Continue hui amb la narració dels dos gaters, Jacobo i Joan Miquel, a la Maroc Challenge Spring 2013. Tercera etapa, tercera part:
Dia 26 de Març de 2013: Arranca l’etapa nº 3, amaneix en Erfourd i ja comencem a tenir les primeres sensacions de calor africà, després del breafing prenim l’eixida a l’etapa. Només començar l’etapa, sobre el kilòmetre 40, comecen els trams de srroa i els problemes. Arribem a un riu de sorra on tots els cotxes es queden atascats igual que nosaltres. Després d’ajudar a que aquells eixiren, ens quedem sols amb el nosgtre cotxe clavat a la sorra, teníem que desatascar-lo pels nostres mitjans. Una vegada conseguit decidim agafar una ruta alternativa al track proposat per l’organització per a que d’aquesta forma conseguir evitar la major quantitat de bancs de sorra. Comencem a treballar amb el cap i va començar a anar-nos perfecte, estavem escalant posicions. Els demés companys estaven atascats a la sorra.
Una vegada passat els bancs de sorra devíem creuar un riu que tenia més de 300 metres d’amplària, era imposible creuar per on estava l’organització, ja que era un embús segur de varies horas. Decidim a l’igual que abans, bsucar un pas alternatiu. Al llarg de la trobada aparegueren uns xiquets de no se sap on demanant-nos menjar, roba, el que fora. Els gratifiquem amb un parell de bosses de material solidari. Es van posar molt contents i s’oferiren a ajudar-nos a creuar el riu indicant-nos el millor pas. Ens unirem alguns vehicles. Després de varies hores per trialeres i zones de difícil accés conseguirem passar amb ells a l’altra part del riu, això significava que seguíem en carrera.
Passat un xicotet tram d’enllaç ens vam clavar en una gran zona de sorra amb xicotetes dunes. Anavem tres vehicles, començavem a quedar-nos embussats en les dunes, avançavem molt poc a poc, metre a metre, fins a conseguir eixir d’aquella zona i clavar-nos en una zona dura.
Una vegada fora de la sorra devíem tornar a creuar el riu i si abans era complicat ara ho era encara més. El calor era insoportable, eren les 14 hores, ens faltaven 180 kilòmetres per acabar l’etapa, estavem a punt d’abandonar l’etapa junt a altres companys d’un Seat Panda. Cridarem a l’organització per ràdio per a que ens informara des de la nostra ubicació GPS fins el final de l’etapa que ens teníem que trobar i a partir d’ahí decidir si continuar o no.
Es posicionaren en el nostre punt en poc més de 20 minuts i ens animaren a continuar, era l’últim pas complicat. A partir d’ahí agafavem una pista que ens portava a les muntanyes on es rodà la pel·lícula de la Momia, insistiren en que no abandonaren i així ho vam fer, vam traure forces d’on no les havia i creuarem el riu fins a arribar a la pista que ens portava a la localitat de Mergouza, on ens esperava l’últim tram d’etapa de 70 kilòmetres ple de fes fes.
Arrancarem amb molta força el tercer tram d’etapa, però als pocs kilòmetres començà a aparèixer el soroll que arrastravem des del dia anterior. Ens van veure obligats a abandonasr per no agravar el problema. Els sinemblocks de la barra estabilitzadora s’havien trencat i el cotxe era molt inestable i difícil de conduir.
Ens dirigirem al campament que teníem instal·lat en Merzouga, per a quedar-nos i valorar més tranquil·lament el problema. Allí vam conseguir obtindre una Jaime, encara que compartida, però teníem un sostre on dormir. Ens anarem prompte a descansar per a poder llevar-nos al dia següent i tornar a Erfourd a que ens repararen el cotxe.
(...Continuarà)
FONT: Relat dels dos gaters, membres de l’equip "Team Portal de la Marina", a la Maroc Challenge 2013.
