OBITUARIS

ENS HA DEIXAT MARÍA PÉREZ TORRES (María Guardaagulles)

Ha faltat aquesta vesprada MARÍA PÉREZ TORRES, més coneguda com María "Guardaagulles", nom que li ve de la professió de son pare. Germana de Paquita i tia dels coneguts "Guardaagulles", sempre va estar dedicada a les tasques d’ajuda a l’església, com fer les formes per a la comunió, en el temps que ella i Tonica "Xaques", també recordada, les feien a Gata. Últimament, la seua salut anava debilitant-se molt ràpidament. Estava a la residència de Fontilles.

Demà dijous a les 17 hores serà el soterrament, sent la missa a l’església paarroquial de Gata. Descanse en Pau, María.

ADÉU A MARÍA JESÚS, UNA LLUITADORA INCANSABLE

Els veïns de Gata li donaran aquesta vesprada l’últim adéu a MARÍA JESÚS TORRES MONCHO, una lluitadora incansable que no va poder superar tots els obstacles que la malaïda enfermetat li posava per davant. Va nàixer el dia de Reis de 1963. Per als seus pares va ser un regal afegit. De la nombrosa família dels Moncho, quan era menuda va perdre a sa mare i va seguir lluitant. Es va casar amb Pepe i va tindre a Rosa. Tots tres feien una bonica família i l’han acompanyada en tots els moments. Ara, María Jesús s’en va carregada de somnis, de feines ben fetes, d’amor, per a mostrar als seus pares, que ja descansen el repòs etern.

Vos pose aquestes sentides i boniques paraules de son tio Paco.

"Amics, avui es un dia molt trist per a mí i per a tota la meua família. Ens ha deixat la meua neboda Maria Jesús, als 53 anys. Era una persona meravellosa, i no ho dic per que siga neboda, sino per que es la veritat i ho demostrava tots els dies. Va nàixer el 6-01-1963, quan jo tenia 11 anys i va ser un veritable regal de reis. Era la primera neboda que jo tenia i tots els dies quan eixia d’escola la meua il·lussió era anar a casa la meua germana a vorer a Maria Jesús. Jugava amb ella, li cantava, la feia riure, la veia crèixer, als dotze mesos va començar a caminar i parlar, La posaven a uns metros de la meua germana i de mí, i ella caminava riguent-se cap els meus braços. Jo li deia a la meua germana que la xiqueta em volia més a mí que a ella. Però es que jo tenia 11 anyets i era també un xiquet. Es va fer major, es va casar amb Pepe, el amor de la seua vida i entre els dos ens han regalat una princesa: Roseta. Vull pensar que ara mateix, la meua neboda no estarà a soles, estarà amb sa mare i amb el seu pare.. Descanse amb pau."

El seu funeral serà a l’església parroquial de Gata a les 18 hores.

En els moments de tristor, de resignació, el més sentit condol al seu marit Pepe, a la seua filla Rosa, al seu germà i tota la família, els Moncho, els Torres i els Cabrera.

Adéu a una gran lluitadora. D.E.P. MARÍA JESÚS.

AHIR TAMBÉ ENS VA DEIXAR BENJAMÍN (Carrer Bisbe Cervera); HUI TONICA "PALERES" (Carretera de Xàbia)

Setembre i octubre són mesos canviants i "la caiguda del pàmpol" porta sempre ensurts. Ahir, el veïnat de Gata deia adéu a BENJAMÍN ALMENDRO VÁZQUEZ, del carrer Bisbe Cervera. D.E.P. BENJAMÍN.

Per altra part, hui, a les 16,30 hores, serà el funeral de TONICA SIGNES SIGNES, dona d’un dels bessons de la carretera de Xàbia, i germana de Juan i Felipe. De les famílies "Canyetes" i "Paleres": D.E.P. TONICA.

FONT: Foto de María Jesús facilitada per Paco Moncho.

GATA: ENS HA DEIXAT VICENTE ARGUDO MONFORT (d.e.p.), UN HOME BO. Hui, a les 18 hores, l'enterro

Una enfermetat greu que no ha pogut superar. VICENTE ARGUDO MONFORT ens ha deixat als 67 anys d’edat. El poble de Gata l’acomiadarà aquesta vesprada a les 18 hores. El sepeli serà a l’església parroquial de Gata.

Vicente va ser col·laborador del blog en el seu dia a la sèrie de "Fotografies antigues". Va aportar també per a l’Arxiu Parroquial de Gata, un diari inèdit d’una religiosa familiar d’ell, que conserve còpia, a l’igual que les fotos dels seus majors, que em va aportar.

Una de les seues últimes grans satisfaccions dega ser, sens dubte, fer el camí de Santiago, que organitzava la parròquia, amb els seus fills (fill i filla), amb la resta de caminants gaters. Vicente havia treballat sempre a la fàbrica. Ja jubilat, el revés de la vida li ha jugat una mala passada. Des del blog, les més sinceres condolències per a la dona, els fills i la resta de la família. DESCANSE EN PAU VICENTE, un home bo.

A la fotografia, agatxat, Vicente fent el camí de Santiaqgo al que feia referència. La coincidència ha fet que la foto estava pujada al seu facebook tal dia com demà de 2014.

FONT: Foto, grup Camí Santiago 2014. Parròquia Gata.

ADÉU AL METGE DON LUIS OLCINA: va estar a Gata de metge i concejal del PP

Ahir coneixíem la notícia mitjançant les xarxes socials i en concret de la dels Populars Gata. El que va ser metge a Gata al poble de Gata, DON LUIS OLCINA REIG, va faltar després d’una llarga enfermetat. Luis Olcina va ser també regidor del Partit Popular a la legislatura 1999-2003 a l’Ajuntament de Gata de Gorgos. Estiguent d’alcalde Gabriel Feliu Pedro (PP), Luis Olcina va exercir a l’Ajuntament les delegacions de Foment econòmic, Comerç, Indústria, Turisme, Sanitat i Consum, Serveis Socials i Assistència Social. De ben segur, els gaters recordem eixe rostre afable, tranquil i pausat, que tenia Luis Olcina.

Al respecte, el diari LAS PROVINCIAS del dijous 7 de juliol publicava la notícia en breu, nomenant al Cronista de Gata i la informació. Titulava: "Fallece el médico y exconcejal del Partido Popular de Gata de Gorgos, Luis Olcina Reig". Ací teniu l'enllaç, PUNXEU.

Precisament, fa uns mesos també ens deixava altre metge que havia estat al Centre de Salut de Gata més recientment, Don Salvador Vercher.

Descansen en pau Don Luis i Don Salvador.

MARÍA SALVADORA ENS HA DIT ADÉU: una dona tot coratge, davant la cruel enfermetat

Adéu a una gran seguidora del blog, a una gran lluitadora. Recorde quan em passava les fotografies d’una nevada allí davant de sa casa, jugant. Recorde quan em parlava del àgap anual passades les festes nadalenques de tots els germans i els seus. María Salvadora Boronat Soler, la segona filla de Pepet "el practicant", ha trencat la lluita amb la cruel enfermetat per alliberar-se, per a descansar i ja descansa en pau, confortada al final amb els sants sacraments i ja guarda a tots els gaters. Als 51 anys d’edat s’en ha anat i tots la recordarem com una bellíssima persona, una dona entregada a la seua família, als seus amics.

Per a ella, Gata i Xàbia, junt amb l’estima per la cuina, per les coses boniques de la natura, ho eren tot. A hores d’ara es troba al tanatori de Xàbia i demà a les 12 hores se celebrarà el seu comiat a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, el seu poble nadiu.

Sols ens resta acompanyar ara, en els moments difícils de perdre a un ser volgut i més siguent la teua dona, la teua germana, la teua cosina, encoratjar-los a tots, perque són una família molt coneguda al poble i estimada. Ànims al seu marit Hipólito, als seus germans José Vicente, Jaume, María Francisca, Joan de Déu, Miguel Ángel i José María. Ànims a les seus cunyades i cunyat. A les seues cosines.

He trobat molt boniques les paraules dedicades a María Salvadora del seu gran amic Juan Salvador Gayá Sastre, ànima de "Cuina valenciana", per la xarxa social facebook. Més encara, si cab, amb una senzillesa que impressiona l’adéu del seu marit. Nombroses mostres de condolència ixen ja per les xarxes. Des del blog el meu condol a tots els seus més pròxims. Sempre la recordarem a MARÍA SALVADORA BORONAT SOLER. Que Déu l’haja amparat en els seus braços. DESCANSE EN PAU.

També s’en va MIGUEL "de Parrí"

Aquesta vesprada, el poble de Gata ha acomiadat també a MIGUEL TORRES, "Parrí". En la seua vida sempre ha sigut obrer, mestre d’obres. Ara gaudia de la seua jubilació sense separar-se de la seua dona Pepica. Miguel se’n ha anat també prompte. De vegades, conversava molt i de moltes coses amb mi i recorde com conversava amb mon pare, tots dos recordaven la història del poble. Adéu a un bon obrer. D.E.P. Miguel Torres "Parrí".

La imatge de Salvadora sobreimpressionada dalt del riu, el que tantes vegades ella havia observat de casa els seus pares, i al fons el pont de la via, l’ha pujada al facebook Juan Salvador Gayá Sastre.

HA MORT VICENT MIQUEL I DIEGO, EXSECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Sa mare, Rosario Diego, era de Gata

Va donar part de la seua biblioteca a la biblioteca del poble de sa mare

Va ser pregoner de les festes patronals de Gata en 1996

Ens hem assabentat per la notícia que donava a migdia el diari Levante-EMV. Aquest matí, el dia primer del mes d’abril, ha mort de forma repentina a València l’exsecretari de l’Ajuntament d’aquella ciutat, Vicent Miquel i Diego. Pel segon cognom ja podeu deduir que tenia arrels gateres. Sa mare, Rosario Diego, era de Gata. Vicent Miquel i Diego va ser secretari a València de 1986 a 2009. Precisament, dins d’eixe període, en 1996 va ser pregoner de les festes patronals de Gata. Al complir 70 anys va deixar el càrrec i l’Ajuntament de València li va concedir una medalla pels 23 anys de servici.

Entre altres càrrecs seus, va ser secretari del Consell del País Valencià i fundador de la Unió Democràtica del País Valencià als anys seixanta.

Podeu llegir tot l'article del Levante-EMV, PUNXANT ACÍ.

A Gata va assistir al plenari del 25 de març de 2014, junt amb la seua germana l’escriptora Carme Miquel i Diego i la resta de la seua família, i va fer donació de nombrosos llibres de la seua biblioteca per a que constituira part del fons de la biblioteca de Gata, posant-li el nom de sa mare "Rosario Diego". El poble de Gata va rebre, de mans de Vicent Miquel i Diego, la donació de la Biblioteca “Rosario Diego”, un fons que conté més de 6000 volums. Juan Pedrós, aleshores regidor de Cultura, va explicar en aquella sessió "que passarien a formar part de la Biblioteca Municipal on se li destinaria un espai específic i que s’estamparien perquè s’identificaren els llibres de la donació".

Des del blog, en nom de tots els gaters, donar les condolències a la seua família. Descanse en pau, Vicent Miquel i Diego.

Podeu llegir els dos articles del blog que fan referència a Vicent Miquel i Diego:

PARLA LA HISTÒRIA FESTERA GATERA: Gata ha tingut quatre pregoners o mantenidors (26-7-2013).

GATA ACCEPTA LA DONACIÓ DE LA BIBLIOTECA "ROSARIO DIEGO". EL SEU FILL VICENT MIQUEL I DIEGO VA INTERVINDRE AL PLENARI D’AHIR DIMARTS (26-3-2014)

A la fotografia de dalt teniu la fotografia d’aquell dia.

FONT: Foto portada Levante-EMV.

ENS HA DEIXAT VICENTE "L’ESCOLA" O DE "CAPBLANC", MON PARE (Vicente Vives Pons)

Anit va descansar...és dur veure com s’apaga la vida d’una personeta aixina. S’en va anar sense fer soroll, quiet, després de quasi 89 anys de vida, amb memòria i molta, amb coneixement, sense perdre’l mai, MON PARE VICENTE VIVES PONS, que a Gata el coneixeu tots per Vicente "L’Escolà", perquè va ser molts anys acòlit com després ho vaig ser jo. De la família dels "Cap Blanc". Que el Santíssim Crist el tinga ja en els seus braços.

L’acompanyarem tots en l’últim adéu a l’església parroquial de Gata de Gorgos. El soterrament serà a les 17:30 hores. 

ENS HA DEIXAT, DE SOBTE, FERMÍN, de la Font del Riu: dinàmic i amant de la natura

La notícia ha sorprés a tots. Persona jove i dinàmica, malgrat la seua impossibilitat a vegades. Sempre actiu. Ha faltat José Fermín Santacreu, més conegut popularment com Fermín. Veí de la Font del Riu de Gata de Gorgos, tenia 52 anys d’edat. Havia treballat a la Venta de Parra, sempre el podíem veure amb muleta i passejant el seu gosset Peret, al que volia molt i pujava muntanyes amb ell, acompanyat dels seus millors amics. El trobarà molt a faltar. Hui el barri de La Font del Riu està trist. Es trobarà al tanatori de Pedreguer. El més sentit condol a la seua dona Rosi i la seua filla Rebeca, igual que a tota la família. Fermín era un gran amant de la natura, molt popular al barri i entre la gent del poble. D.E.P. Fermín.

La família ha comunicat que l’enterro serà demà dia 8 a les 17 hores a l’església parroquial de Gata.

A la fotografia del seu gran amic Miguel Serra, Fermín al cim del Montgó, lloc que visitava moltes vegades.

ENS HA DEIXAT TERESA "BERNAT" (Teresa Oliver Ferrer)

El soterrament serà demà diumenge 27, a les 13 hores

Teresa Oliver Ferrer, la matriarca de la tenda del carrer Signes, Ca Bernat, ens ha deixat este matí. Dormideta, així de bé, sense fer soroll, el segon dia de Nadal. El cor de Teresa, als seus 92 anys, s'ha parat. La mare de Isabel, Antonio i Bernat, serà soterrada demà, dia bonic per a la parròquia de Gata, dia de la família. El sepeli se celebrarà a les 13 hores. Familiars, amics, veïns i coneguts, acompanyarem a la família Torres Oliver en este dia tan especial. 

Cal recordar que per a mi, a més de ser mare d'un amic de quadrilla, era una dona molt sencera, com es diu. Teresa era tradicional veure-la darrere l'aparador ("escaparate") de la tenda, que ara regentava en la tercera generació la seua néta que porta el seu nom Tere, amb sa mare Isabel. A mi, personalment, sempre que passava em donava ànims per a seguir escrivint del poble, recuperant les fotos antigues. Ella deia: Miguel és el Cronista de Gata, l'amic del meu fill Bernat.

DESCANSE EN PAU TERESA.

FONT: Foto extracte del dia de la celebració dels 92 anys.

ELS COMPANYS SACERDOTS I EL POBLE DE GATA DONEN L'ÚLTIM ADÉU A DON ALBERTO

La missa exequial ha estat presidida aquest migdia pel cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares

Abans de la missa, s’ha resat el rosari estant Don Alberto de cos present

Han volgut estar en l’adéu a Don Alberto, a més del prelat valencià, cinc bisbes i més de setanta capellans

L’església de Sant Miquel s’ha quedat menuda davant aquesta històrica celebració

(ÀLBUM, MISSA EXEQUIAL DE DON ALBERTO: 12 hores, 31-10-2015)

Un matí i un migdia emotiu i històric el que s’ha viscut a Gata de Gorgos hui, últim dia del mes d’octubre de 2015, vespra de Tot Sants. A les 9,20 arribava el cotxe fúnebre amb les despulles mortals de Don Alberto Caselles Fornés, abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i des de 2005 jubilat al seu poble, Gata. Com ja vaig anunciar, Don Alberto tenia 87 anys fets el passat 12 de març. En els últims anys estava delicat de salut, però fins els últims moments no va perdre mai de vista el seu ministeri sacerdotal.

A l’església, estant Don Alberto de cos present, s’ha resat el rosari amb els misteris gloriosos. L’acompanyaven la família (germana, cunyat, nebodes i nebot amb els seus marits i muller, i resta de família. També el rector del poble, Don Francisco, i els rectors fills de Gata. Després del rosari, tots els veïns que han volgut l’ha contemplat per última vegada abans de la missa exequial.

A mitjan matí i fins les dotze han anat arribant a l’església parroquial rectors vinguts de tota la diòcesi, fins un total de cinc bisbes, 73 preveres, un diacon i dos seminaristes. Poc abans de les dotze arribava el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, qui ha pregat davant del fèretre i ha saludat als familiars de Don Alberto.

A les dotze, cantada pel Cor Serrillàs i diversos rectors, l’arquebisbe ha concelebrat la santa missa per l’ànima del "entrañable Don Alberto" com li ha dit Cañizares en l’homilia. El cardenal ha tingut paraules boniques per al rector degà dels fills de Gata, dient que ha sigut un "sacerdot exemplar" i dedicat a Déu i al seu poble. L’església estava plena de gent, companys sacerdots, feligresos de les parròquies on ell havia exercit el seu ministeri sacerdotal, com Gandía, Algemesí o Pedreguer, veïns de Gata, que no han volgut perdre’s aquesta fita parroquial història, l’acomiat solemne d’un rector que malgrat la seua senzillesa era més que un rector i molt estimat.

Una vegada acabada la missa, s’han cantat els goigs al Santíssim Crist del Calvari, com tantes vegades ho havia fet començant la tonada Don Alberto. Tots els rectors han format fila i han eixit a la plaça. Darrere els rectors fills de Gata han portat el taüt fins l’exterior. Tots els assistents han fet un fort aplaudiment per a dir l’últim adéu a Don Alberto. Els rectors estaven tristos, especialment els que més han estat al seu costat i els rectors fills de Gata, que han perdut a Don Alberto, el seu "pare espiritual".

Moltíssims paisans gaters i d’altres pobles han donat el pèsame a la família. Abans ho havia fet el cardenal, en nom de tots els capellans. Entre els rams i corones, es podia llegir el de l’Ajuntament de Gandía, ja que havia sigut abat emèrit de la col·legiata de la capital de la Safor, i el de l’Ajuntament del seu poble, del qual es podia llegir: "l’Ajuntament en nom del poble de Gata".

Un dia trist, però a la vegada històric i bonic, el soterrament de Don Alberto el recordarem en anys. Des del blog, aprofite per acompanyar a la família i donar-los el pèsame.

Ressenyar que l’àlbum fotogràfic que plasma els moments més importants de la celebració ha estat amb molt de carinyo i estima cap a Don Alberto. Descanse en pau, Don Alberto.

FONT: Fotos de l’àlbum: Vero i Juan Miguel Vives Costa i Cronista de Gata, Miguel Vives Signes.

MORT DE DON ALBERTO, GATA: Un rector pla, senzill i pròxim al poble, amic de tots

Nombroses manifestacions de gratitud per a la seua persona es mostren a les xarxes socials

Voldria fer una reflexió en veu alta, una vegada Don Alberto ha deixat aquest món terrenal. Sempre l’he considerat un rector pla, malgrat el seu títol d’abat; senzill, malgrat els seus estudis completats a Roma; pròxim al poble, amic de tots, especialment dels més menuts, joves. Fidel servidor de la parròquia del seu poble de naixença, com un més...

Recorde les seues eixides gracioses de rector de poble, familiars. Ell jugava amb el cognom Vives i deia "Vives, siempre vives". A mon pare passava molts dies a veure’l i li deia "El meu Vicente està per ahí?, de menudets sempre jugavem junts". Mon pare ara està trist, ha perdut a un bon amic.

Em venen a la memòria les últimes paraules que vaig sentir d’ell fa uns dies, quan li deia que com es trobava de salut. Ell deia: "Mentre anem pianant". Qui no l’havia vist en el trajecte que anava de sa casa, a la carretera, a l’església?. O resant el rosari pels carrers de l’Era de Boronat?. Sempre disposat a anar a tots els llocs, últimament si la salut li ho permitia. Servidor com el que més...bé ho saben a la parròquia i discret més encara. Ara cobren molt de sentit aquelles paraules que sempre repetia en els seus sermons: "Hui més que ahir i demà més que hui" referent a voler i estimar a Déu.

Era del València, s’interessava pels resultats. Recorde que quan anava a fer les cròniques del C.D. Xàbia em deia: "Algun dia aniré amb tu a veure el Xàbia". No va poder ser. Fa uns dies em va sorprendre pel carrer Signes: "Vives, tu que investigues, tu t’en recordes si davant de la casa que estan obrant al cantó -referint-se a la cantonada de la carretera i Avinguda La Pau-, havia un sortidor de gasolina?".

Era tremendament humà DON ALBERTO i aixina tenim que recordar-lo.

MANFESTACIONS DE GRATITUD

No vull deixar passar per alt les reaccions que han tigut els amics del facebook, els gaters i no gaters quan han conegut la notícia. Destaque les paraules senzilles del comiat que li fa el seminarista, amb el que Don Alberto va conviure, Vicent Femenía, hui destinat a altra parròquia. Resumint, cal ressenyar algunes frases que diu Vicent:

"Hui ha emprés el camí cap a la Casa del Pare un gran capellà, una gran persona i un gran amic: D. Alberto Caselles Fornés, amb el qui he pogut compartir moltíssim durant els dos últims anys en els que he estat de pastoral en la Parròquia de Gata de Gorgos. Has sigut per a mi exemple d’home de Déu, exemple de sacerdot, exemple d’ànima d’oració. Quan arribava a Gata no calia buscar on estaves, sempre al Sagrari. Sempre has sigut constructor de pau i de comunió i fraternitat eclesial, mai has deixat que en la teua presencia es parlara mal d’un altre capellà, sempre canviaves de tema discretament..."  "El teu caràcter i el teu bon humor amb tots.els teus acudits (chistes). Com sempre volies anar cap ací i cap allà." "Són tants sentiments els que afloren en mi al escriure aquestes paraules que mai amb totes les paraules del món no podria expressar el que senc ara mateixa. Però sobretot tinc el sentiment de donar GRÁCIES A DÉU pel gran regal que ha sigut conèixer-te, D. Alberto".

Destaque també les paraules que li han dirigit des del Júnior de Gata:

"Era el 20 de desembre de l’any passat. DON ALBERTO CASELLES va vindre a l’ermita. Els JÚNIORS estavem d’excursió. TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES el coneixien i ell es feia de voler. Era molt carinyós amb ells i elles. El trobarem molt a faltar dins la parròquia. DESCANSE EN PAU i ànims a la família. Demà a les 12 estarem al sepeli per a dir-li l’últim adéu."

He volgut extraure algunes afirmacions, com aquestes:

"Sempre tenia una paraula d’anim en els mals moments (per lo menos amb mi aixina era) i el bon dia i eixe somriure dol¢ no li faltava mai...Les portes del cel segur s’han obert de par en par per a rebre’l (Marifran Secre)"

"Descanse en pau D. Alberto. Que afortunats som quan coneixem a una bona persona". (Vicente Ramón Vallés Oller)

"Sempre recordaré el que em deia quan ens veiem pel carrer... "Albertos, pocs pero bons". Descansa en pau...(Alberto Cardona Pedro)

"Molt familiar, sempre tenia temps per a tot el mon: visitant malaltets. Ajudant a atres persones amb els seus bons consells. Descanse en pau Don Alberto. (Vanessa Navalmoral Grimalt)

"Que descanse en pau era una bella persona (Antonia Caselles Noguera).

"Que descanse en pau. D. Alberto, bon pastor, millor home (Jordi Martínez Durá).

"Sempre el recordarem. que descanse en pau. segur que desde el cel resarà per nosaltres (Antonio Monfort).

Ens quedem amb la seua llavor, la seua pastoral i les fotos tan humanes i simpàtiques d’ell, al que sempre tindrem present.

Fotos de Vicent Femenía (portada), Frank   i Júniors Gata (dins).

FONTS: usuarios del blog del CRONISTA DE GATA, per mig del facebook.

 

MORT DE DON ALBERTO, GATA: EL CARDENAL CAÑIZARES PRESIDIRÀ DEMÀ LA MISSA EXEQUIAL

De 9 a 12 del matí demà estarà exposat de cos present Don Alberto al temple parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata

Fou Abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i estava jubilat a Gata, des de 2005

Com ja he informat aquest matí, ens ha deixat aquesta matinada DON ALBERTO CASELLES FORNÉS, als 87 anys d’edat. Tota la gent comenta la gran pèrdua per a la parròquia i pel poble de Gata. El seu soterrament serà a les 12 hores demà dissabte 31.

A hores d’ara, la capella ardent es troba a sa casa de la carretera, la de tota la vida. Demà, a les 9 del matí, en el temple estarà DON ALBERTO de cos present per a poder-li resar tots els que vulguen. A les 9,30 hores es resarà el Sant Rosari per a que María Santíssima el porte a l’abràs amb el Pare Etern.

A les 12 hores serpa la missa exequial i estarà presidida pel cardenal arquebisbe de València Antonio Cañizares, segons ha informat l’agència de notícies de l’arquebisbat de València (AVAN), que recull la notícia del seu obit. Podeu llegir-la a aquest enllaç.

Aquesta és la biografia del que fou abat de la Col·legiata de Gandia, rector degà dels sacerdots fills de Gata:

Des de la constitució de la parròquia era el rector número 23. DON ALBERTO CASELLES FORNÉS naixqué a Gata el 12-3-1928. Fou ordenat presbíter en el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, el dia 31-5-1952. Cantà la seua primera missa a Gata, el 8-6-1952, festivitat de la Santíssima Trinitat. A agost de 1953 prengué possessió com a rector ecònom de Benilloba (Alacant). Després fou a Roma i el 8-7-1961 cessà com a exercent del ministeri parroquial a Roma i fou nomenat ecònom de la parròquia de la Resurrecció de València.

El 14-12-1961 fou nomenat rector ecònom de la parròquia de Santa Creu de Pedreguer. El 15-12-1973 cessà a Pedreguer i fou nomenat rector de Sant Jaume Apòstol de Algemesí. En 1985 fou ordenat Vicari Episcopal de La Ribera. Fou nomenat també Vicari Episcopal de La Safor-Marina-Valldigna el 14-1-1992.

El 20-7-1988 fou nomenat Abad “párroco” de la Col·legiata de la Assumpció de Nostra Senyora de Gandia. El 17-4-2001 fou nomenat Consiliari de la Associació “Verge dels Desamparats” de Gandia. Cessà com a abat-párroco de la Col·legiata de l´Assumpció de Nuestra Señora de Gandia en data 12 de setembre de 2005 i es jubilà. Es despedix de Gandia el 10-9-2005 i passa com a la situación de Párroco-Abat-emèrit de dita Col·legiata i de rector jubilat a assistir a la parròquia del seu poble natal, Gata.

Finalment, ressenyar que, des de primeres hores de la vesprada, els diaris regionals es fan ressó del decés de Don Alberto. Els diaris INFORMACIÓN d’Alacant i LEVANTE-EMV titulen: "Abad emérito de la Colegiata de Gandía. Fallece a los 87 años el sacerdote Alberto Caselles". Al subtítol: "El Cardenal presidirá la misa exequial este sábado, a las 12 horas, en la parroquia de Gata de Gorgos". Ací teniu l’enllaç.

Per la seua part, el diari LAS PROVINCIAS publica: "Fallece a los 87 años el sacerdote Alberto Caselles, abad emérito de la Colegiata de Gandía". Al subtítol: "El Cardenal presidirá la misa exequial este sábado, a las 12 horas, en la parroquia de Gata de Gorgos".  Ací teniu l’enllaç.

A la imatge de portada, la visita que va fer junt al rector Juan Pons Salvador fa dos estius al Perú, visitant la parròquia on estava de rector missioner Vicent Font i Pedro. Dins, amb la mitra d'abat (Font, AVAN).

FONT: AVAN. Arxiu parroquial Gata.

HA MORT DON ALBERTO CASELLES FORNÉS, degà dels rectors fills de GATA

DEMÀ A LES 12, EL CARDENAL CAÑIZARES PRESIDIRÀ LA MISSA EXEQUIAL PER LA SEUA ÀNIMA

HA MORT DON ALBERTO CASELLES FORNÉS, als 87 anys d’edat, abat emèrit de la Col·legiata de Gandia i rector degà dels fills de Gata.

Gran pèrdua per a la parròquia. Ja intercedix des del cel per a tots els gaters i gateres. El seu soterrament serà a les 12 hores demà dissabte 31, segón ha informat la parròquia. D.E.P.

Al llarg del dia, vos aniré ampliant de la pèrdua i la seua vida sacedotal.

* * La parròquia ha informat que demà dissabte a partir de les 9 del matí, en el temple estarà DON ALBERTO de cos present per a poder-li resar tots els que vulguen. A les 9,30 hores es resarà el Sant Rosari per a que María Santíssima el porte a l’abràs amb el Pare Etern. El soterrament, com ja he dit, serà a les 12 hores.

* Segons ha informat l'agència de notícies de l'arquebisbat de València (AVAN) el cardenal Cañizares presidirà la missa exequial demà a les 12 hores a la parròquia de Gata.

A la imatge, el dia del seu 87 aniversari. Foto: Parròquia Gata.

GATA DIU ADÉU A ANTONIA SIGNES FENOLL (la Tia Tonica la Sariera), a tres dies del seu centenari

Tres dies li han faltat per a complir els cent anys; va nàixer el 16 de setembre de 1915

Era l’únic testimoni viu de l’emigració de la Marina Alta als anys 20 del segle XX a Nova York

Va ser protagonista de la primera part del documental

Tenia una memòria prodigiosa i fins als últims mesos de la seua vida llegia molt

Ens va dir adéu anit. La segona veïna més major del poble de Gata de Gorgos, ANTONIA SIGNES FENOLL, coneguda popularment com la Tia Tonica la Sariera, mare de Pascual, del carrer La Bassa, va tancar els ulls a tres dies del seu aniversari de segle. Complia els cent anys el dimecres dia 16 de setembre. Havia nascut el 16 de setembre de 1915. En els tres últims mesos, al caure un bac -com comentava Pascual el seu fill- la seua salut s’havia debilitat. La seua llarga vida ha donat per a molt. Als cinc anys va ser una emigrant. Va anar a Nova York junt amb els seus pares. Va estar poquet de temps.

Un gran respete, admiració per tots, molta memòria col·lectiva de poble i li agradava molt llegir. La Tia Tonica "la Sariera" era això que diuen "un llibre obert". Junt amb ella les hores passaven molt ràpides, era freqüent veure-la darrere del cristal de la seua finestra a sa casa. La televisió, els diaris, els llibres de novel·les que el seu fill li procurava que no li faltaren mai. Les veïnes i amistat agradaven de fer rotgle amb ella. Contava moltes anècdotes, que formaven part de la seua llarga vida de cent anys menys tres dies. S’en va l’últim testimoni viu de l’emigració a Nordamerica dels anys 20 del segle XX. Recordem aquells moments de la projecció del documental de Juli Esteve i les paraules de Sílvia Leyda, l’arxivera municipal, al respecte de la Tia Tonica: "Antonia Signes Fenoll, la Tia Tonica Sariera, única persona viva que han pogut trobar d’aquells que emigraren, no estigué a la projecció, però si el seu fill Pascual i altres familiars. La Tia Tonica no va assistir per les hores que eren, el fred i per l’emoció, ja que si ella soleta en sa casa ja s’emociona prou al veure el documental imaginat allí amb tota la gent."

La trobarà el poble de Gata a faltar.

Aquesta vesprada, a les 18 hores, serà la missa funeral a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos. Els gaters acomiadaran a la Tia Tonica. Descanse en pau, Tonica, i ànims per al fill i la nora, els seus néts, rebesnéts i demés família.

A la imatge, el dia que la van fotografiar per al documental de l’emigració, amb el passaport que va utilitzar a la mà.

FONT: Foto de E.A.

ADÉU A ANTONIO "EL LLUMERO", UN HOME CAMPETXANO

La seua sonrisa contagiava a tots. La família de llumeros del poble es queda més orfena

Aquesta vesprada a les 19 hores, el veïnat de Gata acomiadarà a ANTONIO SIGNES, més conegut en tot el poble com ANTONIO "EL LLUMERO". A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel se celebrarà el seu sepeli. Des de que ahir publicava el seu obit, desenes de persones manifestaven el seu condol a la família i dien d’ell nombrosos paraules de bé. Antonio no va perdre mai el seu sonriure, malgrat la llarga enfermetat. Ha descansat. Un home campetxano, amant de les tradicions. Gaudia de la caça i de fer paelles, amb els amics feia rotgle. Una gran persona.

Cal acompanyar ara més que mai a la seua muller Lola, el seu fill Jaume i el seu germà Vicent, així com a tota la resta de la seua família. El meu condol des del blog. De segur, que Antonio se’n va a encendre més perilletes allà al cel, com feia a festes camí del calvari.

La família dels llumeros de Gata es queda amb la pèrdua de Antonio una mica més orfena. Des de sempre treballa a Ca Jaime Signes Tien21. Recorde com preparaven la festa de la Candelaria, patrona del gremi. Antonio era un dels impulsors.

Descanse en pau, Antonio "el llumero", un home de caràcter afable, campetxano i amb una gran bonhomia.

Agraïsc, finalment, la fotografia que m’ha facilitat Sefa García Soler, amb la qual recordem a Antonio, amb el seu sonriure sempre a punt.

FONT: Fotografia facilitada per Sefa García Soler.

ADÉU A MIGUEL SIREROL SIGNES (Rito), un home bó

DEMÀ DIA 4, DIMARTS, QUEDEN SUSPESOS A GATA TOTS ELS ACTES TAURINS

ELS QUATRE GRUPS POLÍTICS HAN MANIFESTAT EL SEU CONDOL A LA FAMÍLIA

A consequència de l’enganxà de la vaqueta d’esta vesprada, al corro dels bous de Gata, ha perdut la vida amb un infart

Miguel, gran amic de la família, era un home molt bó. Quan treballava, tenia una fàbrica de pisso i pavimentació

Des del blog condolències per a tota la família: la seua dona Teresa; els seus fills Miguel, Jaime i Maite, i la resta

"La mort la tenia ahí" podria ser una frase feta que li vindrà bé per aquesta vesprada. Ja s’havia començat la vesprada de bous. Segons s’ha comentat, al fusar la vaqueta, que també ha agafat després i cornejat a un altre veí més jove de Gata, que està evolucionant bé a l’Hospital de Dénia, li ha pegat a Miguel dins la barrera i ha caigut a terra. Del fort colp i l’impressió, ha patit un infart -s’ha comentat- i ha perdut el coneixement i res s’ha pogut fer. A l’Hospital arribava ja sense vida.

Després d’estar un temps gran sense ambulàncies, les dos havien eixit amb els accidentats, s’ha indicat pels altaveus que es suspenien la resta de vesprada de bous. Tenia que haver-se embolat un bou per les dues dames.

Reunides les autoritats, festers, encarregats de l’organització i seguretat del corro dels bous, des de l’Ajuntament, s’emitia el següent comunicat:

"Els quatre grups polítics que conformen l’Ajuntament de Gata, juntament amb la Comissió de Festes 2015 i l’Associació Bouera volen manifestar les seus condolències a la família de Miguel Sirerol que ha perdut la vida esta vesprada durant la celebració dels bous al carrer.
A més, comuniquen que es suspenen la resta d’actes taurins previstos estes festes."

També la Policia Local de Gata enviava pels mitjans socials, el següent breu comunicat: 

Lamentem la mort d'En Miguel Sirerol als bous al carrer d'aquesta vesprada a Gata de Gorgos. Li presentem les nostres condolències als seus familiars. L'Ajuntament de Gata de Gorgos ha suspés la resta d'actuacions taurines de festes. DEP.

Dos diaris -en la seua modalitat digital- es feien ja ressó aquesta nit de la trist notícia. El diari digital la Marina Plaza publicava, amb dades inexactes sobre tot en l’edat i el titular de cornejat: "Muere un hombre corneado en los Bous al Carrer de Gata". Al subtítol: "El fallecido, de 85 años de edad, se encontraba en la ratera donde una res introdujo la cabeza y le corneó".

Més exacte era el titular i l’explicació amb les declaracions de l’alcaldessa Magda Mengual, el diari LAS PROVINCIAS -a la seua edició digital-: "Un anciano de 89 años muere al recibir una cornada en los bous de Gata de Gorgos". Al subtítol: "El hombre se hallaba detrás de la barrera de protección del festejo, pero la res introdujo la cabeza y lo empitonó en el tórax".

Un home bó, conegut per tots per Miguel "de Rito"

El podíem saludar tots els dies amb el seu andador pel carrer, eixia per estirar les cames, visitava l’església, el sagrari. Home bó i molt devot. Era MIGUEL SIREROL SIGNES, també conegut com Miguel "de Rito". Tenia 89 anys fets. Quan treballava, tenia una fàbrica de pissos i de paviment. Si repassem els programes de l’època es podia llegir: MIGUEL SIREROL SIGNES, fàbrica de "mosaicos". La tenia a la carretera. Li agradava molt llegir i escriure i em contava que tenia un diari amb tots els seus aconteixements de la seua vida, per senzills que foren. Any rere any, li agrada participar amb una o dos poesies al programa de festes. Enguany també n’havia fet dos. S’en va un home bó, el destí el tenia ahí. Ahir mateix el vaig saludar al carrer La Bassa, on havíem anat els dos a veure la desfilada de carrosses. Una contrarietat de la vida més...i es complix allò de que en festes sempre ens deixa alguna persona del poble molt coneguda, molt volguda.

Les seues poesies del programa de festes 2015

Una es titula: FIESTAS DE AGOSTO DEL 2015 EN GATA DE GORGOS. Té vuit estrofes. Manifesten els seus pensaments. Faig un extracte d’algunes d’ella: "Estamos de nuevo en fiestas / y a registrar el armario / que todo se lo merece / Santo Cristo del Calvario" "Es digno de recordar / la gran manifestación / que todo el pueblo se junta / en la solemne procesión"...

L’altra té dotze estrofes i es titula: "HOMENAJE AL SANTÍSIMO CRISTO DE GATA DE GORGOS EN ESTE AÑO DOS MIL QUINCE". Ell repassa les barraques, les carrosses que ahir presenciava, les partides de cartes de festes, l’ofrena, els bous, als que l’anomena "el festival de los toros". Paradoxes de la vida, que ara tenen més sentit i són més dolentes.

Reitere el meu condol a la dona, fills i família. Ànims des del blog. D.E.P. Miguel, un home bó.

ENS DEIXA PACO "CIRERA", de Artesanía Pons Oliver

El funeral se celebra divendres 24 a les 19 hores a l’església Sant Miquel

El veí gater Francisco Pons Oliver, més conegut com Paco "Sirera", fabricant d’artesania de capells (sombreros) per a vestir des de 1987, hereu de la fàbrica de son tio, que havia començat en 1955, ha mort hui, víctima d’un infart cerebral. No s’ha pogut fer res per salvar la seua vida que s’ha detés als 68 años. A les portes de les festes, aquest colp per a la família, amics i el poble és, si cap, més sentit. Que el patró, el Santíssim Crist del Calvari, l’haja acollit al seu costat. Des del blog, el més sentit condol a la dona i fills.

Cal recordar que la fàbrica de Artesanía Pons Oliver que ell regentava va servir tots els capells de copa de les noces de Francisco Rivera. Ho vaig contar a la secció "Sabieu...? del blog. 

El naixement de seua fàbrica es remonta a 1955. Vicente Pons Diego, son tio, funda la fàbrica. En 1987, el ara finat Francisco Pons Oliver, segueix el negoci familiar fins l’actualitat.

L’empresa es dedica per complet a la fabricació de sombreros, gorres, boines i sombreros regionals d’alta qualitat  amb diversos materials; fieltros de llana d’ovella, fieltros de pel de conill, teixits de llana, algodó, poliéster i amb les genuïnes campanes de Panamá.

En 2014, amb la marca "Oliver Hats" l’empresa dona un salt cap a una nova internacionalització de l’empresa i la seu marca amb nous mercats i nous reptes, entrant en els mercats de Russia, Noruega, Suecia ,Finlàndia i Japó.

La mort de Paco suposa un fort colp. Reiterar el condol i ànims a tota la família.

El sepeli funeral se celebrarà divendres dia 24 a les 19 hores, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. D.E.P.

 

 

ENS DEIXA VICENTA SUCH ORQUÍN, veïna de la Font del Riu i mare de Mari Carmen

La veïna del barri de la Font del Riu VICENTA SUCH ORQUÍN ha mort a l’edat de 90 anys. Naixqué a Benidorm un 25 de gener de 1925. Després de casar-se amb Ricardo Aguilar, establiren la residència a Gata, on van viure a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil des de la dècada dels 50 del segle XX. Ací també es va establir al casar-se la seua germana Paquita. Vicenta deixa una filla, María del Carme Aguilar Such; tres nets: Rosa, José Miguel i Marivi Caselles Aguilar i els dos rebesnets, Héctor i Carla. En les postrimeries de la seua vida patia l’enfermetat de l’Alzheimer. Era freqüent veure-la als festejos de la Font del Riu i del poble, al cantó del carrer Calvari on es reunia amb les amigues del barri. 

El soterrament i la missa funeral serà aquesta vesprada de dilluns 8 de juny, a les 18,30 a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog, el pèsame a tota la família.

DESCANSE EN PAU, VICENTA.

ENS DEIXA ANITA SIGNES, LA DONA DE PACO FELIU

Moltes persones conegudes, volgudes, devotes i estimades, descansen en la pau del Senyor. S’en van sense fer soroll. No queda altra que resignar-se. De nou, la cruenta enfermetat s’emporta a una altra veïna coneguda primer per la seua faena anterior i ara ja jubilada lluitant i cuidant al seu netet, del que es sentia molt orgullosa. S’ha mort Anita Signes Soler, dona de Paco Feliu i germana de Antonio. El soterrament serà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel a les 18,30 hores. Durant molts anys va estar al costat del seu home regentat el conegut Bar Casablanca, que tenia accés al cinema i estava estratègicament ubicat on ara és baix un centre comercial a la cantonada entre la carretera i la Plaça Nova. Encara recorde com feia eixes tapes caseres tan bones que molts gaudien d’elles. Des del blog un record per a ella i ànims per al marit Paco, les filles Eugenia i Anabel, el germà Antonio i tota la família. Descanse en Pau, Anitín.

HA FALTAT VICENTE "DOROTEA" (Vicente Ribes), COMPONENT DEL COR SERRILLÀS DES DELS SEUS INICIS I DEL GRUP DE TEATRE "LA FONT DE LA MATA"

L’enfermetat roïna se’l ha emportat per davant. Aquesta vesprada ens ha deixat Vicente Ribes Signes, més conegut com "Vicente Dorotea". Des dels inicis del Cor Serrillàs de Gata ell es deixava sentir, també participava en sainets preparats pel grup d’aficionats de teatre "La Font de la Mata". Vicente, amb la seua penya festera era un dels primers en col·laborar i gaudir de la festa. Sempre recordarem a Vicente "Dorotea". La missa funeral serà demà dijous dia 7 de maig per la vesprada a les 17,30 hores a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. Des del blog, el meu condol a la dona, fills i resta de familiars. Descanse en Pau un bon home.