El rector gater VICENT FONT I PEDRO ha volgut agrair el nomenament del premi a la solidaritat que li ha concedit l’Ajuntament de Xàbia, amb motiu del "9 d’Octubre". Des del Perú comentava ahir el premi a la secció de "Comentaris" de l’article del blog que anunciava la notícia. Hui vull traure el comentari fora, a la portada de l’actualitat, per a que tots el puguen llegir i no s’escape de la vista. Cal ressenyar, una vegada més, que Vicent Font i Pedro exerceix el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Santa Rosa de Lima, a Perú, fent una missió evangelitzadora i educadora a aquelles terres que bayen el Pacífic.
Us pose textualment el que Vicent Font i Pedro diu al comentari:
"Agraïsc moltíssim aquest premi. En primer lloc per que és a la solidaritat i, per tant, m’alegra, encara que ja m’agradaria ser un poc més solidari de veres, perque a la fí, sols soc un instrument de Déu. Qui realment està siguent solidari es la gent que amb la seua generositat estan fent possible aquests milacres de que els xiquets més pobres i oblidats tinguen escola i una colla de vells, també oblidats, puguen menjar cada dia un plat de calent.
La gent de Gata i Xàbia que recolza amb els seus donatius és la que es mereix el premi. En segon lloc, sí. He de dir que m’alegra i molt perque el premi es de Xàbia, i com tots els que em coneixen saben, després de Gata el considere el meu segón poble: allí he passat mesos d’estiu des de la meua infantesa, allí tinc molts i bons amics, allí he estudiat, i també a nivell religiós, la parròquia de Xàbia es com la meua segona casa després de la de sant Miquel. Com diuen algunes persones majors de Gata: si em perd, que em busquen a Xàbia.
Gràcies, moltes gràcies, a l’ajuntament de tan volgut poble. Per ser realistes, estic segur que hi ha moltíssima més gent que es mereix aquest reconeixement abans que jo (els assegure que no es falça humilitat) i ahí un motiu més d’agraiment a Déu per donar-me tants i tan bons amics. Ho dic perque dins la corporació xabiera, en varios partits tinc persones que em volen i m’aprecien, des de l’alcalde a l’oposició passant pel partit que governa amb l’alcalde: Chulvi, Juanlu, Oscar, Eduardo, Pepa, VIcent, Cesc, etc. Si em deixe algún, demane perdó.
Des del Pacífic, gràcies per recordar-se’n d’un gater orgullós de ser-ho i al mateix temps enamorat de Xàbia. Que sort tenim els que hem nascut baix el montgó. Gràcies a Déu, ell és amor, per tant, ell és solidaritat."
