COM JA AVANÇAVA EN L’ANTERIOR POST, EL 10 ANIVERSARI L’ESCRIURAN ELS GATERS O GENT QUE ESTÀ RELACIONADA AMB EL POBLE.
EL PRIMER CONVIDAT ESTÀ A ROMA, TAMBÉ CONFINAT. ÉS RECTOR GATER DE L’ORDE DELS ESCOLAPIS. FRANCESC MULET RUÍS (Gata, 1949) VIU A LA MATEIXA CASA ON VA NÀIXER L'ESCOLA PIA FUNDADA PER SANT JOSEP DE CALASSANÇ DA 400 ANYS . MOLTS EL CONEIXEU PER "PACO EL DE LA VALL" ON TÉ LA CASETA. ENS DONA LA SEUA VISIÓ DE COM PASSA EL CORONAVIRUS I ES TRASLLADA A LA SEUA GATA VOLGUDA.
LES FOTOGRAFIES QUE APORTA SON IMPRESSIONANTS, SOBRE TOT LES ANTIGUES I LES QUE ESTÀ AMB EL PAPA FRANCESC. ELL LES EXPLICA AL FINAL DEL TEXT.
AGRAïMENT PER AQUESTA PRIMERA COL·LABORACIÓ A MOSSEN FRANCESC.
Bona vesprada.
És Dimecres Sant i quasi no percebisc diferència amb un altre temps, sinó només pel silenci exterior. Continue sense parar en el treball del despatx: el confinament ens està forçant a no parar en moltes tasques, preparació del Capítol General dels Escolapis (juliol 2021), comunicacions per la pandèmia, reunions de circumscripcions, documents per a les diferents províncies escolàpies de tot el món…
Presidisc l’eucaristia i he de preparar una reflexió molt xicoteta per a cada. Però ací, a més de que ho de fer-ho en italià, també he d’entregar la traducció en anglès als dos formadors de l’Índia (d’una altra manera, no s’assabenten de res)
Estic tranquil, però cansat i molt trist, per la qual cosa percebisc que succeeix a Itàlia i a tot el món. Per això, l’oració d’aquests dies, és l’oració d’abandó, ‘Pare jo em pose a les teues mans, fes de mi el que vulgues…’ Encara que interiorment, dubte que siga això el millor per a mi, per això vull posar-me a les mans de Déu.
Al mateix temps, cal continuar servint en tot el que faça falta.
El nostre món hauria de seguir el consell que ens donava Pablo Ráez, un jove malagueny que va morir de leucèmia fa uns anys, quan ens deia: ‘El més important de la vida és ajudar als altres’ (encara té el seu compte en Instagram i en altres xarxes). Així construiríem un món millor i evitaríem caure en els errors que ens han portat a la situació en què ens trobem. Per això mateix el teòleg José M. Castillo ha dit que ‘el coronavirus és una espantosa desgràcia, però encara ho és més la infame economia que mana en el nostre món’.
Podeu suposar que estem prou aïllats per la situació tan greu del covid19. De casa, no pot eixir ningú, i tota la comunitat (en som en aquest moments 9), cadascú en la seua oficina i no parem, a més a més hem d’atendre totes les necessitats comuns d’esta casa, que té 400 anys i es troba al cor mateix de Roma.
Resulta una miqueta complicat escriure sobre Gata i els gaters, (seguisc per les xarxes la vida del poble) però fa al menys 65 anys que amb els meus pares i la meua germana vam eixir del poble per a anar a viure a València.
Certament, mentre van viure els güelos, anàvem contínuament a passar el Nadal i a l’estiu sempre a la caseta (foto de la caseta la nº 4.). I tots els anys a l’estiu passava uns dies a la caseta, procurant no faltar mai a la festa de Sant Crist.
Des que estic a Roma, tinc dificultat en anar, perquè en els primers dies d’agost, ací tenim reunions dels escolapis més joves que fan la seua professió i em correspon com a Rector estar al seu costat.
Una salutació ben forta. Reseu per nosaltres.
FOTOGRAFIES DEL PASSAT:
1.- De menudet amb els meus pares i la meua bessona al costat de la casa abadia, 1950.
2.- El güelo, tio Francisco Xona, al carrer La Bassa davant de la nostra casa, 1953.
3.- Amb Paco, el fill del tio Kiko Telefunken, que vivia al costat de casa al carrer La Bassa i som quasi de la mateixa edat.
FOTOGRAFIES MÉS ACTUALS:
4.- Amb el Papa Francesc, donant-li la revista Saó, on havia escrit un articlet sobre la seua personalitat. (26-11-2016)
5.- Audiència del Papa Francesc als Escolapis de Roma. (10-11-2017)
FONTS: reportatge el·laborat per Francesc Mulet Ruís. Fotos aportades per ell.
