Bona jornada a tots i totes. Des del blog vull felicitar a tots els PEPS, PEPES i compostos; a totes les PEPES, PEPITES i compostos, a tots els pares -perque també és hui el DIA DEL PARE- i a totes les mares, que moltes vegades feu de pares.
A TOTES I TOTS FELICITATS. L'enhorabona.
Però centrant-nos amb qui era Sant Josep. Fou l’espós de Maria, la Mare de Déu. Pare putatiu (adoptiu) de Jesús. Era un home just, bo, un home treballador, un home callat. L’església el representa amb una vara d’ametler florit i al Jesuset ja xiquet al bras. Històricament era de l’estirp de David.
A l’església de Gata tenim una imatge d’ell al segon altar lateral esquerre, des de l’entrada. La imatge del sant no es mou de la seua fornícula. Seria bonic i curiós que algun any dels que vindran, es constituïra una comissió, un grup, una confraria, per a cuidar el sant, de totes i tots els que porten el nom. El seu altar es podria pintar i decorar, ornar amb flors, el dia de la festa es podria traslladar a l’altar major la seua imatge i donar-li la importància que es mereix. Abans, recorde quan es feien els set diumenges de Sant Josep. Era una pràctica piadosa ara desapareguda.
Hui la societat consumista celebra el DIA DEL PARE. Resulta que molts som pares, altres són Pepes. I uns pels altres tots fan festa. Hui la societat valenciana crema totes les seues FALLES, en especial la ciutat de València i les grans ciutats de la seua província, a més de la veïna Dénia, Calp, Benidorm i Pego, dins de la província d’Alacant.
La coincidència en dissabte fa que es faça més festa encara i moltíssima gent gaudirà del dia mig nuvolat, sense ploure. Que el temps respete el treball dels fallers i els diners de les comissions falleres.
A Gata hi ha molts Pepes, Pepites, Joseps, Fines. Diuen que és el poble dels "Peps". A tots ells, reitere: que passeu bona onomàstica.
Un retaule ceràmic hi ha al carrer Nou dedicat a Sant Josep. Es troba a l’altura del número 20 del carrer i té les rajoletes incrustades directament a la paret. També pertany al segle XX i té a la part inferior dreta una signatura de l’autor del retaule, que es presenta amb dotze rajoletes. La imatge mostra al pare de Jesús i al Nen junts. El Nen Jesús està dalt d’una taula de fuster i el sant sosté un pal amb un lliri, donat que el lliri representa la castedat, com ho era Josep "el casto José".
I ara un poquet d'història curiosa:
Ho sabieu?. El dia 19 de març de 1812, fa hui just 204 anys, es promulgava a Espanya la Constitució a les Corts Generals, que aleshores estaven a Cádiz. Però a quin sant això de ¡¡la Pepa!!, ¡¡Viva la Pepa!!, i altres aclamacions per l’estil?. Per Sant Josep, festa de hui. I perquè l’11 de desembre de 1813 tornà a prendre el comandament el rei Fernando VII i la seua monarquia absolutista. Va derogar la Constitució el 4 de maig de 1814 i va manar perseguir i empresonar a tot aquell que la defensara.
El poble deia: ¡¡ Viva la Pepa !!, la recordava així, però sols eren crits, sense defendre res.
Ja sabem un poc més de la història de fa 204 anys.
FONTS: Blog Cronista de Gata (extractes altres anys, dia de Sant Josep) / Cuaderno de Historias, Alfred López. 18-3-2012.
