20210330114057-fotoranallunaam.jpg

Aprofitant el verset que ahir de vesprada-nit ens regalava el polifacètic amic Antonio Monfort, recordem que estem a la SETMANA SANTA i que aquesta és la lluna de la important setmana per als catòlics. Una Setmana Santa especial i anormal, sense processons ni sense molts actes religiosos, a causa de la COVID19 i ja van dos anys.

Però coneixeu perquè és Setmana Santa i coincideix amb la Lluna Plena? El motiu que ens porta després al poema de Antonio Monfort, té la seua explicació:

El calendari llunar del mes de març que demà acaba és especial perque és el que marca l’inici de la Setmana Santa, en la que ja estem immersos i hui és Dimarts Sant. Diumenge de Pasqua o de Resurrecció està marcat com el diumenge immediatament posterior a la primera lluna plena després de l’equinocci de març, és a dir, el començament la primavera. Per això no podia ser abans del 22 de març i el 25 d’ abril com a molt tard. Y aquest any 2021 Diumenge de Rams va ser 28 de març, el dia de la Lluna plena.

Les dates de Pasqua es repetixen en idèntica succesió en un període de 5.700.000 anys i en aquest interval de temp la data més frequent és el 19 d’abril, si bé la majoria de les voltes la Setmana Santa cau durant la primera o segona setmana d’abril.

A més a més, la lluna plena de març que estem mirant serà l’anterior a la Superlluna que podrem veure en abril en un un cicle solar replet de fenòmens astronòmics en 2021 tan cridaners com els eclipsis o plujes d’estels. Al respecte, hi haurà dos eclipsis de lluna: un eclipsi total el 26 de maig i un eclipsi parcial el 19 de novembre.

LLUNA DE SETMANA SANTA

Ací teniu el "verset" que com diu Monfort "l’acabava de fer" passant pel costat del simbòlic, centenari i monumental arbre de la Rana, paratge molt estimat pels gaters i per tots els que el coneixen o s’acosten a ell.

La lluna de Setmana Santa.
L’he trobada embolicada
dins de l’Arbre de la Rana.
Que s’amaga, que s’escapa.
Que l’agafe aquell que puga.
Que rere d’aquestes branques
Queda ben enganyifada,
Per riure d’aquells que busquen,
I que fa com si no mirara.
I sempre somriu mirant
qui la vol tindre en sa casa.
(Antonio Monfort)

FONTS: Foto i poesia Antonio Monfort. // Article d’astronomia (Las Provincias, 25-3-2021)