20210403132255-comporana-copia.jpg

Una de les rutes més visitades i estimades per la gent gatera, sobre tot en el temps de Pasqua és el paratge pròxim a Gata (1 km, aprox.) conegut com LA RANA. L’Ajuntament de Gata de Gorgos acaba de preparar i acondicionar l’aparcament per a poder passar un temps d’esbarjo al voltant d’aquest paratge, que ens descobreix un sistema de rec originari dels musulmans i monuments tant naturals com de la mà de l’home.

El conegut paratge de la Rana es pot trobar, per als que no el coneixen a la vore de la carretera que porta de Gata a Xàbia, just al costat de la rotonda d’entrada cap al poble gater. Si vens de Xàbia entraràs a la dreta i al contrari, si vens de la nacional a l’esquerra, baixant el camí que forma part de l’antiga carretera i part del camí cap a les Valls, que passa just pel mig del paratge.

A la dreta es veu el monumental eucaliptus, ara rodejat de valles i abonat per a poder recuperar-se poc a poc de l’incendi que va patir l’estiu passat. Les valles protegeixen de qualsevol caiguda d’una rama que puguera portar alguna desgràcia. L’eucaliptus, conegut popularment com "L’ARBRE DE LA RANA" és ja centenari i ha conegut no sols incendis, també nevades i temporals de vent i aigua.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 106 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.