Facebook Twitter Google +1     Admin

HUI ÉS SANT ANTONI: LA IMATGE DE LA FESTA TÉ MÉS DE 70 ANYS I EL TESTAMENT COMPLIX 44 ANYS. El poble té dos talles i quatre plafons ceràmics dedicats al sant

20200117151736-tiopepelluis.jpg

Hui és Sant Antoni del Porquet. A Gata, la història ens recorda al Tio Pepe Lluís, a Paco L’Escolà i a Toni Porra, entre altres aficionats a aquesta festa

Enguany se celebrarà diumenge el dia gran, amb la bendició dels animals

El Tio Pepe Lluís, José Costa Vives, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 44 anys

Gata té la talla de la Placeta, la de l’Església i quatre plafons ceràmics dedicats al sant 

Abans de la guerra hi havia un Sant Antoni al carrer Baix

Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a un home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes.
Ara fa poc més de 70 anys, es va inaugurar i beneir el santet a la Placeta. José Costa Vives, conegut popularment com el Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet.
Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. El Tio Pepe Lluís tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l´animal s´adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata uns set-cents animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar. Al nostre personatge el van fer majoral d´honor i sufragador de la processó, missa i volteig de campanes.

L´home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals.

També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L´Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis d´aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquest.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquests dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

SANT ANTONI ABANS DE LA GUERRA

Abans de la imatge de la placeta, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d'una casa del Carrer Baix. Va ser destruida a pedrades durant la guerra civil, 1936/39. Ho comenta i descobrix el nostre interlocutor, José Vicente Buigues.
També ens diu que: la casa és la que hui te el número 12. El propietaris de la casa s'anomenaven Toni i Rosario. Qui mananva a l'Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet, "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

A la imatge de portada del blog, el dia de la inauguració del santet a la Placeta. El Tio Pepe Lluís el va posar al seu lloc. Eren els anys 40 del segle XX. A les del facebook, alguns dels plafons ceràmics del carrer del poble dedicats a Sant Antoni.

17/01/2020 14:56 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris