Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

OBITUARIS

ENS HA DEIXAT EUGENIO

ENS HA DEIXAT EUGENIO

Un gran amant de la música de banda. Fill i nét de directors de la banda de Gata. Ell, músic també. Tocava la trompeta i era dels bons trompetistes. Als 85 anys ha faltat, EUGENIO GONZÁLEZ OLIVER, que tots coneixien per Eugenio "la Música". No es perdia cap concert de revetla. Era típic veure’l sentat al carrer, a sa casa del carrer La Bassa. Done el condol al fill i tota la família. El soterrament serà demà dimarts dia 14 d’abril, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, a les 17 hores. D.E.P. Eugenio.

Vos pose l’escrit que ha dirigit l’actual president de la banda, VICENT SIGNES SIGNES, glosant la figura d’Eugenio i donant el condol a la família:

"Aquesta vesprada es farà el soterrament de Eugenio González. Com a President de la Banda Unió Musical de Gata i en nom de la junta directiva i de tots els músics i socis, vull donar el pésame més sincer a la familia, perquè si hi ha una familia al poble vinculada a l’historia de la nostra banda, eixa es sense dubte la d’Eugenio.
Músic de la nostra banda, fill de músic i director de la nostra banda, net de músic i director de la nostra banda i rebernet de music , director i fundador de la nostra banda allà pel 1870 Ricardo González.
Descanse en Pau Eugenio (El MUSIQUERO)"

Vicent Signes Signes

Finalment, ens fem ressó de l'escrit d'agraïment del fill del finat Eugenio. Vicente González Monfort ha comentat textualment:

"Antes de nada pedir disculpas por no comunicarme en la lengua de mis padres, de mi gente y de mi pueblo. Soy de esa generación excluida del aprendizaje natural de nuestra lengua escrita.
Quiero agradecer en mi nombre y en el de toda mi familia al Cronista de Gata su sentido obituario que tanto nos ha emocionado, así como a Vicent Signes, presidente de la banda municipal, por su escrito recordando la memoria de Eugenio "el Musiquero". Gracias de todo corazón.
De mi padre y de mi madre, fallecida hace solo diecisiete meses, deciros como hijo, el inmenso amor y eterno agradecimiento que les profeso por haber sido ese modelo de padres que todo hijo desearía tener. Descansen en paz."
Al detall de la fotografia, Eugenio, de músic, als anys 70.

ENS HA DEIXAT JOAQUÍN "DE FELIU" (D.E.P.)

Joaquín García Martí, més conegut com un dels tres germans "de Feliu", ha faltat aquesta vesprada. S’en van anar Pepe, Jaime i Antonio i ara ha mort el pare de Juan i Juana i home de María Rosa. Un record per al pare i el marit, després d’una llarga enfermetat. El soterrament serà demà dissabte a les 16,30 hores a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. D.E.P. i ànims a la família.

PAQUITA SIGNES (del Texano) ENS HA DEIXAT

Un record a un sofriment llarg. Paquita Signes Grimalt, "de la Serreria", del Texano, dona de Ernesto Coloma (fusteria) i germana de Antonio i Paco (Hersig), que tenia el "Bazar100" al carrer Constitució, ens ha deixat, no ha pogut superar la llarga enfermetat. Des del blog, el record de una de les components de la Xàbega, quadrilla que va constituir una comissió festera. Ànims al marit, fills, germans i tota la família i el pèsame en estos moments tan difícils. El poble de Gata l’acomiadarà en el funeral que se celebrarà al migdia de hui dissabte 21, a les 12,30 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Descanse en pau, Paquita.

Puje a l'article el comentari que s'ha fet des dels més aplegats a ella:  

"La familia agraix la assistència de totes les persones i el recolzament que hem tingut tot este temps. D.E.P."

ENS HA DEIXAT JESÚS SÁNCHEZ, un gran fester i amant de les tradicions

ENS HA DEIXAT JESÚS SÁNCHEZ, un gran fester i amant de les tradicions

Aquesta vesprada ha mort JESÚS SÁNCHEZ, propietari de Muebles Sánchez, de la Font del Riu. Patia una llarga enfermetat i ens ha deixat a l’edat de 65 anys. El finat era un gran fester i amant de les tradicions. Era l’abanderat de moltes de les festes del poble: organitzava la comissió major de les festes de Gata; la del barri de la Font del Riu, de la qual era president actualment i últimament també formava part del grup de danses "La Llata" de Gata.

Precisament, en un dels actes de les festes de Sant Joan de l’any passat va rebre un pergamí d’homenatge, per la seua tasca en pro de la festa. Sempre presidia els actes festers de la Font del Riu i anteriorment va treballar també molt per a la festa en Gata, fent-se càrrec de la contractació de grans figures de la cançó i la música per a lluïment de les festes gateres. 

El soterrament serà demà dilluns a les 16 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata.

Com a veí de la Font del Riu i antic secretari de les festes d’aquest barri, estic segur que el grup de joves que han compartit aquest any passat les festes amb ell, el trobaran molt a faltar. Per juny, el record de Jesús tornarà a estar en la festa. Des del blog, com a cronista de Gata, desitjar molts d’ànims a María, Osvaldo i Jesús, dona i fills del ja recordat Jesús Sánchez. 

A la fotografia, Jesús rebent el pergamí d’homenatge a les passades festes de juny de la Font del Riu.

D.E.P. Jesús Sánchez, un gran amant de la festa i les tradicions.

JUANITO, PERSONA ENTRANYABLE DEL POBLE, ENS HA DEIXAT

JUANITO, PERSONA ENTRANYABLE DEL POBLE, ENS HA DEIXAT

De segur que tots els coneixeu mirant la foto, que m'ha cedit Vicent Signes "Canya". Va posar per a ell a la tradicional foto del divendres, que ja porta tan de temps fent el perruquer i on es veuen al natural moltes persones de Gata, que van i vénen pels quatre cantons. 

Juan Bautista Soler Pedro, més conegut popularment com "JUANITO" ens ha deixat hui als 73 anys d'edat, a causa d'una enfermetat. S'en va una persona molt entranyable del poble de Gata, d'eixes que sempre les recordarem. Com tots sabeu, vivia a l'entrada de l'Alcolaia, al costa del Centre Parroquial. Molts li deien també: Juanito el de l'Alcolaia. Li agradava fer-se present en els grans events, sobre tot a les processons. Sempre assistia a missa de 9 els diumenges, era molt popular. El veïnat de Gata l'acomiadarà demà dijous 22 de gener a les 17 hores, a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Un record per als seus familiars.

Descanse en Pau, Juanito.

FONT: Foto de Vicent Signes Signes "Canya" (detall).

ENS HA DEIXAT JAIME GIL DIEGO, sempre amb espírit jove i solidari

ENS HA DEIXAT JAIME GIL DIEGO, sempre amb espírit jove i solidari

JAIME GIL DIEGO ens ha deixat per a sempre. La cruenta enfermetat no l’ha deixat superar els 76 anys. Ens ha dit adéu just el dia de la Purísima, a la que tantes vegades s’encomanava. Solter, ell sempre es considerava jove. Pioner i fundador dels moviments catòlics dels anys 70 a la parròquia de Gata, com el Moviment Júnior. Solidari i col·laborador amb tots els proyectes parroquials, com a Càritas local, institució de la qual va ser membre una temporada. Bolcat amb tots, sempre tenia una sonrisa als llavis i a tots saludava. Deixa un gran buit, senzillament Jaime. Els que el vam conèixer a l’etapa del Moviment Júnior i a la de juvenils de la parròquia, guardem d’ell un gran record.

Amb boniques paraules ho diu María Grimalt: "Hi ha persones com Jaume que han sembrat bones llavors en moltea persones. Ara vola lliure i a disfrutar de la visió de tot el jardí que has ajudat a crear!!!!!".

Comenta, per la seua part, Salvador Mulet: "Un bon amic que tota Gata coneixia. D.E.P."

La missa funeral se celebrarà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcángel de Gata, hui dimarts a les 17 hores. D.E.P. Jaime Gil.

Per altra banda, també aquesta matinada ens ha deixat Paco Mulet Pedrós, més conegut per tots com "Paco Canterera” del carrer Teulada. També prou jove, Paco era molt conegut. El sepeli per Paco se celebrarà demà dimecres dia 10, a les 17 hores. D.E.P. Paco.

EL TIO NASIO (IGNACIO CASELLES SIGNES) ENS HA DEIXAT

EL TIO NASIO (IGNACIO CASELLES SIGNES) ENS HA DEIXAT

La bonhomia que atresorava s’ha apagat hui mateix, a un dia dels seus 86 anys. Hem conegut la seua mort, després d’una dolenta enfermetat, la del Tio Nasio. Ignacio Caselles Signes, malgrat a ser ja octogenari estava molt fort abans de l’enfermetat, més forts que molts xavals. Els caçadors el respectaven i el volien, ell era tot bondat. Llaurador infatigable, bolcat a les seues terres de la Benitzaina, era fidel als seus costums i molt "campechano" per a tots. DESCANSE EN PAU, EL TIO NASIO. Els veïns dels Julians el recorden com "l’alcalde de la partida". Els veïns del carrer Constitució com l’alegria del mateix. Els portadors de la confraria del sant Sepulcre com un home fort. Déu el tinga en la glòria. D.E.P. i ànims a la seua dona Vicenta i a tota la seua família.

Demà dia 11 a les 17 hores se celebrarà el sepeli del "Tio Nasio" a l’església de sant Miquel Arcàngel de Gata.

A la imatge, penjada al facebook pel seu nebot Jaume Costa i Caselles, es pot veure amb eixe rostre seré, sonrient i tranquil, com ell era, a la seua coneguda per tots caseta de la Benitzaina.

FONT: foto de Jaume Costa i Caselles.

ADÉU A "XORRI" (ANTONI ALBEROLA FORNÉS), DE JESÚS POBRE: un bon amic del blog

ADÉU A "XORRI" (ANTONI ALBEROLA FORNÉS), DE JESÚS POBRE: un bon amic del blog

Ahir dilluns ens deixava un gran amant de les tradicions, de la terra nostra. De la veïna Jesús Pobre, però molt lligat a Gata per la família i els amics, Antoni Alberola Fornés, conegut popularment com "Xorri" ens deia adéu. L’enfermetat se’l emportà per davant. Aquesta vesprada han acompanyat a la família nombrosos amics i coneguts a un acte ciutadà d’acomiadament que s’ha fet al tanatori de Dénia, per a dir-li l’últim adéu a "Xorrí". D.E.P.

Cal dir que "Xorri" era un gran seguidor d’este blog i, moltes vegades, em comentava algunes notícies. Abans, també em va facilitar sempre la tasca informativa al seu volgut Jesús Pobre. Ara, acompanye a tota la seua família en el dol i l’ànim. 

Em quede també en les precioses paraules que, des de la pàgina de Riurau amb Panses i des del Mercat del Riurau, del qual ell va ser sempre un gran defensor i fundador, li han dedicat hui: 

"Huí compartim una noticia que ens dol molt compartir. Ahir dilluns ens va deixar per sempre, Xorrí, de nom Antonio Alberola Fornés, benvolgut amic i estimat com...pany fundador del Mercat del Riurau i de moltes altres iniciatives nascudes a Jesús Pobre.El perfecte amfitrió, integrador i acollidor i el mes orgullós del seu poble. Des d’ací volem recordar-lo, sempre, com l’home vital, lluminós i entusiasta que era, sempre ideant projectes i comboiant la gent per fer coses...." i ara que fem?", sempre deia inquiet. Esperem,Xorrí, que allà on estigues continues contagiant d’alegria als teus nous companys d’aventures.. Des d’ací, et tirarem molt de menys. Tot el nostre afecte i calidesa per a la família."

Un altre testimoni l’aporta a la seua pàgina el Club d’atletisme La Faixa de Jesús Pobre: 

"Ahir ens va deixar Toni Alberola Fornés "Xorrí", soci FUNDADOR del Club d’Atletisme La Faixa per allà el 1997. No ixen les paraules per a descriure’l, totes són poques.
Sempre et recordarem amb el teu somriure en la cara, simplement grandíssima persona. Jesús Pobre està tocat i amb ell el CMA LA FAIXA. Allà on sigues, Descansa en Pau."

FONT: Foto i text: Mercat del Riurau (Jesús Pobre). Text: C.A. La Faixa (JP).

     

ENS DEIXEN SALVADOR SERRA I JAIME ARABÍ (CURRO)

ENS DEIXEN SALVADOR SERRA I JAIME ARABÍ (CURRO)

El mateix dia serà el soterrament. Dos persones conegudes i estimades al poble. El primer s'en va anar de sobte ahir, colpejant de nou i en pocs dies a la família. No feia ni dues setmanes s'en anava José Luis i ara hui direm adéu a José Salvador Serra Mulet, marit de Teresa i pare de Jaume i Josefa Serra. El futbol i el Gorgos també era una gran passió per a ells, com per a la família, com per al fill Jaume. Nascut al 1959, Salvador deixa aquest món, D.E.P. El funeral serà hui dilluns 8 de setembre, a les 18 hores.

Però, ens hem llevat amb l'altra notícia. El carnisser Jaime Arabí (Curro), del carrer Signes, home de Teresa, pare de Tere, Mari, Fernando, Antonio i Jaime, ens ha deixat també. El seu negoci portava ja tres generacions. Ca Curro té més de cent anys d'història. Ara ens deixa el patriarca Jaime. Molts anys darrere el mostrador, fins la seua jubilació, amb la seua simpatia que atresorava, la seua bonhomia. D.E.P, Jaime. El funeral serà hui dilluns 8 de setembre, a les 20 hores.

FONT: Fotos de la composició: facebook (Salvador) i familiar (Jaime).

JUAN LUIS CANTÓ GIL (Xino) ENS HA DEIXAT als 51 anys

JUAN LUIS CANTÓ GIL (Xino) ENS HA DEIXAT als 51 anys

Va ser jugador i president del Gorgos C.F.

La família del futbol gater s’ha vist, de nou, sacsejada per la mort sobtada d’un dels seus

La malaltia que no respeta edats, classes, esportistes, volguts, amics, tots en general, s’ha endut per davant i de manera molt ràpida i sobtada al que va ser, primer jugador del Gorgos C.F., i després president del Gorgos Club de Futbol, JUAN LUIS CANTÓ GIL, conegut en el món del futbol i popularment com "el Xino". Va nèixer a La Llosa fa 51 anys, va jugar en distints clubs de la comarca i en el Gorgos. Es va casar amb Maria i va tindre dos fills, Vicky i Joan. A mi personalment, m’agradava molt escoltar-lo.

La seua saviesa del futbol i els seus comentaris sempre medits i raonables al voltant de l’esport es feien notar per allí on anava. Era un gran seguidor de la pedrera del seu poble adoptiu, Gata. Es coneixia a tots els jugadors menuts i grans. I a la festa de la pedrera del futbol, que a ell també li agradava molt, vaig rebre de mans d’ell, com a col·laborador del diari Las Provincias, diverses plaques i trofeus, per la difusió del Gorgos a la premsa.

José Luis ens ha deixat. Demà a les 18 hores, els veïns de Gata i, en especial, els amants del futbol i el Gorgos, li diran l’últim adéu al sepeli que se celebrarà a la èsglésia parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog, en nom meu i de molts gaters, el més sentit pèsame i l’acompanyament a María, la seua muller, els seus fills i tota la seua família, en aquests difícils moments.  Descansa en pau, Juan Luis.

Cal recordar que, en pocs anys, la família del futbol gater s’ha vist sacsejada per algun dels seus. Primer va ser Juanjo Marín; després Juan Bequio i ara, Juan Luis Cantó. A tots tres, els recordem amb el futbol com a una gran senya d’identitat de les seues persones.  

A la fotografia, Juan Luis, en una imatge d’arxiu.

ÚLTIM ADÉU A DON VICENTE MARQUÉS PASTOR, RECTOR A GATA DE 1974 A 1994

ÚLTIM ADÉU A DON VICENTE MARQUÉS PASTOR, RECTOR A GATA DE 1974 A 1994

Companys sacerdots i Poble Nou de Benitatxell s’acomiadaren ahir en la missa exequial

A Gata estigué vint anys, de 1974 a 1994

També va estar a Jesús Pobre, Xaló i La Xara

Més de vint sacerdots, entre companys del finat i rectors de la comarca, van concelebrar la missa exequial, que va presidir l’arquesbisbe de la diòcesis monsenyor Carlos Osoro a l’església parroquial de Santa María Magdalena de Poble Nou de Benitatxell per l’etern descans de Don Vicente Marqués Pastor, que va morir dimarts per la nit a l’Hospital Marina Salud als 73 anys d’edat, per la greu enfermetat que arrastrava.

En la missa funeral es trobaven present els alcaldes de Poble Nou i de Jesús Pobre, així com regidors del Poble Nou i de Gata. Molts dels sacerdots eren companys de curs de Don Vicente Marqués, inclús l’actual bisbe de Mèrida-Badajoz, monsenyor Santiago García Aracil, que estigué present i concel·lebrant amb el bisbe de València.

Osoro va eixir revestit amb la mitra i va rebre les despulles mortals del rector Don Vicente Marqués. Els sacerdots més joves el van portar des de la plaça exterior fins a davant l’altar. Allí, li van deixar damunt del fèretre una casulla morada i un missal. L’arquebisbe, a l’homilia, va glosar la vida del difunt i el va encomanar a Déu.

Cal recordar que Don Vicente Marqués Pastor va rebre l’ordenació sacerdotal a Moncada en 1963. Fou alumne del Convictori Sacerdotal de Sant Eugeni durant el curs 1963-1964. Començà el seu ministeri a la parròquia de Jesús Pobre i estigué allí quatre anys, de 1964 fins el 30 de març de 1968. Després passa a la parròquia de la Nativitat de María de Xaló. El 4-11-1970 fou nomenat rector-encarregat de Llíber. Cesà a Xaló el 26-7-1974. Estigué a Gata del 10-11 d’eixe any a l´1-11-1994, al llarg de vint anys.

 Després de la seua estància a Gata, el 22-11-1994 torna a ser rector de Jesús Pobre (Dénia). El 15-1-1997 fou nomenat també rector de la parròquia de Sant Mateu Apòstol de La Xara (Dénia). També va donar classes a l’institut.

Descanse en pau, el rector Don Vicente Marqués Pastor, que fou d’aquesta parròquia de Sant Miquel Arcàngel, al llarg de 20 anys, de 1974 a 1994.

A la imatge, el moment previ a començar la missa exequial, ahir a l’església de Poble Nou de Benitatxell.

En els pròxims dies, rescataré una entrevista que li vaig fer el dia de Tots Sants de 1994, quan deixava aquesta parròquia.

MOR DON VICENTE MARQUÉS PASTOR. El funeral aquesta vesprada a les 20 hores al seu poble

MOR DON VICENTE MARQUÉS PASTOR. El funeral aquesta vesprada a les 20 hores al seu poble

URGENT, ACTUALITAT !!.

El rector DON VICENTE MARQUÉS PASTOR ha mort als 73 anys d'edat, a l'Hospital Marina Salud de Dénia. Aquesta vesprada, a les 20 hores, l'arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, presidirà la missa exequial, a la parròquia Santa María Magdalena, de Poble Nou de Benitatxell, el seu poble natal.

Don Vicente Marqués va rebre l'ordenació sacerdotal a Moncada en 1963 i inicià el seu ministeri com a párroco a Jesús Pobre, de 1964 a 1968. Posteriorment, fou titular de les parròquies de Xaló, Llíber i Gata de Gorgos -on va estar 20 anys- entre 1968 i 1994.

Fou també professor a varios instituts de Dénia des de 1974 fins l'any 2000 i, finalment, párroco de nou de Jesús Pobre des de 1994 a 2012 i de Sant Mateu Apòstol, de La Xara, de 1997 a 2008.

FONT: AVAN, Agencia de notícies de l'arquebisbat. Parròquia de Gata.

MOR FERNANDO SOLER TORRES, L'ÚLTIM TESTIMONI DE LA SALVAGUARDA DEL PATRÓ DE GATA A LA GUERRA

MOR FERNANDO SOLER TORRES, L'ÚLTIM TESTIMONI DE LA SALVAGUARDA DEL PATRÓ DE GATA A LA GUERRA

El nonagenari, junt amb Pepito Vives, va rescatar la imatge del Santíssim Crist a la passada guerra civil 

Aquest matí a mort a Torrent, on estava a casa d’un dels seus fills, el nonagenari FERNANDO SOLER TORRES, també conegut al poble com "Fernando el bicicliste". Fernando era un gran devot al patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari. Sent escolanet va salvar de les flames, junt al seu amic Pepito Vives, la imatge menuda del Crist, a la passada contienda civil. La van amagar i després la van repartir entre algunes dones del Tossalet-Calvari i ells, fins que acabara la guerra civil de 1936-1939. Al llarg dels tres anys, li van seguir fent processó i pujant al calvari, amagat dins d’un cabàs baix d’un garbonet de llenya.

Ens deixa l’últim testimoni de la recuperació del Crist a la passada contienda civil. Pertanyia a la Junta del Santíssim Crist i en totes les novenes i actes se’l podia veure amb la seua cadira de rodes adaptada, que ell mateixa conduïa. Fa dos anys, Fernando va viure també molt emocionant tots els actes del 250 aniversario de l’arribada del Crist a Gata (1762-2012). A la passada ofrena de flors de la vespra del patró, 5 d’agost de 2013, va rebre molt emocionat un regal que no esperava, el quadre de l’oli representant l’efigie del Pare Mulet, qui va trobar al Crist i el portà a Gata.

Cal que tots els gaters li rendixquen l’últim homenatge. Demà diumenge, a les 11 del matí, els veïns acomiadarem a Fernando, acompanyant la família en aquest traspàs de un dels dos hòmens que salvaren el Crist. Descanse en pau i des del blog del CRONISTA DE GATA, el sentit pèsame als seus familiars i Junta del Crist.

A la imatge, Fernando amb el quadre als peus del seu volgut Santíssim Crist, a l’ofrena del passat 5 d’agost de 2013.

TITO VILANOVA ENS HA DEIXAT. Condol per als barcelonistes

TITO VILANOVA ENS HA DEIXAT. Condol per als barcelonistes

La notícia deixa gelats als que els agrada l'esport, el futbol i als barcelonistes

El que va ser fa uns mesos entrenador del Futbol Club Barcelona i abans mà dreta de Guardiola, ha jugat l'últim partit de la seua vida i ha perdut. Tito Vilanova ha mort als 45 anys a consecuència del càncer que patia. Però les grans persones i grans entrenadors perduren en el temps i per això ell està escrivint una pàgina d'or al llibre de l'esport del peu, per la seua valentia, davant l'enfermetat, per les seues decisions, per tot. Que descanses en pau, Tito.

Condol també per a la família de la Penya Barcelonista de Gata. Molts dels gaters aficionats al Barcelona l'han vist pels camps espanyols dirigint el seu equip, el de sempre, el dels seus colors, malgrat a patir ja l'enfermetat que al final ha pogut més que ell.

ADÉU A UNA GRAN PERSONA I A UN BON ENTRENADOR. D.E.P. TITO VILANOVA.

MOR LA DONA MÉS MAJOR DE GATA. FRANCISCA COSTA DIEGO TENIA 104 ANYS, 1 mes i sis dies

MOR LA DONA MÉS MAJOR DE GATA. FRANCISCA COSTA DIEGO TENIA 104 ANYS, 1 mes i sis dies

Francisca ens ha deixat Divendres Sant; demà dia de Pasqua serà el seu soterrament

La "fràgil salut de ferro" de Francisca (com deia Vicente el seu fill) no ha ressistit més els anys

Gata té encara una centenària, la Tia Teresa (Teresa Signes Diego), que va fer 101 anys a setembre passat

La Tia Vicenta (Vicenta Diego Tudela) va morir als 105 anys per l’agost de 2007

Quan va fer els 104 anys de vida el passat dia 12 de març de 2014, la Tia Francisca (Francisca Costa Diego) encara va assistir a missa i a un dinar que li va fer tota la família. En l’últim mes la seua "fràgil salut de ferro" -com deia sempre el seu fill Vicente- ha anat debilitant-se fins deixar-nos ahir Divendres Sant per la vesprada. Donat que hui està l’església tancada fins la Vigília Pasqual, demà -dia de Pasqua de Resurrecció- serà el seu soterrament a les 11.30 del matí.

Francisca deixa Gata als 104 anys, un mes i sis dies, en un dia molt asssenyalat al calendari de 2014 i la soterren també en una ltre dia no menys assenyalat.

Quan el passat dia 12 de març posava que 104 anys eren una muntonà, també posava que les cites assenyalades les tenia en la seua vida la Tia Francisca. El dia que va ser elegit papa el carismàtic Papa Francisco, Francisca va fer 103 anys, ara mor Divendres Sant. Ha estat Francisca sempre un exemple constant de mare, uela i bisauela.

En els últims anys, havia superat caigudes, febres, cansera, dolors, i ahí seguia, sent l’alegria de tots, sobre tot dels més menudets i menudetes de la família.  

Ara tota la família l’arropa en les últimes hores al seu poble, Gata. Demà a les 11.30 hores, el veïnat acomiadarà a la seua veïna més major.

També posava el passat 12 de març, que tinguera salut fins que Déu ho vulguera, ara ja arribat al cap de la seua llarga vida.

Des del blog, el meu condol per a tota la seua família, especialment a la filla Tonica i al fill Vicente amb el seu gendre i nora, als néts i als bisnéts.

Fent una mica d’història dels centenaris de Gata, cal dir que la persona que més vella va morir del poble va ser Vicenta Diego Tudela, que ho va fer als 105 anys i mig, el dia 5 d’agost de 2007.

A la fotografia, la centenària Francisca Costa Diego, que ens va deixar ahir Divendres Sant. 

LA TIA ANTÒNIA ENS HA DEIXAT. ADÉU A UNA DE LES TRES CENTENÀRIES DE GATA, ANTONIA PEDRO COSTA. TENIA 101 ANYS I TRES MESOS DE VIDA.

LA TIA ANTÒNIA ENS HA DEIXAT. ADÉU A UNA DE LES TRES CENTENÀRIES DE GATA, ANTONIA PEDRO COSTA. TENIA 101 ANYS I TRES MESOS DE VIDA.

Els veïns l’acomiaden demà pel matí a les 11.30 hores

El cor de la Tia Antonia (la centenària Antonia Pedro Costa) s’ha detés aquesta matinada passada. Hui dimarts dia 25 de març, el poble s’ha assabentat que la tercera dona més vella actualment del poble ens deixava. Tenia 101 anys, tres mesos i onze dies. Complia anys i en va fer molts, el 13 de decembre. Encara a l’últim aniversari es trobava prou forteta, però en tres mesos ha fet molt de camí la seua senectud.

Al llarg dels seus 101 anys, la tia Antonia "Beterana" (de Bètera) ha tingut un nodrit arbre genealògic. Tenia 8 germans. Es va casar amb el Ti Jaume. El fill major era el sempre recordat Antonio al que tots el coneixíem per "Beterano". Ell casà amb Rosa i tingueren tres filles, nétes de Antonia: Toñi, Fani i Viqui. Fani i Rafa tenen 2 filles, Anna i Laura, besnétes de la centenària. Viqui i Toni 2 filles, Maria i Laia, dos besnétes més.

L’altre fill Jaime casà amb Pepita i van tindre dos fills, Raquel i Santi. Raquel i Juanjo tenen dos fills, Noèlia i Pau. Per tant, recapitulant, Antonia va tindre dos fills, quatre nétes i un nét, i cinc besnétes i un besnét. Tots ells, acomiaden a la "uela gran", a la Tia Antonia, igual que tot el veïnat de Gata, que la recorda brodant, fent punt de ganxo, manualitats.

Descansa en pau, la Tia Antonia. El CRONISTA DE GATA acompanya tota la família en el seu condol. 

Si recordeu vos posava el passat dia 13, amb motiu del 104 aniversari de la Tia Francisca, que Gata tenia un "pòdium de centenàries". Ara han quedat sols dos, la Tia Francisca -104 anys- i la Tia Teresa, que també té 101 anys, fets a setembre. Ja no es podrà fer allò que plantejava. Jo posava: "ara que estan en vida les tres, fer-li el poble un homenatge, donat que en molt de temps potser no es torne a repetir els 306 anys junts que sumen entre les tres".

A la fotografia facilitada per les nétes, la Tia Antonia quan a decembre va complir els 101 anys d’edat.


HA MORT ADOLFO SUÁREZ, UN GRAN HOME D'ESTAT I ARTÍFEX DE LA DEMOCRÀCIA

HA MORT ADOLFO SUÁREZ, UN GRAN HOME D'ESTAT I ARTÍFEX DE LA DEMOCRÀCIA

Recorde amb carinyo les meues imitacions de la seua veu, als festivals júniors dels nadals

Aquesta vesprada a les 15.03 hores ha mort el que va ser el primer president del Govern de la democràcia ADOLFO SUÁREZ (1932-2014), a conseqüència de la complicació degenerativa de l’enfermetat de l’Alzheimer que patia des de feia onze anys. Els dos dies de sobreavís del fill a tota la societat espanyola han servit per a explicar els de la nostra generació als nostres fills qui era el personatge públic, que va fer per Espanya i en quines decisions polítiques es va trobar.

I direu, quina relació guardava en Gata?. És que va estar mai al poble?. No, però jo el tenia en gran estima, en quan a home seré, medint sempre les seues paraules, amic de tots i volgut per tota la classe política. Quan el que vos escriu era jove i feien el festival júnior per Nadal, recorde que sempre feia imitacions. La més fàcil per la seua veu, junt al també recordat i desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente, era precisament Adolfo Suárez i aquelles frases tan cèlebres que han quedat en la memòria col·lectiva dels espanyols. Per això, ara cal recordar-lo, resar per ell, encomanar-lo al Pare i desitjar-li un llarg viatge...Què descanse en pau, l’home que va construir la democràcia. Amb ell se’n va un tros molt important de la nostra joventut. D.E.P. ADOFO SUÁREZ.

Vos pose l'enllaç a un article d'opinió de José Murgui, el cronista de Casinos (València) sobre l'estadista ADOLFO SUÁREZ: http://www.elperiodicodeaqui.com/noticias/OBITUARIO-Adolfo-Suarezestadistaque-abandonaron-y-traicionaronsuyos-por-Jo/60158.

FONT: Foto extreta de la pàgina web: www.deverdaddigital.com.

TESTIMONIS D’ESTIMA AL DESAPAREGUT RECTOR QUE FOU DE GATA, PABLO SOPENA BARONA

TESTIMONIS D’ESTIMA AL DESAPAREGUT RECTOR QUE FOU DE GATA, PABLO SOPENA BARONA

Va morir dissabte als 38 anys. A Gata va estar de octubre de 2004 a desembre de 2006

Demà divendres, l’arquebisbe presidirà una missa funeral a la parròquia on estava ell ara destinat, Santa Teresa de Jesús Jornet de València

La notícia corria com la pòlvora diumenge a primera hora del matí. Qui s’ha mort? deien les dones pel carrer, havien escoltat els tocs solemnes de difunt. Qui era?, de qui es tractava?. Tots els dubtes es van esborrar quan el senyor rector posava el cartell explicatiu a la porta principal de l’església. Havia mort el que fou rector de Gata de octubre de 2004 a decembre de 2006. Al publicar-ho al blog i per mig del facebook, no es van fer esperar els comentaris, testimonis d’estima, de record, de coneixença al jove rector de 38 anys. Ja suposeu que estic parlant de PABLO SAPENA BARONA.

He volgut incidir més en fotografies, fent una composició recordatòria, perquè m’han arribat dos testimonis molt emotius, un de Eva, de la primera parròquia on va estar destinat, i l’altre de Lucia, de l’última parròquia on va assistir Don Pablo, com el coneixíem nosaltres. Pel mig, han anat afegint-se molts comentaris, bé a la fulla del blog directament, bé per mig del facebook.

Val la pena, rellegir-los, per a veure que tots coincidixen en l’estima al jove rector que ens va deixar dissabte passat a conseqüència d’un infart.

Eva diu: "Su primer destino como párroco titular fue la Parroquia Santiago Apóstol de Sinarcas, donde residió mientras ejerció el cargo, al tiempo que desempeñaba sus funciones en la pedanía de Casas de Utiel. Le recuerdo como un joven apasionado, ilusionado y sencillo, lleno de ganas de hacer cosas. Un hombre bueno y de buena voluntad. Un abrazo para su familia en este momento difícil.".

Pel mig, el testimoni al blog de Miguel Ángel: "Ha estat una notícia desagradable per a Gata, vaig tindre l’ocasió de compartir amb ell moments molts bons, al principi d’estar a Gata, estant jo a la banda i en va deixar un bon record. Només queda que descanse en pau i sempre el recordarem".

Més de trenta persones es sumaven al facebook al sentiment de condol. La majoria publicaven: "Descanse en pau". Ángeles comentava: "Tant jove!!! Sempre senva primer qui no cal... :(  D.E.P.". El rector fill de Gata, Francesc Mulet Ruís també posava: "En glòria estiga i descanse en pau! Rese per ell!". José Miguel Jorro deia: "D.E.P. No es just q s’en vagen tan jovens" i Antonia Torres: "Tenia els mateixos anys que jo,no es just D.E.P." Mayte Signes: "En la gloria del pare esta, el qui va ser un gran amic." Gema Montesinos explicava: "El Recorde el dia d la meua boda al calvari! Tan jove pobret ! D.E P". Finalment l’amic pedreguero Albert S. García publicava: "Qué Déu el tinga en la Glòria".

Lucía comentava: "Jo vaig tindre la sort de conèixer-lo aquestos últims mesos a la meua parròquia, Santa Teresa Jornet, i és una de les persones que més m’ha marcat pel seu entusiasme i ganes de fer projectes nous. El tiraré molt a faltar perqué en tan poc temps ja s’havia convertir en amic. Gràcies de veres per aquest recordatori tan entranyable al vostre blog."

* Més testimonis de hui divendres, dia 8: Adria Catalá Pedro escriu amb molta simpatia cap a la persona del enyorat Don Pablo: "Recorde aquells diumenges com si fora ara! A les 10 sortíem Arnau, Ivan i jo cap a les Planes de Xàbia totes les setmanes amb ell cap a missa. Recorde aquelles retransmissions de F1 que ens feia, per aquelles curves de la Plana amb el seu cotxe ("curva derecha ras! Chican a la izquierda, rectaa! Brumm!") ja, ja. El "boxes" era l’ermita! Li encantava la fòrmula uno!. Recorde aquells partits de futbol amb les pinyes del pati del convent de la Plana, Arnau i jo contra Ivan i Pablo! Sempre ens guanyaven!. Mentre les monges remugaven....ja, ja, ja. Aquells pastissos que junt amb ell agafaven a les monges i ens els menjaven ja, ja, ja!. I molts més records on sempre quedaran ahí! Gracies per eixos moments! Els que el vam conèixer sabem com era! Descanse en pau D.E.P".

Arrel d’aquest comentari, també s’afegix Rosa Monfort Monfort, mare de Ivan, amb la mateixa simpatia i nostalgia, i diu: "Efectivament!!!!, també jo recordé eixos diumenges, ja que com que es marejaveu a l’anar fent rally amb ell, a mi en va tocar anar tots els diumenges a missa a les Planes per tal d’acompanyar-vos a l’ermita de les mongetes ... i anar perseguint a Don Pablo per la carretera!!!! Sí, i també recorde eixos partits de futbol, i els pastissos, i les carreres després per la Plana per tal d’arribar a l’hora de missa de 12 a Gata. Foren caps de semana d’oir dos i tres misses, però que mai oblidaré, perque Pablo es feia inoblidables per a vosaltres!!!"

Finalment, cal dir que, l’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, que es trobava a Roma en visita "Ad limina" i no va poder estar present al seu soterrament, presidirà un funeral en sufragi per l’ànima de Don Pablo Sopena Barona demà divendres a les 19,30 hores a la parròquia Santa Teresa de Jesús Jornet de València, on estava el rector finat de vicari.

Done les gràcies a tots els que s’han fet presents amb els seus comentaris en el record de Don Pablo i que Déu l’haga ja abraçat al seu costat. Descanse en pau i ànim per a tots els seus familiars i amics més íntims.

A la composició, un moment molt emotiu, el del Corpus nocturn a l’ermita, el 27 de maig de 2005. Don Pablo el vegeu agenollat. El Vicari Episcopal portava la Santa Custòdia. La fotografia d’ell amb el papa Benet XVI era la que més li agradava, la tenia al despatx i la va utilitzar per al programa de festes.

FONT: AVAN (notícies) i testimonis d’usuaris del blog. / Fotos: Pons i particulars.

MOR EL SACERDOT PABLO SOPENA BARONA, que va ser rector a Gata entre 2004 i 2006

MOR EL SACERDOT PABLO SOPENA BARONA, que va ser rector a Gata entre 2004 i 2006

Als 38 anys va faltar anit com a conseqüència d’un infart. Actualment estava adscrit a la parròquia Santa Teresa de Jesús Chornet de València

La misa exequial se celebra demà dilluns, a les 11, a la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent

La notícia arribava de bon matí hui a Gata. Era una forta sacsada al poble creïent i a tots els que el van conèixer. Les campanes de la parroquial de Sant Miquel repicaven a mitjan matí en senyal de dol. Anit va morir als 38 anys d’edat com a conseqüència d’un infart, segons van indicar fonts de l’Arquebisbat i ha publicat aquest mateix matí l’agència de notícies AVAN, el que fou rector de Gata entre el 12 d’octubre de 2004 i el 29 de desembre de 2006, PABLO SOPENA BARONA.
Actualment era vicari a les parròquies de Santa Teresa de Jesús Jornet y San Gabriel Arcángel de València.

La misa exequial pel seu etern descans serà demà matí, a les 11 hores, a la parròquia Sant Joan i Sant Vicent. A les 13 hores es resarà un responso a la de Santa Teresa de Jesús Jornet. Està previst que l’Arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro, presidixca un funeral a la tornada de Roma on desenvolupa aquests dies la visita que es diu "Ad Limina".

El sacerdot Pablo Sopena Barona naixqué a València. Va ser ordenat rector l’any 2000. Fou titular de les parròquies Nostra Senyora de Loreto, a la pedania de Casas de Utiel i a la nostra parròquia de Gata, la de Sant Miquel Arcàngel. Després va permanèixer un temps en Roma i el passat mes de desembre l’arquebisbe el nombrà vicari de Santa Teresa de Jesús Jornet i San Gabriel Arcángel de València.
Des de la parròquia s'habilitarà un autobús per a fer-se present al sepeli a València. Les persones que vulguen hi anar deuen posar-se en contacte amb el senyor rector Don Francisco. Eixirà des de l'extrem del carrer Sant Josep, a les 9,10 del matí demà dilluns. La missa fúnebre és a les 11.

A Gata, aquest rector va batejar, va casar, va donar els últims auxilis, a moltes gateres i gaters. Pablo Sopena mor jove i en plenitud de vida. Des del blog, el condol als seus familiars i a tot el clero valencià. DESCANSE EN PAU.

A la fotografia, el moment en què prenia possessió de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata Don Pablo Sopena Barona, el 12 d’octubre de 2004. El rebia Don Vicente Marqués Pastor.                  

HA MORT FRANCISCO "EL BANC"

Ahir dimecres va ser soterrat el veí de Gata Francisco Monfort Diego, més conegut com "Francisco el Banc", pare de Dora, Pepa i Jaume. Va ser industrial i tots recordem la fàbrica de farines que hi havia a l’entrada del poble, fa anys, que posava "Harinas Monfort", era la zona de "El Molí" de Gata. Sa casa tocava dos carrers, la carretera de Xàbia i la cantonada de la carretera d’Ondara amb el carrer Jesús Pobre. Era un home molt amable, volgut i estimat. Extrese des del blog el meu condol a tota la seua família. Descanse en pau, Francisco "el Banc".