Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

ARTICLES DESTACATS

ARTICLES DESTACATS: COSTUM RELIGIÓS MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA (Publicat el 14-8-2010)

ARTICLES DESTACATS: COSTUM RELIGIÓS MUSICAL: EL CANT DE LA PALOMA, PEÇA MUSICAL ORIGINÀRIA DE GATA (Publicat el 14-8-2010)

La vespra de la festa de la Mare de Déu d’Agost de fa tres anys publicava aquest article. Contava als usuaris i asidus seguidors del blog l’origen de la peça musical que tenim originària de Gata i deia: 

"Demà diumenge 15 d´agost es celebra la festa de la Mare de Déu, també coneguda a Gata com “de les alfàbegues”. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, perquè els últims cantors locals que la cantaven han superat els 80 anys o ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina, una cançó originària de Gata, i que és més que centenària.

L'estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”, llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada, abans de la processó, hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa dos anys, en 2008, la senyora Tonica la Sariera, que als seus 92 anys -ara en té 94 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble, a la qual agraïm la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d´Agost, que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue, fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l´orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa, perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra, no fa la festa”, el Tio Vicent l´organiste, preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja foren homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor, anaven desgranant-se les estrofes, mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner, dins la Seccio I (Folklore musical religiós), amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina, original de Gata:

"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa".

"Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada."

"Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara, subid, lucero del día, subid, preciosa esmeralda."

"Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia."

Finalment, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem, la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata, en el lloc on es mereix.

Publique al meu blog, quasi en la seua totalitat, l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el 13 d´agost de 2008.

 Fotografia presa a l´altar major de l´església de Gata, el 15 d´agost de 2007."

FONT: Article publicat al blog el 14-8-2010.

 

ARTICLES DESTACATS: FESTES, BUSCANT UNA FOTO DISTINTA (Publicada el 7-8-2010)

ARTICLES DESTACATS: FESTES, BUSCANT UNA FOTO DISTINTA (Publicada el 7-8-2010)

Esta foto que teniu dalt és d'aquelles que un se les estima perquè ixen distintes, curioses, impressionen. Vols fer-les aixina i, al menys, ho pots conseguir. Per això el pose a la sèrie d'articles destacats. Ací la teniu, gaudiu d'ella i del text que vaig posar el dia de la festa dels fadrins de fa tres anys, 7 d'agost de 2010.

"Moltes vegada, les festes sempre són vistes des de la mateixa òptica. No ho fan així els fotògrafs artístics o els aficcionats a la fotografia que busquen alguna foto distinta.

"Buscant una foto distinta"...jo ahir vaig captar la imatge processonal del Crist esperant que tota la gent enfilara pel carrer "de Doloretes" com se si diu popularment al carrer Bisbe Servera. La unió entre el Crist i el campanar van formar aquesta imatge que hui és la protagonista i que podria mantenir una línia recta entre el patró i la torre. Sols és una foto més..."

FONT: Article publicat al blog el 7-8-2010.

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº115 (Publicat el 6 d'agost de 2010)

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº115 (Publicat el 6 d'agost de 2010)

Anem recordant alguns articles destacats, d'aquells que vaig publicar fa tres anys. El dia dela festa major, 6 d'agost de 2010, publicava una foto antiga relacionada amb el Crist i la festa. ací teniu el comentari que feia i la foto:

"La fotografia antiga del dia de la festa major de 2010 té que ser, necessariament, relacionada amb el patró el Santíssim Crist del Calvari. De les mateixes característiques que l´anterior fotografia, el grup de majorelesses, els joves vestits de soldats i els homes que portaven "les aixes" ( 1 ) està preparant-se, com es farà aquesta vesprada, per a portar al Crist a la seua ermita. La fotografia està presa dins de l´església.

( 1 ) La història de "les aixes" i la deixa del "bancal de les aixes" és una història que un altre dia us contaré."

FONT: Article publicat al blog el dia 6-8-2010.

ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...un 4 d'agost (Publicat el dia 5-8-2010)

ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...un 4 d'agost (Publicat el dia 5-8-2010)

He escollit aquest article perquè li tinc un carinyo especial a la fotografia, que va ser la primera de Gata i meua que es va publicar a LAS PROVINCIAS digital. Fa tres anys, a la sèrie dels començaments del blog, publicava el dia de la vespra del Crist aquesta notícia, que ara repetisc:

"Fa 20 anys i fa 10 anys les festes acaparaven les fulles dels diaris. Just fa 10 anys tal dia com el 4 d´agost s´iniciava a Internet el diari digital de LAS PROVINCIAS per a la primera notícia de Gata. Era l´estirament de corda".

4 D´AGOST DE 1990, fa 20 anys: Al diari INFORMACIÓN d´Alacant: "Las barracas han "resucitado" la Plaça Nova de Gata de Gorgos".

4 D´AGOST DE 2000, fa 10 anys: La fotonotícia de "Fiestas en Gata de Gorgos" de LA MARINA de LP posava la foto de "La quinta "Al Desgavell" de Gata". Un peu de foto per a la notícia de que "Mohamed Said, segundo en la I Volta a Peu al Real de Gandía". "El atleta de Denia Sport demostró su buen estado de forma".El diari digital de LP publicava la primera notícia de Gata i era a la secció de Verano. Els usuaris podien llegir el text i veure la foto des de les seues cases. En paper un gran reportatge "Entre cuerdas en Gata". Al subtítol: "Éxito en el "Estirament de corda".

Al peu de la fotografia que eixia a tot color i amb un bon moment: "Momentos de esta emocionante competición".

FONT: Article publicat al blog el 5-8-2010.

ARTICLES DESTACATS: Regines de festes (inici) (Publicat el 27-7-2010)

ARTICLES DESTACATS: Regines de festes (inici) (Publicat el 27-7-2010)

Ja estan més prop les festes patronals i recordem com "articles destacats" aquells nous articles de 2010. De tota la sèrie pose el primer dels articles que vaig fer. Servixca com una mostra. Era el 27 de juliol de fa tres anys:

"Encete ací una nova sèrie festera, com vaig dir ahir. El quadre d´honor de les regines majors i infantils  de les festes patronals de Gata...Al voltant d´aquests noms propis festers, recordaré els fets més importants dels anys, extrets del meu article del Programa de Festes 2010: "Festes abans, ahir, no fa massa, festes sempre (1931-2009)".

PRIMERA REGINA MAJOR DE FESTES DE GATA, 1970: SARA MAHIQUES MULET. El Festival d´elecció de la regina major i única, aquell any, es va fer per Sant Jaume i era a la Plaça 18 de Juliol (actual Plaça Nova). Cantaven artistes locals i de la comarca. Els mateixos quintos van triar a la seua regina.

A la fotografia es veu a la regina Sara Mahiques Mulet amb la banda de regina major. Abans encara no hi portaven corona.

SEGONA REGINA MAJOR DE FESTES, 1971: MARÍA TERESA SOLER MAS. El 17 de juliol es van presentar les candidates a regines, les quintes, al cinema d´estiu de la Paz, allà baix la carretera (actuals pissos blaus). El 24 de juliol, vespra de Sant Jaume es feia el festival d´elecció també a la Plaça 18 de juliol, sent la primera regina elegida democràticament pels assistents a l´acte, la qual cosa s´ha mantés fins hui. La novetat fou l´elecció també de dos dames d´honor dins de tota la cort d´honor de quintes. Encara era un festival amb cantants locals i comarcals.

TERCERA REGINA MAJOR, 1972: MARÍA ELISA SEGARRA ROSELLÓ.

El 22 de juliol es proclamaven les candidates i s´elegia a la Plaça 18 de Juliol la regina, dames i cort d´honor. La música la posaven cantants locals i comarcals, per última vegada.

---------------

PRIMERA REGINA INFANTIL, 1977: ROSA MARÍA GRIMALT CASELLES.

Eixe any, i per sorts com es fa fins hui, era elegida la primera regina infantil, a més de la coreresponent major.

SEGONA REGINA INFANTIL, 1978: ANTONIA GARCÍA GINESTAR.

Era un any important. El "Cronista de Gata", un servidor de vostés, i la quintà de la senyera feiem la festa dels quintos. Fa dos anys cel·lebraven els 50 anys amb un gran festot. Tornant a 1978, a nivell religiós es cel·lebraven els 25 anys de l´Adoració Nocturna d´homes i assistia l´arquebisbe Miguel Roca, que després moria en un accident de tràfic. Es feia la 114 Vigília d´Espigues i naixia la secció de dones de l´Adoració Nocturna. A nivell oficial municipal, s´inaugurava la reforma de la Casa Consistorial i el Poliesportiu. A més actuava al festival el cantant Lorenzo Santamaría i a nivell valencià actuaven Els Pavessos.

FONT: Publicació al blog, el dia 27-7-2010.

ARTICLES DESTACATS: POESIES A LA FONT DE LA BÓTA, A CASTELL DE CASTELLS i PER QUÈ NO UNA NIT POÈTICA AL SANTÍSSIM CRIST (Publicats els dies 25 i 26 - juliol - 2010)

ARTICLES DESTACATS: POESIES A LA FONT DE LA BÓTA, A CASTELL DE CASTELLS i PER QUÈ NO UNA NIT POÈTICA AL SANTÍSSIM CRIST (Publicats els dies 25 i 26 - juliol - 2010)

I la segona pregunta, segon article, ja és una realitat. L'any 2010, aquell dia vespra de Sant Jaume vaig anar a recitar a Castell de Castells i més en concret a la vetlada de la Font de la Bóta, invitat pel regidor de Cultura Joan Francesc Verdú. Al dia següent plantejava una qüestió que es va fer realitat dos anys després, per què no es podia fer un recital de poesia al Crist i hui és realitat. D'ací vint dies serà el segon recital poètic al Crist.

Ací teniu els dos textos:

"Anit, 24 de juliol de 2010, vaig ser el poeta i recitador invitat a la "Nit Poètica" de la Font de la Bóta, al pobla de Castell de Castells, a l´interior de la Marina Alta. Per mig del seu regidor, Joan Francesc Verdú Verdú, vaig portar un trocet de la meua veu a aquell lloc tan encisador.

Primer van recitar els invitats d´altres anys i l´amic teuladí Vicent Ramón Vallés. Després les persones que vulgueren. Per cert, dos xiquetes van tocar el cor dels presents amb dos senzilles però precioses poesies sobre la situació al Païssos Subdessarrollats i sobre la huela de la recitadora. Finalment, vaig recitar jo quatre cosetes.

Una era interpretada "Moro de la Morería..."; altra era sobre dos miracles de Sant Vicent a Teulada, que ja faig composar per a la Nit Poètica de la Font Santa de Teulada aquest mateix estiu; altra es deia: "Castell entre Castells" i l´altra era dedicada a la Font de la Bóta i als castellans (que així es diuen els habitants de Castell de Castells.

A l´acabar la meua interpretació i recitació, l´alcadessa María Rosa Pérez Gadea, en va lliurar un record de la meua estança com a poeta invitat a l´acte. Era una rajola en la qual estava dibuixada una figura de l´art rupestre del Pla de Petracos, que ells tenen l´orgull i la gran satisfacció de tindre al seu terme i ser damunt Patrimoni de la Humanitat.

A l´alcaldessa, al regidor de Cultura i a tots els castellans, gràcies...

En definitiva, va ser una nit molt deliciosa, per als amants de la cultura i per escoltar poemes."

SEGON TEXT:

"Tenim precedents per tota la comarca i és una idea que llance i he comentat ja amb alguns membres de la confraria, comissió o com vulgau dir-li del Santíssim Crist. No el ha paregut descabellada. 

S´acosta el 250 aniversari de l´edificació de l´ermita i de la devoció al patró. Serà l´any que ve l´altre, 2012. Hi ha que anar calfant motors, com es sol dir. Abans, bé a finals de l´estiu aquest, o l´any que ve a la primavera o estiu podria fer-se.

Jo he participat recentment, com a Cronista de Gata, poeta i recitador, a la Nit Poètica de la Font de la Bóta al poble de Castell de Castells. També participe a la Nit poètica vicentina a la Font Santa i a la Nit poètica de la Font de l´Hortsa, aquestes dues a Teulada, el poble on treballe. Per això, ho dic amb certa experiència.

A la replaceta de davant del Calvari, als bancs que ja estan on es diu la santa missa a l´estiu i a la novena, que ara està fent-se precisament, allí és un lloc quasi perfecte per fer-se una nit poètica i oberta a tots a recitar poesies, poemes, frases i demés, dedicades al Crist.

Hi ha que pensar-ho, estudiar-ho. La idea està ahí..."

La foto que il·lustra el present article compost, la va fer la meua filla Vero Vives a Castell de Castells, que sempre m'acompanya en els periples literaris de la meua vida, a la qual li ho agraïsc i molt.


ARTICLES DESTACATS: UN MÚSIC GATER ESTRENA LA SEUA COMPOSICIÓ A SOGORB, DISSABTE 24 DE JULIOL: Pedro Vicente Caselles Mulet...(Article publicat el 18-07-2010)

ARTICLES DESTACATS: UN MÚSIC GATER ESTRENA LA SEUA COMPOSICIÓ A SOGORB, DISSABTE 24 DE JULIOL: Pedro Vicente Caselles Mulet...(Article publicat el 18-07-2010)

Aquell article del 18 de juliol de fa tres anys va ser molt important per al món cultural gater. El músic compositor Pedro Vicente Caselles Mulet, que a hores d’ara segueix a un gran nivell, estrenava a Sogorb la seua obra premiada l’any 2009.

Este és l’article que vaig publicar al blog:

"Una notícia importantíssima a nivell cultural serà la que esdevindrà el proper dissabte 24 de juliol a Sogorb, ciutat de Castelló. El músic gater i actualment director de la banda juvenil de Gata, PEDRO VICENTE CASELLES MULET, estrenarà la seua obra guanyadora al XXVI concurs de composició coral "Juan Bautista Comes" d´aquella ciutat. L´obra guanyadora 2009 fou "PUER NATUS EST NOBIS". 

L'estrena absoluta la farà Pedro Vicente a la catedral sogorbina, al concert de cloenda del XXVII Festival de Música Coral que està fent-se a Sogorb. Per als gaters que vulguen assistir l´acte començarà a les 21 hores.Cal recordar que fa un any, Pedro Vicente Caselles rebia el premi que li acreditava com a guanyador de la XXIII edició del concurs, a l´acte del XXVI Festival Coral de Sogorb.

El concurs consistia en presentar una obra per a cor mixte i «a capella», amb un text religiós amb llatí. Caselles recollia el premi de mans de l ´alcalde sogorbí, Rafael Calvo, mentre que el guanyador de l´edició de 2008, John White, se li entregava la partitura editada. Allí mateix s´estrenà l´obra de White, «Credo Trifarium». El mateix cerimonial que es farà ara amb l´estrena absoluta de l´obra de Caselles.   

L'obra premiada 2009 «Puer natus est nobis» estava basada en un text corresponent a l´«introito» (composició gregoriana pertanyent al propi de la Missa en la cel·lebració específica de cada dia litúrgic) de la tercera Missa del dia de Nadal del Cant Gregorià. La partitura de la composició del músic gater serà publicada per l'editorial de música Jaume Piles de València. L´obra està el·laborada a partir de la mateixa monòdia del cant gregorià i el que pretenia Caselles era recrear dos mons: el terrenal i el celestial amb els timbres de veu i inclús la lletra per acabar en una conformitat d´ambdues parts."

FONT: Publicació del blog (dia 18-07-2010).

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES, nº 91 (Publicada el 14 de juliol de 2010)

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES, nº 91 (Publicada el 14 de juliol de 2010)

També considere aquesta fotografia posar-la a la sèrie de "Articles destacats". Forma part de la història musical del poble i digna de conservar.El peu de la fotografia era el següent:

"Seguisc posant fotos del record de Gata i estic ja a la 91, que correspon a ahir dimarts 13. La de hui ens porta a 1963, fa més de quatre dècades. El xicon gater cantauret Antonio Andrada "Antoniet" fa una actuació acompanyat a la guitarra per el ja desaparegut Jaime "Cabellos", dit així pel seu ofici de perruquer. Aquells moments de cultura i música popular, del poble, ja han desaparegut. Ara es preferible portar i escoltar a gent de fora, quan a Gata podrïem seguir tenint i tenim gent bona cantant i fent música."

FONT: article del blog, 14-7-2010.

ARTICLES DESTACATS: SEGONA FESTA DELS SIGNES "CANYETES": ARA A GATA (Publicat el dia 14-7-2010)

ARTICLES DESTACATS: SEGONA FESTA DELS SIGNES "CANYETES": ARA A GATA (Publicat el dia 14-7-2010)

La sèrie de "Articles destacats" recull ara un que vaig publicar el 14 de juliol de fa tres anys. La primera festa dels Signes, de la rama Canyetes, va ser a Alzira, prop del paratge de la Murta. La segona, com diu al reportatge a Gata, a la caseta de Juanito "Sensio".

Ací teniu l'article que vaig publicar:

"Gata té una rama del cognom Signes que són tots "Canyetes". A la caseta de Juanito "de Sensio", un dels descendents dels Signes de principis del segle XX, es va el passat diumenge 11 de juliol, hores abans que la selecció espanyola aconseguira el Mundial de futbol, la segona gran festa Signes.

La primera va tindre lloc l´any passat just per la mateixa data a Alzira (la Ribera) amb tots els Signes que té aquella comarca valenciana. Des de primeres hores del dia es preparava tot per a estar a punt. Cap allà al migdia un autobús amb una trentena de familiars Signes de Guadassuar, Alzira, Alcúdia, Cullera i Carlet) arribava a Gata, per tal de cel·lebrar el segon reencontre, recordant alguns als avis, altres als bisbavis i inclus als més vells de les generacions Signes.

Unes 90 persones entre els vinguts de la Ribera i els gaters Signes "Canyetes" van compartir alegries, van recordar amb fotografies antigues les seues arrels, a la vora del llit sec del barranc Gorgos. I a la vista dels dos ponts, el de la carretera Nacional i el gegantesc de la via del tren.

Coques de la mida, amb mullador, aperitius i vinet del terreny i per a dinar un suculent arròs a banda, del mestre cuiner també de la família Juan Signes, més conegut com "Juan de Paleres". Els capells amb la llegenda "Jo sóc Canyetes" i els arbres genealògics van tornar a eixir. Al final es distribuïren regals: per als homes des de la Ribera van portar uns palos per fer senderisme que es podia llegir "Jo Signes". Juan "de Paleres" va regalar a les dones un ventall amb les fotografies del Santíssim Crist, l´ermita i l´església.
I així entre cançons, acudits, recitacions de poemes i records arribaren a les postres, el meló d´Alguer fou el protagonista per suportar la calitja que feia en ple juliol.
La distància i l´hora de la final de futbol manaven. A mitjan vesprada, després dels acomiadaments i ajornant el tercer reencontre per a l´estiu del 2011, partiren els de la Ribera cap a la coamrca valenciana i els gaters poc a poc cap a casa.
Recordaran sempre el reencontre els Signes "Canyetes" per com ho van passar de bé i per ser just el dia que Espanya aconseguí el Mundial de futbol.

HISTORIA DELS SIGNES "CANYETES"

L´emigració des de Gata (la Marina Alta) a Guadassuar (la Ribera) del veí Inocencio Signes Fornés, segón de 12 germans, va fer possible els dos reencontres un segle després. Les dos reunions oficials dels succesors de Batiste, l´emigrante
Inocencio, Jaume, María, Mateu, Onofre, Pepa, Pepe, Quico, Teresa, Toni i
Vicent, foren tot un èxit.
Si al primer dinar als peus de la serra de la Murta d´Alzira estigué un representant de la segona generació, Arturo Signes, a aquesta segona també va estar Teresa, així com familiars més directes dels altres germans Signes de la Ribera. Va tornar a ser molt emotiu reencontrar-se els de la tercera i quarta generació, cosins segons i tercers entre sí, tant de la comarca de la Ribera com de Gata, participant en aquesta entranyable festa de convivència, intercanviant anècdotes familiars a la Caseta de Juanito Sensio, com ho feren fa un any al Hort de Juan Signes.

La història d´Inocencio, fill de Jaime Signes Boronat (apodat «Canyetes») i Maria Fornés Pons, naix en 1882. El xiquet ve al món el 13 de gener d´aquell any i molt jove, a les primeries del segle XX, contacta amb un amic de milícies i marxa cap a Alzira a ajudar-li a una tenda de roba. S´en va de representant a Guadassuar i allí coneix a la que seria la seu muller, Julieta.
Son pare li ajuda a muntar una tenda del comerç que ell coneix a Guadassuar.
El matrimoni tingué deu fills i s´establí definitivament a Guadassuar, localitat pròxima a Alzira. Allí arrelà la família. Anaren a ajudar-li, Toni, un dels seus germans, i Jaume, un dels nebots, fill del seu germà també dit Jaume.
Precisament a Guadassuar naix una altra gatera, Ana Signes Ivars, ma mare,
filla de Jaume.

Des d´aleshores, el «Ti Sensio o Inocencio» impulsà el agermanament entre les
poblacions de la Ribera i Gata. Els intercanvis familiars són constants, però les dos últimes concentracions va unir a quatre generacions, procedents d´aquell emigrant gater d´inicis del segle XX.

(Dedicat a ma mare, que era d´aquesta família i estimava molt el seu poble de naixença, Guadassuar )

A la fotografia podeu veure'ls a tots els participants a la festa.

FONT: Publicació al meu blog, dia 14-7-2010.

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº85 (Publicat el 7 de juliol de 2010)

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº85 (Publicat el 7 de juliol de 2010)

S’han celebrat les festes de la Font del Riu i hui és Sant Joan. Divendres serà la discomòbil que s’ha quedat pendent per la pluja. Amb este ambient de festa al barri, es bó que recordem aquella fotografia que els va fer el fotògraf Pons al voltant de 1983-1985 als homes de la Font del Riu.

Us pose el text com deia aquell 7 de juliol de 2010, quan es va publicar aquesta fotografia antiga nº 85:  

"Ja anem com el temps, una fotografia cada dia. Fa sols dos setmanes que van acabar les festetes de La Font del Riu. La fotografia de PONS, mostra als primers festers que van encetar fer bous al carrer Lepanto. En color i no molt vella, enguany ha complit 30 anys la festa. La fotografia és d´inicis dels anys 80.

El veïnat del barri i Gata recorda aquestos homes com els precursors de la festa, que hui es fa al voltant de sant Joan. A la fotografia i tots recolzant-se a les barreres:

Sentat, Vicente Piera; agatxats: Miguel Serra, Manolo Roselló, Pepe Orellana, Miguel Pedrós i Miguel Andrada. Amb cadira, Pepe Simó; de peu: Sebastià Simó, Juan Bequio, Emilio Signes, Ángel Navalmoral, José Ramón Monfort, Antonio Simó, Bernardo Costa i Juan Alonso."

*Cal ressenyar que d’aquells "fundadors" de la festa, ja no estan entre nosaltres Miguel Andrada, Juan Bequio, Bernardo Costa i Juan Alonso. A ells i a la resta dels primers festers que van treballar per la Font del Riu va dedicat aquest article.*

ARTICLES DESTACATS: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CERVERA, A GATA I ORBA (Publicat els dies 18 i 19 - juny - 2010)

ARTICLES DESTACATS: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CERVERA, A GATA I ORBA (Publicat els dies 18 i 19 - juny - 2010)

En dues parts, publicava els dies 18 i 19 de juny de 2010 la presentació del llibre del Bisbe Cervera, publicat pel retor canari Julio Sánchez Rodríguez. La primera part era quan jo vaig tenir el plaer de presentar-lo i la segona, quan a Orba vaig estar a la presentació.

"La premsa parla del Bisbe i l´autor del llibre:

La premsa s´ha fet ressó en aquest dies de la presentació del llibre"Juan Bautista Cervera, de franciscano descalzo a obispo ilustrado",escrit pel rector canari Julio Sánchez Rodríguez, que ha estat a les presentacions. Dimecres es va presentar al saló d´actes de la Real Acadèmia Valenciana i va comptar amb la introducció del Padre Benjamín Agulló. Ahir dijous vaig tindre el gust de presentar el volum al saló de plens de Gata, lloc del seu naixement i bateig, i aquesta vesprada a les 20 hores es presentarà a Orba, on el Bisbe va passar la seua infantesa.

Dilluns, 14 de juny, el diari LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIANO, a la fulla 18 parlava de "JUAN BAUTISTA CERVERA, UN OBISPO DE GATA DE GORGOS" article escrit a la secció de "Fueron portada" per Rafael Brines.

Dimecres 16 de juny, a l´Agenda VLC del matexi diari s´anunciava l´event cultural a València.

Dijous 17 de juny, a la secció LA MARINA de LAS PROVINCIAS es publicava un article meu: "PRESENTAN LA BIOGRAFÍA DEL OBISPO CERVERA".

Demà dissabte els parlaré del discurset de presentació meu i de la presentació al veí poble d´Orba."

"Continuant aquests dies amb la notícia de la visita del sacerdot investigador canari Julio Sánchez Rórdríguez, per tal de presentar el seu llibre "Juan Bautista Cervera, de franciscano descalzo a obispo ilustrado".

Si ahir parlaven de la presentació a Gata, lloc on va nàixer el Bisbe, hui toca parlar de la presentació a Orba.

A la Casa de Cultura assistiren unes 40 persones que escoltaren molt gustosament al presentador historiador Francisco Caravaca Dasí i a l´autor Julio Sánchez. Estaven a la taula també el historiador local Víctor Aranda; el rector d´Orba Don Juan Ramón, el regidor de Cultura Jaume Pons i l´alcalde d´Orba, Francisco Villar.

Després de la presentació tan magistral que va fer Caravaca, Sánchez va parlar de com havia fet el llibre i ha ensalçat la figura de l´insigne personatge.

En definitiva en aquests últims dies, Gata i Orba han estat agermanades, amb el Bisbe Cervera com a motiu de fons."

A la composició fotogràfica, les fotografies que van servir d'il·lustració als dos articles.

FONTS: Articles publicats al blog els dies 18 i 19 de juny de 2010.


ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...UN 12 DE JUNY (Publicat al blog el 12-6-2010)

ARTICLES DESTACATS: GATA VA SER NOTÍCIA...UN 12 DE JUNY (Publicat al blog el 12-6-2010)

L’any 2005, fa ara vuit anys, es va produir a Gata una notícia especial i única. Jo la vaig recollir també al blog, a la sèrie "GATA VA SER NOTÍCIA..." un 12 de juny.El comentari era poc, la informació i la foto era molt clarificadora, aci la teniu:

"Sols té hui aquesta secció una notícia. Va eixir fa 5 anys al semanal PARAULA de València.12 DE JUNY DE 2005, fa 5 anys, diumenge:Es va publicar a la secció dels pobles de la diòcesis la notícia: "GATA DE GORGOS. Un Corpus muy especial".

La fotografia que és la que també ix ací era d´un moment inèdit, ja que mai s´havia donat. El palis arribant a la plaçoleta de l´ermita, el Crist fora del santuari, tot per commemorar l´Any Eucarístic."

FONT: Foto i text publicat al blog el dia 12-6-2010.

ARTICLES DESTACATS: Com es va fer...? la canalització del Barranquet (publicat els dies 9 i 10 de juny de 2010)

ARTICLES DESTACATS: Com es va fer...? la canalització del Barranquet (publicat els dies 9 i 10 de juny de 2010)

Un altre dels articles que va quedar molt bé, i pertanyent a la sèrie "Com es va fer...?" va ser el que explicava la canalitzció del Barranquet, des de la seua eixida a l’aire lliure fins el mateix llit del riu Gorgos. Us pose les sues parts en una, de l’article publicat entre els dies 9 i 10 de juny de 2010:

"Torna la sèrie de "Com es va fer...?. Hui i al llarg de dos dies podran veure com es va fer la canalització del Barranquet urbà, amb motiu de les obres del Centre Social Integrat i accesos. El Barranquet és una estructura molt curiosa dins de Gata, que caldria estudiar la seua història, traure fotografies de quan estava més a l´aire lliure a les "Roquetes" i moltes anècdotes més.

A la primera fotografia -en aquest cas no la tenim- es pot veure l´eixida d´abans del Barranquet. Les partes de les cases tenen la vegetació verge. La part posterior de les cases del carrer Duquessa d´Almodòvar es veuen, però està tapat el forat que comunicava amb l´eixida del Barranquet.Seguint amb la sèrie que ahir vam encetar, les obres de la canalització del Barranquet van ser importants.

Observeu aquesta fotografia de tot l´encofrat per a fer el cubícul per el qual es canalitzaria l´aigua que s´abocaria al riu Gorgos. Les planxes de ferro a les parets i la perspectiva que agafa la fotografia, des del mateix forat d´eixida del Barranquet. Es pot observar també que les cases no perden ni un moment el seu encant i formen junt a l´encofrat un vertader conjunt geomètric."

FONT: articles del blog, publicats els dies 9 i 10 de juny de 2010.

ARTICLES DESTACATS: DEL PARC DEL CALVARI AL NOU PONT, QUASI 40 ANYS: Història del jove barri de la Font del Riu (article publicat el 9 de juny de 2010)

ARTICLES DESTACATS: DEL PARC DEL CALVARI AL NOU PONT, QUASI 40 ANYS: Història del jove barri de la Font del Riu (article publicat el 9 de juny de 2010)

Com demà i fins diumenge seran les festetes del popular barri de la Font del Riu, pose hui com article destacat, el mateix que vaig publicar fa tres anys, aquell 9 de juny. Contava tota la curta història del barri, des de 1971 fins 2004. Pose textualment aquell article i la mateixa fotografia que vaig publicar d’una actuació taurina al carrer Lepanto:

"Comença hui uns articles referits al lloc on estiga la notícia. El dia 23 i fins el 27 comencen les festes en honor a Sant Joan que el meu barri, La Font del Riu, cel·lebra a Sant Joan  Baptiste.Aquest és un article exclusivament escrit sobre el barri.  

Set fites importants, al llarg de quasi 40 anys d´evolució, marquen el desenvolupament del jove barri de La Font del Riu nomenat com la partida on es troba ubicat.La història comença l´any 1971, quan el Ple de l´Ajuntament acorda batejar amb el nom de LEPANTO al carrer que eixint del carrer Teulada cantó amb carrer Calvari va a desembocar a l´Avenida del Caudillo, es a dir a la General, que com ja sabem, després passaria a nomenar-se Avinguda Marina Alta. El traçat del nou carrer obert va seguir l´eix de l´assagador existent, mantenint l´amplària del mateix. El nom de Lepanto se li va posar perquè des del Govern es recomana que, com a commemoració del IV centenari de la batalla de Lepanto (1571), si algun poble té algun carrer per nomenar que es faça en aquest nom.

En 1977 s´obri el carrer.

Comença la dècada dels 80 i entre 1981 i 1982 es celebren, per primera vegada a Gata, les festes d´una barriada del poble, en aquest cas de La Font del Riu. En 1982 s´asfalta el carrer. Aquest motiu és el que motiva als veïns del barri a fer bous, a fer festa i, en principi, sense cap advocació religiosa, encara que després el barri fa festes al solstici de juny, invocant al patró Sant Joan. 

En 1983 s´inaugura un parc infantil on hi havia estat el cementeri parroquial (1886-1932). Aquesta antiga construcció “donades les pèsimes condicions higièniques que es trobava i per la proximitat a la població, la seua reduïda extensió, el deplorable estat de conservació i el trobar-se ja completament replet de cadàvers, fins al punt que per fer noves inhumacions precisava la continua renovació de restes mortals”, es va transformar en un lloc d´oci, però l´entrebanc de les vies del tren i el record del que hi havia estat van fer que fins ara siga un lloc “mort“ i sense cap profit.

A la dècada dels 90 és la font de La Font del Riu la que pren protagonisme.  Es construeix una font que serveix de rotonda a l´eixida per la carretera des del carrer Lepanto. La font després va ser eliminada.

En 1994 es recuperen les voreres del riu i el govern municipal impulsa un bonic “parc”, que es coneix com a “Parc del Riu”, constituint-se en un bon pulmó verd del poble. S´inaugura aquest el 5 d´agost.

Finalment, en 2004 es fa l´obra més ambiciosa i costosa, el nou pont que uniria el vial de prolongació des del carrer Sant Josep, a les Alcolaies, fins el mateix carrer Lepanto. Una estructura excepcional que sobrevola 178 metres, gràcies a quatre arcs de 30 metres de llum cadascun.

"FONT: article del blog publicat el dia 9 de juny de 2010.

ARTICLES DESTACATS: EL DIRECTOR GENERAL DE JUVENTUT VISITA GATA, per veure on es farà el centre juvenil (Publicat el dia 7 de juny de 2010)

ARTICLES DESTACATS: EL DIRECTOR GENERAL DE JUVENTUT VISITA GATA, per veure on es farà el centre juvenil (Publicat el dia 7 de juny de 2010)

Pose com a article destacat este de juny de fa tres anys, perquè allò que estava en planol i sense començar a edificar-se com mostra la fotografia hui ja és una realitat consolidada. Ja és històrica esta fotografia. Este era l’article:

"El director general de Joventut Adrián Ballester i l’alcaldessa de Gata de Gorgos, Ana María Soler, s’han reunit aquest matí per a impulsar la nova dotació juvenil del municipi, una obra dotada amb un pressupost de 1.256.342  Euros que s’inscriu en el marc del Pla de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana amb la denominació de “Edifici Polivalent Juvenil”.

L’obra consisteix en la construcció d’un  edifici polifuncional per a albergar activitats juvenils, en un solar de titularitat municipal, situat en carrer Grup Escolar de Gata de Gorgos. S’estructura en quatre plantes  sobre rasant i una planta en soterrani.

La planta baixa es destinarà a recepció i dos zones diferenciades per a jocs infantils i adolescents. La resta de plantes es projecten com a aules polivalents obertes l’ús de la qual podrà ser canviant en el temps en funció de les necessitats i programes juvenils que l’ajuntament considere. 

Les aules podran destinar-se a tallers, zones de joc, sales d’exposició o de reunió, dins de la finalitat sociocultural.En totes les plantes de l’edifici es fixa un nucli de comunicació vertical que albergue les escales i els banys així com dos accessos des del carrer i una comunicació directa al soterrani des del carrer.

Cada sala polivalent disposarà d’espais  a l’aire lliure per mitjà de patis i terrasses.A la fotografia: el director de Joventud, el regidor de l´àrea i l´alcaldessa, mostrant un planol davant del solar on s´ubicarà l´Edifici Polivalent Juvenil, molt a prop de la zona escolar."

Font d´informació: Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.

Fotografia: Premsa, Ajuntament Gata.  

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) (nº 51-Publicat el 3-6-2010)

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) (nº 51-Publicat el 3-6-2010)

A vegades, intercale a la sèrie d'articles destacats, algunes fotografies antigues que en el seu moment m'impactaren, com aquesta, que vaig publicar el tercer dia del mes de juny de fa tres anys. Ací teniu el text complet d'aquell dia:

"Hui porte al blog, sobrepassades ja les 50 fotografies, una instantània que es molt pareguda a una altra que fa dies vaig posar també al blog.

ACCIDENT AL PONT DE LA N-332, ANY 1949

Si aquella fotografia era de l´accident d´un camió que anava cap a Gata, aquest accident és al mateig pont de la N-332, però en sentit contrari i era una camioneta. Es pot veure l´expectació creada al voltant del succés i el vehicle a punt de caure al riu. La persona que es recolza sobre la furgoneta està parlant amb el guàrdia civil i tota la gent mirant i escodrinyant."

ARTICLES DESTACATS: GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797) (publicat el 31 de maig de 2010)

ARTICLES DESTACATS: GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797) (publicat el 31 de maig de 2010)

- Ara ja podríem dir: "Gata fa 216 anys...." passats tres anys d’aquell article -

Ja vaig posar l’altre dia com article destacat la visita a Gata de Madoz (1850) i ara recorde aquell article que publicava l’últim dia de maig de fa tres anys, del mestre Cavanilles, que va fer l'any 1792. Pose textualment l’article i les "Observacions" sobre Gata:

"Si ahir portava al blog les impressions escrites sobre Gata de Madoz l´any 1850, hui observarem que ens diu ANTONIO JOSEF CAVANILLES, a les seues "Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia", anys abans. Si aquell parlava del terme però també de la seua població, de com era el poble, el pressupost del seu Ajuntament, aquest parla més de la geografia i descriu perfectament la indústria que tenia el poble, el margalló i la llata, tantes vegades reconeguda internacionalment com el "poble de l´artesania" i inclús "El Bazar de la Costa Blanca".

El llibre de Cavanilles està dividit en quatre volums i imprés a Madrid (Imprenta Real) l´any de 1792, fa ara 213 anys. El què deia de GATA ho trobem al llibre quart en el qual parla del "Sur o tierras meridionales del Reyno de Valencia". A la pàgina 216 podem llegir el capítol 122 que parla expresament de Gata i part del capítol 123 que parla del riu Gorgos.

Còpie textualment en castellà:
122.- Entre los términos de Llíber y Xàbea media el de Gata, que tiene dos horas de oriente á poniente, y algo ménos de norte á sur; es desigual y en gran parte montuoso, especialmente hácia levante, donde está el Mongó. Criase en lo inculto con abundancia el palmito, planta útil que benefician los moradores del pueblo. Secan como 2@ arrobas de ella, y las hojas reducidas á pleyta sirven para esportillos, espuertas y otros utensilios que venden por el reyno, ó extraen fuera. En esta fábrica se ocupan casi todos los vecinos, que actualmente llegan á 239, y con lo que ella rinde y la agricultura subsisten sin miseria. Los campos les producen 800 libras de seda, 300 arrobas de almendra mondada, 1200 de pasa, 600 de higos, 200 de aceyte, 8@ de algarrobas, 300 cahices de trigo, y otros granos, 60 entre maíz y legumbres, y 1500 cántaros de vino.

123. El rio de Xaló desde su origen hasta el término de Xábea va por entre montes y barrancos, que impiden se derrame aun en tiempo de lluvias; pero no bien llegado á las llanuras orientales inmediatas al Mediterráneo corre sin freno, y las inunda con sus furiosas avenidas..."

Font: LLibre de Cavanilles "Observaciones...", Gata.

Fotografia: Retrato de Antonio Josep Cavanilles, extret d´Internet:  http://infogeologia.files.wordpress.com/2010/04/cavanilles.jpg

ARTICLES DESTACATS: COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XX (El poble segons Madoz) (Publicat el 30-5-2010)

ARTICLES DESTACATS: COM ERA GATA A MITJAN SEGLE XX (El poble segons Madoz) (Publicat el 30-5-2010)

Seguint amb la sèrie d’articles destacats de principis del blog, també de la Història Local, destaque el publicat el dia 30 de maig de fa tres anys. Al peu de la lletra coneixem les investigacions de Pascual Madoz Ibáñez, al visitar Gata.

Aixina publicava textualment l’article:

"A la sèrie d'Història Local, porte hui al blog les investigacions de PASCUAL MADOZ IBÁÑEZ, al respecte de la veu GATA. La que s´ha dit és "l'obra més completa i sistemàtica de documentació i d'interpretació de la realitat espanyola del segle XX" parla del nostre poble al Tomo XIV, del seu "Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849.

Precisament il·lustra aquest article la portada del Diccionari, extreta d´Internet.Deixem que parle MADOZ. Diu coses molt interesants i les podem comparar amb les del segle XXI. Recorden que estem a l´any 1849: 

"GATA es troba a 18 hores a peu de la capital de la província, Alacant. Té 350 cases repartides en dos grups, GATA i GATETA. Separats ambdós per un barranquet que dona pas a un pont de cal i canto. Pis superior de l´Ajuntament, està  la panera del pòsit. Hi ha una presó en els baixos del palau del Senyor. Un hospital bastant capaç serveix d´alberg als pobres forasters transeunts. Escola de xiquets. Concurrixen 64. Està dotada amb 3.496 reals. Escola de xiquetes. Amb 30 d´assistència. Està dotada amb 2.800 reals. Les dotacions estan pagades amdues de la testamentària de la duquessa d´Almodóvar. El cementeri consisteix en un fossar unit a l´església, però col·locat a la part de fora del poble, a la qual s´entra per una porta que hi ha al costat del presbiteri. De desitjar fora que l´allunyaren un poc més del casc per a que no malaveja-se a la salut. Veïns, es surtixen de les aigües de la font nomanda de la Rana, que dista de la població 10 minuts. Té junt un llavador de roba cobert.

S´extén, a peu, poc menys de 2 hores de N. a S. i 2 cumplides de E. a O. La partida Planet es la més feraç del terme. A la part inculta creix amb abundància el margalló, planta útil que beneficien els moradors del poble. Hi ha 60 fanecades de horta que es reguen amb les aigües de la font de la Rana; 30 amb les que brollen per una excavación que van fer en altra font subterrània i alguns troços amb les de 7 nories que es troben esparcides per tot el terme. La correspondència es rep de Dénia per peató 3 vegades a la setmana. Producció: pansa de moscatell i planta, que són els més abundants, blat, ordi, avena, dacsa, oli, poc vi, garrofes, figues, seda, ametla, llegums, fruites i verdures. Ganao llanar i cabrí. Caça de conill, llebre, perdiu i codorniu. Indústria: l'agrícola, 3 molins fariners de vent i 4 d´oli. La principal i exclusiva, l´el·laboració de margalló en esportillos, esportes, esteres i altres utensilis.

Entraran a Gata anualment unes 15.000 arroves de palma seca, la qual val 60.000 reals, duplicant de valor després d´el·laborada. Comerç: Exportació d´articles de palma. Importació de farines, canyam, ferro. Mercat setmanal els divendres, es venen robes i comestibles. POBLACIÓ: 423 veïns, 1.645 ànimes. Capital: Producció: 943.800 reals. Impost: 34.659 amb 18 mrs. Contribució: 32.112. Pressupost municipal: 6.450 reals, del qual es paguen 1.500 al secretari de l´ajuntament i es cobrix amb el producte d´alguns propis i arbitris, repartint el dèficit entre els veïns.

GATA pertany al domini del marqués de Cerdeñola. El senyor cobrava una sisena part dels fruits, menys de les garrofes que es pagava a discreció dels collidors.

"FONT: (Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar). Madrid, 1849. GATA, FINALS DEL SEGLE XIX - 1849. PASCUAL MADOZ, Tomo XIV.

ARTICLES DESTACATS: LES CAMPANES DE GATA (Publicat al blog el dia 22-5-2010)

ARTICLES DESTACATS: LES CAMPANES DE GATA (Publicat al blog el dia 22-5-2010)

Un altre article que destacaria de fa tres anys, al blog del CRONISTA DE GATA, és sobre les campanes de Gata. És història religiosa i son dades extretes de l’Arxiu Parroquial. Aixina era l’article textualment d’aquell 22 de maig de 2010:

"Ara són dies de revolteig de campanes. Es temps de grans solemnitats religioses. Demà mateix comencen els dos diumenges de Primeres Comunions, després vindrà el Corpus i després el Cor de Jesús...i les campanes seguiran voltejant. Però coneguem realment la història de les campanes de Gata?

Hui em centraré més amb la cronologia de la instal·lació de les campanes. Demà diumenge, festa del primer diumenge de les Primeres Comunions veure´m l´inventari que va fer amb fitxes el Gremi de Campaners Valencians.

CRONOLOGIA:

1858: Es fon i s´instal·la la campan de les hores, la més antiga de la torre parroquial, nomenada “Sebastiana”.

1897: Tant el campanar com la façana de l´església són de pedra de silleria. La torre és baixa i no té remat.

1940: Passada la guerra civil (1936-1939), quan Gata té 4.227 habitants, es fonen tres campanes per a la torre : Micaela, Pilar y Cristo Rey. El contracte de l´adquisició d´aquestes data d´aquest any. En ell “se obligan a comprar a razón de siete pesetas con cincuenta céntimos kilo por el peso convenido”.

5-8-1940: El dia de la vespra de la festa del Santíssim Crist, el rector pàrroco N´Alejo Sendra Tarrazó procedeix a la benedicció de les campanes a la Plaça de l´Església.

A l´acta parroquial es dona compte de que l´acte estigué amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo” es procedí a la benedicció.

Aquestes havien estat construïdes a València per En Manuel Roses Santos. La campana major se l´imposà el nom de Micaela i té un pes aproximat de 1.000 kg. La segona se li diu Cristo Rey i pesa 650 kg. i la tercera porta per nom Nuestra Señora del Pilar, amb un pes de 450 kg.

11-7-1941: Es benedix la campana més menuda de la torre. Aquesta és l´acta parroquial:

“En Gata de Gorgos a once de julio de mil novecientos cuarenta y uno, gobernando la Iglesia de Dios, el Papa Pío XII, siendo Arzobispo de Valencia el Excmo. Sr. Dr. D. Prudencio Melo Alcalde, Párroco de este Curato D. Alejo Sendra Tarrazo, Alcalde de esta localidad D. Vicente Signes Bolufer y Juez municipal de la misma D. José Pedrós Pedrós, el Excmo. y Rdmo. Padre Emilio Lissón Chávez, de la Congregación de la Misión, Arzobispo Titular de Methymna, bendijo la campana pequeña de la torre parroquial imponiéndose el nombre de "Nuestra Señora de los Dolores", construida en Valencia por D. Manuel Roses Santos, costeada por las familias Juan, María y José Salvá y apadrinada por Antonio Salvá Signes y Rosa María Salvá. En fe de lo cual y para conocimiento de los venideros firman conmigo la presente las Autoridades y padrinos. Alejo Sendra Tarrazo   Párroco, Padrino Antonio Salvá Signes, Madrina.”

L´observació que es feia a 1897 de que la torre del campanar era menuda, la recull el rector En Vicente Llopis Bertomeu ya en el siglo XX. De 1962 a 1963 es realitzen les obres d´elevació de la mateixa i amb ella també de les campanes. 

(A la fotografia que il·lustra aquest article es pot veure com el campanar no té el cos superior i les campanes estan als forats que ara hi ha sense campanes)

22-10-1962 a 16-2-1963: Donada la crudesa d´eixe hivern i la inclemència del temps es perden varies setmanas de treball. El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L´obrer encarregat fou En José Soler Signes i l´obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.

19-3-1987: Un succés perturbà el repic i volteig de les campanes de la torre. Cau a la plaça el badall d´una de les campanes, la “Nuestra Señora del Pilar”, la tercera en tamany. No va ocasionar desgràcies personals.

Març-1988: L´Ajuntament decidí que es col·locaren dos reixes protectores a la part davantera de la torre, per tal de garantir la seguretat del campanar.

4-9-2008: Dijous. S´emporten les cinc campanes de la torre de l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des de la “Micaela”, la més gran de les campanes, fins la   “Nuestra Señora de los Dolores” i la campana de les hores, la més antiga, la “Sebastiana”, les cinc necessitaven d´una reforma.

13-12-2008: Es fa la benedicció de les cinc campanes, ja renovades, a càrrec del Bisbe Auxiliar, N´Esteban Escudero."

Font: Arxiu Parroquial.

 

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº 37 (Publicada el dia 20-5-2010)

ARTICLES DESTACATS: FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) nº 37 (Publicada el dia 20-5-2010)

Algunes fotografies del record publicades al blog mereixen estar entre les destacades pel que representen, el que recorden, com aquesta, que vaig titular: "UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSA".

Les actuacions dels "elementos" pel corro antic, el del centre del poble, a les festes patronals eren memorables, dignes de record.Vegem que vaig publicar aquell dia:

"Hui ix al blog la fotografia de UN MATÍ DE BOUS AL CARRER LA BASSASempre ens diuen moltes coses les instantànies de bous i mes "bous al carrer" pròpiament dits, ja que es feien al corro gran, entre el carrer La Bassa, carrer Doctor Gómez Ferrer, carrer Calvo Sotelo abans -ara carrer Signes-, trosset del carrer Teulada, carrer Bisbe Cervera i trosset del carrer Duquessa d´Almodòvar. Aquest fotografia no té desperdici. La vaca arraconada dalt la vorera del carrer buscant la sombra, els homes esperant que comence a córrer i podem veure com es feien les barreres tancades amb rodes de carros, com la que es veu. El vestir dels homes, amb xalec i pantalons acampanats dona idea dels temps que corrien.

La fotografia està presa d’un Programa de Festes.

FONT: Publicació al blog, el dia 20-5-2010.