CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Al llarg de tot el matí els núvols rebolicats han pres possessió del Montgó. El guardià ha observat que dalt, sobre les crestes, hi havia més que un capell, era tot una barrera de nuvolades. Això serà la mostra per a demà, que diuen les cròniques metereològiques que ve aigua. Per a respetar als xiquets i xiquetes de comunió, que demà és un gran dia per a ells a Gata, podria aguantar-se fins al migdia i a la vesprada fer el que vulguera.

Mireu quin espectacle han donat els núvols, conjuntant-se amb algun raig de sol. I a la fotografia de Antonio Monfort es veu perfectament l’arbre de la Rana resistint els embats del calor i del fred, recuperant-se.

Aquesta vesprada continua el temps embolicat. Esperarem noves amb respecte al temps.

FONT: Fotos Antonio Monfort (portada del blog) i Cronista (facebook). 

El paisatge que presenta hui el Montgó no és el de dissabte ni diumenge, sobre tot ahir que va fer un dia calorós. Comença la setmana amb menys calor. Ara, pel matí, els núvols tapaven bona part de la gran muntanya. Al llarg del dia anirà trencant el sol eixa nuvolositat?. No fa la calor d’ahir i la temperatura és millor. Ara, de bon matí, hi havia 18 graus.

FONT: Foto Encarna Vives.

Passada la tormenta "Lola" el nostre amic Montgó es presenta ja lliure de tots els núvols que l’han empressonat per uns dies. A vora camí i mirant també els ceps on el raïm comença a florir vegem a la muntanya com en una postal. Les ralles del cel que vol ser del tot blau, però encara amagant alguna bo¡rina, delaten els dies barrejats que hem tingut. Passejant d’Ecles a Fonandons i per la pinada de l’Estanquer, l’autora de la imatge mira a esquerra i es troba amb el decorat natural, la barrera que separa la Vall de Dénia.

FONT: Foto Josebel Esteve. 

La fotografia de Antonio Monfort, el Guardià del Montgó, manifesta a les clares com es presenten els dies d'aquesta setmana, especialment hui dijous 25, ja dins l'estació primaveral. Una ratlla de nuvolistat que cobrix tota la Vall i que espera que el sol faça un trencadís i neteje eixe contraste. Les altres muntanyes al voltant de Gata, com el Serrillàs, també han experimentat eixa capa nuvolosa.

FONT: Foto de Antonio Monfort.   

Al fons sempre el Montgó, però passen els dies i les setmanes. Després de les plujes amb calma de la setmana passada ara gaudim de bons dies. S’allarguen, s’estiren les clarors de cada jornada i des de les Costeres, Ecles, Sénies i altres indrets del terme vegem brotar els ceps, ens deixem acaronar pel canvi de color dels ametlers i sempre de teló la gran muntanya.    

Núvols, núvols i més núvols. Un dia si i l’altre també. Humitat, boira, calima, però sense ploure. Quasi amagat del totel nostree Montgó. Aixina s’ha vist hui en tot el dia. I ja fa quasi dos setmanes que porta la mateixa tònica, al menys pel matí. Però hui ha estat tota la jornada de claror amb la mateixa nuvolada damunt. I mira que EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ vol veure’l sencer però no, amb tant de núvol no el pot esbrinar...   

A punt ja d’acabar el mes de febrer i amb el pensament posat en el refranyer i pensant allò que diu de "Febrer, al cap o a la cua l’ha de fer", podem ja dir que quasi tots els dies s’han mostrat pareguts a les primeres hores de la jornada. Com hui, que des de les Costeres es veia a les 8 del matí aquest panorama cara a la gran muntanya nostra, encara que a migdia li canviava la cara al Montgó amb el sol eixint i entrant dels núvols. I si...núvols, núvols i més núvols...però sense ploure.    

Al voltant de les 8 del matí el Montgó presentava l’aspecte de la primera fotografia. Mig tapat pels núvols. Una hora més tard anaven alçant-se els núvols. Donaven pas a les primeres ullades i ja cap al migdia la vella muntanya es descobria totalment. Sempre quedava eixe telet que no aclaria del tot el cel. Del nuvolat al ras, hui dissabte 20 de febrer el Montgó ha vist de tot...però ell segueix ahí, impertèrrit al pas del temps i els fenòmens.

Hui 19 de febrer de 2021 aixina ens mirava el MOntgó i el guardià donava fe fa tan sols uns minuts. Comença el dia amb un ambient fresquet i els núvols terrers, una boirina que pareix que baixe de les muntanyes i s'aterre a les valls. El sol farà la seua en unes hores. Bonic amanéixer i colors variants.

FONT: Foto de Antonio Monfort.

Nuvols blancs, com si del cotó-en-pèl es tractara, es posaven aquest migdia sobre el Montgó. Des de dalt les Costeres aquesta era la panoràmica, el sol lluïnt de quan en quan; els núvols tapant el seu recorregut i el vell Montgó passant un altre Darrer Diumenge, no com tots els anys sinò especial i distint.     

Mirem hui al Montgó des de la partida Plans de Gata. Va canviant dia a dia. El vegem per darrere de les flors de l’ametler i el vegem acabant-se el dia, amb un cel blau però amb ratlles, pel ventet.

FONT: Fotos Vero Vives.

Vegem al Montgó hui per mig de les branques adormides dels arbres esperant d’un dia a l’altre esclatar i anunciar que ja arriba la primavera. Endormiscades voldrien estar com la flor de l’ametler, ja amb tot el verd fora. De fons, com sempre, com si fos un teló de la funció de la natura, la vella muntanya i EL GUARDIÀ a l’aguait.

FONT: Foto Antonio Monfort.  

La claredat que presenta hui dimecres 10 de febrer la muntanya gran l’ha capturada aquest matí EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ. Cel ras, blau, però amb nuvolets propìs d’un dia ventós. Ahí es mostra en tota la seua llargària com si fos aquell elefant fòsil espatarrat.

FONT: Foto de Antonio Monfort Mulet.  

Una tormenta menuda entre Dénia, Xàbia i dins la mar, ha deixat quatre gotes aquesta vesprada, després el sol ha assomat sobre les roques del Montgó i el GUARDIÀ estava a l'aguait per veure com evolucionava el temps tan inestable que teníem. Al final ha arribat el regal, l'Arc de Sant Martí s'ha vist per dalt del vell penyot. Dos minuts i adéu als colorins.

FONT: Foto de Antonio Monfort, 8-2-2021. 

Capture la fotografia que l’amiga Sally Merret i seu marit han fet en el seu passeig matinal per les rodalies de la Rana, visitant l’esforçat eucaliptus i les restes del llavador, així com les partides de les Bassetes i Puntes. Un dels bancals d’aquesta última partida acabat de netejar serveix de decorat per a fotografiar al fons, amb un poc de nuvolet com tota la setmana al volgut Montgó, és una altra mirada de la gran muntanya.

FONT: Foto Sally Merret. 

Hui EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ divisa la muntanya emboiregada. Els núvols que aterren i s’agarren pels penyassegats costers de la Marina, s’alcen cap al cim del pare Montgó. Seran núvols més importants, vindrà aigua?. Vistes diferents i paisatges distints.

FONT: Foto antonio Monfort.

EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ ha comprovat que el seu vell amic marcava a primera hora del dia, eren cap a les 8 del matí, que el refrany era evident a la segona part: Si la Candelera es riu, el fred és viu. Està el dia clar i això vol dir que al febrer, com diu l’altre refrany, "al cap o cua l’ha de fer". El sol començava a prendre part en la jornada.

FONT: Foto Antonio Monfort.  

El GUARDIÀ DEL MONTGÓ ens porta hui a la rotonda de la Rana, a la ozna baixa de les Costeres. Allí, el magestuós pi serveix hui de decorat. Al fons, com sempre, el nostre estimat i vell penyot. Dia assolejat el primer de febrer, malgrat el ventet que fa de quan en quan.

FONT: Foto Antonio Monfort.  

Hui hem passat per les Costeres, on el Montgó es mostrava imperiós davant de nosaltres. Hem fixat la mirada en alguns ametlers mig secs, mig vius, que ja tenen flor. La flor de finals de gener, prop de la Candelària. Allí al fons, de decorat, el vell Montgó. En pocs dies tots els ametlers florits. Sol, bones temperatures massa càlides inclús per als dies que estem. Montgó sempre està ahí deixant passar el nou cicle de la natura.

Hui, a tres dies de tancar el primer mes de l'any, ens fixem en els colors que presentava aquest matí els voltants del Montgó, quan era l'amaneixer. EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ ha plasmat la imatge. Els colors blaus i grocs es confonien amb el sol a primeres hores del dia. Ja més avançat el matí i des de la partida de la Rana, un altra fotografia de Antonio Monfort ens mostrava al vell i centenari arbre eucaliptus, que amb els 106 anys (1915) es recupera de les gravíssimes ferides que li va ocasionar l'incendi l'estiu passat, però és arbre fort i sobreviu. Ell ja fa anys i anys que acaronant l'antic llavador, més que ell, també mira el Montgó.

FONT: Fotos Antonio Monfort.   

El vell Montgó nota els canvis. De bon matí mostrava al seu GUARDIÀ una cara de bon temps, quasi primaveral. Temperatures ara superiors a les que tindríem altres anys a finals de gener. Ja comencen els ametlers a mostrar floretes, la natura reverdeix, va canviant...

FONT: Foto de Antonio Monfort. 

Des de la talaia i divisant sempre el Montgó, al caliu de la caseta de "El Mirador del Guarda", com a decorat de fons darrere la figuera ahí s'alça imponent el vell penyot. Hui canviant el temps, mostrant que pareix que deixem enrere el fred. El GUARDIÀ DEL MONTGÓ mira i contempla.

FONT: Foto Antonio Monfort.   

El pare Montgó ho ha vist tot, com fa sempre. Dissabte variat en quan a l’evolució del temps es refereix. Un bonic amanéixer despertava al GUARDIÀ DEL MONTGÓ. Els colors i l’estampa ho valien. Al migdia, des de la partida Font d’Andó altres imatges denotaven que encara el vent de la que diuen "Hortensia" estava present.

Per la vesprada, imatges des de les Comes i de les alcolaies, allà al Tir de Colom antic, mostraven la quietud i el sosegament del Montgó. L'última imatge del dia ens mostra al poble de Gata, quiet i sosegat a l'empar del Montgó, que malgrat a estar una mica lluny la seua altura ho romana tot. 

FONTS: Fotos de Antonio Monfort (amanéixer); Cronista (Font d’Andó) i Verónica Vives (Comes i Tir de Colom).      

La vista del Montgó és hui dijous 21 de gener diferent. Des de la partida de Benitzaina l'amiga Sally Merret ens ofereix aquesta postal molt matinera, on comencen a aparéixer les ratlles que donaran pas a alguna boira, fruit del vent i potser del canvi de temps. Encara a hores d'ara, a la migdiada, el sol domina l'ambient.

FONT: Fotos de Sally Merret, pujades al facebook.

Clar i ras. Aixina es presentava el cel a primera hora de la vesprada de hui dissabte dia 16, vespra de Sant Antoni. Des de les Comes hem captat aquesta imatge on es veien els arcs del pont del tren, la carretera per darrere i com a teló de fons el sempre benvolgut Montgó. Gaudiu del paisatge.

FONT: Foto Vero Vives.    

Temperatures molt gelades i el Montgó aguantant. De bon matí, les Valls estaven blanquetes, rosada blanca. El sol ha tardat a calfar, però la mínima de les Valls entre les 8 i les 9 del matí ha marcat 3 graus. Si amplieu la fotografia que ens porta A. Monfort veureu el blanc als bancalets de baix.

FONT: Foto Antonio Monfort.

Els primers raixos de sol després de passar Filomena han deixat que EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ puguera veure-li el Cap Gros i un poc la seua testa. La nuvolada encara la té damunt la muntanya gran, però va canviant el temps. Els colors ho testimonien. Pareix que ha passat la tormenta, que ha deixat a les Valls 235,5 litres, segons l’estació de Meteoxàbia (Toni Bolufer) i han resultat molt beneficiosos per a la terra.

FONT: Foto de Antonio Monfort. 

Per cinqué dia consecutiu, el Guardià del Montgó ens mostra sols la part de baix. La de dalt, ja fa dies que està amagada. Aixina es mostrava de bon matí hui diumenge. A les Valls, l'estació metereològica de Meteoxàbia (Toni Bolufer) ja mesurava sols hui 6 litres. L'acumulat és de 208,2 litres. Ah, i molta humitat, ara estava en el 90% i poc vent. Per ara, la neu no apareix a la vista.

FONT: Foto Antonio Monfort.

Per tercer dia consecutiu el Montgó pareix que s’en vaja, però torna després. El guardià, col·laborador especial en aquesta secció, ens diu que el fred, tot nuvolat i la pluja s’apoderen de la muntanya gran. A penes pareix que vulga alçar el vol, però torna a embolicar-se. Són dies de pluja.

Però si han eixit dos raixos de sol han pegat sobre el Montgó. La foto de Pepa Costa a les 16,30 ho testimonia.

A les Valls, on vigila el guardià del Montgó, ja portem -segons l’observatori metereològic de Meteoxàbia, gràcies a Toni Bolufer) un total de 201,6 litres (hui 46,5). Els barranquets han començat a omplir-se d'aigua. Segueix caiguent amb molt de coneixement.

FONT: Fotos Antonio Monfort i Pepa Costa / Dades temps, Meteoxàbia Les Valls (Toni Bolufer). 

No para de ploure i "amb molt de coneixement" com dirien els més majors i els entesos. El nostre guardià, Antonio Monfort, fa dos dies que no li veu ben bé la cara ni la capota al Montgó. Sense parar I va fent saó de la bona. La boira ho domina tot i la humitat està per damunt del 90%. Hem consultat ara mateix a l’estació de les Valls que té Meteoxàbia (Toni Bolufer) i presenta les següents dades: ahir dijous 75,90 litres; hui divendres ja en portem a les 14,50 hores, 51,3. En total, als dos dies i per tant a l’any 2021 porten acumulats a les Valls 127,2 litres i segueix la pluja i el Montgó segueix remullant-se.

Ja vegeu com estava Montgó a primeres hores del dia (la foto que emmarca l’arbre) i ara mateix, a les 13,30 hores. Uns 10 litres havien caigut a les Valls a les 9 del matí. A Gata fins ara, a migdia, portem un total de 8 litres. Boira que tapa al nostre Montgó, emmarcat amb rames dormides de la figuera, que deixen caure les gotes d’aigua. Dia de pluja i humitat. A Gata ara superem el 80 per cent de humitat. No arriba la neu al Cap Gros, com ha arribat més a l’interior (serralada de Bèrnia, Aitana i altres). El guardià del Montgó, Antonio Monfort, i les seues fotografies donen fe del dia tan canviant al d’ahir.

FONT: Fotos Antonio Monfort.

Mirem hui al Montgó des de l’estació del tren, que es presenta solitària i amb enyorança per no haver escoltat ahir tota la representació del palau d’Herodes. Dia ras però molt gelat dins del poble, que ha donat de mínima 0,8 graus a les 6.38 hores. Per davant les Sorts i al fons, com a teló del quadre, el referent Montgó.

El cel ja no estava ras com ahir, el dia anava canviant. Baixant la temperatura i nuvolant-se. El Montgó també començava a envoltar-se de nuvolets. L'hivern es deixa sentir. Els arbres dormen fins que arribe la primavera. Montgó i arbre, un conjunt que hui ens ofereix el guardià del Montgó.

FONT: Foto Antonio Monfort.    

Mirar el Montgó hui i veure el cel tan ras no pareix que vaja acompassat amb la gelor que ens ha fet aquesta matinada i a primeres hores del dia abans d’eixir el sol. Per lesafores de Gata ha baixat el termòmetre per davall de zero. Un dia gelat. El pont ha aliviat el dia i ara a migdia el mercuri rondava els 11 graus. I com s’ha vist el Montgó?. Tot ras i un dia lluminós, però amb molta frescor. A les 8 del matí, als Julians el Guardià del Montgó mesurava -1,7 graus.

L’altra fotografia està feta hui, tercer dia de l’any, des de la partida Alcolaes. El Montgó té un altre color, però encara ras.

FONT: Fotos Antonio Monfort i Cronista de Gata.

Comença 2021 i comença al blog una altra sèrie. El gran protagonista és el Pare Montgó, que té el seu GUARDIÀ a l’alter dels Julians. És un gran homenatge visual a la benvolguda i estimada muntanya que els gaters veuen en tota la seua extensió. L’amic ANTONIO MONFORT MULET des de la seua talaia, contemplant-ho amb eixes vistes impressionants anirà plasmant les imatges del dia a dia. El Cronista de Gata des de diversos lloguets del poble de GATA també ho farà.

Un dia serà gelat i fresc, com hui, un altre estarà ras; un dia tindrem pluja, un altre vent. I tot això ho reflexaran les mil i unes cares del Montgó. Una sèrie per a contemplar sempre al Montgó, el nostre referent natural.

Hui, segon dia de l’any nou 2021 posem una fotografia d’ahir dia de Cap d’Any, dia clar i lluminós pel matí. També posem tres fotografies de hui, en les que es nota el fred que envolta al Montgó. A Gata ha marcat els 6 graus. Dia molt fresc. Dos instantànies al migdia fetes des dels Cauvells i els Ecles,  i una al tardet des dels Julians, amb el solet marcant una ratlla. Les quatre fotografies resumixen el que serà la sèrie dia a dia, faça sol o pluja, nuvolat o ras.

I si algun amic del Cronista de Gata vol afegir una altra mirada al Montgó, podeu fer-ho enviant-la als nostres facebook. Esperem que us agrade.

FONTS: Fotos Antonio Monfort i Cronista de Gata.