FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.258, la del dia 26/9-

La present fotografia la vaig descobrir a la pàgina digital de la Biblioteca Valenciana (http://bv.gva.es/screens/biblioteca_val.html). Es tracta d'una fotografia que es guarda al fons general de la mateixa com a material gràfic del fotògraf Mario Guillamón Vidal (1924-1990) i que té imatges fetes des de 1967 fins a 1973. Per eixes dades pot estar feta la foto que vegeu. Un xiquet es recolza sobre el ròtul de carretera, per la vestimenta seria els anys 60 del segle XX. Vegeu la Creu de terme de la carretera de Xàbia, de pedra tosca, que està a la mateixa cantonada. Mireu el ròtul de la direcció cap a València i si observeu als graons de baix de la creu es veu un quatre que seria una marca del kilometratge a la carretera.

FONT: foto Mario Guillamón. Fons de material gràfic de la Biblioteca Valenciana.

FESTES DE SANT MIQUEL: MATÍ DEL DIA GRAN, DIUMENGE 29

(PODEU FER LA COMPOSICIÓ FOTOGRÀFICA MÉS GRAN, PUNXANT ACÍ)

Hui és la festa del titular de la parròquia, del Cap d’Altar Sant Miquel Arcàngel, segon dia gran per a Gata, després de la festa del sis d’agost. Passacarrer de recollida de festers i autoritats, missa solemne cantada pel Cor Infantil i festa, festa solemne. Ací teniu algunes fotografies que mostren els moments del matí del diumenge, del dia gran, del dia 29, festa de sant Miquel.

FESTES DE SANT MIQUEL: ANIT SOPAR I ORQUESTRA

Anit es va viure a Gata la "vespra de la festa" amb sopar i orquestra. El pati escolar va l’escenari i fins la matinada de l’event festiu. El sopar popular al pati de les escoles estava organitzat per la Comissió de Festes 2014, que pren el relleu en estos dies a la del 2013. Després, l’afamada orquestra DMX va actuar amb cançons per a tots.

A les fotografies vegeu una panoràmica dels preparatius del sopar i l’actuació musical d’anit, amb l’ambient dels joves de Gata al pati escolar. Fotos Comissió i Vero Vives.

HUI ÉS LA FESTA DE SANT MIQUEL A GATA, PATRÓ TITULAR DE LA PARRÒQUIA

Passacarrers, missa solemne, processó i castell

Hui s’acomiada la Comissió de Festes 2013

Any 440 de la parròquia des de la seua desmembració amb la de Dénia. Cada 29 de setembre, Gata lluix la festa i honra a sant Miquel Arcàngel, patró titular de l’església local. És el cap d’altar, al que sempre se li fa festa pel veïnat. Hui és la festa major i per això farà passacarrer la banda Unió Musical, recollirà les regines i festers i passaran a recollir a les autoritats. A les 12.30 hores serà la missa solemne, que cantarà el Cor Infantil.

Per la vesprada, després de la missa vespertina, al voltant de les 20 hores, es farà la processó amb la menuda imatge, rèplica de la gegant que presideix l’altar major. Després de la processó, es dispararà un castell de focs artificials a càrrec de la Pirotecnia Germans Borredá. Este serà el punt i final de les tasques festeres de la Comissió 2013, que han portat a terme l’encomanda del poble, amb molt de treball, sacrificis, algun disgustet que altre, però amb seny i serietat, d’organitzar les festes patronals de juliol-agost en honor al Santíssim Crist del Calvari i aquestes festetes de Sant Miquel.

Aprofite des del blog per a felicitar a tots els MIQUELS i els seus compostos, que són els meus homònims, que hui celebrem el seu/meu sant. 

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.257, la del dia 25/9-

Nova fotografia que correspon a la col·lecció de Paco Moncho i a la seua pàgina www.prospectosdecine.com. Es veu a una banda, quasi segur còmica, desfilant per la Plaza 18 de Julio abans, ara Plaça Nova, un dia de festes patronals. La gent està mirant i la fletxa assenyala on estava la cartelera del Ideal Cinema. Perquè si es fixeu la plaça no estava no empissada. Mireu també els plataners que hi havia a la plaça i no palmeres com ara.

FONT: Foto de la col·lecció de Paco Moncho, pujada a la pàgina www.prospectosdecine.com.

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.256, la del dia 24/9-

Continue esgotant els dies previs a hui, en quan a fotografies antigues es referixen. Comence ara una minisèrie de fotografies i documents relacionats amb el cinema local. Ja fa temps vaig publicar algunes fotografies de la col·lecció de Paco Moncho, de la seua pàgina www.prospectosdecine.com. Ara proseguisc eixa tasca de difondre la informació gràfica i documental dels cines d'abans del nostre poble.

La primera foto que us pose, a més de correspondre al cinema Avenida d'estiu, el de la carretera és històrica, ja que ha canviat totalment ara. Allí on estava el cinema, ara són blocs de pissos (la finca blava, que deien). A la foto, i aixina ho indica Paco Moncho, assenyalant on estava la pantalla i l'entrada al cinema al costat d'un garrofer, la taquilla. Però si mirem un poc més avant es poden veure algunes cases, hui algunes desaparegudes i convertides també amb finca de pissos, sobre tot a la cantonada. Si mirem a l'altra part de la carretera, al lloc on era una almassera, abans de la finca de "Garrut", ahí començava el poble. Podeu veure els cartells publicitari dels anys 60 del segle XX i el ròtul anunciador de l'entrada al poble de Gata.

FONT: Fotografia pujada per Paco Moncho, publicada a la seua pàgina www.prospectosdecine.com. Foto propietat de Antonio Monfort Mulet "Puripa".

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.255, la del dia 23/9-

La fotografia que corresponia al dia 23, la nº 1.255, és propietat de Anita Diego. La família a la caseta de les Alcolaies. Podeu veure a Anita, Pepe i la seua dona Isabel, els pares de Anita i Pepe, i Donya Anita la mestra, germana del pare de Anita i Pepe.

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.254, la del dia 22/9-

Nova foto de la col·lecció del sempre recordat Paco Baños, també de festes. Corresponia al dia 22/9. Era l'any 1977, primer en la que s'elegia per sort regina infantil. Va eixir elegida Rosa María Grimalt Caselles -per cert, la seua parella va ser el quintet Santiago Vives, el meu germà, i van ser els primers en pujar a l'escenari-. Feia ja set anys que elegien per votació popular a Gata regina major.
A la fotografia podeu veure amb la corona a la reineta i a dos festeretes seues, una d'elles filla de Rosita i Ignasio. De nou, els col·laboradors de la festa que es feien la foto. El fotògraf ja era Salvador Pons. Agatxats estaven Paco Baños -amb ulleres-, Charo i Rondeta. Darrere, d'esquerra a dreta mirant la foto: Pascual "el cartero", Felipe, Ana Mari -l'actual alcaldessa-, Sebastián Francisco, Fina Coloma, Antonio Grimalt "Carabassa" i Vicente Signes "Vicentet".

Observeu també que per darrere apareix un matrimoni del carrer la Lluna i el pare de Pepe Cervera, el ti Vicent que era porter del cinema La Paz. També vegeu a Ca Teresa "els Plats" sense xaflà perquè s'haureu donat compte que estaven al carrer Calvo Sotelo abans, ara Signes.

FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.253, la del dia 21/9-

Reprenc hui dia 28, vespra de Sant Miquel, la sèrie de fotos, documents, imatges antigues o recents, ja passades en el temps. La foto 1.253 que corresponia publicar el dia 21 de setembre, la pose hui. És de la mateixa col·lecció que algunes publicades recentment, de la família Baños-Diego. Es pot veure a Paco Baños fent un ballet amb la sempre recordada María Gertrudis Froilán. Era l’any 1976. La reina de festes era Mari Cirugeda que està d’esquena amb la banda de la bandera d’Espanya, i estaven al carrer Paet on ella vivia.

Informa un usuari sobre la foto: "En la part dreta de la fotografia es veu a un músic en gorra tocant el trombó, esta persona és Bernardo Escortell músic de sempre, ja que esta actuació estava jo. Era després de missa del Crist a la hora de la picaeta que pagava la reina de festes".

FESTES DE SANT MIQUEL A GATA: ATRACCIONS, CAMINATA, SARDINADA, TEATRE,...

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Esta nit, Sopar popular i orquestra; demà festa gran

La composició fotogràfica ens mostra les diverses activitats que s’han fet aquest matí i inclús aquesta vesprada-nit, incloses totes elles dins del programa de festes 2013 en honor a Sant Miquel. Podeu veure les atraccions per als més menuts que s’han muntat a la Plaça de l’Església. Centenars de xiquets han gaudit d’elles. També podeu veure imatges de la I Caminata Popular pel terme que s’ha fet, cap al paratge de la Font de la Mata. Podeu veure la sardinada que s’ha preparat amb servessa a go-gó a la nomenada Plaça del Vicari i, finalment, podeu veure una de les escenes de teatre del grup "Tot rist" que han actuat aquesta vesprada. Tot això, organitzat per la Comissió de Festes 2013 i al regidoria de Festes.

Com ja he posat en una entrada anterior, la jornada es completa amb un sopar popular que organitza la pròxima Comissió de Festes 2014. Hi haurà orquestra.

Demà és la festa de Sant Miquel Arcàngel, patró titular de l’església parroquial. Des de fa 440 anys el poble de Gata honra a l’arcàngel com a cap d’altar de la seua parròquia.

FONT: Fotos facebook Comissió de Festes i Pablo Mulet; fotos personals.

ESTEM JA DINS DEL PROGRAMA DE LES FESTES DE SANT MIQUEL 2013, A GATA

Anit, èxit al sopar de germanor organitzat per CÁRITAS PARROQUIAL GATA

Són les festetes de Sant Miquel 2013. Ahir, s'iniciaven els actes de Sant Miquel 2013. Hui és la vespra i demà la festa

Ahir divendres, 27 de setembre de 2013, es va fer amb una bona temperatura i èxit de participació com podeu veure a les fotografies pujades per Salvador Pons (àlbum de Cáritas Parroquial de Gata) al facebook. De nou, resposta solidària dels gaters a la crida de CÁRITAS PARROQUIAL GATA per mig de l'església.

Aquest matí, s'ha fet a les 11.30 hores la I Caminata Popular pel terme de Gata. Els participants han arribat fins a la Font de la Mata. Bon trajecte i "basca". Entre sol i nuvolat. A les 13 hores, gran afluència de gent, sobre tot jove, a la sardinada i servessa a la Plaça del Vicari i mentre els xiquets i xiquetes gaudint de les atraccions infantils inflables. Tots estos actes han estat organitzats per la Comissió de Festes 2013.

Aquesta vesprada, els actes continuen a les 20 hores amb teatre a les escoles a càrrec del grup "Tot Rist" que interpretarà "Per la fam d'heretar". Serà al pati de les escoles. A les 21.30 hores serà el sopar popular organitzat per la Comissió de Festes 2014, que comença a prendre el relleu. Actuarà l'orquestra DMX fins la matinada.

A les dues fotografies, l'acte d'anit -sopar benèfic de CÁRITAS PARROQUIAL-. FONT: Fotos de Salvador Pons, album Cáritas Parroquial.

Demà, festa de Sant Miquel, ja us contaré la jornada...

RECORDEM...UN ANY...DE BLOG, L'ANY PASSAT

AQUELL 28 DE SETEMBRE DE 2012:

El temps era protagonista, estava nuvolat però no plovia massa, massa. A la nit era el sopar pro-escoles de Perú a benefici, per mig de Cáritas Gata. El temps enrere ens portava a quinze dies de la fira "Gata al carrer". Enguany també igual, estem a tretze dies. Una foto ens mostrava els preparatius per al sopar benéfic pro-escoles del Perú. Començava la història de l'origen d'una parròquia, la de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Com a imatge curiosa vegetació al parc del Raval. Els refranys de Sant Miquel també els posava, com "l'estiuet de Sant Miquel" o "Per Sant Miquel, tot va a repèl".

LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 1) DONYA ANITA

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

1) DONYA ANITA DIEGO MONFORT, una mestra com una mare

La inspectora digué als seus companys "en Gata hay una maestra que vale un mundo"

La primera mestra que porte a la sèrie de les mestres i els mestres d’abans és Donya Anita. Quan ho vaig proposar a la seua neboda Anita Diego i a la filla d’esta Míriam, de seguida em van referir tot l’historial no sols d’ensenyament sinó també "humà" perquè d’això en sabia de llarg Donya Anita. Era per a moltres xiquetes de l’època, "una mare com una mare".

Però qui era Donya Anita i que va suposar per a l’escola de Gata?

Ana Diego Monfort va nèixer el 23 de setembre de 1900. Anava com el segle. Va estudiar a València i precisament el 6 d’agost de 1923 (coincidint amb el dia major de Gata, el dia del Santíssim Crist) li otorgaren el títol de mestra, quan tenia de 22 a 23 anys. Com a dada curiosa, constava en la capçalera del mateix el nom de Sa Majestat el Rei don Alfonso XIII.

Primerament, va desenvolupar la seua lllavor pedagògica a Guardamar del Segura durant alguns anys. Posteriorment, va estar a Alacant capital també uns anys més, passant ja definitivament a Gata. Va passar primer per l’escola unitària de l’Avinguda de la Pau als anys 50 i des del curs 1958-1959 ja va donar escola al Grup Escolar "Santíssim Crist", fins que es va jubilar a la màxima edat permesa aleshores, és a dir als 70 anys.

Però, la part artística la dominava perfectament Donya Anita i per això era molt coneguda i volguda al poble. A banda de l’ensenyança, composava música, escrivia poemes i diversos textos. Era molt cantaora i cantava al cor de l’església. També era una artista del teatre: va protagonitzar moltes sarsueles com "Los Gavilanes", "La Bejarana", "La casita blanca", "La verbena de la paloma", entre altres...

El seu caràcter bondadós i afable se’l guanyà per a tots. En una conferència de la inspectora Donya Guadalupe amb altres inspectors a Alacant, aquesta va destacar públicament que "en Gata había una maestra que valía un mundo, doña Anita Diego."

De entre altres personalitats destacades, cal senyalar la gran amistat que tenia amb amb el propietari de CIFESA i, sobre tot, amb la segona dona del mateix (ja que va quedar viudo de la primera).

Qui no recorda a Donya Anita, que a l’escola nova dels anys 60 del segle XX tenia la classe al pis de dalt. Les xiquetes d’eixos anys encara la recorden amb molta nostàlgia i enyorança.

Donya Anita va morir el dia 10 de novembre de 1986, als 86 anys d’edat, i està soterrada a la part del fons del primer cementeri municipal del seu poble que tant estimava, Gata.

A la composició fotogràfica vegeu (a la foto gran de dalt) una de les seues classes unitàries (1955-1956). Baix diverses fotografies de Donya Anita i una amb la seua família.

FONTS: Fotos i informació facilitades per Anita Diego i Míriam Baños.

D’ACÍ DÈSSET DIES, BEATIFICACIÓ DEL FRARE CAPUTXÍ NASCUT AL POBLE, JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

Ja us vaig facilitar en valencià la primera part de les dades històriques del frare sacerdot, natural del nostre poble i de la família "dels Caselles", Juan Crisóstomo de Gata. A les fulles de la publicació setmanal ALELUYA de l’església parroquial de Gata es publicarà el proper cap de setmana la part cinquena.

Al blog, per a coneixement de tots els seus paisans i a sols dèsset dies de la seua beatificació el dia 13 d’octubre a Tarragona, us traduïsc tota la informació publicada a l’ALELUYA el cap de setmana del 7 i 8 de setembre.

BEATIFICACIÓ DEL PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

( IGNASI CASELLES GARCÍA ) ( II )

El mes de setembre de 2013 servirà per a recordar a tota la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, que el pròxim diumenge dia 13 d’octubre de 2013 serà beatificat a Tarragona el Pare Caputxí Serv de Déu JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, nascut i batejat a GATA DE GORGOS (Alacant).

Haurà diferents actes, que ja s’anunciaran en el seu dia.

Coneguem un poc més de la vida del Serv de Déu PADRE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA. 

SEGON CAPÍTOL

EL SEU GERMÀ BERNARDO, TAMBÉ CAPUTXÍ

A la fotografia superior, vegem a l’esquerra al Pare Juan Crisóstomo i a la dreta al seu germà, Fra BERNARDO CASELLES. S’anomenaven a Gata “els germans Caselles, frares caputxins”. Fra Bernardo havia nascut en 1868. Fou religiós, també de l’orde dels Caputxins, però el seu destí pareix ser que estigué en Barcelona. Fou màrtir de guerra en 1936, quan contava amb 67 anys d’edat. No es trobà el seu cos.

PROFESSIÓ DE FE I ORDENACIÓ SACERDOTAL D’IGNASI

IGNASI CASELLES GARCÍA passà la seu joventut a Gata, buscant dia a dia, consagrar-se a Déu en cos i ànima. Professà la Regla del Serafí d’Asís el dia 23 d’agost de 1892, fa ara 121 anys. Després de set anys de preparació eclesiàstica fou ordenat sacerdot el 12 de febrer de 1899 i passà a dir-se el PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, portant sempre en el nom el seu poble natal. Tota la seua vida religiosa i sacerdotal (37 anys) la passà en el convent caputxí d’Oriola. A la vella ciutat i els caserius i pobles dels voltants el Serv de Déu Pare Juan Crisóstomo exercia la seua predicació i vida sacerdotal.

CONVENT CAPUTXÍ D’ORIOLA

El convent on passà quasi quatre dècades el pare Juan Crisóstomo fou fundat en 1611 a les afores de la població d’Oriola. En 1880 fou restaurat i ocupat per caputxins francesos, però poc a poc van tornar els caputxins espanyols, que prompte reprengueren la seu estreta relació amb el raval i amb els oriolans, en general, entre ells estava el gater Juan Crisóstomo. Encara es recorda caminar entre les hortes als frares semidescalços i amb el seu hàbit peculiar, disposats a celebrar missa en alguna ermita.

Encara estava el Pare Juan Crisóstomo a Orihuela i en 1927 tornà a sofrir obres el convent, a causa del projecte d’eixample del carrer Capuchinos. Exclaustrats, de nou, durant la Guerra civil, l’edifici s’utilitzà com hospital militar i gran part del seu legat iconogràfic fou destruit.

RETALLS DE DIARIS DE L’ÈPOCA:

Com a mostra de l’activitat religiosa i catequètica del Pare Juan Crisóstomo de Gata a Oriola, trobem en tres diaris de l’època referència al mateix.

Al primer retall de premsa, que pertany a “El diario de Orihuela: periódico de noticias e intereses materiales”, publicat el 23 de maig de 1887 (Nº 251, Any 1) es fa referència als actes del solemne triduum en honor a Sant Antoni. En el transcurs de la processó, es va fer “una breve plática” des d’un dels balcons, a càrrec del pare Juan Crisóstomo “para alentar a los fieles en la perseverancia de las virtudes”.

El segon retall –que pertany a “El alicantino: diario católico” del dia 14 de març de 1889 (Nº 357, Any II)- es referix també al Pare Juan Crisóstomo. Parla de l’erecció canònica de la Terciària Orde de Penitència de Sant Francesc a Novelda. “Vino de Orihuela el Rdo. P. Juan Crisóstomo del convento de Capuchinos”. Seguix dient que “El Rdo. P. Juan Crisóstomo predicó en la Iglesia parroquial exponiendo con claridad y elocuente sencillez las excelencias de la Tercera Orden”.

Finalment, el tercer retall pertany al diari “El Eco de Orihuela: diario de la tarde” de l’Òrgan del Partit Conservador en este districte, del dia 27 de gener de 1912 (Nº 654, Any IV). El Pare Juan Crisóstomo apareix com a capellà de torn de la Vigília a l’Església de Caputxins.

A la fotografia, el convent d’Oriola a l’època que vivia el Pare Juan Crisóstomo de Gata. Foto Esteban Sanmartín Alonso.

DADES BIBLIOGRÀFIQUES:

Extracte de l’article: “El convento de Capuchinos y la Virgen de la Fe”. Antonio J. Mazón Albarracín (con la imprescindible colaboración de Jorge Belmonte). Publicat a la revista d’Oriola. 

 Foto del convent d’Oriola: Esteban SanMartín Alonso. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (Ministerio de Educación, Culturas y Deporte). Diaris: “El diario de Orihuela” (23-5-1887, Nº 251, Año 1); “El alicantino” (14-3-1889, Nº 357, Año II). “El Eco de Orihuela: diario de la tarde” (27-1-1912, Nº 654, Año IV).

 

Més endavant, us posaré la tercera part, que es va publicar a l’ALELUYA per a la parròquia els dies 14 i 15 de setembre passats.

EL NOU SOU DE L'ALCALDESSA, TEMA IMPORTANT A LA PREMSA

Parlen del sou de l’alcaldessa els diaris Información, Las Provincias i El Mundo (CV)

Com bé sabeu, perquè aixina ho vaig publicar dimecres, el passat dimarts dia 24 de setembre es va produir un fet històric, després de dos anys i tres mesos els tres partits per unanimitat van recolzar asignar-li a l’alcaldessa el sou de 1.800 euros bruts, el que supondrà uns 1.350 nets, aproximadament.

Aquesta decisió consensuada pels tres portaveus (PP, PSOE i BLOC-C) ha estat hui tema important per als diaris, que no han deixat passar l’oportunitat dient inclús un d’ells que "era l’únic municipi al món que una alcaldessa s’apuntava a l’atur" (paro). Ací teniu els titulars:

INFORMACIÓN: Gata de Gorgos. "La corporación acuerda que la alcaldesa recupere su sueldo municipal tras agotar el paro". "Cobra desde 2011 el subsidio, cuando los políticos de la oposición decidieron rebajarse el sueldo". La notícia és de Europa Press. Ací us deixe l’enllaç: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/09/26/comunidad-valenciana-alicante--la/1419460.html.

LAS PROVINCIAS: A la secció "Gente": "La alcaldesa que se apuntó al paro". "Ana María Soler, regidora del PP de Gata de Gorgos, se apuntó al paro por «dignidad» para evitar ser mileurista, y tuvo que tirar de la pensión de su madre hasta recuperar el sueldo de alcaldesa". L’article de Daniel Vidal no té pèrdua. Podeu lleguir-lo a l’enllaç: http://www.lasprovincias.es/v/20130927/gente/nomina-dinamitera-20130927.html.

EL MUNDO: Política:  "Había agotado ya el subsidio". "La alcaldesa de Gata recupera el ’sueldo de mileurista’ al que renunció para apuntarse al paro". "En 2011 la oposición le rebajó el sueldo de de 2.200 euros a 1.200 brutos". "La alcaldesa decidió renunciar a la remuneración y darse de alta en el INEM". "En estos momentos había agotado ya las prestaciones que le correspondían". "A pesar de no cobrar asegura que estos años ha tenido dedicación exclusiva". També és la informació de Europa Pressa. Ací teniu l’enllaç: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/09/26/alicante/1380215294.html.

A la fotografia de Sergi García, l’alcaldessa de Gata.

FONTS: Europa Press (notícia) i diaris Información, Las Provincias i El Mundo (CV) dia 27-9-2013. Foto: Sergi García.

DON FRANCISCO M. MURILLO, DOS ANYS DE RETOR A GATA

El passat dia 18 de setembre va fer dos anys que Don Francisco Manuel Murillo Roldán, Don Francisco per als gaters, va arribar a Gata i va fer la seua primera missa. Va notant-se i molt la seua acció pastoral a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata, que porta junt amb la de Benidoleig, esta des de fa un any.

Si recordeu, Don Francisco sustituia en el càrrec a Don Santiago Bohigues que marxava a Madrid, a la seua de la Conferència Episcopal.

Menuts i grans coneixen ja perfectament a este valencià d'origen cordobés, que quan parla en valencià ho fa molt bé. En estos dos anys, s'ha format ja un cor infantil, s'han renovat els salons del Centre Parroquial -obra quasi acabada- i s'han fet grups nous a la parròquia, com els de joves i altres.

Ací us deixe els dos enllaços d'aquell primer dia oficial a la parròquia, ara fa dos anys:

http://cronistadegata.blogia.com/2011/091804-arriba-el-nou-rector-a-gata-i-entrada.php.

http://cronistadegata.blogia.com/2011/091805-arriba-el-nou-rector-a-gata-i-ii-la-celebracio-inauguracio-del-seu-ministeri-sac.php.

A la fotografia, l'arribada a la plaça i l'entrada a l'església del nou rector, aquell 18 de setembre de 2011.

FONT: Cronista de Gata, 18-9-2011.

L'AJUNTAMENT, PRESENT AL I ENCONTRE DE CIUTATS INNOVADORES, A CASTELLÓ

L'Ajuntament de Gata, junt ambs el de València, Alcoi l'amfitrió Vila-real ha participat

L'alcaldessa de Gata, Ana María Soler, i la regidora de Medi Ambient i Noves Tecnologies, Dora Caselles, van assistir dimecres al I encontre de ciutats innovadores de la zona de Llevant guardonades amb el premi de la Ciutat de la Ciènci a i la Innovació. La jornada celebrada a la ciutat castellonenca de Vila-real, va servir per a un intercanvi d'experiències on cada membre va explicar el seu pla de treball i les accions desenvolupades al seu municipi a fi de seguir funcionant en les mateixes línies innovadores.

La notícia la publica hui divendres el diari CSI Información, el diari digital de Castelló. Ací teniu l'enllaç:

http://www.castelloninformacion.com/villareal-foro-ciudades-ciencia.

FONT: Foto i text, Ajuntament de Gata i CSI Castelló. 

RECORDEM...UN ANY...DE BLOG, L'ANY PASSAT

AQUELL 27 DE SETEMBRE DE 2012:

La premsa parlava de la intervenció dels regidors al plenari i del ple. El debat sobre el futur de Gata es feia a les jornades de participació ciutadana. Seguien eixint "Imatges de festa", de la fira "Gata al carrer 2012". Ara tocava l'artesania. Le stres fotografies antigues que posava ens mostraven tres llocs del poble.

GATA, ANYS 40-60 (Segle XX), VISTA A TRAVÉS D'UNA INDÚSTRIA LOCAL ( XV )

Ja estic als postrers articles de la sèrie que retratava una xicoteta part de l’ambient industrial dels anys 40 als 60 del segle XX. L’any en concret en que faig la cloenda de documents és 1962. Era el 30 de març. El document en qüestió era un rebut de la Jefatura Provincial de Sanitat d’Alacant, per les Taxes de Serveis Sanitaris. Dit d’una altra manera era la revisió periòdica que es feia als operaris de la fàbrica, en aquest cas de l’empresa de la Viuda de Vicente Salvá. El rebut anava en nom de Josefa Signes Salvá i pertanyia al Ministeri de la Governació, Junta Central de Taxes i Exaccions Parafiscals. L’import total era de 320 pessetes i liquidava el funcionari recaptador.

A la imatge, vegeu els dos segells del rebut i els tres timbres mòbils -aixina es deien- de 5, 5 i 20 cèntims, que completaven el rebut.

Hª LOCAL: ORDENANCES MUNICIPALS PER AL POBLE DE GATA, 1861 ( X )

Encete hui la segona part de les Ordenances Municipals per al poble de Gata de 1861. El títol segon està dedicat a la Policia Rural i el capítol primer comença pels camins:

Títol segon. Policia Rural. Capítol I. Camins (1ª part), articles 62 a 66.

Art. 62.- Les parets d’obra o en sec que es facen a la fita dels camins, deuen distar nou pams del centre d’aquests, de tal manera que si es construeixen parets a dreta i esquerra d’un camí, deuran mediar d’una a l’altra divuit pams, encara que el camí siga més estret.

Art. 63.- Les parets que s’edifiquen a la fita de les sendes, siguen estes públiques o privades que s’anomenen entrades d’hereters deuen distar del centre de dites sendes quatre pams i mig, a fi de que si es construïx altra paret enfront resten al menys nou pams francs.

Art. 64.- Les séquies que s’obren prop dels camins o de les fites de la terra veïna, deuen de quedar-se a la distància de dites fites segons siga la seua profunditat.

Art. 65.- No poden donar-se les aigües o d’avinguda als camps ni als camins veïns per conducte estret o séquia, sinó estés al menys seixanta pams.

Art. 66.- No es poden tirar als camins pedres ni terres sense coneixement de l’Alcalde; quedant l’infractor a més de la multa obligat a la reposició.

Continuarà a la segona part.

FONT: Ordenances Municipals per al poble de Gata, 1861. Facilitat per les germanes Zaragosí, Museu del "Sombrero".