes defuncions, els detalls de flors i tipus de làpides, és la vida...

El sentit de la mort i Halloween

Però direu i diguem...i que pinta Halloween en tot açò. Està clar que el motiu d’aquesta festa ha canviat. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era un fet quotidià. La gent moria a casa, es vetllava a casa i eixia el difunt portat el fèretre pels amics dels fills o les filles des de casa. Ara, es vetllen als tanatoris, des d’allí van a l’església, es fan misses i responsos. Però, ara intenta amagar-se la mort, ja no és igual i les accidentals, les de persones més joves, són més dolentes inclús...I els xiquets les coneixen, malauradament, pels mitjans de comunicació, a vegades amb escenes terrorífiques.

Quan eixe sentit sagrat dels avantpassats es perd, els difunts pareixen ja  personatges de fantasia que fan por, perquè seguixen estant morts. Ahí apareixen els morts vivents, els esperits, els fantasmes. Ahí acceptem amb rapidesa i sense pensar-ho altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses o els llums. Aquestes festes no fan referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o el cinema. Una celebració que més que recordar els difunts juga amb un imaginari banalitzat, i per tant més fàcilment assumible, de la mort.

Així s’expresava aquest matí mateix Joanvi Vallés, usuari del blog, al seu facebook, sobre el tema que ens ocupa, Tots Sants i els difunts. Em pareix interessant la reflexió i per això l’he afegida:

"Coses curioses que tenim com a societat, abandonem les nostres denominacions i preferim utilitzar les forànes per allò que diuen de que “tot el que ve de fora és millor”. Des de menut m’han dit que el dia 1 de novembre és Tot Sants i ara tot li diuen Halloween. Als més joves se’ls ven que el “Halloween” és festa i “Tots Sants” no. Jo pense que el nostre Tot Sants és un dia festiu, un dia que anem a vore els nostres essers estimats que ja no estan amb nosaltres i recordar tot a...llò que varem passar amb ells. Deuriem recordar-los tots els dies, però sabem que costa, i pense que tenim la gran sort de tindre un dia festiu per a dedicar-lo a ells. Són xicotetes coses que fan que s’acabe amb la consciència de poble i acabem subordinats a altres tradicions foranes que, com venen de fora ens fan pensar que són millors.

No res i avant... així ens van les coses..."

Dit tot això, cal recordar que per a Gata no passa desapercebuda la festa de Halloween i ja vaig publicar ahir que la Comissió de Festes 2015 prepara un extens programa de vesprada i nit. ací teniu l’enllaç de l’article d’ahir: http://cronistadegata.blogia.com/2014/103001-vesprada-i-nit-de-terror...la-comissio-de-festes-2015-prepara-halloween.php.

FONTS: Article basat en "Tot sants i el dia de difunts" (gen.cat). / Joanvi Vallés (opinió).

31/10/2014 14:11 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

HUI ÉS SANT MATEU. S'EN VA L'ESTIU?. VE AIGUA?

Tres són les qüestions que ens plantegem hui, 21 de setembre. Abans era festa a La Xara el dia de Sant Mateu, patró. Ara han avançat per por a les pluges. Quines contradiccions!. Des de que hi ha sequera per aquestes terres, fa una calitja encara... Malgrat a tot això, el refranyer deia i diu: "Per sant Mateu, si no heu veremat, veremeu". És temps de xafar i fer del raïm vi. Sant Mateu canviava l'estiu per la tardor, però i enguany?. Per això dic: "S'en va l'estiu?". No hi ha estiu de Sant Miquel, perquè fa mesos que és estiu i fort. I ara ens diuen els parts metereològics que ve aigua demà per la vesprada i dimarts matí. Ve aigua?. A hores d'ara, per la vesprada de diumenge que està fent, ningú ho diria. Esperem uns dies...

21/09/2014 16:06 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 10 )

20140913202920-2014-09-09-10.02.41.jpg

Hui dissabte i 13 de setembre de l’any dos mil catorze, coneguem una altra estampa del costum agrícola tradicional a Gata, l’escaldà. Perquè encara és temps d’escaldar i ni ha plogut ni pareix que ho farà en els pròxims dies, ja molts voldríem...

La foto mostra la pansa damunt del canyís, a una pila de canyissos. Els ramells perfectament reposant damunt del canyís, estesos com toca, omplint tot el canyís. I els pilons que servran de separació amb altres canyissos. Observeu el color que agafa la pansa...

13/09/2014 20:27 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar ( 9 )

20140912214125-pila1.jpg

Tornem a veure una altra estampa del temps d’escaldar. Aniré posant-ne fins al final de mes a Sant Miquel, per allò del refrany de que “A Sant Miquel…tot va a repèl”. La present fotografia mostra com s’EMPILA. Els canyissos formen piles amb un nombre no superior a deu canyissos, sempre amb pila baixeta. Els PILONS fan la seua funció de separar-ne un dels altres. La pansa està ja quasi seca, li falta no res. Encara no em DESEMPILAT. I els PINATELLS ben posats, suportant l’espai.

FONT: foto feta a la caseta dels Grimalt, partida Cauvells, Gata.

12/09/2014 21:40 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS EL SANT DE LES MARIES

A més del dia després al gegantesc foc...hui, 12 de setembre, mana el santoral que és el DOLÇ NOM DE MARÍA. Això vol dir que de totes les Maries potser el seu sant. Ara bé, moltes que porten aquest “dolç” nom ho celebren quan és una altra advocació de Maria, aixina les Carme, Fàtima o Assumpció per posar exemples. Per a totes les que hui ho celebreu que passeu un bon dia de la Verge i per a la resta també.

12/09/2014 15:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 8 )

20140910103943-escaldagrimalt-23-.jpg

Seguim coneixent estampes de l'escaldà, perquè encara estem en temps i la sequera i calor que ens envolta dona peu a escaldar més i bé. Amb tres dies, la pansa quasi fora. Hui vos pose dos cabassos plens de pansa, acabadeta de plegar. Del canyís van triant-se els millors ramells de pansa i van depositant-se als cabassos. Ja plens seran guardats esperant nous destinataris.

10/09/2014 10:39 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 7 )

20140907161406-escaldagrimalt-5-copia.jpg

Noves estampes de l’escaldà a Gata. Tornem a fer un altre escaldonet...He fixat la càmera sobre les mans i el raïm, sobre el canyís i els pilons. Raïm acabat d’escaldar, es veu diferent, el color el delata. Sobre la pila a punt de traure al sequer, una vegada escampat tot. Les renderes porten guants, el raïm ix a temperatura calenteta. I després el canyís anirà al sequer...

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

07/09/2014 16:12 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 6 )

20140906142515-escaldagrimalt-12-.jpg

Una altra estampa que ja no sovint podem trobar pel terme de Gata, ni molts termes de pobles del voltant. Ací teniu una panoràmica general (foto de JM Vives) del sequer ple de pansa i al fons la caseta amb una planta dalt. Mireu els canyissos al·lineats, amb els seus corresponents pilons -cinc en aquest cas a cada canyís-. A la fotografia, pareix que tota la pansa és del mateix dia, però hi haurà alguna xicoteta diferència, que es descobrirà fixant-se més damunt dels canyissos. Mireu tots els pinatells preparats per a qualsevol emergència climatològica, encara que enguany com hi ha sequera sols es cobrixen els canyissos de la rosada, per les nits. I allà al fons, la pila on recullen la pansa seca, canyís a canyís passa per les mans de renders i renderes.

FONT: caseta dels Grimalt. Gata.

06/09/2014 14:23 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 5 )

20140905165957-escaldagrimalt-17-.jpg

Una nova estampa de camp, del costum d’escaldar el raïm per a fer-lo pansa. Quan ja s’ha triat la pansa bona, els renders espolsen el canyís sobre l’ESTORA. No té que quedar cap de pansa, ja que té que anar a la pila i serivir per a fer més escaldons. Van llevant-se totes les pansetes que s’han quedat pegades, incrustades pels fils d’aram dels canyissos. Un bon espolsó i totes les pansetes sobre l’estora de llata.

FONT: Escaldà i plegant la pansa, caseta dels Grimalt, Cauvells (Gata).

05/09/2014 16:58 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 4 )

20140904172328-escaldagrimalt-14-.jpg

Continuem amb les tradicionals estampes de l’escaldà: hui toca plegar la pansa

Després d’haver vist dos escenes baix del riurau on el protagonista era l’escaldador i una vista general del sequer amb els canyissos plens de pansa, hui li toca el torn a la plegà de la pansa. Els dies està fent-los molt forts i això fa que la pansa seque de seguida.

Observem l’escena. Les dones i l’home estan plegant la pansa. L’altura de la pila de canyissos és l’adequada. El cabàs està entre l’home i la dona, per anar tirant la pansa bona. S’arremolinen els raïms, ja pansa. Tot passa baix d’un dels pinatells, amb la mesura exacta per al canyís. Mireu les tonalitats que adopten els canyissos amb la pansa secant-se. Fins a tres colorits distints adopta la pansa al sequer. 

FONT: Fotos família Grimalt.

04/09/2014 17:21 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 3 )

20140903170610-escaldagrimalt-3-.jpg

Hui, ens fixem -dins de les estampes de l’escaldà: el vell costum agrícola camperol de la Marina Alta i altres indrets de la província de València- com està el sequer ple de pansa...diem. Encara que pel colorit podem distinguir entre el raïm acabat d’escaldar, que es presenta més groc i la pansa que ja té un o dos dies, que té el color més roig, més de pansa. A la part inferior de la fotografia, els més recents, a la part de més enllà el més "vells". Si observeu els canyissos, es veuen perfectament els cinc pilons (taquets de madera de forma cubicular) que serviran per a separar-los a les piles que faran els renders, bé per a girar la pansa, bé per a empilar i que no plegue la rosada.

Com vegeu, seguim a la caseta dels Grimalt, a la partida Cauvells. Al fons, vegeu la Nacional 332 i una furgoneta passant per ella.

FONT: sequer de la caseta dels Grimalt, partida Cauvells.

03/09/2014 17:05 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 2 )

20140902175013-escaldagrimalt-7-.jpg

Seguint amb la sèrie encetada ahir, vos pose una altra escena del vell costum d'escaldar. Protagonitzada a la caseta dels GRIMALT de Gata, a la partida dels Cauvells, com ja vaig publicar ahir, ara pose un altre moment de l'escaldà.

Pareguda a la primera, l'escaldador (en aquest cas Vicent) està omplint la caça. Sobre el canyís pocs raïms, està encara per completar. La caldera està bullint, és hora de tirar dins la caça i que la composició faça la seua tasca. Els cabassos de raïm, de moment, s'han quedat buits, esperen més darrere.

02/09/2014 17:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM AGRÍCOLA A GATA: És temps d'escaldar... ( 1 )

20140901172603-escaldagrimalt-8-.jpg

Vaig a posar-vos una sèrie de fotografies i de paraules relacionades amb el tema que m’ocupa, per a que no caiga en desús aquell costum, el costum gater de ESCALDAR EL RAïM PER A TRANSFORMAR-LO EN PANSA. Ara "ÉS TEMPS D’ESCALDAR". Està clar que els altres pobles estan passant davant, GATA està perdent el tren i això que tenim vies...

Comentaris apart, he estat aquest matí a la caseta de la família dels GRIMALT, molt a prop de la Venta de Parra, als quals agraïsc poder fer el reportatge. Allí escalden i quasi sempre tenen el sequer ple. Allí es viu el vell costum d’escaldar. Com sempre ha estat un costum familiar, tota la família va a una: María i el seu fill Quico; Isabel i Vicente; Miguel i el seu germà, tots ells treballant el vell costum estiuenc d’escaldar.

Què vegem a la present fotografia?. La CAÇA plena de raïm per a posar-la dins la CALDERA, que la vegeu al costat. Si s’adoneu, la caça és un recipient metàlic amb un mànec de madera. Jaume Costa ens mostrava l’altre dia altres caces no tan comuns. La caldera està esperant, el CABÀS de goma mig buit. Darrere esperen més cabassos plens de RAïM. I què fan els renders?.

La pila de CANYISSOS s’aguanta dalt de caixes fortes de plàstic. Per què els canyissos no estan uniformes, un damunt de l’altre?. Té una explicació: el canyís que es veu més a la dreta està quasi ple, comença a omplir-se l’altre canyís que forma part de la pila uniforme. 

Tot això, baix del vell riurauet, que tenen preparat per a la tasca agrícola, per a eixa en concret.

Fa calor, és el primer dia de setembre, la pansa es secarà molt prompte...demà continuem mirant més fotografies.

FONT: Caseta dels GRIMALT, Gata.

01/09/2014 17:20 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS POPULARS I AGRÍCOLES: És temps d'escaldar...

20140831170636-pansa1.jpg

Servixca aquesta fotografia que va pujar al seu facebook Arturo Esteve, un poblero casat a Gata que no perd els arrels més fidels de l'estiu, com és escaldar, fer pansa...perquè és temps d'escaldar. Davant dels canyissos, amb raïms acabats d'escaldar, Arturo es va fotografiar junt amb el seu amic Gabriel Pascual, per a que ens uns mesos, uns anys, recordem que aquest costum està perdent-se, està anant-se'n. Per això, clamen veus per Jesús Pobre -hui ha sigut el dia de la gran escaldà al gran Riurau del Senyoret, pel facebook, inclús, ahí teniu a Riurau amb panses divulgant-ho i fent que no esperda.

Com dic, és temps d'escaldar. I enguany és un any excel·lent per a aquest procés, no així per al grosor dels raïms degut a la sequera, si per al fort sol que està fent.

FONT: Fotografia de Arturo Esteve.

31/08/2014 17:06 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

NOU SOPAR DELS VEÏNS DELS JULIANS: estiuejar a les casetes

20140824120204-julianspartidaam.jpg

El costum d'estiuejar a les casetes, abans per a fer la recol·lecció de les ametles i el raïm transformar-lo en pansa, no es perd a Gata, ni deu perdre's. Per això, el veïnat de la partida Julians fa, any rere any, el seu sopar de germanor.

Ahir per la nit, com tots els anys, es van reunir per a celebrar l'estiu i votar l'alcalde de Julians que, per majoria absoluta va eixir, un any més, ens comenta Antonio Monfort, un dels veïns: "el molt Honorable Don Ignacio Caselles Signes". Diu Antonio graciosament, com a ell li agrada expresar-ho: "Don Ignacio mantindrá els compromisos adquirits, per tal de millorar totes les infraestructures de la partida comprometen-se a no pujar-nos els impostos a tot el veinat, que es complau en otorgar-li la vara de mando, un any més".

A la fotografia que va pujar anit al facebook Antonio Monfort, podeu veure als veïns al sopar.

24/08/2014 12:02 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI, 15 D'AGOST, ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA, la de les alfàbegues

20140815101209-antonio1alfabegues.jpg

Se celebra hui la festa de la Mare de Déu dormida, gitada. És la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues. A Gata era la Verge de la Paloma pels cants que es cantaven, originaris de Gata i que caldria intentar recuperar, encara que fora per segona vegada. Des del blog, felicitacions a totes les que porteu hui el nom i és la vostra onomàstica. Per a que llegiu tot allò que he anat posant al blog sobre la festa del 15 d’agost en els quatre anys passats, vos pose els quatre enllaços. Coneixereu la meua crònica feta per a la commemoració, què era el Cant de la Paloma i més coses al voltant de la Verge, que abans tenia la seua processó i les seues majoraleses. Actualment, sols lluïx a l’altar major al costat de les alfàbegues.

Crònica del 15 d’agost de 2010:

http://cronistadegata.blogia.com/2010/081404-costum-religios-musical-el-cant-de-la-paloma-pe-a-musical-originaria-de-gata.php.

Cròniques del 14 i 15 d’agost de 2011:

http://cronistadegata.blogia.com/2011/081403-dema-dilluns-15-festa-de-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php. // http://cronistadegata.blogia.com/2011/081503-recordant-la-festa-de-la-verge...fa-dos-anys-14-i-15-d-agost-de-2009-.php.

Crònica del 15 d’agost de 2012:

http://cronistadegata.blogia.com/2012/081502-hui-es-la-festa-de-la-mare-deu-de-les-alfabegues.php.

Crònica del 15 d’agost de 2013:

http://cronistadegata.blogia.com/2013/081506-hui-15-d-agost-es-la-mare-de-deu-de-les-alfabegues.php.

A la imatge, feta fa uns moments per l'amic ANTONIO MONFORT i penjada al seu facebook, l'altar major amb la Mare de Déu rodejada de les alfàbegues.

FONT: Blog del Cronista, agost anys 2010, 2011, 2012 i 2013.

15/08/2014 09:51 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SEGUEIX L'AVENTURA DELS CARROS PER LA COMARCA

20140814112223-carros14-2.jpg

Els carreters de Teulada, Gata de Gorgos, Oliva i Potries, que recorren les comarques de les dues Marines, Alta i Baixa.

Hui estaran fent l’entrada de la murta a les festes de Llíber i participant en el començament de les festes del poble veí. És el dia sisé d’aventura.

Ahir, dia cinqué de ruta, va tocar matinar peer fer una etapa llarga. Van anar de Fageca a Llíber, passant pel Pla de Petracos, on precisament es van unir uns companys de Llíber, sent la representació del poble en festes en honor a Sant Roc i els sants patrons, Cosme i Damià.

A la imatge, el carro dels gaters i altres participants a la Volta, a l’aventura carretera.

14/08/2014 09:21 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

AVENTURA D'UNS QUANTS CARRETERS DE LA MARINA I LA SAFOR

20140812180615-llargacarros.jpg

Viatgen fa quatre dies cap a l’interior de les Marines

N’hi ha una colla d’amics de Gata, Teulada, Oliva i Potries

Són una colla d’amics que els unix la mateixa afició, viatjar amb carro. Van homes, dones, xiquets i xiquetes. Son de Gata de Gorgos, de Teulada, de Oliva i de Potries. Acabades les festes de Gata, els del poble i altres van marxar cap a El Verger. Allí es van unir amb els que arribaven de Potries, més llunsy, i de Oliva.

El segon dia eixiren cap a Pego i la Carroja, este poble a la Vall de Gallinera. A la piscina es van remullar de gust, mentre els animals descansaven a la sombra.

Ahir va ser una etapa dura i calorosa, des de La Carroja fins Almudaina, ja per l’interior de la Marina Baixa. Hui estan fent l’etapa reina. De Almudaina a Fageca, alcançant els 723 metros d’altitud, quasi com el Montgó d’alçada. Tos els carreters estan passejant i fent aventura amb gran germanor i companyerisme. 

Demà dimecres seguiran la ruta marcada en una aventura estieunca en carro, que sempre solen fer aquests amants de les tradicions antigues i, sobre tot, els carros.

Vos deixe l’enllaç a un vídeo pujat pel grup al facebook, d’un moment difícil però d’aventura d’una pujada amb els carros: https://www.facebook.com/photo.php?v=770194306371260&set=vb.100001420920775&type=2&theater.

A la imatge una curiosa estampa de tots els carros per una de les carreteres de l’interior.

12/08/2014 17:56 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

Iª NIT DE SOPAR AL VOLTANT DEL LLAVADOR DE LA RANA

20140629215047-rana5.jpg

Protagonitzada pel veïnat de Cuadros i Senies

La nit de divendres 27 de juny serà recordada pels veïns de les casetes de Cuadros, Senies i els voltants com una nit de les d'abans. A iniciativa d'uns veïns, Rosana i Emilio, es va organitzat un sopar de convivència al "llavador de la Rana". Cadascú va aportat una cosa i van compartit amb germanor el sopar a més de moltes històries i vivències dels presents.

L'alcaldessa de Gata, Maite Signes Caselles, i el regidor de festes, Juan Pedrós Taléns, van estar convidats a la festa i allí van gaudir amb tots del bon ambient de la nit. A la vetlada es va fer el lliurament d'un pergamí a una veïna molt especial, una de les més majors, Rosa Mulet, i va ser la seua filla Mari qui el va rebre, ja que Rosa no va poder estar present. La nit va seguir, inclús, amb una sessió de cinema a la fresca. Des de l'Ajuntament aplaudien aquesta iniciativa, ja que és un molt bona manera de fer poble.

FONT: Fotos i text, Ajuntament de Gata.

29/06/2014 21:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

S'AVANÇA LA COLLITA DE BACORES, cosa inusual per aquestes terres

20140607000651-bacores.jpg

Enguany els dies que està fent tan calorosos, la manca de pluja total, les nit també amb temperatura alta i la sequera, estan produint que ja estiguen madures les bacores i que ja no valga allò del refrany -al menys per enguany- A SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES SEGURES. Em contava un llaurador aquest matí que a la seua caseta ja té des de fa dos dies les bacores madures, un avanç que ell no havia conegut mai, ni havia sentit als majors. Què trobeu?. I al pas que anem, passarà igual amb el raïm?. Mentre hi ha raïms que encara estan florint, comentava Pepe, els altres ja tenen grans gords, un desficasi que vorem com es torna a l’hora de la recollida.

A la imatge, un plat de bacores, fruita de l’estiu.

FONT: Imatge extreta del facebook de "Valencianisme en fotos".

06/06/2014 23:55 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS SANT ISIDRE LLAURADOR, dia de la sembra de les bajoques llargues

20140515230047-dscf0179.jpg

Dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Gata tenim la imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. És molt conegut el sant per la Fira de Sant Isidre a Madrid. Pel que fa a Gata, les veïnes del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL. No hi diran per enguany a aquestes terres!!.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

 

15/05/2014 23:00 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI, DIA 13, ÉS LA VERGE DE FÀTIMA. Abans li feien processó

20140513215009-maredeufatimaantiga.jpg

De finals dels anys 40 al 70 del segle XX, el calendari marià de processons a Gata contava amb la de la Verge de Fàtima. Bé el dia 13 o el diumenge més pròxim, la imatge era processionada pels carrers de Gata. A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel té una hornacina, sent la tercera imatge a l’entrar per la part dreta.

Fent un repàs geogràfic i històric-religiós, cal dir que a Portugal es celebra la Memòria de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA. A la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració pels pecadors. Conegueu la història dels Pastorets de Fàtima?.
Abans a Gata es feia processó. Us pose aquesta fotografia antiga de la processó al pas pel carrer Signes, una vegada voltat el carrer Sol, quan xiquetes i xiquets vestits de pastorets -imitant aquells pastorets de Fàtima- portaven les cintes, als anys 50 i 60 del segle XX.

Finalment, aprofite des del blog per felicitar a totes les que porten el nom de Fátima.

13/05/2014 21:50 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

SEGON DIA DE PASQUA. Seguixen les tradicions

20140421111746-pasocarrat.jpg

Hui dilluns és festiu a la Comunitat Valenciana. Segon dia de Pasqua i comença el temps de l’Octava de Pasqua. La setmana es presenta amb poques activitats, fins el cap de setmana. Això si, les tradicions i els costums dels tres dies de Pasqua estan ahí. Hui encara per a tots i demà per als més menuts, que no tenen escola i gaudixen d’un merescut període vacacional.

Ja ho sabeu, toca seguir menjant el berenaret de Pasqua, la mona, el pa socarrat, volar la milotxa o el catxirulo, botar a la corda...i tants altres costums.

QUÈ PASSEU BON SEGON DIA DE PASQUA. DILLUNS I FESTA...

A la fotografia, pasocarrats del Forn de pa Ca Vives.

21/04/2014 08:54 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

JA VE PASQUA...PASQUA DE LES MONES: gastronomia dolça gatera

20140418141113-compomones.jpg

Els forns o panaderies, que també es diuen, de Gata s’afanen en posar-ho tot a punt. Hui Divendres Sant també han oferit, com ahir i els altres dies de la setmana, mones, pa socarrats, amb ous, sense ous, tot per als seus fidels clients. La dolçor està dins del forn i es contagia pels carrers i cases del poble. La gastronomia dolça gatera la notem, sentim el seu olor, quan passem divendres sant amb processó per savant dels forns, prop d’ells. I veges si els xiquets o xiquetes no tindran la seua "moneta"!! diuen les ueles tan convençudes. És el plat fort dels dolços de les Pasqües a Gata. A les imatges en teniu uns quants exemplars. El forn de pa Ca Vives; el forn de Dulcipan; el forn de Xaro Monfort, alguns d’ells per a obrir gana.

I cantarem aquella cançoneta popular del temps: ...Ja ve Pasqua, Pasqua de les mones. Quines pantorriles tenen les xicones".

Però, fent un poc de investigació, de curiositat, sabeu perquè es diu "mona" i d’on ve, quin és l’origen de la paraula i el dolç? Com moltes coses nostres mediterrànies, els àrabs li dien "munna" a l’obsequi dolç que li feien al senyor. De "munna" va passar a "mona". Nosaltres a Gata diferenciem clarament: si té un ou o dos inclús es diu mona, si no és un pa socarrat, allò que els castellans diuen "panquemado" o a Pedreguer diuen "coca bova" fent referència a la blandor que té la pasta.

Aprofite per fer una convidada a tots els turistes, visitants, amants dels costums culinaris que ens visiten, que no són de Gata, que no coneixen les mones i pa socarrats que ací a Gata fan els forns locals, per vindre, comprar-ne i de pas, visitar el poble, les tendes, els carrers, els paratges.

Ah!, i quedeu-se amb la cançoneta: "JA VE PASQUA, PASQUA DE LES MONES. QUINES PANTORRILES TENEN LES XICONES".

FONT: Fotos de la composició, d’alguns forns del poble, pujades per ells al facebook.  

18/04/2014 14:11 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ACTES RELIGIOSOS, ENTREM AL TRÍDUUM SANT: Monument i misses de Dijous Sant

20140417171556-monument.jpg

Ja lluïx el Monument a l’altar de la Puríssima; estarà fins demà als Oficis 

Gata no té aquelles llargues processons, aquells actes de confraries, aquelles tradicions tan marcades, però el veïnat si que viu amb fe i serietat els dies grans de SETMANA SANTA i PASQUA. Hui, DIJOUS SANT, es fan tres misses: a les 17, 18,30 i 20 hores. L’última serà la solemne, la del gran Sopar de Jesús. És el llavatori dels peus. Després, HORA SANTA. Vetla davant el Santíssim, hora rere hora amb persones que volen estar resant, tota la nit -l’única a l’any- que l’església estarà oberta. Ja està tot preparat, el MONUMENT per al Dijous i Divendres Sant. Ha començat la primera missa de les tres de hui, dia que es commemora la institucionalització del sacrament de l’Eucaristia. A la fotografia de Vero Vives el podeu vore. 

Demà, continuant amb eixes tradicions i costums religiosos, a les 7.30 hores començarà des de l’església cap al calvari, el multitudinari VIA CRUCIS, que acabarà a l’ermita. Allí es besaran els peus, com és costum, al Crist Jacent sota la mirada compasiva de la Verge Dolorosa. El costum fa que sempre, perquè a Gata divendres és dia de mercat, la gent s’en vaja -acabat el Via Crucis- cap al mercat a pegar una volteta. Pareix un poc incongruent, però aixina és la vida i la història local.

Per la vesprada seran els Sants Oficis de la Mort de Jesús. A les 20 hores serà la processó del SANT SOTERRAR, en la qual eixiran al carrer tots els passos de Setmana Santa que té la parròquia.

Demà ja en parlem del Divendres Sant.

FONT: Foto Vero Vives.    

17/04/2014 17:15 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

AQUESTA NIT, NOVEDÓS VIA CRUCIS PEL PARC DEL RAVAL I LA PASSAREL·LA CAP A LES COVES ROGES

20140307140742-passeig-cr.jpg

També es fa a les 19.30 hores un acte cultural: xerrada sobre el bandolerisme a la Marina Alta

El primer divendres de Quaresma a Gata, tindrà aquesta nit un novedós Via Crucis nocturn bordejant el riu Gorgos. Serà a la marge esquerra del llit del riu entrant al poble pel Raval. Els participants en aquest acte piadós tran tradicional a la Quaresma i Setmana Santa partiran a les 22 hores de l’església parroquial, a la Plaça Vella, per a baixar pel carrer Penyó al Parc del Raval. Passaran per baix de les cases de façanes colorides que donen al parc que es va fer per a la regeneració de la vora del riu. Les sombres de les figues paleres i altres arbres sembrats posteriorment, li donaran l’encant adequat. Les faroles il·luminaran tíbiament els resos i cançons apropiades per als moments de les catorze estacions del Via Crucis. Del parc, per baix dels carrers Baix i Parres, on abans estava el desaparegut Llavador, els fidels passaran a la passarel·la feta vora riu que connecta el Raval amb el camí de les Mirandes a la part més alta. És la passarel·la cap a les antiquíssimes Coves Roges. La llumeta que desprendran els farols i la lluna faran el complement d’una nit màgica, recordant els passatges de la Passió i Mort de Jesús. En altres anys, en altre temps, les aigües del riu podrien haver baixat rebolicades entre les blanques pedres dormides del riu. Ara, tot es sec i esperant la pluja.

A banda de l’acte religiós, hui n’hi altre de tipus cultural. A la seu de la Penya Barcelonista de Gata -carrer La Creu- es podeu acostar per a gaudir d’una xerrada-col·loqui que es farà sobre el bandolerisme a terres de la Marina. Participaran hi l’escriptor gater Jesús Moncho i l’historiador especialitzat en els roders, Manel Arcos. Serà una bona ocasió per prendre nota de com anaven els roders per aquestes terres als segles XIX, principalment.  

A la fotografia, el passeig vora riu cap a les Coves Roges, on aquesta nit serà l’escenari del novedós Via Crucis.

07/03/2014 14:07 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ACABEN ELS DARRERS DIES. El costum diu que Darrer Dimarts encara anaven de paelles a fàbriques, empreses i amics. Demà és Dimecres de Cendra

Manen els costums socials i religiosos. Hui acaben els darrers dies a Gata i amb ells les disfresses de Carnestoltes. Com es costum, per motius de calendari, dissabte que ve encara veurem el Soterrament de la Sardina i discomòbil a l’antic camp de futbol "Les Sorts", però això serà dissabte 8. Mentres dir que demà és DIMECRES DE CENDRA -començament de la Quaresma- un temps on els costums tornen a eixir a la llum. Demà en totes les esglésies catòliques del món s’imposarà la cendra, com un símbol de deixer enrere les "Carnes Tolendes" i començar un temps de recolliment que durarà quaranta dies fins Setmana Santa i Pasqües.

 

04/03/2014 22:14 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

PER SANT BLAI, ROTLLOS, dolços i pa socarrats

20140203221421-rotllosmaitefemenia.jpg

Hui és Sant Blai, patró advocat dels mals de gola. Ja sabeu que el refranyer, com passava ahir, està ple referit al bisbe sant i als favors, als ametlers en flor, a tot allò que suposa el canvi. Encara que hui no es nota molt i fa un fred que pela. Hem estat rondant els 0º graus i inclús per davall de zero algun grauet a la matinada.

Però el refranyer diu: "Sant Blai gloriós, lliura-nos de la tos". N’hi ha més refranys: el paregut,"Sant Blai gloriós, deixa’m el xic i emporta’t el gos!"; "Sant Blai gloriós, lleva-li la tos" i per a la resta d’Espanya, en moltes comunitats: "Sant Blai nevat, hivern acabat". Altres: "Sant Blai, amunt o avall"; "Sant Blai, doneu-nos blat per l’any" o "Sant Blai, gola avall!".

Advocat de les goles i el mal de gola, hui ha celebrat el poble de Gata, igual que tots els pobles de la Marina Alta, la festa de Sant Blai. A Pedreguer pujen a la capelleta, a Teulada beneïxen les dames. A Gata porten rotllos, dolços i pa socarrats a beneir. La missa d’aquesta vesprada ha estat plena. Les dones i xiquets porten canastes i barxes com és típic i tradicional, amb les viandes dolces dins.

FONT: rotllos típics i tradicionals casers, fets a una casa de Gata. Foto: Mayte Femenia Mas (facebook).


03/02/2014 22:14 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ ÉS LA CANDELERA: Ja estem al febrer

20140201200339-candeles.jpg

Demà dia 2, dia del senderista a Gata

Hui és el primer dia de febrer. Demà és la Candelera ("Candelaria"), dia de la llum, festa dels llumeros. La presentació de Jesús al temple i protagonisme per als octogenaris Simeó i Anna. Les canaletes seran repartides demà a moltes esglésies de Gata. El temps, hui, l’ha fet molt variat. Al final del dia, vent molest.

Demà es faran efectius molts refranys que coneguem sobre la Candelera i altres que hem trobat: "Si la Candelera plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu. Tant si plora com si riu, ja estem a l’estiu". Inclús un que parla també de hui: "Avui febrer, demà Candelera i sant Blai al darrere". Altres: "Candelera clara, fa bon fred encara". "Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l’era".

Vorem demà que ens depara el dia metereològicament parlant, però si fa com hui el vent molestarà una mica als senderistas venguts a la cita gatera.

Demà dia 2 de febrer, organitzat per el Grup Espeleològic de Gata, es celebra el DIA DEL SENDERISTA. La recollida de dorsals i desdejuni serà de 7.30 a 8.30 hores. L’eixida de la marxa serà a les 8.30 hores, al mateix lloc on es tornarà, la terrassa de l’Ajuntament. En acabar, entrega de trofeus i vi d’honor. Hi haurà trofeu al més jove i al més veterà de la marxa en categoria masculina i femenina. 

FONT: GEG i Refranyer temàtic.

01/02/2014 20:03 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SANT ANTONI DEL PORQUET TÉ EL REFRANYER PLE

20140117205753-santantonicnou.jpg

Gata té, a més del santet en talla de la placeta, tres plafons ceràmics de carrer dedicats al sant

Si tinguerem que buscar al refranyer valencià el sant que més n’atresora, de ben segur que Sant Antoni del Porquet estarà dels primers. Ja hi diu el refrany: "Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer". N’hi ha un altre que diu: "A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer" -encara esta lluny enguany la setmana de Carnestoltes, però ja vol dir alguna cosa. Un altre refrany curiós diu: "Sant Antoni allarga la mà, i troba Sant Sebastià" -cal dir que el sant màrtir és el dia 20, dilluns. Eixos tres dies de diferència tenen també un refrany dedicat: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià més fred que entre tot l’any fa". Però, tal vegada la dita més popular que hi ha sobre el sant la trobem ací: "Sant Antoni del porquet a les vellesfa carasses i a les joves romancets" (també la modalitat "fa l’ullet")Seguint amb refranys de Sant Antoni, referent a allargar-se la jornada sobre tot per la vesprada, tenim el que diu: "Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré", la seua equivalència en castellà és el conegut refrany: "Por San Antón, las cinco en sol".

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. A l’església també una talla molt més gran en un dels altars laterals. A més d’aquests dos, Gata té tres plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan -a l’altura de l’Era de Boronat-. A principi del carrer Nou un altre plafó dedicat al sant.

A la imatge, el plafó ceràmic del carrer Nou, dedicat a Sant Antoni del Porquet.

 

17/01/2014 20:57 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ATENCIÓ: HUI ÉS EL DIA DELS SANTS INOCENTS !!

20131228153402-ninot.jpg

Encara que els Sants Inocents eren aquells que va matar Herodes anant a la recerca de Jesús, la gent ha convertit la jornada en un dia de fer bromes, de gastar-les, de fer caure a l'altre. Hem vist als mitjans de comunicació i a les xarxes socials notícies molt "rares", molt "extravagants" que tenen tota la "pinta" de ser una inocentada. Que si a l'última nit de l'any nevarà...(Meteoxàbia), que si el rey abdica..., que si no faran controls d'alcoholemia, que si...tantes i tantes, que ja no es sap quines són veritats i quines mentides.

Aixina que alerta i a la vegada que estem al "loro" per les inocentades recordem qui van ser els "vertaders" SANTS INOCENTS que hui celebrem.

28/12/2013 15:34 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

LA PREMSA PARLA DE...l'escalda de Jesús Pobre i subvenció per al Pou de Comes

20131224170521-lescalda-raim.jpg

Els diaris INFORMACIÓN d’Alacant, LAS PROVINCIAS i LA MARINA PLAZA recalquen hui la notícia del poble veí de Jesús Pobre i que té relació amb Gata i que, inclús, haguera pogut ser notícia nostra, si hagueren estat més llestos els munícips actuals i anteriors. Em referisc a la "quasi" declaració de "l’escaldà" com a Bé Immaterial, però atenció: "l’escaldà de Jesús Pobre". Per això dic que podria ser ben bé "l’escaldà de Gata". Quan llegiu les tres notícies referides a l’escaldà voreu moltes similituds amb Gata, que confirmen el que deia abans. 

A la fi, felicitem JESÚS POBRE pels avanços obtesos en esta qüestió i endavant al poble veí i "quasi" germà.

Anem a la notícia:

- INFORMACIÓN d’Alacant publica: "L´Escaldà del raïm» de Jesús Pobre avanza hacia la declaración de BIC inmaterial". A la fotografia de l’article l’alcalde de Jesús Pobre i dos veïns amb la consellera de Cultura.

- LAS PROVINCIAS: "La Marina". "Jesús Pobre defienda ante la consellera la protección de "L’Escaldà del raïm". Enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20131224/marina/jesus-pobre-defiende-ante-20131224.html. Enllaç: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/12/24/lescalda-raim-jesus-pobre-avanza/1451989.html.

- LA MARINA PLAZA: "Los 300 años de tradición de l’Escaldà viajan a Valencia en busca de su reconocimiento como BIC". Al subtítol: "La consellera de Cultura, María José Catalá, traslada al alcalde, Javier Scotto, la voluntad de la Generalitat de proteger la técnica tradicional de elaboración de la “pansa” y sus arquitecturas y paisajes asociados". Ací està l’enllaç a la notícia: http://lamarinaplaza.com/2013/12/24/los-300-anos-de-tradicion-de-lescalda-viajan-a-valencia-en-busca-de-su-reconocimiento-como-bic/.

L’altra notícia la publica el diari LAS PROVINCIAS i fa referència al Pou de Comes de Gata: "Diputación subvenciona con 94.000 euros la mejora del pozo de Les Comes de Gata". Ací teniu l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20131224/marina/diputacion-subvenciona-euros-mejora-20131224.html.

FONTS: foto oficial i diaris: INFORMACIÓN, LAS PROVINCIAS i LA MARINA PLAZA, dia 23-12-2013.

24/12/2013 17:00 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS SANTA LLÚCIA, advocada de la vista, de les modistes, cosidores i els dissenyadors

20131213203552-santalluciaxabia.jpg
Molts refranys per aquesta data, 13 de desembre

La veïna Xàbia té una ermita dalt d’un pujol dedicada a la santa, a la que li fan festa
 
Hui és la festa de l’advocada de la vista, SANTA LLÚCIA. Es commemora el seu martiri, quan els verdugs li van arrancar els ulls. Ve al pèl d’aquestes dates, on la corona de l’Advent té dos ciris encesos i en falten dos més.
El refranyer popular de les nostres terres valencianes, també fa referència a la claredat del dia, a la llum, al començament d’una nova etapa i aixina trobem el més popular i conegut: “PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DE PUÇA; PER NADAL, UN PAS DE PARDAL”, fent referència a l’increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici.
  
La santa advocada de la vista és la porta per a l’hivern, abans de que arribe el 21 de desembre. A l’església, Santa Llúcia és advocada protectora de la vista, patrona dels cecs, de les modistes i de les cosidores (aquestes dues últimes necessiten la vista clara per a fer el seu ofici). Finalment, també és patrona dels dissenyadors.

Tornant al nostre refranyer, una modificació d’aquell primer que vos posava és aquest: "PER SANTA LLÚCIA, CREIX EL DIA UN PAS DE PUÇA; NO CREIX NI DISMINUIX, FINS QUE EL NEN JESÚS NO NAIX". Altre refrany podria ser aquest: "PER SANTA LLÚCIA, S’ACURTA LA NIT I CREIX EL DIA". I si ens anem al calendari trobarem que: "DE SANTA LLÚCIA A NADAL, DOTZE DIES PER IGUAL".

També cal dir que la veïna població de XÀBIA té una ermita de muntanya, dalt d’un pujol, que es veu de moltes parts, i on hui els xabiers han pujat a visitar la santa.
 
Acabe felicitant a totes les Llúcies, des del blog, i posant aquella dita tan popular per als que tenen problemes de vista: "QUE SANTA LLÚCIA ET CONSERVE LA VISTA".
A la fotografia extreta d'Internet, Santa Llúcia de Xàbia baixant de l'ermita. Per darrere, l'imponent Montgó.
FONT: Foto: http://fr.xabia.org. 

 

13/12/2013 20:35 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

FIRA GATA AL CARRER 2013: TRADICIÓ, ARTESANIA I COSTUMS LOCALS

20131013185556-compotradicions-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

La Fira Gata al Carrer 2013 també ha tret de les cases i casetes la seua tradició, artesania i costums populars. Al voltant de la casa de tots, la Casa Consistorial, s’han posat els artesans que Gata conserva. Fer materials amb espart, la llata, fer el seient de les cadires amb cordell, fer canastetes, fer sillons amb vímet, tot el procés de la pansa, fer canyissos, tot això es va poder veure ahir en tot el dia i hui encara ara al circuit de la Fira. Ha quedat un lloguet molt de Gata, molt ben preparat, ideal. No perdem els costums i no perderem mai l’identitat i senyera del poble.

A la composició teniu algunes de les tasques artesanals que us deia.

13/10/2013 18:46 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

AQUEST MATÍ, CITA A JESÚS POBRE: L'ESCALDÀ...

20130825115227-escaldajp.jpg

Hui la veïna població de JESÚS POBRE rememora el vell costum agrícola de la comarca, del poble, com és l'escaldà. Malgrat la pedregada del 25 de maig al nostre terme i els termes veïns amb propietats de gaters, encara algunes finques es van salvar, però tampoc la temporada ha estat bona. Poquíssimes casetes escaldaran a Gata, per això si encara podeu aplegueu-se al voltant del Riurau del Senyoret i refresqueu la memòria col·lectiva de l'ESCALDÀ.

La informació de l'event la podeu tindre a aquest enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130824/marina/jesus-pobre-compra-kilos-20130824.html.

FONT: Foto extreta de LAS PROVINCIAS. Autor: Tino Calvo.

25/08/2013 11:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI, 15 D'AGOST, ÉS LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

20130815191135-dscf5108.jpg

Gata té un cant originari que es cantava la vespra de la festa i aquesta vesprada

El Cant de la Paloma caldria conservar-lo i guardar-lo com a relíquia gatera

La Mare de Déu gitada i les alfàbegues presideixen l'altar major

Hui dia 15 d'agost, dijous, s'està celebrant a Gata com a moltes parts del món la festa de la Mare de Déu gitada o dormida. Hi ha costum de portar les alfàbegues, les més grans que es cuiden i conserven. La sequera és forta, el calor, les cuidadores d'alfàbegues s'acaben, però encara es vestix l'altar major amb estes plantes aromàtiques que deixen un bon olor a l'església.

Però, Gata té a més de les alfàbegues un altre motiu de la festa de hui. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals una peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L´estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa cinc anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 97 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual sempre li hem d'agraïr la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

He publicat ací, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el dia 13 d'agost de 2008.

A la fotografia, com lluïx hui l'altar major de l'església de Gata.

15/08/2013 19:11 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ELS CARRETERS GATERS CUINANT...COM ABANS

20130703092020-carreters.jpg

Com abans feien els nostres avantpassats. Per mig del facebook anem seguint l’activitat d’estos aventurers d’abans dins del segle XXI, carreters, animals i carros. Cuinen per a fer el menjar del dia a dia, per a la ruta en carro que estan fent per tota la comarca. Ja han passat l’equador de la ruta i ara ja s’encaminen cap al poble.

02/07/2013 15:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SEGUIX LA RUTA DEL CARRETERS GATERS PER LA MARINA

20130702145739-carros1.jpg

Una altra imatge de la caravana dels carreters gaters "Amics del Carro". Van passant de poble en poble fins dissabte i estan dos setmanes recorrent camins i carreteres de la comarca.

A la fotografia, que han pujat al facebook, els vegeu tots descansant.

02/07/2013 14:57 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ELS CARRETERS DE GATA DE PASSEIG PER LA MARINA

20130701172122-carros.jpg

Van eixir dissabte, van pujar a Bernia i després cap a Calp. Van set o vuit carros gaters de vacances. Hui han fet la ruta Calp-Xaló, demà dimarts aniran de Xaló a Castell de Castells i dimecres de Castells a Llíber. Dijous aniran de Llíber a Beniarbeig i divendres o dissabte, últim dia, de Beniarbeig a Gata.Com cada any es repetix aquesta tradició, que rememora quan els nostres avis i besavis anaven pels camins i casetes, amb el carro i el matxo.

Els que disposeu de facebook podeu veure este xicotet vídeo dels viatjants fent pujar als carros: https://www.facebook.com/photo.php?v=552393868151306&set=vb.100001420920775&type=2&theater.

A la fotografia, que em passa Grimalt estan pujant els carreters i carros de Calp cap a Benissa per la N-332.

01/07/2013 15:11 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

PER SANT JOAN, BACORES...Hui és el dia de Sant Joan Baptista

20130624092737-bacores.jpg

El calendari anual arriba al 24 de juny, data en la qual es celebra el naixement de Sant Joan Baptista. Des del blog CRONISTA DE GATA felicite a tots els Joan, Baptista i compostos d’estos, que n’hi ha molts a Gata.

I fent honor al refranyer popular i referit al santoral i als fruits, ací tenim el més popular de hui: "PER SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES, BACORES SEGURES". He capturar del facebook de Antonio Monfort la imatge de les bacores dins de la barxa feta amb llata, una mostra del que diu el refrany.

Anit va ser la més llarga de l’any i damunt vam gaudir d’una lluna plena potent i grandiosa. En pròximes entrades la veureu també com es veia des de Gata i des d’Eivissa, que està ahí al costat o millor dit ahí davant.

Anit també es va tancar la jornada festiva al barri de la Font del Riu. Missa, processó, actuació del grup de danses local "La Llata" i vi d’honor. També en una altra entrada faré el reportatge de la festa.I a més curiositats per a este dia, carregat d’història i tradicions.

Fogueres al poble del costat, Xàbia. Felicitacions a tots els xabiers. Fogueres a la capital de província, Alacant.

A més, si mireu el calendari han passat sis mesos i de hui a la Nit de Nadal hi ha just sis mesos. Els que gaudireu ahir del bany, segur que feieu honra al refranyer: "PER SANT JOAN, EL PRIMER BANY". També a les places i a voreta mar, els Focs de Sant Joan i banyar-se els peus. Els gaters van a l’Arenal i a la Grava de Xàbia a complir amb la tradició.Pel que fa al temps i a la metereologia "LA NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L’ANY".

24/06/2013 09:24 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

L’ARBRE BLANC DEL CALVARI ESTÀ BEN ARRELAT

20130618221900-arbreblancnou.jpg

El van sembrar el dia quinze de juliol de l’any passat 

Per fi es pot dir que tenim un bon ARBRE BLANC, que rememora aquell fet prodigios i històric que varem tenir ocasió de recrear l’any passat, el dia 7 de juliol, la llegenda-miracle de l’Arbre Blanc.

Vuit dies més tarde, els membres de la comissió o junta que s’encarrega de cuidar l’ermita van sembrar un xop blanc. Al llarg dels onze mesos que han passat fins ara l’han cuidat i mimat, li han donat molta aigua, i ell ha respost en un paratge difícil, per les roques, pels pins, pel lloc. Fins ara havien intentat molts veïns i devots sembrar un arbre blanc, però cap arribava a arrelar i es secava. Una vegada ha rebrotat per la primavera, s’ha fet tot un “senyor arbre blanc” si em permeteu l’expressió.

Les fulles deixen ben clar perquè se li deia i diu un arbre blanc. Per una part les fulles estan verdes, per l’altra blanques (a les imatges de la composició les podeu veure les fulles per les dues parts). Si això unim que li pegue el sol, podríem tenir ahí una lleugera explicació del que va poder passar aquells dies de primeries del segle XIX allà a la muntanyeta del Calvari i a l’ermita, quan es refugiaren els gaters dins del santuari, per por a ser fuselats, aniquilats pels francesos.

A la composició fotogràfica podeu veure com està l’arbre actualment.

 

18/06/2013 22:17 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS OBLIDATS PEL TEMPS: Hui és el dia de Sant Antoni de Pàdua. Abans feien novenes

20130613202522-dscf0659.jpg
Abans es feia la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet", al carrer Sol, i també a Ca la senyora Rosa "el Paresant"
 
Com per la vesprada no feien escola en juny, ma mare em portava al tardet amb tota la xicalla al carrer Sol, eren dies calorosos del mes de juny. Es feia eixe i vuit dies més, davant o darrer, la novena a Sant Antoni de Pàdua. I totes les cries agafaven les campanetes i anaven anunciant pel barri cèntric de Gata, l’event popular: "El primer toc de la novena de Sant Antoni..." cantavem sempre amb la mateixa tonadeta.

Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Però no sols era a ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada. Eixe és el record que tinc d’aquell costum ja oblidat amb el temps, perquè els amos de la casa ja no hi són, perquè les presses ens han portat a altres coses, perquè ja no es fa la novena..., per moltes i moltes raons més.

Recorde que estava molt adornat el balcó i també la segona nevada de la casa, on estava l’altaret amb un quadre de tela am la pintura que representava a Sant Antoni de Pàdua, tot ell rodejat de floretes que recorde eren de plàstic i llumetes. Era la casa de Tereseta "al Quartet" i Pepe "Porra". Tenien una tendeta a la Plaça Nova, on està ara la peixateria i anaven i venien..

Són tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, com he dit, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots. Després del primer toc, venia el segon i el tercer i començava la novena. Ma mare m’agafava als braços i es resava, es cantava, es feien oracions.

El mateix sant, la mateixa advocació la tenia, al carrer Signes, la senyora Rosa "el Paresant". La casa es va construir, com bé diu a la majestuosa i artística façana, en 1904. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Finalment, a Gata conservem un plafó ceràmic del sant, al mateix carrer Sol. El sant pintat al quadre de Ca Tereseta era prou distint, encara que de la mateixa advocació.  

La "capelleta" de la que us parle és la que il·lustra este article i la vaig publicar quan feia la sèrie al blog.

13/06/2013 20:25 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS LA FESTA DEL CORPUS: a la vesprada nit, la tradicional processó

20130602142606-dscf5084.jpg

Més bé a la vesprada. Es deia que el Corpus començava la processó en sol. Hui es celebra la festa del Santíssim Sacrament, el Corpus. Pels carrers de Gata, que van tradicionalment les processons, passaran tots els participants: xiquetes i xiquets de Primera Comunió, mares i pares, fidels, clero portant baix palis l'antiga i bonica custòdia, autoritats i banda del poble. Com ja és costum, les taules estaran dispostes per a que s'interpreten els resos i càntics al Corpus. Ho veurem a partir de les 20 hores pes carrers de Gata.

A la fotografia, un moment de la processó del Corpus de l'any passat.

02/06/2013 14:26 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM RELIGIÓS: HUI ÉS EL CORPUS; LA FESTA ES CELEBRA DIUMENGE DIA 2 DE JUNY

20130530221719-processocorpus.jpg

"Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, CORPUS CHRISTI i el Dia de la Ascensión". Hui, dijous dia 30 de maig, és el dia del Corpus Christi. Està clar que els temps que corren han fet traslladar la festa al diumenge més pròxim, no sols la del Corpus sinó les altres dos que nomena el refrany antic. La festa del Corpus Christi, "el Cos de Crist" ha sigut durant segles una de les més importants de la cristiandat catòlica. En l’origen es celebrava el dijous següent a l’octava de Pentecosta, però en l’actualitat es celebra en diumenge. És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l’Eucaristia, una expressió de reconeixement i adoració a l’hòstia consagrada que simbolitza el cos de Jesucrist.

La festa fou instituida per l’Església pels volts de l’any 1246 a Lieja i s’estengué ràpidament. Ara bé, més enllà de ser una festa religiosa, la celebració del Corpus fou en els seus orígens medievals, i encara és en molts indrets, la festa ciutadana per excel·lència, la festa del "cos social" o corpus de la comunitat. Per això, l’acte més destacat de la festa ha estat des de sempre una processó general (en la que hi participa tot el "cos social" de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no solemne).

El poble de Gata té la primera, amb totes les xiquetes i xiquets de Primera Comunió que han pres la Primera Comunió en els tres diumenges anteriors, però no té res de la vesant festiva i lúdica.

Hui dijous encara es conserva la celebració al veí convent franciscà de Benissa, el Corpus del Convent. Els veïns del barri fan festetes amb motiu de la festa. A Gata serà la festa, com en tots els llocs, diumenge dia 2. A les 9, 12.30 i 19 hores hi haurà misses. A aquesta última assistiran els neocomulgants. A les 20 hores serà la processó solemne, de la que ja us parlaré més endavant.

FONT: Part del text: http://www.festes.org.

30/05/2013 15:41 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS 15 DE MAIG, SANT ISIDRE. A GATA LI FEIEN NOVENA AL SANT

20130515223603-dscf0180.jpg

Ho sabieu?. A Gata tenim a Sant Isidre llaurador, patró de Madrid. Al començament del carrer Teulada hi ha un plafó ceràmic que des de hui i fins nou dies tindrà el llum encés. És molt conegut pels llauradors el sant, perquè les bajoques es sembren just hui. La iconografia el representa sempre al camp, llaurant, d’ahí el seu nom.

Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit. des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

15/05/2013 22:34 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ COMENCEN LES COMUNIONS: Primer diumenge

20130511202015-campanar2.jpg

Comunions a Gata en tres diumenges. Demà dia 12, diumenge que ve dia 19 i l'altre que és Pentecostés, 26, seran les Primeres Comunions al poble. Des de mitjan matí s'escoltaran els compasos de la banda Unió Musical anant a pels xiquets que aixina ho sol·liciten els pares. Després es reuniran tots a la Plaça Nova i a continuació aniran cap a l'església. Enguany és una novetat. Aniran en passacarrer les parelletes de comuniants amb els pares i la banda. El retor els esperarà a l'església. Després es celebrarà la missa solemne de la primera de les Primeres Comunions. Al final, com ja és costum, es faran la foto familiar que quedarà per al record i cada un se'n anirà amb els seus (família i amics) al restaurant o bar a celebrar-ho.

11/05/2013 20:20 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

JA VÉNEN LES COMUNIONS...

20130509225504-j23recordatori.jpg

Ja vénen les comunions, ja estan ahí. Des del diumenge dia 12 i en tres diumenges (enguany és novetat fer-ne tantes) es celebraran a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata les Primeres Comunions...

Però...s'en recordeu?. Feu memòria col·lectiva de l'aconteixement més gran en la vida del xiquet de set a nou anys, la Primera Comunió de fa una vintena d'anys, trenta, quaranta i més anys a Gata, com a altres pobles valencians. A vegades comulgaven tots d'una, i això que arribaven a quasi un centenar en algunes quintes. Les parelles de comunió eren per a tota la vida. "Eixa o eixe veïna/veí va ser parella de Primera Comunió meua/meu" comentavem tots. Les veïnes, familiars, amistats, s'afanyaven a portar els presents als comulgants i que eren...botelles de licor, tortaes, bescuits i pastels de tres o quatre pissos. La mare encara portava un menut vel, les xiquetes i xiquets estrenaven vestits i mudaes. Els comulgants i les comulgantes anaven amb els millors trages. De la Plaça Nova a l'església com estava manat per la tradició, pel costum, feien la desfilada. I els pares a l'església estaven sentats darrere, però anaven a comulgar i els esperaven els xiquets.

Aneu fent memòria?. Una vegada acabada la cerimònia tots a casa a prendre xocolate a les mateixes cases dels comulgants o potser era abans d'anar a l'església?. Després del xocolate, els més parents de paella. I si encara hi havia temps, els xiquets amb les germanetes anaven pel veïnat a repaartir els "santets", els recordatoris d'aquella primera comunió.

I encara hi ha gent que passats desenes d'anys diuen: "Aquesta botella encara és de la meua primera comunió". I els veïns anaven després a fer-se un talló de bescuit, de tortada, els convidaven els pares. Quins temps aquells.

Llance la proposta. Si teniu algun record de la vostra Primera Comunió o en conegueu podeu fer ús d'aquest blog, d'aquest espai, de l'article...i doneu-se pressa perquè...ja vénen les comunions.

A la imatge teniu un típic recordatori dels d'abans.

09/05/2013 22:55 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI, 3 DE MAIG, ÉS EL DIA DE LA SANTA CREU

20130503233725-creusgata.jpg

Hui és la festa de la Santa Creu. Gata no té massa creus externes, exceptuant les lògiques de dins de l'església parroquial i l'ermita. Després de la guerra es va col·locar una creu de pedra tosca a l'encreuament entre la carretera de Xàbia i la carretera nacional. Allí acudia cada any el rector de la parròquia a beneir el terme tal dia com hui, fins que aquell costum va desaparèixer.

Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l'antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l'any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.

Finalment, a la façana de l'església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa, on abans es llegia "Caidos por la Patria" i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral "Als gaters morts en guerres". Serveix de record per a tots.

A la composició, les dos creus que nomenava. Observeu con la creu de tosca està adornada en flors. Eren les fotografies antigues 17 i 20 publicades en maig de 2010.

 

 

03/05/2013 23:37 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

ÈXIT A LA GRAN FESTA DEL BERENAR DE PASQUA

20130408182104-festaberenar2.jpg

Unes 500 persones gaudixen de la festa i degusten el tradicional menjar gater típicament pasqüer el BERENARET DE PASQUA. La festa començava ahir pel matí a la Plaça Nova i amb el passacarrer pel poble de dolçaines, tambors, dansadores i dansadors. Les tres fotos pujades al facebook per la Policia Local il·lustren aquestes activitats.

Després, es fa fer el menjar al pati cobert del col·legi "Santíssim Crist". Any rere any va superant-se en gent, en participació. Unes 500 persones van participar-hi de la festa gastronòmica. I música valenciana amb "El diluvi", grup del qual també teniu una fotografia, i teatre amb "Teratro teatre" i més coses...

Cal recordar que la festa estava organitzada per les penyes futboleres Valencianista i Barcelonista, a més de la Colla de dolçainers i tabaleters i el Grup de danses "La Llata", contant amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Hui, dia de sant Vicent Ferrer, és un altre dia típic i tradicional de recuperar costums. Dona la coincidència també que enguany és festa local oficial, donat que Sant Miquel és diumenge.

08/04/2013 18:21 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

TERCER DIA DE PASQUA. Abans es celebrava més, ara els xiquets van als llocs típics

Tres dies té Pasqua, cantaven abans. Però com tot es perd, pel pas inexorable del temps i de les condiciones del treball. El tercer dia de Pasqua ja no es festa per a res, excepte per als xicons. Els més menuts de les cases van a llocs típics (parcs, Rana, Font de la Mata) per a menjar-se la mona, el berenaret de Pasqua,...i ho fan amb les mares, ells són hui protagonistes. Els majors treballen i si volen anar de pasqua té que ser al tardet, a la nit, sinó res.
Ara cal esperar a diumenge que ve que farem la vuità i celebrarem com cal el segon diumenge de pasqua unit a la festa de Sant Vicent, que a Gata serà enguany festa local, per coincidir Sant Miquel (29 de setembre) en diumenge.
02/04/2013 14:05 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS DIUMENGE DE PASQUA: Tradició i costums. Encontre, mona i berenaret

20130331114544-dscf1566-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA FOTOGRAFIA, PUNXANT ACÍ)

Hui és el Diumenge de Pasqua. Ja arriba Pasqua de les mones. Hui torna a eixir a primera línia gastronòmica el berenaret de Pasqua, un costum menjívol dels gaters, sabrós com el que més, autènticament gater. El dia l’han començat els gaters amb l’Encontre de la Verge i el Crist Resucitat. A la següent entrada teniu un reportatge del mateix. La gent comença a fer el peregrinatge cap a les cases de camp, paratges populars com la Font de la Mata, la Rana, Montgó, i altres indrets. Els xiquets...i els majors també menjaran la mona dels forns gaters, que ahir feien el ple, l’escaldó de les mones, pa socarrats i demés delícies de sucre.

Són tradicions i costums les que he dit que cal cuidar, mimar, acaronar, per a perdre els arrels més gaters, els dels nostres avantpassats...

A la fotografia, un detall de la processó de l’Encontre d’este matí, una bonica estampa amb les dues imatges i l’església de fons.

31/03/2013 11:43 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

LA PREMSA parla de...ELS RIURAUS I LA PANSA

De nou, el diari LAS PROVINCIAS publica hui dilluns a la secció de un article-reportatge sobre els riuraus i la pansa, en el qual es nomena Gata, inclosa en els pobles que tenen aquestes construccions arquitectòniques rurals, de molt de profit en altres temps. Es pot llegir al diari en paper a la pàgina 8, Valencia, Nuestras tradiciones. Es titula: "El riurau nace al calor de la "pansa". Per fi es posa el nom com cal "pansa" i no pasa que sempre es posava. Als subtítols de l’article de Carlos López diuen: "Doce pueblos de la Marina Alta se unen para impulsar esta construcción tradicional con una ruta que los conecte". També: "Los riuraus acogían "l’escaldà de la pansa", que convirtió a la comarca en una potencia internacional en la producción de la usa pasa".

L’article té una bonica imatge de Tino Calvo sobre "Escaldà de la pansa". El Riurau del Senyoret de Jesús Pobre acoge en agosto "l’escaldà de la pansa".

FONT: diari LAS PROVINCIAS 12-2-2013.

11/02/2013 21:23 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

JA ESTEM A LES FESTES POPULARS DELS DARRERS DIES

20130206221039-actescarnestoltes.jpg
A GATA CAL DIR DARRERS DIES, NO CARNESTOLTES
 
Demà és Darrer Dijous i allò que li diuen Carnestoltes, organitzat per la
Comissió 2013, serà aquest dissabte i dissabte que ve
 
Els xiquets enceten les celebracions de "Carnestoltes"
 
Abans era un costum popular que cap quadrilla deixava passar. El darrer dijous era dia d’anar de dinar o de sopar. Ara les presses, la feina -la poca que encara queda-, la vida, fa que sols es reduïsquen les festetes dels darrers dies a dos dies principals i un més secundari. Em referisc a Darrer Dissabte que serà el dia 9; Darrer Diumenge, a l’endemà, i Darrer Dimarts el dia 12, que algunes quadrilles i fàbriques encara fan festa a migdia i a la vesprada. A aquestes festes dels darrers dies s’afegix -per a no perdre res- la festa del soterrament de la Sardina, no dimarts que tindria que ser abans del Dimecres de Cendra, sinó dissabte que ve dia 16, per allò de la feina que deia abans.
 
Faig una crida des del blog del CRONISTA DE GATA per a que s’utilizen les dues paraules nostres, de la nostra idiosincràsia com a gaters, DARRERS DIES, abans que la gent s’oblide d’elles i que a l’escola, al cercles culturals s’explique el seu significat i no CARNESTOLTES, que és una paraula més comuna i internacional.
 
Xiquets i grans
 
Els xiquets de Gata pràcticament ja han començat a l’escola a fer part de les seues disfresses. Hui mateix han acudir al centre amb una cinta al cap, demà potser porten un xalequet i així amb més complements. Però, oficialment, els xicons començaran dissabte 9 de febrer per la vesprada les celebracions dels Darrers Dies ("Carnesoltes"). Ho faran amb la desfilada infantil. A les 16:30 hores es concentraran tots disfressats a la plaça de l’Església per realitzar una cercavila acompanyats per la música de Xarangata i xirimiters. La volta pel poble acabarà al passeig d’Alacant on la Comissió de festes 2013 repartirà berenar i els xiquets i xiquetes podran ballar amb la discomòbil infantil amb sorpreses. Per la nit, a partir de les 24 hores, començarà la desfilada de disfresses que comptarà amb la participació de la quintà 2013 i que estarà animada per una gran discomòbil interactiva.
 
Les celebracions acabaran dissabte 16 de febrer amb el soterrament de la Sardina. La concentració serà a les 23:30 hores a la Plaça Nova des d’on iniciarà la cercavila acompanyats per Xarangata patrocinada pels Quintos 2013. Seguidament es farà la crema de la sardina i la nit acabarà amb la Maxi Piramide Disco.
 
A la imatge, el cartell confeccionat per la Comissió de Festes 2013 per a "Carnestoltes", encara que jo preferisc dir i reivindique allò de "Darrer dissabte".
 
FONTS: Cronista de Gata i Gabinet de Premsa, Ajuntament de Gata
 
06/02/2013 22:10 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

FEBRER, MES DE COSTUMS POPULARS I CELEBRACIONS

20130201214504-cartellfebrerblog.jpg

Recordarem el dia 12 la gran nevada de fa 30 anys

Entra hui el calendari astronòmic i gregorià al mes de febrer de l’any 2013, el mes més curt però intens de tot l’any, i és l’hora de repassar els dies que el costum s’esdevé festa o la festa es fa costum al poble de Gata i voltants. Escolteu aquell refrany del mes que diu: "Pel febrer, al matí al sol i a la nit al braser".

- Demà dissabte dia 2 és la festa de la Candelària, festa dels llumeros. A l’església de Gata, a les 9 del matí, es farà la missa de la Candelera. L’oratge anuncia vent, però si està el dia assolejat i clar podrem dir allò del refranyer popular: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".

- Diumenge dia 3 és la festa de Sant Blai, patró dels mals de la gola. A dos pobles veïns festejen al sant d’una altra manera. A Pedreguer, pujen a la capelleta de Sant Blai. A Teulada, porten el típic i ancestral dolç de la "Dama" a beneir. Ací a Gata, rotllos, bambes, pa socarrats, de les tahones del poble. A totes les misses el rector beneïrà els dolços. Un altra celebració més solidària i senzilla serà la de la Setmana de Mans Unides. A les 13.30 hores, al Centre Parroquial "Verge del Carme" es farà paella, previ pagament de cinc euros, que es destinaran a Càrites Parroquial.  

- Dijous dia 7, comencen "els darrers dies". Serà darrer dijous. Significa això que són els últims dies abans de que arribe la Santa Quaresma. La gent de Gata encara acostuma, algunes quadrilles, a fer sopars.

- Divendres dia 8, comencen les xerrades de formació per a la comunitat cristiana. El primer bloc serà "Dios Padre".

- Dissabte dia 9, arribarà el torn de les Carnestoltes. Disfresses infantils per la vesprada, amb la quintà infantil del 2013; passacarrer i disfresses per la nit, per la Comissió i els quintos majors. - A nivell de parròquia eixe dia són les Confirmacions.

- Diumenge dia 10 és el Darrer diumenge. Gata manté la tradició, el costum d’anar de paelles, de dinars, eixir al camp i si el temps acompanya de passar la jornada per casetes de camp, llocs tradicionals i típics, camins o sendes.

- Dimarts dia 12 conclouen els darrers dies. És darrer dimarts. Encara algú tindrà gana de deixar la bona vida abans d’entrar a la quarentena de dies abans de la setmana gran del cristianisme. Eixe dia recordarem aquella gran nevada de 1983, ja fa 30 anys, que fou darrer dissabte i que enguany caurà en darrer dimarts.

*Al respecte, obric la possibilitat de que m’envieu fotografies d’aquella nevada, per si voleu que les publique. Com sempre, teniu el meu correu a la portada del blog, a la part dreta de dalt. Des de demà dia 2 i fins el dia 12 farem un xicotet especial, recordant aquells dies de neu, peripècies i paisatges blancs.*

- Dimecres dia 13. Serà el Dimecres de Cendra. Cal anar a l’església a que et marquen els rectors amb la senyal de la creu, per a passar amb sacrificis els quaranta dies següents. Eixe dia escoltarem: "Pols eres i en pols et convertiràs".

- Divendres dia 15. Dins de les xerrades de Formació de la Comunitat Cristiana, el segon bloc serà "Jesús de Nazaret, I".

- Dissabte dia 16. Soterrament de la Sardina. Com és ja habitual es fa la festa que s’hauria de fer darrer dimarts, l’acomiadament a la festa per a dedicar-se de ple a la Quaresma o, al menys, eixe és el significat.

- Diumenge dia 17 serà el primer diumenge de Quaresma.

- Diumenge 24 serà el segon diumenge de Quaresma.

Al muntatge fotogràfic teniu un detall dels rotllos de publicitat de la panaderia de Ca Xaro (carrer Sol), el cartell de Carnestoltes 2013 de la Comissió de Festes d’enguany, una imatge de la nevada de 1983 al dotze de febrer, una imatge dels ametlers en flor a les Valls (pàgina de MeteoXàbia) i una imatge de la imposició de la cendra.

01/02/2013 21:44 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS SEGON DIA DE NADAL, Sant Esteve

20121226193837-dscf9410.jpg

La gent que treballava hui ho ha tingut que fer al ser dia laborable. Però el segon dia de Nadal, festa de Sant Esteve, abans es celebrava més, era més festa. Ara sols s'ha llimitat al migdia i a la vesprada. Pel matí, Gata ha tornat a recobrar el ritme quasi normal dels dies de feina, com si fora dissabte.

Sant Esteve era el dia en el qual anaven a dinar a casa de l’altre de la parella, si el dia de Nadal havien anat a ca l’altre. També les estrenes hi havia el costum d’allargar-se i si hom no s’havia pogut anar el dia Nadal encara hui es podia.

Astronòmicament, el segon dia de Nadal per ser Sant Esteve es nomenat com a una fita del dia: Si Santa Llúcia és un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre. El dia comença poquiu a poquiu a allargar-se.

A la fotografia, el Jesús que presideix estos nadals l'altar major de l'església parroquial de Gata.

26/12/2012 19:38 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

VE EL TEMPS DE TARGETES I BETLEMS: està prop el Nadal

20121202194040-betlem1.jpg

Com l'any passat aniré posant i mostrant-vos ja des de demà mateix les targes de Nadal que vaja rebent. Ja està oberta la finestreta i la bústia del "Cronista de Gata". Resten vint-i-dos dies per a la Nit de Nadal. Animeu-se i remeteu targetes, les vostres targes de Nadal al Cronista.

Al mateix temps, també posaré al blog els betlems que vaja descobrint a Gata o visitant per la comarca. Es reactiva així la secció de "Temps de betlems" que van deixar fa quasi un any. Ja sabeu, si conegueu o feu betlems i voleu que apareguen al blog, sols teniu que fer-li una fotografia o moltes al vostre betlem. I el mateix dic ara que deia fa dos anys tal dia com ahir dia 1.

CAL NO PERDRE EL COSTUM DE FER BETLEMS. ARRIBEN ELS NADALS 2012-2013.

Us pose la fotografia que donava eixida a la secció "Temps de betlems" fa dos anys i que pertany al betlem que en 1988 es va exposar a l'Ajuntament per "Amics del Betlem" amb les figures i cases de Pepe "El Sastre".

02/12/2012 19:40 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COMENÇA L'ADVENT. Estem a 24 dies de Nadal

20121201220023-advent1.jpg

El primer dia del mes ha sigut també la vespra del primer diumenge del temps d'Advent per a l'església i per al calendari agrícola i climatològic. A l'altar major els quatre ciris qaue aniran encenent-se, senyal dels quatre diumenges que resten per al dia de Nadal. Estem a vint-i-quatre dies d'eixe dia. Comença l'Advent i a Gata ha començat amb molta pluja, al voltant de 50 litres portarem ja recollits. De la matinada fins ara no ha parat de ploure.

I tornant a la paraula Advent, temps d'espera, molts són  els refranys que s'en venen al cap d'aquesta temporada. Us en pose un molt curiós apropiat per aquest fred que fa: "La neu d'Advent, gela les dents".

A la imatge d'Antonio Monfort, recollida del facebook, l'altar major preparat per a les quatre llums o corones de l'Advent.

01/12/2012 22:00 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

L'ESTIUET DE SANT MIQUEL; PER SANT MIQUEL TOT VA A REPÈL,...

Demà és la festivitat del nostre patró titular de la parròquia i cal escorcollar un poc pel món refranyer i de dites populars per adonar-se un que el nostre sant de setembre, no tan festejat com el nostre patró del poble "Santcristo", té moltes dites, molts refranys, moltes històries que contar-nos.

Comencem pel més popular, ja que diuen "fa calor, estem a l'estiuet de Sant Miquel". Enguany això no ha estat possible perquè fins a ahir cap de dia havia fet frescoreta, per tant la baixada de temperatura l'ha feta ara, entre ahir i hui.

Un altre refrany popular per aquestes terres, abans més agrícoles que ara, és: "Per Sant Miquel tot va a repèl". Això volia dir abans que la collita d'ametles, raïm i garrofes tenia que estar ja baix del riurau, tot repelat.

Trobem altres refranys dedicats al sant: "De Sant Miquel a Nadal, hi ha la quarta part de l'any". "La bona mel, per Sant Miquel". "Per Sant Miquel, aigua del cel" i "Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera" -aquests dos venen que molt apropiats per ara-.

28/09/2012 23:07 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

VISITA ETNOGRÀFICA I CULTURAL A "LA SERANDA" ( II )

20120926000612-escalda2-copia.jpg

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Si a l'entrada anterior parlaven de la visita dels alumnes de 5é a "La Seranda" i com han escaldat hui junt amb Carlos, Puri i Angelita, ara parlem del menjar. Han esmorzat d'una manera especial també, perquè el tabollat, la tomaca torrada, l'oli del terreny, ha estat plesent als plats, a les llesques que han pogut menjar els alumnes i els professors.

A la composició fotogràfica, amb fotos també de Verónica Vives, teniu més moments de la visita.

25/09/2012 23:55 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

VISITA ETNOGRÀFICA I CULTURAL A "LA SERANDA" ( I ): ESCALDAR EL RAÏM

20120925233401-escalda1-copia.jpg

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Els alumnes de 5é del col·legi de Gata aprenen l’antic costum d’escaldar el raïm

La caseta de Carlos "el Sastre" i Puri acull a xiquetes, xiquets i professorat

Els visitants esmorzen les viandes típiques escaldades

"La Seranda", eixe museu etnogràfic agrícola viu al terme de Gata ha estat, una vegada més, l’escenari per a uns visitants especials. Totes les classes del curs 5é del col·legi de Primària "Santíssim Crist" de Gata, s’han paropat a la caseta de Carlos "el Sastre" i de Puri. Allí han conegut de primera mà com es preparava el foc, la caldera, com es netejava de bromera aquesta, com es posava el raïm dins la caça i com s’escaldava.

Com es pot veure al document gràfic amb fotos de Verónica Vives, les xiquetes i xiquets acompanyats de la mestra María Vicenta i els tres mestres Jaume, Antonio i Juan Antonio, han gaudit d’eixa experiència única en un dia asolejat, un dia calorós per ser ja dins de la tardor.

Menys traure canyís, que d’això s’han encarregat els més majorets, Angelita -mare de Carlos-, Carlos i Puri, tota la resta ho han pogut fer els alumnes. Ha estat una classe de "Coneixement del medi" autèntica, sense trampes ni cartró. A la següent entrada us parle del menjar.

A la composició fotogràfica d’aquesta entrada i a la següent podeu veure la visita dels alumnes a "La Seranda".

25/09/2012 23:32 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTEM EN TEMPS DE VEREMA

20120917214418-verema-copia.jpg

( SI VOLEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXEU ACÍ )

Gata aposta per fer vi dels terrenys gaters

Temps de verema, arribant la tardor. El document gràfic que els amics gaters encapçalats per la pizzeria "La cosa nostra" -agraïsc que puga publicar-los el reportatge- han volgut compartir a la xarxa social del facebook, el porte ací al blog. Santi, Pepe, Lluís, Vicent i altres amics, tots ells recollint el raïm, xafant i fent vi. Verema casera, verema d’època, que retorna als seus orígens.

I molts es preguntareu com es preguntaven els interlocutors de "facebook": Per a què són eixes botelles que apareixen entre el suc?. Contesten els autors del reportatge i de la tasca cassolana: "Estan plenes d’aigua congelada. És una forma cassolana de fer que no puje la temperatura del suc i comence a fermentar abans de temps". Curiós, no?.

Ells són hui un exemple d’altres quadrilles de gaters que en els pròxims dies, acabada la temporada del raïm de moscatell i de la pansa, la poca que es fa, faran com una festa del vi, perquè és tot un ritual, una festa, que no volen que es perda. Tallen, xafen i saborejen...

A la composició fotogràfica podeu comprovar els passos dels amics gaters de la verema 2012.

17/09/2012 21:43 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ACABA LA VOLTA EN CARRO DELS CARRETERS GATERS 2012

20120630171840-carros7.jpg

Una setmana i hui han dit adéu a la Volta. Ha sigut una aventura calorosa, perque ha fet moltíssima calor, però han revivit vivències antigues, costums passats. Tots els participants, inclús de Xàbia també algun carreter, han fet del carro la seua casa per set dies. Ara seguiran als seus treballs respectius, sense deixar mai el carro, eixe instrument que és de plaer ara i que abans era de treball.

A la fotografia, obtesa del facebook en temps reial, un dels últims descans del grup de carreters.

30/06/2012 17:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ELS CARROS SEGUEIXEN LA RUTA PER LA COMARCA

20120629175349-carros6.jpg

Malgrat la calitja, segueix l’aventura els carreters gaters

A la fotografias teniu als carreters descansant a la vora de la carretera, una de tantes de la Marina Alta. Ja tornen prompte cap a casa, després d’una setmana d’aventura. Ahir van tindre l’obstacle de la calitja, del sufocant calor, però el viatge de bon matí i al tardet feia millor la ruta. Com les altres fotografies, hem capturat del facebook aquesta imatge, que mostra en temps reial, l’aventura de la Volta en Carro 2012.

29/06/2012 17:53 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SEGUEIX LA RUTA DE LA VOLTA EN CARRO 2012

20120626201837-carros5.jpg

Els carreters i carros gaters continuen la Volta en carro a la Marina. Anem seguint-los pel seu itinerari, gràcies a les fotografies que estan penjant a la xarxa "facebook" continuament i fent-nos coneixedors del seu viatge.

A la fotografia que podeu observar passaven aquest matí per davant la bodega-cooperativa "Verge Pobra" de Xaló.

Segueixen viatjant i gaudint de la natura.

26/06/2012 20:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

AQUEST MATÍ ELS CARRETERS DE GATA HAN COMENÇAT LA VOLTA EN CARRO 2012

20120623171706-carro3.jpg

Sempre quan arriba la calitja dels primers dies de l’estiu, els carreters de Gata es posen en marxa i fan una setmaneta de viatges per les carreteres de l’interior de la Marina Alta. Aquest matí s’han posat en marxa, des de la Plaça Nova, joves i majors, xiquets i grans, tots els carreters que té Gata.

He pogut extraure de la xarxa "facebook" la fotografia. Agraïsc la seua publicació. A la mateixa teniu als carreters abans d’eixir a l’aventura silenciosa i bonica, tranquil·la i constant, la Volta en Carro, per a no perdre aquells origens de la gent que anava cap a les casetes, cap a la mar, en el carro.

L’alcaldessa de Gata, Ana María Soler Oliver, ha acompanyat als carreters al primer esmorzar de la Volta, a la Plaça Nova, i els ha desitjat un bon viatge fins la tornada.

23/06/2012 17:17 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI DIA 3 ÉS EL DIA DE LA SANTA CREU

Abans es cantaven "las flores" per maig

Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta, la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. El poble té també un carrer amb eixe nom, molt a prop de la zona que estic dient, carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.

S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra.

A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de "las flores". Recorden aquella tonada de "Venid y vamos todos, con flores a María que Madre nuestra es". A l’escola de les dècades dels 60 i 70, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.

03/05/2012 22:22 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS TÍPICS I TRADICIONALS DE PASQUA A GATA ( III ): passejar i botar la corda

20120411214436-passeigcorda-copia.jpg

(( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ ))

Passejar pels caminals i botar la corda

Anem repassant alguns dels costums típics i tradicionals del temps de Pasqua. Cal recordar que estem entre el primer i segon diumenge de Pasqua, l’octava que es diu; entre Pasqua i Sant Vicent. Si recordeu he parlat de la vessant gastronòmica i ara parlarem de la de l’oci. Després d’un bon menjar de Pasqua és costum per les quadrilles gateres anar a pegar un volteu. Passejar pels caminals, eixir una estona i tornar a fer fam per a continuar amb la seGéunt vianda que es propose. Per això, aquests dies de Pasqua hi haureu vist la mateixa escena que ací us pose, el passeig. Aquest passeig té com a fons el emblemàtic Montgó. Una quadrilla va de cara i altra va a l’encontre.

Un altre costum d’aquestes Pasqües i que es perd en el temps és el de botar la corda, al so d’alguna cançoneta, d’algun ritme. Si estan àgils, si coneixen el compàs que porta la corda, tot és qüestió de perdre la por i endavant. A la fotografia de Vero Vives observem a tres xicots fent aquest exercici pasqüer, botar la corda.

Us pose les dos fotografies en una composició per a que gaudiu visualment del passeig i del joc.

11/04/2012 21:44 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS I TRADICIONS POPULARS GATERES A PASQUA ( II ): putxero

20120410230119-putxerocompo.jpg

Hui us porte un altre menjar que s’ha pogut provar aquestes Pasqües per les cases i casetes de camp gateres. És menjar d’aquestes terres: el putxero. Menjar suculent, que ompli prompte les panxes i fa el seu paper. El putxero és menjar de molts i de moltes coses condimentades. Els ingredients de tot bon putxero es basa amb les creïlles, les pilotes i la carn. Però que em digueu del brou del putxero. El "caldet" que diguem nosaltres a Gata servix després per a fer altres menjars. Allò del menú dels bars i restaurants crec jo el van idear els putxeros. Perquè de primer plat arrós o fideus. De segón, les creïlles amb cansalada i les pilotes. De tercer, la carn i llegums (cigrons, bajoques i demés). Què trobeu !!

A la vista està. Us puc assegurar que este putxero que mostra les imatges estava riquíssim. Provar-ho va ser una sort, menjar-lo una altra i saborejar-lo no cal dir-ho.

Demà dos altres costums pasqüers: passejar i botar la corda.

10/04/2012 22:53 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUMS TRADICIONALS I TÍPICS GATERS ( I ): berenaret de Pasqua

20120409100825-berenaret-de-pasquaq.jpg

BERENARET DE PASQUA: Ingredients bàsics: carn, péssols, ous, sobrassada o botifarra,...

Al llarg de la setmana, aniré posant-ne alguns costums que formen part de l’art culinari gater per la Pasqua. Sabeu que els nostres avis i els nostres pares han mantés eixa tradició, no la perdam nosaltres, perquè així també es fa poble.

El primer costum que us porte al blog és el BERENARET DE PASQUA, tan tradicional i típic del nostre poble. Ahir, diumenge de Pasqua, eixe plat es cuinava per tot arreu del poble. Els ingredients més destacats com sabeu és la carn, els ous i, sobretot, els péssols. Alguns li afegixen sobrassada. Tot plegat, el berenaret és un menjar de reis cassolans. Diversos restaurants i bar del poble, l’oferien ahir com a menú, inclús per a sopar. El berenaret de Pasqua és tab típic nostre, com la "mona" i el "pa socarrat", que a altres pobles adopta el nom de "coca bova". Però, d’aquest dolç ja en parle un altre dia.

Ací teniu una composició del procés del "Berenaret de Pasqua" pres ahir mateix d’una quadrilla que gaudia de les Pasqües a la partida Mirandes de Gata.

Demà: el putxero, també tradicional.

09/04/2012 09:48 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DIVENDRES SANT: Multitudinari Via Crucis

20120406175452-compovc1-copia.jpg

( PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ )

Per el marc incomparable del Calvari cap a l’ermita

Les capelletes noves daten de 1952

Matí de Divendres Sant. Un any més s’ha complit la tradició i amb molta gent. Més de dues-centes persones han participat en el Via Crucis pel Calvari de Gata, un marc incomparable. A les 7.40 eixia la creu, els sacerdots i diàcon, i darrere tots els fidels. Resant el rosari a trenc d’alba han caminat pels carrers Bisbe Servera, Teulada i Calvari. Escoltats pels xiprers i encaixats entre pedres i capelletes, s’han escoltat declamacions capelleta a capelleta, cançons de Setmana Santa, i resos. Al final, tots han entrat a l’ermita i han cantat els Goigs al Santíssim Crist del Calvari, la millor de les estampes que tenim els gaters de Setmana Santa i que no fem servir per aquest motiu, més bé el reservem per a la festa.

Parla la història...les capelletes del Via Crucis de Gata:

Les actuals capelles són relativament noves. Abans de la guerra hi havia altres i d´altre aspecte. Fou en 1905 quan es va erigir el Via Crucis cap a l´ermita per primera vegada. El rector N´Antonio Gómez Vicedo demanà llicència "para erigir el Vía Crucis público en el camino de la Hermita del Ssmo. Cristo en el pueblo de Gata", el 9 de febrer d’aquell any. Va estar autoritzat pel Pare Vicari General dels franciscans a Espanya, Fra Ángel Puchades, qui erigí el 27 de febrer "el Santo Ejercicio del Vía Crucis, según las reglas prescritas por la Sagrada Congregación de Visitas, confirmadas por el Papa Benedicto XIV, en diez de mayo de 1742".

Diuen les cròniques que "asistieron a este acto el Clero, el M.I. Ayuntamiento, los niños de las escuelas con sus respectivos maestros Don José Martí, Don Vicente Mulet, Don Salvador Signes y Don Antonio Fornés, y gran parte de la población".

Ara es conserven relativament en bon estat les capelles noves, aquelles que el 27 de gener de 1952 els germans rectors Castelló Quilis beneïren, les catorze estacions del Via Crucis. Don Manuel Castelló Quilis i el seu germà Francisco (Els germans Quilis), rector i coadjutor, van establir el nou Calvari que "fue reconstruido y bendecido el tradicional “Calvari” que se halla junto a la ermita del Cristo, en la Iglesia del Calvario". Prèviament, la Secretaria de Càmera i Govern del Arquebisbat de València, amb número de registre 669, va emetre el document: "Nuestra autorización y licencia para que puedan reconstruirse las estaciones del Calvario Público".

(A la composició fotogràfica, podeu observar l’exercici piadós del Via Crucis d’aquest matí, Divendres Sant de 2012).

FONT: Meu article programa de festes 2009: "El Calvari de Gata i les seues capelletes. Un patrimoni local artístic per restaurar".

 
06/04/2012 17:57 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

ELS ESCOLARS DEL POBLE BALLEN LA DANSÀ DE PASQUA

20120404224304-dansapasquaescola.jpg

Aquell que conserva les tradicions i les arrels, conserva al seu poble. Tots els integrants del col·legi públic "Santíssim Crist" de Gata, van eixir al pati i van interpretar la dansà de Pasqua, dilluns per la vesprada. El motiu, l’acomiadament del trimestre abans de les vacances de Setmana Santa, Pasqües i sant Vicent. Aquesta vesprada també estava previst anar a berenar la mona als distints parcs del poble (Font del Riu, Raval, nou vial i inclús el Tir de Colom). La pluja ha destorbat una mica els propòsits.

Tornant a la dansà, mestres i alumnes van participar a rotgles en la gran dansà. Si voleu veure’ls entreu a youtube, a la pàgina de l’escola de Gata o punxeu directament a aquest enllaç. És el vídeo de Mireia Fayos que acaba de ser penjat just hui dia 4 a la xarxa Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=uX-cfMihIUg&feature=youtu.be.

Dalt teniu la captura d’un dels moments de la dansà de Pasqua escolar de Gata.

04/04/2012 22:43 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

CRÒNICA DEL DIMECRES DE CENDRA: Comença la Quaresma, temps de reflexió

Hui és el dia de la imposició de la Cendra. El rector dirà o més bé ha dit allò de “Polvo eres y en polvo te has de convertir” una veritat com un temple. Comença amb aquest ritus el temps de Quaresma, de reflexió, meditació i canvi per als que se consideren, viuen i creuen.

Si anit les places del poble s’omplien de farina, conservat la vella tradició de “l’enfarinada” del darrer dimarts, hui es temps de recolliment. El calendari cristià marca dia de dejuni i abstinencia.

Els gaters tenim doble motiu per celebrar-ho enguany. La imatge del nostre patró (el Crist del Calvari) invita a pensar, a meditar. Enguany fa 250 anys i es la commemoració. Tenim que tindre-ho present, perquè si no la vida es torna buida, sense motivacions…

Des de demà començaran una de les pràctiques quaresmals que més perduren, els sermons de Cuaresma. Demà serà el torn per al Sr. Rector de la parroquia En Francisco M. Murillo i serà tots els dijous després de sopar, a les 22 hores. Ja més endavant vindran altres rectors a predicar.

22/02/2012 23:12 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

CRÒNICA DEL DARRER DIMARTS: Últim dia de les festes de Carnestoltes.

Demà comença la Quaresma, amb el Dimecres de Cendra

La veritat és que hui tindria que ser l’Enterrament de la Sardina, per a seguir l’orde cronològic i dels costums tradicionals, però la societat moderna ho deixa per al pròxim cap de setmana. Amb molt d’acert deia una mare que aquests dos dies que no han fet escola, agüeren pogut servir per a ensenyar els vells costums a les xiquetes i xiquets d’escola, al voltant dels darrers dies, però no conservem els costums i damunt anem perdent-los, que és el pitjor.

Però es resistix a desaparèixer el darrer dimarts. Com abans, la Venta de Parra estava plena aqust migdia. Ho he pogut comprovar al passar camí de Teulada. Això vol dir que alguna quadrilla, alguns operaris de les poquetes fàbriques que estan encara en marxa han fet la festa de “darrer dimarts”.

No podem demanar que recordem, si nosaltres som els primers a no ensenyar. Deia un jove gater a un altre home de més edat: això de darrer diumenge o barrer dimarts jo no se el que és. Jo se que el dissabte tots es van disfressar a Carnestoltes. Què pobra és la història si la deixem caure en picat…

21/02/2012 22:22 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

CRÒNICA DEL DARRER DILLUNS: Ressaca de Carnestoltes i paelles

Recta final de les festes carnestolendes. Demà, darrer dimarts, acaben. Tota la resta d’actuacions festeres, com és el Soterrament o Enterrament de la Sardina, estarà ja dins del temps de Quaresma i trenca amb l’arrel d’aquestes festes.

Per a Gata, demà era un dia important dels anys 50 als 80 del segle XX, quan encara no es coneixia allò de “Sardina” al dissabte següent. Centenars de treballadors de les fàbriquetes que al poble hi havia anaven de paella a la Venta de Parra, als bar del poble, era el dia dedicat a les paelles, era “darrer dimarts”.

Per posar-vos un exemple, a Vinarós –la capital castellonenca de Carnestoltes-, acaben hui onze dies de festes i no passen més enllà del dimecres de Cendra. Ací té igual, perquè ja s’ha desvirtuat el sentit i quasi, quasi no es sap perquè estem fent les festes. Em deia un xicon interessat pels costums gaters l’altre dia "jo pensava que els darrers dies sempre era per la setmana de Sant Valentí…¡¡ què trobeu !!, un altre producte comercial.

¡¡En quin món més curiós vivim, a vegades !!. No ens preocupem o no volem preocupar-nos dels nostres arrels.

Demà us conte més coses…

20/02/2012 22:19 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

CRÒNICA DEL DARRER DIUMENGE: Hui hem fet paelles

Parle en primera persona, perquè la nostra quadrilla si ha anat de paella. Sabeu que ara les modes canvien i molts joves han tocat llit passades les quatre, cinc i sis del matí, per no anar més avant del matí.

Les Carnestoltes de Gata, que organitzava la Comissió de Festes 2012, amb la col·laboració de l’Ajuntament i els Quintos de l’any han tinmgut la seua prolongació fora, a un poble a una vintena de kilòmetres, a la capital de les disfresses per excelència de la comarca, Pego. ¡¡ Quina llàstima !!, no poder atraure als joves dins del mateix poble.

El costum popular, la història, deia que hui tocava paelles. La gent que no seguix al peu de la lletra disfresses, disco-mòbils i tota eixa moguda jove ha fet de la paella la protagonista de hui, darrer diumenge.

19/02/2012 22:30 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

CRÒNICA DEL DARRER DISSABTE: desfilades de Carnestoltes

Seguint les cròniques d’aquestes festes carnestolendes, arribem hui al DARRER DISSABTE. Mentre els més classics en costums, per a que mai es puguen perdre, compren les viandes per a demà fer paelles, els altres preparen les disfresses d’aquesta nit.

Per la vesprada, els protagonistes de la desfilada han estat les xiquetes i xiquets, prenint l’avantage, com ja es costum, la quintà infantil d’enguany, que anaven amb la disfressa de Robin Hood, els xiquets, i heroïnes d’aquell temps, les xiquetes. Amb la Colla de tambors i dolçaines de Gata gaudint d’un passacarrer d’allò més divertit han recorregut de la Plaça de l’Església pels carrers del poble fins el Passeig d’Alacant. Allà la COMISSIÓ 2012 els ha preparat xocolata i madalenes. Inclús música i break-dance no han faltat a la cita.

I a la nit més. La Comissió de Festes 2012 prepara disco-mòbil. La seua "barraca" bullirà...Les disfresses dels adults seran els que prenguen el testimoni. Grups d’amics, quadrilles, la Quintà 2012, tots amb una finalitat...passar-ho d’allò més bé, però s’obri la gran pregunta, com sempre: Saben el que celebren?. Saben per què es diuen els darrers dies?. Molts "sobreviuran" demà i podran anar tranquil·lament de paelles.

A les dos següents entrades podreu veure l’ambient que s’ha viscut aquesta vesprada. Demà i passat demà els tocarà el torn a les fotografies de les disfresses dels adults.

En definitiva, passe-ho bé.

18/02/2012 20:42 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DARRER DIVENDRES (últim divendres abans de Quaresma)

Segon dia del temps dels "Darrers dies". Hui és Darrer Divendres. Abans, no fa molts anys, fins l’any passat mateix, era la vesprada preferida per als xicons de l’escola, el CEIP "Santíssim Crist" per a fer la desfilada escolar junt amb les mestres i els mestres pels carrers de Gata.

La xicalla es sentia protagonista davant mares i pares, àvies i avis, que esperaven el seu pas pels La gent adquirix les viandes dels sopars. L’any passat per pluja es va reduïr l’actuació escolar al lloc del gimnàs cobert escolar.

I enguany dins del recinte...perquè així es va decidir i no li pegueu més voltes. Per contra, la gent del poble ja prepara il·lusionada la seua disfressa per a demà, el seu soparot o soparet i les viandes que té que comprar per al diumenge.

17/02/2012 22:10 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

CRÒNICA DEL DARRER DIJOUS (últim dijous abans la Quaresma)

Dissabte, desfilades infantils i adultes; diumenges, paelles i eixides al camp

Dilluns i dimarts, festes escolars

Hui dia 16 de febrer és Darrer Dijous. Sempre m’ha fet gràcia com els pedregueros, xabieros i altre veïnat, no comprenen allò dels “darrers dies” quan arriba aquest temps. Per a ells i per a nosaltres, hui és DARRER DIJOUS o traduït per a que s’entenga, el “darrer”, l’últim dijous abans de que entrem a la Quaresma (temps de quaranta dies abans de la Passió i Mort de Jesús).

Per tant, demà serà “darrer divendres”, al següent “darrer dissabte” i així fins dimarts, que conclou la sèrie amb el “darrer dimarts”. Crec que no és tan difícil d’entendre.

Hui ja es va de festa, és el primer “darrer”. Quan jo era jovenet anaven de sopar. Ara més modernament l’escola celebra els Carnestoltes (del llatí “carnes toldere”) portant els escolars una peça extra cada dia, bé unes cadenes, una gorra, un mocador o qui sap…El dissabte es deixa per a la Comissió de Festes i per a la quintà corresponent de cada any. Les disfresses i les cercaviles sempre estan organitzades per ells. I arriba diumenge. Si la resaca i la son ho permeten, perquè de tot hi ha, es va de paella, de putxero, de camp. Menys mal que el temps comença a respectar-nos i no a maltractar-nos, com dies abans.

Darrer dilluns i darrer dimarts faran festes escolars. Abans dilluns no es feia pràcticament res i dimarts...

Queda darrer dimarts…algunes empreses del poble aprofiten per celebrar-ho a algun bar o restaurant de la localitat.

I això senyores i senyors són els darrers dies. Tal vegada es deien així abans en temps de la dictadura, per no dir-se Carnaval (prohibit abans) i es dien “Darrers dies”.

Arribat el Dimecres de Cendra toca recolliment i penitència. És temps de quarentena, temps de sacrificis, per menuts que siguen…temps de pensaments. Però d’això ja en parlarem quan toque.

16/02/2012 22:02 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

COSTUMS POPULARS: SANT BLAI, A BENEÏR ROTLLOS...

És costum típica al poble de Gata, la benedicció a les dues misses, la de bon matí i la de la vesprada, de rotllos, bambes, pans, rotllets i dolços de les panaderies. Perquè hui dia 3 és la festa de Sant Blai, patró advocat contra els mals de gola. Ben a prop de nosaltres, Pedreguer el té com a segon patró i és festa local hui. Tots els pedregueros han pujat a la capelleta i han tocat la campaneta i encés un ciriet com mana la tradició. També al costat, a Teulada es fan les tradicionals "Dames" i també "Damos" dolços en forma de figura de dona i ara més recent home.

Però, a Gata predominen els rotllos, grans i amb sucre, també rotlles més menuts, que les dones porten dins de les seues barxes i el rector les beneïx. És un costum que es fa el tercer dia del febrer, mes fredolenc, i que hui amb la temperatura quasi gèlida, no s’ha deixat de fer.

 

03/02/2012 21:49 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

SI LA CANDELERA PLORA...: Hui és el dia de la canaleta

La Mare de Déu de la Candelària és la patrona dels llumeros. Aquest matí s’ha fet la missa, a la qual han assistit, malgrat la pluja i el fred de la matinada, els llumeros del poble. Tots units, han fet la festa del gremi local. S’han beneït i repartit pel rector de la parròquia les caneletes (ciriets menudets, que després fem servir a la llar per a fer llum).

La festa de la Candelera o Candelària es perd en el temps. Els lararis romans, la presentació de Jesús al temple, els padrins al bateig d’un nadó, tot gira al voltant de la flama. I ara, us recorde aquell refrany tan vell, que hui no es podria aplicar de cap de les maneres: "Si la Candelera plora, l’hivern fora, si es riu, ja estem a l’estiu. Tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu".

02/02/2012 21:52 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI 28 DE DESEMBRE ÉS EL DIA DELS SANTS INOCENTS

20111228091553-llufa-201...jpg

Des de Teulada, la Colla el Falçó remet la llufa o ninot darrere l’esquena. Us pose textualment l’explicació que Jaume Buigues i Vila, historiador i tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Teulada i un dels integrants de la Colla, fa del dia i el significat. Cite textualment:

"Hola amigues i amics: estem de nou a les portes de la festa dels sants Innocents i és per això que un any més us fem arribar la nostra maula, càguila o llufa, que són algunes de les denominacions amb què es coneix el perot de paper o tros de drap que es penja a l’esquena d’algú, sense que ell ho sàpia, per tal de fer-li burla o per pur divertiment. A continuació us facilitem informació sobre aquesta celebració que pensem serà del vostre interés.

Dia dels sants Innocents 
Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i la inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impàs que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l’ordre permanent.
La maula, càguila o llufa
Una de les principals activitats dels més joves és l’acció de penjar o posar la maula, càguila o llufa a algú en senyal de burla. La maula, càguila o llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que s’enganxa a l’esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adone.
Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú, llançar detergent a les fonts públiques, etc.
De ben antic era coneguda i famosa la broma dels ferrers valencians, que el dia dels innocents calfaven al fornal una ferradura vella, i quan era roent, la tiraven al carrer. L’atracció que produïa la ferradura per la creença que portava sort, feia que ben prompte algun vianant l’agarrés i es cremés els dits en tocar-la, en mig de la rialla dels ferrers."
FONT: Colla El Falçó, Dolçainers i Tabaleters de Teulada
 
 

 

28/12/2011 09:16 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DIA DE NADAL, el millor per a reviure els costums familiars

20111225230243-nadals3.jpg

El 26 de desembre, segón dia de Nadal de 2007, fa ara ja quatre anys, vaig publicar un article a la pàgina "Alicante Vivo" (blog d’Alacant) sobre els costums nadalencs a Gata.

Hui, dia de Nadal de 2011, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.

Deia jo a aquell article que "Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.
El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l'estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU".

Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Faig notar el comentari d'un habitual usuari que diu:
"Crec que avui en dia es celebren molt més els Nadals amb reunió familiar que abans.
Recorde que quan era jovenet això de sopar la nit de nadal amb la família en moltes cases ni s'estilava. I ho sé, perquè anava a sopar eixa nit amb els amics com un altra nit de festa qualsevol. Avui en dia, en la nit de Nadal, els carrers es queden buits perquè l'immensa majoria estan sopant amb la família, costum que ha anat creixent dia a dia. El dia de Nadal, un altre tant del mateix, fins el segon dia de nadal que també han anat creixen amb el temps les reunions i els dinars familiars.
Per tant crec que hui per hui hi ha molta més costum que abans de celebrar els nadals en família que des d'anys ençà."
 
Guarde’m, dons, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record: "AL NADAL, QUI NO ESTRENA NO TÉ MANS".
¡¡BON NADAL A TOTS I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!

 

A la fotografia, el moment de donar a besar al Nen Jesús, hui a l’església de Gata.
  
FONT: Meu article a "Alicante Vivo", 26-12-2007.
25/12/2011 22:51 cronistadegata #. COSTUMS Hay 3 comentarios.

LA NIT DE NADAL...Què passeu bons nadals

La Nit de Nadal és Nit d’Alegria o aquella nadala que diu:

ARA VE NADAL,
MENJAREM TORRONS
I AL SO DE GUITARRES
CANTAREM CANÇONS.

Aquesta nit a Gata es celebra també la MISSA DEL GALL. L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, en nom de tota la Comunitat Parroquial, també acull al Jesuset. I de segur que cantarem aquell preciós "Adete fideles" o aquella nadala de "Aclarida Nit de Nadal" o el sempre present "Fum, fum, fum".

Per si voleu cantar alguna nadal, a casa en família o en amics, ací us deixe la famosa nadala de "SANTA NIT":

Santa nit!,
plàcida nit!,
els pastors han sentit
l’alleluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!

Santa nit!,
plàcida nit!,
Ja està tot adormit;
vetlla sols en la cambra bressant
dolça Mare que al Nin va cantant;
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.

Santa nit!,
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.

24/12/2011 20:57 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( II )

20111030221232-cementeri1.jpg

Dimarts, festivitat de Tots Sants, missa pels difunts a les 12.30 al cementeri

Flors i cassilles ben netes

La Policia Local habilita sols una direcció d’anada. S’eixirà per la "Bassa de regar"

El "camposanto" li diuen uns. El cementeri, li diuen altres. La "parcel·la" dels Ecles, li diran els menys. El que si és cert és que totes les mirades estan posades aquests quatre dies -de hui al dia dels Fidels Difunts 2 de novembre- al "camposanto".

Nombroses són les persones, famílies que aquests dies visiten als seus difunts. Netejen les casselles, perquè degut a les obres ja acabades tenien més pols del què és corrent. Flors i més flors es veuran aquests dies i dijous ja tornarà tot a la normalitat. ¡¡ Què coses i què pensaments !!. Recordem als nostres que ja no estan a la terra, que ja descansen en pau.

Cal recordar que l’Ajuntament, per mig de la Policia Local, habilita ja des de hui una sola direcció d’anada cap al cementeri. La tornada a Gata es tindrà que fer baixant pel camí assagador de les Costeres fins a la "Bassa de Regar". Ahí cal anar molt alerta per la carretera de Xàbia sempre tan transitada i l’eixida.

Com ja és costum, el senyor rector pujarà al cementeri a beneir les casselles i els difunts que allí reposen, have traspassat aquest món. Per primera vegada, la missa que s’oficiarà allí, no es farà per la vesprada sinó pel matí estrenat-se l’horari de les 12.30 hores.

A la fotografia que ja té uns quants anys, els veïns de Gata visitant als seus difunts, al cementeri nou però encara a la part esquerra. Ara ja està ocupada la part dreta i tres dels nínxols de nova fabricació.

30/10/2011 22:03 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( I )

20111027222259-campaneta2.jpg

Tocs de missa especials per als difunts

Al llarg d’una setmana, de hui a dimecres que ve, us parlaré de la història dels nostres cementeris, de curiositats, de tot allò que envoltava i segueix estant tradicional a la mort d’un ser volgut, sobretot a Gata.

Per començar us parlaré dels tocs especials quan hi ha un difunt.

A Gata, abans s’anunciava més que ara la mort d’un veí del poble. El rector ho deia al púlpit i tothom ho sabia poc després. Ara, la senyal que la Polícia Local posa per assenyalar que no s’aparque a la Plaça és una indicació de que hi ha un veí o veïna que és finat. Seria bona idea, com fan a Pego o a altres pobles del voltant, posar un simple paer a la porta de l’església indicant el nom del veí o veïna que ha mort i l’hora del soterrament.

Però hi ha un altrte indicador. Encara es toca a morts. Això es diu "fer senyal". Si totes les campanes a una es doblen serà senyal de que ha mort una dona, si es tripliquen serà que ha mort un home.

Arribada l’hora de donar l’últim adéu al cos d’un veí, sonen les campanes una a una, de la més menuda a la més gran. El rector rep el difunt i els familiars que l’acompanyen. A l’hora del pèsame es tornen a repetir eixos tocs i la gent diu: "estan encara donant el pèsame".

Hi ha uns tocs més especials que no es fan servir molt a sovint, però abans era més tradicional. Era "tocar a albats", "tocar a cel, cel". Amb la campana menuda de la torre i simulant que deia "cel, cel, cel, cel", així s’anunciava i s’anuncia que ha mort un xiquet que encara no ha comulgat.

Quan era la Setmana Santa, dies forts de Divendres Sant i Dissabte Sant, les matraques substituïen a les campanes, ja fóra a missa normal com a tocs de difunts.

(Un altre dia us parle de més coses...)

FOTO: Campana de la torre de Sant Miquel de Gata, Gremi de Campaners.

 

27/10/2011 22:23 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

VOCABULARI DE L'ESCALDÀ: De "botar foc" a "les veles"

20110903205954-escaldar1.jpg

(A la composició fotogràfica podeu veure alguns elements del procés de l’escaldà)

L’antic costum d’escaldar té un ric vocabulari que no es deuria perdre mai

El Riurau, un vell testimoni de l’escaldà.

És temps d’escaldar, de fer pansa. Us he recollit un grapat de paraules, referents totes a l’antic costum morisc de l’adzebid, per a no perdre aquest ritus agrícola tradicional, que va quedant-se testimonial i que pocs llauradors de Gata el fan servir de negoci, com passava amb els nostres besavis i avis.

Botar foc a la caldera, Bous, Bromera, Bullir la caldera, Cabàs de raïm, Caldera, Calderí, Cànters d’aigua, Canyís, Cassa, Casseta, Cossi, Empilar, Escaldà, Escaldador, Escaldó, Fer foc, Fogater, Fornet d’escaldar, Gafes per a girar la pansa, Ganxos, Girar la pansa, Herba pansera, Lleixiu, Llisseres, Pansa, Pedra de tap, Pilons, Pinatells, Raqueta, Renderos, Riurau, Sequer, Serandes, Sogalls de les veles, Tallar el raïm, Traure canyís, Ulls del riurau, Veles,...

Per continuar amb les paraules que sonen a escaldar i pansa us pose l’escrit del RIURAU, UN VELLS TESTIMONI DE L’ESCALDÀ en el qual vaig participar en el TALLER D’ESCRIPTORS de la TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ de El Verger el dia 31 de març de 2007.

EL RIURAU, UN VELL TESTIMONI DE L’ESCALDÀ

"Podríem endinsar-nos encara, abans que aquestes generacions passen a altres estànces, en paraules del vocabulari rural tradicional, que estan oblidant-se perquè no les parlem, perquè pocs s´enrecorden d´elles i formen part, malgrat que formen part de la cultura dels nostres avantpassats. Perquè les hem rebujades del nostre vocabulari, perquè els nostres joves no les diuen ni les accepten. Seria molt gratificant veure un llibret que diguera “Diccionari de la pansa”, però és preferible, als temps que corren, conéixer els signes i abreviatures que presenten tots els mòbils, siguen de la marca que siguen.

Aprofitant que fa poc s´ha creat a la Marina Alta una associació en defensa dels “Rius raus”, amb seu a Jesús Pobre, baix de l´imponent senyor Montgó, i recolzant aquesta iniciativa, perquè també jo he pogut viure en les meues carns aquells dies, que per a un xiquet semblaven una festa, vull fer ací una elegia, un cant al riu rau.
Per un moment, farem volar la imaginació, donat-li conversa a l´element arquitectònic que ara, quasi en desús, ha estat sempre el principal protagonista i testimoni de la curiosa tasca agrícola. A partir d´ara, serà el riu rau el que us parle i nosaltres simplement l´escoltarem, gaudint d´aquelles paraules que ja han passat quasi a l´oblit, que algunes són negades com ens negaren a la desfeta d´Almansa.

PARLA EL RIURAU: "Davall dels meus vells canyissos i teules centenàries, amb els meus arcs tan característics, han passat varies generacions d´aquesta família. Però us contaré el que veig per mig dels ulls i mai tan ben dit.

Es dissabte pel matí. Escolte el ronroneig de la mula mecànica arribar pel camí. Abans tenien carro i matxo. ¡ Les vegades que els he vist a tots dos passar per baix del meu sostre!. Però ara això s´ha acabat. La modernitat mana.
Ja arriben Joan, l´avi Pep, l´amo de la casa, Maria, la seua muller, i els fills Santi i Marta. La mula mecànica va carregada de gom a gom. Els cabassos plens de raïm d´alguna partida. D´allà Els Ecles, els Gorgos, els Julians o les Catarroges, dels Miralbons o els Montarrois. Venen suats i cansats. La jornada de tallar amb falçó es esgotadora.
Ara sóc jo el que els espera per recollir els cabassos. Vaig a fer bressol tota la nit amb ells. Demà tenen que estar fresquets tots els raïms. Deixe als xicons que els posen junt als pilons. Fan un bon conjunt. Uno dels meus ulls també vigila, mentrestant, la caldera. Està a unes passes dels meus pilars. Els canters d´aigua també estan preparats davall els meus vells canyissos.
Contemple l´antic fornet d´escaldar, mentre tot el món està disposant-se per al rictus. Els meus amos es retiren a descansar, demà tenen que matinar. La nit es tancada.
Han donat les sis del matí en el vell rellotge de paret de la caseta. El primer que es lleva es Pepe. Té que tindre la caldera a punt. Utilitza la llenya que hi ha prop dels meus dominis. Hi ha que pegar-li foc a la caldera. A punt estan el lleixiu i la sosa. ¡Se m´oblidava, l´herba pansera també!.
Escolte passes. És l´avi Joan. Fidel al seu costum d´alçar-se matí per a escaldar no ha pogut resistir més. Ajuda al Pep. Apropa la llenya al fornet. L´espectacle ha començat. Estic a la primera fila i no vaig a perdre´m res del que allí ocorrrega.

Veig la pila de canyissos baix dels meus ulls. Allí a prop està el sequer. Ja són les set. Es lleva Maria a preparar el desdejuni. Com a bona mare, deixa que els xicons estiguen al llit fons l´últim moment. Pepe li avisa que hi ha que aprofitar el dia, després un dia de sol bo, es un dia de pansa millor.
Els xiquets no es fan esperar. Estan il·lusionats. Creuen que açò és un joc.
Marta es posa junt als pilons i Sant, ja més majoret, tindrà que ajudar l´avi a treure canyís al sequer.
Pepe comença el treball. Ompli la cassa. Neteja la caldera amb la raqueta. Maria està junt a la pila, per escampar el raïm. Comencen a deixar-me sense cabassos, ara me´ls torna Santi buits.
Bromera. Tallar o no tallar. Pilons. Bous. Sequer. Pinatells. Quines paraules estic escoltant. Xiulen pels mig dels meus ulls.
Han fet un bon escaldó. Ara es disposen, sempre davall del meu sostre, a pegar-se un bon esmorzar. Els tinc enveja, però sóc feliç. Els faré d´acolliment si una forta tormenta asoma per la muntanya. Podran posar els canyisso de pansa al meu traspol i mirar-se com a l´espill, a les biges de madera.
Ja he complit la meua funció, però estic nostàlgic, trist…perquè se que sóc cridat a l´extinció, com a molts pobles, com a moltes ciudats, ja no vec als meus germans a Xàbia, ni a Dénia, ja no els vec pels pobles del voltant, que s´ha fet d´ells?, com els han canviat?…No em deixeu mai, sóc la vostra història".

03/09/2011 21:00 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

RECUPEREN LA FIGURA DE L'ALCALDE DE LA PARTIDA JULIANS

Tot el veïnat es va reunir a la caseta de Rosa Mari Caselles

Diversos veïns de la partida Julians m’han manifestat l’aconteixement que va tindre lloc fa uns dies, en plena calitja estiuenca. Des de sempre, aquesta partida ha estat considerada i respectada a la història dels veïns de Gata i del terme de Xàbia. Inclús hi havia un oratori a la hui desapareguda Casa de Bolufer, com a tal, perquè ha estat distribuïda en tres parts.

Una trentena de veïns van fer un sopar i es va tornar a recordar vells temps, d’anar a vetlar per les casetes, a fer la xerrada i a unir-se més tot el col·lectiu de veïns.

No dispose de fotografia i quan la tinga us la publicaré. Va ser una vetlada molt estiuenca. Faves, tortà, aigua-llimó i molts més ingredients.

A la reunió de veïns es va tornar a recuperar la figura de l’alcalde dels Julians, que en altre temps havia ostentat Nasio i altres veïns. Es va fer una votació popular per a ser elegit alcalde o alcaldessa, com mana el sistema democràtic. Al cap i a la fi, va ser una vetlada que totes les partides de les casetes de Gata -torne a insistir de veïns gaters, encara que aquesta estiga en terme municipal de Xàbia- deurïen prendre exemple.

 

31/08/2011 20:37 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

CRÒNICA GATERA: "A FER RENDA TOQUEN"

20110830212947-escanear0050.jpg

Article publicat a LAS PROVINCIAS fa 20 anys, el 29 d’agost de 1991.

La fotografia és la mateixa que vaig publicar del riurau de Sirera abans de ser restaurat, que posava al seu peu: "El Riu-Rau protagonista de la "Renda".

Com és el temps i despúsahir estrenavem la nova sèrie recordant aquest article, us pose traduït al valencià l’article que vaig publicar fa ara 20 anys amb el títol de "A FER RENDA TOQUEN...". Ha canviat moltíssim el panorama de la renda.

"És l’hora de la renda, perque "A Sant Miquel tot va a repèl", com diu el refrany popular. És l’hora dels llauradors i els que no ho són tant o sols de cap de setmana.

Les ametles "les puntes, les rumbes, les marcones, les amollars", comencen a "badar" i hi ha que recollir-les. Des de l’arbre, la quadrilla o família, les llança amb una canya al sòl o a "la vela", per a després recollir-les totes: d’ací al "sac" i després a la "mula" (mula mecànica).

A la "caseta" es guarden fins que siga ventajosa i profitosa la seua venda, perque el mercat de l’ametla oscil·la, baixa i puja, puja i baixa, i hi ha que esperar, per apropar-se al mes de novembre, més prop de Nadal, per allò del torró.

El raïm moscatell, que en milers de kilos es recull, es talla, seria parlar amb més propietat, dels ceps que "Ecles, Quadros, Gorgos, Mirandes, Julians, Rana" es conreuen. Ara s’han iniciat les recollides per les Cooperatives (CAS i Santíssim Crist), per a taula i peer a suc; aquesta a 22 pessetes el kilogram, per a realitzar sucs. Aquella -CAS- per a raïm de taula, pròpiament. Altres comerciants o "raïmeros" relitzen el seu treball.

Del cep, son tallats els raïms, amb el típic "falçó" o "falçonet"; d’ahí a la caixa de madera o al "cabàs", d’ahí el típic refrany que també posem a relluir: "Para el cabàs...".

Però el "cabàs" és més per a "escaldar" (altre dia no molt llunyà en altra crònica parlarem expresament d’aquest "art tradicional i agrícola, escaldar o fer pansa).

...Després la garrofa, perque el "garrofer" les té negres: amb canya i amb sombra, es recullen aquests fruits tan característics, que serveixen per a múltiples activitats i serveis: així per a pinso, plàstic i altres components.

No sols a Gata es va de "renda". Tota la Marina Alta s’acura ara amb ella, per a deixar prompte "els bancals" nets i així a la tardor començar altre cicle."

FONT: Article i foto meus publitas a LAS PROVINCIAS el 29 d’agost de 1991.

 

 

30/08/2011 21:30 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

RECORDANT LA FESTA DE LA VERGE...fa dos anys (14 i 15 d'agost de 2009)

20110815120351-compoverge1.jpg

A la composició fotogràfica podeu veure diversos aspectes de la imatge i les alfàbegues en aquesta edició 2011

Hui és la festa de l'Assumpció. A Gata la Mare de Déu de les Alfàbegues. Aquestes plantes i la imatge de la Mare de Deu Gitada, que també se li diu a algun lloc, presideixen l'Altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel.

Fa dos anys va ser més festa si cap. Es va involucrar més gent i va ser tot un èxit. Malauradament no va continuar i tant l'any passat com enguany va tornar a desaparéixer. Els diaris es van fer ressó del moment cultural-històric per la crònica que vaig fer aquells dies.

Us pose reproduïda aquella Crònica de 2009, en la qual jo deia: "Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí". No s'acomplit. Esperem que algun dia no molt llunyà sia possible:

TORNA A SONAR EL CANT DE LA PALOMA

Gata de Gorgos recupera esta peça originària de la població dedicada a la Mare de Déu d'Agost o de «les alfàbegues» com la coneixen en el poble

"Divendres 14 i dissabte 15 de agosto, vespra i Festa de la Mare de Déu dormida, també coneguda a Gata com "de les alfàbegues", s'ha recuperat un cant per a la història local i les costums piadoses.

 És el Cant de la Paloma Divina, que estava desaparegut del cançoner gater, ja que els últims cantors locals que la cantaven ho van fer fa més de 60 anys. Era aquesta melodia centenària una cançó originària de Gata.

Per fi, l'agost de 2009, els xiquets del Cor Infantil de l'Escola Municipal de Música, acompanyats de la Rondalla de la mateixa Escola, ho han fet possible. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteresada d'alguns músics professionals de la població. Les veus blanques de les xiquetes i xiquets del cor infantil i els laüts, bandúrries i guitarres de la rondalla, van recuperar el Cant a la missa vespertina de la Vespra i a la missa solemne de la Festa de la Assumpció. Les veuetes dolces sonaven com a una oració cantada a la Paloma, als peus de la Mare de Déu i de les alfàbegues.
 
La combinació de les estrofes i les melodies dels instruments van agradar molt a l'auditori. Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí.
Agraïment als directors, al senyor rector de la parròquia, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gata, que han estat recolzant aquesta idea des del primer dia que la vaig llançar a l'aire.
 
Pel que fa a la peça musical recuperada, dir que l'estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) recull en el seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per l'Excma. Diputació Provincial d'Alacant en 1973, tot el folklore musical alacantí i entre les peces està aquesta, què no és l'única, de Gata. De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre les poblacions estudiades estigué Gata. Els comunicants del mestre Seguí foren per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i Maria Costa Pedrós.
 
Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí fou el Cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d'Agost i la mateixa vesprada de la festivitat, abans de la processó, també hui lamentablement desapareguda.
Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.
 
Tractant de rememorar aquells moments, que per fi, i d'això em de felicitar-nos tots, ara en 2009 s'han recuperat, em va servir d'interlocutora la senyora "Tonica la Sariera", que als seus 93 anys és un exemple de memòria viva i sincera del poble, a la qual agraïsc aquesta deferència.
 
Els xiquets i la rondalla van tractar de reviure aquella vesprada de la festa de la Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d'Agost, que de totes formes se li denomina.
Es reunien cantors, homes i dones, i feligresos al calor del temple. La vesprada era molt calurosa.
Mentre la gente olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que encara hui perduren a l'altar de Gata. El monumental òrgan donava els primers compassos del cant. Va ser una época on la gent vibraba amb el Cant de la Paloma."
15/08/2011 12:03 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

20110814110258-maredeualfab.jpg

Hui 14 d’agost, dia de la vespra, es cantava per la vesprada el "Cant de la Paloma" fins els anys 50

Lletra treballada, de la qual es conserva la música també

Com se li anomena de moltes maneres hui al titular en pose una altra i encara he trobat a Internet una altra advocació a terres catalanes, quan es parla de "la Mare de Déu del Llit".

Com us vaig dir ahir a la primera part de la història d’aquest costum religiós-musical del "Cant de la Paloma", aquesta és una de les parts en lletra del "Cant de la Paloma".

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix i no que altres músics de fora ho facen abans que els gaters.

Torne a posar la foto d’ahir, malgrat a que l’església ja té les noves alfàbegues d’enguany -un total de tretze- i ja està a hores d’ara presidint l’altar la Mare de Déu, ja que hui és la vespra. A la imatge d'arxiu s'en veuen tres alfàbegues a cada costat i enguany n'hi ha dos.

14/08/2011 11:04 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DILLUNS 15: FESTA DE LA MARE DE DÉU GITADA

20110813153909-maredeu2010.jpg
També coneguda a Gata com "la Mare de Déu de les alfàbegues"
 
Al "Cancionero Alicantino" de Salvador Seguí es recull el "Canto de La Paloma" que es cantava la vespra dins l’església
 
Al llarg d’aquest cap de setmana, de hui dissabte fins dilluns i dimarts inclús, tractaré de donar-vos a conéixer la història de la "Mare de Déu dormida", la "Mare de Déu d’Agost" o "Mare de Déu de les Alfàbegues" a Gata.
És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del Cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per la Excel.lentíssima Diputació Provincial d’Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l’Institut d’Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata.

Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós.

Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d’Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.

Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n’hi ha.

Em serveix d’interlocutora la senyora Tonica la Sariera, que als seus 94 anys es un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïsc la deferència.

Tractem entre els dos de reviure aquella vesprada de la festa de l’Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d’Agost, que de totes les formes s’anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple.

La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (de nom científic "ocinum basilicum"), que hui encara perduren a l’altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma.

Hi ha que recordar que l’església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d’una persona devota, inaugurà l’orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer "Qui no fa la vespra, no fa la festa", el Tio Vicent l’organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d’una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina.

Hui en dia, l’any 2011 del segle XXI, Gata conserva encara la festa de les alfàbegues. Les dones que durant tot l’any han estat cuidant aquestes plantes que envolten d’un aroma especial l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata, les portaran aquestos dies per adornar l’altar.

Menudes i grans, redonetes, altes i baixetes. Totes juntes fan un armoniós quadre. Una junta de voluntàries, vestixen a la Mare de Déu gitada amb les millors arracades, i aquesta presideix l’altar.
 
(Demà coneixereu part de la lletra del cançoner)
 
(Publica al seu blog el CRONISTA DE GATA Miguel Vives Signes)
13/08/2011 15:39 cronistadegata #. COSTUMS Hay 6 comentarios.

ELS CARRETERS DE GATA IXEN A CANAL 9 RTVV

20110705180328-carro.jpg

Un usuari del blog, al qual li agraïsc la deferència, em fa arribar una pàgina on puc veure als carreters gaters per les carreteres de l’interior de la Marina Alta cap a Tàrbena, a la Marina Baixa. El grup de "Amics del Cavall" de Gata i els seus animals, sense oblidar al jove burro que els acompanya van eixir de Gata el dia 2 i tornaran el dia 9. Ell són els protagonistes de la ruta.

Aquest és l’enllaç: http://www.rtvv.es/va/alacant/Recorren-carro-pobles-linterior-dalacant_0_511748874.html. A la foto podeu veure la intervenció a les Notícies de les tres de la vesprada de hui dels protagonistes.

A la página web de rtvv posa: Tradicions. Durant set dies. Recorren amb carro setze pobles de l’interior del nord d’Alacant. I aquest és el comentari del peu del xicotet vídeo:

"Un grup d’amics de Gata, a la Marina Alta, compleix un any més la tradició que ells van començar. Durant set dies recorren setze pobles de la zona per a recordar este mitjà de transport. Ja han eixit de Tàrbena i han arribat a Castell de Castells, é s un viatge sense presses. El rellotge es queda a casa i els cavalls marquen el ritme".

La cinta té una duració de 1 minut i 15 segons.

FONT: Foto i text, pàgina de RTVV: http://www.rtvv.es

05/07/2011 18:02 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DEMÀ DIUMENGE 1 DE MAIG, DINAR BERENAR DE PASQUA I CONCERT

A la Plaça Nova festa, dinar i concert

Torna el "berenar de Pasqua" a ser el protagonista del segon diumenge de Pasqua. Demà dia 1 de maig la Plaça Nova serà l’escenari sempre que el temps acompanye, perquè està nuvolat i les previssions no són massa bones. La Colla de Xirimiters i tambors de Gata anirà pel matí des de les 11 tocant i fent festa a la cercavila. Després allí hi haurà concert i actuarà també la Rondalla de l’Escola de Gata. Tot un dia de festa, per tal de reivindicar un plat tan típic com el nostre: berenaret de Pasqua. 

30/04/2011 21:21 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

DIMECRES SANT: DIA DE SALPASSA. Costum ja desaparegut a Gata.

Quan va arribar els anys 70 i quan estava Don Manuel de rector es va deixar de celebrar a Gata aquell costum de visitar les cases el rector, abans del tríduum, dels tres dies grans de Setmana Santa.
 Jo recorde quan era escolanet, que anaven amb el Pare Vicent (En Vicent Llopis Bertomeu, de Teulada) i es feia la Salpassa. Després recollien i ens donaven tants ous, que el Pare Vicent els repartia a tots els escolanets.
Ara aquest costum encara es conserva als pobles de l’interior. El més prop de Gata el trobem a Orba i ja després als pobles de les muntanyes de la Marina Alta. Pego, Murla, Benigembla, Castell de Castells i les quatre Valls (Alcalà, Gallinera, Laguar i Ebo).
    
La Salpassa era la invitació de la parròquia a totes les cases del poble a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús.
 
Recorde que ma mare posava una tauleta a l’entrada de casa, amb un cobretaula blanc i flors sobre ella. Un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades dinerets. El rector passava i ho esquitxava tot i a tots, amb aigua beneïda, i s’emportava l’almoina, allò que us he dit de ous o altres cosetes.
Anavem pels carrers tocant la campaneta. El veïnat eixia al carrer. Es feia de bon matí de Dimecres Sant. El rector portava la creu; els escolanets l’acompanyaven amb el poalet de l’aigua beneïda. Ara, els temps que corren, els pissos, la vida tan mogudeta que portem, no convida a aquells costums. El ritual es perd en el temps. Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d´Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d´entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.
"El rector arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo amb la casa neta, les portes obertes, l’entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", deia Mossén Andrés Monzó.
La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les benediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.
Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitava les cases. És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat, que a Gata ja és història.
 
FONT: Meu article al blog "AlicanteVivo" de 18-3-2008.
20/04/2011 15:06 cronistadegata #. COSTUMS Hay 4 comentarios.

HUI ÉS DARRER DILLUNS. Festa escolar local.

Seguint el costum d’alguns anys enrerre hui és DARRER DILLUNS. Algunes quadrilles també aprofiten el dia de hui per eixir, però és més la jornada de demà la festiva. Els xicons tenen festa escolar local, a l’igual que demà. Demà serà DARRER DIMARTS. Moltes empreses i fàbriquetes encara aprofiten per a fer una dinaeta, com mana la tradició.

D’ací dos dies es celebrarà el DIMECRES DE CENDRA, dia que comença la Quaresma.

 

07/03/2011 21:19 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI COMENCEN ELS DARRERS DIES: Carnestoltes 2011.

Hui és el Darrer Dijous i cal fer un incís i una reflexió. Els gaters podrïen reinvidicar més la denominació festera de DARRERS DIES i no Carnaval i Carnestoltes. Els cartells que tots els anys anuncien els actes diuen sempre Carnestoltes, quan Gata té la particularitat de dir-se "Darres dies" (que significa últims dies abans de la Quaresma).

Dit això dir que els "darrers dies" tenen més d’un segle d’existència i quan el Carnaval estava prohibit els darrers dies no. La festa era distinta. S’ajuntaven parelles, famílies, anaven a sopar, com el cas de hui i el darrer dimarts.

Però anem al gros de la festa. Demà divendres seran els xiquets de l’escola els que eixiran amb les seues disfresses. Serà l’hora del Carnestoltes infantil escolar. Darrer dissabte hi haurà doble sessió festiva, organitzada per la Comissió de Festes 2011 i la regidoria de Festes. Per la vesprada, a la Plaça Vella o Plaça de l’Església concentració dels xiquets per a desfilar fins el Passeig d’Alacant. Allí hi haurà xocolatada i animació infantil. Ja per la nit, els majors prendran l’Avinguda, el Passeig per tal de fer la festa de les disfresses.

I Darrer Dilluns i Darrer Dimarts no hi ha escola, són festes escolars. I el darrer dimarts algunes quadrilles de fàbriques, ja es conten amb els dits de les mans, d’amics, aniran de dinar o de sopar. Serà el final dels Darrers Dies.

A Gata, per fer-ho bé s’hauria de fer el Soterrament de la Sardina dimarts, el Darrer Dimarts, i no dissabte que ve dia 12, però s’imposa el què tots fan i no els costums tradicionals...

¿Què troben d’això?.   

03/03/2011 22:39 cronistadegata #. COSTUMS Hay 5 comentarios.

TONI

20110227203448-copia-de-aniv93toniporra-fotocanya.jpg

Antonio Diego Llopis, més conegut com "El Tio Toni Porra" ha complit 93 anys. Nascut al 1918 es tot un personatge popular de la Placeta de Sant Antoni. Llaurador i trucador, valent i xerraire, fester, tota una vida sent el referent per als seus. Els amics del truc de Ca Corder o de Ca Martí es van reunir amb ell fa uns dies a la caseta de Vicente "Canyetes" (el Barber) i van compartit una paella per a xuplar-se els dits, amb carn i gambes i tot això regat amb un bon vi del terreny. Recordeu que Toni Porra ja va ser protagonista al blog amb les "Estampes de l’escaldà" a l’estiu. Escaldador, conservador dels vells costum, com el trucar. Encara fins fa uns anys -abans de morir-se la seua dona Rosa- a la seua caseta es feia la festa del truc, amb copa i tot.

A la fotografia, que ens ha facilitat Vicent Signes "Canya" (perruqueria Canya), al qual li agraïsc la deferència, podeu veure a Toni al centre de la imatge. Al seu costat esquerre està Vicent, l’amo de la caseta", Toni "el Pato", el "Sabater" i Jaime Vives. A la seua dreta, Pepe Diego, Vega, Vicent Mulet "Paresant" i Miguel.

 

 

 

 

27/02/2011 20:35 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

LES DOS RONDALLES DE GATA: HUI, LES DOS RATES.

Segona part de la minisèrie de rondalles de Gata, facilitades per Dora Caselles Pedro. Aquesta de hui va estar publicada a COMARCA el 31 de març de 1988.

LES DOS RATES

Això diu que era una rata que venia d’Ondara cap a Gata. Al "Barranquet de Matoses" havia dos garrofers i, quan la rata va arribar va veure que baix d’ells hi havia una rata flaca i peluda que estava menjant-se la corfa d’un garrofer. La que venia d’Ondara es parà i li digué:

- Què fas ahí ?.

- Ací estic menjant-me la pell del garrofer.

- Toca, anem a Gata i menjarem debò.

Al aplegar a Gata van anar a casa de "les Batleses". Varen pujar dalt la cambra i per dins de la cambra van arribar a un muntó de garrofes. La de Matoses, morta de fam, es llançà a menjar.

- Tira avant que això no val res, li digué l’altra.

Un tros més avant hi havia uns quants cabassos de faves. Es posà a menjar i l’altra, la de Gata, li digué: - Tira avant que això no val res.

Més avant havia cabassos de pésols. La rata de Matoses fa intenció de parar-se i la de Gata li diu el mateix. De prompte es veuen davant d’elles una pila de sacs de blat. La de Gata li diu a la de Matoses: - Menja ahí. Això si què és bo.

Quan les dos rates ja havien menjat prou i ja estaven ben fartes se’n varen anar a l’hort. Anaven per dalt dúna jàcena. La d’ací va baixar a l’hort i li va dir a la de Matoses: 

- Estigues ací dalt la jàcena i vigila per si veus al gat policero. M’avises.

Com estava ben farta, la de Matoses es va dormir. I de prompte...la va despertar un crit, un crit desesperat. Ella tota asustada no es va moure de la jàcena i al cap d’un ratet que havia sentit el crit, va veure que per baix d’ella passava el gat policero amb l’altra a la boca.

A poqueta nit, la rata va baixar de la jàcena i es va dir a ella mateixa:

- Veste’n a Matoses a menjar pell de garrofer. Allà no hi ha blat, però tampoc hi ha gats policeros.

Conte en fora ves amb bonhora. Conte en dins ves enlerta que et piquen els teuladins.

Notes a la rondalla: El Barranquet de Matoses en l’actualitat passa la general, molt prop del lloc conegut com Les Ventes de Pedreguer. Les Batleses eren una família de Gata encara ara hi ha una família que porta el nom de "Batles".

   

15/02/2011 21:16 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DOS RONDALLES DE GATA: EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( i II )

Seguint amb la rondalla d’ahir, facilitada per Dora Caselles Pedro, us ofereix la segona part:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 2ª part ):

...Quan va arribar el rabosot, la caulladeta, fent-se la blaneta, li digué:

- Vine al bancalet de dalt i veuràs que ha eixit, pareix una cirera, però no estic segura. I el va portar on estava el gos.

El rabosot tirà a agafar la cirera i el gos va botar i el va acaçar fins la muntaya. Quan el gos va tornar, la cauulladeta tota agraïda li va preguntar com volia que li ho pagara.

- Amb una fartada de pa, una de coques i una de rialles - li respongué el gos.

- Això està fet - va dir ella.

Pel camí de les Aromes, venia una dona del forn; portava la post plena de pans al muscle. La caulladeta es va posar a botar per davant d’ella.

- Ai, quin pardalet més guapet; l’agafaré pels meus netets -va dir la dona, deixant la post en terra i corrent darrere d’ella.

La caulladeta caminava per davant de la dona i quan veia que provava d’agafar-la, botava un trosset. Així fins que el gos s’acabara el pa.

El mateix camí va fer una post plena de coques, que una dona s’enduia a la caseta per a dinar. Al provar d’agafar la caulladeta es va quedar sense coques i sense pardalet.

Quan el gos ja estava ben fart de coques i de pa, li va dir:

- Ara em quedqa la fartada de rialles. Com t’ho aclariràs?.

- Tu deixa’m a mi - li respngué ella.

Els senyorets de la Plaça, que eren els més rics de Gata, eixien a prendre el sol, tots els plens de migdia. Tots portaven el seu barret i la seua bengala. La caulladeta i el gos esperaven. Quan la caulladeta va veure que ja s’acostaven, va botar al cap d’un d’ells i d’ahí va anar passant d’un cap a l’altre.

En un principi varen anar auixant-la amb les mans, però al no anar-se’n van passar a espantar-la amb les bengales.

Mentre els senyorets es pegaven bengalades els uns als altres, el gos estava en mig del bancal rebolcant-se de risa.

Quan el gos en va tindre prou, plorant de risa, li va dir a la caulladeta:

- Para, para, ja no puc més, ja està bé.

...I així va ser com la caulladeta es va desfer del rabosot i li va pagar al gos.

¡ Conte en fora, ves amb bonhora. Conte en dins, ves enlerta que et piquen els teuladins !.

(DEMÀ L’ALTRA RONDALLA DE GATA: LES DOS RATES)

14/02/2011 23:23 cronistadegata #. COSTUMS Hay 2 comentarios.

UNA RONDALLA DE GATA: EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( I )

Com us vaig dir, us posaré hui i els pròxims dies dos rondalles de Gata. Les rondalles són contes populars -recordeu les famoses Rondalles Valencianes del gran escriptor de Castalla Enric Valor- i aquestes dos les va contar DORA CASELLES PEDRO, que com tots sabeu és mestra, i van ser publicades al setmanari COMARCA.

La primera era publicada divendres 25 de març de 1988:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 1ª PART )

Això diu que era una vegada un rabosot i una caulladeta que vivien a la caseta de l’avi Paleres. La caulladeta era molt treballadora i volia recollir menjar per a poser passar l’hivern sense patir fam. Va comprar tres gerretes de mel i les va amagar al celler. També havia sembrat blat al bancalet de dalt, per a poder fer-se pa, a l’arribar l’hivern.

Quan es va fer l’hora de segar el blat li va demanar al rabosot que l’ajudara, però ell sempre tenia faenes per a fer i no feia res. Mentre la caulladeta anava sembrant el blat, el rabosot va trobar les gerretes de mel i va començar a menjar-se-les.

A migdia, quan la caulladeta va aplegar, tota suada, el rabosot li va dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut? -li preguntà la caulladeta.

- Comensilda -li va contestar ell, ja que s’havia menjat la primera gerreta.

A l’endemà li va tornar a dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut?.

- Mitjansilda -s’havia menjat la segona gerreta.

- A l’endespusdemà, el rabosot li diu el mateix i la caulladeta tornà a preguntar:

- Qui ha vingut?.

- Finalsinda -li contestà ell, que ja s’havia menjat les tres gerretes.

Quan a la nit, la caulladeta, va anar a traure l’oli per a fer el sopar, va veure que hi havia una gerreta més cap a fora i al mirar-la es va donar compte que no hi havia mel. Tota encesa va eixir cridant i va despatxar al rabosot, sense fer-li el sopar. El rabosot, tot enfadat, va dir que se’ n aniria a la muntanya.

- Cridaré a tots els rabosots, tornarem, et matarem i ens menjarem tot el blat. I arrancant a córrer va desaparéixer. La caulladeta es va quedar plorant a la porta.

Va passar per allí un gos llop i al veure-la, li va preguntar perquè plorava:

- Perquè el rabosot s’ha anat a la muntanya i diu que tornarà a matar-me i a menjar-se el blat.

- No plores més i fes el que vaig a dir-te -li contestà el gos.

El gos li va dir que el colgara tot de terra i li deixara fora un ull i quan arribara el rabosot li’l portara allí...

(Continuarà demà la segona i última part).

13/02/2011 22:45 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI HEM TORNAT A SENTIR TOCAR PER UN ALBADET

El costum tan sovint conegut fins als anys 40 del segle XX, de sentir tocar a "albadet", perquè havia mort una criatura, malauradament l’hem sentit aquesta vesprada nit, a les portes de la festa dels Reis. Nit amarga per a la colònia ecuatoriana que conviu entre nosaltres i més pensant que era una xiqueta que no ha pogut viure els Reis 2011. Jénnifer, que així era el seu nom, no ha superat l’enfermetat que patia i als 5 anys camí dels 6, ha mort. 

Mentre s’estava donant el pèsame per la mort de Miguel "de Marti" s’han pogut escoltar les campanes més menudes com tocaven el ja quasi oblidat "cel, cel". Moltes persones pensaven que revoltaven amb la campaneta menuda, però el què tocava era a un albadet. 

L'acomiadament de Jennifer també a tornat a recodar els temps antics de Gata, pel costum d'aquell país i aquelles regions sudamericanes. La família i els amics han fet una comitiva amb ciris, donat que ja era de nit quasi, i han acompanyat a Jennifer al cementiri. 

Aquest ha estat el segon soterrament de l’any, de les festes i del dia de hui dimarts. 

04/01/2011 21:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

EL COSTUM DE HUI: Segón dia de Nadal, Sant Esteve.

20101226161322-copia-de-dsc08733.jpg

Abans el segon dia de nadal es celebrava més. Enguany pareix que es festeja més, però és perquè cau en diumenge al calendari. Sant Esteve era el dia en el qual anaven a dinar a casa de l’altre de la parella, si el dia de Nadal havien anat a ca l’altre.

També les estrenes hi havia el costum d’allargar-se i si hom no s’havia pogut anar el dia Nadal encara hui es podia.

Astronòmicament, el segon dia de Nadal per ser Sant Esteve es nomenat com a una fita del dia: Si Santa Llúcia és un pas de pardal, ja em dit a l’article anterior que hui és un pas de llebre. El dia comença poquiu a poquiu a allargar-se.

26/12/2010 16:13 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS NADAL: Estrenes, Bons desitjos, Putxero, Tronc,...

20101225103803-copia-de-dsc08733.jpg

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat.

I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem poble de Judea a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem del dia de hui dels nostres avantpassats. Us pose ací el meu article que al blog d’Alicantevivo (www.alicantevivo.org) es va publicar el dia 26 de desembre de 2007:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.
També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual que es cantava a Gata és el següent:
"Al peu de la muntanya / mo n´hem d´anar, / a la bona catxupanda / i al bon bacallar".
Altra cançó que transcriu l´amic Monjo: La nit de maitines / la nit de Nadal, / passava un xiquet / per baix d´un portal; / sa mare li deia: / -Fill meu, a mamar. / -No, senyora mare, / que he de cantar / una cançoneta /
de molta primor, / que els àngels / canten al nostre Senyor.
 
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.
Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Després de dinar, començava el ritual:
"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".
La frase premonitòria donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat.
Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Guarde´m aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".
 
I també entra dins dels costums nadalencs el putxero que la mare gran, l’’avia feia per a tots els de casa, que es juntaven com ara, però ara, moltes vegades, sense putxero. I el tronc de Nadal, un dolç en forma de tronc, que posaven junt a la ximeneia encesa. Era un altre dels costums.
 
Ara els xiquets es lleven i tenen els regals que els ha portat el Pare Noel i es posen a jugar.
Està despersonalitzant-se aquell caliu del Nadal?
¡¡BON NADAL A TOTS!! des del blog del CRONISTA DE GATA us desitja MIGUEL VIVES SIGNES i família.

 

25/12/2010 10:38 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

HUI ÉS LA VESPRA...DEL NADAL: Missa del Gall, Nadales, Sant Nicolau (Pare Noel),...

20101224104257-copia-de-dsc08733.jpg

Li diuen en castellà "El día de Nochebuena". En valencià seria "la Nit de Nadal". 24 de desembre. Al blog li dic: "Hui és la vespra...del Nadal". Un gran amic expert en aquestes coses del valencià em va corregir: "es diu Bon Nadal, perquè sols hi ha un 25 no molts". I així és.

Però penseu què és el que es fa aquesta nit:

- A GATA es fa la MISSA DEL GALL. Serà aquesta mitjanit. En moltes poblacions la nit del 24 de desembre hi ha el costum d’anar a celebrar una missa a mitja nit, l’anomenada "Missa del Gall", també en ermites i santuaris allunyats on es canten cançons nadalenques. Alguns diuen que aquest nom prové del fet que antigament a les esglésies s’alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús".

- Cantar NADALES. També a Gata ho fem, com no. Els "villancicos" que es diu en castellà són les Nadales en valencià. I recorde quan al Festival Júnior de Nadal, Cap d’Any i Reis, les Nadales acaparaven les actuacions. A l’església hui i demà, a totes les misses, es cantaran les típiques i tradicionals Nadales.

- "El CANT DE LA SIBIL·LA", Sabeu el què és?. Us ho conte: "A Mallorca es celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, el que al Principat es coneix amb el nom de Missa del Gall. Un dels moments més emotius d’aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d’origen medieval que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final".

- "ELS FOCS DE NADAL": I què és això: "Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, així com també durant la nit de cap d’any i la vigília de Reis, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja siga en forma de fogueres o bé de torxes fetes amb tot tipus d’herbes".

-SANT NICOLAU, SANTA CLAUS, EL PARE NOEL,: L’he posat al final ja aposta. Es celebra el PARE NOËL aquesta nit. S’ha generalitzat ja tant. Moltes cases tenen aquesta figura pujant pels balcons. És un costum no massa d’acord en la tradició que estaven contant abans. Era més dels països del nord, no mediterranis.

Però qui era aquest senyor en la història?

A l’orient se li coneix com Sant Nicolau de Mira, altres li dien sant Nicolau de Bari. Els xiquets el veneren des de l’època en que vixqué, pues ajudava als més necessitats, i obsequiava regals i dolços.

Un pastor protestant, Clement C. Moore el 23 de desembre de 1823 va escriure "Un relat sobre la visita de Sant Nicolau" inspirat en la llegenda holandesa sobre el personatge. Més tard van vindre els altres elements: Entrar per la ximeneia, dir els monosílabs tan famosos "Jo, jo, jo!!", portar els trineus amb rens. La vestimenta i demés.

Sabeu qui va publicitar el traje més vistós, botes i cinturó negre: la Coca-Cola.

Sabeu com es dien als rens: Dasher, Dancer, Prancer, Comet, Cupid, Donner, Blitzen, Vixen i el que era és el més famós i que aparegué l’últim RODOLFO el del nas roig.

I així aquesta nit apareguerà, com ja ho feia ahir -jo el vaig veure amb una bicicleta pel carrer Signes- i despús-ahir pels carrer de Gata un personatge al que anomenen PARE NOEL i demà molts xiquets avançaran els joguets als Reis...

però GATA té prou identitat amb els REIS. Per tant, cal reinvidicar més aquestes tres figures i els seus regals...i no tant la resta. Esteu o no d’acord?. Jo així ho crec, sempre pensant que els regals d’aquesta nit són producte del consumisme i ara amb la crisi no estem per a tirar coets.

FONTS:

www.festes.org i www.navidadlatina.com.

 

 

 

 

24/12/2010 10:43 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

ÚLTIMA ESTAMPA DE L´ESCALDÀ: La última torrada

20100919210243-carlos13.jpg

Conclou hui diumenge la sèrie de estampes de l´escaldà, que he estat publicant al blog durant alguns dies d´aquest mes de setembre. L´estampa mostra la serenitat i descans de l´escaldador, agatxat, controlant la última torrada de productes per a l´esmorzar. És el final de l´escaldó. I fins a un altre dia...Té una llanda amb albergines torrades. En mans porta les tisores. Al costat del fornet la forca, les brases i la cendra anuncien que la tasca toca al seu final.

 

19/09/2010 21:04 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Preparant l´esmorzar

20100919094833-carlos12.jpg

Està ja acabant la sèrie de l´escaldà, de les estampes que aquest mes de setembre he volgut mostrar als usuaris del blog, com quasi un record d´aquest costum agrícola, que es ressisteix a desaparéixer. Seguint l´estampa d´ahir, després de preparar el menjar de l´escaldà al foc, a la caldera, les dones i homes també toca fer-ho sobre el canyís, preparant el que serà un esmorzar suculent.

18/09/2010 22:07 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: el menjar de l´escaldà

20100917223504-carlos11.jpg

Les tomaques i les cebes són les protagonistes gastronòmiques ara, per tal de conformar el popular menjar de l´escaldà, l´esmorzar quasi sempre. Amb aquesats dos ingredients, oli, pebrera i albergina podem fer un espencat o tabollat excel·lent. Un menjar tradicional que podem gaudir els assistents a l´escaldó.  

17/09/2010 22:35 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Traure canyís

20100916232503-carlos10.jpg

Els renderos moderns, com abans ho feien els avantapssats nostres, treuen canyís. En aquest cas l´ama de la casa de camp, Puri, i l´escriptor i professor Jesús Moncho, que fa dos anys per l´estiu, va assistir a aquest escaldó a la Seranda. Podem observar com mantenen els dos el canyís nivellat, per tal de no caure els raïms ja escaldats.

 

16/09/2010 23:25 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Tot el raïm escampat al canyís

20100915083728-carlos9.jpg

Les estampes de l´escaldà continuen durant el mes de setembre. Hui estem a meitat. Aquesta fotografia ens mostra tot el canyís ja ple de raïm a punt per a ser tret cap al sequer, una vegada les dones i els renders (així es deia a la gent que anava a ajudar el treball dels escaldons de pansa, descorfar l´ametla i altres tasques agrícoles a la caseta de camp). Podeu veure el color que agafa el raïm, una vegada passat per la caldera. 

15/09/2010 08:37 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: La caça dins la caldera

20100914231910-carlos8.jpg

Seguint amb la sèrie de les estampes de l´escaldà, vegem ara com l´escaldador ha posat tota la caça dins de la caldera i espera uns segons abans de traure-la. El raïm en eixe moment s´ha impregnat del lleixiu, de l´aigua bullint i de la sosa càustica, i passa a ser de raïm a pansa.

14/09/2010 23:19 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Omplint d´aigua la caldera

20100913153540-carlos7.jpg

L´estampa de hui també està al voltant de la caldera. L´escaldador i sa mare mirent fixament la caldera, que no sobrepasse el nivell. Però el poal està preparat per anar omplint la caldera d´aigua. És una altra tasca a fer abans de passar ja a l´acció. 

13/09/2010 15:35 cronistadegata #. COSTUMS Hay 1 comentario.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: bull o no bull la caldera?

20100912171405-carlos6.jpg

L´estampa de hui té com a protagonista l´escaldador. Ell és el que té que dir si bull o no la caldera, si li té que posar més foc el llenyater o no. A la imatge, es pot veure com Carlos, l´escaldador, espera que bullga la caldera. Els cabassos de l´escaldó del dia esperen un al costat de l´altre. La pila de canyissos, a l´esquerra, també.

12/09/2010 17:14 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Dos escaldons al sequer

20100911181010-carlos5.jpg

L´estampa de hui no té perdua, donat que hi ha molts elements on fixar-nos. Al sequer es poden veure els dos escaldons. Més avall la quasi pansa de dos o tres dies. Més prop de la caseta l´escaldó que estava fent-se en el moment de fer la fotografia. També es pot veure molt bé "La Seranda", precisament per on estan posats els pinatells. La Seranda és el nom d´aquest lloc que conserva encara la tradició de l´escaldà. Podem veure també el carro, els cabassos cul per amunt del raïm ja escaldat, per a què es sequen. La caseta i el gran garrofer. Al fons, l´imponent Montgó.

11/09/2010 18:10 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: pilons i llenya

20100910083844-carlos4.jpg

Dos elements molt importants en el procés de l´escaldà són la llenya i els pilons. Aquests últims ja no s´en veuen, perquè la gent que no escalda els ha utilitzat per a altres fins. Ací en podem veure un muntó, al costat de la llenya que serà cremada per a botar foc a la caldera. Junt a la pila de canyissos Angelita, la mare de Carlos, espera el moment d´escampar el raïm.

10/09/2010 08:39 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: L´escaldó preparat

20100909154914-carlos3.jpg

L´estampa de hui és autèntica, com abans. En primer terme podem veure els cabassos de llata, com toca ser. Tots preparats per a fer un escaldó. L´escaldador, en aquest cas Carlos, està preparant la caldera. Al fons, un bancal de ceps.

09/09/2010 15:49 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: De raïm a pansa

20100908161853-carlos2.jpg

La conversió de raïm a pansa la podem notar pel canvi de color que fa el fruit. A aquesta fotografia, feta com deia ahir a la caseta de Carlos de Paleres, en un reportatge de 2008, es nota perfectament tots els canyissos escampats al sequer del dia d´abans o de dos dies màxim. També es poden veure perfectament els pilons, normalment cinc, que té cada canyís.

08/09/2010 16:19 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: desempilant la pansa

20100907201740-carlos1.jpg

Inicie ací i hui una nova sèrie de fotografies preses a la caseta de Carlos "el Sastre" (de Paleres) fa dos anys. "La Seranda" va fer una escaldà on va participar molta gent, D´aquell matí també puc anar posant estampes de l´escaldà...completant tota aquesta sèrie de setembre.  

La fotografia de hui ens mostra com es desempila la pansa, matí darrere matí, o després d´un temporal. Els canyissos, com també es pot veure, estaven a les serandes, i poc a poc, els renderos anaven desplegant-los per tot el sequer. Al fons, podem veure el riurau i una de les veles que es podien utilitzar per a tapar els canyissos o qualsevol material del camp.

07/09/2010 20:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: ventar la pansa

20100906172257-copia-2-de-fotos2.jpg

Una vegada el raïm convertit en pansa, el llaurador passava a ventar des del cabàs on es recollia la pansa a l´estora, la mateixa pansa. Es posava on el vent li fora favorable i el mateix s´emportava les pallorfetes del canyís que puguera tindre el cabàs. Un treball pacient i tranquil, que calia fer amb molta cura i saviesa.

06/09/2010 17:23 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: tota la família participant

20100905174540-copia-de-fotos3.jpg

Continuant la sèrie d´estampes relacionades amb l´escaldà, la de hui diumenge és típica: tota la família participava en el procés d´el·laboració de l´escaldà. A la fotografia vegem molts, quasi tots, dels elements necessaris d´aquesta tasca agrícola. En primer lloc, cabassos plens de raïm. Mig agatxat el llenyater tirant llenya dins del fornet. La caldera també es veu i més a dins la caça i la caceta. L´escaldador es dirigix a agafar un cabàs. Cap a la dreta de la imatge vegem la pila de canyisso, dos dones, una xica i un xic, escampant al canyís el raïm ja escaldat. Observeu com la dona més major porta guants.

05/09/2010 17:46 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Canyissos al sequer

20100904092938-sequer.jpg

Utilitze una fotografia en blanc i negre, per tal de mostrar com estava el sequer, una vegada posats ja alguns canyissos, els quals anaven a formar part de tot l´escaldó. Es poden observar els que ací s´anomenaven pinatells, a altres pobles bous. 

Des de demà utilitzaren noves estampes, d´unes altres escaldades...i nous moments, a la fi d´anar posant més fotografies de l´escaldà.

04/09/2010 09:29 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: traure canyís

20100903164917-canyis44.jpg

Proseguim amb aquesta sèrie,ja que tenim més fotografies que il·lustren un "art", un costum agrícola, que està en vies de desaparició. Per a què estiga a la retina, es bo anar repassant els moments més importants. Hui tractem l´estampa de traure el canyís. Una vegada l´escaldador aboca el raÏm, s´escampa sobre el canyís i està tot ple, és la hora de eixir cap al sequer, és la hora de traure canyís. Els homes feien aquesta tasca, agafant el canyís amb les dues mans, un davant i l´altre darrere. En arribar al lloc el depositaven sobre el sòl, però poc a poc.

03/09/2010 16:49 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: escampar al canyís

20100902184252-escalda3.jpg

Escampar els raïms que ha deixat l´escaldador sobre el canyís es també una part de l´escaldà. Normalment s´encarregat les dones d´aquest menester, si no les hi havia com en aquest cas de la fotografia, ho feien els homes. Al canyís estava preparat amb els pilons corresponents, quasi sempre cinc pilons, per tal de que després a les piles de canyissos no es tocaren uns als altres a l´hora d´empilar-se.

 

02/09/2010 18:43 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Abocar el raïm al canyís

20100901100250-copia-de-dsc08056.jpg

Una altra de les estampes típiques de l´escaldà és la que contemplem hui. L´escaldador -en aquest cas un veí de la localitat veïna de Jesús Pobre, fent una demostració al riurau gran del Senyoret fa dos setmanes- aboca el raïm ja escaldat i buida la caça damunt del canyís.

01/09/2010 10:03 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: Escaldar el raïm amb la caça

20100831175012-porra1.jpg

L´estampa de hui és el moment més important per a l´escaldador i d´això i de la climatologia desl dies succesius depen tot. Amb la caça (recipient metàlic en forma de caldera amb un mànec) tota plena de raïm l´escaldador mulla, entrar i eixir, tot dins la caldera.

A la fotografia es pot veure al Ti Toni Porra fent aquesta acció. Vegeu com l´envolta el fum de la caldera que està bullint.

31/08/2010 17:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: sosa, raqueta i bromera

20100830175402-copia-de-tirantlasosa.jpg

Tres elements més a la sèrie d´estampes de l´escaldà que estic oferint-los al blog del Cronista de Gata, la d´Alacant. En aquest cas es tracta de tirar la sosa a la caldera, per tal de que comence el procés de bullir. La raqueta és l´instrument que recollirà la bromera que va surant dalt al mig de la caldera. A la fotografia, vegem a aquest llaurador gater fent aquest treball.

30/08/2010 17:54 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ESTAMPES DE L´ESCALDÀ: El fogater o llenyater

20100829182125-fogater.jpg

Per a començar el procés de l´escaldà, al qal estic dedicant-li algunes jornades amb fotografies antigues i no tant velles, és necessari que estiga una figura important i de les primeres, el fogater o el llenyater. Sempre era i és home, molts poquetes vegades era dona. Es preparava, com si fos un rictual, la llenya adequada al costat de la boca d´entrada del fornet d´escaldar. Acompanyant-li sempre la forca procedia a tirar llenya, fins que la caldera d´aigua i altres condiments estiguera bullint.

A la fotografia, Pepe Sariero a la caseta de Toni Porra, fent de fogater. A l´angle superior esquerre es pot veure -com una finestreta- ja encés el mateix fornet.

29/08/2010 18:22 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

DES DE DEMÀ DISSABTE NOVA SÈRIE ESTIUENCA: ESTAMPES DE L´ESCALDÀ

20100827161234-escaldarblog1.jpg

Un costum agrícola que està en perill d´extinció és L´ESCALDÀ. Al blog del CRONISTA DE GATA no vull deixar passar l´oportunitat d´oferir a tots vostés, visitants i usuaris del blog, algunes instantànies pròpies de l´el·laboració del raïm en pansa...

L´escaldà, dia a dia, tindrà una estampa durante una bona temporada ara que és el temps de la calitja i fa 30 anys estaven encara els sequers plens de pansa i ara, malauradament, sols es conserva a les fotografies i a les retines de les persones adultes i més majors, però no de les més joves.

En la primera fotografia de la sèrie, la que serveix d´anunci, porte al blog un moment de l´escaldà...fa uns quants anys a la caseta del Ti Toni Porra. Encara estava ajudant la dona, que hui ja no està entre nosaltres. Dedicat a ella i a totes les dones escampadores de raïm que han existit al llarg dels temps.

27/08/2010 16:12 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM RELIGIÓS: ALTAR MAJOR AMB LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

20100816155946-copia-de-dsc07957.jpg

Ahir matí recollia la imatge fotogràfica per al blog de l´altar major de la parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Les alfàbegues no eren  molt, molt grans, però donaven molt de colorit, junt amb la imatge de la Mare de Déu dormida. I com sempre la lluna als seus peus i ella amb el mantell blau.

16/08/2010 16:00 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM RELIGIÓS: HUI DIA 15, FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

20100815101921-dsc00871.jpg

Gata també conserva el costum de "posar les alfàbegues". La imatge de la Mare de Déu d´Agost presideix des d´ahir matí l´altar major rodejada d´aquestes plantes aromàtiques. La antiga i tradicional festa de la Mare de Déu d´Agost segueix conservant-se a Gata. L´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel s´ompli d´aroma procedent de les "ocinum basilicum" (albahacas, en castellà), que al poble es coneixen com "les alfàbegues de la Mare de Déu".
Les dones gateres que guarden en les seues cases aquests tresors naturals adornen, junt a les dones que any rerre any preparen i vestixen a la Verge, l´altar major i altars adjacents.
Varies voluntàries cuiden durant tot l´any als patis de les seues cases aquestes plantes tan delicades. Dia a dia, les esguiten amb aigua i la planta va creixent. Van tallant-se els ulls, de manera que van adquirint la forma abombada i redona com les coneguem, algunes de gran diàmetre.
Poca aigua, però tots els dies. Aquest pareix ser el secret d´aquestes plantes. La imatge de la Verge dormida, que durant tot l´any està a la part inferior de l´altar de la Puríssima, és colocada per ahir i hui a l´altar major i es rodeja de les alfàbegues, buscant sempre les més grans, més cuidades i més vistoses. L´aroma inconfundible que deixen aquestes alfàbegues, inclús amb tan sols tocar-les, es deixa sentir per tot el temple i a totes les misses (la vespertina d´ahir, la de matí, la solemne de migdia i la vespertina de hui, festivitat de la Verge.

Botànics parlen de les alfàbegues

Faig un recull d´un fragment de "Botànica estimada: Alfàbega (‘Ocimum basilicum L.’)" del desaparegut Joan Pellicer i Bataller (1947-2007, fou un erudit valencià, pioner en el camp de l'etnobotànica a València) on anomena GATA.

"Però allò més singular d’aquesta aromàtica herba és el seu vincle amb el culte de la Mare de Déu Gitada o de l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.
En algunes de les poblacions valencianes on encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat, que corre a mans de les festeres o majoralesses de la Mare de Déu, i constitueix tot un ritus i un secret d’aquestes dones o famílies, que rivalitzen noblement; i a fastuoses processons amb les fadrines bellament i barrocament abillades, en les quals és costum traure les alfàbegues més monumentals al carrer i a ornar amb elles l’església i ofrenar-les a la Verge."

 

 

15/08/2010 10:20 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

COSTUM RELIGIÓS-MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA

20100814180852-dsc00867.jpg

Demà diumenge 15 d´agost es celebra la festa de la Mare de Déu, també coneguda a Gata com “de les alfàbegues”. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven han superat els 80 anys o ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L´estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa dos anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 94 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïm la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

Publique al meu blog, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el 13 d´agost de 2008.

Fotografia presa a l´altar major de l´església de Gata, el 15 d´agost de 2007.

 

14/08/2010 18:09 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

GRAN SOLEMNITAT DEL DIA DEL CORPUS

20100607214750-copia-de-dsc07255.jpg

Ahir diumenge, 6 de juny, es va commemorar la festivitat del Corpus. A la processó assistí molta gent i pels carrers de l´itinerari habitual va anar acompanyat al rector i la Sagrada Forma, baix del palis. Els cinc altars (Carrer Teulada, Carrer La LLuna, Cantó Carrer Signes-Carrer Teulada, Carrer La Bassa i Carrer Bisserot) van estar profusament adornats.

Les xiquetes comulgants llançaven pètals de flors cada vegada que la Custòdia s´apropava a l´altar i s´alçava la mateixa, cantant himnes eucarístics. Els vora cinquanta xiquetes i xiquets que han pres la Primera Comunió anaven pel centre de la processó. Acompanyaven també mares i pares.

Finalment, la decoració de la murta, mata, flors, baladre i demés vegetació, va ser un al·licient més per a lluir la processó.

Fotografia feta per Verónica Vives. El rector baix palis arriba al primer altar, al carrer Teulada.

 

07/06/2010 21:50 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA ( i II )

20100411111855-combregar1.jpg

Avui diumenge 11 d´abril, Vuitena de la Pasqua es recorda a Gata un antic costum religiós: el COMBREGAR DELS MALALTS. Encara es conserva aquesta tradició al poble de CASTELL DE CASTELLS, que aquest matí a les 10 començava el recorregut pels carrers d´aquell poble de l´interior de la Marina Altai tot seguit es feia la processó de l´Eucaristia. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a les dues fotografies que acompanye a l´escrit. La primera es pot veure de prop la comitiva, amb els portadors del palis i el senyor rector (Un dels germans Castelló Quilis) portant el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. La segona s´aprecia més el conjunt, amb el senyor vicari, l´altre germà Castelló Quilis i els dos escolanets. Les dues fotografies estan preses a l´antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d´Espanya. Es pot apreciar al fons la fàbrica del Molí.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l´eixir al carrer. 

 

11/04/2010 11:18 cronistadegata #. COSTUMS No hay comentarios. Comentar.

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris