Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: COMBREGAR DELS MALALTS (Publicat 11-4-2010)

ARTICLES DESTACATS...al pas del temps: COMBREGAR DELS MALALTS (Publicat 11-4-2010)

ARTICLE PUBLICAT EL DIA 11-ABRIL-2010: ANTIC COSTUM RELIGIÓS: COMBREGAR DELS MALATS, A LA VUITENA DE PASQUA.

El segon dia del blog, és a dir, el dilluns 11 d’abril de 2010, coincidint amb el dia de Sant Vicent Ferrer de fa tres anys, publicava un article de costumari religiós. Ací teniu la segona part del text que explica bé aquest costum del COMBREGAR DELS MALALTS, donat que la primera va desaparèixer, coses de la tècnica i la informàtica:

"Avui diumenge 11 d´abril, Vuitena de la Pasqua es recorda a Gata un antic costum religiós: el COMBREGAR DELS MALALTS. Encara es conserva aquesta tradició al poble de CASTELL DE CASTELLS, que aquest matí a les 10 començava el recorregut pels carrers d´aquell poble de l´interior de la Marina Altai tot seguit es feia la processó de l´Eucaristia. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a les dues fotografies que acompanye a l´escrit. La primera es pot veure de prop la comitiva, amb els portadors del palis i el senyor rector (Un dels germans Castelló Quilis) portant el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. La segona s´aprecia més el conjunt, amb el senyor vicari, l´altre germà Castelló Quilis i els dos escolanets. Les dues fotografies estan preses a l´antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d´Espanya. Es pot apreciar al fons la fàbrica del Molí.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l´eixir al carrer."

(Les dos fotografies són les mateixes que en dos articles publicava aquell dia. Les va fer mon pare Vicente Vives als anys 40 del segle XX)

0 comentarios