Facebook Twitter Google +1     Admin

LA CENTENÀRIA TERESA SIGNES DIEGO, història viva de Gata ( i II )

20120908182015-teresa2.jpg

El seu marit Batiste va tornar de la guerra llicenciat el mateix dia que va entrar restaurada la imatge del Crist a Gata

¡¡ Sant Cristo me’l ha portat !!, repetia ella constantment, quan l’home va arribar

Un testimoni de vida que resultat ser un retall de la història de Gata molt bonic. Coincidències de la vida. La centenària des d’ahir dia 7 de setembre de 2012, Teresa Signes Diego, va relatar al que us escriu, una crònica gatera impressionant. El mateix dia que la imatge del Santíssim Crist del Calvari entrava al poble, el seu marit Batiste arribava de la guerra llicenciat, després de passar-ho molt mal al front, a l’Ebre, a Madrid i, inclús, al Valle de los Caídos.

Amb dos xiquetes menudes, conta Teresa sense perdre el fil de la història per a res, ella esperava cada dia al seu marit. L’espera es feia molt llarga, les cartes no arribaven, algunes pareixia que arribaven de l’Alger i resulta que dins venia el seu missatge. Al final, amb un camió que portava xiquets per a l’hospital, Batiste va fer el llarg trajecte entre Alacant i Gata, esperant arribar el més aviat possible i reunir-se amb Teresa i les dos xiquetes María i Juanita.

Arribant a Gata, Batiste va notar que estaven els carrers molts solitaris. Era divendres. Feia molt de temps que no xafava terres gateres. Només volia que abraçar a la seua Teresa i a les xiquetes. Als quatre cantons del carrer la Lluna i carrer Signes es va plantar vestit de militar. El veïnat no el reconeixia. Al final, li ho van dir a Teresa, que estava arreglant-se per anar a rebre la imatge restaurada del Santíssim Crist del Calvari. Tots dos es van abraçar al mig del carrer. Ella va exclamar: "Sant Cristo me’l ha portat".

Les xiquetes havien pujat al carrer La Bassa, lloc d’entrada de la imatge. Cap allà van anar soldat llicenciat i la muller, contentíssims de retrobar-se, després de les penúries de la guerra, ella ací a Gata i ell al front.

Arribant a casa, les xiquetes van rebre com a regal una pastilla de xocolate i la mare set duros...era el regal més preciós de la seua vida i màxim després d’aquelles penalitats. El patró de Gata, eixa vesprada, passava per tots els carrers del poble, restaurades les seues parts. Teresa recorda perfectament que tot el poble estava engalanat, era festa...¡¡ Sant Cristo me’l ha portat !!.

La història de Gata ho compta així: 1939:

"El día 4 de agosto se hizo, en las afueras de la población, la bendición solemne de la imagen del Santísimo Cristo restaurada, que sólo le faltaba un pie, la capilla y la Cruz. Se bendicen las andas de papeles de colores en las afueras de la población, a la altura del “Molí”. Después se hizo la entrada triunfal en la población. El relato oral comenta sobre esta entrada triunfal del Cristo en Gata: “Fue colocado el Cristo en andas, adornadas con papeles de colores...”. El escritor sacerdote Sales dice que eran “andas de papeles con colores” y al referirse al regreso a la ermita, el día 6 relata: “la venerada imagen del Crucificado fue colocada de nuevo en su ermita del Tossalet en medio del entusiasmo popular”.

A la imatge, Teresa -la protagonista d’esta bonica història- amb els seus set besnéts, ahir dia del seu centenari.

08/09/2012 18:13 cronistadegata #. HISTÒRIA LOCAL

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris