Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HUI ÉS SANT ANTONI, EL DEL PORQUET. FA 46 ANYS, A GATA ES FEIA UN GRAN FESTA. El poble té quatre plafons ceràmics i dos talles, la de l'església i la de la placeta. El sant abat té molts refranys

HUI ÉS SANT ANTONI, EL DEL PORQUET. FA 46 ANYS, A GATA  ES FEIA UN GRAN FESTA. El poble té quatre plafons ceràmics i dos talles, la de l'església i la de la placeta. El sant abat té molts refranys

Hui és Sant Antoni, el del Porquet, l’Abat. A Gata hi ha molts veïns i veïnes que porten el seu nom: Tonis, Antonios, Toniques, Antonies. Des del blog, felicitacions a tots els que celebreu hui la vostra onomàstica.

Hui, al ser dilluns, dia de treball i començant la tercera setmana del mes, no es notarà massa la jornada. A més, degut a la pandèmia, i per segon any consecutiu, la festa de la bendició està alterada. Si l’any passat no es va fer de cap manera, enguany malgrat que estava prevista la festa del sant Antoni de la placeta per als dies 14 al 16 s’ha ajornat fins l’últim cap de setmana, del 28 al 30, a veure si la situació millora.

Però, deixem que la història torne a parlar. A Gata, ens ve a la memòria el Tio Pepe Lluís, Paco L’Escolà, Toni Porra i tants valedors de la festa que ja no es troben entre nosaltres.

El veí de Gata conegut com el Tio Pepe Lluís, JOSÉ COSTA VIVES, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 46 anys. Era 1976, temps totalment diferents als d’ara pel que a la feian respecta. Però continuem tenint l’herència. Gata té la talla de la Placeta. Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a este home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes. El Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet. Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. 

ABANS DE LA GUERRA, TAMBÉ HI HAVIA UN SANT ANTONI AL RAVAL

 Abans de la imatge de la placeta, tal com ens comentava fa dos anys Josep Vicent Buigues, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d’una casa del Carrer Baix. La casa era la que hui te el número 12. Els propietaris de la casa s’anomenaven Toni i Rosario. Els mandataris de l’Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

Però, després de guerra va aparéixer la voluntat i figura del Tio Pepe Lluís, que tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l’animal s’adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata molts animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar, molt ben adornades, com requeria l’ocasió. Al nostre personatge el van fer majoral d’honor i ell va voler ser el sufragador de la processó, missa i volteig de campanes. L’home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble, enfrontant la façana amb el carrer Moreres. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals i a aquestos els donava garrofes i el que necessitaven. També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries pels carrers del Raval.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L’Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis directes d’aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquests, perque ja han faltat.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

RECORDEM: DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS TÉ GATA

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquestes dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

EL REFRANYER DE SANT ANTONI

El refranyer referit a Sant Antoni és molt ric i variat. Es una barreja entre el temps i el sant, entre el fred i els costums de l’hivern. En pose alguns:

- A sant Antoni, un pas de dimoni. 

- Acabar com el porquet de sant Antoni.

- Anar més solt que el porquet de sant Antoni. 

- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l’any. 

- Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer.

- Des de Sant Anton, una hora més de sol.

- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

- Fins a Sant Anton, pasqües són. 

- Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.

- Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa ullet.

FONTS: A la portada del blog, sant Antoni. A les fotos del facebook, les capelles de carrer amb l’advocació de Sant Antoni. // Refranys: Refranyer temàtic de Sant Antoni.

0 comentarios