Ho publicava el dia 9 de novembre de 1909 el diari "La voz de Alicante". Una nota breu donava compte de la notícia: "Se halla vacante la plaza de farmacéutico titular de Gata".
FONT: ’’La voz de Alicante"-Any VI, Nº 2.027 del 9 de novembre de 1909.
Una "comisión del pueblo de Gata" va estar acompanyada per Celestino Pons, vicepresident de la Comissió provincial, a Alacant. Allí van visitar el dia 31 de març de 1910, segons publicava el diari "La Correspondencia..." eixie mateix dia, al "señor delegado de Hacienda". El motiu era demanar antecedents "para incoar expediente de condona de contribuciones en terrenos filoxerados". El cronista feia notar que la comissió li havia posat de manifest "la gran sequía que reina en aquel término -referint-se clar està a Gata-, creyendo muy en razón lo que piden". Deia també la notícia que Celestino Pons donaria un mitin al dia següen, 1 d’abril, a Dénia. Al final, acabava dient: "Nos parece muy acertada la notable idea del señor vicepresidente de esta comisión provincial".
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVII Nº 8.800 del 31 de març de 1910. / / http://prensahistorica.mcu.es.
A la primera pàgina del diari alacantí "La Correspondencia..." del dia 6 de novembre de 1909 es publicava un reportatge titulat: "Ferrocarril de Villajoyosa a Alicante". Donava informació aquest sobre la revista "Exportació de pasa valenciana" en la qual es publicava un article detallant que l’expedient del ferrocarril de la Vila Joiosa a Dénia marxava "con gran rapidez". L’aprovació del traçat que seguia la línia el feia el Ministeri de Guerra. El MInisteri de Foment trobava conforme tota la documentació i planols i es parlava de que la pròxima primavera -la de 1910- estiguera ja inaugurades les obres. Es publicava que "antes de finalizar el año actual se sacará a subasta el ferrocarril..."
Es feia una "sucinta descripción del trazado" per a coneixement de tots els lectors. Parlava que hi havia una estació comuna per a Benissa i Teulada. Nomenava els túnels de l’eixida de l’Abiar i baix del Tossal Gros a la serra del Castellar. Deia: "descendiendo por Benitzaina, viene a atravesar el río Gorgos con otro buen viaducto. En el kilómetro 54 se sitúa la estación de Jávea-Gata para el servicio de ambos pueblos. A la salida de Gata i enfilando los collados de los Tres Molinos, dejando a la izquierda dos de ellos...". Fins ací el traçat que ens pertocaria a Gata.
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVI, Nº 8.686 del 6 de novembre de 1909.
Una notícia del diari alacantí "La Correspondencia..." publicada el dia primer de maig de 1909 ho dona a entendre així. La Superioritat competent accepta la permuta del que després va ser un gran mestre a Gata Fernando Santa Lucía Doñate, que estava a Xest, per José Martí. Santa Lucía vindria al Patronat de la Duquessa d’Almodòvar, que aleshores funcionava a Gata, ja que era una deixa de la noble aristòcrata valenciana per als infants del poble i l’escolarització.
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXVI, Nº 8.532 de l’1 de maig de 1909.
Mercedes Bertolín era nomenada mestra de pàrvuls l’any anterior
Ho publicava el diari "La voz de Alicante" el 27 de març. Hi havia un informe favorable en el districte universitari alacantí pel qual s’autoritzava la permuta de D. José Martillo Llaveras i D. Fernando Santos, mestres de Gata i Xest, respectivament. Martillo passava a Xest i Santos a Gata.
Per altra part, era nomenada mestra de l’escola de pàrvuls de Gata, Dª. Mercedes Bertolín Peña.
FONTS: diaris ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.419 del 30 de novembre de 1908, i ’’La voz de Alicante"-Any VI, Nº 1.848 del 27 de març de 1909.
La notícia la va publicar el "Diario de Alicante" el dia 2 de desembre de 1908. El titular ho deia tot: "Joven aprovechado". Contava que un jove, Jaime P.O, "habitante del pueblo de Gata, de 16 años de edad, en cierta excursión que hizo á Jávea, le sustrajo a José C.C. un magnífico reloj de bolsillo que vendió á un carretero desconocido". No content amb això diu el relat que "repitió la suerte con otro vecino de Gata...más al revender este último reloj fue descubierto, detenido y puesto a disposición del Juzgado que le instruirá sumaria por los dos delitos".
FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 550 del 2 de desembre de 1908.
El gater Vicente Signes, que al diari li van posar "Lignes" era notícia el dia 4 de novembre de 1908. El "Diario de Alicante" publicava eixe dia que "En el Negociado de Fomento del Gobierno civil -s’entenia d’Alacant- se ha recibido el título de licenciado en Farmacia á favor de D. Vicente Lignes (per error, ja que és Signes), natural de Gata".
FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 526 del 4 de novembre de 1908.
(Continuació d’ahir)
Torna el cronista a destapar el caràcter afable dels gaters i la conversa no té perdua. Quan està descansant i donat que hi ha un bar allí, li diuen: "¿Vosté no beu?.", "No acostume". "Tinga, home". Les begudes eren absenta i "resoli" (café licor).
Tornava a deixar clar que pensava del poble el viatger i era categòric en la seua afirmació: "Gata es pobre. Si la pasa no se vale y la almendra no presta "a patir". Descrivia les feines del poble: "Terminada la tallá, despesoná y encaixá de la pasa y la "trencá" de la almendra todo el mundo a "fer llata", trenzar palma para sombreros y capazos". Això si, per fi alabava als gaters: "¡Cómo mueven las manos! ¡Ni á máquinas!".
Tornava el viatger a "clavar-se" en els gaters qualificant-los com a "raquítics" alguns i posava el cas de la lepra "que parece haya tomado carta de naturaleza por estos andurriales. Precisa que sea pronto un hecho el Sanatorio de Fontilles".
El viatger deia també que "Hubo un tiempo en que Gata era rica" i ho explica dient que primer van entrar els malaguenys i ens van ensenyar a fer pansa de sol, després entrà la filoxera..."
Inclús s’atrevia a dir que el jornal de les dones en l’època de "trencá", "tallá" i "despesoná" -referint-se a almetles i raïm per a fer pansa- era de 50 a 70 cèntims. I els homes guanyaven el que podien. La resta de l’any fent llata i venent cabassos i capells, inclús a València "frente a la Lonja" i a 10, 20 i 30 cèntims diaris.
Com a plats típics nomenava el "budellet", "bull" i "sanegacho".
Finalment diu: "A la salida de Gata hay un puente muy bonito".
Font: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Any XXV Nº 8.367 del 30 de setembre de 1908.
Un dels diaris que vaig seguint i publicant per a tots vosaltres, gràcies a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura, en versió digital, publicava el dia 30 de setembre de 1908 una "Crónica de viaje" en la que GATA era un dels pobles per on el viatger escriptor comença en un dels paràgrafs: "Estábamos a la vista de Gata...". Després dubta molt del nom del poble, inclús diu que no tindrà res a veure el nom amb el caràcter dels seus habitants. Deia una frase que, encara hui ailladament existeix aquest costum: "Curiosillos, asomaban los bien parecidos y risueños rostros por todos los huecos". I deia l’autor de la crònica un tant socarronament: "¿Será una de sus distracciones inocentes fiscalizar la llegada de los viajeros?.
A l’entrar al poble deixa entendre que els carrers estaven empedrats. Exageradament compara "la trencà de l’ametla" (cal dir que estavem a final de setembre de 1908) amb una "arca", una "pedrea" o un concurs de traca. Deia el cronista que des d’Alacant a Dénia sols hi havia dos cultius: pansa i ametla.
A Gata van fer parada carruatge i passatjers. Descriu un "mostrador abierto en el amplísimo vestíbulo con gigantes pilares de un caserón enorme que sirve de posada, y donde está la administración de los coches". Seria en aquella època l’Hostal de San Miguel, que estava a l’entrada del carrer La Bassa.
(Continua demà...)
FONT: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" Any XXV Nº 8.367 del 30 de setembre de 1908.
Ho publicava fa uns dies. Ara ho diu ben clar el diari "El Heraldo de Alicante...". El dia 26 de juny de 1908 va publicar un article titulat "Tribuna de honor. Excursión por la Marina" en el qual exalta la llavor de l’exministre Rafael Gasset que s’encarregava de la direcció del partit liberal, però quan sigué ministre "recientemente, ante el conflicto creado por la invasión de la filoxera en Gata, Pedreguer, Denia, Beniarbeig, etcétera, se levantó en el Congreso y dejó oír su voz, en defensa de sus intereses, pidiendo la intervención del Gobierno, su auxilio y remedio...".
FONT: ’’Heraldo de Alicante"-Any IV, Nº 986 del 26 de juny de 1908.
El diari alacantí "La Correspondencia..." el dia 11 de juliol de 1908 publicava una "Presentación". Així es titulava la nota en la qual deia que "La benemérita del puesto de Denia" participava al Govern de la presentació al Jutgat de la capital comarcal d’un guarda de camp dit Bartolomé F.S., "autor de las heridas inferidas en el pueblo de Gata a Vicenta P.S.".
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXV, Nº 8.303 de l’11 de juliol de 1908.
I per què?. Hi havia una raó de pes. El director Manuel Navarro era fill de Novelda. Va ser invitada la banda. Al programa de les festes patronals d’aquella ciutat en honor a Santa María Magdalena, que es celebrava del 19 al 22 de juliol de 1908 hi havia moltes referències a l’actuació de la banda "La Primitiva" de Gata. Trobem detallat tot el programa al diari alacantí "La Correspondencia..." del 14 de juliol.
El dia 19 deia: "A las ocho...verificará su entrada la banda de música "La Primitiva" de Gata, que dirije el hijo de esta ciudad D. Manuel Navarro Valero. A las nueve, inauguración de la feria por una Comisión del Ayuntamiento, acompañada por la música de Gata...". Seguia detallant el programa del dia 19: "A las seis -s’entenia de la vesprada- grandes conciertos...en los jardines del Casino por las de Gata y Rojales...". També de la nit: "A las once, veladas musicales en la Plaza Mayor por la música de Gata...".
El dia 20 deia el programa: "A las seis de la tarde, conciertos en los jardines del Casino por las bandas de Crevillente y de Gata...A las diez de la noche...en la Plaza de San Roque por la de Gata".
Ja el dia 21 actuava la banda de Gata a la fira i al Casino a les deu de la nit. Finalment, el dia 22 també va actuar la banda a les sis als jardins del Casino juntament amb la de Crevillent i a les deu de la nit a la fira. Acabava la programación així: "En los días de las fiestas amenizarán la estancia en el edificio y jardines del Casino, a las once de la mañana, las bandas de Gata...".
FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.305 del 14 de juliol de 1908.
El diari alacantí "La Correspondencia..." informava de les notícies militars d’una marxa de resistència del Regiment Vizcaya, que tenia la base a Alcoi. Era publicada al diari el dia 27 de maig i detallava el diari del pas pels pobles. Feien la marxa els capitans Margarit, Castellanos i Chordá, i els primers tinents directors Benito i Prado del mencionat regiment. La quarta jornada del dia 18 de maig va eixir de Dénia a les 4,15 de la matinada "por camino malo de herradura" passant per entre Jesús Pobre i Ondara i Pedreguer, arribant a Gata a les 7,20, acompanyats a peu pel capità de la Guàrdia Civil, Sr. León. La distància era de 15 kilòmetres i l’esmorzar era a Gata amb el capità eixint cap a Benissa...
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa" -Any XXV Nº 8.268 del 27 de maig de 1908.
L’última part d’aquestes notes informatives de 1908 al voltant de la filoxera, la pesta que quasi va arruinar Gata, també pot resultar exagerada. L’article es publicava al "Diario de Alicante" el dia 13 de maig de 1908 i es titulava "Errores que cuestan lágrimas". Parlava de Gata com a "otro de los pueblos que están llamados en breve a desaparecer". Deia el diari que la ruïna li havia vingut per la filoxera i publicava: "En vano sus vecinos reclamaron el amparo de los Gobiernos", però com no hi havia res a fer -diu més o menys el diari- "los infelices vecinos de Gata empezaron a emigrar". I els que van quedar al poble, deia el diari: "han sostenido cuatro años de lucha con la miseria,q ue les ha llevado a la desesperación y en último término a emigrar también en masa al Brasil y a la Argentina". I si pareix molt exagerat la frase final també donava un toc d’atenció al respecte: "aunque no ha faltado quien desconociendo estas desdichas las ha juzgado de exageraciones".
FONT: ’’Diario de Alicante"-Any II Nº 384 del 13 de maig de 1908, Pàgina 1. / / http://prensahistorica.mcu.es.
Continuant amb el tema que ens ocupava ahir, sobre la pesta de la filoxera que va deixar molt tocats als gaters l’any 1908, recollim l’article de "La Correspondencia..." del dia 5 de maig d’eixe any. Hi havia dos notes al respecte de Gata. En una adverteix de la visita de un ingenyer i un ajudant del servei agronòmic que hi havien arribat a Gata "con objeto de estudiar la crisis planteada". El breu deia com a remat: "Hay buenas impresiones".
En un altre article deia que "según nos comunican de Gata..." havien arribat els dos tècnics, que el Ministeri de Foment havia promés remetre "para estudiar la crisis que allí se ha planteado en términos deplorables y propusieran remedio eficaz a tal situación". La solució, el Govern esperava donar-la ràpidament (després dels informes dels dos tècnics) "...y el pueblo de Gata procurará con su interés y su solicitud constante que así sea".
De "broma pesada" i "intolerable" es calificava el fet de que portaren els dos tècnics a Gata i després no es fera absolutament res i acabava l’article dient: "puesto que de no dar pronta y eficaz solución a la crisis planteada en Gata, la miseria y la emigración diezmarían aquel pueblo que por su laboriosidad y fértil suelo puede y debe ser próspero".
Demà us conte més coses sobre la filoxera i Gata en 1908.
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV, Nº 8.249 del 5 de maig de 1908. / / http://prensahistorica.mcu.es.
Fins al Congrés dels Diputats va eixir la situació en la qual es trobava l’any 1908 el poble de Gata. En concret, el dia 28 d’abril, el diputat Gasset es va dirigir al Govern per a dir-li que "los habitantes del pueblo de Gata se hallan en la más espantosa miseria". Així ho recollia el diari "La Correspondencia..." al dia següent. Per tal de no ser una emigració constant, Gasset va demanar al ministre de Foment que fera alguna cosa "para remediar la desgracia de los vecinos de Gata". El Govern va deixar clar que hi havia certa "exageració" per part de la premsa de la situació de Gata i ho tindria en compte, enviant un ingenyer.
Perquè la causa era la situació que havia deixat la filoxera. El diari "El pueblo..." el mateix dia 29 d’abril de 1908 ho publicava en certa gràcia i també sarcasme: "El pueblo de Gata se dispone a emigrar. Su riqueza consistía en viñas; a las viñas les ha entrado la filoxera y a los gateños o hijos de Gata les ha entrado la idea de emigrar a América. ¡Irán por plantones americanos!".
(Demà continue contant-vos al respecte de la pesta de la filoxera)
FONTS: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXV Nº 8.244 del 29 d’abril de 1908, i diari ’’El pueblo"-An VI, Nº 1.334 del mateix dia.
El 14 de desembre de 1907 ho publicava el diari alacantí "La Correspondencia..." titulant: "Detenido". La benemèrita del lloc de Gata havia detés a Juan F.D. "del citado pueblo, que se hallaba al frente del molino harinero de la propiedad de Gabriel Mulet". Per què es va produir la detenció? Quins van ser els motius?. El diari deia que "por no responder de la existencia del trigo que le entregaron varios vecinos".
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante : diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Año XXIV Número 8138 (14/12/1907)".
La predicació la va fer el vicari Borrell
El diari alacantí "La Correspondencia..." narrava la festa a Santa Cecília dels músics de Gata l’any 1907. La publicació era del 29 de novembre. Es tractava de "la Primitiva" que dirigia Manuel Navarro. Es va fer una "solemnísima función religiosa" en honor a la Patrona. Al llarg de la missa diu que la banda va interpretar les obres preparades per a tal fi i que "el sermón estuvo a cargo del ilustrado vicario D. Vicente Borrell, quien hizo un hermoso panegírico de dicha Santa". Seguix parlant del sermó de Borrell: "...recomendando a los músicos que perseveraran en el ejercicio de su divino arte." Tots els músics de la banda "recibieron el Pan Eucarístico".
Destacava el cronista les "excepcionales condiciones artísticas" de la banda i dels músics les seues "arraigadas convicciones religiosas".
FONT: ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"- Any XXIV Nº 8.125 del 29 de novembre de 1907. // http://prensahistorica.mcu.es.
El diari alacantí "El Graduador..." del dia de Sant Miquel de 1907 titulava l’article com "HORROROSA TORMENTA". Encara que estava escrit des de Xàbia també afectava al terme "colindante de Gata". Era "hace unos días" i diu que "se aglomeraron sobre las montañas de Gata densos nubarrones". Parla d’una raig que va caure "sobre aquella población -no deixa ben clar si era Xàbia o Gata-, però si diu que "pasó por cuatro casas, produciendo en una sola morada tres heridos y un muerto". També parla del riu quan publica: "El cauce del Gorgos escasamente podía recoger la imponente masa líquida que rebosaba los puentes". Després parla del barri xabienc de Triana i de la mort d’un home, que encara va ser recollit pels mariners ja cadàver.
FONT: ’’El Graduador: periódico político y de intereses materiales"-Any XXXIII. Nº 8.471 del 29 de setembre de 1907.
Acabe el resum del relat que el senyor " X " contava en un article al diari "La Correspondencia..." i que era publicat el dia 2 d’abril de 1907. A l’última part descobrim de quina banda parlava. La "música" com li diu ell era "La Primitiva de Gata" i pel que sembla era una segona banda, no precisament la municipal, perquè diu: "no tiene ninguna subvención, ni está patrocinada por nadie, sino ellos de por sí sufragan todos los gastos..." Ells mateixa es van pagar els instruments i els trages que van estrenar "para tomar parte en los festejos del vecino pueblo de Teulada". ¡Quina casualitat o no...encara hui cent-cinc anys després seguix la banda gatera anant a les festes teuladines.
Ara es quan parla de qui és el director i com deien dijous a aquesta mateixa secció era Manuel Navarro Valero, que havia entrat a setembre de 1906. Acaba alabant-los més si cap: "Hoy, estoy segurísimo, que entre las músicas de los pueblos de esta categoría, la música "Primitiva de Gata" figurará a la cabeza..." i remata dient: "...y el pueblo que la posee obtendrá, solo por ella, nombre y fama de culto y ilustrado". La signatura final és " X " tal vegada per a què no es coneguera l’autor.
FONT: diari ’’La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa"-Any XXIV, Nº 7.925 del 2 d’abril de 1907.