Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema GATERS FORA.

DEDIQUEN UN PARC, A TÍTOL PÒSTUM, AL MESTRE JOANJO MASÓ MONFORT (gater de naixement) A L’ALCÚDIA DE CRESPINS

20160511133615-parcjuanjomasomonfort.jpg

(PODEU VEURE EL VÍDEO DE PACO PUIG TORMO DE LA INAUGURACIÓ DEL PARC, A ALCÚDIA DE CRESPINS. PUNXEU ACÍ)

Fill de Batiste "el de la Unió de Benissa", que vivien a la carretera de Xàbia

Poc hem sabut els gaters d’aquest mestre i alcalde que naixqué a GATA l’any 1953, fill de Batiste "el de la Unió", que vivien a la carretera de Xàbia. Ara, el poble que el va acollir durant 32 anys com a mestre, Alcúdia de Crespins, li ha dedicat un parc infantil a títol pòstum. Ell va morir el 24 de juliol de 2012. Masó fou un gran lluitador que va defensar la natura, la cultura, el territori. La major part de la seua ocupació docent la va exercir a l’Alcúdia de Crespins (La Costera, València). Concretament els darrers 32 anys al col·legi públic La Sénia.

Se’l coneixia també pel seu compromís polític al BLOC. Ell fou qui posà en marxa el col·lectiu local a l’Alcúdia, després va ser escollit Secretari Comarcal. Fou el primer regidor nacionalista a l’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins i, fins i tot, Alcalde.

L’Ajuntament va arribar recentment a un acord per a dedicar-li el nom d’un futur parc a qui va ser Alcalde i Regidor del Bloc duran 8 anys (període 2003-2007), Joanjo Masó Monfort. A petició del Grup Municipal Compromís el parc es diu: "Parc mestre Joanjo Masó Monfort", tenint en compte que la professió de mestre va ser la que va ocupar durant més de 30 anys a l’Alcúdia de Crespins. Professió que estimava i que va saber aplicar en tot els àmbits que Joanjo va participar. Masó fou una persona molt activa en tots els moviments en què va participar, tant sindicals (STEPV) com de caràcter ecològic-social (Acció Ecologista Agró, Xúquer Viu, Plataforma contra el Macroabocador de Llanera, Tren Sí Ave No), cultural com l’Associació eco-cultural la Garrofera de la qual va ser un dels seus fundadors, i, per descomptat, en l’àmbit de la política, on és reconegut per ser una persona de tarannà negociador i de consens.

El parc, que va ser inaugurat el passat 24 d’abril, es troba situat en l’avinguda Blasco Ibáñez entre el carrer 9 d’Octubre i el carrer Senyera, mirant l’escola i l’institut públics de l’Alcúdia de Crespins on va treballar durant tants anys. 

Juanjo Masó participà en els primers grups de renovació pedagògica comarcals. Fou militant sindicalista en l’STEPV i membre d’Acció Ecologista Agró, on també tingué càrrecs de responsabilitat de gestió. Més posteriorment, fou un dels fundadors de l’associació cultural La Garrofera. Entranyable, proper, fidel als seus principis.

La nomina de nascuts a Gata i gent important és força llarga i algun dia caldrà recopilar-la tota junta, per adonar-nos de la gent que un dia va deixar el poble i va millorar la seua vida, sense perdre mai els arrels.

FONTS: www.accioecologista-agro.org. Vídeo i foto extreta del vídeo, Paco Puig Tormo.

11/05/2016 13:27 cronistadegata #. GATERS FORA Hay 1 comentario.

LA TROMPETA DEL MÚSIC GATER SERGIO GINESTAR IVARS SEGUEIX SONANT AMB FORÇA I CODEJANT-SE AMB ELS MILLORS JOVES D'ÀUSTRIA

20160221212618-sergiocompo.jpg

El dia 9 d’abril debutarà a l’auditori principal del Festival de St. Pölten, a Àustria

 Tots sabeu que Sergio, el nét de Asunción la Pintora, el fill de José Salvador, està perfeccionant-se com a músic trompeta a terres d’Àustria. Els arrels com a músics els té, lògicament a Gata, i a la seua estimada banda Unió Musical de Gata, on ara també està tocant la seua germana. Li hem seguit la seua trajectòria a SERGIO GINESTAR IVARS i en els últims mesos no ha parat de seguir escalant posicions. Des de l’estiu fins ara, li han passat moltes coses i bones.

Després de ser el segon músic admés per a la Jove Orquestra de Viena i Jove Orquestra Nacional de Àustria, de la qual ja va ser trompeta reserva en 2015, el seu professor, Josef Bammer, li va oferir la possibilitat de participar com a Reforç habitual i Substitut de la Tonkünstler-Orchester de la Baixa Àustria, una de les millors orquestes d’Austria.
Ara eixe somni es convertirà prompte en realitat. El seu debut serà el dia 9 d’abril, amb la Septima Sinfonia de Gustav Mahler a l’auditori principal del Festival de St. Pölten, una de les sales principals de Àustria.

Però, Sergio no para allà a terres d’Àustria. Des de 2015 és membre regular de la Jove Simfònica de Berlin, de la Jove Orquestra Simfònica de Berlin, Jove Orquestra Filarmònica de la Baixa Sajonia, entre altres. Cal destacar un concert pel setembre de 2015 en el Konzerthaus de Berlin i les gravacions del programa "Stars von Morgen" (Estreles del demà), moderat per el gran tenor Rolando Villazón.
Sergio no para. I per això, aquest estiu ja té aparaulat tocar, de nou, amb la Orquestra Simfònica de Viena en el Festival de Bregenz. I altres treballs musicals que tindrà en la seua sempre repleta agenda d’activitats. Li desitgem sort, bona música i que porte ben alt el nom de GATA per tota Àustria, terra de bons músics.

FONT: Text i fotos facilitats per Sergio Ginestar Ivars.
21/02/2016 21:19 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

EL RECTOR FILL DE GATA, VICENT FONT I PEDRO, ENTREVISTAT A UN DIARI DIGITAL DE BÉTERA (Bétera.com)

20150922151517-retor-betera-1.jpg

El diari digital "BÉTERA.com" publica hui dimarts una àmplia entrevista amb el nou rector de l’església de la Puríssima Concepció de Bétera, el gater VICENT FONT I PEDRO. Es destapa tal com és. Titula: "Don Vicent Font: un retor obert, senzill, planer i de poble". A la introducció diu el diari: "Don Vicent Font és el nou rector de l’Església de la Puríssima Concepció de Bétera, porta al poble des del 19 de juliol però en poques setmanes s’ha fet bastant popular gràcies de la seua proximitat, les seues homilies sinceres i en valencià i el seu bon humor. Té 42 anys, és natural de Gata, un pobre de la Marina Alta, i es va ordenar al 2001. La seua primera parada ja com retor va ser a Barxeta, una localitat molt propera a Xàtiva, i després es va traslladar a Perú on ha estat 9 anys al nord del Lima. D’allí és d’on ve, directament de treballar per l’educació dels més joves".

Ací teniu l’enllaç per a llegir tota l’entrevista, que és molt plana, propera, senzilla i oberta amb el retor fill de Gata: http://www.betera.com/2015/09/22/don-vicent-font-un-retor-obert-senzill-planer-i-de-poble/.

FONT: Foto del mateix diari "Bétera.com".

22/09/2015 15:15 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: VICENT PEDRO SALVÁ, UN ENGINYER INDUSTRIAL A RIO DE JANEIRO (BRASIL)

20150305233139-compovicent2.jpg

Vicent Pedro Salvá és director d’operacions industrials de la multinacional de materials de construcció, grup Lafarge, líder en activitats de ciment, àrids i formigons

"Trobem a faltar la vida de Gata, la família i els amics" diu Vicent

Reprenc la sèrie de gaters que estan fora per motius laborals i que segueixen el blog des de qualsevol part del món. Hui coneixem la tasca que està fent el nostre protagonista VICENT PEDRO SALVÁ al Brasil. Tots coneixeu a Vicent "Sensio", fill de Juanito i María Rosa, el segon dels germans. Com ja és habitual en esta secció anem desgranant les qüestions que ens ajudaran a saber més de VICENT.

El teu camí professional com comença i per on passa?

"No és estrany que aparega en esta secció, des del moment en què, després de graduar-me en enginyeria industrial, vaig decidir fer carrera en una multinacional de materials de construcció: el grup Lafarge, líder en activitats de ciment, àrids i formigons, i que està present en 64 països. D’això fa ja 27 anys i el camí ha segut de lo més variat, passant per diverses ciutats d’Espanya i de l’estranger".

Que fas a l’empresa, quina és la teua llavor?

"La meua activitat sempre ha estat lligada a la fabricació de ciment, i he passat per cinc fàbriques, ocupant diferents llocs: Processos, Producció, Manteniment, Qualitat, enginyeria, projectes de millora, etc. El meu últim càrrec va ser de Director a la fàbrica de ciment de Montcada i Reixac, a Barcelona. Això m’ha permès al llarg d’aquests anys adquirir una experiència en les operacions del negoci i m’ha valgut per arribar a l’actual lloc de Director d’Operacions Industrials, amb responsabilitat sobre les 8 fàbriques del Brasil. Bàsicament, la meua missió consisteix en posar en marxa accions i projectes que milloren els resultats tècnics i econòmics, tant des de les mateixes fàbriques com a nivell corporatiu per a totes".

Quan arribes al Brasil?. No vas sol i t’acompanya la teua dona Josefa. Contan’s:

"Al febrer de 2014 inicie la marxa brasilera, amb base a la seu de Rio de Janeiro, on estém residint .La meua dona va deixar temporalment la seua feina, per acompanyar-me en aquesta nova aventura i els nostres fills es van quedar a Catalunya, ja que segueixen cursant els seus post-graus a la universitat".

Com porteu eixe canvi tan radical?

"Tot i que els canvis sempre són durs, els vivim amb il·lusió per la recompensa 
de les experiències viscudes en altres cultures diferents, el que és molt 
enriquidor".

Com passeu el temps lliure allà a Río?

"Rio , "Cidade Maravilhosa" i és veritat, perque és molt bonica: per la naturalesa que la conté  i la envolta i animada per la vida al carrer que té les 24 hores del dia. Nosaltres encara tenim el "síndrome del turista" i aprofitem per descobrir cada racó i cada peculiaritat d’aquesta ciutat. També les platges estan molt animades i tenim la sort de tindre la casa entre Ipanema i Copacabana, lo que es un encert a l’hora de fer les passejades per la platja a lo que també som aficionats. També ens agrada viatjar i fem viatges de cap de setmana per anar coneixent el país, que és molt gran i té una naturalesa impressionant: Iguazú, costa nord-est i Recife, Mines Gerais, Salvador de Bahia, etc . Tenim alguns amics espanyols amb els que compartim bones estones, i algun menjar amb arròs, és clar".

Trobeu a faltar la vida gatera, la vostra família, amics, la gent?

És clar que trobem a faltar la vida de Gata, la família i els amics i aquest és sempre el nostre referent. Per això, sempre que podem fem una escapadeta, i com a mínim viatgem dues vegades a l’any: per Nadal i per les festes de Sant Crist. I segueix sent la nostra intenció, en un relativament mitjà termini, fixar la residència a Gata , després de donar voltes pel món, trobar el temps per viure i gaudir allà".

S’acomiada Vicent de tota Gata, suposant que fins a les festes de l’estiu d’ací, les del seu patró. Cal dir també que el blog del CRONISTA DE GATA es una altre finestreta que sempre poden obrir i saber de Gata i dels gaters.

Al respecte diu Vicent: "Aprofite per felicitar-te per aquest blog, que ens manté units a la vida de Gata i ens fa sentir més a prop". Li done les gràcies si fem eixe servici per als gaters que estan fora i amb molt de gust".

Així es despedixen Vicente i Josefa: "Una abraçada des de Rio de Janeiro!"

FONT: Fotos de la composició propietat de Vicent Pedro Salvá.

05/03/2015 23:24 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: EL MATRIMONI PONS-SALA...obri una administració de loteries a València

20130822165652-compo.jpg

Al quedar-se sense feina a la tenda Movistar van arriscar i han canviat la seua vida de poble a la de capital

Tots conegueu la tenda que hi havia al cantó entre la Plaça d’Espanya i Carretera de Xàbia, la de Pons Mòvils, la del matrimoni format per Paco Pons i Merche Sala. Els revesos que dona la vida van fer que tingueren que tancar i buscar-se la vida, arriscar-se en una altra feina i treball. Va eixir aquesta i des de despús ahir, dia 15 d’agost, regenten l’administració de loteries nº 46 a València.Però deixem que explique Paco com van passar d’una tasca a l’altra, com han deixat Gata i s’han instal·lat a València i el que això pot comportar per a les seues vides.

"El nostre canvi de vida començà a març d’este any. Després de 19 anys de tindre tenda "Pons Movils", Movistar decideix reduïr la seua xarxa de distribució afectant a la nostra tenda. Ens quedem al carrer a Gata. Després d’alguns mesos buscant una eixida en altres línies de negoci ens tanquen moltes portes, per estar en una població menor de 7.000 habitants".

Seguixen dient Paco i Merche: "Un amic ens comentà la idea d’adquirir una administració de Loteria. Vam veure que era una bona opció. Ja immersos en el tema, ens va eixir l’ocasió d’adquirir una a València i ací estem..."

Nova etapa laboral 

Seguix parlant Paco: "Amb el suport dels nostres fills Aarón i Maria i de les nostres famílies prenim aquesta decisió. I així el 15 d’agost comencem una nova etapa laboral, al front de l’Administración de Lotería Nº 46 de València. Està al carrer Don Juan de Mena, 12 junt al mercat Rojas Clemente, d’ahí el nom de la mateixa "Rojas Clemente". 

Paco i Merche han començat amb bon peu i amb molta il·lusió aquesta nova tasca i aquesta nova oportunitat que els dona la vida, malgrat els temps de crisi que patim. Ells mateixa diuen: "Estem rebent moltres mostres d’afecte i recolzament de coneguts, amics i familiars. Aprofitem l’oportunitat que ens brinda l’amic Miguel Vives, a través del seu conegut i reconegut blog del "Cronista de Gata" per a donar les gràcies a tots. Esperem poder repartir prompte algun premi, diuen tots dos Francisco Pons i Merche Sala.

FONT: Fotos de Paco Pons. Al muntatge podeu veure l’administració a València i ells amb David Torres, un altre gater que els va visitar.

22/08/2013 09:29 cronistadegata #. GATERS FORA Hay 4 comentarios.

GATERS FORA: ANGÉLICA SIGNES PASTOR, una farmacèutica viatgera, que recala per fi a Madrid

20130615214735-angelica-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ FOTOGRÀFICA, PUNXANT ACÍ)

"En la meua tasca de farmacèutica hospitalària, preparava, controlava i supervisava la quimioteràpia d´aquests pacients, de manera que podia passar una estona xarrant amb ells. En general, aquestes persones sempre estan contentes, malgrat les conseqüències, i em regalaren molta positivitat i ganes de viure!!..."

"M’agradaria que més joves gaters amb histories emprenedores i de superació personal també participaren...en la sèrie GATERS FORA

La sèrie de "Gaters Fora" va omplint les pàgines del blog del CRONISTA DE GATA. Hui us done a conèixer a ANGÉLICA SIGNES PASTOR, una farmacèutica que viu a Madrid, que està a punt de ser mare i que porta Gata i la seua terra dins del seu cor. Sens dubte quan arribe el feliç aconteixement ens ho farà saber, donat que ja forma part de la gran família de GATERS FORA.

Filla de Ángel "el Roget" i de Teresa, néta de María "la cadena", ella mateixa ens conta què va estudiar i en què treballa. El seu recorregut no té perdua. Al final pareix s’ha afincat a Madrid, després de passar per València, Anglaterra i Palma de Mallorca. Ací teniu les seues vivències: 

"Sóc Angèlica Signes Pastor, nascuda a Gata l’any 1977. Fa uns dies vaig ser convidada per Miguel Vives a participar en el seu Blog en l’apartat de GATERS FORA. Realment va ser per a mi una molt agradable sorpresa!! He estat mirant aquest Blog i és molt interessant. Per aquest motiu, he decidit col·laborar amb aquesta iniciativa.

Primer que res vull donar les GRÀCIES a Miguel per convidar-me a formar part del seu Blog i felicitar-lo pel seu treball, ENHORABONA!!. A continuació, vos conte un poc la meua trajectòria que comença l’any 2000, quan vaig acabar la llicenciatura de Farmàcia per la Facultat de Farmàcia a València. Els quatre primer anys posteriors d’obtindre la llicenciatura serviren per agafar experiència i a més a més vaig aprofitar per aprendre altres tipus de teràpies: teràpies alternatives, com pot ser la Fitoteràpia, la teràpia amb oligoelements i entre altres coses també vaig aconseguir el títol de Quiromasajista pel Centre d’Estudis CIM de València.

Aquests anys varen ser molt formatius, desenvolupant tasques d’oficina de farmàcia, com a farmacèutica adjunta i substituta, en diferents localitats de la nostra Comunitat. L’any2004 tots dos, el meu marit (també farmacèutic) i jo, vàrem decidir convertir-nos en Farmacèutics Europeus i ens vam anar a Anglaterra per tal d’aprendre i desenvolupar la nostra professió. Varen ser uns anys molt importants per a nosaltres.

Ens vàrem mudar al Sudoest d’Anglaterra, concretament a la regió de Devon o com anomenen els britànics, a la “Riviera Anglesa”. En un primer moment vaig treballar com a Farmacèutica Manager en una companyia farmacèutica britànica molt coneguda (Superdrug) a Torquay (Devon). Allí vaig aprendre molt en quant a “Atenció Farmacèutica” i “Anticoncepció d’emergència” amb el suport de la Universitat de Manchester.

Vam estar a Torquay uns dos anys. Aquesta experiència m’agradà molt, encara que el meu marit i jo teníem ganes d’aprendre més d’altres sectors de farmàcia. Així que decidirem canviar. Ens vam mudar de Torquay a una ciutat de Devon, concretament, a Exeter. Exeter és una ciutat molt bonica i plena de vida. Ací vaig tenir l’oportunitat de treballar en un Hospital. A l’any 2006 vaig començar a treballar com a Farmacèutica Hospitalària en un dels més prestigiosos hospitals del Regne Unit, en el “NuffieldHospital”. En aquest hospital vaig desenvolupar la capacitat de treballar en equip junt amb metges i infermeres.

Una cosa que m´ensenyà molt i que realment puc dir que formava la part del dia que més m´agradava en aquest hospital, va ser poder visitar els pacients amb càncer. En la meua tasca de farmacèutica hospitalària, preparava, controlava i supervisava la quimioteràpia d´aquests pacients, de manera que podia passar una estona xarrant amb ells. En general, aquestes persones sempre estan contentes, malgrat les conseqüències, i em regalaren molta positivitat i ganes de viure!!.

Després d’uns anys a Anglaterra, treballant, descobrint i viatjant per llocs realment molt bonics d´aquesta terra, el meu marit i jo decidirem tornar a Espanya ja que de no ser així ens quedaven allí definitivament i aquesta no era la nostra idea. Així que al principi de 2008 tornaren cap a Espanya!.

A Espanya, sobretot el meu marit, va treballar, com a consultor farmacèutic des de la nostra casa en La Sella (Pedreguer), en un programa informàtic molt novedos d’ajuda a la decisió clínica en hospitals de la Comunitat de Madrid. Jo li ajudava una mica amb aquesta feina, encara que en realitat em vaig dedicar més a la meua faceta emprenedora i a l’ensenyança. Amb l’ajuda del meu marit,vaig crear, dissenyar i composar unes targetes de felicitació inspirades en la natura i el positivisme. Aquestes tingueren una gran acollida a Anglaterra, on l’ús de targetes de felicitació està molt establida. A més les vaig comercialitzar en Bulgària y Sudàfrica.

Després d´un temps, li oferiren al meu marit una feina interessant a Mallorca relacionada amb el que estava fent en hospitals a Madrid, però ara es tractava d’una empresa americana, així que sense més pensar ens decidirem mudar l’any 2010 a Palma de Mallorca. Palma ha segut una experiència fantàstica!!. Mallorca és genial, és un lloc preciós on pots passar-ho bé a la vegada que treballes!. Pots gaudir de les millors platges que he vist mai! Millor que les del Carib!. Si t´agrada el senderisme hi ha unes rutes per la Tramuntana realment molt boniques amb vistes espectaculars! I a més, la ciutat de Palma és molt acollidora per visitar. El menjar mallorquí és molt típic i molt autèntic. A Palma he estat treballant en oficina de farmàcia, donant classes d’angles i sempre compaginant amb les meus ganes emprenedores de fer coses i les del meu marit.

Nosaltres busquem sempre oportunitats allí on estem. També durant aquest temps he pogut participar en carreres populars, he esquiat en Bansko (Bulgaria), sempre gaudint d’una de les coses que m´agrada molt, l’esport a l´aire lliure. L’estada a Mallorca ha segut uns anys de treballar i gaudir al mateix temps! També hem aprofitat per visitar totes les Illes Balears ic onèixer la gent i les tradicions de la zona. A més hem viatjat per molts llocs dins i fora d´Europa. En unes paraules, Mallorca, les Balears i el nostre temps en estes terres ha segut tota una experiència!

Després de mes o menys dos anys a Palma, decidirem mudar-nos a Madrid, doncs les oficines centrals de l’empresa on treballa el meu marit estan ubicades ací i la implantació del sistema informàtic a Mallorca ha finalitzat. A més a més, a la Península podem viatjar més fàcil cap a la nostra terra ja que hem decidit ser PARES!. Estem a Madrid des de gener d’enguany i la veritat es que m’agrada!.

Com a qualsevol altre lloc, viure a Madrid també té una part millor que l’altra. No hi ha un lloc perfecte. Madrid és una gran ciutat on pots trobar moltes oportunitats tant per la part professional com la personal. Per contra, Madrid no te mar! Encara que la part que més trobe a faltar en aquest moment tan especial de la nostra vida on anem a ser pares, i encara que tinc al meu germà a Madrid, és la família i sobretot als meus pares i futurs iaios.

Hem decidit tindre a la nostra petitona, ací a Madrid. El meu marit necessita estar a prop de les oficines i ens resulta més fàcil tindre tot el seguiment de l’embaràs ací. Siena és el nom que li anem a posar i encara que naixerà a Madrid passarem tot el temps que puguem a la nostra terra valenciana. Volem que Siena sigui dels dos llocs, del poble i de ciutat! Ens agradaria que gaudira de la nostra natura, de les nostres tradicions, de la família, de la mar...!!, tant com nosaltres de petits ho hem gaudit. També que la família ho passara bé i poguera compartir el major temps possible amb ella.

Vindre a Madrid i decidir tindre a Siena ací, no ha segut decisió fàcil ja que a més se que no podré disposar de l’ajuda física i el suport que desitjaria de la meua gent al voltant, encara que mirant la part positiva, és per a mi i el meu marit, com a pares primerencs, tot un repte ser pares fora de la nostra terra natal!. Estem molt feliços! Siena està molt prop d’arribar! Ja tots estem esperant-la!!.

Per acabar vull agrair un altra vegada a Miguel per brindar-me l’oportunitat de contar un poc la nostra experiència i m’agradaria que més joves gaters amb histories emprenedores i de superació personal també participaren! Convide a la gent a viure noves situacions i conèixer noves oportunitats!Realment l’experiència ho val i encara que trobes en falta moltes coses, les més importants estan amb tu sempre, estigues on estigues!. GRÀCIES!!"

A la composició fotogràfica teniu alguns dels llocs típics d’on Angélica ha estat vivint. Ella mateixa comenta cada foto, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: a la primera, estic a Anglaterra, en farmàcia Torquay (Devon);  la segona és una fotografia del tipic temps angles, estic en un lloc que es molt bonic nomenat Cockington, en Anglaterra (Devon); a la tercera, estic participant en una marató en Palma de Mallorca, va ser genial!; a la quarta, esquiant a Bansko (Bulgaria), esport que m’agrada molt; a la cinquena, de viatge a New York en el famós Times Square. Era pel 14 de Febrer i feia tant de fred que el cor que es veu a la foto estava fet de blocs de gel i no es derretien ni mica! Recorde que feia molt de fred!! Estavem a uns -20 graus!!. A la sisena estem a Mallorca, en una de tantes espectaculars vistes que hi ha en aquesta terra molt prop del famós lloc de “Sa Foradada”, on es molt típic anar a veure la posta de sol. Finalment, la setena és l’acomiat que en feren els companys de l’hospital de Exeter, quan després de dos anys treballant amb ells vaig decidir acabar per tornar cap a Espanya.

 

15/06/2013 21:47 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: Fátima Lozano Cortegoso, filla d'Esperança la perruquera, viu a Mèxic

20130524222858-fatimalc-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ FOTOGRÀFICA, PUNXANT ACÍ)

De Gata s’en va anar a Girona, Barcelona i ara finalment al districte federal 

"Ja fa quasi dos anys que treballe com encarregada dels tractaments cosmètics facials i corporals en una clínica dermatològica"

"A banda de la feina, cante en un cor, anomenat “ Ensamble Coral Harmonia Mundi” que hem recorda molt els meus anys al cor Serrillás"

Primer que res vull donar-li les gràcies a Miguel Vives per haver-se interessat per mi i el què faig ací i deixar-me ser partícip del seu meravellós blog.

Sóc Fàtima Lozano Cortegoso (per a la gent més gran, la filla d´Esperança la perruquera). La meua història comença l’any 2007 quan el meu novio (ara  marit) troba feina a Esteve (molts coneixeu el After-bite i la Dormidina), amb l’objectiu final de traslladar-se a qualsevol de les plantes químiques que te l’empresa a Xina o Mèxic, després d’haver-se preparat a les instal.lacions que té l’empresa a Catalunya.

Durant un any estiguerem a Girona i més tard ens varem traslladar a Barcelona. Després de quasi dos anys per terres catalanes, va arribar el moment de decidir el nostre destí final…Mèxic. És aixina com un 18 de gener del 2009 apleguem a Mèxic D.F. En esta ciutat passem el primer any de la nostra aventura mexicana amb alguns altibaixos i molta enyorança. Viure durant tants any a Gata i canviar a una ciutat amb 23 milions de persones no és fácil al principi. En Abril de 2010 ens tornem a traslladar de forma definitiva a uns 80 kilòmetres de la capital, per arribar a Cuernavaca, també anomenada per la gent Mexicana com “La ciudad de la Eterna Primavera”.

El sobrenom ja ho diu tot, ací sempre fa bon temps. Cuernavaca és una ciutat petita comparada amb Mèxic D.F., però tots el caps de setmana es transforma i quasi duplica la seua població acollint a molta gent de la ciutat que arriba a les seues segones residències buscant el descans i bon clima. Passat un any, i  amb un ritme de vida més estable, em vaig posar a buscar feina i vaig tindre la sort de trobar-ne una que lliga molt bé amb el meu ofici d’esteticista. Ja fa quasi dos anys que treballe com encarregada dels tractaments cosmètics facials i corporals en una clínica dermatològica.

A banda de la feina, cante en un cor anomenat “ Ensamble Coral Harmonia Mundi” que em recorda molt els meus anys al cor Serrillàs. Precisament el passat dia 11 de maig vam tindre un concert de clàssics mexicans. Molts caps de setmana, aprofitem per a “pueblear”, com diuen per ací, i conèixer un poc més d´aquest fascinant país.

Després de quasi 5 anys podem dir que coneixem algun que altre racó del país…La gent mexicana és molt acollidora, aixina que encara que estiguem a 10.000 kilòmetres dels nostres, sempre hi ha algú que et fa sentir com a casa. Del poble enyore molt a la meua família, sobre tot els meus nebodets, que diuen que sóc la tia de la tele. Gràcies a Skype!. Als meus amics, els dissabtes de júniors…en general l’ambient de poble, on tots ens coneguem, on pots anar a qualsevol bar a soles que algú trobaràs hi…I eixes cosetes que quan un esta ahí, quasi ni aprecia. Inclós el menjar, cosetes de l’horteta!!!

Aquest estiu ens vengarem amb algun melonet que altre…Una altra cosa que trobe a faltar es la mar. Ací el lloc més pròxim que tenim és Acapulco i ens queda com a tres hores, aquest desig també el gaudiré a l’estiu!. Tenim previst estar per Gata en juliol i agost, aixina que després de molt de temps, poder coincidir amb les festes em fa molta il.lusió (per als meus quintos…apunteu-me al dia les quintaes!). Aixina que aquesta és la nostra vida a Mèxic…Convide de tor cor al que vulga vindre a visitar-nos, seria un plaer rebre’ls o si algú ve per ací poder ajudar-lo amb alguns consells. De veritat que val la pena conèixer aquest país!. Per acabar la meua historia, gràcies i ens vegem a l´estiu.

A les fotografies enviades per Fátima des de Mèxic podeu veure-la on treballa, amb el seu marit i a ella amb el cor.

24/05/2013 22:28 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: SERGIO GINESTAR IVARS, un músic trompetista a Córdoba

20130518232856-sergicordoba.jpg

Perfecciona a la ciutat andalusa els seus coneixements musicals i de interpretació

El pròxim curs viatjarà a Austria amb una beca Erasmus

"Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric i millorar els idiomes"

Si fa uns dies ens sorprenia la jove Laia Pedro investigant a Dundee (Escòcia) hui coneixerem a un altre gater que està fora del poble. Sergio Ginestar Ivars és un jove trompetista, de 21 anys, que perfecciona estudis al Conservatori Superior de Córdoba. Ens conta com va ser anar-hi, que fa, quins plans més immediats té i quina enyorança té de Gata, per terres andaluses.

Comença Sergio parlant de l’oferiment del "Cronista de Gata" per a ser un protagonista més de la sèrie "Gaters fora".

"Primer que res volia agrair-te que em convidares a fer aquest article. A més, estant tant lluny de casa i l’any que ve més encara, dona gust veure notícies del teu poble, es com tindre un xicotet trosset de Gata ací a la pantalla. També donar-te l’enhorabona per el treball que fas, que crec que tots ens imaginem el que costarà trobar tanta informació que publiques."

Sergio conta com van ser els primers passos en la música:

"Be, doncs tot comença un gener de 1992, i dic "tot comença" perqué ja des de ben menut els meus pares em portaven als concerts de la banda Unio Musical de Gata i també a la de Teulada, el poble de ma mare, és a dir, des dels pocs mesos ja tenía la música en la meua vida. A més, en la meua familía ja hi havia músics. Amb el temps vaig arribar a l’escola, on els professors de música ja em deien que tenia bones qualitats per a aquesta matèria, una de les mes importants, tindre una bona oïda. I així, passant els anys, vaig arribar al Conservatori Professional "Tenor Cortis" de Dénia i vaig entrar a formar part de la banda Unio Musical de Gata, fins que va arribar el moment decisiu d’aquesta carrera, era l’hora de fer les proves d’accés a un Conservatori Superior de Música".

Defineix molt bé Sergio, el que costa ser bon músic:

"Al contrari del que creu molta gent, la Música tal volta siga la carrera més llarga de les existents, ja que sumant tots els anys que els músics passem als diferents conservatoris, obtenim la xifra de 14 anys! 14 anys dedicats quasi exclusivament a la música, arribant al punt de convertir-se en un estil de vida. Com diu el meu director: "Un metge necessita 5 anys de carrera per a operar a cor obert, mentre que un músic, com a mínim, necessita 14 anys".

Com es què t’en vas anar a Córdoba a perfeccionar els estudis de música ? 

"Era l’any 2010. Cursava 6é de Grau Professional al Conservatori "Tenor Cortis" de Dénia, l’ultim curs. El meu professor de trompeta era Jaume Signes Diego, també gater. Era el moment de preparar les diferents proves d’accés a un Grau Superior de Música. Molta gent pensa que entrar a un Grau Superior és com entrar a la Universitat: fent el Selectiu i amb aquests resultats pots entrar a qualsevol Universitat d’Espanya mentre tingues la nota requerida. 

En música no funciona aixina: nosaltres tenim que anar a cada conservatori en el què volem fer les proves d’accés i cada Conservatori sol demanar-te un temari diferent, per tant, li afegix cert grau de dificultat respecte al Selectiu. A més, hi ha que tindre en compte el nombre de places que oferta cada Conservatori, ja que perfectament pots trobarte, com em va passar a mi, que es presenten a les proves d’acces quasi 50 trompetes en Andalusia, per a sols 20 places, 6 d’elles a Córdoba! I en altres llocs, es presenten 20 per a sols 3 places! Com podeu imaginar, el nerviosisme que es passa per no quedar-te sense una d’aquestes desitjades places es increible... 

Jo vaig tindre la sort de ser un dels primers d’aquestes vint places. A més m’havien parlat molt bé dels professors de trompeta d’ací i tampoc coneixia Córdoba, aixina que vaig acceptar la plaça sense pensar-ho dues vegades, no volia tornar a passar per tots els tipus de proves que cal fer per guanyar-te una plaça per estudiar".

En quina orquestra o grup toques ara allà ? Fas molts concerts a l’any?

"Al tercer dia d’estar a Córdoba, coneguent als primers companys, una amiga (que ara es la violí solista de l’orquestra), em va dir que em passara pels assajos de la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una orquestra jove, d’àmbit privat i sense ànim de lucre. Vaig acudir al local d’assaig i, per a sorpresa meua, el director també era valencià, Ciro Perello, percusionista i director de gran prestigi a nivell mundial, nascut a Bunyol, un poble amb una grandíssima tradició musical. En aquell moment hi havia vuit trompetes i jo era l’últim en entrar. Era plenament conscient de que a una Orquestra sols fan falta dos trompetes. Tenia moltissima por de que em digueren que no els feia falta. Però al contrari del que m’esperava, em van donar l’oportunitat de tocar en una orquestra, una cosa que havia somniat desde ben menut. 

Amb el temps, molts d’aquells vuit trompetes, van anar deixant-la i hui sóc l’únic d’aquells companys que encara segueix a l’orquestra, per tant puc sentir-me orgullós d’haver fet bé el treball.

Actualment sóc el trompeta solista de la Jove Filarmonia Leo Brouwer, des de fa mes o menys any i mig, un carrec de gran responsabilitat, ja que no sols has d’interpretar bé el teu paper, sino que has d’estar pendent de que els teus companys també ho fagen correctament, i has d’encarregarte de rectificar-los i corregir-los, per aixina aconseguir que la secció de Trompetes sone com ens requerix el director. Per tant, si alguna cosa no ix bé, la culpa me l’emporte jo! 

Amb aquesta orquesta fem concerts cada dos mesos, hem tocat majoritàriament repertori sinfònic. A més el director sol proposar obres per a les seccions de Vent i Percusió, donant l’oportunitat a tots els membres de l’orquesta de tocar en un teatre de la fama del Gran Teatro de Córdoba. També he participat amb la Banda Sinfónica de Córdoba, amb la Big Band del Conservatori Superior de Córdoba, i amb diferents quintets de metalls i grups de cambra. Pràcticament cada dues setmanes tinc un concert o una audició, cosa que em fa estar sempre estudiant i mantindre’m en forma, ja que no puc permitir-me fer un mal concert". 

Trobes la vida fora de casa i d’estudis complicada? Tan jove i te les apanyes bé per Córdoba? 

"Al principi va ser un poc complicat, va ser un canvi bastant gran, anava a viure a 600 kilòmetres de ma casa, però simplement cal mentalitzar-se i concentrar-se en els estudis i el treball diari. Jo sempre havia estat un poc independent, però ara no em quedava més remei que ser totalment independent, ja que sols vaig a Gata cada tres mesos, és a dir, a Nadals, a Pasqua i a l’estiu. A més, sempre tenia alguna cosa amb la que entretindre’m i no parar-me a pensar en que estava molt lluny de casa i de la meua gent. Ja després de tres anys ací estic totalment acostumat a aquest estil de vida, i moltes vegades quan vaig de vacances a Gata trobe a faltar el dia a dia de Córdoba. Ací em senc volgut, he fet grans amistats i he complit molts somnis que havia tingut des de sempre i estiga on estiga, sempre tindre dins de mi un trosset de Córdoba". 

Quina és la jornada que fas un dia de treball allà? 

"Pràcticament dedique set o vuit hores diàries al instrument, ja que a banda de les classes que tinc al conservatori, el vertader treball el fem a casa, que venen a ser unes quatre hores diàries, incluint dissabtes i diumenges, ja que els assajos amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer son els dissabtes pel matí i a vegades fem assajos també els diumenges i normalment els assajos solen ser de quatre hores. També cal tenir en compte que a banda de les classes i les hores d’estudi, moltes vegades em d’assajar per el nostre compte amb els companys, perque hi ha algunes assignatures que funcionen amb grups menuts, d’uns quatre o cinc integrants, i si un dels integrants no arriba amb els deures fets, posa en perill la nota i els resultats del conjunt i dels companys. Com vegeu, quasi tot el día va dedicat a tocar la trompeta. A diferencia dels nostres companys universitaris, que poden començar a estudiar un poc més tard quan van apropant-se els examens, els músics no podem permetre’ns deixar l’instrument fins que arriben els examens, sino que devem treballar diariment, encara que els examens estiguen encara molt lluny. Ens vegem obligats a mantindre’ns en forma, ja que considerem cada classe com un examen, i se’ns posa a prova constantment per a mantenir el nivell que se’ns requerix en les diferents assignatures. 

Encara que semble mentira, aconseguisc treure temps (no em pregunteu com) per a llegir, fer esport, passar un poc de temps amb els amics i amb la meua novia, donar un passeig per el centre històric, i des de fa mes o menys un any i mig li dedique cert temps als idiomes, sobretot a l’alemany i a l’anglés perque ja era conscient que tard o prompte tindria que marxar a l’estranger a millorar i perfeccionar els meus estudis".

Quina és la meta més pròxima que et propons com a estudiant de música? 

"Sempre he pensat que en aquest mon de la música no pots proposar-te una meta fixa, perquè el teu futur no sols depen d’un mateix, influixen molts factors externs que no som capaços de controlar. Per exemple, tal volta un dia tens un examen molt important i l’has preparat molt bé a casa, pero pot haver un mínim canvi que et fa canviar tot el que tenies planejat. 

Si que es veritat que sempre es té més o menys una idea del que es vol aconseguir. Per la meua banda, sempre he tingut en ment arribar a ser trompetista en una orquestra professional. En certa manera ja ho he aconseguit, ja que he arribat a ser trompeta solista de la Jove Filarmonía Leo Brouwer amb sols 19 anys i a més, he sigut seleccionat per a fer unes pràctiques orquestrals amb la Orquesta Sinfonica de Córdoba, una orquestra professional referent a tota España, amb la qual actuaré els propers dies 21 i 22 de Juny i pot ser l’any que ve tinga algun concert més. 

En aquestes dues setmanes, el nostre director Ciro Perelló, m’ha proposat tocar un concert com a solista el proper any junt amb la Jove Filarmonía Leo Brouwer, una oportunitat que no puc desaprofitar, ja que sense cap dubte tindre l’oportunitat de tocar com a solista en un teatre de renom, com el Gran Teatro de Córdoba es una grandíssima experiència que tots els músics desitgem i que pot catapultar la nostra carrera, i tots som conscients que amb la gran competencia que hi ha avui en día és molt difícil que una orquestra s’oferixca a acompanyar-te en un escenari. 

A més, el proper any tinc pensat presentar-me a les proves d’accés de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i ja quan estiga a Austria aprofitaré per presentar-me a les proves d’acces de la Jove Orquesta Gustav Mahler i a la Jove Orquesta Europea, unes de les millors orquestes joves a nivell mundial i també intentaré accedir a alguna de les orquestes professionals d’Austria".

Com vas rebre la notícia de la beca Erasmus? Com creus que milloraràs la teua formació musical allà a Austria? 

"Recorde que era un diumenge de vesprada, jo estava sol al pis, llegint un ratet al saló abans de posar-me a estudiar, i de sobte escolte la vibració del meu telefon mòbil i veig que havia rebut un nou e-mail, l’obric ple d’intriga i era la coordinadora Erasmus de Córdoba, donant-me l’enhorabona, havia sigut admés al Conservatori Joseph Haydn de Eisenstadt! 

Vaig estar un moment que no m’ho creia, ja quan vaig reaccionar vaig començar a pegar bots per tota la casa, vaig sentir una alegria immensa i també un gran descans, perque portava quasi un mes pendent d’aquest e-mail, i l’espera s’estava fent molt llarga i també molt tensa. 

Per fi compliré un altres dels grans somnis de sempre, estudiar a l’estranger, en un conservatori de gran nivell com és a Austria, la cuna de la música clássica i un dels païssos amb més tradició orquestral del món i amb un professor de luxe com Ambros Reinhold, trompeta de la Orquesta Filarmonica de Viena, de la Orquesta de la Ópera Estatal de Viena i de la Capilla Musical Imperial de Viena. 

Vaig a Austria amb la idea d’acabar allí els meus estudis i si és possible quedarme almenys un any més per a fer allí un master o el post-grau i poder perfeccionar la meua formació amb grans profesors i trompetes d’orquestra i qui sap, tal volta trobe treball i em quede per allí en alguna orquestra professional. 

És un canvi encara més gran, allí la música és molt important. Serà diferent però després de tres anys vivint lluny de casa, imagine que el canvi no serà tan dur. Millor anar per parts, seguir estudiant moltíssim i centrar-se en les coses més pròximes i els exàmens de fi de curs i algun día poder viure d’quest magnífic art com es la música, que m’ha acompanyat durant tota la vida i que ha arribat a convertir-se en un estil de vida.

Aquesta és la història del seré i responsable jove SERGIO, un músic gater que de la banda de Gata ha donat el bot cap a Córdoba i el donarà cap a Austria. Els gaters seguixen donat mostres de qualitat per tot arreu del món".

A la composició fotogràfica, podeu veure l’orquestra on toca Sergi, aixina com diversos moments de l’estància d’este gater a Córdoba, amb companys i amb la seua novia.

18/05/2013 23:27 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: LAIA PEDRO, investiga contra el Parkinson a Escòcia

20130514231308-laiaaescocia-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Una música de banda, que de la flauta ha passat a les probetes 

Ja he portat al blog a tres músics que estan fora Gata, dos treballant en el camp de la música i un altre en la investigació. Hui porte a una música, LAIA PEDRO ROIG. Molts la coneixem tocant meravellosament la flauta, però ella no ha parat d’estudiar i s’ha dedicat a la ciència. Ara investiga la degeneració i la malaltia del Parkinson en el post-doctorat a un centre d’investigació de Dundee a Escocia. També he volgut que estiga al CRONISTA DE GATA i que ens conte que fa i en què treballa, quines són els seus sentiments fora del poble i quina és la seua vida allà a Escòcia. 

Laia comença lloant el favor que li fa el blog per a estar més a prop de Gata, encara que sia a través de l’ordinador: "En primer lloc m’agradaria donar-li les gracies a Miguel per haver-me convidat a apareixer en el seu blog. Es una pàgina molt completa i actualitzada i trobe que els gaters tenim molta sort de tindre algú que dedica tant de temps i esforç per tal de mantindre’ns informats. Ja voldrien molts pobles! I quan estas a l’estranger, les seues entrades que et conten el que ha passat a temps real t’ajuda a sentir-te un poc més a prop de casa".

Comença parlant de la seua vida: "Em dic Laia Pedro, sóc nascuda a Gata al 1984 i, encara que la gent que em conega em recordara de la última fila de la banda en els passacarrers, la majoria del temps no em dedique a la musica, sino a la ciència. Soc llicenciada en Química i doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat d’Alacant, encara que parts del meu doctorat les vaig fer a la Goethe Universität de Frankfurt am Main a Alemania i a la Universitat de Florida en USA. Recentment m’he incorporat com a investigadora post-doctoral en el Protein Phosphorylation and Ubiquitylation Unit del Medical Research Council de UK (MRC-PPU), en el grup d’investigació del professor Dario Alessi, en Dundee, Escocia."

Aquesta jove gatera de 29 años parla de la seua feina a l’estranger: "Es tracta d’un centre d’investigació molt punter en Biomedicina, que uneix diferents grups que treballen en entendre més a fons i trobar cures per a diferents malalties. Jo treballe en neurodegeneració, i més concretament en la malaltia de Parkinson, que actualment afecta a 1 de cada 500 persones (4 milions de persones al món), però de la qual no s’entenen massa bé les causes i per a la que no existeixen tractaments en l’actualitat. Pot ser la peculiaritat més important d’aquest centre es la seua relació estreta amb sis de les més potents farmacèutiques a nivell internacional (AstraZeneca, Boehringer Ingelheim, GlaxoSmithKline, Janssen Pharmaceutica, Merck Serono and Pfizer), de les quals reben fianciació i amb les quals existeix un treball en comú per tal d’accelerar la producció de nous medicaments. L’organització i les capacitats d’aquest centre són espectaculars, tens al teu abast tot tipus de facilitats, pero clar, després les exigències de resultats van parelles…"

I seguix dient Laia: "iPer a mi el més important d’estar ací és treballar un camp que té aplicacions molt directes a millorar la qualitat de vida de molta gent; a més a més, fer-ho sota la direcció d’un excel·lent investigador a qui admire profundament, no té preu. Despres de quasi dos mesos ací, encara hi ha matins que arribe al meu lloc de treball i em meravelle del que em rodeja. Me n’adone de lo afortunada que sóc per haver pogut aconseguir un treball en un dels centres d’investigació més punters del món, en el que cada setmana tens l’oportunitat de assistir a conferències d’investigadors de renom internacional que ens visiten des de llocs tan coneguts com CalTech, MIT o del Rockefeller Institute de Nova York, just la setmana passada".

Però que fa Laia fora del treball a aquella ciutat i aquell país ?. Ens ho conta: "Escocia es un país molt bonic (oratge a banda), de gent molt pròxima, amable i molt entretinguda (si arribes a entendre’ls quan et parlen…). Dundee es una ciutat menuda, de uns 300.000 habitants, amb dues universitats i amb una activitat investigadora realment envejable per les grans capitals. A mi em pareix preciosa, amb el seu riu Tay (que afortunadament puc vore des de la finestra del meu despatx), un dels rius salmoners més importants del món, amb la seua colonia d’unes 200 foques a poc més d’un kilòmetre del centre de la ciutat. I amb els seus edificis de pedra oscura i esglésies antigues per tot arreu. N’hi ha tantes que, com que han caigut en desús, ara algunes es converteixen en sales de concert de rock. Realment curiós. I la resta del país, no puc esperar per explorar-lo!".

A Laia li entra, de sobte, l’enyorança dels seus, des de la seua família i els amics a l’altra gran família dels divendres, dels concerts i els passacarrers, de la banda de música. Diu ella: "Pero per suposat no tot és bo. Encara que ací la gent del treball es molt simpàtica i de seguida m’han inclós en el seu cercle social (oportunitats per eixir no en falten), es troba a faltar la família, un arrosset a banda de quan en quan i el divendres per la nit, per molt que estigues al pub amb una bona cervessa, es fan les deu i penses… ara aniria a bufar un ratet. I despres al Kiro’s amb els companys de la banda i demà dissabte tenim reunió de la directiva... Es troben a faltar, molt".

Acaba Laia posant una nota d’humor positiva: "Si alguna cosa de bona li veig a que muntons i muntons de britànics ens invadisquen cada estiu es que hi ha tres companyies amb vols directes Edimburg-Alacant, aixina que tan prompte com em comence a trobar massa blanqueta, en tres horetes estic en casa".

Quan torne per ací, ja tots la coneixerem i apreciarem millor, si no ho feien fins ara o no la coneixíem. Encara resonen aquelles paraules d’acomiadament del director de la banda al concert de l’església abans de Setmana Santa, quan feia l’adéu oficial Laia. Ella té allà en Escòcia, a ben segur, un tros de la seua banda en el seu cor.

Fotografies de la composició facilitades per Laia, des de Dundee (Escòcia).

14/05/2013 22:36 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

EL MISSIONER GATER VICENT FONT SEGUEIX TREBALLANT AL PERÚ, INCANSABLE EN LA TASCA PROPOSTA

20130430213524-vicentperu2.jpg

Si recordeu, ahir posava una imatge curiosa: la de un lluitador incansable en terres del Perú. El missioner gater VICENT FONT i PEDRO segueix en la seua tasca proposta. Quan ja ha començat el curs pastoral, té en marxa la catequesi de Primera Comunió, de Confirmació, Grup Jove i altres grups. Set pobles formen la parròquia que porta endavant Font, ajudat per seminaristes, a les afores de Lima.

El col·legi té ja 18 mestres, i per fi -ens comenta Font des del Perú- "les he pogut assegurar i que cobren el jornal que correspon, però això suposa arreplegar 5.100 euros cada mes".

Tot això es supera vegent la meravella que suposa que 380 xiquets i jovens puguen tindre escola. Són gent amb molts problemes i necessitats de quasi tot. Torna a comentar Vicent: "Hui mateix m’he enterat de que un jove de segon de Secundària i un de Primer havien deixat l’escola perque havien de treballar. He anat a parlar amb les mares i he aconseguit que facen faenetes a mitja jornada en l’escola per a que puguen continuar. Però clar, això suposa al voltant d’uns 100 euros més de despesa. M’asuste quan pense en els diners, però de moment m’alegra veure que dos xavals podran acabar la Secundària".

Continua el nostre missioner, el rector gater allà al Perú, contant les coses a les que està arribant, el que estan fent: "estem fent, amb l’ajuda de benefactors, la valla de l’escola. Com es un terreny tan gran i irregular, costa 30.000 euros. Hem fet més de la mitat, però ara hem tingut que parar. Ens falten 6.000 euros...ja veurem". Diu Vicent, al respecte de les hostesses que van visitar el col·legi, que junt amb les coses donades "també han donat diners, amb els que hem pogut posar la llum a totes les aules. La veritat és que és impresionant com Déu va fent que tant bona gent, creient  o no, ajude a esta bona gent que viuen a aquestos arenals".
Una rèplica de l’ermita xabiera del Pòpul
Vicent Font descobrix més tasques que es porten a terme a la seua demarcació parroquial: "Per altra banda, amb ajudes d’Italia estem construint dos esglésies, una d’elles dedicada a la Mare de Déu del Pòpul. Estem fent una imatge rèplica de la del Pòpul del Montgó, que han pagat devots de Xàbia i Gata. La façana és rèplica també de l’ermita del pòpul".
Comenta el missioner gater que "la Parròquia dedicada al Santíssim Crist ja estem utilitzant-la, pero falta acabar la façana i el "templet". També hem fet una imatge rèplica de la nostra".
Un altre dia ens contarà més coses aquest gater que no perd mai la i·lusió i es desviu per ajudar als germans peruans amb la tasca encomanada.

A la fotografia vegem a les hostesses ("azafatas") d’Iberia que van anar al col·legi a donar coses i diners, aportant els seus donatius, per mig de la ONG "Mano a mano".

30/04/2013 21:35 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

UN JOVE MÚSIC GATER, PERE VICENT CASELLES MULET, PER TERRES D'HONGRIA

20130413203453-perecompo-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

Estudia a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest les especialitats de Direcció d’Orquestra i Direcció de Cor

Si l’altre dia descobríem a un gater d’adopció, també músic, a Eivissa, hui ens anem cap a terres hongareses. Allí residix de fa un temps el jove músic gater Pere Vicent Caselles Mulet, també conegut en el món musical com Pere Vicalet.

Li pregunte i aquesta és l’entrevista que transcric al blog:

Actualment, què és el que estàs fent a Hongria? Ara fa gairebé quasi un any vaig rebre la notícia que vaig ser admés per estudiar a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest les especialitats de Direcció d’Orquestra i Direcció de Cor. Una notícia que em va causar molt de respecte ja que per aquesta acadèmia han passat grans mestres com el propi fundador, del qual ha agafat el nom, F. Liszt i també altres grans músics com B. Bártók i Z. Kódaly.

Després de l’acadèmia, com transcorre un dia normal a Budapest? Un dia normal ací a Budapest pot esdevindre un tant monòton, sobre tot a l’hivern ja que a les 3 i mitja ja és de nit i fa algo de frescoreta, la qual cosa no et permet estar molt de temps en el carrer... Normalment després d’assistir a les classes, sempre hi ha algun concert on assistir, un monument que visitar o en cas contrari, cap a casa a avançar feina!.

Dius que fa frescoreta, enyores el calor i la temperatura de Gata? I tant que s’enyora Gata... Eixe amor per Gata, (com deia Sebastià Roig l’altre dia) i del que tant et costa desapegar-te, no es lleva amb dos dies... Afortunadament les noves tecnologies, i com no, el blog, ajuden a sentir-te "com a casa" al veure què ocorre pel teu poble. (No obstant, tampoc és tan gran la distància, només són tres horetes...). A més, he de dir que entre unes coses i altres, he tingut ocasió de tornar-hi unes quantes vegades al poble. I malgrat tot i que ha estat per feina, he aprofitat també per refrescar i agafar bona dosi "gatera": la casualitat que el Congrés de Música Electrònica de València coincidira amb Sta. Cecília; el Premi Final de Carrera de Composició per Nadal; o les proves de director assistent a la Jove Orquestra de València, on vaig resultar finalista i que coincidiren en Pasqua, m’han permés retrobar-me amb la familia i les amistats.

Què és el que has fet per Budapest? Principalment allò que més he pogut fer ha sigut anar a veure moltíssims concerts i molts assajos d’orquestres. He aprés noves formes de treballar la música però sobretot d’estimar-la. He aprés moltíssim tant personalment com culturalment. En algunes coses, encara estem a anys llum... açò és una altra divisió cultural. En quan al que fa a la direcció, he tingut l’ocasió de dirigir l’Orquestra de l’Acadèmia Liszt Ferenc i l’Orquestra de Càmara de la mateixa acadèmia, a més de l’orquestra de músics professionals anomenada "Concerto Budapest Symphony Orchestra". A més, el proper dimarts 11 de juny vaig a fer un concert amb una altra orquestra de professionals anomenada "Donau Symphony Orchestra" (Orquestra del Danubio). Tant a nivell personal com musical han sigut i són uns grans reptes. En el següent enllaç hi ha un extracte del primer assaig on assajàrem el primer moviment de la 5ª Simfonia de Tchaikovsky. Va ser tota una gran experiència com he dit i com no, també un gran luxe: http://www.youtube.com/watch?v=76xMGC1gGZk.

Parlan’s dels propers aconteixements, què és el que vas a fer en les pròximes dates? El proper dimarts 16 d’abril ix al mercat el meu primer single de música House Electrónic titulat "Sometimes I miss you, babe!". Estarà disponible en els principals portals de compra de música com itunes, spotify, amazon,...  (Podeu escoltar una demo retallada en http://soundcloud.com/perevicalet/sometimes-i-miss-you-babe) a l’igual que ja està també en aquests portals musicals el meu primer àlbum de música acusmàtica titulat "Time persecution sounds". Aquest àlbum va ser publicat el passat mes de Gener i en certa manera, esdevé una sinopsi de la trajectòria com a estudiant del gènere acusmàtic.  (Per a més informació sobre aquest últim àlbum podeu visitar: http://perevicalet.blogspot.hu/2013/01/time-persecution-sounds.html).

El divendres 19 d’abril estaré cantant amb el cor de l’Acadèmia F. Liszt en un concert de música coral. Durant la següent setmana i a partir del dia 24 he sigut seleccionat en un Taller de composició de música de cambra d’ òpera amb el mestre Pete Eötvos. Estem seleccionats un total de 50 músics de tot el món, entre els quals sóc un dels 5 espanyols elegits.

Durant el mes de maig també actuaré en tres concerts corals (en un dels quals tindré el plaer de dirigir una part - el 25 de maig) i un Concert de Música Electrònica a València. Tot i que encara no està confirmat, tot apunta a que aquest concert neoelectrònic serà el dijous 30 de maig a les 23h. en el Centre del barri del Carme de València. Presentarem una nova formació i un nou espectacle on estic encarregat de l’electrònica, el vídeo i les llums d’escena. Es tracta d’un projecte únic ja que tot serà creat en temps real, per tant es tracta d’un projecte més que innovador que de segur que donarà de parlar...

Per acabar amb la feina més immediata, el 28 de juny a les 22h. l’associació de compositors valencians "somelgrup" a la qual pertany, estrenarem en la casa Lluís Guarner a Faura una composició audiovisual creada amb els seus poemes. Aquest concert compta amb la col·laboració de l’ensemble Col Legno i la de la Universitat Politècnica de València. A més, cal dir que hi haurà també una instal·lació sonora en el mateix jardí del poeta. Per últim, he de dir que aquest projecte ha sigut becat recentment per l’espai de creació contemporànea de València anomenat Les Naus.

Quins projectes tens en ment per a futures dates? Per a futures dates hi ha molt de projecte en ment... Estic col·laborant amb un DJ preparant uns sets de música Deep & Jazz House per a aquest estiu. Els concerts els realitzarem els diumenges no molt lluny de Gata i actuarem barrejant els estils de música electrònica i música clàssica. A més posarem en pràctica el projecte All in one! : Kivimulij el que vaig acabar de desenvolupar els nadals passats. Es tracta d’un programa per controlar música, vídeo i llums tot sincronitzat al mateix temps. Estic prou satisfet ja que està en el cinqué lloc del ránking mundial de projectes més populars realitzats amb aquest programa (http://cycling74.com/project/?sort=popular).  Si encara no l’heu vist, podeu veure una demostració en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=54DdrANWMtA

Seguint amb el mes de juliol, en aquest mes impartiré unes xerrades sobre l’Anàlisi musical melòdic aplicat a la interpretació i a principis d’agost s’estrenarà al Festival de Música Electrònica de Flix (Catalunya) el vídeo de Just Close it!. Aquesta obra, que forma part de l’àlbum Time Persecution Sounds, la podeu sentir en el minut 9 de l’enllaç de ràdio Clàssica del programa Ars Sonora. Va ser emitida el dia 19 de Gener de 2013 baix el títol "Ritmos Electrónicos I". (http://www.rtve.es/alacarta/audios/ars-sonora/ars-sonora-ritmos-electronicos-errores-bucles-19-01-13/1670302/ ó http://media5.rtve.es/resources/TE_SARSSO/mp3/2/9/1358559368092.mp3)

Per acabar amb projectes a més llarg plaç, he de dir que estic treballant en una companyia de dansa d’ací Budapest anomenada Góbi Dance Company on estic creant la música i desenvolupant la programació dels sensors que hi haurà en l’escena. Si tot va bé i aconseguim els sponsors i els patrocinics necessaris, probablement l’obra s’estrenarà a Budapest, allà al mes de novembre o desembre d’aquest any i més tard, també a València. Amés, hi ha un altre projecte de fer una instal·lació sonora amb dos arquitectes, però no puc descobrir molta més informació... Evidentment, hi ha més objectius a llarg plaç com acabar la programació de la pàgina web, ja que l’he abandonada en estat de "construcció" des dels seus inicis (http://perevicalet.com); també el llançament d’un nou àlbum de música electrònica que gravarem aquest estiu; o el llançament d’una nova aplicació per facilitar l’estudi rítmic de diferents partitures tant per a directors com per a instrumentistes,...

Per acabar, com veus el moment actual de la cultura i sobre tot la musical? Molt de projecte, però que com bé sabem, estem en temps de revolta i en una societat en què "hi ha molt d’artista" i més en la música, on no hi ha quasi cap encàrrec als intèrprets, per no parlar-ne d’encàrrec als compositors, cal seleccionar els projectes escalonadament i treballar en altres eines per "poder menjar, com aquell que diu" i més endavant en els moments "lliures", fer allò que debó sents que deus expressar-li a la societat que t’envolta i que tanta falta li fa. En els paísos nòrdics, no dubten d’aquesta realitat.

Dit açò, m’agradaria per últim fer la següent reflexió en el temps que corre (de pressa): si la cultura no ens serveix, aleshores què és el que va a buscar la gran quantitat de públic que acudeix a tots els concerts de la nostra Banda Unió Musical de Gata de Gorgos, que en tant d’esforç preparen setmana rere setmana?. Sense adonar-nos-en, en el fons, tots necessitem de la cultura i a la vista està que fent cultura, fem societat. Una vegada extinguida la riquesa econòmica, la riquesa essencial és l’art i els costums d’un poble, els quals sempre prevaleixen. I així ha de ser.

Ja vegeu, nombrosos projectes i fites a conseguir per aquest jove músic compositor gater, al que li desitgem moltíssima sort en els seus projectes.

A les imatges de la composició fotogràfica, vegeu una portada del seu àlbum, dos de les Jornades d’Electroacústica a València, una fent la conferència i l’altra on estan tots els creadors, una dirigint la Concerto Budapest Symphony Orchestra, una altra amb el mestre Bernard Haitink amb qui Pere va fer un curs de direcció el mes passat a Suïssa i una altra amb el compositor Johan de Meij a Xàbia l’any passat en un curs de composició.

13/04/2013 20:32 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

UNA GATERA I UN ONDARENC, A EIVISSA. Sebastià Roig Sirerol és director de la banda de Sant Josep de sa Talaia

20130410230613-sebastia.jpg

Fa set anys que viuen a l’illa balear, concretament a la capital Eivissa, la "Vila" com diuen per allà. S’en van anar "amb la música a una altra part". Per mig de la xarxa facebook vaig contactar amb Rosa Pedrós Pedrós, que viu a Eivissa fa set anys. Aquesta gatera es va casar un dia de 2005 amb un músic d’Ondara Sebastià Roig Sirerol.

Com diria el dit popular "s’en van anar amb la música a una altra part". Van creuar el clot i de Gata i Ondara van passar a Eivissa. Allí fan la seua vida relacionada, clar està amb la música –d’ahí el dit popular- i des de "la Vila" segueixen al “Cronista de Gata”. És un exemple que hui, al tercer any del blog porte. Altra gent gatera també està pel món, però hui els toca a ells.

Comentava Sebastià: "la meua dona en la vida s’hagués pensat que viuria a un poble que no fos Gata, es gatera  al cent per cent. Tenim dos xiquetes Laura de 6 anys i Júlia de 2". Continua dient Sebastià: "Ara viatgem menys, ja que amb fills fer un viatge de cap de setmana és una locura. Però quan anem ho gaudim amb molta intensitat. En Nadal amb família i amics, a Pasqua amb els amics i amb les tradicions i a l’estiu de festa en festa. Rosa ens ha trasmés a tota la família el voler el poble de Gata i les seves costums".

Aquesta és la seua història vivida contada per ell mateix en primera persona:

“Sóc Sebastià Roig Sirerol. Us detalle un poc de la meua vida. Vaix nèixerf a Ondara però des del 2005 que estic casat amb una gatera (Rosa Pedrós) i gràcies a ella, a la seua família i als amics de Gata han fet que hem senta un gater més. Vaig realitzar els meus estudis musicals en el Conservatori Superior d’Alacant. Vaig ser membre fundador del Quartet de saxos “Saxo móbile” i vaig treballar com a professor de saxofó a les escoles de música d’Ondara, Xaló i la Vall d’Ebo.

Vaig arribar a Eivissa l’any 2003 per a treballar com a professor de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears. L’any 2006 vaig presentar un projecte, junt amb Santiago Roig i Marola Pina, per tal de crear una escola de música en el municipi de Sant Josep de sa Talaia. Després de molta feina l’escola de música obrí les seues portes en febrer de 2006, amb el nom d’Escola de Música de Can Blau.. En juny de 2009 forme la Banda Municipal de Sant Josep de sa Talaia de la que sóc el seu director.

La banda està formada per un total de 43 músics tots ells membres de l’escola  de música de Can Blau. L’any 2010 vaig estrenar amb la banda l’Obra “Es Vedrà” del compositor José Alberto Pina, composada expresament per la meua banda.. Durant l’any realitzem diferents concerts pels municipis de l’Illa. L’any 2012 viatjarem a Ondara, el meu poble, on realitzarem un intercanvi de bandes i el proper any 2014 viatjarem a la ciutat de Munich per realitzar un intercanvi cultural. Estic molt content a nivell professional de la meua feina i malgrat a estar lluny de la nostra terra la gent de Sant Josep ens fan sentir com en casa".

Cal dir que Sebastià també a l’estiu ha preparat i ha tocat en saxofó amb la banda de Gata, al concert de revetla, a les festes del Crist de Gata.

A la composició fotogràfica vegeu a tota la família, a Sebastià amb la banda quan van actuar a Ondara (ell és el primer a l’esquerra mirant la foto) i a ell quan va actuar al concert de la revetla de Gata del cinc d’agost de 2011.

En pròxims dies aniré a la recerca de més gent gatera que està fora del poble, per a conéixer les seues impressions.

FONTS: Sebastià Roig i Rosa Pedrós / foto del blog: http://partituraspina.wordpress.com.

10/04/2013 22:47 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

GATERS FORA: JOSÉ PONS AUSINA, un enginyer hidràulic a Alemanya

20121202211944-josecompo.jpg

Reprenc aquesta sèrie per la qual van passant personatges de l’antigüitat, gaters d’altres èpoques destacats, però també persones joves actuals que destaquen per alguna cosa, que van per eixos mons treballant, fent projectes, investigant, estudiant. Ells també són hui importants.

El jove que porte hui al blog és JOSÉ PONS AUSINA, de la família Polaca, un dels tres fills de Paco, de la carnesseria Marzal. Té 35 anys, nascut al 1977. És Enginyer Agrònom, especialitzat en enginyeria rural, hidràulica i hidrologia. A més té un Master en Enginyeria Hidràulica, Intensificació hidràulica urbana, fet al Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de l’universitat ja dita.

Anteriorment ha treballat en: Acciona Medi Ambient; a la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA de la Meseta Sur) i a la Conselleria d’Agricultura i Aigua, Secció Planificació Hidràulica (Alacant).

Actualment es troba a Brasil, formant part d’un projecte d’abastiment d’aigua potable i sanejament bàsic a les comunitats rurals de l’estat de Piauí (Brasil). Treballa per a l’empresa MACS Energy and Water GmbH, de Frankfurt am Main, Alemanya. Aquesta empresa sol treballar per a governs de païssos en desenvolupament, com a consultors del KfW (Banc Alemany de Desenvolupament), que té signats convenis de cooperació econòmica entre Alemanya i cada país en qüestió.

Va començar a treballar per aquesta empresa a juliol, després de fer el procés de selecció que van ser dues entrevistes per "Skype" i després una altra en persona a Frankfurt. El van acceptar i de seguida es va posar en marxa per a començar la feina.

José Pons es responsable d’aquest projecte a Brasil. Aquest programa es conegut com PROSAR (Programa Saneamento Rural) i es dut a terme per al Departament de Salut de Piauí. L’objectiu es evitar/disminuir la incidència d’infermetats que afecta a les comunitats rurals degut a la falta d’aigua potable i sanejament.

Un altre dels projectes del qual és responsable aquest jove gater destacat de hui és el "Model matemàtic per a la gestió d’aigua no registrada i de la xarxa d’aigua potable" per a Batumi Tskali (Aigües potables de Batumi) a la ciutat de Batumi, Georgia.

Batumi es la capital de la regió autònoma d’Adjara, situada a la costa del Mar Negre de Geòrgia (ex república socialista soviètica). El deteriorament de les infraestructures bàsiques és un exemple del pensament soviètic de no fer cap manteniment ja que tot era debades (o es pagava poc o res per serveis com l’aigua potable, per exemple). Això va propiciar que a la ciutat de Batumi vora un 85% de l’aigua potable no fora facturada, degut a fugues i als consums fraudulents. El meu treball consisteix en fer un model matemàtic d’aigua no registrada (aigua consumida no facturada + fugues i consum fraudulent), que valga com a ferramenta potent per a una òptima gestió de la xarxa d’aigua.

Ja el conegueu més, un gater al Brasil i també a Geòrgia i la seua base de feina, de la seua empresa, a Frankfurt. A què no ho sabieu tots?. Agraïsc a José la seua complicitat per a explicar-me des del Brasil tota aquesta informació que ara us he facilitat.

A la composició fotogràfica podeu vore dos moments de feina de José i a ell amb l’última imatge de l’empresa per la que ara treballa aquest gater, la MACS Energy and Water GmbH, de Frankfurt am Main, Alemanya.

Aprofite aquest reportatge per a recordar que el blog del "Cronista de Gata" està obert a tots els gaters i totes les gateres que estan repartits més enllà del nostre poble o la comarca i que fan tasques importants o, simplement, treballen en un raconet perdut del mapa. Tots i totes tenen ací cabuda, podeu escriure’m al correu meu que teniu a la columna de la dreta de la portada del blog.

ÉS UN REPORTATGE DEL "CRONISTA DE GATA".

02/12/2012 21:19 cronistadegata #. GATERS FORA Hay 3 comentarios.

GATERS FORA: ANTONI J. SIGNES PASTOR, INVESTIGADOR EN L'ALIMENTACIÓ

20101125225202-tonipresipp.jpg

El "Gater destacat" de hui dijous és jove. Ha estudiat i els seus fruits s’han vists compensats amb la tasca d’investigador que fa, principalment, fora Espanya, a Anglaterra. Però saben què...?. Aquest jove gater també és músic de la banda Unió Musical de Gata i quan està al poble és un més de l’agrupació musical, la centenària banda. Els seus músics i junta el van fer president, càrrec que ha exercit durant dos anys. Fa uns dies Toni, com al coneixen els seus companys, ja era notícia en aquest mateix blog, per l’acomiadament de la presidència de la banda, que va fer públic al sopar de gala de Santa Cecília 2010, dissabte passat.

Però ara ve al blog per la seua qualitat professional. I qui millor per a recordar el que és, que fa i com treballa, que ell mateix. Al dir-li la possibilitat de ser "gater destacat", ell mateixa va preparar el text que reproduïsc a continuació i que m’ha fet aplegar des de les Illes Britàniques, al qual li ho agraïsc molt sincerament.

En primer lloc vull agrair a Miguel Vives per convidar-me a escriure sobre la meva carrera professional en aquest apartat de “Gaters Destacats”.

El meu nom és ANTONI J. SIGNES PASTOR i sóc nascut a Gata l´any 1981. De la meva formació acadèmica destacaria la titulació de Enginyer Técnic Agrícola per la Universitat Politècnica de València i la titulació de Llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat Miguel Hernández (UMH) amb la que vaig ser guardonat amb el premi extraordinari. A més en maig de 2010 vaig aconseguir el títol de doctor europeu per la UMH amb la qualificació de "cum laudem" per unanimitat.

L´any 2004 vaig començar la meva carrera com a investigador en l´àmbit de la seguretat alimentaria. El projecte TIPOT (http://www.qub.ac.uk/sites/TiPOT/ )va ser el meu punt de partida. Aquest projecte i la seva prolongació (http://www.insituarsenic.org/ ) ha millorat la qualitat de l´aigua a Bengala Occidental, India, on milions de persones moren cada any per l´exposició crònica a nivells elevats d´arsènic, un metal·loide carcinogènic. El grup de Qualitat i Seguretat Alimentaria de la UMH (http://tecnoagro.umh.es/caseal.htm ), del que forme part, va participar en aquest projecte i ha aconseguit reduir significativament la ingesta diària d´arsenic a través dels aliments.

L´any 2009 vaig ser contractat per la Universitat De Montfort (http://www.dmu.ac.uk/ ) a Anglaterra per tal de treballar en el projecte AquaTRAIN (http://www.aquatrain.eu/ ). Aquest projecte ha estudiat el comportament d´elements tòxics en el sòl i aigua, la seva translocació a la cadena alimentaria i l´exposició en varies zones del territori europeu. Com a resultat del treball investigador he publicat més de 20 articles, la majoria en revistes d´àmbit internacionals, participat en més de 20 congressos internacionals per tot arreu del món i gaudit d´estances curtes (3 mesos) en centres d´investigació de renom fora del territori espanyol.

A més del meu treball com a investigador estic molt orgullós d’haver segut president de la banda Unió Musical de Gata durant dos any (2008-2010). Gracies a la música de banda, el contacte amb el musics i directius d´aquesta agrupació musical sempre he portat una part de Gata amb mi allà on he estat.

Per acabar sols voldria convidar a tots els Gaters amb una carrera professional d`interès a contribuir en aquesta iniciativa de "Gaters Destacats" iniciada pel cronista oficial de la nostra població.  

Al muntatge fotogràfic que us he preparat es pot veure a Antoni J. Signes Pastor en les tres seues facetes: com a president de la banda, de la qual ja s’acomiada en aquestos dies; com a músic al concert commemoratiu i com a investigador al laboratori.

 

25/11/2010 22:52 cronistadegata #. GATERS FORA No hay comentarios. Comentar.

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris