Facebook Twitter Google +1     Admin

LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 2) DONYA ROSA

20131006200345-donyarosamestra-copia.jpg

(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXANT ACÍ)

1) DONYA ROSA FERRER DIEGO, una mestra que es va presentar a oposicions dues vegades i les dues les va aprovar

Va exercir en temps de República i postguerra. Es va jubilar als 70 anys

Jesús Pobre, Beniarbeig, Campell, Xàbia i Gata van ser els seus destins

La segona mestra que porte a la sèrie de les mestres i els mestres d’abans és Donya Rosa. La seua filla, Donya María Rosa, de seguida que li ho vaig proposar va recordar la trajectòria de sa mare amb emotivitat i amb sencillesa, com senzilla va ser sa mare i molt treballadora.

Torna a ser, com el reportatge primer de Donya Anita, un homenatge a estes dones i estos homes que van fer dels gaters un homes i dones de profit, de bo, de saviesa alguns, de coneixement.

DONYA ROSA FERRER DIEGO va nàixer a Gata el 22 de gener de 1913, a una casa del carrer Tetuán, nº 2. Va morir el 7 de febrer de 1991, quan tenia 78 anys d’edat. Tots la recordem als "recreos" passejant amb Donya Anita, Donya Josefa, Donya Mercedes i les mestres més joves, amb Don Antonio i Don Joaquín.

Però, quina va ser la seua trajectòria professional i humana?. La conta la seua filla Donya María Rosa a la que li agraïsc la narració. Als 14 anys anava a deixar l’escola de Donya Teresa Ramón, que estava ací a Gata a una unitària. Li demana la mestra que l’ajude a fer una revisteta que publicaven i als 16 anys li diu que vol parlar amb els seus pares. "La xiqueta deu estudiar", digué. Els pares eren llauradors i son pare respongué: "Si la collita va mal no tenim ingressos". La mestra va dir: "Això volia sentir. Jo em trallade a Alacant i la xicona vindrà amb mi, les despeses corren del meu càrrec". Així que en 1929 ingressà a l’Escola Normal de Magisteri.

El 16 d’agost de 1933 el President de la República i en el seu nom el Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, li concedien el títol de MESTRA NACIONAL DE PRIMER ENSENYAMENT. Un mes abans de l’Alçament Nacional convoquen oposicions i Donya Rosa es presenta i les aprova, però com les llistes van tindre que eixir els primers dies de guerra, després Franco no les va reconéixer.

De tota manera, "per imposició de l’autoritat local" exercix la professió als alts de la Casa Abadia, junt amb la seua companya, amiga i per a ella "com una mare" Donya Remedios Bermejo a la que sempre estigué molt agraïda.

Va estar fent de mestressa de casa, al casar-se amb un home llaurador, aixina fins 1942. Volia seguir donat escola i buscava una interinitat a Gata o pobles del voltant. Li van donar Jesús Pobre.

Als 28 anys quedà viuda i va tindre que deixar ams els avis als dos xiquets, Pepe i María Rosa, que després seguirien el mateix camí d’ella, els de mestres. Tornà a repetir les oposicions, per a què foren vàlides, i va aprovar per segona vegada. La primera possessió provisional va ser Beniarbeig i la definitiva el primer poble de Laguar, Campell.

Per concurs de trasllats passà a l’Escola Graduada de Xàbia i finalment al seu poble, al Grup Escolar "Santíssim Crist" de Gata, on acaba la seua vida professional quan tenia 70 anys.

Un altre exemple de professionalitat, honestitat, bondat i dedicada sempre a les seues alumnes. Donya Rosa, com Donya Anita, són gran exemples de mestres bones de Gata...que deguem recordar-les i admirar-les.

A la composició fotogràfica vegeu a Donya Rosa entre altres mestres a l'escola de Gata i amb un curs d'alumnes dels anys 60.

FONTS: Informació facilitades per la seua filla, Donya María Rosa Monserrat Ferrer.



06/10/2013 19:29 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Pepa Chorro

No porte d'ella ni nom ni cognom, però ha estat un dels referents més importants de la meua vida. Mestra fins el final i a qui va doldre en l'ànima la jubilació; però sobretot va ser una gran persona i la millor uela que una neta puga tindre. En va dir un dia que ella no anava a morir-se mai, perque estavem nosaltres que erem la seua continuació i aixina ha sigut. Uela continues present en els nostres cors!

Fecha: 14/10/2013 21:18.


Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris