HUI, 14 D’ABRIL, FA 90 ANYS QUE ES VA PROCLAMAR LA SEGONA REPÚBLICA. GATA TÉ FOTO DEL MOMENT

És ja molt coneguda la imatge de davant l’Ajuntament del dia que va esclatar la Segona República a Espanya. Aquell 14 d’abril de 1931, fa just hui 90 anys. A la série de "Fotografies antigues (Gata en el record)" número 212, del 12 de febrer de 2011, publicava aquella fotografia feta des de l’últim balcó del carrer La Bassa, que dies després va passar a dir-se carrer Blasco Ibáñez. La foto originàriament la va facilitar Vicent Signes Monfort, que seria de son pare. A l’Ajuntament amb la façana encara de rajoles es va alçar la bandera tricolor republicana. La banda de música i molts gaters, com vegeu a la imatge, omplien de gom a gom el carrer. Era el dia14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui 90 anys després la tornem a recordar.

També ens fixem en alguns canvis del moment republicà de cinc anys que anava a viure’s, tant a nivell polític com de nomenament de carrers.

Dos dies després del que estem recordant, el 16 d’abril de 1931, va acabar el mandat municipal de l’alcalde VICENTE MULET MONFORT, que havia estat al càrrec des del 26 de febrer de l’any anterior. Abans no es deia legislatura sino Directori Militar. Dos mesos va durar el següent alcalde JOSÉ ESPASA MULET, des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12 regidors. L’últim alcalde republicà va ser JULIÁN MONFORT LEYDA del 5 de juny del 31 fins al 6 de març de 1936, quan va ser cesat i suspés del seu càrrec.

CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS

L’arribada de la II República va portar conseqüentment el canvi de denominació de carrers. Ho portava la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordava substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer LA BASSA, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBÁÑEZ. 

El plenari de l’Ajuntament també va aprovar adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ ( 1 ), aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ ( 2 ).

( 1 ) Pel que fa al carrer Blasco Ibáñez, el diumenge 20 de juny de 1931, el diari "El pueblo" (periòdic republicà de València) va publicar un articulet del corresponsal de Gata, que aleshores era E. Mulet Redal, detallant amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo". El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

( 2) Els dos eren capitans, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

CONTRADICCIÓ DE NOTÍCIES

Tota aquesta informació de primera mà del cronista E. Mulet Redal es contradix amb l’article que el diari Información d’Alacant publicava fa cinc anys, el 24 de març, sota el títol: "Republicanos de Gata arrancaron en 1931 la placa de Alfonso XIII" i que diu textualment: "La todavía calle José Antonio ha cambiado de nombre según soplara el viento de la historia. Fue Camí de la Venta (había una posada) y luego Carrer Major. En 1924, se le puso calle Alfonso XIII. Días antes de las elecciones de 1931, las de la proclamación de la II República, unos jóvenes republicanos de Gata arrancaron la placa. Acabaron arrestados. Luego la calle se llamó Diputado Gerónimo Gomáriz. Después de la Guerra Civil, ya recibió el nombre de José Antonio. Y hasta ahora. Muchos vecinos han bromeado con ponerle «Carrer Pepe Toni»."

L’única explicació seria que el nom de Diputado Gerónimo Gomáriz durara ben poc, d’abril a juny, perquè el diari que explica la col·locació de la placa i nom de Blasco Ibáñez és del 20 de juny. A més, el corresponsal deia "actual calle la Balsa" i no Alfonso XIII. No pareix que estiga parlant de Gata encara que sí que coincideix amb el nom posterior de després de guerra, carrer José Antonio. També parla l’articlñe de "Camí de la Venta (había una posada)", supose es referirà a l’Hostal de San Miguel que hi havia al començament del carrer.

MÉS CANVIS DE CARRERS...

No acabaven ahí els canvis de nomenació de carrers a la II República. Així, al plenari de 31 d’octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuació de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes, hui Costera del Grup Escolar: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

QUÈ PASSAVA MÉS PER GATA...

Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. // Arxius blog 14-4-2011 i 7-6-2013. // Informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. // diari Información, 24-3-2016.// Foto originàriament facilitada per Vicent Signes Monfort.

COVID19, GATA: UN POSITIU MÉS I JA SÓN 2. NO EN TENIA EL POBLE DOS ACTIUS DES DEL 9 DE MARÇ. PUJA TAMBÉ LA INCIDÉNCIA, 33,06. CAL TALLAR-HO. ESTEM EN ALERTA. DES DEL DIA 12, ALGUNS CANVIS EN LES RESTRICCIONS. QUÈ FEIEM L’ANY PASSAT PER ARA

Seguisc dient com l’últim articulet "Mal assumpte". No és un, ara ja són dos casos actius de COVID els que té Gata. No en tenien un parell de casos actius des del 9 de març, fa més d’un mes. Lògicament puja ara el doble que l’última vegada la incidència i ho fa a 33,06 casos per cent-mil habitants (de una població de 6.049 habitants que té Gata). La situació actualitzada de la Conselleria de Sanitat ho publica. No podem ni devem baixar la guàrdia.

ALGUNS CANVIS, DES DEL DIA 12 I FINS EL 25, EN PRINCIPI

El més destacable dels xicotets canvis:

La G.V amplia a 6 persones les reunions en exteriors i en l’hostaleria. Es poden juntar dos grups de convivència en un mateix domicili. Es manté el confinament perimetral de la Comunidad Valenciana, la limitació de movilitat nocturna a partir de les 22 hores i el comerç obert fins les 20 hores. Això encara fins el 25 d’abril, al menys.

Les terrasses de bars i restaurants podran seguir al 100 per cent de la seua capacitat, mentre que l’interior l’aforament serà fins el 30 %. L’horari segueix mantenint-se fins les 18 hores.

L’ANY PASSAT PER ARA...AL BLOG

Acabava el Joc de la Història de Gata i continuaven els articles dels convidats especials pel X aniversari del blog. (Per a repassar totes aquelles publicacions, podeu fer-ho buscant a la barra lateral el mes d’abril de 2020). 

FONT: Arxiu blog Cronista de Gata // Captura pantalla situació monitorització i Canvis mesures COVID19 -Conselleria Sanitat G.V. 14-4-2021 / Mesures canvis Conselleria Sanitat, GV.

HUI ÉS SANT VICENT FERRER, PATRÓ DELS VALENCIANS. Felicitar a tots i totes que compliu la vostra onomàstica

Hui és SANT VICENT FERRER a la Comunitat Valenciana. A TOTS ELS VICENTS I VICENTES, als que tenen el nom simple i compost, a tots els pobles que festejen al sant taumaturg valencià, en especial al poble veí de TEULADA, que celebra hui la FESTA MAJOR...encara que molt limitada per la pandèmia i amb No-FESTES PATRONALS, a tots que passeu molt bon dia, malgrat a ser laborable en Gata, i recordeu que Sant Vicent predicava en valencià en aquell temps, a principis del segle XV.

Abans, no fa massa temps, es tancava la Pasqua d’eixides al camp tal dia com hui, es festejava els molts Vicents i Vicentes que hi ha pel poble i algun any va ser fins i tot festa local. Els xiquets i joves acaben les seues vacances escolars. Ara és dia laborable i a l’església sols es fa la missa de 12 i en valencià, per recordar al sant, els seus sermons i els seus miracles. 

Gata té dos llocs on mirar hui per a veure al sant patró valencià. Si mirem l’altar major, al costat esquerre del titular de la parròquia Sant Miquel, hi ha una pintura de SANT VICENT FERRER, feta pel pintor Salvador Gil d’Ondara. A l’altre costat està una pintura de la Verge dels Desemparats.

Un altre lloc és el carrer que porta el seu nom, Sant Vicent, que està a les Alcolaies. La llumeta estarà hui encesa tot el dia. Hui és la seua festa. Un "santet" a la part dreta ens recorda que hui és la festa del patró de l’església valenciana.

Si llegim el Llibre de comptes i culte de fàbrica que conserva l’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, trobem dues dates d’abans de la guerra referents a Sant Vicent Ferrer, que ens indica que tenia a l’església imatge i altar propis. L’any 1932 està referenciat un òbol per les sacres (tablilles que es posaven a l’altar per a que el sacerdot llegira cómodament algunes oracions i altres parts de la missa, sense recurrir al Missal. Es posaven en mig i als costats de l’altar) de l’altar de Sant Vicent de 15 pessetes. L’any 1935 per a millorar el frontal de l’altar de Sant Vicent Ferrer es van pagar 210 pessetes.

Abans també, molt abans, a la Vuitena de la Pasqua i per Sant Vicent, els dos dies seguits, es feia l’antic costum religiós del COMBREGAR DELS MALALTS. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La comitiva la formaven els portadors del palis i el senyor rector que portava el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. Històricament, el fet de combregar apareix ja a les Cròniques de Ramon Muntaner. Els diccionaris ens diuen que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer.

Finalment, per Sant Vicent als anys 40 del segle passat un grup de joves va plantar una falla i es van vestir de fallers i falleres. Pareixia que feien falles tots els anys.  

FONTS: Arxiu blog / Arxiu Parroquia, Llibre de Culte i Fàbrica. 

LA VEÏNA CENTENÀRIA DE GATA, MARÍA MONFORT COSTA, COMPLIX HUI 101 ANYS. El poble té dos centenaries en vida

Hui, 10 d’abril, ha complit 101 anys l’altra centenària de Gata en vida, MARÍA MONFORT COSTA, també coneguda com María Bisserot. A la residència on conviu han estat hui d’aniversari. Un pastel i el número 101 dels anys que té ja María han donat testimoni del fet. Recollim les paraules del seu nét Juan Pablo Signes, que comenta al seu facebook: "Una dona sempre plena d’alegría i sempre disposta pels demés, de segur que no haguera volgut viure tant si hagués sabut que l’Alzheimer ocuparía la seua consciencia."

MARÍA MONFORT COSTA més coneguda com María Bisserot, va nàixer el 10 d’abril de 1920. Ès veïna del carrer Xaló. Es diu de Bisserot perquè tant ella com les germanes van nàixer a aquella partida entre Gata i Jesús Pobre. De generacions longeves, sa mare ja va viure quasi cent anys, apenes li van faltar uns dies per a complir el segle. Recorde que vaig publicar sobre ella al diari Información d’Alacant la notícia, era a finals de gener de 1989. Ací vos deixe la referència que faig al Diari gater de 33 anys (1987-2020). PUNXEU. 

María ha tingut tres fills i quatre néts. Amb María són dos les centenàries que registra el carrer Xaló. Cal recordar que Gata ara mateix té dos en vida. Sempre ha sigut un poble de centenàries. Cronològicament, el passat dia 1 de febrer va fer 102 anys de vida VICENTA SIGNES CASANOVA, també del carrer Xaló. 

Des del blog felicite a María i la seua família. Agraïment al seu nét Juan Pablo per la informació i les fotos.

FONT: Foto de María al seu 101 aniversari. Autor, Juan Pablo Signes.  

 

AHIR ES VA APROVAR DEFINITIVAMENT (BOP, 9-4-2021) LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE LES FESTES PATRONALS DE GATA

Per la seua importància dins del capítol fester gater, malgrat a no ser temps de festes a causa de la pandèmia COVID19, i pensant en futures festes patronals, us pose l’enllaç a la publicació ja definitiva d’ahir divendres 9 d’abril del Butlletí Oficial de la Província (BOP), una vegada passat el termini d’exposició al públic i no haver-se presentat reclamacions durant aquest temps. Abans s’havia aprovat provisionalment per acord plenari el 26 de gener  de 2021. És la modificació del

REGLAMENT DE LES FESTES PATRONALS DEL SANTÍSSIM CRIST DE GATA DE GORGOS

De forma esquemàtica, aixina és el Reglament, que té 7 capítols i 47 articles i que podeu llegir per complet, per la seua llargària, PUNXANT DALT AL TITULAR.

CAPÍTOL A.- CELEBRACIÓ I ACTES

CAPÍTOL B.- DISPOSICIONS GENERALS DE LA COMISSIÓ DE FESTES

DELS REPRESENTANTS DE LES FESTES

LLIBRE DE FESTES

AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES

ACTES PIROTÈCNICS

ELS FESTEJOS TAURINS

EL PROTOCOL EN ELS ACTES RELIGIOSOS

ORDE DE LES DESFILADES CÍVIQUES I PROCESSÓ.

INDUMENTÀRIA EN LA FESTA

CAPÍTOL C.- ALTRES DISPOSICIONS

CAPÍTOL D.- LA VIA PÚBLICA.

CAPÍTOL E.- CONDICIONS D’OBERTURA DE LOCALS DE PENYES EN LES FESTES.

CAPÍTOL F. - COBERTERIA REUTILITZABLE

CAPÍTOL G.- RÈGIM DISCIPLINARI. 

DISPOSICIÓ FINAL: Aquest Reglament entrarà en vigor després de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província, o siga a partir de hui.

FONT: Ajuntament de Gata, Plenari, BOP Alacant.

PLOURÀ MÉS?. HUI QUASI 10 LITRES. ABRIL PORTA NUVOLADES I RUIXATS

El refranyer està ple de referències a la pluja pel que fa al mes d’abril i es confirma molts anys. Aquests primers dies d’abril han sigut de nuvolades, ruixats i també de cel ras amb caloreta. Hui, ha plogut des de la matinada i segueix amb poca quantitat plovent. Un total de 9,6 litres s’han mesurat a l’estació de Inforatge que té l’Ajuntament fins les 12:05 del migdia. En total, portem al mes d’abril 13,6 litres i a l’any 216,20, segons la mateixa informació.

Però...plourà més?. s’obriran clarianes a la vesprada, com pareix?. Demà, octava de Pasqua i el dia Sant Vicent, farà dies bons?. Tot són incognites i en aquests temps de pandèmia, del COVID19, encara més.

Mentre, el camp segueix el seu cicle i els ceps, malgrat a anar poc a poc, ja trauen les primeres fulletes i comencen a formar els raïms. Els arbres broten i les hortalisses comencen la seu tasca. És la primavera.

FONT: Foto Antonio Monfort de cara al Montgó, ahir 9-4-2021.     

XI ANIVERSARI DEL BLOG: AQUELL PRIMER 10 D'ABRIL (2010) VA SER II DIUMENGE DE PASQUA, HUI ÉS UN DIA ABANS

Quasi sempre cau per Pasqua o de Pasqua a Sant Vicent. Hui és 10 d’abril, dissabte entre Diumenge Pasqua i l’Ocata i Sant Vicent. Estem de festa al blog, perquè celebrem el XI aniversari. Onze anys, dels quals dos són "anormals" i com ja deia l’any passat tal dia com hui i a causa del COVID19 que encara tenim, és una celebració anormal. També deia fa un any: "la pandèmia general mundial del COVID-19 ho ha trasbalat tot. Però els dies corren i esperem eixir, que ens eixirem, d’esta.". Ara amb les vacunes ja estem més a prop del final del túnel.

Mentre seguim sumant al blog, ja són onze anys de blog i cal estar molt agraït a tots els veïns de Gata, primer, i als que seguiu el blog de la resta de comarca, estat o món, després. Aquell primer 10 d’abril per l’any 2010 era el segon Diumenge de Pasqua, enguany cau just un dia abans.

Seguiré portant a través de les xarxes socials, del blog, la vida i història gatera, s’ho mereixen els nostres avantpassats i s’ho mereixeu vosaltres també.  

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES I TOTS...I A SEGUIR FENT POBLE, FENT VIDA.

COVID19, GATA: TORNEM A SUMAR 1 POSITIU MÉS, DESPRÉS DE QUASI UN MES (16/3) SENSE CASOS. INCIDÈNCIA, 16,53. SEGUIM EN ALERTA. A PARTIR DEL 12, LLEUGERS CANVIS EN LES RESTRICCIONS. PAVELLÓ COBERT PER A LA VACUNACIÓ MASSIVA. L’ANY PASSAT PER ARA...

Mal assumpte. Un actiu més a Gata. No es pot baixar la guàrdia. El COVID19 torna al poble després de quasi un mes sense casos. L’última vegada que teníem 1 actiu va ser el 12 de març i des del 16 de març estavem a zero. Lògicament puja la incidència a 16,53 casos per cent-mil habitants (de una població de 6.049 habitants que té Gata). Les últimes dades de la situació del monitoratge de la Conselleria de Sanitat així ho testimonia. Acumula Gata un total de 292 afectats pel COVID19. Per tant, seguim en alerta, no baixem la guàrdia, no ens cansem d'insistir.

Just quan la comarca registra els menors casos d’actius nous (sols 10, un d’ells el de Gata) i cap defunció, Gata torna a registrar-ne un. Insistència: anem alerta.

LLEUGERS CANVIS, A PARTIR DEL 12

Són lleugers els canvis que la Generalitat Valenciana adoptarà a les Mesures COVID19. Es prorroguen la majoria de mesures amb xicotetes novetats: 

- 2 nuclis de convivència en espais privats.

- 6 persones en espais públics i també a l’hosteleria (taules de sis).

- Permís per a visitar en les residències de immunitzats.

- Entraran en vigor del 12 al 25 d’abril, al menys.

PAVELLÓ COBERT PER A LA VACUNACIÓ MASSIVA

Segons informa l’Ajuntament de Gata de Gorgos, a través de les xarxes socials, "el comissionat de la Conselleria de Sanitat, Juan Puig, juntament amb la coordinació del Centre de Salut, el regidor de Sanitat, Joanvi Vallés i l’alcalde, Josep Signes van visitar ahir les instal·lacions del pavelló cobert de Gata, l’espai que ha oferit l’Ajuntament per a iniciar la vacunació massiva entre la població. Els espais de vacunació han d’estar situats prop als nuclis de població i han de ser accessibles mitjançant vehicles així com reunir les condicions adequades per establir els circuits d’entrada i eixida, característiques que reuneix el pavelló d’esports. Encara que no s’ha especificat una data d’inici concreta, vos recordem que és molt important que les dades de contacte estiguen actualitzades en el SIP, sobretot el número de telèfon, per a facilitar la citació".

L’ANY PASSAT PER ARA...

Continuaven les preguntes del Joc de la Història de Gata per a passar millor el confinament i anaven per la catorzena. Amb la frase QUEDA’T A CASA publicava tres articles, dos el 5 d’abril (Diumenge de Rams), en el primer feia notar que era "atípic" sense processó, ni dinar popular, ni Tramusser, en el segon parlava de la gastronomia gatera, sobre "Mones i pa socarrats, els dolços típics de Gata per ara, més vius que mai" i el tercer de que "Els veïns de Gata, sobre tot els més joves..." celebraven diumenge rams al balcó".

També just tal dia com ahir dia 8 començava la série especial del X aniversari del blog i amb deu convidats, contant la seua biografia: el primer i segona (dia 8) eren Francesc Mulet Ruís, gater escolapi a Roma, i Rosa Franco Greño, una infermera de Benigànim que es va fer gatera. Tal dia com hui (dia 9) publicava dos convidats més: Jesús Moncho, escriptor gater que viu a l’Alacantí, i Ana Escortell Tur, una gatera que vivia a l’Alt Ampurdà (Catalunya).

(Per a repassar totes aquelles publicacions, podeu fer-ho buscant a la barra lateral el mes d’abril de 2020). 

FONT: Arxiu blog Cronista de Gata. // Captura pantalla situació monitorització i Canvis mesures COVID19 -Conselleria Sanitat G.V.- 9-4-2021 // Foto pavelló cobert, Ajuntament.

ELS GATERS JAUME SERRA FERRER, SEGON ENTRENADOR, I MARIO FELIU RIBES, JUGADOR, FORMEN PART DEL C.D. DÉNIA NACIONAL JUVENIL, QUE ARA COMENÇA ELS PARTITS PER A GUANYAR-SE LA PERMANÈNCIA

Parlar de Jaume Serra Ferrer "Corcat" al món del futbol gater i comarcal és parlar d’un jove treballador del baló, de voler al seu Gorgos C.F. del que va ser bon jugador, bon entrenador i del que hui és vicepresident "oficialment" -com diu ell-, i als equips que ha entrenat. Al respecte de la vicepresidència del Gorgos C.F. Jaume diu: "els meus companys de directiva m’han recolzat des del minut zero per a que visquera esta bonica experiència, però al mateix temps m’han demanat que continue amb el carrec de vicepresident". Jaume ha tingut la sort de ser entrenador i jugador en totes les categories del club gater, del Gorgos CF i amb Pere Noguera, amb el que hui està al Dénia, els dos van estar junts al primer equip del Gorgos el primer any que va estar a Primera regional quedant sisés i fent bona campanya, amb un futbol molt atractiu.

Parlar del jove jugador Mario Feliu Ribes és parlar d’un xicon que toca molt bé el baló i que ja destacava a les categories inferiors al seu poble, Gata, i des de la categoria cadet que està al Dénia.

Els dos estan ara al C.D. DÉNIA al juvenil nacional, que lluita ara per la permanència al Grup VIII-A. Jaume és segón entrenador i Mario és jugador de camp. Jaume està junt al que va ser coordinador de l’escola de Gata, quan van pujar els juvenils de categoria, Pere Noguera.

Pel que fa a l’equip de Jaume i Mario, el Juvenil del C.D. Dénia, dir que acabats els primers 22 partits per a l’ascens, ara jugaran per la permanència a partir de diumenge dia 11 d’abril. El primer partit serà a casa contra l’Alboraia. Fins el 22 de maig competiran amb equips de la talla del Paterna, Alboraia, Don Bosco, Intangco, Tavernes Blanques, Celtic Elche "A", San Marcelino, Dragon Force, Torre Levante, Hércules o Atletico Benidorm.

Desitgem sort als gaters Jaume i Mario en el seu lloc al C.D. Dénia nacional juvenil.  

FONTS: Informació FFCV i Jaume Serra. Foto dels dos aportada per Jaume Serra.

LA GATERA PEPA LEYDA SALVÁ (1963) PUBLICA EL SEU PRIMER LLIBRE DE VIVÈNCIES

Pepa Leyda Salvá va nàixer en 1963 a Gata de Gorgos. LLADRE DE SECRETS és el seu primer llibre i una òpera prima. L’autora, filla de pares treballadors, narra les seues vivències i experiències en un poble de la Marina Alta com és Gata. I en una època de trànsit des del temps rural a l’industrial.

Al llibre, les anèdotes personals es trenen amb les històries del poble, amb molt bon humor i tendresa, que demostra l’amor que té l’autora pel seu poble. Històries reals, que tenen un trasfons, el trasbal que li suposa la detecció d’un càncer de pulmó quan tenia 53 anys, contra el que lluita dia a dia, sense perdre mai l’ànim i les ganes de viure a vida plena.

LLADRE DE SECRETS té una portada molt singular i explícita. Tres grans amigues des de la infantesa disfressades a les festes del poble. El llibre està dedicat a tots "els que m’han estimat: amics, amigues, i la meua família" com diu Pepa Leyda. L’editorial és Neopatria. A les llibreries de Gata el podeu trobar i paga la pena conéixer les seues vivències, que són reals. Ressenyar i destacar que l’autora ha volgut que els beneficis de la seua venda són per a la investigació del càncer, concretament a l’INCLIVA (Institut d’Investigació Sanitària).

Podeu escoltar a Pepa a l’entrevista que Radio La Veu d’Ondara li va fer el passat 12 de març, PUNXEU ACÍ. També podeu accedir al seu blog personal: El bloc de Pepa Leyda i Salvà, Tot plantant-li cara al càncer: PUNXEU ACÍ.

Copie un extracte del que diu Pepa a la contraportada del llibre: "...Quan tenia 15 anys mor son pare de càncer, sent un gran sotrac en la seua vida. Als 24 anys es casa, dos anys després té la seua primera filla, compatibilitza les tasques de mare i secretària de la C.A.S., als 32 anys té la segona filla. Estudia auxiliar d’enfermeria, que va practicar a un hospital...". Segueix dient que el càncer i la seua detecció "...és l’esperó per a escriure aquest llibre..."

* Si voleu assistir a alguna presentació del llibre, al Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, el divendres 23 d'abril, a les 19:30 hores es presentarà "Lladre de secrets".

FONT: Foto de la portada del llibre aportada per l’autora. // Fotos de Pepa, composició.     

DOS JOVES FUTBOLISTES GATERES, NEUS ESPASA MONFORT I LIDIA MULET PEDRO, JUGUEN AL F.B. DÉNIA CADET-INFANTIL VALENTA

El món del futbol femení està cada vegada més intentant escalar llocs en el desequilibri que hi ha entre les xicones i xics futbolistes. Moltes joves voldrien jugar al futbol, però al seu poble com és el cas de Gata no hi ha grup ni secció de dones, tal vegada no dona per a fer un equip, i tener que marxar fora. 

A Dénia tenim la prova. Allí, al grup del F.B. Dénia cadet-infantil valenta, juguen dos xicones gateres Neus Espasa Monfort i Lídia Mulet Pedro, que de menudes ja es fixaven en els jugadors del Gorgos CF, els del seu poble, i sobretot en els seus pares que van ser jugadors de l’equip gater. Elles volgueren haver pogut jugar ací. Neus va jugar a Gata, amb els xics, dels 5 fins els 11 anys. 

Al F.B. Dénia cadet-infantil femení, que entrena David Prats, Neus juga de central i Lídia de lateral esquerre. Junt a les seues companyes d’equip estan en un lloc tranquil de la classificació. Estan amb dotze equips més al grup sisé i amb un partit menys. Són quartes i tenen 19 punts: 8 partits jugats, dels quals han guanyat 6, han empatat 1 i han perdut 1.

Neus té inclús un gol marcat aquesta lliga dels 51 gols a favor; els han marcat 11 gols en contra. A més l’últim partit van guanyar per golejada, 7-1. També recordem el 6-0 al camp del Rodat, només reprendre la lliga després de les restriccions COVID19, que van golejar i van gaudir de la golejada. La golejada major de les xicones denieres...i també gateres va ser la d’estrena amb un 11-0 front al At. Benidorm A; a la segona van empatar a Elx, 4-4. És el partit del que més orgulloses estan, perquè l’Elx està invicte, ha guanyat tots els partits, sols ha empatat contra elles. El FB Dénia sols va perdre contra el Costa City A per 4-3 a novembre, la resta tot victòries.  

Els desitjem tota la sort del món a Neus i Lídia en el difícil món del futbol femení i de desitjar seria que tots els clubs que tenen equips masculins també pogueren tindre una secció de dones. I com deia un dels pares acabant el partit que reprenia la lliga: "A seguir xiques teniu un gran futur".

Diumenge que ve, dia 11 pel matí, el Dénia anirà a Aspe. Serà ja la jornada onzena. Estarem pendents de Neus, Lídia i les seues companyes.

FONTS: Informació FFCV. // Fotos Amparo Monfort i Llorenç Molina.

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( III ), SENSE EIXIR DEL POBLE, A LA VORA DEL RIU (Parcs del Raval, el Vial i Font del Riu, Passeig de les Coves Roges)

La tercera ruta que vos presente hui, encara celebrant el segon dia de Pasqua no té massa complicacions ni distàncies. Sense eixir del poble a una i altra vorera del riu Gorgos, podem fer un passeig pels tres parcs i a més pujar fins a dalt de les Coves Roges. Entre mig, bancs i màrgens per a fer una parada. Entre la natura, els parcs sostenen el terreny i donen vida a aquestes zones.

Si ens parem al carrer Penyó i mirem cap amunt, a l’esquerra comencem el Parc del Raval. Primer entrarem al raconet que fa la canalització del Barranquet de les Moreres, el que ve de Boleries avall, travessa cases i s’aboca al riu. L’orígen morisc de la zona es pot veure a simple vista. I descobrim la primera de les escultres a l’aire lliure. Ametles i anous de pedra penjats sobre la roca.

Anem avant per baix de les cases del Raval, en concret del carrer Tetuà i arribem a la confluència dels carrer de Bisserot i Parres. Allí abans un llavador, però en silenci el van fer desaparéixer. Seria interessant que una placa ho recordara per a tots els visitants.

PASSEIG DE LES COVES ROGES

Iniciem en eixe punt el Passeig de les Coves Roges, una passarel·la que bordeja margallons i altres plantes a la vora del riu i va pujant tenint sempre a la vista les Coves Roges, on s’amagen pintures prehistòriques i s’anomenen així pel colorit rogenc que agafen.

I després tornem cap al centre de la nostra ruta, podem passar pels carrers del Raval o retornar pel mateix lloc. I entrem a la part dreta del carrer Penyó. A meitat tenim la baixada al Parc de la Font del Ri8u, que s’esten paral·lel al carrer Teulada i bordeja el riu. Un parc infantil reacondicionat fa tres anys, garrofers, tota classe de vegetació i tornem a veure les escultures a l’aire lliure: pedra, marbre i simbologia.

Per dins del riu mateix, aprofitant el pas de formigó, passarem al tercer parc, el del nou vial, el que des del 3 de març de 2018 porta el nom de "Alcalde Ferrandis", encara que pocs l’anomenen així. Ací trobarem restes d’un corral, el de Catxapa, incrustat entre tot el parc. També restes de màrgens de sequers de pansa de sol, s’entreveuen. La vegetació autòctona està sempre present.

RUTES PER A LA PASQUA GATERA ( II ), PARATGE DE LA FONT DE LA MATA: camí entre pinades, casa i aljub, llestiscle, pou i font, restes àrabs...

Seguisc presentant-vos alguns dels paratges més típics del terme de Gata, per a l’esbarjo d’aquestes Pasqües, sempre amb coneixement, distàncies, mascareta i tot el que siga necesari, per a poder frenar la pandèmia del COVID19.

Hui ens dirigim al paratge de LA FONT DE LA MATA. Per arribar-hi eixirem dels quatre cantons que formen els carrers Costera del Grup Escolar i Sant Josep, passarem pel costat de l’olivera centenària i les escoles d’infantil i seguirem camí asfaltat endins. Entre pinades i sinuosa carretereta viatjarem uns tres kilòmetres.

Podem deixar el cotxe, si anem amb ell, a la raconada que fa el dit "Poet del Tio Mariano". Al respecte cal dir que una senyal de prohibició de més de quaranta per hora ens recorda que és carretera estreta i amb moviments de persones.

Després, a peu, recorrerem uns quatre-cents metres per a trobar-nos de repent a un mon passat, a una estància ja caiguda pel temps i l’oblit, la "Casa dels Xaparrundos".

Un vell aljub ben conservat i amb característiques especials, ens presenta la casa, amb sols les parets en peu. Del segle XIX daten aquestes construccions. Pel costat accedirem a la baixada de formigó que ens portarà al racó que conformen la MATA, el pou de la font, i els esberaudors d’altra època dels animals, amb una canalització àrab que porta l’aigua d’excés a una basseta més avall.

Anem a saber més d’aquests elements que miren cap al Pla dels Gorgos, que escolten el soroll dels vehicles que passen per l’autopista. 

* LA MATA: 

Dins del catàleg d’arbres monumentals de la Comunitat Valenciana que consultem trobem a la Mata ("Pistacia lentiscus"), un llestiscle que té la soca incrustada entre roques i que li dona un aspecte molt característic. Té uns 360 anys aproximadament, segons el catàleg, però podrien ser uns 600, de quatre metres d’altura i un perímetre de 2,75 metres, sent 11 metres la copa. La propietat és pública.

* LA FONT:

Entre la gran quantitat de fauna i flora, trobem una font que està dins d’un pou. Es pot baixar sis graons fins al pou d’aigua soterrani, que està protegit per una porta de ferro. Es nota que va ser construit pels àrabs per a l’aprofitament de l’aigua. Al lloc hi ha també algunes pedres tallades de gran tamany en les quals podien beure els animals que anaven de pas o pasturaven per allí, fent d’esbeurador. Les pedres poden inclús servir de taula. El llogaret és sempre molt visitat. A l’última visita, i no era Pasqua, vaig contar en tot el trajecte i allí al paratge mateixi fins a trenta persones caminant, de ruta, amb bicicleta de muntanya, fent ruteta.

QUI NO FA LA VESPRA, NO FA LA FESTA!! (VIGÍLIA PASQUAL, GATA)

Comença la Vigília Pasqual. Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Vespra del Diumenge de Pasqua. Avanç de la solemne Vigília Pasqual, donat que a les 22 hores és el toc de queda. Ara a les 20 hores. Com vegeu, tot preparat amb Crist Resucitat i el ciri pasqual presidint l’altar.

Podeu seguir la missa a través del facebook de la parròquia. PUNXEU ACÍ.

FONT: Foto Vero Vives.

RUTES PER A LA PASQUA GATERA (I), PARATGE DE LA RANA: aigua, antic llavador, eucaliptus monumental, molí de vent,...

Una de les rutes més visitades i estimades per la gent gatera, sobre tot en el temps de Pasqua és el paratge pròxim a Gata (1 km, aprox.) conegut com LA RANA. L’Ajuntament de Gata de Gorgos acaba de preparar i acondicionar l’aparcament per a poder passar un temps d’esbarjo al voltant d’aquest paratge, que ens descobreix un sistema de rec originari dels musulmans i monuments tant naturals com de la mà de l’home.

El conegut paratge de la Rana es pot trobar, per als que no el coneixen a la vore de la carretera que porta de Gata a Xàbia, just al costat de la rotonda d’entrada cap al poble gater. Si vens de Xàbia entraràs a la dreta i al contrari, si vens de la nacional a l’esquerra, baixant el camí que forma part de l’antiga carretera i part del camí cap a les Valls, que passa just pel mig del paratge.

A la dreta es veu el monumental eucaliptus, ara rodejat de valles i abonat per a poder recuperar-se poc a poc de l’incendi que va patir l’estiu passat. Les valles protegeixen de qualsevol caiguda d’una rama que puguera portar alguna desgràcia. L’eucaliptus, conegut popularment com "L’ARBRE DE LA RANA" és ja centenari i ha conegut no sols incendis, també nevades i temporals de vent i aigua.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 106 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.

RUTA PELS VOLTANTS DE GATA: CAMÍ DELS AMPLES

Hui, Divendres Sant, fa un dia preciós!!, podríem dir popularment. No hi ha boira ni terrera ni al cel i fa bon sol. A la ruta hem conegut alguns camins, muntanyes i inclús el llit del riu Gorgos voltejant sempre per Gata. Hui ha tocat ELS AMPLES, mig terme de Gata mig de Dénia, per allò de la cunya foral. Llogarets bonics i molta vegetació, sendes, bancals erms i algun que altre treballat. Caminant, caminant, hem descobert... 

TRÍDUUM SANT A GATA: Missa del Sant Sopar, Solemne Via Crucis a l'església recuperant el Tenebrari i Sants Oficis

Els actes religiosos del Tríduum sant, de Dijous a Dissabte, estan celebrant-se a Gata amb tota la solemnitat que es mereixen i amb totes les mesures sanitàries i de distàncies que comporta el temps de la pandèmia del COVID19, millor que l’any passat i esperem que pitjor que l’any que ve. Sense llavatori de peus, ni la tradicional processó del Sant Soterrar, ni el via crucis camí de l’ermita, amb més misses per l’aforament i amb mascareta i distàncies que pertoquen.

A les tres misses del Sant Sopar de Dijous Sant van assistir nombrosos fidels a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Després de l’última missa es va procedir a la Reserva del Santíssim al Monument preparat davant l’altar del Cor de Jesús.

Hui Divendres Sant,a les 7.30 del matí, i dins de l’església, s’ha celebrat el Via Crucis, també amb molt assistència de fidels. L’acte tan tradicional ha resultat solemne. Cada estació era llegida per un representant dels diversos grups parroquials i s’ha recuperat la figura del TENEBRARI.

El sacerdot ha explicat el seu significat: un tenebrari és un candelabre de forma triangular amb quinze veles, disposades escalonadament, que anava apagant en el transcurs del Via Crucis una a una en cada estació del mateix. Ha qedat encesa la de dalt de tot que simbolitza a María, que no va abandonar mai a Jesús en les seues hores de tenebres. El tenebrari simbolitza el dia de la mort de Jesucrist en la Creu. Les quinze veles representen als onze deixebles, les tres Maries i la Verge María, es a dir, aquells que acompanyaren a Jesús el divendres sant.

Al llarg del dia es podrà acompanyar a Crist bé a l’església bé amb les 24 Hores Santes. Els més menuts i joves ho han fet al llarg del matí amb les seues catequistes i monitors, fent diverses activitats. Aquesta vesprada continuaran els actes religiosos del tríduum amb els Sants Oficis a les 17 hores.

FONTS: Significat, fotos i vídeo Parròquia de Gata.       

GATA, COVID19: PASQUA 2021: un ban d'alcaldia recorda que encara és temps de pandèmia. Alerta!!

Davant les pròximes festes de Pasqua, Diumenge i Dilluns i el pròxim segon diumenge i Sant Vicent, des d’alcaldia s’ha emés un ban per a tot el veïnat de Gata, alertant de les mesures que estan encara vigents pel COVID19 i que cal seguir en la tònica que tenim ara, cap contagi i cap malalt de COVID19 en actiu al nostre poble.

El ban de l’alcalde Josep F. Signes i Costa diu textualment: 

"Estimades gateres i gaters:

Com cada any tenim les festes de Pasqua molt a prop. I per això tota la Corporació vol desitjar-vos unes bones festes. Som conscients que no seran igual, les circumstàncies per les quals estem passant no són les mateixes, ja fa més d’un any, però això no deu llevar-nos l´il·lusió per viure-les. I molt especialment a la gent menuda i no tant que duu molt de temps esperant-les.

Volem tornar a demanar-vos que tingueu molta cura i no abaixeu la guàrdia i recordar-vos les següents mesures que cal complir. La salut de les persones ha d’estar sempre per davant de qualsevol altra cosa:

MESURES COVID-19 Fins al 12 d’abril:

- Hostaleria i restauració: taules de 4 persones, terrasses 100%, interior 30% fins a les 18h.

- Instal·lacions esportives i piscines al 30%.

- Oci educatiu: 10 persones.

- Espai públic: 4 persones i domicilis: unitat de convivència

- Comerç fins les 20 h.

- Perimetració: Limitació d’entrada i eixida de persones del territori de la Comunitat Valenciana.

- Limitacions nocturnes de 22h a 6h.

Si tens símptomes compatibles amb coronavirus has d’aïllar-te i romandre a casa, telefona al 900 300 555 o sol·licita cita amb el teu centre de salut a través de la web de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública o de l’App GVA CORONAVIRUS.

En bé de la convivència, gràcies a totes aquelles persones que col·laboreu!

L’alcalde. Josep F. Signes i Costa"

FONTS: Foto acondicionament estacionament paratge de la Rana i bàndol alcaldia, Ajuntament de Gata.

APROVAT EL PRESSUPOST GENERAL DE GATA, QUE SUPERA ELS 6 MILIONS D'EUROS (entre el municipal i SòlGata)

Gata aprova els pressupostos, entre els que destaca a l’apartat d’inversions la part municipal del Pla Planifica de Diputació, l’obra de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, la substitució de la tanca del Camp de Futbol i obres de manteniment en l’edifici del Centre Social

L’Ajuntament de Gata va aprovar, en la sessió del plenari ordinari d’anit dimarts 30 de març, els pressupostos per a 2021 de 5.282.884,21 euros que junt amb el pressupost de l’empresa municipal Sòlgata de 1,539,431,94 superen els 6 milions d’euros. L’aprovació del pressupost juntament amb la plantilla de personal i relació de llocs de treball  per a 2021 es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (Compromís i PSPV) i els vots en contra del grup municipal del PP.

El regidor d’Hisenda, Antonio J. Signes, va ser l’encarregat d’explicar el document que recull el comptes de la corporació per a 2021 dels quals va remarcar que s’havien incrementat les diferents partides en general. Va destacar la creació de partides específiques per a manteniment d’edificis esportius i educatius, així com l’augment de la  partida per a arrendament de pàrquings públics i la creació d’una partida específica per a la finalització del PGOU. També augmenta la partida destinada al suport del comerç en un any marcat per la pandèmia de la Covid-19

Respecte a les inversions va explicar que s’incrementa el fons de contingència per preveure actuacions d’emergència així com la part destinada a l’adquisició de maquinària. En aquest apartat també s’inclourà la part municipal del Pla Planifica de Diputació, l’obra de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, la substitució de la tanca del Camp de Futbol i obres de manteniment en l’edifici del Centre Social. A més a més, cada regidor va explicar els projectes previstos per a 2021 

ROMANENT DE TRESORERIA: 574.754 euros

A aquesta quantitat, se li sumarà 574,754 euros procedents del romanent de tresoreria de 2020 que també es va aprovar en el plenari que es destinaria part al pagament de factures i quasi íntegrament a inversions. Entre elles s’inclouen les acordades per tots els grups municipals Reactivem Gata que també es va ratificar en el plenari: 50.000 euros per a ajudes d’emergència per a les persones més necessitades i 50.000 euros per a ajudes a autònoms i empreses locals. A aquestes s’afegirà un projecte pilot per implantar la recollida de fem porta a porta en el barri de l’Arraval, obres en el cementeri, la part municipal de les obres del carrer La Bassa i el modificat de les obres del gimnàs per la modificació del accessos.

Així, es preveu que enguany es destinarà més d’1 milió d’euros a inversions en el municipi.

PLANTILLA DE PERSONAL

Respecte a la plantilla de personal, està previst l’amortització de 3 places corresponents al departament de Serveis Socials, que ha passat a la Massma, i l’augment de la plantilla en 4 persones:  1 agent per a la Policia Local, 1 administratiu i 2 places a mitja jornada de TAG i enginyer. A més a més, segons va explicar l’alcalde Josep F. Signes, es pretén consolidar el personal interí de l’Ajuntament de Gata, especialment la plantilla de la policia local per donar seguretat i estabilitat.

En el plenari també es va aprovar, per unanimitat, derogació de la taxa de llicència d’obertura d’establiments, punt que també s’incloïa en l’acord dels tres partits.

 A més a més, es van presentar diverses mocions conjuntes de tots els grups: el rebuig a la instal·lació del par eòlic al terme de Gata, una moció del dia de la Dona 8M i el suport i inclusió del voluntariat de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana en el Pla de Vacunació front a la Covid-19.

FONTS: Fotos i informació, Premsa Ajuntament de Gata.

TRADICIONS DE SETMANA SANTA A GATA: SALPASSA, MATRAQUES, TAPAR ELS SANTS, MONUMENT...,(algunes ja oblidades en el temps)

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Els joves deuen conéixer allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors. A més, entre el 2020 i 2021 el COVID19 ha paralitzat aquells costums que encara perduraven i que potser es reprenguen passada aquesta complicada pandèmia. 

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, tapar els sants, muntar el Monument per al Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i tants altres. De tots ells en parlarem una miqueta. 

LA SALPASSA   

LLegim què era per mig del facebook del departament AVIVA del poble de Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística).

"És una tradició cristiana que consisteix en una visita anual que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps de Pasqua, per beneir-les amb aigua i sal. En algunes regions, en fer el salpàs (o la salpassa), -aixina es deia i feia a Gata- el sacerdot beneeix la sal i l’aigua; els escolanets que l’acompanyen duen palmes beneïdes del dia de Rams i les deixen a les cases; els habitants els donen una almoina que sol consistir en ous, formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l’aigua serveix per a l’aspersió de la casa i també en donen un glop a les criatures."

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". LLEGIU-HO SI VOLEU.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata" Per llegir-lo tot PUNXEU ACÍ. * Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt intreressar atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.   

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PODEU SABER MÉS D’ELL PUNXANT ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Abans, molt abans, també s’utilitzaven a Gata per Setmana Santa aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. Les matraques s’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. 

Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. A Gata actualment tornem a veure a l’altar el Crucifixe tapat.  Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Verdaders "monuments" de flors i plantes es feien i seguixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el lavatori de peus. Enguany, per segon any consecutiu aquest gest simbòlic no es podrà fer lògicament per les restriccions COVID19.

El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Davant ell, se sol donar gràcies al Senyor per la seva passió, amb la qual va redimir, segons les Escriptures, a la humanitat. El COVID19 també impedirà en 2021, pel TOC DE QUEDA, passar més enllà de les 22 hores en l’interior de l’església. S’avançarà l’Hora Santa davant el Monument i la parròquia de Gata ha preparat 24 hores santes per a poder resar on estiguen, a casa, al camp, una hora per recordar i pregar. 

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata però si frenat pel COVID19 fins poder recuperar-se és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els ciprers i les catorze capelletes. Els fidels segueixen, inclús ara en temps de pandèmia, fent ells personalment i en solitari, el Via Crucis, esperant que es puga fer per tota la comunitat. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix, la qual cosa ara és impossible.

Enguany, el Via Crucis de Divendres sant serà també a les 7:30 hores, despusdemà 2 d’abril però dins de l’església, respectant -com en tots els actes- les mesures i distàncies adients al temps que ens toque viure.

FONTS: Articles meus a www.alicantevivo.org (19-4-2008) i al blog meu dia 20-4-2011. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Vocabulari de Setmana Santa, Tinet. // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera.