Hui dia 17, amb temps rebolicat, amb aigua i vent, i a punt per a congelar-nos, segons els avisos metereològics, diu el calendari que és la festivitat de SANT ANTONI DEL PORQUET. A Gata es va celebrar el passat cap de setmana. Aprofite per felicitar a tots els que porteu el nom del sant ermitany, que sou molts, tant de Tonis com de Antònies. Felicitats a tots i totes. A Gata abunda el nom popular del sant patró dels animals.
També tirem mà del refranyer valencià, que parla del sant i del temps. Un refrany que ve molt bé per ara diu: "De Sant Antoni (que és hui) a Sant Sebastià (que és divendres dia 20) fa el fred més fort de l’any". Aquest és molt paregut: "Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa". Diu un altre: "Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç (que és el 10 d’agost), calorades". I sobre la neu: "A sant Anton, la neu ja té cames".
HISTÒRIA DEL SANT ANTONI DE LA PLACETA
El veïnat de Gata va celebrar les festes el passat cap de setmana i despusahir diumenge va ser la bendició dels animals, com ja vaig publicar. Ens interessem per com va arribar a la Placeta l’única imatge en talla que hi ha al poble i dins d’una fornícula. Té la seua història. El Tio Pepe Lluís deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant. Encara hui en dia els majorals d’honor Francisco Mulet Signes (Paco l’Escolà -nebot de la dona del Tio Pepe Lluís-) i la seua dona Francisca Monserrat Torres, segueixen el costum i la deixa.
Les festes patronals de l´Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València l´escultura, li va fer festa junt amb els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sufragaren una missa i el volteig de campanes.
Als anys 40, amb gran solemnitat com corresponia, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenia una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada...
En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.
L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.
En 1976 fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat: A la disposició quarta del testament deia textualment:
“…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la deixà als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills.
El nebot de la dona, Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, són hereus i testimonis d´aquell testament. Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, que recordem sempre amb estima, Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, Paco i Francisca són majorals d´honor.
A la imatge, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX.
FONTS: Història testimonial Sant Antoni. Foto Arxiu. Refranyer temàtic sobre Sant Antoni.
