OBITUARIS

IN MEMORIAM: L'EMPRESA SOMBREROS SIGNES HATS ACOMIADA AL SEU FUNDADOR JOSÉ SIGNES PEDRÓS. Va fundar la fàbrica en 1968

El passat 29 de gener tancava els ulls per a sempre el fundador de l’empresa de capells ("sombreros") SIGNES HATS. Tenia 79 anys. JOSÉ SIGNES PEDRÓS va fundar la fàbrica en 1968 i el que era una fabriqueta de l’època s’ha convertit per mig dels seus successors en un referent d’exclusivitat amb una marcada voluntat de seguir expandint els seus productes i la seua imatge per tot arreu del món.

Aquestes lletres són un record, IN MEMORIAM, al patriarca, al fundador:

Deien els seus successors en el seu record: "El 29 de gener del 2021 als 79 anys d’edat José Signes Pedrós ens deixà, deixant també en blanc la resta de pàginas que els seus successors seguirem escrivint, sempre baix la seua guia i el compromís amb el treball que sempre ens va inculcar. Servixca com a homenatge. IN MEMORIAM José Signes Pedrós, fundador."

TRADICIÓ Y HERÈNCIA FAMILIAR

Com en moltes altres famílies de l’època, els antecesors del que hui és Signes van haver de recórrer mig món a la recerca d’un futur millor per als seus. Les experiències i vivències sorgides de tals viatges van ser fonamentals per a entendre el món empresarial en la seua globalitat i poder sentar les bases de la companyia. D’origen senzill però amb marcat caràcter emprenedor, van saber transmetre a les seguents generacions els valors de constància i treball com a únics secrets per a l’èxit personal i empresarial.

1968, L’INICI D’UN NOU CAMÍ

Signes fou fundada per José Signes Pedrós a finals de la dècada dels 60. Espentat per l’auge del comerç de la zona, prompte va voler aportar el seu particular segell a la manera de fabricar capells ("sombreros"). La innovació i la incorporació de nous materials mai van estar renyits amb el respecte per la tradició i la forma artesanal d’el·laborar cada peça. El seu afany emprenedor, transmetent a la nova generació al front de l’empresa, han portat a la marca Signes a exigents escenaris en els cinc continents, allí on s’aprecia el disseny i la qualitat. Hui Signes és una gran referència en el sector.

FONT: Fotos i informació aportades per la família. 

ENS HA DEIXAT TERESA PUIG COSTA (la ferrera), DE 101 ANYS. A quinze dies de fer els 102, la segona dona més vella de Gata

Ha mort aquest matí als 101 anys d’edat, onze mesos i qujnze dies, TERESA PUIG COSTA, coneguda també com la Tia Teresa "la Ferrera". Vivia al Tossalet Calvari. Era la segona dona més vella del poble. Teresa s’en va a retrobar-se amb la seua filla Vicenta que ens va deixar l’estiu passat. La dona havia tingut una filla, nét i néta i dos besnets. Va complir el seu centenari el 14 de febrer de 2019. L’Ajuntament de Gata li va portar un ram de flors i una placa. Fa un any menys quinze dies superava els 101 anys. La seua vida s’ha apagat en una longeva edat. 

La seua missa funeral tindrà lloc demà diumenge en l’església Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos a les 11:00 hores. Preguen una oració per l’etern descans de la seua ànima, quedant-los profundament agraïts. La capella ardent es troba instal·lada en el Tanatori de Pedreguer.

DESCANSE EN PAU la Tia Teresa.

ALTRA CENTENÀRIA, A DOS DIES DELS 102 ANYS

Gata té des de hui ja sols dos centenàries. La primera a la que li resten dos dies per complir els 102 anys. Vicenta Signes Casanova del carrer Xaló, que els complirà el primer dia del mes de febrer i María Monfort Costa, coneguda com María Bisserot, que el passat 10 d'abril de 2020 va complir 100 anys. 

Repassem un poc la història de les centenàries de Gata. L’anterior centenària que ja va faltar va ser Magdalena Femenía Sapena, que va arribar als cent anys. En els últims 33 anys, la dona que més va perdurar en el temps va ser Vicenta Diego Tudela, que va morir el 5 d’agost de 2007, passats els 105 anys de vida.

FONT: Foto extreta de l’esquela de Teresa Puig Costa.

HA FALTAT A SENIJA PACO "BOTERO". VA REGENTAR LA TASCA DE LA CARRETERA DE GATA MOLTS ANYS

Fa dos dies ho anunciava la parròquia de Senija. Va faltar Francisco Rodríguez Villar. Eixe nom amb eixos cognoms igual no us diu res, però si us dic que era PACO "BOTERO", de la Tasca "Botero", que hi havia a la carretera nacional a Gata fa ja anys. Paco "Botero" va viure un temps a Gata i regentava la tasca. D’ahí va passar a Senija, just enfront de l’església, a la Plaça de l’Ajuntament, on feia societat amb Llorenç, formant la Tasca Llorenç-Botero. DESCANSE EN PAU, PACO "BOTERO".

FONT: Foto facebook Tasca Llorenç-Botero.

ENS HA DEIXAT ANNA MULET PEDRÓS (ANITA MENDOZA O ANITA JAQUES), UNA GRAN ARTISTA I CREADORA DE BONIQUES POESIES

En tots els programes de festes primer i en tots els events culturals que la reclamaven allí estava LA TIA ANITA, ANNA MULET PEDRÓS per a declamar la seua poesia, de la qual era compositora i sempre escrivint-les en valencià. Anita ens ha deixat a l’edat de 92 anys, amb un gran llegat cultural. Feia uns quants anys que estava en una residència. 

Anita també era coneguda com Anita Mendoza perque, de menuda, va emigrar amb els pares a aquella ciutat argentina. Allí anava a un col·legi de monges i, com ella em contava, ja despuntava recitant poesies a les classes. També recorde com li feia boniques poesies a la seua estimada filla Gertru, al seu poble volgut Gata i al seu patró el Santíssim Crist. Ara ja s’en va a reunir-se amb l’home, la seua filla Gertru i el seu fill Paco. 

Descanse en Pau Anna Mulet, la Tia Anita. Ànim per a la seua filla i família. El soterrament serà demà dijous dia 14 a les 17 hores a l’església parroquial de Gata. Anita deixa una petjada molt important, que en el temps serà estimada i valorada.

FONT: Foto arxiu de Anita en la Nit de Poesies al Crist a l’ermita amb motiu del 250 aniversari (19-5-2012) i cartell de la seua esquela.  

ENS HA DEIXAT, DE SOBTE, PEDRO ESCORTELL FERRER (D.E.P.)

Les morts sobtades pareix que ens colpejen més. En un poble, la vida entre els carrers i places està feta de sabors, bones notícies, i amargures, males notícies. Aquesta és de les últimes. PEDRO ESCORTELL FERRER ens ha deixat, de sobte, als 60 anys d’edat. DESCANSE EN PAU, PEDRO.

El més sentit pèsame a tota la família. Ànims. 

La capella ardent es troba al tanatori de Pedreguer (Polígon Industrial les Galgues) i demà dia 10 de desembre a les 17 hores serà la missa funeral.

Comentava un gran amic d’ell, Salvador Pons: "Adéu amic,han segut moltes aventures junts durant esta vida, i tú sense perdre el somriure mai, no t’olvidarè."

FONTS: Esquela Grup ASV i Foto pujada al facebook pel seu amic Salvador Pons.     

MOR ALS 87 ANYS EL SACERDOT D. EMILIO MESEGUER BELLVER. Va estar de vicari a Gata de 1961 a 1965

Ahir dimecres dia 25 va morir el sacerdot Don Emilio Meseguer Bellver als 87 anys d’edat. Don Emilio va estar de vicari (coadjutor) de Gata de Gorgos des del 8 de juliol de 1961 fins el 30 d’agost de 1965. La seua vocació musical es notava en tot moment. Fou professor de música més de 20 anys en el Seminari Major.

Hui, dijous, a les 16.30 hores, se celebrarà la missa exequial al seu poble natal de Massamagrell, en l’església parroquial de Sant Joan Apòstol i Evangeliste. Estarà presidida pel cardenal arquebisbe N’Antonio Cañizares. La capella ardent es troba instal·lada en el Tanatori de Massamagrell. 

A més de ser vicari en Gata, quan tenia 28 a 33 anys, va ser rector de Sumacàrcer, Villar del Arzobispo, Sellent i Villar del Arzobispo així com capellá en l’església del Patriarca de València.

Don Emilio Meseguer va ser ordenat sacerdot en València en 1960, als 27 anys. Fou nomenat vicari parroquial de Santo Tomás Apóstol i San Felipe Neri i, un any més tard, vicari parroquial de Sant Miguel Arcàngel de Gata de Gorgos.

En 1965 fou designat párroco de San Antonio Abad, de Sumacàrcer, i, en 1967, de la parròquia Puríssima Concepció, de Sellent, ministeris que compaginà fins 1971, quan va asumir la titularitat de la parròquia de Nuestra Señora de la Paz de Villar del Arzobispo. Igualment, en 1977 va rebre el nomenament de párroco de San Luis Obispo de València, fins 1986 i, de 1981 a 2003, fou professor de Música en el Seminari Major. També va ser durant un temps director de l’Escolania de Nostra Senyora dels Desemparats de València i Mestre de Capella.

A més, des de 1991 Don Emilio Meseguer fou també consiliari en varies entitats fins 2015, entre elles, les Germandats del Treball. Obtingué la jubilació en 1998 i des de 2017 estava adscrit a la parròquia del seu poble, la de Sant Joan Apòstol i Evangeliste de Massamagrell.

Els seminaristes actuals, al conéixer la seua defunció, van preparar un vídeo que resumix la seua vida dedicada al servei de les parròquies i la música. Ací teniu l’enllaç per a veure’l. PUNXEU. 

Un record des de Gata i DESCANSE EN PAU el vicari per als gaters de la primera part de la dècada dels 60 del segle XX, Don Emilio.

FONT: Composició: Fotos Arxiu, quan Don Emilio estava a Gata. // Fotos Archidiòcesi de València.

ENS HA DEIXAT ANTONIO MULET SIGNES ("PURA") -D.E.P.-

Aquest matí ha faltat Antonio Mulet Signes, conegut per tots com Toni Pura. Després d’una enfermetat roïna i ràpida, Toni ha dit adéu als 61 anys d’edat. Ha descansat. Se’n va a la casa del Pare amb la germana i els seus pares. Ja no el veure’m per la Plaça Espanya, a la tenda, pel carrer Constitució, amb la família i amics. Deixa un gran buit tant a la família dels "Pura" com a la família Feliu i Salvá.

Des del blog, el meu condol a la seua dona María Eugenia i les filles Rosa i Patricia, als seus tres germans Vicente, Paco i Pepe, i a la resta de famíliars. La capella ardent es troba al tanatori de Xàbia. La missa funeral serà demà dimecres 15 de juliol a les 12.30 hores a l’església parroquial de sant Miquel Arcàngel de Gata. DESCANSE EN PAU, Antonio, Toni Pura.

FONT: Foto de Antonio facilitada per la família. 

ENS HA DEIXAT VICENTE MULET PONS (EL TRINQUETER). UN REFERENT DEL TRINQUET DE GATA (D.E.P.)

Ahir divendres va faltar Vicente Mulet Pons, més conegut a Gata com Vicente "El Trinqueter". Tenia 93 anys d’edat, els mateixos que el trinquet on va passar la infància i pràcticament tota la seua vida, des de que son pare Vicente Mulet Borrell l’edificara. Ell, junt al seu germà Gabriel "El Xiquet de Gata" ho van donar tot pel trinquet. El recordem amb l’última entrevista que vaig tindre el plaer de fer-li per al programa de festes de l’any passat.

Fins fa uns quinze dies era costum veure’l amb el carro acompanyat del seu fill o nora, anant a prendre el desdejuni o esmorzar. Amb claredat parlava amb joves i majors. Tenia molta vida vivida.  

En aquell reportatge de les festes 2019 comentava el que vos escriu: "Vicente “el trinqueter” com també se li coneix popularment, als seus 92 anys i amb una memòria claríssima ens recordava aquells primers moments del naixement del trinquet. Com son pare i els obrers de l’època van tindre el coratge i la força de construir una instal·lació per a jugar a la pilota. Com si estiguera pensant en els seus fills i néts. No hi ha que oblidar que els “germans Borrell” (Vicente i Lluís) portant el segon cognom del seu avi han figurat també entre els grans pilotaris de la comarca". Abans ja havia parlat també del seu germà Gabriel.

El meu condol als seus fills Vicente, Lluís i Gabriel, als néts i netes, i resta de família. El sepeli es farà a la capella del Tanatori de Xàbia hui dissabte 27 a les 17.30 hores. DESCANSE EN PAU Vicente "El Trinqueter".

MOR DE SOBTE EL RECTOR BLAS SALES. VA ESTAR D'ADMINISTRADOR A GATA, DE GENER A SETEMBRE DE 2007

La notícia ha sorprés a tots els que el coneixíem. Repentinament, ahir per la vesprada, al pareix per un atac cardíac, va morir a sa casa el rector D. BLAS SALES JUAN, actualment rector a les parròquies de Sant Joan Apòstol i Evangelista i Nostra Senyora del Rosari de Massamagrell. Tenia 57 anys. Era natural de Carcaixent (València).

Va estar de rector administrador o ecònom a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, de gener a setembre de 2007, compartint ministeri amb la veïna parròquia de Pedreguer. Va estar després del també malograt Don Pablo Sopena i va precedir a Don Santiago Bohigues.

Al poble de Gata va viure els actes de la delegació canària, gatera i d’Orba, al complir-se el III centenari del naixement del Bisbe Servera, nascut a Gata.

La misa exequial pel seu etern descans tindrà lloc demà, dijous, a les 16 hores, a la parròquia Sant Joan Apòstol y Evangelista, en la que s’obrirà a les 10,30 hores la capella ardent.

Blas Sales va rebre l’ordenació sacerdotal en València en 1988. Entre els seus primers destins pastorals, fou pàrroco a les localitats de Losilla de Aras, El Collado i Aras de los Olmos, Senyera i Manuel. En 1996 fou nomenat pàrroco de Pedreguer i Llosa de Camatxo, així com membre del Consell presbiteral. L’any 2006 fou nomenat arxiprest de Dénia. Com ja he dit, de gener a setembre de 2007 es va encarregar de l’administració de la parròquia de Gata. Desde 2007, que estava al front de la parròquia Sant Jon Apòstol i Evangelista de Massamagrell i en 2011 fou nomenat també titular de la parròquia Nostra Senyora del Rosari, del mateix poble. El passat mes d’octubre fou nomenat arxiprest de "Santa Maria del Puig".

Vull deixar-vos una preciosa carta que ha publicat al diari El Periódico de Aquí, el cronista oficial de Casino, José salvador Murgui. Per a llegir-la PUNXEU ACÍ.

DESCANSE EN PAU, Blas Sales, un rector exemplar i molt pla amb la gent.

FONTS: AVAN, Agència de Notícies, Arquebisbat de València.

ENS HA DEIXAT MARÍA DIEGO SOLER (María Porra), MANTENIDORA DE LA TRADICIONAL FESTA DE SANT ANTONI

Ha mort MARÍA DIEGO SOLER, més coneguda com María Porra, filla de Toni Porra, als 68 anys d'edat. La Placeta de Sant Antoni s’ha quedat un poc més orfena amb el seu decés. María era molt coneguda per la seua gran afició als costums festers com son pare, sobre tot de la festa de Sant Antoni, de la que era una gran mantenidora.

Sempre formant part de la Penya de Sant Antoni, la recordem al programa de Joan Monleón de Canal 9, la recordem a totes les ofrenes al sant al costat de sa casa, a l’església formant part de la Comissió de Festes de Sant Antoni.

La missa funeral serà demà dia 2 de juny a les 18 hores, amb les restriccions pròpies de la fase 2.

Des del blog, el meu condol als seus fills, nora i néta. Descanse en pau, María.

DE HUI 27/5 AL DIA 6/6: 10 DIES DE DOL NACIONAL (pels morts del COVID-19)

Segons publica hui el BOE, des de les 00,00 hores de hui dimecres dia 27 de maig i fins les 00,00 hores del dia 6 de juny, dissabte, tot l’Estat espanyol està de dol nacional. Les banderes ondegen a mitja asta i lluïxen crespons negres.

A l’Ajuntament de Gata, com a la resta d’ajuntaments, s’ha guardat un minut de silenci, hui a les dotze del migdia.

La nostra particular dedicació als difunts pel COVID-19 la tenim al perfil del facebook on hi ha un llaç negre i les ratlles groga i roja de la bandera nacional.

Descansen en pau totes les víctimes de la pandèmia a Espanya i al món. Cal recordar que a Gata va morir el veí Vicente Más Avellá. A tota Espanya, la xifra està en 27.118, a data de hui dimecres 27 de maig.

FONT: Foto, Ajuntament de Gata. Moment del minut de silenci davant l’Ajuntament.   

ENS HA DEIXAT PEPITA ANDRADA, DONA DE VICENT FONT (D.E.P.)

Ahir vesprada ens deixava, després d’una llarga enfermetat, PEPITA ANDRADA PALACIO, dona de Vicent Font Leyda, exalcalde de Gata i exdiputat provincial. Pepita era molt coneguda per la papereria Font. Persona molt senzilla i sempre amb un sonriure per a tots, inclús en aquests últims anys de la dura enfermetat.

Des del blog, acompanyem en el sentiment al seu marit Vicente, als fills i filles, i a la resta de la família, encorajant-los i donant-los ànims per a superar aquesta pèrdua tan important. El sepeli se celebrarà a les 18 hores amb les mesures sanitàrias adequades a aquesta fase 1 de l’alarma general.

DESCANSE EN PAU, PEPITA.

FONT: Fotografia facilitada per la seua neboda Anto Font.

ENS HA DEIXAT VICENTE MAS AVELLÁ, Vicente el Bessó (D.E.P.)

Ha faltat a l’edat de 72 anys després d’una llarga enfermetat el veí de Gata VICENTE MAS AVELLÁ, també conegut a Llíber el seu poble natal, i a Gata, el seu poble adoptiu, per Vicente el Bessó. El recordem apanyant televisions al carrer Xaló, sempre amb el seu sonrís peculiar.  

Aquesta vesprada dimecres a les 16.30 serà soterrat amb el responso habitual en aquest temps de confinament, en la més estricta intimitat al cementeri municipal de Gata de Gorgos. Des del blog ens unim al més sentit condol a les seues filles Rosa María i Araceli i a tots els seus familiars. Descanse en pau, Vicente.

Vicente Mas és la cinquena persona de Gata que mor en aquest temps de confinament general des del 14 de març passat. Les altres quatre van ser dones.

FONT: ESQUELA APORTADA PELS SEUS FAMILIARS.   

GATA: HUI ENS HA DEIXAT TONICA TUR (Tonica Buscano) D.E.P.

Hui. Divendres Sant, ha faltat ANTONIA TUR TORRES (Tonica Buscano), que vivia al carrer Teulada, de 86 any d’edat. La seua filla Ana em deia fa uns moments: "Ma mare feia més de sis anys que lluitava contra una enfermetat rara (amiloidosis primaria) que li van afectar els rinyos, per això es dialitzava tres dies a la setmana, ahir va ser l’ultima. Però, malgrat la seua malaltia ha sigut una lluitadora tota la seva vida fins al final. I no va perdre mai el sentit del humor."

Descanse en Pau, Tonica, Déu l’ha acollida amb ell en una data tan especial per als cristians. Des del blog ànims al seu marit i a la seua filla, així com la resta de familiars. Tonica serà soterrada demà sota les estrictes mesures de seguretat sanitària que s’imposen en aquest tems de la pandèmia al cementeri municipal amb tan sol tres familiars més directes. Per això, si cap, resulta més trist el no poder acomiadar-se tota la família d’ella.

Al respecte d’aquesta situació i dels soterraments, al nostre poble com a tota Espanya, a Gata serà la tercera dona en el temps del confinament. La primera difunta dins de l’alarma general va ser Francisca Jorro Grimalt el dia 16 de març. Una altra dona era soterrada el dia 29 de març, Pepa Pedro Oliver. I demà ho serà Tonica Tur.

 

HA FALTAT PACO SIGNES ARABÍ, PARE DE L'ALCALDE DE GATA

Ahir dimecres, de sobte, va faltar PACO SIGNES ARABÍ, més conegut com Paco "el Roget", pare de l'alcalde de Gata Francesc Signes Costa. La capella ardent es trobarà al tanatori de Xàbia des de les 16 hores. A les 18 hores de hui dijous serà l'enterro a l'església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Des del blog, el meu condol a la dona, fills, néts, germans i tota la família. Descanse en pau, Paco.

MOR L'ESCRIPTORA I MESTRA CARME MIQUEL I DIEGO (de mare gatera) -D.E.P.- Condol des de l'Ajuntament de Gata

La professora i fundadora d’Escola Valenciana, CARME MIQUEL I DIEGO, membre d’una de les cadires de la ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL), ha mort aquesta matinada als 74 anys d’edat, d’una llarga enfermetat.

L’Ajuntament de Gata expresava el seu condol aquest matí: "Des de l’Ajuntament de Gata volem donar el nostre sentit condol a la família i amics de Carme Miquel i Diego. Ha mort una gran dona, escriptora i mestra, que sempre ha estat vinculada al nostre poble, un poble a què estimava i que també se l’estimava a ella."

La mestra Carme Miquel com ella li agradava dir-se era filla d’una gatera. Sa mare era Rosario Diego Diego, tia de Pepita José i germana de la uela de María Vicenta, hui mestra jubilada. Els seus pares eren mestres i van anar a fer escola a La Nucía on van nèixer Carme en 1945 i també el seu germà Vicent. Malgrat a anar a viure a València, tots els estius els passaven a Gata. Molts dels seus llibres estan inspirats en el poble, en la Marina Alta, com és el cas de "Un estiu a la Marina" i altres.

A més, el germà de Carme, Vicent Miquel i Diego, que va ser secretari de l’Ajuntament de València -hui també jubilat- va fer donació de molts llibres a la biblioteca de Gata, posant-li el nom de la mare de Carme i Miquel, Rosario Diego Diego.

Carme ha estat sempre vinculada a Gata i en molts actes culturals, presentacions dels seus llibres, club de lectura i xerrades, la presència de Carme sempre ha sigut molt gratificant.

Carme Miquel a més de ser mestra i professora era escriptora en llengua valenciana. Sempre compromesa amb els moviments de renovació pedagògica i vinculada amb entitats cíviques de caire activista.

A més d’escriure llibres de temàtica de narrativa infantil i juvenil, també va escriure novel·la (va guanyar en 1998 el Ciutat d’Alzira amb l’obra "Aigua en cistella", i tenia la seua columna diària d’opinió al diari Levante-EMV.

Amb Carme, s’en va un gran referent de la literatura valenciana i de les Marines. DESCANSE EN PAU, CARME MIQUEL.

Pel que fa a la premsa, ja han començat els diaris digitals a publicar l’obituari. Marina Plaza titulava: "Fallece la profesora y escritora Carme Miquel, vinculada a Xàbia, Gata y al corazón de la Marina Alta". Als subtítols: "Incansable defensora de las libertades y de la lengua valenciana, consideraba el Montgó «su montaña mágica»" i fent referència a la seua gran amiga la també mestra i escriptora xabiera Pepa Guardiola, diu el subtítol: "«Sé que te encontraré en cada rincón de nuestra estimada Marina», ha testimoniado la también escritora Pepa Guardiola".

El diari Levante-EMV titulava "Muere la profesora y escritora valenciana Carme Miquel". Al subtítol: "La docente y colaboradora de Levante-EMV ha fallecido a los 74 años".

FONTS: Article blog "Cronista de Gata" 13-3-2016. // diaris digitals de hui 18-6, Marina Plaza i Levante-EMV. Foto extreta diari ABC.

ENS HA DEIXAT JUAN ANTONIO MARTÍ (propietari de Persitold) -D.E.P.-

Un nou colp el que sentim els gaters d’una persona jove i coneguda. Ens ha deixat, després d’una ràpida malaltia greu, JUAN ANTONIO MARTÍ PEDRÓS, conegut per tots com Martí. També el coneixien per ser el propietari de Persitold. Tenia 43 anys d’edat. Era costum veure’l sempre a l’empresa i una de les seues aficions era l’atletisme. Era membre del Club Atletisme Gata.

El meu condol, des del blog, als pares, germanes i resta de família. El vetlatori es troba a casa dels seus pares, a l’Avinguda Marina Alta, 156, de Gata. El soterrament es farà demà a les 18 hores, a l’església del poble. DESCANSE EN PAU Juan Antonio. 

Els seus amics de la Penya festera "Al Ganao" manifestaven així la pèrdua: "Bon viatge amic. S’adorm el cos, reeviscola la llum. Per sempre".

Des del Club d'Atletisme Gata, del qual era soci, anunciaven al facebook: "El Club d'Atletisme Gata volem donar el nostre condol a la família i amics per la pèrdua de “Martí”, soci i corredor del club. Que continues fent kilòmetres allà on estigues, sempre amb el teu somriure!"

FONTS: Foto facilitada per la seua germana Pepa i foto pujada pel Club Atletisme Gata.

ENS HA DEIXAT, DE SOBTE, JOSEFA "LA DE PEPITO" (JOSEFA VIVES COSTA)

Josefa "la filla de Pepito el de la tenda" (Josefa Vives Costa) ens ha deixat de sobte. El cor li ha jugat una mala passada i de repent s’en ha anat. La vida d’un poble està plena de colps com el d’aquest matí. Alguns més forts que altres. Ens hem despertat amb la trista notícia. Recordem a Josefa al càrrec de la botiga de fils, llanes, robeta, i també d’alimentació, al costat sempre dels seus pares Pepito i Mari, també ara enyorats. Treballadora, senzilla, bona mare i esposa. Recordem l’estima al Santíssim Crist, que li va inculcar son pare. Junt amb els seus va estar en els actes del 250 aniversari del Crist. Tenia 58 anys. El meu sentit condol a la família, sobre tot al seu marit Antonio i als seus fills David i María Ester, germà i resta de família. Descanse en Pau Josefa. La capella dolent es troba al Tanatoni de Xàbia i demà dijous 11 a les 17 hores serà el seu soterrament a l’església de Gata.

MOR JOSEP RAFEL (PEPE ó PEPITO) MONCHO PASCUAL, DE LA FAMÍLIA GATERA DELS MONCHO, DOCTOR HONORIS CAUSA

Ahir a les 14 hores va faltar a València, on vivia ja jubilat de la seua professió, amb la dona i fills, Josep Rafel Moncho Pascual, més conegut a Gata com Pepe o Pepito. Era el tercer dels cinc germans i una germana de la família dels Moncho Pascual.Després d’una llarga enfermetat als 75 anys ha faltat.

Pepe era Doctor Honoris Causa per la Universitat de Louvaine (Bèlgica) i professor titular en la Universitat de València, a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.

El seu fill Sebastián Moncho Maquet anunciava el comunicat familiar ahir del decés de son pare:

"Lamento comunicar que mi padre, Josep Rafel Moncho Pascual, ha fallecido hoy a las 14h, a la edad de 75 años.

Mi padre fue Doctor Honoris Causa por la Universidad de Louvaine (Bélgica) y profesor titular en la Universidad de Valencia (Facultad de filosofía y ciencias de la educación) durante más de tres décadas y llevaba ya varios años con mala salud: tenía principio alzheimer, insuficiencia renal, diabetes y hace poco entró en fase terminal de parkinson.

Si alguno de vosotros está interesado en asistir a su funeral (o conocen a alguién que pueda estarlo), su velatorio se encuentra en el Tanatorio de Servisa (Av. dels Tarongers, 14). Habrá una misa en su honor este viernes (o siga hui) a las 15h (en el mismo tanatorio) y el entierro será realizado a las 16h (també de hui) en el cementerio del Cabañal.

Cordialmente,
Sebastián Moncho"

Des del blog, donar el pèsame a la viuda, fills, germans, nebots i resta de familiars. Descanse en Pau, Josep Rafel (Pepe) Moncho Pascual.

FONT: Comunicat familiar i fotos aportades pel seu germà Paco Moncho (facebook).

ENS DEIXA ROSA MONFORT PEDRO (Rosa el Xato), ARTISTA DE TEATRE AFICIONAT. TAMBÉ HA FALTAT PEPICA FERRER

Dies senyalats i més per a quan un ser volgut ens deixa. Encara amb el Santíssim Crist del Calvari presidint les festes i el dia de la festa major, els gaters acomiadaran a dues dones: PEPICA FERRER COSTA, que era viuda del que fou president de la banda i músic Onofre (Alfredo) Escortell, i ROSA MONFORT PEDRO (Rosa el Xato). Els funerals a l’església parroquial seran, demà dia 6 festa major, a les 10.30 hores el de Pepica i a les 17.30 hores el de Rosa.

Parlem d’esta última, de ROSA "EL XATO" o Rosita, que regentava la tenda de lenceria "Monfort" del carrer Constitució, que hui regenta la seua filla Magda. El teatro de aficionat de Gata perd a una de les seues grans artistes. El grup de teatre local "Font de la Mata" està de dol, una de les seues ha partit ja a la casa del Pare, en un dia assenyalat, com deia.

El humor i la simpatia de Rosa sempre estaven presents. La hui recordada era tot vitalitat, tot interpretació. Una ràpida enfermetat l’ha portada a reunir-se amb el seu marit, quan feia pocs dies que havia faltat. Des del blog, ànims i el meu condol als seus fills Santi i Magda, i a tota la seua família.

També faig extensiu el condol a la família de Pepica Ferrer, especialment al fill i filles. 

DESCANSEN EN PAU, Rosa i Pepica. Que el Santíssim Crist les abrace.

FONT: Foto de Rosa Monfort (Xato) extreta d’un programa de festes.