El 26 de desembre, segón dia de Nadal de 2007, fa ara ja quatre anys, vaig publicar un article a la pàgina "Alicante Vivo" (blog d’Alacant) sobre els costums nadalencs a Gata.
Hui, dia de Nadal de 2011, és un bon dia per a recordar aquells costums que ja de puntelletes pareixen com voler escapar de les nostres cases, com si ens fera vergonya celebrar el Nadal d’abans, dels nostres avis. I Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva.
Deia jo a aquell article que "Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l’església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.". Si no ho feia per la nit, a l’endemà, a la missa matí. Es cantaven nadales, cançonetes del Nadal, es besava i ara encara es fa, al Nen Jesús. Es feien "estrenes" també al Jesuset.
El dia de Nadal, tota la família visitava als més vells, als avis i bisavis i allí a casa, la matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "Putxero de Nadal", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.
Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué el de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal, que ara pareix que decau. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. Després de dinar, començava el ritual de besar les mans: els fills als pares, els néts als avis, els nebots als oncles i sempre pronunciant la frase "màgica" i "esperançadora": DE HUI A L’ANY QUE VE, QUE SIGUEM VIUS". Com completa un usuari: "A la qual contestava l'estrenant: PER AMAR I SERVIR A DÉU".
Eixa frase, tan premonitòria, donava pas a les estrenes.
Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.
El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.
Jo acabava dien a aquell article, com segueix dient ara: "el consumisme, el materialisme, l’estrés i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.
Faig notar el comentari d'un habitual usuari que diu:
"Crec que avui en dia es celebren molt més els Nadals amb reunió familiar que abans.
Recorde que quan era jovenet això de sopar la nit de nadal amb la família en moltes cases ni s'estilava. I ho sé, perquè anava a sopar eixa nit amb els amics com un altra nit de festa qualsevol. Avui en dia, en la nit de Nadal, els carrers es queden buits perquè l'immensa majoria estan sopant amb la família, costum que ha anat creixent dia a dia. El dia de Nadal, un altre tant del mateix, fins el segon dia de nadal que també han anat creixen amb el temps les reunions i els dinars familiars.
Per tant crec que hui per hui hi ha molta més costum que abans de celebrar els nadals en família que des d'anys ençà."
Guarde’m, dons, aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular, encara que sia per enyorança i record: "AL NADAL, QUI NO ESTRENA NO TÉ MANS".
¡¡BON NADAL A TOTS I NO ES DEIXEU MAI ELS COSTUMS, AIXÍ FAREM POBLE I FAREM HISTÒRIA!!
A la fotografia, el moment de donar a besar al Nen Jesús, hui a l’església de Gata.
FONT: Meu article a "Alicante Vivo", 26-12-2007.
