Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

ELECCIONS 2011

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( V )

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( V )

1995:

A la fotografia, la Corporació Municipal eixida de les eleccions de 1995. D’esquerra a dreta: Gabriel Feliu (PP); Adolfo Signes (PP); Aurelio Signes (PP); Luis Olcina (PP); Jaume Costa (UPV-BN); Joan de Déu Fornés (UPV-BN); Jaume Boronat (UPV-BN); l’alcalde VICENT FONT LEYDA (PSOE); el secretari de la Corporació Vicente Hernández; María Jesús Salvá (PSOE); María Vicenta Pedro (PSOE); Paco Signes (PSOE); Salvador Mulet (PSOE) i el malograt Pepe Diego (+) (PSOE).  

Torna a guanyar el PSOE i té 6 regidors.

Dos alcaldes en la legislatura. VICENT FONT LEYDA (PSOE) torna a repetir. Una moció de censura l’aparta de l’alcaldia i entra GABRIEL FELIU PEDRO (PP).

No obté regidors Unió Valenciana.

Continue amb la sèrie de les eleccions democràtiques. En aquests capítols que venen no posaré ja els regidors d’aquelles corporacions, donat que ja estem en la recta final cap a les eleccions d’enguany, que com tots saben seran el 22 de maig. Totes les llistes les sabren dilluns dia 18, ja que es publicaran dilluns al BOP d’Alacant. FARÉ UN ESPECIAL EIXE DIA, Dilluns Sant.

Aquest cinqué capítol s’ocupa de les votacions de 1995 que van ser el dia 28 de maig d’eixe any. El cens que contava Gata, de una població de dret de 5.058 habitants, era de 3.979 persones, de les quals van votar 3.386 persones (85,1%). L’abstenció sigué de 593 persones (14,9%). Hi havia 5 taules electorals.

Hi hagué 3.369 vots vàlids. 3.335 d’ells a les candidatures presentades (98,99%), 34 en blanc (1,01%) i 17 nul·ls (0,50%).

Els vots emesos a les candidatures es van distribuir així:

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), 1.339 vots (40,15%). Li corresponen 6 regidors. Partit Popular (PP), 1.080 vots (32,38%). Li corresponen 4 regidors. UPV-Bloc Nacionalista (UPV-BN) 748 vots (22,43%). Li corresponen 3 regidors. Unió Valenciana-Independents-Centristes (UV-CCV) 168 vots (5,04). No obté representació municipal a la Corporació.

Va resultar alcalde per ser la llista més votada, obteniny majoria relativa VICENT FONT LEYDA (PSOE), que repetia.

La legislatura 37 del segle XX, cinqué ajuntament democràtic va ser convulsa a Gata. De 1995-1999 hi hagué dos alcaldes. Primer com he dit Vicent Font Leyda (PSOE). Després el substituí per moció de censura Gabriel Feliu Pedro.

FONTS: Argos. Presidència de la Generalitat. Àrea d’Anàlisi, Estudis i Documentació i INE. 

 

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( IV )

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( IV )

1991:

Alcalde per llista més votada VICENT FONT LEYDA (PSOE)

UPV fa govern amb PSOE fins 12 de març de 1992, data en què es trenca el pacte.

Empaten a quatre regidors PSOE, UPV i PP. UV en té sols 1.

La quarta part dels capítols que estic publicant de la Història de les eleccions democràtiques a Gata correspon a les que es van celebrar el 26 de maig de 1991.

El cens de Gata el formaven 3.816 persones, dels quals van votar 3.150 (un 82,5 %). Per tant l’abstenció va ser de 666 persones (17,5 %). La població de dret estava xifrada en 5.096 habitants.

Hi hagué un total de 5 taules electorals. La validesa dels vots va ser la següent: 3.133 vots vàlids es van distribuir 3.122 a candidatures (99,3 %); 21 en blanc (0,7 %) i 17 nul·ls (0,54 %).

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va ser el guanyador en vots aquestes elecciones amb 1.067 (34,29 %). Aquests vots li van donar 4 regidors. La formació política de UPV va tindre 904 vots (28,85 %) i també obtingué 4 regidors. El Partit Popular (PP) va obtindre 879 vots (28,06 %) i també va traure 4 regidors. Finalment, Unió Valenciana (UV) amb 262 vots (8,36 %) va traure 1 regidor.

Va resultar ser alcalde per llista més votada VICENT FONT LEYDA (PSOE).

La legislatura 36 del segle XX fou la del IV Ajuntament democràtic. Va començar el 15 de juny i va acabar l’any 1995.

A lés de l’alcalde Font, sigué Primer Tinent Alcalde: Jaume Costa i Caselles (Unitat del Poble Valencia). El 12/3/1992 dimiteix de les seues delegacions, amb els restants membres del seu partit. El substituí en el càrrec el malograt José Diego Mulet -PSOE-Independent-).

Segon Tinent Alcalde: José Diego Mulet (Partit Socialista Obrer Espanyol-Independent). Fins que ocupa el càrrec de Primer Tinent Alcalde –12/3/1992-, passant a ocupar aquest càrrec Aurelio Signes Martínez –Partit Popular-.

Tercer Tinent Alcalde: Aurelio Signes Martínez (Partit Popular). Fins que passa a ocupar el càrrec de segon tinent alcalde –12/3/1992, passant a ocupar aquest, Adolfo Signes Cervera -Partit Popular-.

La resta de regidors eren: Salvador Mulet Soler (Partit Socialista Obrer Espanyol), Vicente Soler Costa (Partit Socialista Obrer Espanyol-Independent), Jaume Leyda i Arabí (Unitat del Poble Valencià), Vicente Grimalt Monfort (Unitat del Poble Valencià), Vicent Fornés i Pérez (Unitat del Poble Valencia), Rosario Noguera Costa -quarta dona regidora al segle XX a Gata- (Partit Popular), Ana María Soler Oliver (Partit Popular) i Antonio Soler Signes (Unió Valenciana).

A la fotografia l’alcalde Vicent Font en una imatge de Pons de 1992, per al programa de festes d’eixe any. 

FONTS: Argos. Presidència de la Generalitat. Àrea d’Anàlisi, Estudis i Documentació. Arxiu Municipal. Ajuntament, Gata.

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( III )

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( III )

1987: 10 de juny.

AP té set regidors, majoria absoluta.

Dia de votacions i de comunions.

A la campanya electoral va tocar el "gordo" a la Banda (25-5-1987)

Alta participació de votants: 82,07 %.

Torna a repetir d’alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ.

L’article de hui, el tercer de la sèrie, està dedicat a les eleccions municipals de 1987, que es van celebrar diumenge 10 de maig, coincidint amb les Comunions a Gata. Com a anècdota, el 25 de maig, en plena campanya electoral, a Gata li va tocar la Grossa, era a la Banda Unió Musical i el sorteig especial de Creu Roja es va fer dilluns.

Tornant al dia de les votacions:

El cens electoral es composava de 3.932 persones (la població de dret de Gata era de 5.157 habitants). Hi havia un total de 5 taules per a votar. La participació va ser alta. Van votar 3.227 persones (82,07 %).

Els vots a candidatures van ser 3.192 (98,07% de 3.227). Les abstencions van ser 666 (17,93%); els vots nul·ls 35 (1,08%) i els vots en blanc 32 (1,00%).

Els vots emesos a les candidatures presentades en les eleccions municipals de 1983 van ser els següents:

AP: Federació de Partits d’Aliança Popular: 1.687 vots (52,85 %): 7 regidors.

IU-UPV: Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià:  774 vots   (24,25 %): 3 regidors.

PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol: 699 vots (21,90 %): 3 regidors.

El 29 de juny de 1987 dia de Sant Pere fou elegit alcalde per majoria absoluta (7 per 6) EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ, que repetia.

La legislatura 35 del segle XX, que fou el III Ajuntament democràtic va durar del 29 de juny de 1987 al 14 de juny de 1991.

A més de l’alcalde ja dit, era Primer Tinent Alcalde: Antonio Soler Signes (L’1 de gener de 1990 dimiteix d’Aliança Popular –Independent- i de Primer Tinent Alcalde, així com de regidor de Cultura i Educació, a l’igual que de portaveu del PP).

Segon Tinent Alcalde: Francisco Pedro Mulet (Aliança Popular, després Partit Popular). Tercer Tinent Alcalde: Aurelio Signes Martínez (Aliança Popular, després Partit Popular –Independent-). Quart Tinent Alcalde: Ana María Soler Oliver (Aliança Popular, després Partit Popular –Independent- ).

Completaven la Corporació: Vicente Ferrer Vives (Aliança Popular, després Partit Popular), Calixto Francisco Buigues Bas (Aliança Popular, després Partit Popular –Independent- ), Jaume Costa i Caselles (Unitat del Poble Valencià), Vicent Fornés i Pérez (Unitat del Poble Valencià), José Vives Arabí (Partit Comunista d’Espanya del País Valencià),  Vicente Font Leyda (Partit Socialista Obrer Espanyol), Salvador Mulet Soler (Partit Socialista Obrer Espanyol ) i Ángel Navalmoral del Olmo (Partit Socialista Obrer Espanyol).

A la fotografia l’alcalde Eduardo Adolfo Mulet Salvá rebent una placa de l’Exèrcit de Terra, per ser Gata seu del dia de les FAS.

FONTS: Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata. INE.

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( II )

HISTÒRIA DE LES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( II )

ELECCIONS DE MAIG DE 1983

Majoria absoluta per a AP, amb 9 regidors de 13.

Augmenta de 11 a 13 regidors la Corporació Municipal de Gata.

 És alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ, que venia de ser interí al govern local, per la mort de Juan Bautista Pons Leyda.

Alta participació en les votacions.

Quan es van celebrar les segones eleccions locals o municipals de la democràcia?. El dia 8 de maig de 1983.

Quin cens hi havia a Gata?. El cens es xifrava en 3.814 persones. Els votants van ser 3.179, que representà el 83,4 per cent, una xifra de participació alta. 635 persones es van abstendre (el 16,6 per cent). Hi hagué un total de 3.172 vots vàlids, dels quals van votar a les candidatures presentades 3.129 (98,6 %), en blanc 7 i nul·ls 43.

Com es va votar a les candidatures?.

La coalició formada per AP-PDP-UL-UV tingué 1.943 vots (62,10 %), representant 9 regidors, majoria absoluta, ja que eren 13.

La candidatura de UPV tingué 801 vots (25,60 %), que suposà 3 regidors.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) obtingué 243 vots (7,77 %), el que suposà 1 regidor.

La candidatura formada pel Partit Comunista d’Espanya i Partit Comunista del País Valencià (PCE-PCPV) no tingué representació a la corporació municipal de Gata, al obtindre 142 vots (4,54 %).

I quins van ser els tretze regidors que van formar la Corporació Local, al període 1983-1987?.

La legislatura 34 del segle XX, segon ajuntament democràtic va transcorre del 23 de maig de 1983 al 28 de juny de 1987. A partir d’aquesta legislatura per l’augment de població a Gata passaven a correspondre-li 13 regidors per 11 d’abans.

Va resultar elegit alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ (Aliança Popular).

El Primer Tinent Alcalde era FRANCISCO MULET SALVÁ, del mateix partit. El segon, VICENTE FERRER VIVES ("Porró") també del mateix partit. El tercer, ROSA MARÍA SALVÁ BOLUFER (Aquesta va ser la segona dona regidora del segle XX).

El Quart Tinent Alcalde fou JAUME COSTA I CASELLES (Unitat del Poble Valencià -UPV-. En data 21 de maig de 1985 va ser substituit com a quart tinent per Miguel Torres Feliu (PSOE).

La resta de regidors elegits van ser: CALIXTO BUIGUES BAS (Aliança Popular); ERNESTO COLOMA ARABÍ (Aliança Popular); JERÓNIMO PEDRO VIVES (Aliança Popular); ANA MARÍA SOLER OLIVER (Aliança Popular) -Tercera dona regidora del segle XX i actualment primera alcaldessa de la història de Gata i del segle XXI-; JOSÉ SIMÓ MULET (Aliança Popular); JAUME LEYDA ARABÍ (Unitat del Poble Valencià); VICENT FORNÉS I PÉREZ (Unitat del Poble Valencià) i MIGUEL TORRES FELIU (PSOE. Regidor normal fins que es nomenat -com ja he dit- Quart Tinent Alcalde-). 

A la fotografia: L’alcalde d’aquesta legislatura Eduardo Adolfo Mulet Salvá (AP).

FONTS: Arxiu Municipal, Ajuntament de Gata i Argos (Presidència de la Generalitat. Àrea d’anàlisi, Estudis i Documentació).

HUI PUBLICA EL BOP LES MESES ELECTORALS.

L’Administració Electoral per mig de l’INE, Oficina del Cens Electoral d’Alacant publica hui dilluns dia 4 d’abril l’anunci de la relació de seccions, meses i locals electorals classificats per municipi, districte, secció i mesa.

Pel que respecte a Gata estan totes concentrades, com ja es coneix, al Col·legi Santíssim Crist, Grup Escolar 37.

Hi ha dos districtes. El primer té tres seccions i el segon dos. La primera secció del primer districte té la Mesa A (lletres A a la L) i la Mesa B (lletres M a Z), la segona Mesa Única (lletres A a la Z) i la tercera Mesa Única (lletres A a la Z). La segona secció té cada una té dos meses A (lletres A a M) i B (lletres N a Z).

 

HISTORIA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( I )

HISTORIA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES A GATA (1979-2011) ( I )

PRIMER CAPÍTOL: 1979.

Hui 3 d’abril fa 32 anys d’aquelles primeres eleccions democràtiques, l’any 1979.

Comence hui una sèrie de reportatges dedicats a recordar aquelles eleccions democràtiques, vuit en total, que ens han portat fins a l’actualitat als gaters.

Sabieu que les primeres eleccions democràtiques es van celebrar just tal dia com hui, el diumenge 3 d’abril de 1979?.

Sabieu que hem passat per vuit legislatures democràtiques i la d’enguany, del 22 de maig serà la que fa nou?.

Sabieu quan vam votar els gaters per a les eleccions municipals?.
Aquestes són les dates en les quals hem anat a votar els gaters, després de ser aprovada la Constitució Espanyola el 6 de desembre de 1978:

3 d’abril de 1979; 8 de maig de 1983; 10 de maig de 1987; 26 de maig de 1991; 28 de maig de 1995; 13 de juny de 1999; 25 de maig de 2003 i 27 de maig de 2007.

Sempre hem votat al mateix lloc?

No. Recordeu quan es votava no sols al col.legi. Abans les taules electorals també estaven al carrer la Bassa, a l’Ajuntament i a Ca Pepito "Galleta" (Plaça Nova).

Coneixeu tots els alcaldes democràtics de Gata en aquestes vuit legislatures?:

 De 1979 a 1983 foren dos: JUAN BAUTISTA PONS LEYDA (CD) i EDUARD ADOLF MULET SALVÁ (AP i CP). A la mort del primer li succeí el segon.
De 1983 a 1987 (CP) i de 1987 a 1991 (CP-PP) per dos legislatures consecutives fou alcalde EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ.
De 1991 a 1995 fou alcalde VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE).
De 1995 a 1999 Gata va passar per una moció de censura. De 1995 a 1997 va governar VICENTE FONT LEYDA (PSPV-PSOE) i de 1997 a 1999 GABRIEL FELIU PEDRO (1997-1999).
De 1999 a 2003 va ser alcalde GABRIEL FELIU PEDRO (PP).
De 2003 a 2007 fou alcalde JOSÉ DIEGO MULET (PSPV-PSOE).
L’última legislatura de 2007 a 2011 ha estat la primera i única fins ara alcaldessa de Gata ANA MARÍA SOLER OLIVER (PP).

Però anem a aquelles primeres votacions de Gata. Com he dit abans es van fer el 3 d’abril de 1979. El 19 d’abril de 1979 prenia possessió l’alcalde JUAN BAUTISTA PONS LEYDA.

 A les eleccions municipals de 1979 el cens electoral era de 3.827. Van votar a candidatures 3.016 persones. Hi hagué 763 abstencions, 3 vots en blanc i 45 vots nul·ls. 

Quins van ser els vots emesos a les candidatures presentades a les eleccions municipals de 1979?.

AP: Federació de Partits d’Aliança Popular: 1.237 vots (41%): 6 regidors.

IU: Esquerra Unida: 492 vots (16,3%): 2 regidors.

CDS: Centre Democràtic i Social: 498 votos (16,5%): 2 regidors.

C.I.: Candidatura Independient: 789 vots (26,2%): 3 regidors.

Quins regidors van formar part d’aquell primer ajuntament democràtic, a la legislatura 33 del segle XX: 19 abril de 1979 a 22 maig de 1983?.

Alcalde:  JUAN BAUTISTA PONS LEYDA ( Centre Democràtic. Mor i és substituit pel Primer Tinent Alcalde).      

Primer Tinent Alcalde: EDUARDO ADOLFO MULET SALVÁ (Centre Democràtic. Fins ocupar el lloc d’Alcalde sustitut per defunció de l’anterior).

Segon Tinent Alcalde: GABRIEL FELIU PEDRO (Unió de Centre Democràtic).

Tercer Tinent Alcalde: FRANCISCO PEDRO MULET (Centre Democràtic).

Quart Tinent Alcalde: VICENTE FONT LEYDA (Coalició Independent).

Regidors: CARLOS MULET GRIMALT (Partit Comunista del País Valencià). Dimiteix del seu càrrec el 13/1/1981 i ocupa el seu lloc MIGUEL SOLER TORRES, el dia 3/2/1981). JERÓNIMO PEDRO VIVES (Centre Democràtic). ANTONIO GARCÍA MARTÍ (Centre Democràtic). ANTONIO SIGNES DIEGO (Centre Democràtic). SALVADOR MULET SOLER (Coalició Independent). VICENTE JUAN PEDRÓS PUIGCERVER (Coalició Independent). JOSÉ GERÓNIMO PEDRO SALVÁ (Partit Comunista del País Valencia). Dimiteix del seu càrrec el 13/1/1981 i ocupa el seu lloc DOMINGO SOLER SIGNES el dia 3/2/1981). ANTONIO SOLER LLÁCER (Unió de Centre Democràtic).

Coneixem més la persona del primer alcalde de les eleccions municipals democràtiques.

JUAN BAUTISTA PONS LEYDA va ser alcalde sols del 19 d’abril de 1979 al 19 de novembre de 1980. Va nèixer en 1921 i va morir a València d’una greu enfermetat el 19-11-1980. Industrial del ram del moble. Conegut popularment com “Juanito l´Estanquer” tenia 59 anys a la seua mort.

Presentà la seua candidatura a l’alcaldia pel partit de CD, obtenint 8 vots. El nou Ajuntament es constituí al ser elegits els regidors després de les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979.

Al morir exercint el seu càrrec, en sessió extraòrdinaria, en l’orde del dia i a proposta de la Presidència suplent -Eduardo Adolfo Mulet Salvá-, “se hace constar en acta el más sentido pésame por el fallecimiento de nuestro Alcalde...y se comunique a sus familiares más allegados el profundo dolor que dicho óbito ha causado en esta Corporación Municipal”. Ocupà el seu càrrec interinament, el tinent alcalde Eduardo Adolfo Mulet Salvá.

A la fotografia, el primer alcalde eixit de les primeres eleccions, en 1979, Juan Bautista Pons Leyda.

FONTS: I.N.E. (Institut Nacional d’Estadística) i Arxiu Municipal.