El dia de la vespra del seu aniversari, vaig voler conversar amb la nova centenària del poble de Gata, que hui festa del 9 d’octubre complix cent anys. ROSA GINESTAR GINESTAR té el cap molt ben amoblat i amb molta memòria.
Arribem a la placeta de l’Hostal on viu i al balcó apreciem el número 100 al balcó. No té pèrdua, la nova centenària ens espera junt amb tota la seua família. Sap perfectament qui sóc i s’ha reunit de tota la volguda família. Ells es retraten junts i Rosa acompanyada del seu fill Pepe ens relaciona el seu arbre genealògic. Té un fill, un net i una neta, una besneta i tres besnets, dos d’ells bessons. Tots s’acomiaden d’ella i comença la nostra xerrada. Al llarg d’una hora conta les seues vivències i alguna anècdota més graciosa.
Al parlar de la seua infància ens relata que ella vivia amb els seus pares al carrer Palmeral Baix, va anar poc a escola, perque als nou anys ja es va posar a fer feines a distintes cases, va passar per moltes fàbriques i va anar també a la CAS. Treball, treball i més treball.
Quan li pregunte com es que es conserva tant bé i quins aliments pren, es llimita a dir que un plat d’arrós amb carn, també peix i poc més. En la seua joventut i pel treball no podien parar-se quasi ni a menjar. Recorda perfectamente els horaris laborals que feia i la tasca de preparar caixes, de no parar mai.
Les anècdotes comencen a desgranar-se en el seu pensament. La seua joventut quan anava al cinema. Abans, diu Rosa, feien pel·lícules molt més boniques que ara i anaven al cinema, passejaven pel carrer Piló, per la carretera, cap a l’estació. Ha canviat molt la vida!!, afirma.
Arriba una veïna a felicitar-la, ja comença a notar-se l’ambient festiu que es viurà el 9 d’octubre, quan la família, veïns del carrer Hostal i els més a prop del carrer Duquessa d’Almodòvar, s’acosten a felicitar-la.
Tornem a la conversa i ens parla d’una altra curiositat. Ella anava a servir amb una família gatera que tenia un xalet al Muntanyar de Xàbia. Va conéixer a la afamada "Criminala" (Fou el 28 de juny de 1920, quan Úrsula Tachó, ’La Criminala’ va matar al seu fillastre). Rosa va nèixer tres anys després, però de ben jove es parlava d’aquell succés. D’ella ens diu que era una dona molt reservada i que no feia amistats, no es relacionava. Coneix i recorda molt bé el que li feia al seu fillastre.
SIS ANYS VA ESTAR FORA EL SEU MARIT, TRES A LA GUERRA I TRES AL SERVEI MILITAR
La conversa segueix, sempre ajudant-nos del seu fill Pepe. Ens parla del seu marit. Tres anys servint a la guerra i tres anys més fent la mili. Conta una altra anèdota de quan va conéixer al seu home i com abans "es cartejava amb un altre xic de Gata". La casualitat va fer que també es casara als 22 anys un 9 d’octubre dia del seu aniversari. A la pregunta de on van anar de "lluna de mel" ens diu que com no arribaven els "duros" ens van deixar una casa a Xàbia, a la mar. Eren aquells temps!!. Als dos anys neixia el seu fill Pepe. "Ja no n’he tingut més" diu Rosa.
Al parlar-li del veïnat, de com passa els dies, ens comenta la dona que la cuida i li fa companyia en la seua casa del carrer Hostal que sempre té converses llargues amb els que passen a veure-la.
Rosa és un llibre obert i no dubta en respondre a totes les preguntes que vaig fent-li. Torna a demostrar l’atenció que posa amb la conversa quan li diu al seu fill Pepe que em mostre el retrat de "quan jo era jove" i un altre de "quan es va casar el meu net".
Al respecte de la vida al poble, a sa casa, al carrer, comenta que a l’estiu ixen al carrer i pleguen la fresca xerrant de tot. També comenta Rosa com estava el carrer Hostal abans de ser edificat del tot, que enfront de sa casa hi havia un cup que després es va transformar en bloc de pissos.
Quan li parlem de l’església, Rosa comenta que a la guerra van tabicar tots els arcs i va quedar la nave central. Allí es repartien viandes de primera necessitat. Ella i les amigues anaven per pa, un pa grogenc. Ara és quan recorda a l’alcalde Bolufer. Li fem record de l’alcalde Ferrándiz i ens parla molt bé d’ell.
Ja quasi a punt d’acabar rep la sorprenent visita d’un grup d’Oliva que estant a la fira de Gata al Carrer ha sabut de la feliç efemèride de Rosa. Un dia abans li canten el "Cumpleaños feliz". Ella mostra un poc d’emoció. Ens diu: "Cent anys són molt anys".
TERCERA CENTENÀRIA EN VIDA DE GATA
Rosa se suma a les dos centenàries que té Gata en vida. Com sempre recorde, Gata és poble de centenàries i un centenari en els últims anys. Està en vida la veïna MARÍA MONFORT COSTA, també coneguda com María Bisserot. A la residència on conviu i l’acompanya la seua germana Pepica que és més jove. Maria va complir el 10 d’abril passat 102 anys de vida. L’altra centenària és Pepita Pons Signes que té 100 anys i està més pròxim el seu aniversari, ja que el 22 de desembre pot complir 101 anys. Rosa ens comenta que Pepita, la dona de Julián "de la senyoreta", té un any més que ella.
