Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797)

GATA FA 213 ANYS (el poble segons Cavanilles, 1797)

Si ahir portava al blog les impressions escrites sobre Gata de Madoz l´any 1850, hui observarem que ens diu ANTONIO JOSEF CAVANILLES, a les seues "Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia", anys abans. Si aquell parlava del terme però també de la seua població, de com era el poble, el pressupost del seu Ajuntament, aquest parla més de la geografia i descriu perfectament la indústria que tenia el poble, el margalló i la llata, tantes vegades reconeguda internacionalment com el "poble de l´artesania" i inclús "El Bazar de la Costa Blanca".
El llibre de Cavanilles està dividit en quatre volums i imprés a Madrid (Imprenta Real) l´any de 1792, fa ara 213 anys. El què deia de GATA ho trobem al llibre quart en el qual parla del "Sur o tierras meridionales del Reyno de Valencia". A la pàgina 216 podem llegir el capítol 122 que parla expresament de Gata i part del capítol 123 que parla del riu Gorgos.

Còpie textualment en castellà:

122.- Entre los términos de Llíber y Xàbea media el de Gata, que tiene dos
horas de oriente á poniente, y algo ménos de norte á sur; es desigual y en
gran parte montuoso, especialmente hácia levante, donde está el Mongó.
Criase en lo inculto con abundancia el palmito, planta útil que benefician
los moradores del pueblo. Secan como 2@ arrobas de ella, y las hojas
reducidas á pleyta sirven para esportillos, espuertas y otros utensilios
que venden por el reyno, ó extraen fuera. En esta fábrica se ocupan casi
todos los vecinos, que actualmente llegan á 239, y con lo que ella rinde y
la agricultura subsisten sin miseria. Los campos les producen 800 libras
de seda, 300 arrobas de almendra mondada, 1200 de pasa, 600 de higos, 200
de aceyte, 8@ de algarrobas, 300 cahices de trigo, y otros granos, 60
entre maíz y legumbres, y 1500 cántaros de vino.


123. El rio de Xaló desde su origen hasta el término de Xábea va por entre
montes y barrancos, que impiden se derrame aun en tiempo de lluvias; pero
no bien llegado á las llanuras orientales inmediatas al Mediterráneo corre
sin freno, y las inunda con sus furiosas avenidas..."

Font: LLibre de Cavanilles "Observaciones...", Gata.

Fotografia: Retrato de Antonio Josep Cavanilles, extret d´Internet:  http://infogeologia.files.wordpress.com/2010/04/cavanilles.jpg

 

 

0 comentarios