CRONISTA DE GATA DE GORGOS

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb devoció a la Puríssima. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Està enfront de la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Aquest altar va ser consagrat al culte el dia 10 de juny de 1964, al mateix temps que el del Sagrat Cor de Jesús. Ja més tard, es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata. 

 Quan jo era menudet encara feien processó este dia. Després la confraria de les Filles de Maria passarïen la festa a maig. 

Gata conta entre les seues veïnes amb moltes Conxes, Immaculades, Conxites, que hui dijous han celebrat la seua onomàstica. També molts que celebren el seu aniversari, com és el meu cas. Per a mi un dia especial, el meu aniversari. Vaig nèixer voltejant les campanes de la festa de la Immaculada Concepció. Aprofite per a donar les gràcies a totes i tots que m’han felicitat al llarg de la jornada de hui. Molt agrait.

Abans era més festa...diem moltes vegades. Hui seria un d’eixos dies. Se celebra hui dia 16 de juliol, amb plena canícula estiuenca, la festa de la MARE DE DÉU DEL CARME. La Verge amb l’advocació del Carme, la de l’escapulari. Aprofite des del blog per a felicitar a totes les Carmes i complementàries. Les que hui celebren el seu sant i la seua onomàstica, que també n’hi ha moltes.

Escorcollem en la història religiosa de Gata i ens trobem a l’Arxiu Parroquial que la confraria de la Santíssima Verge del Carme és anterior a la contienda civil. El 2 de juliol de 1926 es produeix l´erecció i institucionalització de la seua Confraria. Un document del Propòsit General de les Germanes Descalces de l’orde de la Santíssima Verge Maria del Carme així ho atestigua: “Erigimos e instituímos la Cofradía [...]. Así mismo concedemos al Párroco de la misma Iglesia y en defecto de él a otro sacerdote [...] la facultad de bendecir e imponer pequeños escapularios juntamente con la potestad de dar la absolución general y conceder indulgencia plenaria a los cofrades moribundos. Dada en Roma en nuestra casa generalicia en el día 26 de Septiembre de 1926. Fr. Guillermo de S. Alberto, Prepósito General. Fr. Federico del Smo. Sacramento, Secretario". A més, també hi havia un Llibre Registre de la Confraria (fulls 4 a 49) que datava d´abans de 1927 fins 1950.

Un dels actes que trobem referent a la confraria i la festa és del 10 de juliol de 1926, quan a les cinc de la vesprada es va fer l’exercici del Novenari de la Santíssima Verge del Carme.

Més història sobre la Verge del Carme. Sis anys més tard s’erigeix la Venerable Orde Tercera de la Verge del Carme a Gata. És el 22 de febrer de 1932. El rector Alejo Sendra Tarrazó remet una instància al prelat diocesà demanant autorització. Una vegada va tenir la resposta, la va remetre al provincial carmelita de Vila-real, rebent d’ell l’autorització per a erigir-la. El diploma està datat al convent dels PP. Carmelites de Vila-real, signat i rubricat pel prior provincial, Fre Elies Maria Ortiz. Hi ha una relació de les 19 Terciàries de la Verge del Carme de Gata. Una nota diu: "Las Terciarias de la Virgen del Carmen que preceden tomaron el hábito en la Tercera Orden del Carmen el día 7 de mayo de 1932 en esta iglesia parroquial de Gata de Gorgos. De que, como Director, certifico. Gata de Gorgos, 7 de mayo de 1932. Alejo Sendra Tarrazó, Párroco".

La relació d’aquesta advocació mariana amb el poble de Gata també està present en un edifici. El centre parroquial de Gata, on es fan la majoria d’activitats de la parròquia (catequesis, juniors, grups) porta per nom “Verge del Carme”. Una data històrica al respecte d’aquest centre: el 28 de maig de 1944 es la bendició i col·locació de la primera pedra del que anava a ser Col·legi de Religioses Carmelites d’Ensenyament. La construcció va de 1944 a 1971 en diverses etapes. Mai van arribar a estar les carmelites al càrrec i va ser centre parroquial. 

 Finalment, a la relació de plafons ceràmics (capelles de carrer), al carrer Nou hi ha una que té l’advocació de la Verge del Carme.

Pel que fa a la Marina Alta, les processons marítimes són les protagonistes als ports de mar de Dénia, Xàbia, Teulada-Moraira i Calp. Verge marinera per excel·lència a la que li dediquen bonics castells de focs articials i passeigs amb barca. 

I anem al refranyer. Pose dos refranys de la Verge del Carme: PEL JUNY FRESCA, PER LA MARE DE DÉU DEL CARME SERÈ, I PER SANT JAUME CALOR. Un altre: PER LA MARE DE DÉU CARMETA, A SEMBRAR LA MONGETA.

FONTS: Arxiu Parroquial (història) / Variats (refranyer).

SANT BLAI GLORIÓS LLIURA’NS DE LA TOS. Aquest és el refrany per excelència de hui. Si ahir se celebrava la CANDELERA, coneguda a Gata com la Candelària, i la LLUM era la protagonista, hui els rotllos i dolços són els que manen. Sant Blai és l’advocat contra els mals de gola. Festa a Pedreguer. La pandèmia encara està frenant moltes festes, però esperem que aquesta  malaltia que té a veure amb la gola, refredats (costipats) i demés, el sant obre més lliurances i rebaixe més els contagis, que falta ens fa.

A l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata hui a les 19 hores serà la missa de bendició de rotllos, de bambes, pa socarrats i altres dolços. Inclús ahir es feien altres maneres curioses de benedicció -com es veu a la fotografia del Forn de Xaro, enguany també com l’any passat- amb la bendició allí mateix, del Pare Vicente Berenguer. Ens consta, que el senyor rector Don Juan Antonio Navarro també va fer la bendició a la Panaderia Vives, dos forns tradicionals que hui es veuran plens de gent que vol el seu rotllo, com les panaderies de Mulet, al carrer La Lluna; dels germans Pepe i Felip al carrer Duquessa d’Almodóvar, i la de Dulcipan al carrer Doctor Gómez Ferrer. Totes elles compliran amb la tradició de vendre els dolços.    

Una tradició que perdura és la del veí poble de Teulada, la festa de la Dama -dolços amb forma de dama i ara més recent també "damo"-, un costum que pareix ancestral, adaptat a l’església. Aquest matí era la bendició a la missa a Teulada i a la vesprada ho serà a Moraira.

Però qui era Sant Blai?. Naixqué a Sebaste (Armenia). Vixqué a cavall entre els segles III i IV. Fou màrtir bisbe. Per ser cristià va patir en temps de l’emperador Licinio. Diuen que era metge. L’eligiren bisbe per aclamació de clero local i del poble, segons aquell temps. El seu cult estava extés per tot Orient i després per Occident. La fama de taumaturg es celebrà al temple de Constantinopla consagrat al seu nom.

Pel que fa als refranys, cal dir que entre ahir, festa de la Candelera, i hui que es dediquen a Sant Blai, n’hi ha molts. El més conegut és el que encapçala l’article, però ací en teniu més:

D’ahir, 2 de febrer i del mes que hem encetat, febrer:

"Pel Febrer, treu flor l’ametller". "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

De hui dia 3, dia de Sant Blai:

SANT BLAI EIXUT, CIGONYES NO HAN VINGUT. // COQUES DE SANT BLAI CUREN DE TOT MAL. // PER SANT BLAI, SE SEMBRA L’ALL.

NOVENA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES, GATA:

Per altra part, ahir dia 2 va començar a Gata i fins el 10 de febrer la Novena a la Mare de Déu de Lourdes, que des de l’any passat és ja un costum per aquestes dates a la parròquia, donat que el consiliari de la associació Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de València i altres llocs de la diòcesis és el nostre rector Don Juan Antonio Navarro. 

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i variades (refranyer). // Foto portada bendició, forn de Ca Xaro. Fotos al facebook, Forn de Xaro i arxiu de Parròquia de La Botiga de la Font del Riu.

"SANTA LLÚCIA ens conserve la vista", això diuen popularment. Hui és l’advocació de la santa. Patrona de l’ermita del veí poble de Xàbia. Dia de romeria a l’ermitori. Llúcia era natural de Siracusa (Itàlia), naixqué l’any 283 i va morir màrtir l’any 303. Fou verge, a qui li arrancaren els ulls durant el seu martiri. Per això, és patrona dels pobres, cecs, xiquets malalts i de les ciutats italianes de Siracusa i Venècia.

A Gata tenim un plafó ceràmic antic dedicat a la santa. Està al carrer Teulada i encara que no està complet amb les seues rajoletes es pot llegir: S. Lucía, V.y M." ("Santa Lucía Virgen y Mártir"). Es completen les rajoletes amb les d’un pis normals.

L’església parroquial també té, des de fa uns anys, una xicoteta imatge de la patrona de la vista, al costat de la imatge més gran de Sant Antoni Abat. Com hui és dilluns i normalment no hi ha missa, demà celebrarà la parròquia a la santa.

A totes les que porten el seu nom, feliç onomàstica. A nivell d’oratge, que ha caigut molt la temperatura, ha fet gelada i les temperatures són molts baixes, comença a allargar-se el dia "un pas de puça" i es diu allò del refranyer: 

 PER SANTA LLÚCIA, CREIX EL DIA UN PAS DE PUÇA I PER NADAL, UN PAS DE PARDAL o aquell que diu "PER SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, DOTZE DIES ABANS DE NADAL".

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i diversos (refranys). // Foto fornícula Cronista de Gata.

Hui dia 12 de juny el santoral cristià marca que és SANT NOFRE D’EGIPTE i a Gata naix hui una nova festeta dedicat a aquest anacoreta monjo i ermitany. Quin és el motiu?. Els veïns dels pissos de la Plaça de l’Església el tenen com a sant patró i l’han portat a l’església a fer-li la festa. Potser, antigament, ja se celebrara aquesta advocació. Al costat del pilar que accedix a l’altar major han posat la imatge, de tamany considerable, i estarà exposat a les misses de hui dissabte, a les 18 i a les 19 hores.

Sant Nofre fou un sant que va viure seixanta anys de forma religiosa al desert de la Tebaida. Vestia amb fulles d’arbres, menjant herbes i dormint al ras. Primer va ser monjo i s’en va anar al desert. A l’anacoreta Nofre tots els dissabtes i diumenges un àngel li portava la Santa Comunió. L’Església Catòlica el celebra coincidint en el dia de la seua canonització. Va nàixer el 320 i va morir el 400 abans de Crist. Se li representa sempre, com a la imatge de Gata, com un sant de velles barbes i envoltat en els seus propis cabells.

FONT: Santoral, Internet. Foto Vero Vives.

Huia dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. El 15 de maig els madrilenys tenien moltes festes, inclús a les Ventes amb bous. La pandèmia ha impedit tot això, de moment. 

Però, ens centrem a Gata. Tenim una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. Les veïnes del carrer li resaven ja més de mig segle la novena i li encenien la llumeta. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit i encara se li encen el llum. Des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

 Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

QUAN SANT ISIDRE ÉS ARRIBAT, TOT EL BLAT JA ÉS IGUALAT.

PARA SAN ISIDRO LABRADOR, VASE EL FRÍO Y VIENE EL SOL.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del sòl d’una casa i no del dibuix del sant i el paisatge.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org. // Foto arxiu Cronista.

Hui és SANT VICENT FERRER a la Comunitat Valenciana. A TOTS ELS VICENTS I VICENTES, als que tenen el nom simple i compost, a tots els pobles que festejen al sant taumaturg valencià, en especial al poble veí de TEULADA, que celebra hui la FESTA MAJOR...encara que molt limitada per la pandèmia i amb No-FESTES PATRONALS, a tots que passeu molt bon dia, malgrat a ser laborable en Gata, i recordeu que Sant Vicent predicava en valencià en aquell temps, a principis del segle XV.

Abans, no fa massa temps, es tancava la Pasqua d’eixides al camp tal dia com hui, es festejava els molts Vicents i Vicentes que hi ha pel poble i algun any va ser fins i tot festa local. Els xiquets i joves acaben les seues vacances escolars. Ara és dia laborable i a l’església sols es fa la missa de 12 i en valencià, per recordar al sant, els seus sermons i els seus miracles. 

Gata té dos llocs on mirar hui per a veure al sant patró valencià. Si mirem l’altar major, al costat esquerre del titular de la parròquia Sant Miquel, hi ha una pintura de SANT VICENT FERRER, feta pel pintor Salvador Gil d’Ondara. A l’altre costat està una pintura de la Verge dels Desemparats.

Un altre lloc és el carrer que porta el seu nom, Sant Vicent, que està a les Alcolaies. La llumeta estarà hui encesa tot el dia. Hui és la seua festa. Un "santet" a la part dreta ens recorda que hui és la festa del patró de l’església valenciana.

Si llegim el Llibre de comptes i culte de fàbrica que conserva l’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, trobem dues dates d’abans de la guerra referents a Sant Vicent Ferrer, que ens indica que tenia a l’església imatge i altar propis. L’any 1932 està referenciat un òbol per les sacres (tablilles que es posaven a l’altar per a que el sacerdot llegira cómodament algunes oracions i altres parts de la missa, sense recurrir al Missal. Es posaven en mig i als costats de l’altar) de l’altar de Sant Vicent de 15 pessetes. L’any 1935 per a millorar el frontal de l’altar de Sant Vicent Ferrer es van pagar 210 pessetes.

Abans també, molt abans, a la Vuitena de la Pasqua i per Sant Vicent, els dos dies seguits, es feia l’antic costum religiós del COMBREGAR DELS MALALTS. A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La comitiva la formaven els portadors del palis i el senyor rector que portava el copó amb les hosties de la Comunió per als malaltets. Històricament, el fet de combregar apareix ja a les Cròniques de Ramon Muntaner. Els diccionaris ens diuen que el "Combregar general" era la processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer.

Finalment, per Sant Vicent als anys 40 del segle passat un grup de joves va plantar una falla i es van vestir de fallers i falleres. Pareixia que feien falles tots els anys.  

FONTS: Arxiu blog / Arxiu Parroquia, Llibre de Culte i Fàbrica. 

Hui dia 11 de febrer se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes. Per aquest motiu a la Basílica de Ntra. Senyora dels Desemparats de València s’ha celebrat la missa solemne, recordant tots els malalts, ja que també és el Dia del Malalt. I més recordant i pregant pels malalts de la pandèmia del COVI19 que en són molts.

En la missa presidida pel cardenal arquebisbe Antonio Cañizares i retransmesa en directe per la 8 Mediterránea ha estat present el rector de Gata, Don Juan Antonio Navarro Tarín, que és des de fa uns anys, el consiliari de l’associació centenària Hospitalitat Valenciana. També per eixe motiu del 2 al 10 de febrer es va celebrar a l’església de Sant Miquel de Gata la novena a la Verge.

També aquesta vesprada, amb la mateixa imatge que pel matí s'invocava i es feia la processoneta claustral dins la basílica se celebrarà la missa a la parròquia de Gata a les 19 hores.  

Al respecte de la tasca de l'Hospitalitat, dir que ni l’any passat ni aquest any, per les circumstàncies de la pandèmia, s’ha programat la peregrinació que sempre fa l’associació acompanyant als malalts, impedits i disminuits a la gruta de Lourdes.

Si voleu conéixer més l’associació accediu a la seua pàgina PUNXANT ACÍ.

FONTS: Captura d’imatge, missa retransmissió la 8 Mediterránea (11-2-2021).    

Una festa tradicional, religiosa i popular. El segon dia del mes més curt, el "febrerillo loco" que diu el refranyer espanyol, és el dia de CANDELERA, la Purificació de la Verge com recorda el santoral. A Gata li diem majoritàriament "dia de la CANDELARIA". La festa de la Candelera o Candelària es perd en el temps. Els lararis romans, la presentació de Jesús al temple, els padrins al bateig d’un nadó, tot gira al voltant de la flama.

El COVID19 que ja ens va furtar les dues primeres festes d’enguany, Reis i Sant Antoni, anul·la la típica festa dels llumeros de Gata. Molts anys, els llumeros han festejat a la seua patrona. Recorde quan els professionals de l’eletricitat de Gata passejaven a la imatge de la Verge de la Llum per la Plaça de l’Església, per anar a missa i després de paella. Enguany no podran fer-ho per totes les restriccions i el temps que estem vivint. Els llums es beneïen, les veles, candeles i ciris, també. Enguany tot és distint.

I en una festa tan popular i tradicional, no podem deixar de parlar del refranyer, quan ja hem vist ametlers en flor i molts. El refrany diu al respecte: "Pel Febrer, treu flor l’ametller". Per al dia de hui: "Si la Candelària plora, l’hivern fora; si es riu, ja estem a l’estiu; tant si plora com si es riu, ja estem a l’estiu". Però, ni ha molts més per al mes de febrer: "El Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador"; "Febrer ventós, cara de gos"; "El Febrer, de cap o de cua, l’ ha de fer"; "Neu de Febrer, aigua en un paner"; "Guarda llenya al llenyer per quan arribe el Febrer". Per allargar-se un poc més el dia: "Pel Febrer, jornal sencer". "Si el Febrer riu, el fred reviu".

FONTS: Refranys: pàgina www.masrabassa.com. // Foto arxiu, llumeros del poble de Gata fa uns anys.

SANTA LLÚCIA ens conserve la vista. És patrona de l’ermita de Xàbia. Dia de rmoeria a l’ermitori. Natural de Siracusa (Itàlia) naixqué l’any 283 i va morir màrtir l’any 303. Fou verge, a qui li arrancaren els ulls durant el seu martiri. Per això, és patrona dels pobres, cecs, xiquets malalts i de les ciutats italianes de Siracusa i Venècia.

A Gata tenim un plafó ceràmic antic dedicat a la santa. Està al carrer Teulada i encara que no està complet amb les seues rajoletes es pot llegir: S. Lucía, V.y M." ("Santa Lucía Virgen y Mártir"). L’església parroquial també té, des de fa uns anys, una xicoteta imatge de la patrona de la vista. Hui ha estat junt a l’altar major en el seu dia.

A totes les que porten el seu nom, feliç onomàstica. A nivell d’oratge, que ha fet molt bon dia hui, comença a allargar-se el dia "un pas de puça" i es diu allò del refranyer: PER SANTA LLÚCIA, CREIX EL DIA UN PAS DE PUÇA I PER NADAL, UN PAS DE PARDAL o aquell "PER SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, DOTZE DIES ABANS DE NADAL".

En la fotografia, presa de http://www.xabia.org, l’ermiteta de Santa Llúcia a Xàbia i al fons el Montgó. 

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i diversos (refranys).

Hui, dia  es Santa Gema Galgani. Des de fa quatre anys per mitat del carrer Moreres, la patrona italiana té un plafó ceràmic, posat a la casa dels Pedrós Taléns on tenen molta devoció a la santa. Des de fa tres anys, menys aquest que no s’ha pogut fer per la crisi sanitària, el veïnat fa la novena a la santa, que acaba just hui el dia de la festa d’ella.

Abans era costum que molts sants, com el d’ahir sant Isidre Llaurador, sant Antoni de Padua i altres, que el veïnat li fera la novena. S’havia perdut un poc i els veïns d’aquest carrer del Raval i altres del voltant estan recuperant.

Sense deixar de costat el refranyer popular, n’hi ha un referent a la santa de hui que es diu: "Per Santa Gemma, el sol ja crema".

FONT: Composició de fotos facilitada per Miguel Pedrós Taléns. Podeu veure també al Crist del Calvari, patró de Gata, que lluïx en molts balcons de Gata, en temps de la pandèmia.

Hui dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Madrid no podran celebrar-ho com toca, per la crisi sanitària del COVID-19. Seria un bon pont.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. Antigament, abans, fa com 50 anys, era típic i tradicional que les dones del carrer li feien la novena. Començaven hui i en nou dies no paraven de resar-li, de posar-li flors. Ara, moltes d’aquelles veïnes ja no estan entre nosaltres i queda el record. El plafó continua allí impertèrrit i encara se li encen el llum. Des del blog li fem una ullada a Sant Isidre.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org.

Hui dia 8 de desembre de 2019 celebrem la festa de la Puríssima. A Gata, divendres es va fer a l’església la Vigília de la Immaculada. La parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata té una de les imatges més grans de la comarca amb aquesta devoció de la Verge. L’altar esquerra lateral major està dedicat a ella. Es va fer un retaule per tal de donar-li realç a la figura i a la festa. La confraria de les Filles de Maria existeix des del segle XVIII a Gata.

El carrer Sol té un plafó ceràmic del sant. Abans feien la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet

Hui és 13, dijous. Festivitat de l’altre Antoni, Sant Antoni de Pàdua. Al carrer Sol hi ha una fornícula de taulellets dedicada al sant. Però, entre el carrer Sol i el carrer Signes perdura una tradició en el record, que de seguida vos conte:

Hui, dia 15 de maig és la festivitat de SANT ISIDRE llaurador.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. És molt coneguda la Fira de Sant Isidre a Madrid. Al nostre poble, el veïnat del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Ara també està encesa tots els dies el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

FONT: Foto i dades, Arxiu Cronista de Gata.

Hui dia 13 de juny, el santoral ens diu que és la commemoració de SANT ANTONI DE PÀDUA. El carrer Sol de Gata li té una dedicació especial, no sols al plafó ceràmic devocional que hi ha, sinó amb el record de la novena que primer va ser a la casa de la recordada Tereseta "el quartet" i després enfront.

Per conéixer la biografia del sant portugués, dir que  naixqué en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Com he dit, els veïns dels voltants del carrer Sol vivien amb molta simpatia i ara amb record la novena al sant del quadre de Ca Tereseta "el Quartet", un quadre rodejat de floretes, com les que tenia tot l’altaret. Les xiquetes i els xiquetes, entre els quals em trobava, passejavem pels carrers anunciant la novena i recorde aquella cançoneta de cada tardet: "El primer/segon/tercer toc de la novena de Sant Antoni". Aquelles tradicions que ja mai tornaran.

Encara, per si voleu conéixer la novena, es pot trobar a la Xarxa de les Xarxes (Internet) la novena al sant. 

Hui, dia 15 de maig, és la festa de SANT ISIDRE llaurador. A Gata tenim un plafó ceràmic declarat Bé de Rellevància Local al carrer Teuylada. La imatge amb rajoletes al començament del carrer és molt conegut, per la Fira de Sant Isidre a Madrid. Pel que fa a Gata, les veïnes del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta. Encara hui, els propietaris de la casa i algunes veïnes del voltant, li encenen el llum.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

Finalment, cal dir que el costum agrícola diu que hui és el dia apropiat per sembrar les bajoques llargues, les que es gasten pel putxero i pel bullit.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis del sòl i no del dibuix del sant i el paisatge.

Els pares de la Verge María, SANTA ANNA I SANT JOAQUIM són celebrats hui 26 de juliol. Aprofite per felicitar a totes les "Annes" del poble, que a Gata en són moltes, i "Joaquims", que en són menys. Un record especial per a mare, a la que no oblidem mai, per haver-nos donat la vida i haver-nos criat i orientat en la saviesa de la vida. Ara ja té continuació del seu nom amb la seua néta, de la qual cosa n’estaria molt contenta. 

Tornant als sants del dia, dir que són els patrons dels uelos/ueles o avis/àvies. A totes/tots els que ho sou també felicitar-vos per la vostra tasca familiar.

Tornant als sants de la onomàstica de hui, la festa dels pares exemplars de la Mare de Déu es celebra en molts llocs. Santa Anna és festa a l’antiga ermita de Benissa a la partida del mateix nom. És la patrona de Fleix a la Vall de Laguar. 

Pel que fa al refranyer, també la santa més popular dels dos, Santa Anna, té els seus. Us en pose dos que també fan referència a l’avellana:

SI PLOU PER SANTA ANNA, PLOU UN MES I UNA SETMANA I OMPLI L’AVELLANA.
PER SANTA ANNA PINTEN LES AVELLANES, I PER LA VERGE D’AGOST JA ESTAN MADURES.

Si voleu llegir curiositats sobre els dos sants del dia, al santoral de LEVANTE-EMV en teniu. PUNXEU ACÍ.

A la imatge, una plafó ceràmic dels pares de la Mare de Déu. FONT: Levante-EMV.

Hui és Sant Jaume, Sant Yago apòstol. Molts Jaumes al poble de Gata. Aprofite per a felicitar des del blog als Jaume, Santiago i compostos. Un nom que sempre ha estat present a la meua família des de generacions anteriors com en moltes famílies del poble i com diu la cançó popular: "El dia de Sant Jaume és un dia senyalat...".

I si mirem el refranyer molts fan al·lusió al sant i a la fruita d’ara les figues o el raïm.

Festes a pobles veïns, com a Ondara les festes populars o a la partida de Benimarco, que compartixen Teulada i Benissa. A Gata, quan el dia de hui era festa nacional hi havia el costum de fer l’avanç de les festes, amb el festival de presentació de festeres i, moltes vegades, també d’elecció de regina, dames i coert d’honor. Però, això era els anys 70 del segle XX. Ara sempre, entre el 26 i 28 de juliol cau, com enguany el 27, el començament de festes.

Celebració hui de SANTA ANNA i SANT JOAQUIM, pares de la Verge i, en conseqüència, uelos de Jesús. Felicite des del blog a totes les Annes, menudes i grans, i tots els seus compostos i tots els Ximo’s, Joaquim’s i compostos. Record especial per a ma mare Anna.

A Ondara és el cap d'altar. A Benissa té una partida i una ermita que li fan festa hui. A Altea va estar el Grup de Danses "La Llata" ballant davant l'ermita de Santa Anna.

Sor Virtudes, del Carmelo d’Altea va parlar d’ella el passat 7 d’octubre

Està celebrant-se el cinqué centenari del naixement de SANTA TERESA DE JESÚS enguany. Hui se celebra la seua onomàstica. Felicitar des del blog a totes les que s’anomenen TERESA o els seus compostos, que a Gata n’hi ha moltes que porten el nom de la santa abulense.

Precisament, la parròquia va comptar amb la presència el passat dia 7, amb Sor Virtudes, de la congregació del Carmelo, que té convent a Altea. La xerrada feta a l’església amb diapositives va ser sobre Santa Teresa de Ávila. Junt a la ponent i altra religiosa, va estar la germana Rosita, filla del poble de Gata.

Cal recordar que la santa castellana TERESA DE JESÚS naixqué a Ávila en 1515 i va morir a Alba de Tormes en 1582. Fou canonitzada l´any 1622). Fou Doctora de l´Església, Religiosa de l´Orde del Carmelo (Carmelites). Li diuen Santa Teresa de Jesús. Reformadora del Carmelo, Mare de les Carmelites Descalces i dels Carmelites Descalços. Patrona dels escriptors catòlics i Doctora de l´Església des de 1970. És la primera dona, que junt a Santa Caterina de Siena rep aquest títol.

Inclús he trobat un refrany del dia, encara que cal esperar-se un poc perquè de l’aigua caiguda estos dies està moll: PER SANTA TERESA, SEMBRA DEPRESSA.

FONTS: www.santopedia.com i www.elrefranyer.com. / Informació i foto: Parròquia de Gata.

Eixe és un dels refranys del camperol d’abans. Hui se celebra la festivitat de Sant Mateu, aquell recaptador publicà que va trobar Jesús. També patró de La Xara. Fent recordatori de la verema, de xafar el vi, ve aquell refrany: "Per Sant Mateu, si no heu veremat, veremeu". Precisament la seua història és la que va ser cantar per les xiquetes i xiquets del Cor Infantil de la Parròquia de sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos al festival Vocacional de la cançó de Montcada, e passat dia 19 d’abril de 2015. Si voleu recordar aquella actuació, que va estar molt bé, podeu veure el vídeo a aquest enllaç: https://www.facebook.com/parroquiagata.gorgos/videos/446435278893943/?pnref=story.

Pel que fa a la verema, de la qual parla el refranyer i Sant Mateu, cal recordar que molts veïns de Gata fan o han fet la verema, han collit el raïm i han xafat. Ara espera el vi al cup, per a posar-lo al tonell, és la manera tradicional de fer la verema.

FONT: Parròquia Gata de Gorgos. Captura del vídeo.

Des del blog del CRONISTA DE GATA, moltes felicitacions i a una muntonada de gent. A totes les que es digueu Anna, Ana i els seus compostos. Jo recorde una molt especial, ma mare, que ens protegueix des de dalt. I amb les Anes els Ximos, a tots els que es digueu Joaquim i Ximo i els seus compostos. També, per ser Sant Joaquim i Santa Anna els pares de la Verge i uelos (avis o iaios, com vullgau dir-li) de Jesús, hui és el dia dels uelos...també per tots ells un gran record.

FONT: Foto de Sant Joaquim, Santa Anna i la Verge (Internet, www.ondapasion.com).

Hui és la festa de la Mare de Déu del Carme, festa gran dels mariners. Als pobles del voltant mariners o no que estan de festa per l’advocació mariana, felicitar-los. Així Pedreguer que fa festa a l’asil. Els pobles mariners i amb port que tenim ben a prop: Dénia, Xàbia, Teulada-Moraira, Calp. Aprofite per felicitar, també, a totes les que hui celebreu la vostra onomàstica, Carmens i compostos.

La història parroquial també té alguna cosa a dir, al respecte de la festa. En la nostra parròquia, la bendició dels escapularis de la Verge del Carme, sempre ha sigut una constant al llarg dels anys. Però, que diu la història?. El 2 de juliol de 1926 es va erigir e institucionalitzar la Confraria de la Santíssima Verge del Carme a Gata de Gorgos i una altra data, el 22 de febrer de 1932 es va fer l'erecció canònica de la Venerable Orde Tercera de la Verge del Carme.

FONT: dades Arxiu Parroquial, Gata.

Nom popular i que n’hi ha moltes dones que el porten. Des del blog done les felicitacions a les que es digueu TERESA, TERE, MARÍA TERESA i altres compostos. Feliç onomàstica.

La santa castellana TERESA DE JESÚS naixqué a Ávila en 1515 i va morir a Alba de Tormes en 1582. Fou canonitzada l´any 1622). Fou Doctora de l´Església, Religiosa de l´Orde del Carmelo (Carmelites). Li diuen Santa Teresa de Jesús. Reformadora del Carmelo, Mare de les Carmelites Descalces i dels Carmelites Descalços. Patrona dels escriptors catòlics i Doctora de l´Església des de 1970. És la primera dona, que junt a Santa Caterina de Siena rep aquest títol.

Recordem un refrany del dia: PER SANTA TERESA SEMBRA DE PRESSA.

Per a totes aquelles que porten el nom de l'advocació mariana de la Verge del Rosario, feliç onomàstica. La Verge del Rosari es venerava molt a Gata. Abans de la guerra civil, la capella de la Comunió tenia una imatge, junt amb un Jesús de Natzaré i un Sant Lluís Gonzaga. A més, hi havia una confraria de la Verge del Rosari.

No és Gata poble mariner, però si hi ha molta gent aficionada a la peixca, a la mar. Hui és la patrona dels mariners. Festes patronals a tots els ports de mar de la comarca: Dénia, Xàbia, Moraira i Calp. A més, festa també a Pedreguer. Aprofite per a felicitar a totes les que hui celebreu la vostra onomàstica: Carmen, Mari Carmen, Maica i demés compostos. Moltes felicitats des del blog. A tots els que compliu anys i que vau nèixer en data tan assenyalada.

No deixem passar els refranys populasrs del dia: 

PEL JUNY FRESCA, PER LA MARE DE DÉU DEL CARME SERÈ, I PER SANT JAUME CALOR.

PER LA MARE DE DÉU CARMETA, A SEMBRAR LA MONGETA.

La història local i la Verge del Carme

Gata tenia una confraria antiga de la Verge del Carme. Si mirem la història religiosa de la parròquia, trobarem l´erecció i institucionalització de la Confraria de la Santíssima Verge del Carme el 2 de juliol de 1926. Un document del Prepòsit General de les Germanes Descalses de l´Ordre de la Santíssima Verge Maria del Carme i Prior del Mont de la mateixa, deia: "erigimos e instituimos la Cofradía de la Sma. Virgen del Carmen en la Iglesia Parroquial de S. Miguel Arcángel de Gata de Gorgos, diócesis de Valencia en España...Así mismo concedemos al Párroco de la misma Iglesia y en defecto de el a otro sacerdote...la facultad de bendecir e imponer pequeños escapularios juntamente con la potestad de dar la absolución general y conceder indulgencia plenaria a los cofrades moribundos.Dada en Roma en nuestra casa generalicia en el día 26 de Septiembre de 1926.Fr. Guillermo de S. Alberto, Prepósito General Fr. Federico del Smo. Sacramento, Secretario".

A Gata, n'hi ha moltes. Hui celebren la seua onomàstica les que es diuen ISABEL. Des del blog felicitats a totes elles. És la santa noble de Portugal. La d'Hongria es celebra el 5 de novembre.

Coneguem un poc més a la santa de hui:

Santa Isabel de Portugal (1271- 1336). Fou filla del rei Pere III d'Aragó. Naixqué l'any 1271. Casà amb el rei de Portugal i tingué dos fills. De l'oració obtongué forces per a suportar grans dificultats i tribulacions, causades en gran part pel seu marit i fills. Mort el seu espós, vixqué com a terciària franciscana i distribuí els seus béns entre els pobres. Muigué en el 1336 quan intentava restablir la pau entre el seu fill i el seu gendre.

FONT: www.monover.com.

Després d’un any, la serie de "Sants i refranys..." toca a la fi. I ho fa amb el record de l’onomàstica de hui. També una santa coneguda pel nom, SANTA MÓNICA.

Nascuda a Argèlia l’any 331 i mort a Itàlia el 387. Molt jove encara, fou donada en matrimoni a Patricio, del que tingué fill, entre els quals es compta a Agustí. Per la seua conversió derramà abundants llàgrimes i resà molt a Déu. Al temps de partir per a Àfrica, amb gran desig de la vida celestial, va morir a la ciutat d’Ostia del Tíber.

Pel que fa al refranyer, us deixe els dos últims i com ja estem prop de setembre, a quatre dies, són del més que trenca l’estiu cap a la tardor:

AL SETEMBRE, EL QUI TINGA BLAT QUE SEMBRE.

BON TEMPS PEL SETEMBRE, MILLOR PEL DESEMBRE.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Sols hui i demà per a tancar la sèrie de "Sant i refranys...".Hui és la festa de la patrona de l’ancianitat. A Llíria la celebraran. SANTA TERESA DE JESÚS JORNET IBARS va nèixer a Ayotona (Lleida) en 1843 i va morir a Llíria en 1897. Va ser canonitzada en 1974. Fundadora de l’Institut de les Germanetes dels Ancians Desemparats.

Us pose dos refranys més d’agost, un en valencià i altre en castellà:

AGOST I SETEMBRE, NO DUREN SEMPRE.

EL CAN EN AGOSTO, A SU AMO, VUELVE EL ROSTRO.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Dos sants importants els que es celebren hui, quan restes sols dos dies per acabar la sèrie.

SANT JOSEP DE CALASANZ naixqué a un poble de Osca (Aragó) en 1557 i va morir a Roma l’any 1648. Sigué canonitzat el 1767. Fundador de l’Orde de les Escoles Pies, va ser ordenat sacerdot. Va ser el primer en evangelitzar en “la Piedad y Las Letras” a tots els xiquets pobres i rics. També va ser el primer home en crear un sistema educatiu gratuït del món a qualsevol xiquet de qualsevol classe social i de qualsevol cult religiós, seguin la veu del Senyor, que li digué: "José, entrégate a los pobres. Enseña a estos niños y cuida de ellos". Va morir als 91 anys d’edat. El Papa Pius XII el declarà en 1948 "celestial patró de totes les escoles populars cristianes". Els mestres, quan nosaltres eren menuts i joves, feien festa amb aquest motiu. Era el Dia del Mestre, però dins del calendari escolar d’hivern.

També és hui SANT LLUÍS IX de França (1214-1270). Va ser canonitzat en 1297. Sant que tant en temps de pau com durant la guerra defensà als cristians, destacà per la seua fe activa, la seua justícia en el govern, l’amor als pobres i la paciència en les situacions adverses. Tingué onze fills en el seu matrimoni, als que educà d’una manera immillorable i piadosa, i gastà els seus béns, forces i al seu vida en l’adoració de la Creu, la Corona i el sepulcre del Senyor. Va morir contagiat de pesta al campament de Túnez, a la costa d’Àfrica del Nord.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos en castellà d’agost:

AGOSTO TIENE LA CULPA, SEPTIEMBRE TIENE LA PULPA.

POR AGOSTO CON LAS AGUAS PRIMERAS ENTRA EL OTOÑO. Però si no s’espavila el temps i donada aquesta sequera que patim ja, no s’acomplirà el refrany.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Abans d’enllestir el sant del dia, dir-vos que ja vaig perfilant millor la sèrie diària que substituirà a aquesta, a la que li resten sols tres dies, fins divendres inclós. Recordaré l’actualitat diària de Gata de fa 24, 20, 15, 10 i 5 anys, ja que rebuscaré a l’hemeroteca particular de les publicacions meues a Información, Canfali i Las Provincias. Està per decidir el títol de la sèrie. És com una continuació de la sèrie que ja està encetada al blog i que es deia: "Com era Gata fa...". El dia que no tinga informació local que recordar-vos, passaré a rebuscar el que passava a Espanya i al món eixe dia. Tot això serà a partir de dissabte 29 d’agost.

fet el preàmbul, anem al santoral del dia. Hui és SANT BERTOMEU. A Xàbia és un sant molt conegut. L’església té el seu patronatge.

SANT BERTOMEU va ser apòstol de Jesús. Generalment s’identifica amb Natanael. Nascut a Canà de Galilea, fou presentat per Felip a Jesús a les rodalies del Jordà, on el Senyor el convidà a seguir-lo i l’agregà als Dotze. Després de l’Ascensió del Senyor, és una tradició i es diu que predicà l’Evangeli a l’Índia i que allí va ser martiritzat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos d’agost:

NI A L’AGOST CAMINAR, NI AL DESEMBRE NAVEGAR.
TEMPESTA A L’AGOST, BONS RAÏMS I MILLOR MOST.

FONTS: www.santopedia.com i www.sortirambnens.com.

Estem tan sols a quatre dies d’acabar la sèrie de "Sants i refranys" al blog. Ja comence a pensar quin serà el pròxim projecte diari.

Encara tenim algun sant molt important per davant, com el de hui dia 23. És l’onomástica de totes les Roses, que n’hi ha moltes a Gata. Des del blog del Cronista felicitacions.

SANTA ROSA DE LIMA naixqué en 1586 a la capital i va morir també allí en 1617. Fou canonitzada en 1671. És la patrona de Perú, Amèrica i les Filipines. També és la primera dona declarada santa de tot el continent americà. En alguns llocs encara es celebra el 30 d’agost, però la reforma del calendari de després del Concili la passà al 23.

Pel que fa al refranyer, us en pose un referit a la santa de hui:

DE SANT LLORENÇ A SANTA ROSA, DESEMPOLSA LA FILOSA. (Sant Llorenç és el 10 d’agost. La filosa és una roba amb fil).

FONTS: www.santopedia.com i http://tinoia1.pangea.org.

Les felicitacions més efusives per mig del blog a totes les Maries de Gata que en són moltíssimes. Hui és l’advocació de SANTA MARÍA REINA. La realesa de Maria està íntimament lligada a la seua Assumpció al Cel, festa que es celebrava fa tan sols una setmana. La Verge Santíssima és Reina, sobre tot, per ser la Mare de Jesucrist, Rei i Senyor de l’Univers. Des de la seua plena i definitiva glorificació exerceix, junt al seu Fill, el cuidado amorós sobre tot allò que està creat.

Pel que fa al refranyer us en pose dos del mes d’agost:

A L’AGOST, LA FALÇ I LA DALLA NO TENEN REPÒS.
A FINALS D’AGOST, JA ESTÀ PROP EL MOST.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

El compte enrerre d’aquesta sèrie toca a la seua fi. Dissabte 28 iniciaré una altra sèrie, donat que el primer article del santoral i refranyer el vaig fer el passat 28 d’agost de 2010, dia de Sant Agustí.

Coincidint amb que el Papa és notícia per estar hui per últim dia a Madrid, a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), és l’onomàstica d’un altre papa que vixqué entre els segless XIX i XX.

SANT PIUS X va morir a Roma en 1914. De rector amb càrrec parroquial va passar a ser bisbe de Mantua i després patriarca de Venècia. Finalment, elegit Sumus Pontífex, adoptà una forma de govern dirigida a instaurar totes les coses en Crist, que portà a terme amb senzillesa d’ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana per la participació en l’Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina.

Com ahir va ser Sant Bernat i el sant té vuitena...ara seguisc posant-vos dos refranys relacionats amb aquest santoral:

PER SANT BERNAT, EL SOL JA ENTRA PEL FORAT.

SANT BERNAT CURA LA FEBRA I EL MAL DE CAP.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Hui és SANT BERNAT. A tots els Bernats del poble, que n’hi ha prou, que passeu un bon dia d’onomàstica.

Sant Bernat de Claraval naixqué l’any 1090 i va morir l’any 1153. Sant francés que va ser canonitzat l’any 1173. A la comarca, el poblet de Forna li fa festes.

El sant va ser abat i doctor de l’Església. Sigué fundador i primer abat del monestir de Clairvaux (Claraval), dirigint saviesament els monjos pel camí dels manaments del Senyor, amb la seua vida, la seua doctrina i el seu exemple. Recorregué una i altra vegada Europa per a restablir la pau i la unitat i iluminà a l’Església amb els seus escrits i savis consells, fins que descansà en la pau del Senyor prop de Langres, a França.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos del sant del dia:

PER SANT BERNAT, EL JEC CORDAT. Això seria abans, perquè amb la calitja que fa hui.

PLUJA PER SANT BERNAT, EL BLAT CORCAT.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT LLUÍS de Brignoles va ser un bisbe sant francés que vixqué al segle XIII. Nebot del rei sant Lluís va preferir més la pobresa evangèlica a les lloances i honors del món. Jove en anys, però madur en virtud, fou elevat a la seu de Tolosa com a bisbe.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de la calor i agost, perquè està fent-ne i moltíssima ara.

A L’AGOST, VESPRADES DE GOS

AI L’AGOST QUIN MÉS TAN CALORÓS! (més bé resulta una expresió).

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Hui, com tots saben pels mitjans de comunicació, ha arribat el Papa Benedicte XVI a Madrid, per presidir la JMJ (Jornada Mundial de la Joventut). També hi ha gaters a aquest event catòlic mundial.

Pel que fa al santoral, dir-vos que resten sols nou dies de la sèrie ja que el 27 acabaré per a donar pas a l’altra sèrie que encara no té títol.

Hui dia 18 d’agost és SANTA ELENA de Roma. A totes les Elenes del poble, que passen un bon dia.

Santa Elena fou la mare de l’emperador Constantí que tingué un interés singular en ajudar als pobres i anava a l’església piadosament confosa entre els fidels. Vixqué entre els segles III i IV. Havent peregrinat a Jerusalem per a descobrir els llocs del Naixement de Crist, de la seua Passió i Resurrecció, honrà el pesebre i la creu del Senyor amb basíliques dignes de veneració.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més d’agost, però aquesta vegada en castellà:

EN LAS MADRUGADAS DE AGOSTO, PASAN FRÍO EL VIEJO Y EL MOZO.

A LAS SIETE EN AGOSTO, SOMBRA EN EL ROSTRO.

FONTS: www.santopedia.com i altres. 

(Resten tan sols deu dies per a que acabe la sèrie de "Sants...". Ja prepare la següent que serà sobre el més destacat ocorregut a Espanya i el món eixe dia, en diferents anys i segles).

SANTA CLARA de la Creu era abadessa, verge. Vixqué entre els segles XIII i XIV. Va morir a Montefalcone (Itàlia) l’any 1308. Religiosa de l’Orde Agustina. Estigué al front del monestir de la Santa Creu amb molt d’amor a la passió de Crist.

Pel que fa al refranyer i com ahir era Sant Roc em trobem dos més relacionats amb aquest sant tan popular:

EN AGOST, DESPRÉS DE SANT ROC, EL GOS.

PER SANT ROC, L’AVELLANA CAU DEL FLOC.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Un dels patrons de Dénia. A la capital comarcal hui és festa. L’advocació la celebren els Moros i Cristians. SANT ROC era francés. Va morir a la Lombardia italiana en 1739. Va fer fama de santitat peregrinant piadosament i curant per tota Itàlia als afectats de pesta. Per això se li representa amb una llaga en el genoll i llepant-la un gosset.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de l’onomàtica de hui:

SANT ROC I EL GOS CACEN PER DOS.

SANT ROC PASSAT, TEMPS CANVIAT.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

(A la fotografia de fa uns minuts, un detall de l’altar major amb la Verge i les alfàbegues)

A Gata se li coneix com la Mare de Déu de les Alfàbegues, igual que al poble valencià de Bétera. També se li diu la Mare de Déu d’Agost o Mare de Déu Gitada.

Aquesta solemnitat de l’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE recorda que, acabada la seua vida en la terra, fou elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l’Església, foue definida solemnement pel papa Pius XII en 1950.

Una felicitació a les Assumpcions, Palomes i altres noms de Maries.

Cal recordar que l’església parroquial de Gata té la imatge de la Verge dormida baix de la de la Immaculada Concepció i que hui presideix l’altar major rodejada d’alfàbegues, com és costum any rerre any.

Pel que fa als refranys, acabe els de la Mare de Déu d’Agost amb un refrany i una expresió:

LA CALOR GREU DE MARE DE DÉU A MARE DE DÉU. Es refereix des de la Mare de Déu del carme fins a la de hui.

ANAR ENFLOCAT COM EL LLIT DE LA MARE DE DÉU, una expresió catalana.

FONTS: www.santopedia.com i http://blogs.ccrtvi.com.

Molts homes i xics de Gata han sigut escolanets, jo mateix. Hui és el dia del Patró dels Servidors de l’Altar, és a dir els escolanets o "monaguillos".

SANT TARCISIO era romà. Abans hi havia un moviments de tarsicios dins l’església. Es commemora al sant màrtir que per defendre la santíssima Eucaristia de Crist, que una furiosa torba de gentils intentava profanar, va preferir ser immolat, morint apedrejat abans que donar les coses santes. Era el segle III després de Crist.

Pel que fa al refranyer continue amb els de la Mare de Déu que es celebra demà dilluns i us en pose dos més:

PER LA MARE DE DÉU DEL LLIT, TAN LLARG ÉS EL DIA COM LA NIT.

SI PLOU PASSADA LA MARE DE DÉU DEL LLIT, EL RAMADER ES FA RIC.

FONTS: www.santopedia.com i http://catalunyareligio.cat.

Estem a quinze dies d'acabar la sèrie. Hui recorde a santes no molt conegudes. Es celebra la festa de SANTA HILÀRIA i de SANTA DIGNA, a més de Santa Euprepia i Eunòmia.

SANTA HILÀRIA era alemanya. Va morir màrtir l'any 304. Junt a les seues criades Digna, Euprepia i Eunomia, van morir totes màrtirs. Ella fou mare de la màrtir Santa Afra. Resava cert dia junt al sepulcre de la seua filla i allí la van cremar els perseguidors; les dos criades seues van ser decapitades.

Pel que fa al refranyer en comencem hui sobre la Mare de Déu d'Agost que serà dilluns pròxim, dia 15:

LA MARE DE DÉU D'AGOST, DIADA MOLT ASSENYALADA.

PLUJA PER LA MARE DE DÉU D'AGOST, ANY DE MOST.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Estem a 16 dies d’acabar la sèrie de "Sants i refranys...". Hui dijous 11 d’agost és SANTA CLARA d’Asís. Naixqué i va morir a aquest poble franciscà (1194-1253), sent canonitzada en 1255. Fundadora de la Segona Orde de Sant Francesc, les Clarisses. Va serguir a Sant Francesc portant una aspra vida a Asís (la Umbria). En canvi portà una vida rica en obres de caritat i de pietat. Enamorada de veritat de la pobresa, no va consentir ser apartada de la mateixa ni tan sols a l’extrema indigència i enfermetat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més d’agost en castellà que de quan en quan també van bé:

- EN AGOSTO PREPARA LA TINAJA PARA EL MOSTO.

- AGOSTO, FRÍO EN EL ROSTRO.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Hui és Sant Llorenç. Cal recordar que a la província de Madrid està el poble i monument de San Lorenzo del Escorial. Cal també mirar al cel des d’aquesta nit per allò de les Llàgrimes de Sant Llorenç, referint-se als astres i al cel.

SANT LLORENÇ naixqué a Osca (225) i va morir màrtir a Roma (258). Va ser diàcon, que va voler acompanyar al papa Sixto II en el seu martiri. Segons conta sant León Magno, rebé del tirà l’orde de lliurar els tresors de l’Església i ell, burlant-se, li presentà als pobres, amb els qual havia gastat abundants riqueses. Per la fe de Crist, tres dies més tard superà el turment del foc, i l’instrument de la seua tortura (una graella) es va convertir en distintiu del seu triomf.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos del sant del dia:

GELADES PER SANT ANTONI, RUIXADES PER SANT LLORENÇ. Pareix que hui no s’acomplix aquest refrany.

QUAN SANT LLORENÇ PORTA CAPA, LA PLUJA NO S’ESCAPA. De moment, hui està bastant clar.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

(Després dels problemes tècnics de blogia aliens a aquest blog, retorna el blog amb força).

SANT OSVALDO de Maserfield va morir màrtir a Anglaterra l’any 642. Sent rei de Northumbria es va fer famós per les armes, però, mes inclinat cap a la pau, propagà amb decisió la fe cristiana a la regió i, en un combat contra els pagans, fou mort per l’odi d’aquestos contra Crist.

Pel que fa al refranyer, en pose dos d’agost:

A L’AGOST, LA PALLA AL PALLER I LA DONA AL LLUMENER.

DE MAIG A L’AGOST, NI CARGOLS NI MOST.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Ja va esgotant-se poc a poc el santoral. La sèrie acabarà el dia 27, ja que el 28 d’agost de 2010 v acomençar. Els dos sants que es celebren hui SANT DOMÉNEC de Guzmán i SANT EUSEBI tenen onomástiques a Gata.

SANT DOMÉNEC de Guzmán naixqué a Burgos (1170) i va morir a Itàlia (1221). Va ser canonitzat el 1234. Fundà l’Orde de Predicadors Dominics. Era prevere. Sent canònig d’Osma es va fer pobre, parlant sempre amb Déu o estant prop de Déu. Fundà l’Orde per a renovar a l’Església la manera apostòlica de vida. Els manà als seus germans que serviren amb l’oració, estudi i ministeri de la Paraula.

A Xaló el celebren el 4 d’agost. Ell va morir el 6 i la festa és el 8.

També es celebra a SANT EUSEBI de Milà. Va morir a Milà el 462. Bisbe que treballà intensament per la fe vertadera i reconstruí l’església catedral destruïda pels huns.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més d’agost:

QUI PODA EN MAIG I ALÇA EN AGOST, NO FA PA NI MOST.

PLUJA D’AGOST, MÉS MEL I MÉS MOST.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

SANT CAIETÀ (Cayetano) es celebra hui, dia de la Festa dels Fadrins a Gata i últim dia de festes programades del 2011. Fou aquest un sant italià (1480-1547) canonitzat en 1671. Prevere fundador dels Clergues Regulars (Teatins). A Nàpols, regió de la Campania, es lliurà piadosament a obres de caritat, especialment a favor dels aqueixats d’enfermetats incurables. Promogué confraries per a formar religiosament als laics i instituí l’orde Teatina, per a la reforma de l’Església, ensenyant als seus deixebles a seguir la primitiva manera de vida apostòlica.

Pel que fa al refranyer, seguim en els d’agost i us en pose dos:

MIGDIA D’AGOST EMBORRATXA MÉS QUE EL MOST.

A L’AGOST PLOU QUAN ÉS FOSC.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Festa a Calp, és la patrona. Hui es celebra la MARE DE DÉU DE LES NEUS. El Papa Sixto III va dedicar la basílica de Santa María entre els 432-440.

També és l’advocació d’una altra Verge, NOSTRA SENYORA D’ÀFRICA.

Pel que fa al refranyer, dos més d’agost:

AGOST I VEREMA N’HI CADA ANY, UNS AMB GUANYS I D’ALTRES AMB DANYS.

LES NITS D’AGOST, LES MÉS CLARES DE L’ANY.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Resten tan sols 24 dies per concloure la sèrie de "Sants i refranys". Cal preparar la següent diària.

Hui es commemora un sant conegut per tindre a Gata persones que s’anomenen així.

SANT NOFRE ou un eremita italià que vixqué al segle X. Era famós pels seus dijunis i per l’austeritat de la seua vida.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més del mes que comencem ara:

AMB BONA CASA I BON FOC, TOT L’ANY AGOST.
EL SOL D’AGOST FA OLI I FA MOST.

FONTS: www.santopedia.com i www.angeldaban.com.

Es commemora hui la festa de SANT MARTÍ de Másico, perquè va morir a eixa muntanya de ka Campania italiana l’any 580. Portava una vida solitària i va permanèixer molts anys tancat en una estreta cova.

També es recorda hui, i el pose per la proximitat a Gata, al Beato Salvador Ferrandis Seguí (L’Orxa-1880; El Verger-1936). Màrtir a la carretera del Verger a la contienda civil. Va ser rector de Pedreguer.

Pel que fa al refranyer, us en deixe dos d’agost:

CADA COSA AL SEU TEMPS, COM LES FIGUES A L’AGOST.

NI A L’AGOST CAMINAR, NI AL DESEMBRE NAVEGAR.

FONTS: www.santoral.com i www.masrabassa.com.

A vint-i-sis dies per a la fi de la sèrie, explique hui el santoral. Hui és l’onomàstica de totes les Àngels. A Gata n’hi ha alguna que altra. L’advocació de la Verge de NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS la tenim molt a prop a la Plana de Xàbia.

Els frares geronims fan fundar un monestir i la van fer patrona. Allí es fa festa hui, malgrat de que hui és també un dia trist a Xàbia, a la comunitat parroquial xabiera. Ha mort el rector de l'església del Port -Duanes de la Mar- Joaquín Sendra, nadiu de Pego, als 69 anys d'edat, segons ha informat l'Arquebisbat.

Ara us pose dos refranys del mes que acabem de començar, l’agost, i de la climatologia:

A L’AGOST PLOU QUAN ÉS FOSC.

AIGUA D’AGOST, MEL I MOST.

FONT: www.angeldaban.com.

L’últim dia del mes de juliol es commemora a SANT NASIO DE LOIOLA, fundador dels jesuïtes. Per això, dins la Marina Alta, és festa al sanatori de Fontilles, per estar regida espiritualment per la Companyia de Jesús.

A Gata n’hi ha algun Nasio i de la mateixa família.

 Aquest sant naixqué a Azpeitia en 1491 i va morir a Roma en 1556, sent canonitzat el 1622. Va ser rector i també militar. Un baluard de veritat i orde davant el protestantisme.

Pel que fa al refranyer, us pose dos que tanquen el mes de juliol:

AL JULIOL, NI DONA NI COL.

DEL JULIOL CAP AL DARRER, EL TEU BLAT DINS DEL GRANER.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Els sants protectors de les pedregades SANT ABDÓ i SANT SENENT es celebren hui. I això que hui, segon dia de festes patronals a Gata, ha pogut. Ja ho va fer ahir a l’hora del Festival...però parlarem del temps més tard.

El sants llauradors Abdó i Senent es festeja el barri del Raval de Teulada i fan festes i bous. Els dos van ser màrtirs romans del segle III.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos referents al temps i l’aigua -com la que ha caigut hui- de finals de juliol:

AIGUA DE JULIOL ENCÉN EL SOL

AIGUA DE JULIOL, CAP PAGÈS LA VOL

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

Hui dia 29, primer dia de les festes patronals de Gata 2011, és Santa Marta.

SANTA MARTA era de Betània, una aldea d’Israel, coneguda perquè Marta rebé a sa casa, prop de Jerusalem, a Jesús. Era germana de Llàser i quan va morir digué: "Tú eres el Crist, el Fill de Déu viu, que has vingut al món".

Pel que fa al refranyer, en pose dos que nomenen juliol i agost, perquè resten sols dos dies per acabar juliol:

EL JULIOL NO SE’N VA SENSE VEROL, I L’AGOST, SENSE MOST.

AIGUA PEL JULIOL, OMPLI EL COSSIOL.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Estem just a un mes d’acomiadar aquesta secció, ja que la vaig començar el 28 d’agost de 2010. Des del 29 d’agost farem una altra sèrie, possiblement com deia un usuari recordant que va passar al món tal dia.

Hui celebrem a SANT VÍCTOR i a SANT SANSÓN, entre altres sants.

SANT VÍCTOR I fou papa. Era africà de naixement. Va posar a totes les Esglésies la festa de Pasqua al diumenge següent immediat a la Pasqua jueva. Era cap a l’any 200 d.C.

SANT SANSÓN de Dol va morir a Dol (França) l’any 565. Fou abad i bisbe. Propagà per Domnonia l’Evangeli i la disciplina monàstica, que havia aprés a Gales de l’abad Sant Iltudo.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de juliol:

SI NO REGUES PEL JULIOL, TOT L’ANY EL CAMP SE’N DOL.

DÉU ENS GUARDE DE MAIG POLSÓS, I DE JULIOL I AGOST PLUJÓS.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT CELESTINO va ser papa. Conegut com Celestino I va morir a Roma l’any 432. Es preocupà de que l’Església es mantinguera en la verdadera fe iampliara els seus límits, instituí l’episcopat a Gran Bretanya i Irlanda y va promoure la celebració del Concili d’Éfeso, en el qual es condenà a Nestorio i es saludà a Maria com a Mare de Déu.

SANT SIMEÓN Estilita. va morir a Antioquía -Siria- l’any 459. Era monjo. Durant molts anys vixqué sobre una columna, per aixó rebé el sobrenom d’Estilita. La seua vida i tracte amb tots van ser admirables.

Pel que fa al refranyer us en pose dos relacionats amb juliol:
PEL NOVEMBRE ES CULL EL NAP QUE PEL JULIOL S’HA SEMBRAT.
ON TOQUEN AL FEBRER CALAMARSADES, AL JULIOL PEDREGADES.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Els pares de la Verge María, SANT JOAQUIM i SANTA ANNA. Aprofite per felicitar a tots els "Joaquins" i "Anes" del poble, que en són molts i moltes. Un record especial per a mare, a la que no oblidem mai, per haver-nos donat la vida i haver-nos criat i orientat en la saviesa de la
vida. Ara ja té continuació del seu nom amb la seua néta, de la qual cosa n’estaria molt contenta.

Tornant als sants de la onomàstica de hui, la festa dels pares exemplars de la Mare de Déu es celebra en molts llocs. Santa Anna és festa a l’antiga ermita de Benissa a la partida del mateix nom. És la patrona de Fleix a la Vall de Laguar. Els dos noms, Joaquim i Anna, es van conservar gràcies als primers cristians.

Pel que fa al refranyer, també la santa més popular dels dos, Santa Anna, té els seus. Us en pose dos que també fan referència a l’avellana:
SI PLOU PER SANTA ANNA, PLOU UN MES I UNA SETMANA I OMPLI L’AVELLANA.
PER SANTA ANNA PINTEN LES AVELLANES, I PER LA VERGE D’AGOST JA ESTAN MADURES.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Felicitacions des del blog a tots els Jaumes, que a Gata n’hi ha un muntó, i als Santiagos, que també n’hi ha. Abans era festa per ser el patró d’Espanya. Ara a la Comunitat Valenciana no ho és. Abans cómençaven este dia les festes del Crist, ara no. I a més...recordant al "showman"
valencià Monleón podem dir allò de "El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat...".

Pel que fa al sant, SANTIAGO EL MAJOR era apòstol de Jesús. Naixqué a Betsaida una aldea d’Israel i va morir l’any 44 a Jerusalem màrtir. La solemnitat de l’apòstol Santiago, fill del Zebedeo i germà de Sant Joan Evangelista, ens recorda que ell amb Pere i Joan van ser testimonis de la transfiguració i de la agonia de Jesús. Decapitat poc abans de la festa de
Pasqua per Herodes Agripa, fou el primer dels apòstols que rebé el martiri.

Hi ha algun refrany del dia de Sant Jaume. Us en pose dos:
SI PLOU PER SANT JAUME, LA TARDOR ES PREPARA.
EL BON NAP, PER SANT JAUME HA D’ÉSSER NAT

FONTS: www.santopedia.com i altres.

A totes les Cristines del poble, que n’hi ha algunes, feliç dia de la seua onomàtica. Hui és SANTA CRISTINA de Bolsena. El nom ve de "seguidors de Crist". Aquesta santa italiana naixqué a Roma el segle III i va morir a la Toscana just l’any 300. Va ser martiritzada prop del llac de Bolsena a la regió Toscana de Itàlia. La iconografia la representa de varies formes: amb fletxes, sostenint una pedra de molí, amb serpents.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos generals que no són de juliol:

EL MENJAR ÉS MESTRE DEL BEURE.

EL MILLOR MESTRE, EL TEMPS; LA MILLOR CIÈNCIA,LA PACIÈNCIA.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANTA BRÍGIDA de Suècia està considerada patrona d'Europa. Seria important que ajudara un poc al vell continent, perquè està passant-ho mal.

La santa que es commemora hui era sueca. Del segle XIV (1303-1373). Va morir a Itàlia. Es casà amb el noble Ulfo, del que tingué vuits fills, als quals educà piadosament, comptà amb els seus consells i exemple per al seu marit. Quan el marit va morir viatjà per molts santuaris i deixà varios escrits, en els qual parlava de la necesitat de reforma tant del Cap (el Papa) com dels membres de l'Església. Abans de morir, posà els fonaments de l'Orde del Santíssim salvador a Roma.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de juliol:

PEL JULIOL, CULL EL FESOL, I PEL GENER MENJA-TE'L BÉ

PEL JULIOL, ELS TEMPORALS A POSTA DE SOL

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

Recordeu aquella frase que es diu per Gata encara: "Pareixes Malena no té novio". Malena és Magdalena i hui és SANTA MARIA MAGDALENA o Malena. Diuen moltes coses d’aquesta dona del temps de Jesús i que la va fer deixebla seua, la va seguir fins el Calvari i diuen sigué la primera en veure a Jesús Resucitat el matí de Pasqua. Ella, diuen els evangelis, li ho comunicà als deixebles.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:

A DARRERS DE JULIOL, UNA HORA MENYS DE SOL

ELS POLLETS DE JULIOL, TOT L’ANY PORTEN DOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

AIGUA DE JULIOL ENCÉN EL SOL.

AIGUA DE JULIOL, CAP PAGÉS LA VOL. (Nosaltres diríem: "cap llaurador la vol".

DEL JULIOL FINS AL DARRER, TIN EL TEU BLAT DINS EL GRANER.

SANTA ÀUREA de Córdoba mor l'any 856 màrtir i verge. Era germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, la qual, en una de les persecucions realitzades pels musulmans fou portada davant el jutge i, asustada, negà la fe, però després, arrepentida, es presentà de nou davant el mateix
jutge i, repetit el juí, es mantingué firme, guanyant a l'enemic al derramar la seu sang per Crist.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:

SI PEL JUNY PLOU, POCA FRUITA PEL JULIOL

EL JUNY DIU AL JULIOL: "JA QUE JO HE PLOGUT, TU FES BON SOL..."

FONTS: www.santopedia.com i www.xtec.cat.

SANT FEDERIC d’Utrech vixqué entre els segles VIII i IX. Era holandés i va morir l’any 838. Va ser un bisbe il·lustre pels coneixements sobre les Sagrades Escriptures. Es dedicà incansablement a l’evangelització dels frisons.

Pel que fa al refranyer us en pose dos més de juliol:

A PRIMERS DE JULIOL SEMBRA EL FESOL.

NIT DE JULIOL, PLUJA NO VOL.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT ALEJO era un home de Déu que vixqué al segle IV. Es conta que deixà sa casa que era molt gran i bonica i se'n va anar a viure com un pobre demanant.

A Gata coneguem el nom del sant pel rector que va estar a la parròquia N'Alejo Sendra Tarrazó que era de Villalonga. Li tocà viure mals temps, però ho va fer amb molt de treball. Va estar 20 anys al càrrec, de 1930 a 1950.

Pel que fa al refranyer en pose dos més de juliol:

PEL JULIOL, PESCA QUI VOL.

QUI SEMBRA ESPINACS PEL JULIOL, EN MENJA QUAN VOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://www.xtec.es/centres/b7007300/recull/ref3.htm.

Hui s’imposen els escapularis. Hui és la festa dels mariners, la patrona de la mar. La MARE DE DÉU DEL CARME. A Gata també es farà aquesta vesprada a una de les misses la imposició. A Pedreguer es visita el que encara anomenen "L’Asilo". A Xàbia Calp, Moraira, Dénia, tots els ports que tenim a la nostra costa es passeja a la Verge amb barca. La segona patrona de Moraira, dels homes de la mar. Li fan un castell acuàtic.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de la Verge del Carme:

PEL JUNY FRESCA, PER LA MARE DE DÉU DEL CARME SERÈ, I PER SANT JAUME CALOR.

PER LA MARE DE DÉU CARMETA, A SEMBRAR LA MONGETA.

FONTS: Imatge: www.corazones.org. Text: variades.

A Pedreguer Sant Bonaventura i a Moraira, la Mare de Déu dels Desemparats

SANT BONAVENTURA naixqué l'any 1221 i va morir en 1274. Fou canonitzat en 1482. Doctor de l'Església, Bisbe i Religiós de l'Orde de Frares Menors (Franciscans). Molt conegut per la seua doctrina, per la santitat de la seua vida. Sempre fidel a l'espirit de sant Francesc, en els seus nombrosos escrits va unir suma erudició i pietat ardent.

Com tots sabeu és el patró titular del veí poble de Pedreguer. Hui és la festa major en honor al sant. A la vesprada li fan processó.

També es celebra hui la festa major de Moraira, en honor a la patrona titular la VERGE DELS DESEMPARATS. Demà es celebrarà per tot arreu lafesta de la Mare de Déu del Carme.

Pel que fa al refranyer, dos més de l'estiu:

A L'HIVERN FORNER I A L'ESTIU TAVERNER.

EN TEMPS DE MELONS, NI MISSA LLARGA NI SERMONS.

FONTS: www.santopedia.com i www.vila-real.info.

SANT CAMILO de Lelis era italià (1550-1614). Va ser canonitzat en 1746. Prevere nascut a la regió del Abruzo. En la seua joventut va ser militar, deixant-se arrastrar pels vicis propis d’una joventut alegre i despreocupada, però convertit de la seua mala vida, es lliurà al servei dels malalts incurables hospitalitzats, als que va servir com al mateix Crist. Ordenat sacerdot, posà a Roma els fonaments de la Congregació dels Clerges Regulars Ministres dels Malalts.

Pel que fa al refranyer dos refranys més de l’estiu:

A L’ESTIU, LA FORMIGA SURT DEL NIU.

A LA VORA DEL RIU, NO FACES NIU, NI EN HIVERN NI EN ESTIU.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANT ENRIQUE naixqué a Baviera (Alemanya) l'any 973 i va morir a Grona,
del mateix país en 1024. Emperador dels romans, conta la tradició que
d'acord amb la seua esposa Cunegunda posà gran empeny en reformar la vida
de l'Església i en propagar la fe en Crist per tota Europa, on mogut pel
cel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i fundà monestirs.

Pelñ que fa al refranyer, us en pose dos de la calor, que està fent-ne i
molta durant aquesta setmana.

EL CALENDARI DE PEPET, A L'ESTIU CALOR I A L'HIVERN FRED.
AL PORC I AL MELÓ, CALOR.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT LEÓN I fou un abat italià mort en 1079. Al monestir de Cava, a la
Campania, va proveir als pobres amb el treball de les seues mans i els
protegí davant els prínceps.

Pel que fa al refranyer en pose dos de l’estiu:

NI A L’HIVERN DEIXES LA CAPA, NI A L’ESTIU LA CARABASSA.
A L’ESTIU BON CUINAT I A L’HIVERN BON ESTOFAT.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT BENITO de Núrsia fou abat italià. Fundador de l’orde dels benedictins. Religiós. Patró principal d’Europa, que havent nascut a Núrsia, fou educat a Roma i abraçà després la vida eremítica, viéndose pronto rodeado de muchos discípulos. Pasado un tiempo, se trasladó a Casi. Prompte es va veure rodejat de molt deixebles. Va fundart un célebre monestir i composà una Regla que es propagà de tal manera per totes parts, que se li digué "Patriarca dels monjos d’Occident".

SANT PIUS I fou papa.Va morir l’any 155 d.C. Germà de Hermas, l’autor de l’obra "El Pastor", nomenament que tinguñe el sant Pontífex, ja que durant quinze anys fou de veres un bon pastor que guardà l’Església.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:

QUAN PLOU PEL JULIOL, FUSTA PLOU.

EL BON NAP, PER SANT JAUME HA D’ÉSSER NAT.

FONTS: www.santopedia.com i www.xtec.cat.

SANT CRISTÒFOR és el patró dels transportistes i conductors. Nascut a Canaán (Israel) va morir martiritzat a Lícia (Turquia) l'any 251. La iconografia sempre el representa, com a la imatge que us pose al costat, transportant a un xiquet pel riu, el Xiquet Jesús.

Pel que fa al refranyer, en publique dos més de juliol:

JULIOL SENSE ROSADA, DUU LA PLUJA AMENAÇADA
LA BONA COL, HA D'ÉSSER FETA PEL JULIOL

FONTS: www.santoral.com i www.sortirambnens.com.

En alguns llocs es celebra hui i en altres demà, bé 9 ó 10 la SANTA VERÒNICA no és aquella muller que diu la tradició netejà la cara de Jesús camí del Gòlgota. És la festa de Santa Verònica Giulani, abadessa italiana que vixqué entre 1660 i 1727 i fou canonitzada en 1839.
Fou abadessa de l’orde de les Clarisses Caputxines. Estava dotada de singulars carismes i participava corporal i espiritualment de la passió de Crist. Per tal motiu, era tancada i vigilada durant cinquanta dies, donant sempre proves d’admirable paciència i obediència.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:

AL JULIOL, POBRES DELS QUI SÓN AL SOL (Ho diu, lògicament, per la forta calor).

AL JULIOL, TOTA LA ROBA AL VOL (Poca roba ens posem en tot el mes).

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

Hui dia 8 és la festa de SANT PROCOPIO. Era de Jerusalem. Va morir l’any 303 màrtir. En temps de l’emperador Dioclecià fou conduit des de la ciutat de Scytópolis a Cesàrea, on, per manifestar obertament la seua fe, va ser immediatament decapitat pel jutge Fabiano.

SANTA PRISCILA era dona de Áquila. Va viure al segle I d.C. Els dos esposos eren col·laboradors de l’àpòstol Sant Pau. L’acollien a sa casa i per ell van exposar els seus caps.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol que fan referència com molts al camp:

RAÏMS DE SANT JAUME, RAÏMS AIGUALITS; RAÏMS DE SETEMBRE, TE’N LLEPES ELS DITS.

LA BONA COL HA D’ÉSSER FETA PEL JULIOL.

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

SANT FERMÍN va ser el bisbe de Pamplona. Naixqué a eixa ciutat del nord i va morir a Amiéns (França). El bisbe de Tolosa San Saturní l’envià a predicar l’Evangeli a Pamplona, el consagrà pel seu primer bisbe i, al tornar després d’alguns anys a les Galies, predicà l’Evangeli en el nord de França, morint a Amiéns.

Es famosíssim per tot arreu del món el càntic dirigit a Sant Fermín dels joves pamploniques esperant l’entrada de bous i bous de plaça. Hui hem pogut veure per televisió la primera entrada.

Molts anys, joves gaters han visitat el carrer de l’Estafeta a Pamplona i han participat en les correres carrer avall fins la plaça de bous.

A Gata, quan feien bous pel corro del centre del poble, alguna vegada els joves amb diaris enrotllats s’han posat davant de la imatge del carrer Doctor Gómez Ferrer simulant aquells càntics.

Pel que fa al refranyer, sabeu aquell tan famós de hui, que més bé és una cançoneta:

U de gener, dos de febrer, tres de març, quatre d’abril, cinc de maig, sis de juny, set de juliol Sant Fermín.

FONT: www.santopedia.com.

SANTA MARÍA GORETTI era una santa italiana morta màrtir i verge (1890-1902). Es distinguí per la seua pietat ajudant a sa mare en les tasques de casa. Quan tenia tan sols dotze anys va morir en defensa de la seua castitat a causa de les ferides que li produí amb un punxó un jove que intentava violar-la quando estava sols en sa casa.

També hui és la festa de SANT ISAÏES, que ja el vaig traure el 9 de maig al santoral.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:
DE JULIOL SENSE CALOR, GUARDEU-NOS, SENYOR!
PEL JULIOL, ASSECA LES FIGUES AL SOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

SANT ANTONI MARÍA Zaccaría era un sant italià del segle XVI. Nascut en 1502 i mort en 1539 sigué canonitzat en 1897. Prevere fundador de la Congregació dels Clergues Regulars de Sant Pau o Barnabites, per a la reforma dels costums dels fidels cristians, i de les Germanes Angèliques de Sant Pau. Va morir a Cremona, ciutat de la Lombardia.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol:

AL JULIOL, EL RAÏMET PORTA DOL I L’OLIVA TAMBÉ EN VOL.

AL JULIOL, LA ROBA AL VOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANTA ISABEL de Portugal és celebrada hui dilluns 4 de juliol. Nascuda a Aragó en 1271 va morir al poble d’Estremoz (Portugal) en 1336. Va ser canonitzada en 1625. Era reina de Portugal, admirable pel seu desvel en conseguir que feren les paus reis enfrentats i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espós, el rei Dionisio, abraçà la vida religiosa en el monestir de monges de la Tercera Orde de Santa Clara d’Estremoz, en Portugal, que ella mateixa havia fundat, i en aquest mateix monestir va morir, quan s’ocupaba en conseguir la reconciliació d’un fill i un net seus enfrontats.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juliol que fan referència a l’agricultura:

PEL JULIOL, LA FORCA AL COLL.

PEL JULIOL, SEGA QUI VOL.

FONTS: www.santoral.com i www.masrabassa.com.

Avançada la Pasqüa de Resurrecció al calendari i en conseqüència la festa del Corpus, toca hui diumenge celebrar la festa del Cor de Jesús a Gata, que tanca el cicle fester religiós.

Hui es celebra la festa del Corpus al nostre poble, amb missa solemne i processó. Els xiquets de Primera Comunió d’enguany tornaran a eixir per última vegada a una processó.

Pel que respecta al santoral, hui dia 3 de juliol és la festa d’alguns sants ben coneguts: SANT LLEÓ II, papa; SANT RAIMUNDO i SANT TOMÀS.

SANT LLEÓ II mor a Roma l’any 683. Va ser un papa coneixedor de les llengües grega i llatina, amic de la pobresa i dels pobres, que aprovà el Tercer Concili de Constantinopla.

SANT RAIMUNDO Gayrard mor a Toulouse (França) en 1118. Va ser mestre d’escola. Quan va quedar vidu, consagrà la seua vida a fer obres de caritat, fundant un hospital. Passat un temps, fou admés entre els canonges de la basílica de San Saturní.

SANT TOMÀS apòstol era d’Israel i va morir a l’Índia l’any 72 d.C. A la seua festa es recorda la incredulitat davant l’anunci de la Resurrecció de Jesús i quan el mateix Jesús li mostrà el seu costat traspassat per la llança ell digué: "Senyor meu i Déu meu". Diu la tradició que evangelitzà els pobles de l’Índia, transmitint-los la fe que ell havia rebut.

Del refranyer us pose dos més de juliol, que en realitat són tres:

QUI NO BAT PEL JULIOL, NO BAT QUAN VOL o una altra varietat pareguda:
QUI NO ES BANYA PEL JULIOL, NO ES BANYA QUAN VOL.

QUAN PLOU PEL JULIOL, FUSTA PLOU.

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

Es recorda hui que la Mare de Déu va visitar a la seua cosina Isabel, que es trobava prenyada de Joan. A l’escoltar-la diu que Joan va botar d’alegria dins del si matern i va estar purificat del pecat original i Isabel omplida de l’Espirit Sant.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de juliol, mes que acaba de començar:

PEL JULIOL, AMB POC FOC BULL EL PEROL

PEL JULIOL, BEURE, SUAR I LA FRESCA BUSCAR.

FONTS: refranyer, www.masrabassa.com.

SANT AARÓ significa Il·luminat. Fou un sacerdot de la llei mosaica. Vixqué al voltant de l’any 1471 abans de Crist. Era germà de Moisés.

SANTA ESTHER també coneguda per Ester vol dir Estel. També era un personatge bíblic. Regina de Pèrsia i intercessora del poble jueu, al que salvà de l’extermini es considera la Prefiguració de la Verge Maria com auxili del Poble de Déu.

Pel que fa als refranys, encetem mes de juliol amb dos:

AL MES DE JULIOL, A L’ERA HI FA BON SOL

JULIOL, ELS MATXOS A L’ERA I ELS BOUS AL SOL

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

SANT MARCIAL de Limoges és coneigut així perquè va morir a aquella ciutat francesa. Vixqué al segle I i era bisbe. sempre anava acompanyat de dos prevers Alpiniano i Austricliniano. La seua vida fou molt il·lustre pels seus miracles.

I pel que fa al refranyer, us en pose dos més de Sant Pere, festa la qual es celebrà ahir:

SI PLOU PER SANT PERE, PLOURA UN MES DARRERE

DE SANT JOAN A SANT PERE, SEMBRARÀS LES FESOLERES

FONTS: www.santopedia.com (santoral); http://blocs.xtec.cat i www.elrefranyer.com (refranys).

Un dia assenyalat. SANT PERE i SANT PAU, dos grans sants que l’església festeja junts. A Gata, Sant pere està en una iconografia a la porta esquerra de l’altar si es mira cap als fidels, que connecta amb la sacristia.

Sant Pere sigué apòstol i deixeble de Jesús. Mort a Roma l’any 67 va ser el primer papa de l’Església. Sigué martiritzat. Se li diu el "Príncep dels Apòstols"-Pedro ve de Petrus, pedra sobre la que Jesús fundà la seua església.
Sant Pau també va ser apòstol. Martiritzat també a Roma, era un dels més terribles perseguidors dels cristians. Després se li deia "l’Apòstol dels Gentils", que portà la Fe en els seus llargs viatges per tot el món conegut. Va escriure diverses cartes del Nou Testament.

Pel que respecta al refranyer, us en pose dos dels sants del dia:

PER SANT PERE, JUNY ENRRERE, I SANT PAU EL TANCA AMB CLAU.
SANT PAU MULLAT, TOT L’ANY ESBARRIAT, SANT PERE PLUJÓS, TRENTA DIES PERILLÓS.

FONT: www.santopedia.com; www.xtec.cat i www.meteomanresa.com.

Celebrem hui la festivitat de SANT IRINEU de Lyon. Nascut a Turquia l’any 130 va morir a Lyon (França) l’any 202. Sigué bisbe. Ordenat prevere a Lyon, fou el succesor del bisbe sant Potino i, segons conta la tradició, va morir amb un gloriós martiri. Tractà de moltes maneres al voltant de la tradició apostòlica i va escriure bons llibres per a defensar la fe catòlica contra els hereges d’aquell temps.

Pel que fa al refranyer us en pose dos de Sant Joan i Sant Pere, dos festivitats pròximes en el calendari. Sant Joan sigué divendres 24 i Sant Pere es celebra demà dimecres 29:

SANT PERE BON HOME, SANT JOAN BON SANT, QUE CUREN LA RONYA I DE TOT ALTRE MAL

PER SANT JOAN I SANT PERE, ADÉU PRIMAVERA.

FONTS: www.santopedia.com (santoral); www.masrabassa.com i http://polsim.blogspot.com (refranys).

SANT CIRIL d’Alexandria es commemora hui dia 27 de juny. Naixqué el 376 i va morir el 444. Doctor de l’Església, Bisbe i Patriarca. Va ser elegit per a ocupar la seu d’Alexandria, a Egipte. Treballà molt per tal de mantenir íntegra la fe catòlica, i al Concilio d’Éfeso defensà els dogmes de la unitat de persona en Crist i la divina maternitat de la Verge María.

També hui és SANTA ALÍCIA.

Pel que fa al refranyer, seguim amb els de juny. Us en pose dos més:

DE SANT JOAN DE JUNY AL NADAL, MIG ANY CABAL

PEL JUNY, MOLT SOL I MOLTA SON

FONTS: www.santopedia.com; www.vila-real.info i www.xtec.cat.

La festivitat del Corpus es va passar en 1990 de dijous a diumenge i així continua. És la festa del "Cos de Crist" la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. Una festa de l’Església catòlica destinada a celebrar l’Eucaristia.

Quan va començar el Corpus a celebrar-se?. Al segle XIII la religiosa Juliana de Cornillos la promou i Sant Tomàs d’Aquino la difón, component himnes que, inclús, encara es canten a l’església de Gata i que s’escolta pels carrers de Gata, el "Pangue lingua". Al segle XIV, el papa Clemente Vé ja dona les normes per tal de regular la processó per dins de les esglésies. Quan el papa Nicolás Vé ix processonalment amb l’Hostia Santa pels carrers de Roma el dia del Corpus Christi en 1447 comença aquesta tradició que encara hui perdura.

Pel que respecta a Gata hui han voltejat les campanes i a les 20 hores serà la processó solemne.

Però, el santoral continua i hui dia 26 de juny és SANT PELAYO de Còrdoba. Naixqué a Galícia en 911 i va morir màrtir jovenet a Còrdoba l’any 925. Als tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castitat davant els costums deshonests d’Abd al-Rahmán III, califa dels musulmans, consumà el seu martiri gloriós.

Pel que fa al refranyer està clar que hui en pose un del Corpus, festa que es commemora hui:

ALABAT SIA CORPUS

Ahir dia 24 potser siga un dels pocs dies que no vaig escriure al blog del Cronista de Gata. Circumstàncies socials i festives no ho van permetre. Ara comence enjorn, tant que passen tan sols vint-i-tres minuts de la mitjanit.

Ahir era SANT JOAN BAPTISTA, sant del solstici d’estiu, del barri de la Font del Riu de Gata, que enguany ajorna una setmana les festetes; de les Fogueres de Xàbia i de les de Sant Joan i Alacant. El de les bacores. El precursor de Jesús que vivia al desert esperant al Mesies.
Molts gaters porten el nom de Joan, be en solitari o compost. A tots ells, espere passaren una bona onomàstica.
Però el que es celebrava ahir era la seua Nativitat a Ain Karim (Israel). Dins del si matern, al quedar-se ple de l’Espírit Sant, exultà de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naixement profetitzà la Nativitat de Crist.

Hui dia 25, dissabte, és SANT GUILLEM de Goleto, sant italià mort l’any 1142. Abat i monjo es va per pelegrí i pobre per amor de Crist. Fundà el monestir de Montevergine i va reunir a uns monjos als que donà una profunda doctrina espiritual. Després fundà també altres monestirs variats, masculins i femenins, a l’Itàlia meridional.

Pel que fa al refranyer, posaré tres refranys del sant d’ahir, Sant Joan:
PER SANT JOAN, LA NIT MÉS CURTA DE L’ANY
DE NADAL I DE SANT JOAN, NOMÉS N’HI HA UN CADA ANY
ELS FOCS DE SANT PERE, SE SALTEN PER DARRERE, I ELS DE SANT JOAN, SE SALTEN PEL DAVANT

FONTS: www.santopedia.com i http://polsim.blogspot.com.

Hui dia 23 tenim els gaters moltes coses a celebrar. Per ser el dijous després de la Santíssima Trinitat abans, no fa molt de temps, es celebrava la festa del Corpus Christi. Però sabeu quan es va canviar oficialment de dijous a diumenge. Va ser en 1990 ara fa 21 anys.

Sols al convent del poble veí de Benissa es celebra encara per l’atri del edifici que enguany celebra el IV centenari, la processó del Corpus. Aquestos dies són les festes, enguany amb més rebombori, del Corpus del Convent.

També aquesta nit, per coincidència amb el calendari és la Nit de San Joan, eixa que la gent va a la mar a banyar-se els peus i pensar en un desig per a complir-se. L’Arenal de Xàbia és sempre la platja preferida dels gaters.

I del santoral no ens oblidem. Hui és SANTA AGRIPINA de Roma, verge i màrtir, que vixqué al segle I d.C., en temps de l’emperador Valerià.

Pel que fa al refranyer, no tenim més remei que recordar aquell refrany castellà que ja he posat alguna vegada al blog i que ara sols val ja per a dijous sant:

TRES JUEVES HAY EN EL AÑO QUE RELUCEN MÁS QUE EL SOL: JUEVES SANTO, CORPUS CHRISTI Y EL DÍA DE LA ASCENSIÓN.

I com demà és Sant Joan, també recordem aquell tan popular del sant estiuenc: PER SANT JOAN BACORES, VERDES O MADURES SEGURES.

FONT: www.santopedia.com.  

SANT TOMÀS MORO era anglés. Nascut al 1477 i mort el 1535 va ser
canonitzat en 1935. Fou màrtir per no acceptar el matrimoni del rei
Enrique VIII i mantindre’s fidel al primat del Romà Pontífex. Va ser
empressonat a la Torre de Londres. Pare de família es mantingué fidel a la Església Catòlica i va morir el 6 de juliol, unint-se així al martiri del bisbe Sant Joan Fisher.

Pel que fa al refranyer i a dos dies de Sant Joan, esperant la Nit de Sant Joan per a demà per la nit, us en pose dos referents al sant:

QUI RIU PER SANT JOAN, PLORA PER NADAL
QUI ENCÉN FOC PER SANT JOAN NO ES CREMA EN TOT L’ANY

FONTS: www.santopedia.com i http://cat.lleida.com.

El santoral no té molt a veure amb la climatologia, excepte alguns sants que ja s’han fet molt populars, com Sant Joan. Despusdemà serà la Nit de Sant Joan, però d’això ja en parlarem.

Hui dia 21 és el primer dia d’estiu. Es celebra la festivitat de Sant Lluís Gonzaga. A tots els "LLuïssos" del poble moltes felicitats.

SANT LLUÍS GONZAGA era italià que vixqué el segle XVI (1568-1591). Sigué canonitzat en 1726. Fou religiós jesuïta. Nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua inocència, renuncià a favor del seu germà el principat que le corresponia i ingressà en la Companyia de Jesús, morint, quan era un adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia a malalts contagiats.

Pel que fa al refranyer i com hui entrem a l’estiu, ací us deixe tres refranys referents a l’estació i al solstici, començant per aquell tan popular que coneguem: A L’ESTIU TOT EL MÓN VIU i la seua varietat: A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU. I aquest altre: QUI PARLA MAL DE L’ESTIU, NO SAP EL QUE DIU.

FONTS: www.santopedia.com (santoral); www.astrogea.org i www.alzinar.com (refranyer).

Hui dilluns dia 20 és SANT SILVERIO papa. Mort a Ponza (Itàlia) l’any 537 va ser martiritzat.

Pel que fa al refranyer, dos refranys més del Corpus, que serà diumenge pròxim:

DE PROP O DE LLUNY, CORPUS DE JUNY (Enguany és quasi de lluny, perquè serà el dia 26, quasi acabant el mes de juny).

PER CORPUS I PER NADAL ELS SASTRES MATEN LA FAM

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Es celebra hui al llarg de tota la jornada que ja conclou la festa de la SANTÍSSIMA TRINITAT, és a dir la Pasqua granada. Estem a quaranta dies de l’altra Pasqua de Resurrecció. Segon diumenge de Comunions i demà s’encetarà la setmana del Corpus Christi.

La Trinitat, Pare, Fill i Espírit Sant és el misteri de tres persones en una divinitat. Déu Pare, Déu Fill i Déu Espírit Sant. Al pare sempre se li representa un vell venerable entre núvols i amb una barba poblada. El fill és Jesucrist que va morir a la Creu. L’Espírit Sant se li representa en forma de paloma.

Però també hui és SANTA AURORA, verge i màrtir. I, finalment, també es SANT ROMUALD, sant italià anacoreta i monjo que vixqué entre els segles X i XI. Viatjà per Itàlia durant molt anys, fundant xicotets monestirs i promovent la vida evangèlica entre els monjos, fins que acabà els seus treballs al monestir de Valdicastro, al Piceno.

Pel que fa al refranyer, com diumenge que ve és Corpus us en pose dos que fan referència a la festa gran de la Custòdia:

DE PASQUA GRANADA AL CORPUS CRIST, UN DIJOUS PER MIG.
CORPUS AL JUNY, LA FALÇ AL PUNY

FONTS: www.santopedia.com; www.elrefranyer.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

Eren besons romans. Tant SANT MARC (Marcos) com SANT MARCELÍ (Marcelino) va ser màrtir perseguits per l’emperador Dioclecià. El sofriment els agermanà més. Els dos van ser martiritzats l’any 286 d.C.

Pel que fa al refranyer, seguisc amb refranys de Sant Joan, festa que serà d’ací sis dies. Els tres de hui fan referència a la climatologia en aquesta data tan assenyalada.

SANT JOAN, EL DIA MÉS GRAN
EL DIA MÉS LLARG DE L’ANY ÉS PER SANT JOAN
NIT DE SANT JOAN, LA MÉS CURTA DE L’ANY

FONTS: www.santopedia.com i http://cat.lleida.com.

Hui és la celebració del sant màrtir ISMAEL, persa decapitat l’any 362. També és SANTA TERESA DE PORTUGAL, portuguesa (1181-1250) que fou governanta, mare i Religiosa Cisterciense. Era reina de Lleó i mare de tres fills. Al perdre al seu espós abraçà la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, baix la disciplina cisterciense.
 
Pel que fa al refranyer i acostant-nos a sant Joan (24 de juny) us deixe dos refranys sobre el sant:
ESQUILA EL GOS PER SANT JOAN, SI VOLS QUE PASSE UN BON ANY
SI AL TEU MARIT VOLS MAL EN GRAN, DÓNA-LI COLS PER SANT JOAN
 
FONTS: www.santopedia.com i altres (santoral) i http://polsim.blogspot.com (refranys).

SANT JOAN FRANCESC Regis era un sant francés (1597-1640) que fou canonitzat l’any 1737. Religiós jesuïta, prevere, peregrinà per muntanyes i poblets, procurant sense descans renovar la fe catòlica de les ànimes dels habitants per la predicació i la celebració del sacrament de la penitència.

Pel que fa al refranyer, seguim buscant-ne del mes de juny. Us en pose dos:

DELS VENTS DE JUNY, O DE SANT ANTONI, NI UN

EL MES DE JUNY, CADA MOSCA COM EL PUNY

FONTS: www.santopedia.com i www.angeldaban.com.

SANTA MARIA MIQUELA del Santíssim Sacrament era una santa valenciana (1809-1865) canonitzada en 1934. Verge fundadora de la Congregació de les Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Amb el desig de guanyar ànimes per a Déu, consagrà la seua vida en tornar al bon camí a les joves descarriades i a les prostitutes.

Pel que fa al refranyer, de juny en pose dos més:

LES HERBES DE SANT JOAN TENEN VIRTUT TOT L’ANY.

PER SANT JOAN EL PRIMER BANY.

FONTS: www.santopedia.com i www.sortirambnens.com.

És la festa dels tres màrtirs sants ANASTASI, FÈLIX i DIGNA. Els tres sants cordobesos que van ser martiritzats el mateix dia de l’any 853. Anastasi era sacerdot; Fèlix monjo i Digna verge. Per confessar la seua fe cristiana davant els jutges musulmans va ser degollat Anastasi. Amb ell va morir també Fèlix que havia propagat la fe catòlica i la vida monàstica per Astúries. Digna, encara jove, també per haver représ al jutge per la mort d’Anastasi i Fèlix, fou degollada d’immediat.

També és hui SANT ELISEU, deixeble d’Elies i profeta a Israel. Malgrat a no deixar oracles escrits, amb els seus miracles anuncià la salvació que havia d’arribar per a tots els homes al segle IX abans de Crist.

I anem al refranyer. Seguint amb el mes de juny ací us en deixe dos més:

D’OLIVES, UNA PER SANT JOAN I CENT PER NADAL.

PEL JUNY SEGARÀS I PEL JULIOL BATRÀS, SI VOLS FER COM FAN.

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i www.xtec.cat (refranys).

Hui és també SANT ANTONI DE PÀDUA. Abans feien novena al carrer Sol

Ahir dia 12 no vaig fer blog, eren Comunions. Hui toca efemèrides per partida doble. Cal recordar que ahir era el primer dia de Comunions a Gata. La festa de Pentecostés, la de l’Espírit Sant i els apòstols. També ahor va ser la festividad de SANT NOFRE d’Egipte, un anacoreta que al desert portà una voda religiosa molt anys, durant 60 anys.

Hui dilluns 13 és al veí poble (EATIM) de Jesús Pobre la festa major, el dia de JESÚS POBRE, dia de LA FIRETA. En una entrada posterior de hui us posaré el programa de festes com ja vaig fer l’any passat per si es voleu apropar.

Cal recordar que abans, molt abans, també ara però menys, tots els gaters anaven a la vesprada a la Fireta i esperaven la processó i el castell. Sempre dilluns, al dia següent de Pentecostés.

Enguany, el dia de la Fireta coincideix amb aquella festeta que tenia novena al carrer Nou. Si recordeu el 13 de juny, que és hui dilluns, és la festa de SANT ANTONIO DE PÀDUA. El sant portugués naixqué en 1195 i va morir a Pàdua, poble italià en 1231. Va ser canonitzat el 1232. Era doctor de l’església, prevere, teòleg, predicador, monjo portugués, patró de Lisboa, de Pàdua i altres llocs.

Cal dir que els veïns dels voltants del carrer Sol vivien amb molta simpatia la novena al sant del quadre de Ca Tereseta el Quartet, un quadre rodejat de floretes, com les que tenia tot l’altaret. Les xiquetes i els xiquetes, entre els quals em trobava, passejavem pels carrers anunciant la novena i recorde la cançoneta: "El primer/segon/tercer toc de la novena de Sant Antoni". Aquelles tradicions ja mai tornaran.

Encara, per si voleu conéixer la novena, es pot trobar a la Xarxa de les Xarxes (Internet) la novena al sant. Us pose l’adreça electrònica d’on està extreta la foto del sant: http://www.terra.es/personal/angerod/novenapadua.htm.

FONTS: www.santoral.com i http://www.terra.es.  

SANT BERNABÉ era apòstol de Xipre. Va morir a Salamina l’any 70 d.C. martiritzat. Home bo, ple de l’Espirit Sant i amb molta fe, va formar part dels primers creients a Jerusalen i predicà l’Evangeli a Antioquia. Va introduir entre els germans convertits a Saulo de Tarso, recent convertit. Amb ell viatjà per Àsia per anunciar la Paraula de Déu, participà després al Concili de Jerusalen i acabà els seus dies a l’illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar mai de difondre l’Evangeli.

I anem al refranyer. Dos més en toquen hui de juny:

EL BLAT, CURT O LLARG, PEL JUNY JA HA D’ÉSSER SEGAT.

JUNY BRILLANT, ANY ABUNDANT.

FONTS: www.santopedia.com i http://polsim.blogspot.com.

Hui es la festa de tres sants de noms coneguts per alguna circumstància de la vida artística, esportiva o política.

És SANT AMANCIO, nom d’un mític jugador del Reial Madrid. També és hui SANTA MARGARITA D’ESCÒCIA, una noble i també és la festa de SANTA OLIVIA, que ens recorda pel nom a la dona de Popeye, els dels espinacs.

Pel que fa al refranyer de juny, us en pose dos més:

EL JUNY ARRIBAT, LA FALÇ AGAFADA I L’ERA NETEJADA.

HEM ARRIBAT AL JUNY I EL BON TEMPS ENCARA ÉS LLUNY

FONTS: www.ciudad-real.es i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANT EFRÉN era de Síria. Naixqué a Nisibis l’any 306 i va morir a l’Iraq el 373. Va ser diàcon i doctor de l¡Esglési. Quan els perses invadiren Nísibe es traslladà a Edesa, on, amb els deixebles que l’havien seguit, inicià una escola teològica, exercint el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquea de la seua doctrina.

Hui, dia 9 de juny, també és la festa de dos comunitats autònomes: Dia de la Regió de Múrcia i Dia de la Rioja. Tant als murcians com als riojans, l’enhorabona.

Pel que fa al refranyer, ací en teniu dos més:

AMB POC O MOLT GRA, PEL JUNY HAS DE SEGAR.

BON SOL PEL PRIMER DE JUNY, ANY DE LLEGUM.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANT MAXIMINO fou un sant francés de la Provenza. A ell se li atribueix el començament de la fe cristiana al seu poble. Vixqué al segle I d.C.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de juny:

PER SANT JOAN, CREIX L’ARBRE I CREIX L’INFANT

PEL MÉS DE JUNY MENJA PRUNES EN DEJÚ.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT ISAAC era de Còrdoba. Segle IX. Va morir l’any 851 . Màrtir i monjo. A Còrdoba, quan encara era província hispànica d’Andalusia, aquest sant màrtir vixqué en temps de la dominació musulmana. Portat per un impuls no humà sinò diví, va eixir del monestir de Tábanos i es presentà davant el jutge i li parlà sobre la verdadera religió. Per aquest motiu va ser decapitat.

Pel que fa al refranyer, pose dos refranys mes de juny:

ENTRE JUNY I JULIOL, SANT JOAN POSA EL SEU COLL.
JUNY ASSOLETJAT I BEN TRONAT, ANY DE MOLT VI I DE MOLT BLAT.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANT MARCELINO és hui dia 6 de juny. Nascut a la regió francesa del Loira en 1789 i mort al poble de Saint-Chamond (també França) en 1840, fou canonitzat en 1999. Va ser fundador dels Maristes. Prevere i religiós de la Societat de María. Donà la seua vida a l’educació dels joves pobres que desconeixien a Déu, fundant els Maristes, germans religiosos que no sent sacerdots donaren la seua vida per completo a l’educació de xiquets i joves.

Pel que fa al refranyer, en tinc dos més de juny:

AL JUNY, EL FRED S’ESMUNY.

AL JUNY, SI PICA EL SOL, NI DONA NI CARAGOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

Hui es celebra la FESTA DE L’ASCENSIÓ, quaranta dies després de la Resurrecció. Acaba el temps de la Pasqua. Jesús es despedix físicament dels seus deixebles i els dona les últimes instruccions. Diumenge que ve serà Pentecostés.

Abans, quan eren altres temps, valia la cançoneta: TRES JUEVES HAY EN EL AÑO QUE RELUCEN MAS QUE EL SOL: JUEVES SANTO, CORPUS CHRISTI Y EL DIA DE LA ASCENSIÓN. Ara, excepte el Dijous sant i no sempre, les altres dues festes, entre elles la de hui (el dia de l’Ascensió) han passat a diumenge. "Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova a tota la creació..." va dir. Hui recorda l’Església una de les dues lectures: "Mentre miraven fixament al cel cap on anava Jesús, se’ls aparegueren dos homes vestits de blanc..."(Fets dels Apòstols, 1, 3-11).

També és hui la festa de SANT DOROTEO de Tiro. Aquest sant libanés vixqué entre els segles III i IV. Fou bisbe. Va patir molt sota el domini de Dioclecià. En temps de l’emperador Julià, quan ja tenia més de 107 anys d’edat, el van martiritzar.

Pel que fa al refranyer, com ja he posat en castellà el de "Tres jueves..." us en pose altre en valencià:

PER SANT JOAN, AGAFA LES ESPARDENYES I FOT EL CAMP, SI NO, PASSARÀS FAM.

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

Un poc fora de l’entrada on li correspon arriba aquesta hui dissabte dia 4. Hui és SANTA RUTH que era nora de SANTA NOEMI, que també es celebra. Les dos apareixen a l’Antic Testament. Es diu que Ruth (que té un llibre dedicat a ella) és de la genealogia de Jesús.

Pel que fa al refranyer us en pose dos de juny:

PEL JUNY MOLT SOL I MOLTA SON.

SI PLOU A PRIMERS DE JUNY, EL BON TEMPS ÉS LLUNY. (Això ho podríem aplicar a aquestos dies).

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

SANT CARLES Lwanga i dotze companys més van ser assassinats a Uganda en 1886. Naixqué Carles a Bulimi (Uganda) en 1865. Van estar canonitzats l’any 1964. Eren joves nobles del cos de guàrdia del rei i seguidors de la fe catòlica. No cediren als dessitjos impurs del monarca moriren a la colina, degollats o cremat vius.

Pel que fa al refranyer, en pose dos, un de juny i els dos de pluja perquè, d’aquesta en tenim aquestos primers dies del mes:

AIGÜES DE JUNY, MALS SOLEN DUR.

EL DIA NUVOLÓS, ENGANYA AL PERESÓS.

FONTS: www.santopedia.com i www.astrogea.org. 

Sants MARCELINO i PERE. L’un prevere i l’altre exorcista. Deia el papa sant Dámaso que, a la persecució sota el domini de Dioclecià, van ser condemnat a mort i portats al lloc del suplici, ple d’esbarzers. Després d’ obligar-los a cavar la seua pròpia tomba foren degollats i soterrats. Una piadosa muller, Lucila, traslladà les seues restes a Roma, al cementiri dit de "ad Duas Lauros". Aixó passava cap a l’any 304.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos del recent començat juny:

AL JUNY, L’ESTIU NO ESTÀ LLUNY.

PEL JUNY, CADA GOTA COM EL PUNY. (Ahir va ploure uns 7 litrets).

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

Comença el mes de juny amb pluja. Un mes de celebracions, com veureu a una entrada posterior. Hui festeja l’Església a SANT JUSTINO. Fou un màrtir israelí mort a Itàlia l’any 165. Era filòsof. Ensenyava el que afirmava bassat en la fe de Crist. La defendia amb els seus escrits. Al presentar a l’emperador Marco Aureli, a Roma, la seua Apologia en favor de la religió cristiana, fou conduit davant el prefecte Rústic i, per confessar que era cristià, fou condemnat a la mort.

També hui és NOSTRA SENYORA DE LA LLUM, malgrat a que els llumeros gaters la celebren el dia de la Candelària, 2 de febrer. És una de tantes advocacions marianes, patrona dels empleats del gas i de l’electricitat.

Pel que fa al refranyer i encetant mes, tenim tres refranys de juny i amb explicatòria i tot:

AIGUA DE JUNY PRIMERENCA, MOLT MALS ARRENCA. (Just hui que ha plogut a la matinada).

DE PROP O DE LLUNY, CORPUS PEL JUNY. (Enguany i és alt serà l’últim diumenge el 26).

EL SOL DE JUNY ESTALVIA LA LLUM. (per les hores amb claror que tenim).

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

SANTA PETRONILA de Roma fou màrtir verge.

Hui també és el Dia de Castella-La Manxa, dia d ela Comunitat Autònoma.

També es celebra hui la VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA A SANTA ISABEL. Sant Lluc mostra com la gràcia de l’Encarnació, després d’haver inundat Maria, porta salvació i alegria a la casa d’Isabel.

Pel que fa al refranyer, dos mes del temps:

ORONETA PRIMERENCA, PRIMAVERA CALORENCA

NO DIGUES BLAT, FINS QUE EL MAIG NO HAGA PASSAT.

FONTS: www.santopedia.com i www.vila-real.info.

Abans no feien escola el dia de SANT FERNANDO. Era el dia dels mestres.
Perquè Fernando III és el protector de les arts i les ciències. Nascut a Salamanca en 1198 i mort a Sevilla en 1252, fou canonitzat en 1671. Va ser governant. Rei de Castella i Lleó, prudent en el govern del reine i
diligent en propagar la fe.

També és hui SANTA JUANA D’ARC, l’heroïna francesa. Naixqué a Donremy (França) i va morir a Rouen (França) en 1431. Fou canonitzada en 1920.
Sigué militar i verge, més coneguda com la donzella d’Orleans. Lluità firmement per la seua pàtria, però al final fou lliurada al poder dels enemics, condemnada en un juí injust i cremada a la foguera.

Pel que fa als refranys, us en pose dos més del mes de maig:

ARRIBES COM AIGUA DE MAIG.

AL MES DE MAIG, A SEGAR M’EN VAIG.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT MAXIMINO de Tréveris fou un sant confessor i bisbe fracés. Nascut i mort (any 346 d.C.) a la ciutat de Poitiers, va ser un valent defensor de la integritat de la fe front als arrians. Va acollir fraternalment a san Atanasi d'Alexandria i a altres bisbes desterrats. Ell també va ser expulsat de la seua seu pels seus enemics.

Pel que fa als refranys, ací us en deixe tres més de maig:

CADA COSA PEL SEU TEMPS I PER MAIG CIRERES

MAIG HUMIT FA EL PAGÉS RIC

NO ÉS BON MAIG SI NO DEIXA LA BASSA PLENA

SANT GERMÀ de París fou abat i bisbe. Va morir l’any 576 a París. Quan era abat va ser cridat a la seu de París i, conservant l’estil de vida monàstica, va fer una fructuosa cura d’ànimes.

SANT GUILLEM de Gelona també fou francés. Monjo mort a França l’any 812. Sigué un personatge molt brillant a la cort imperial. Es va unir després amb vertader afecte d’amor a sant Benito d’Aniano i va vestir l’hàbit monàstic amb gran honestitat de costums.

Pel que fa als refranys, en pose tres de maig:

PEL MAIG, MURTRA; PEL SETEMBRE FRUITA.

PLUJA DE MAIG, COLLITA SEGURA.

QUI PODA EN MAIG I ALÇA EN AGOST, NO FA PA NI MOST.

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

Hui dia 27 és la festa de SANT AGUSTÍ de Canterbury, abat i bisbe anglés. Sigué enviat junt amb altres monjos pel papa sant Gregori I Magne per a predicar la paraula de Déu als anglesos, fou acollit de bon grau pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir al mateix rei i molts altres a la fe cristiana i establí algunes seus episcopals a aquesta terra. Va morir tal dia com ahir l’any 604 o 605.

Pel que fa al refranyer, us en pose hui dos en castellà del mes de maig:

ENTRADO MAYO, SAL EN CUERPO Y LUCE EL SAYO.
MAYO LOCO, FIESTAS MUCHAS Y PAN POCO.

FONTS: www.santopedia.com (santoral) i http://www.meteored.com (refranys).

SANT FELIP Neri era de Florència. Nascut el 1515 i mort el 1595 va ser canonitzat el 1622. Fou el fundador de l’Oratori de Sant Felip Neri a Roma. Rector prevere. Es consagrà a la llavor de salvar als joves. A l’Oratori es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Se li va dir "l’apòstol de Roma".

Pel que fa al refranyer us en pose dos del mes de maig:

QUAN MAIG VA A MITJANAR, DEU L’HIVERN ACABAR.

MAIG HORTOLÀ, MOLTA PALLA I POC GRÀ.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT GREGORI VII fou papa. Naixqué a Sovana en 1020 i va morir a Salerno l’any 1085. Agafà el papat l’any 1073 fins a la mort (1085). Abans portava any 1085. Agafà el papat l’any 1073 fins a la mort (1085). Abans portava vida monàstica i col·laborà en la reforma de l’església. Una vegada alçat a la càtedra de Pedro, reivindicà amb gran autoritat i fort ànim la llibertat de l’Església respecte del poder dels prínceps i defensà amb valentia la santitat del sacerdoci. Va morir en el exili a Salerno, a la Campania.

També és hui SANTA MARIA MAGDALENA DE PAZZI. Nascuda a Florència (1566) mor també a la ciutat (1607). Fou canonitzada en 1669. Religiosa carmelitana, portà una vida d’oració abnegadament amagada en Crist, resant per la reforma de l’Església.

Pel que fa al refranyer, us en pose un de la primavera:
UNA ORONETA NO FA ESTIU, NI DUES PRIMAVERA.

FONTS: www.santopedia.com i altre.

SANT HONORAT de Subiac (Itàlia) fou abad del segle VI. Governà saviesament el monestir on abans havia estat Sant Benito.

Pel que fa al refranyer, hui us en pose tres del temps, de la Pasqua "florida":

PASQUA "GRANÀ", LA FALÇ A LA MÀ.
DE PASQUA A CORPUS CRIST, UN DIJOUS PEL MIG.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

El calendari ha fet que coincidixca. Hui 22 de maig és SANTA RITA de Casia (1381-1457), patrona advocada dels funcionaris. Just hui, quan centenars de funcionaris atenen les meses electorals de les municipals, ajudant als presidents i vocals d’aquestes. Va ser canonitzada en 1900. Religiosa de l’Orde agustina, vídua italiana del poble de Casia. Advocada d’impossibles, per això és la patrona dels funcionaris. Casada amb un home violent, tolerà pacientment les seues crueldats reconciliant-lo amb Déu, i al morir el seu marit i els seus fills ingressà al monestir de l’Orde de Sant Agustí a Casia, de la Umbria italiana, donant a tots un exemple sublime de paciència.

Pel que fa al refranyer, us pose dos refranys de l’època, la primavera:

QUAN LA PRIMAVERA ARRIBA, L’OVELLA ESQUILA.
QUI TREBALLA A LA PRIMAVERA, PREPARA UN BON ESTIU.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

SANT EUGENI de Mazenod és hui dissabte 21. Bisbe francés (1782-1861) fundador dels misssioners oblats de Maria Immaculada. Canonitzat prou recent, en 1995. Evangelitzar als pobres era una de les seues màximes i al llarg de 25 anys il·lustrà a l’Església amb les seues virtuds, la seua llavor, els seus sermons i els seus escrits.

Pel que fa al refranyer, dos més de maig:

MAIG TRAÏDOR, SI NO TENS JUPA, DEIXA’T EL GIPÓ.
MAIG, JUNY I JULIOL, QUI NO PESCA SARDINA ÉS PERQUÈ NO VOL.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

SANT BERNARDINO de Siena naixqué a la Toscana italiana en 1380 i va morir l’any 1444. Fou canonitzat en 1450. Religiós de l’Orde de Frares Menors (Franciscans). Va ser prevere. Amb la paraula i l’exemple, va anar evangelitzant per pobles i ciutats a les gents d’Itàlia i difongué la devoció al Santíssim Nom de Jesús, perseverant infatigablement en l’ofici de la predicació, amb gran fruit per a les ànimes, fins el dia de la seua mort.

Pel que fa al refranyer us en pose dos refranys de maig:

A DARRERA DE MAIG A PARAR LLANA ME’N VAIG.

EL MAIG DEIXA L’ORDI GRANAT, I EL BLAT ESPIGAT.

FONTS: www.santoral.com i altres.

SANT PERE CELESTINO va ser un altra papa sant molt breu en el seu pontificat. Vixqué al segle XIII. Era ermitany i va morir al 1296. Tenia fama de santitat sent ermitany. Quan tenia ja 80 anys va ser elegit papa, prenint el nom de Celestino V, però al mateix any renuncià a l’oficio i va preferir retirar-se a la soletat.

SANT IVO va ser un prevere francés del segle XIII. Mort a Tréguier (França) l’any 1303, volia la justícia sense accepció de persones, fomentà la concòrdia, defensà per amor de Crist les causes dels òrfens, vídues i pobres, i acollí a sa casa als més desfavorescuts.

Pel que fa al refranyer, us en pose tres del temps i l’aigua, ja que dia és un dia gris i amb alguna pluja dèbil:

QUAN LA BOIRA PASTURA, AIGUA SEGURA.

CEL A BORREGUETS, AIGUA A CANTERETS.

PLUJA MENUDA A TOTS AJUDA.

FONTS: www.santoral.com (sants) i www.alzinar.com (refranys). 

SANTA CLAUDIA va ser una verge màrtir turca. Va ser prostituïda junt a altres verges per ordre del governador. Després van ser tirades a un llac amb pedres lligades al coll. Vixqué al segle II i va morir l’any 303 d.C.

SANT JOAN I era un papa italià del segle VI. Màrtir va morir l’any 526. Sigué enviat pel rei arrià Teodorico com ambaixador de l’emperador Justino de Constantinopla. Fou el primer pontífex romà que oferí la Víctima Pasqual a aquella Església, però al tornar, va ser detés de manera indigna i llançat a la pressó pel mateix Teodorico. Va ser mort a la regió de la Flamínia.

Pel que fa al refranyer, en pose dos de la primavera:

L’HIVERN DÓNA LES CARTES I LA PRIMAVERA FA EL JOC.

MAL HIVERN, PRIMAVERA D’INFERN.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

SANT PASQUAL BAILÓN naix a Torre Hermosa (Aragó) l’any 1540 i mor a Vilarreal en 1592. Fou canonitzat en 1690. Era religiós de l’Orde dels Franciscans. Es mostrava sempre diligent i benèvol amb tots, honrà constantment el misteri de la Santíssima Eucaristia amb ardent amor. És el Patró dels Congresos Eucarístics i de les Confraries del Santíssim Sacrament. Al monestir d’Orito (Monfort del Cid), li fan una romeria hui i
es visita la cova del sant.

Pel que fa als refranys, us en pose dos de maig:
FANG DE MAIG, ESPINA D’AGOST. I molt semblant a aquest però al revés:
DÉU ENS GUARDE DE LA POLS DE MAIG I DE LA FANG D’AGOST.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT SIMÓN naixqué al regne Unit l’any 1165. Va morir a Burdeus (França) en 1265. Fou eremita a Anglaterra, monjo carmelita i rector. Era cèlebre per la seua devoció singular a la Verge Maria.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos -un en valencià i l’altre en castellà-. Són relatius a Sant Isidre llaurador que va ser ahir dia 15:

QUAN SANT ISIDRE ÉS ARRIBAT, TOT EL BLAT JA ÉS IGUALAT.

PARA SAN ISIDRO LABRADOR, VASE EL FRÍO Y VIENE EL SOL.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Comencem el dia passant poc més d'un quart de la mitjanit per raons d’agenda. Dia 15 de maig és la festa de SANT ISIDRE llaurador.

A Gata hi ha una imatge amb rajoletes al començament del carrer Teulada del sant patró. És molt coneguda la Fira de Sant Isidre a Madrid. Pel que fa a Gata, les veïnes del carrer li resaven abans la novena i li encenien la llumeta.

¿Però qui era aquest sant, quan va viure, que va fer?. Llaurador madrileny naixqué l’any 1080 i va morir en 1130. Fou canonitzat l’any 1622. És el patró dels llauradors i de Madrid. Va destacar per la seua pietat i la seua generositat.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos de Sant Isidre, la festa de hui:

PER SANT ISIDRE, EL MELONAR NI NASCUT NI PER SEMBRAR.

SANT ISIDRE LLAURADOR S’EMPORTA LA PLUJA I PORTA EL SOL.

A la imatge, la "capelleta" del carrer Teulada de Sant Isidre llaurador. Si s’adoneu una de les rajoletes del conjunt és del pis i no del dibuix del sant i el paisatge.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org.

SANT MATIES va ser apòstol. Mort a Colchis (Georgia) l’any 80 màrtir. Va seguir a Jesús des del bateig de Joan Baptista fins el dia en que Crist pujà al cel, i per aquesta raó, després de l’Ascensió del Senyor, fou posat pels apòstols en el lloc que havia ocupat Judes, el traidor, per a que, formant part del grup dels Dotze, fora testimoni de la resurrecció.

Pel que fa al refranyer us en pose dos del sant de hui, Sant Maties:

PER SANT MATIES, S’IGUALEN LES NITS AMB ELS DIES.

PER SANT MATIES CANTEN ELS OCELLS LES SEUES ALEGRIES.

FONTS: www.santoral.com i variats.

Es celebra hui la Memòria de la Benaventurada VERGE MARIA DE FÀTIMA, a Portugal. A la localitat d’Aljustrel, la contemplació de la Verge suscita en molts fidels, malgrat les adversitats, l’oració pels pecadors. Conegueu la història dels Pastorets de Fàtima.
Abans a Gata es feia processó amb la imatge que està a l’església al l’església al segon altar de la dreta, entre les imatges del Cor de Jesús i Jesús Natzaré. Us he posat la imatge antiga que ja va eixir a la sèrie de "Fotografies antigues" de la processó al pas pel carrer Signes, quan xiquets vestits de pastorets portaven les cintes, als anys 50 i 60.

SANT PERE de Regalado. Naix en 1390 a Valladolid. Mor a Aguilera en 1456.
És canonitzat en 1746. Religiós de l’Orde de Frares Menors Franciscans.
Prevere amb molta humiltat, fundà dos convents, per a que en ells
vixqueren sols dotze germans solitaris. És patró de Valladolid i té una
església dedicada a ell.

Pel que fa al refranyer, us pose aquestos dos de la primavera:
UNA FLOR NO FA ESTIU, NI DUES PRIMAVERA
PRIMAVERA ARRIBADA, OVELLA ESQUILADA

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com.

SANT PANCRACI de Roma (290-340) fou màrtir a Roma, quan era un adolescent, tan sols 14 anys, per la seua fe en Crist. va ser soterrat a la via Aurelia, a dos miliaris de la Urbe. El papa san Símaco alçà una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori I Magne convocava sovint al poble al voltant del mateix sepulcre, per a que reberen el testimoni del vertader amor cristià. Hui es commemora la sepultura d’aquest màrtir romà del segle IV. A més és el patró dels pastelers.

SANT FRANCESC de Geroni fou un sant italià (1642-1716) canonitzat en 1839. Religiós jesuïta fou sacerdot. Es dedicà a Nàpols a predicar missions populars i estar al servei pastoral dels marginats.

SANT JOAN D’ÀVILA naixqué a Almodóvar del Campo (Ciudad Real) en 1500 i va morir a Montilla(Córdoba) en 1569. Va ser canonitzat en 1970. Fou confessor i prevere. Va recórrer tota la regió dela Bètica predicant a Crist i, després d’haver estat acusat injustament d’heregia, fou recluit en la pressó, en la qual escrigué una part important de la seua doctrina espiritual. És el patró del clero espanyol.

SANT JOB era un dels patriarques d’Israel. Varó d’admirable paciència,
vixqué al país de Hus. El Diable el posà a prova amb permís de Yavhé
causant-li desgràcies com enfermetats, morts del seu ganao, pobresa, i
inclús la mort dels seus fills. Tot ho aguantà sense perdre la fe.

Pel que fa al refranyer, en tinc dos per ahui de maig:
MAIG BOIG, FESTES MOLTES I PA POC.
MAIG HUMIT, FA AL LLAURADOR RIC.

FONTS: www.santopedia.com; www.elrefranyer.com i www.astrogea.org.

SANT GREGORI Ostiense naixqué a Itàlia i va morir a Logronyo (c.a.1044). Fou bisbe d’Ostia. Abat del monestir dels sants Cosme i Damián, a Roma. Vixqué alguns anys a Espanya com a legat papal.

SANT ISAIES fou profeta. En temps de Ozías, Jotam, Ajaz i Ezequies, reis de Judá, fou enviat a un poble infidel i peixcador, per a manifestar-li al Déu fidel i salvador, en compliment de les promeses que Déu jurà a David. La tradició dels jueus diu que va morir martiritzat sota el reinat de Manasés, al segle VIII a. C.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de maig:
EL MAIG FLORIT FA BON BLAT I L’AGOST FA EL BON MOST.
MAIG HORTOLÀ, MOLTA PALLA I POC GRÀ.

FONTS: www.santopedia.com i www.xtec.cat.

MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS.- Segon diumenge de maig. Mana la tradició festejar a la patrona valenciana que té una basílica a la capital del Túria. La Mare de Déu dels Desemparats. Veure eixes imatges que asusten amb la Verge per dalt de tots és un ritus any rere any.

NOSTRA SENYORA DE LUJÁN és la patrona d’Argentina, Uruguai i Paraguai. A Gata hi ha molta colònia argentina. La imatge de la Mare de Déu que hui es celebra està a l’església nostra. La de Luján va ser portada des d’Espanya, devia transportar-se fins al Nord, però inexplicablement, es va fer impossible passar del riu Luján i allí es quedà per a sempre.

SANT BONIFACI IV. Fou papa. Mort a Roma el 615. Obtingué de l’emperador Focas el temple del Panteón, el qual transformà en església dedicada a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs. Fomentà molt la disciplina monàstica.

Pel que fa al refranyer hui diumenge, el segon de maig, en tenim tres més:

FANG DE MAIG, ESPIGA D’AGOST.
NINGÚ S’ALABE DEL BLAT, FINS QUE EL MAIG SIGA ACABAT.
PEL MAIG MURTA; PEL SETEMBRE, FRUITA.

FONTS: www.santoral.com i www.masrabassa.com.

SANT BENEDICTE II fou papa. D’espírit humil, manso i pacient. Tenia molt d’amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues limosnes. Una curiositat, el papa que ara tenim es diu Benedicte XVI. Total 14 amb el mateix nom de diferència.

Pel que fa al refranyer, us en pose tres de maig:

NO ÉS BON MAIG SI NO DEIXA LA BASSA PLENA. 

QUI PODA EN MAIG I ALÇA EN AGOST, NO FA PA NI MOST.

BELLESA I FLORS DE MAIG, EN UN DIA ME’N VAIG. 

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.
 

SANTA BENITA de Roma sigué monja i verge (segle VI). A Roma se li coneixia per Santa Benita o Benedictina. Sant Gregori I Magne conta que descansà en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, als trenta dies de la mort de santa Gala, qui la volia d’una manera especial per damunt de les demés.

Pel que fa al refranyer us en pose dos de maig:

DIES DE MAIG, DIES AMARGS; ELS PANS CURTS I ELS DIES LLARGS.

FINS EL 12 DE MAIG,L’HIVERN NO DIU "ME’N VAIG".

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

Abans hui era festa, perquè es deia allò de: TRES JUEVES HAY EN EL AÑO QUE RELUCEN MÁS QUE EL SOL: JUEVES SANTO, CORPUS CHRISTI Y EL DÍA DE LA ASCENSIÓN. Hui tocaria ser l’Ascensió. Però ja no és festa. Coses del calendari.
Respecte als sants huidia 5 és SANT MÁXIMO de Jerusalem que vixqué al segle IV. Fou confessor i bisbe. Condemnat pel cèsar Maximino Daya a treballs forçats en les mines, li van arrancar un ull i cremat un peu amb i cremat un peu amb un ferro candent. Alcançada la llibertat, pugué marxar d’allí i fou nomenat bisbe de l’Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, descansà en pau l’any 350.

Respecte al refranyer, us en pose dos més de maig:

AIGUA DE MAIG FA CRÉIXER EL CABELL UN RAIG.
MAIG VENTÓS I JUNY CALENT, FAN BON VI I BON FORMENT.

FONTS: www.santopedia.com i www.masrabassa.com.

SANT FLORIÁN també dit Floriano va ser màrtir. Mor en 304 a la regió a prop del Danubi (Alemanya). Durant la persecució sota Diocleciano, i per orde del governador Aquilino, fou tirat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll.

També hui és SANT GODOFREDO, altre sant alemany (960-1038). Sigué bisbe i religiós benedictí. Sent abat del monestir de Niederaltaichk visità i renovà alguns monestirs. Al morir sant Bernat li succeí a la seu episcopal, promovent la vida cristiana de la seua Església, la disciplina regular del clero i obrint escoles.

Pel que fa al refranyer, us en pose tres hui de maig:

COSTA MÉS DE PASSAR EL MAIG QUE TOTA LA RESTA DE L’ANY.
D’OBRA DE MAIG MA CASA FAIG.
DEL MAIG A LA MEITAT, L’HIVERN ACABAT.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

Es celebra hui la festa dels dos apòstols.

SANT FELIP naixqué a Betsaida (Israel), igual que Pedro i Andrés. Era deixeble de Joan  el Baptista. El cridà Jesús per a seguir-lo. Molt prompte el martiritzaren (segle I).

SANTIAGO "El Menor" era fill d’Alfeo. Considerat a Occident el parent de Jesús fou el primer que va regir l’Església de Jerusalem. També el van martiritzar (segle I).

Pel que fa al refranyer, us en pose dos del mes de maig, del qual estem al tercer dia:

AL MAIG, AIXÍ COM VAIG.

CADA BOIRA DE GENER, UNA PLUJA DE MAIG SOL SER.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

L’església valenciana celebra hui, dilluns de l’Octava de la Pasqua, la festa de SANT VICENT FERRER, malgrat que la seua festa és el 5 d’abril. Naixqué Vicent Ferrer en 1350 a València i va morir a Vannes en 1419. Fou canonitzat el 3 de juny de 1455 pel papa Calixte III. Prevere de l’Orde de Predicadors, va recórrer incansablement ciutats i camins d’Occident, sol·lícit per la pau i la unitat de l’Església, predicant a pobles innumerables l’Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor, fins que a Vannes, de la Bretanya Menor, a França, lliurà el seu espírit a Déu.Tenim a la comarca, al poble veí de TEULADA, la FESTA MAJOR, ja que Sant Vicent Ferrer és el patró del poble. Recentment s’ha celebrat el VI centenari de la vinguda d’aquest sant miraculós a les terres teuladines, per veure a sa germana Constanza que vivia a Teulada.

Hui 2 de maig també és SANT ATANASI, nascut i mort a Alexandria (297-373). Fou Doctor de l’Església i bisbe. Defensà amb valentia la fe catòlica des del temps de l’emperador Constantí fins Valente, soportant nombroses pressions per part dels arrians i sent desterrat en varies ocasions. Finalment, tornà a l’Església que se li havia confiat i, després de molts combats i d’haver conseguit moltes victòries per la seua paciència, descansà en la pau de Crist en el 46 aniversari de la seua ordenació episcopal. Principal opositor a l’arrianisme va ser aclamat doctor l’any 1568 per Pius V.

Hui ACABA EL CICLE DE PASQUA. Encara hui al nostre poble, les quadrilles d’amics ixen de "berenaret de Pasqua", de "mones". Hui dia Sant Vicent era costum que els vicents de les quadrilles convidaren a la resta o que els xics a les xiques, ja que al llarg de totes les Pasqües hi havien preparat les núvies el berenar o el dinar. Ara els temps canvien, els costums també.

Pel que fa al refranyer i perquè s’acaba Pasqua en pose dos més del temps:

SI TINC CALOR PER FEBRER PER PASQUA TREMOLARÉ.

ELS OCELLS PER LA QUARESMA FESTEGEN I PER PASQUA ES CASEN.

A la fotografia, la imatge de Sant Vicent Ferrer a l’altar major de Gata.

FONTS: www.santopedia.com; www.aldeaglobal.net i www.angeldaban.com.

Traspassada en quinze minuts la jornada del Primer de Maig, celebrant l’octava de Pasqua, al llarg de diumenge no ha estat en funcionament el blog del Cronista de Gata. Cal recordar que ahir dia 1 de maig es celebrava en tot el món la FESTA DEL TREBALL, coincidint en diumenge. Demà serà festiu. També ahir era el DIA DE LA MARE, una celebració procedent de les grans firmes comercials.

Ahir, fins fa 15 minuts, era SANT JOSEP OBRER. El fuster de Natzaré, que amb el seu treball remedià les necessitats de Maria i de Jesús, inicià al Fill de Déu en els treballs dels homes. Per aquesta raó, este dia, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, els obrers cristians honren a Sant Josep com a model i patró seu.

També ahir (1 de maig) era SANT JEREMIES, el profeta. Vixqué en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judá. Profetitzà la ruïna de la Ciutat Santa i la deportació del poble, sofrint moltes persecucions a causa d’això. L’Església el considera figura de Crist sofrent.

Pel que fa als refranys, us en pose dos més del temps de Pasqua, ja que ahir diumenge i hui dilluns festa de Sant Vicent Ferrer, encara és celebra.

NADAL AL SOL, PER PASQUA AL FOC.

PER PASQUA I PER NADAL, QUI NO ESTRENA RES NO VAL.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT PIUS V fou papa. Nascut a Bosco (Itàlia) en 1504 va morir a Roma l’any 1572, sent canonitzat en 1712. Va ser religiós de l¡Orde dels Dominics. En la seu de Roma, s’esforçà amb gran pietat i tesó apostòlic en posar en pràctica els decrets del Concili de Trent sobre el cult diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Va morir el dia primer de maig.

BEATIFICACIÓ, papa JOAN PAU II: Per altra banda, cal recordar que hui és la data, 30 d’abril de 2011: jornada de beatificació del que fou papa polac Joan Pau II que va morir fa cinc anys. El rector de Gata, En Santiago Bohigues Fernández, està també allà, a la capital italiana, als actes que es celebren.

REFRANYER: Pel que fa als refranys, continue amb els de Pasqua. Us en pose dos més:

ENMIG DE LES PASQÜES, VENEN LES BASQUES.

NO CONVÉ, NI ARA NI ABANS, FER PASQUA ABANS DE RAMS.

FONTS: www.santopedia.com i altres. 

SANTA CATALINA de Siena, nascuda i morta a aquesta ciutat italiana (1347-1380) va ser canonitzada en 1461. Doctora de l’Església i religiosa dominica és patrona d’Europa i d’Itàlia. S’esforçà en semblar-se a Crist crucifixat i treballà sense descans per la pau i la unitat de l’Església, deixant esplèndids documents pleno de doctrina espiritual.

SANTORAL:

Tres sants recordem hui dijous 28 d’abril:

SANT PRUDENCI de Tarazona, nascut a Armentia (Álava) el 720 i mort a Tarazona el 861. Eremita i bisbe. És el patró d’Álava.

SANT PERE Chanel naix en 1803 a Cuet (França) i mor a l’illa de Futuna en 1841. Religiós Marista, prevere de la Societat de Maria i màrtir. Dedicà el seu ministeri a atendre a campesins i xiquets. Va ser enviat amb alguns companys a evangelitzar l’Oceania occidental. A l’illa de Futuna, on no hi havia encara cristians i amb moltes dificultats, amb molta paciència va convertir a alguns, entre els quals estava el fill del rei d’aquell lloc, que, molt cabrejat, manà matar-lo. Fou el primer màrtir d’Oceania.

PER NADAL CALOR I PER PASQUA FRED, FAN L’ANY BO I DRET.

PER PASQUA, CARN DE CORDER, I PER NADAL, DE GALLINER.

FONTS: www.santopedia.com i http://www.masrabassa.com.

SANTORAL:

Hui és la MARE DE DÉU DE MONSERRAT, dita també la Moreneta. És la Verge negra patrona de Catalunya. Pel seu santuari van passar molts sants, entre ells Sant Ignasi de Loyola, Sant Pere Nolasco, Sant Antoni Maria Claret. És una advocació de la Mare de Déu molt volguda.

També és hui SANT PERE ARMENGOL, català de la província de Tarragona. Naixqué en 1234 i va morir en 1304, sent canonitzat en 1687. Religiós de l’Orde de la Merced. Sent cap de roders, es convertí a Déu i entrà a l’Orde de la Verge Maria de la Merced (Mercedaris), dedicant la seua vida a rescatar captius a Àfrica.

REFRANYER:

Hi ha expressions com: "ESTAR ALEGRE COM UNES PASQÜES"(estar content) o FER LA PASQUA (a algú).

Hi ha refranys i molts del temps de Pasqua. Us en pose un: DE PASQUA A L’ASCENSIÓ, QUARANTA DIES DE PERDÓ.

FONTS: www.santopedia.com i http://refranyer-tematic.blogspot.com. 

TERCER DIA DE PASQUA:
Abans celebrava la xicalla i ara si es pot també el tercer dia de Pasqua.
En alguns pobles aquesta vesprada han estat de festa. Els dies de Pasqua sempre han sigut tres i no dos, com imposa ara el calendari laboral.

SANTORAL:
Celebrem hui a dos sants. Un molt savi, doctor de l’Església i bisbe. SANT ISIDORO DE SEVILLA, nascut i mort a aquella ciutat andalusa (556-636). Va ser arquebisbe a més de doctor, teòleg i historiador.

SANT CLETO fou papa. Màrtir Any 88. A Roma el commemoren ja que sigué el segon papa que va regir l’Església Romana després de Sant Pere.

REFRANYER:
Com encara és hui Pasqua, el tercer dia, us pose dos refranys del temps:
LA QUARESMA VENTOSA I LA PASQUA PLUJOSA, FAN L’ERA GRANELLOSA.
PASQUA I NADAL, S’ESPEREN AMB ALEGRIA I PASSEN COM UN ALTRE DIA.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Teníem hui algunes coses per celebrar:

DILLUNS DE PASQUA: Segon dia de Pasqua. Festa a la Comunitat i al poble de Gata. Tots han eixit al camp, als bars i on s’ha pogut. Mal dia fins migdia, inclús amb pluja. A la vesprada ha millorat el temps.

SANTORAL:

Ja ho parlava ahir en un refrany. Hui és SANT MARC evangelista. De Jerusalem es sap que va morir l’any 68 màrtir. En primer lloc va seguir a Sant Pau, a Jerusalem, en el treball apostòlic, i més endavant va seguir els passos de Sant Pere, que el crida el seu fill. Es diu que el seu evangeli recull la catequesis de Pere als romans i que fou el que instituí l’Església d’Alexandria al segle I.

25 D’ABRIL:

"Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança". A la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) les tropes de Felip Vé derroten les de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Estem a la Guerra de Succesió. Castellà ocupà el regne de València per dret de conquesta i el Regne de València perd tots els furs concedits fins aleshores i els són imposats els Decrets de Nova Planta.

REFRANYER:

A més del típic de hui que ja he comentat d’Almansa, us pose dos del sant de hui -recordeu que despúsahir en posava un referent a Sant Jordi i sant Marc.

PER SANT JORDI, ESPIGA D’ORDI. PER SANT MARC, ESPIGA DE BLAT.

BON SOL PER SANT JORDI I PER SANT MARC, PODRÀS BEURE EL VI A RAIG (Aquest no s’acomplix per a res aquest any).

FONTS: www.santopedia.com i altres.

DIUMENGE DE PASQUA:

A les entrades següents parlaré de la jornada festiva, de l’Encontre de Gata i del temps, perquè ara fa mal temps. Hui, DIUMENGE DE PASQUA, s’ha fet a les 9 del matí l’Encontre de Crist Resucitat amb la Verge María. A continuació s’ha celebrat la Missa solemne de la Pasqua del Senyor. a les 12 hores hi haurà altra missa.

SANTORAL:

El santoral marca hui la festa de SANT FIDEL. Prevere i màrtir, va ser religiós de l’Orde dels Germans Menors Caputxinos. Va morir a Suïssa en 1622. Era advocat però va decidir entrar de religiós. Portava una vida observant de vigilies i oracions. Gaudia molt de predicar la Paraula de Déu. A Sevis (Suïssa) sigué martiritzat pels hereges calvinistes a causa de la fe catòlica.

També hui és SANT ALEXANDRE. Màrtir. Va morir a Lyon (França) l’any 178. Tres dies després de la passió de Sant Epipodio fou tret de la pressó, llatigat i clavat en una creu fins expirar.

SANTS I REFRANYS:

Hui és dia de refranys pasqüers, de cançonetes populars. Us en pose quatre del dia del temps:

A PASQUA ELS JOCS, I A NADAL ELS FOCS.

PASQUA PLUJOSA, COLLITA ABUNDOSA (aquest refrany és molt bo per a hui que està plovent poc però molestant el dia).

TOT L’ANY NO ÉS PASQUA; UNA A L’ANY, I NO TOT L’ANY.

FONTS: www.santopedia.com i bibliopoemes.blogspot.com.

DISSABTE SANT:

Tercer i últim dia del tríduum de Setmana Santa. L’església de Gata ha estat i està tancada fins la nit. A les 23.30 hores serà la SOLEMNE VIGÍLIA PASQUAL. La Plaça de l’Església s’omplirà de paperets, coetets i "aleluies" com demà diumenge Dia de Pasqua.

SANTORAL:

Es celebra hui dia 23 el dia de SANT JORDI. A tots els Jordis i Jordiets moltes felicitats. És el patró dels alcoians, que tindran que combinar Moros i Cristians amb les Pasqües. El sant va nèixer a Nicodemia (Turquia) -275- i va morir a Palestina (Israel) -303-. Patró del Regne Unit (George), Catalunya (Jordi), Aragó (Chordi) i molts altres llocs, com Alcoi. La llegenda el recorda matant a un dragó per a salvar a una princesa.

DIA DEL LLIBRE:

Hui es commemora també el DIA DEL LLIBRE. Per a tots els que els agrada llegir, que tinguen a mà un llibre. A Catalunya regalen una rosa i un llibre. Coincidix amb la commemoració de la mort de l’insigne escriptor Miguel de Cervantes i Saavedra.

REFRANY DEL DIA:

Us pose un refrany que dona que pensar i fa referència al sant de hui, Sant Jordi, i a Setmana Santa:

L’ANY QUE SANT JORDI EL CRUCIFICARÀ, QUE SANT MARC EL RESSUSCITARÀ I QUE SANT JOAN EL PASSEJARÀ, EL MÓN S’ACABARÀ.

Es refereix a Jesús de Natzaré. Es creu que si Corpus cau per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi i Dissabte Glòria seria per Sant Marc. Vol dir que es confondrien el sagrat i el profà i provocaria la fi del món. Puix enguanys s’acomplix això i més, perquè Sant Jordi és un dia més Dissabte Sant; Sant Marc -25 d’abril- és dia de Pasqua, i Corpus és 26 de juny, dos dies després de Sant Joan. Quines contradiccions té el calendari...

FONTS: www.santopedia.com i http://polsim.blogspot.com. 

DIVENDRES SANT:

Segon dels dies grans de la Setmana Santa 2011. Divendres Sant. Ja s’ha fet el Via Crucis matinal pel Calvari cap a l’Ermita (a la següent entrada tindreu informació al respecte). També s’han fet els laudes de hui. A les 17 hores será la celebració de Passió i Mort de Jesús a l’església. A les 20 hores será la processó del Sant Soterrar de Crist. Enguany va pel carrer La Lluna. Eixiran els tradicionals passos amb les seues respectives confraries: La Dolorosa, el Natzaré, El Crist del Perdó i el Sant Sepulcre. La novetat: la restauració del sepulcre.

SANTORAL:

Dos sants papes es recorden hui, SANT AGAPITO i SANT SOTERO.

SANT AGAPITO I fou papa al segle VI. Treballà enèrgicament per a que els bisbes foren elegits lliurement pel clero de la ciutat i es respetara la dignitat de l’Església. Enviat a Constantinopla per Teodorico, rei dels ostrogods, davant l’emperador Justiniano confessà la fe ortodoxa, ordenà a Menas com a bisbe d’aquella ciutat i va morir en pau.

SANT SOTERO també fou un papa italià. Del segle II va morir l’any 175 a la Ciutat Santa. Sant Donís de Corint alabà la seua gran caritat cap als germans i als estrangers necessitats i oprimits per la necessitat o condemnats a les mines.

REFRANYER:

Aquesta matinada, de 4 a 4.30 ha caigut una forta tormenta, per això us pose aquest refrany: SETMANA SANTA MULLADA, COLLITA DE BLAT REGALADA. I com hui és Divendres Sant tenim aquest altre: FAS CARA DE DIVENDRES SANT (referint-se a mala cala, disgustat).

La fotografia recull un moment del Via Crucis matinal de hui DIVENDRES SANT.

FONTS: www.santoral.com; fulla parroquial Gata, i altres pàgines d’Internet.

Quan celebrem DIJOUS SANT, Dia de la Institució de l’Eucaristia i dia de l’Amor Fratern, també és hui SANT ANSELMO.

Va ser aquest sant Doctor de l’Església i Bisbe. Naix en 1033 a Aosta (Itàlia) i mor a Canterbury (Regne Unit) en 1109. Fou monjo i abat del monestir de Bec, a Normandia, ensenyant als germans a caminar per la via de la perfecció i a buscar a Déu per la comprensió de la fe. Promogut a la insigne seu de Canterbury, a Anglaterra, treballà sense parar per la llibertat de l’Església, sofrint dificultats i desterraments.

Pel que fa al refranyer, enpose dos més de Setmana Santa:

Es diu: TENIR CARA DE PASQUA I OBRES DE DIVENDRES SANT.
LA NIT DE LA "CENA" (DIJOUS SANT) LA LLUNA PLENA.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

ABANS QUE RES, DIR-VOS QUE A LA SEGÜENT ENTRADA FARÉ PÚBLIC (Hui es publica al BOP), les llistes de les eleccions a GATA. ¡¡ PER FI JA HO SABEM !!.

SETMANA SANTA: Hui és DIMECRES SANT.

Abans era Dia de Salpassa, ara ja desapareguda a Gata. Parlaré d’ella al llarg de la jornada.

A la parròquia hui es faran els següents actes: 8.30 hores: Santa Missa i Laudes. 17-19 hores: Confessions. 19 hores: Santa Missa.

SANTORAL:

Hui recordem tres sants: SANT ANASTASIO d’Antioquia. Bisbe màrtir mort l’any 609 a Antioquia (Síria). Durant el reinat de l’emperador Focas fou assassinat cruelment per uns sicaris. SANT ANICETO, papa. Mort a Roma l’any 166. Entre ell i Sant Policarpo van tractar junts la data de la Pasqua. SANT MARCELINO, bisbe mort a Embrun (França) l’any 374. Primer bisbe d’aquesta ciutat, el qual, oriund d’Àfrica, convertí a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims, sent ordenat bisbe per sant Eusebio de Vercelli.

REFRANYER:

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de Setmana Santa:

PER SETMANA SANTA, EL CUCUT CANTA.

SI PLOU PER LA CONCEPCIÓ, PLOU PER CARNESTOLTES, PER SETMANA SANTA I PER RESSURRECCIÓ.

FONTS: www.santoral.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

Hui és DIMARTS SANT. Estem entrant als tres dies més importants, Dijous a Dissabte Sant.

En quan al santoral és SANT LLEÓ IX, papa. Naixqué en 1002 i va morir l’any 1054. Fou bisbe de Tulle vint-i-cinc anys, defensant enèrgicament als seus. Elegit per a la seu romana, va reunir els sínodes per a la reforma de la vida del clero i l’extirpació de la simonia.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de Setmana Santa:

QUAN VE LA SETMANA SANTA, QUI EN TOT L’ANY NO CANTA, CANTA.

PER SETMANA SANTA, PLUJA O VENT; ALTRAMENT NO ÉS SANTA.

FONTS: www.santoral.com i altres.

Estem dins la SETMANA SANTA. És DILLUNS SANT. Dia de processons a les terres castellanes i andaluses. Ací a la comarca, passat ja Diumenge de Rams, poca activitat religiosa encara. Sols confessions i poc més.

Pel que fa al santoral, hui dia 18 d’abril és SANT PERFECTE (Perfecto en castellà). Fou prevere i mártir a Còrdoba i va morir el 850. Fou empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatit la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist.

Pel que fa al refranyer, en pose dos referents a la Setmana Santa, dates en les quals estem ja immersos. Els dos tenen els mateixos significats. Pluja i dates significatives:

SI PLOU PER PASQUA, PLOU PER CARNESTOLTES I PER SETMANA SANTA.

SI PLOU PER NADAL, PLOU PER SETMANA SANTA I PER CARNAVAL.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

És DIUMENGE DE RAMS. Dia de processó amb rams, palmes i rames d’olivera florida. Missa solemne amb l’Evangeli de la Passió de Jesús. Dia de "FOGUERILS" a Gata.

A les 11.30 hores, d’ací no res, serà la bendició dels rams, palmes i rames d’olivera a la Plaça Nova. Després pels carrers Constitució i Doctor Gómez Ferrer s’arribarà a la Plaça de l’Església. Missa solemne amb el Cor Serrillàs i amb la lectura de l’Evangeli de la Passió de Jesús.

A migdia i per la vesprada, Gata celebra des d’antic el costum dels FOGUERILS. Eixides al camp, a les casetes, al llocs tradicionals i típics.

Però hui dia 17 també és SANT ANICETO, papa. Nascut a Emesa (Síria) i mort l’any 166 a Roma. Va ser el dotzé succesor de la càtedra de sant Pere. Defensà a l’Església de les heregies.

Pel que fa al refranyer, és massa conegut el de hui:

DIUMENGE RAMS, QUI NO ESTRENA NO TÉ MANS. Estrena vosté o tu alguna cosa?. Això vol dir que arriba el temps de les mudes, de la primavera ja florida. Hi ha altre refranys, que té a veure amb els FOGUERILS que celebrem a Gata: "DIUMENGE RAMS, LA MONA ENTRE LES MANS". És dia de goig i d’alegria, que es tornarà seguint els passos de Jesús i recordant-lo en Setmana Santa en tristor i mort.

Imatge extreta de www.es.catholic.net.

FONTS: www.santopedia.com.  

Hui és la vespra de Diumenge Rams.

SANTA ENGRÀCIA naixqué a Braga (Portugal) i va morir a Saragossa (Espanya). Era del segle IV d.C. Màrtir i verge, va sofrir durs suplicis, quedant-li les llagues com a testimoni del seu martiri.

Cal recordar que hui és la vesprada de Diumenge Rams i també aquell refrany de "Diumenge rams, qui no estrena no té mans".

Pel que fa al refranyer, en pose un de Diumenge Rams:

DIUMENGE DE RAMS MONA ENTRE MANS.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT TELMO fou confessor prevere. Nascut a Palencia en 1885 i mort a Tuy és un dels sants medievals més populars. La seua figura s’engrandí pel joc de la fàbula i que els seus miracles, reials o no, contribuïren a posar-lo en el cor del poble.

També és hui el DIVENDRES DE PASSIÓ. Conclou hui la Setmana de Dolors.
Demà ja és la vesprada dels Rams. Cal recordar que aquesta vesprada a les 20 hores serà el concert de Música Sacra de la banda Unió Musical a l’església i que a les 22 hores serà el Via crucis a l’ermita, per les capelletes del calvari fins el santuari del Santíssim Crist, patró de Gata.

Pel que fa al refranyer, us en pose tres de la Setmana Santa, de la qual
ja estem a les portes:

- SETMANA SANTA MULLADA, COLLITA DE BLAT REGALADA.
- EL BON ANY HA DE PLOURE PER TRES SANTS: PER SETMANA SANTA, PER  LES LLEDANIES (amb castellà "Letanías") I PER TOTS SANTS.
- FER PASQUA ABANS DE RAMS.

FONTS: www.santopedia.com i http://bibliopoemes.blogspot.com.

Hui celebrem dues efemèrides totalment distintes al blog. Al final de la jornada serà la foto antiga 365, fent així un any. Al llarg del dia publicaré un article del record hui 14 d’abril de la Proclamació de la II República a Espanya fa just hui 80 anys. Si recordeu tenim la foto de Gata.

Passant al dia de hui estem a la Setmana de Passió, prèvia a la Setmana Santa. Penúltim dia del Septenari de Dolors a l’església de Gata.

Amb respecte al santoral hui és SANTA LÍDIA, dita de Schiedam, poble holandés on vixqué, de 1380 a 1433. Fou verge. Patrona dels malalts crònics. El decret de Roma al declarar-la santa digué d’ella que fou "un prodigi de sofriment humà i de paciència heroïca".

Pel que respecta al refranyer en pose dos més d’abril, un en valencià i altre en castellà:

BONS AMICS I BONS ABRILS, UN D’ENTRE MIL.

ABRIL CARDA LA LANA Y MAYO SE LLEVA LA FAMA.

FONTS: www.santoral.com; http://huubs.imente.com; www.elrefranyer.com.

SANT HERMENEGILDO era de Toledo. Naixqué el 564 i va morir a Tarragona el 586. Fou canonitzat el 1585. Sigué governant i màrtir. Al ser fill de Leovigildo, rei arrià dels visigods, fou convertit a la fe catòlica per sant Leandro, bisbe de Sevilla, i recluit a la pressó per disposició de son pare al haver-se negat a rebre la comunió de mans d’un bisbe arrià. El dia de la festa de la Pasqua fou degollat per mandat del seu propi pare.

Pel que fa al refranyer, ací en teniu dos més d’abril:

A L’ABRIL TOTES CABEN EN UN BARRIL (referint-se a les gotes d’aigua).

NO EL PROPASSES DE L’ABRIL, QUE A L’ABRIL NI PARE NI FILL.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT JULIO I papa fou un pontífex romà. Va morir l’any 352. El van soterrar al cementeri de Calepodio, al tercer miliari de la via Aurèlia. Front als atacs dels arrians, custodià valentment la fe del Concili de Nicea. Defensà a sant Atanasio, perseguit i exiliat, i va reunir al Concili de Sardica.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos mes del temps que estem, la primavera i abril:

TRONADA PER L’ABRIL, CADA GRA EN TORNA MIL.

CREMA MÉS EL SOL D’ABRIL QUE EL DE TOT L’ESTIU.

FONTS: www.santopedia.com; www.masrabassa.com i www.xtec.cat.

Després de l’efemèride del primer aniversari del blog i donat que aquesta sèrie de "Sants i refranys" començà més tard l’any passat, continue fins que arribe el moment...

Tres sants es commemoren hui dilluns 11 d’abril.

SANT ESTANISLAU fou un sant polac nascut el 1030 i mort en 1079. Va ser canonitzat l’any 1253. Bisbe i màrtir, que, entre les dificultats de la seua època, fou constant defensor de la humanitat i dels costums cristians. Va portar molt bé l’església de Cracòvia, ajudà als pobres, visità cada any als seus clergues i, finalment, mentre celebrava la missa, fou mort per orde de Boleslao, rei de Polònia, al que havia représ.

SANTA GEMMA era italiana. Nascuda en 1878 i morta en 1903, va ser canonitzada en 1940. Fou verge. A Luca (Itàlia), santa Gemma Galgani va ser insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors soportats amb paciència. A l’edat de vint anys consumà la seua via el dia de Dissabte Sant.

SANT ISAAC de Spoleto fou un altre sant italià mort al 550. Era monjo, oriund de les regions de Síria i fundador del monestir de Monte Luco. El papa sant Gregori I Magne comemorava les seues virtuts.

Pel que fa al refranyer us pose dos refranys d’abril:

ABRIL QUE SURT PLOVENT, EL MAIG CRIDA RIENT.

 ABRIL, ABRILÓ, DE CADA CENT, UN DE BO.

FONTS: www.santopedia.com; www.elrefranyer.com i www.peretarres.org.

També és Diumenge de Dolors.

SANT EZEQUIEL fou el Profeta israelí màrtir De l’Antic Testament, va combatre la idolatria i la corrupció de l’exili del poble d’Israel.

També hui és DIUMENGE DE DOLORS. L’altar major de l’església de Gata està presidit per la Verge de Dolors. La seua Confraria exposa l’estandart. Estem a la setmana de Dolors, prèvia a la Setmana Santa. Si recordeu, l’any passat tal dia com hui era el segon diumenge de Pasqua i comunions al veí poble de Teulada. Enguany, la Pasqua cau alta i les primeres comunions de la comarca, a Teulada, seran el dia 1 de maig, diumenge.

Pel que fa al refranyer, hui dia d’aniversari en posaré tres d’abril, dos en castellà i un en valencià:

SI NO HUBIERA ABRIL, NO HABRÍA AÑO VIL.

ABRIL SONRIENTE, DE FRÍO MATA A LA GENTE.

ABRIL DIUEN QUE ÉS EL MES GENTIL.

FONTS: www.santoral.com i variats.

(Cal dir que aquesta secció no conclou demà (a l’any del blog), sinó que seguirà fins el mateix dia de l’any passat que començà).

SANTA CASILDA de Toledo va nèixer a la ciutat del Tajo i va morir a San Vicente, prop de Briviesca (Burgos). Fou verge i eremita. Nascuda en la religió mahometana, ajudà amb misericòrdia als cristians detesos a la pressó i després, ja cristiana, vixqué com una eremita.

Pel que fa al refranyer, en pose dos mes d’abril:

PLUJA D’ABRIL I SOL DE TARDOR, SOLEN FER L’ANY MILLOR.

SI ABRIL ÉS EL DE GOTES MIL, AL MAIG CADA DIA UN RAIG.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT DIONIS de Corinto fou un bisbe grec que va morir l’any 180. Estava dotat de notable coneixement de la paraula de Déu. No sols ensenyava amb la predicació als fidels de la seua ciutat i de la seua província, sinó també als bisbes d’altres ciutats i províncies mitjançant les seues cartes.

Pel que fa al refranyer, us pose dos refranys en castellà del mes d’abril:
ABRIL SIN GRANIZO, DIOS NO LO HIZO.
EN ABRIL Y EN MAYO NO DEJES EN LA CASA EL SAYO.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT JOAN BAPTISTA de la Salle naix a Reims en 1651 i mor a Ruan en 1719, ambdues ciutats franceses. Va ser canonitzat en 1900. Va fundar els Germans de la Salle. Fou prevere, que a Reims es dedicà a la instrucció humana i cristiana dels xiquets, especialment pobres. Va instituir la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes, per la qual soportà moltes tribulacions, sent mereixedor de gratitut per part del poble de Déu.

Pel que fa al refranyer us en deixe dos mes d’abril:

ABRIL PLORANER, MAIG RIALLER.

FEBRER VENTÓS I MAIG PLUJÓS FAN ABRIL UFANÓS.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANTA GALA era una vídua romana. Filla del cònsul Símaco, al morir el seu home, vixqué prop de l’església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l’ oració, limosnes, dejuns i altres obres santes. El seu trànsit el va descriure el papa Sant Gregori Magne (segle VI).

Pel que fa al refranyer en pose dos d’abril:
PLUJA D’ABRIL I SOL DE TARDOR, SOLEN FER L’ANY MILLOR.
L’ESPÀRREC A L’ABRIL PER A MI, PEL MAIG PER A TU I PEL JUNY PER A NINGÚ.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Malgrat a celebrar l’església valenciana al sant taumaturg valencià, SANT VICENT FERRER, a l’octava de Pasqua, hui és la seua festivitat. Va nèixer a València en 1350 i va morir a Vannes (França), on està soterrat, el 1419. La seua canonització va ser el 1455.

Fou Vicent Ferrer religiós de l’Orde de Predicadors (Dominics). Prevere. Va recórrer incansablement ciutats i camins d’Occident, sol·licitant la pau i la unitat de l’Església. Va predicar a nombrosos pobles l’Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor.

Com saben és patró de l’església valenciana i del veí poble de Teulada. Es va celebrar l’any passat amb nombrosos actes el 600 aniversario de la seua arribada en 1410.

També és hui SANTA IRENE. Verge i màrtir. Va morir a Tesalònica l’any 204. Per amagar els llibres sagrats en contra de la prohibició de l’emperador Dioclecià, fou conduïda a un lupanar públic i després cremada per orde del prefecte Dulcecio, sota el qual també les seues germanes, Ágape i Cionia, havien patit juntes poc abans.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos mes d’abril:

Si PER L’ABRIL SENS TRONAR, ORDI IBLAT NO ENS FALTARÀ.
MATAR UNA MOSCA PER L’ABRIL ÉS COM SI EN MATARES DEU MIL.

FONTS: www.santopedia.com; www.meteofelanitx.com i www.aldeaglobal.net.

SANT PERE de Poitiers naixqué a aquell poble francés i va morir a Chauvigny, també a França en 1115. Fou bisbe. Va afavorir els començaments de l’rde de Fontevrault i, remogut injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny.

Pel que fa al refranyer en pose un que fa referència a abril:

FINS A SETANTA D’ABRIL, NO ET LLEVES UN FIL.

FONTS: www.santopedia.com.

SANT SIXE I fou papa. Mort a Roma l’any 128. En temps de l’emperador Adrià va regir l’Església Romana, sent el sisé papa després de Sant Pere.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més d’abril:

ABRIL MULLAT, DE PA VE CARREGAT.

NO ET PROPASSES DE L’ABRIL, QUE A L’ABRIL NI PARE NI FILL.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

SANT FRANCESC DE PAULA fou italià. Naixqué en 1416 i va morir en 1507. Va ser canonitzat en 1519. Eremita, fundador de l’Orde dels Mínims a Calabria, animava als seus deixebles per a viure de limosnes, sense tindre diners i utilitzant sols aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluis XI, li assistí en el llit de mort i célebre per l’austeritat de vida.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos d’abril, mes que començà ahir:

A L’ABRIL, NO ET LLAVES NI UN FIL.

A L’ABRIL EL BLAT PUJA FIL A FIL.

FONTS: www.santopedia.com i variats.

SANT HUGO era francés. Nascut en 1053 va morir l’any 1132 i canonitzat el 1134. Fou bisbe de Greoble, ciutat francesa. Lluità per reformar els costums del clero i del poble. Oferí a Sant Bruno, que abans era mestre d’ell, la Cartuixa, de la qual fou el primer abat. Al llarg de quaranta anys dirigí l’Església amb gran exemple de caritat.

Pel que fa al refranyer i donat que entrem al mes d’abril, comencem pel clàssic, que tots coneguem:

ABRIL, PLUGES MIL (que en castellà seria "Abril, aguas mil".

FONT: www.santopedia.com.

Quatre sants commemorem hui per a tancar el mes de març:
SANT BENJAMÍN d’Argol fou diàcon i màrtir. A Pèrsia, predicava insistentment la paraula de Déu. Consumà el seu martiri amb canyes agudes entre les seues ungles. Era el temps del rei Vararane, al segle V (cap a
l’any 420).
SANT RENATO de Mèrida fou bisbe de la seu extremenya. Confessor de la Fe va morir l’any 633.
SANT AMÓS era profeta. Era pastor de Tecoa. Fou enviat per Déu als fills d’Israel per a defensar la seua justícia i santitat contra les seues prevaricacions. Vixqué al segle X abans de Crist.
SANTA BALBINA fou una verge màrtir romana del segle VI. A Roma, hui es commemoració i venera a l’Aventino romà.

Pel que fa al refranyer en pose dos entre març que hui acaba i abril que demà comença:
GRANOTA QUE CANTA PEL MARÇ, L’ABRIL LA FARÀ CALLAR.
MARÇ I ABRIL, MUDANCES MIL!

FONTS: www.santopedia.com; www.elrefranyer.com i www.meteofelanitx.com.

SANT RÉGULO fou bisbe de Senlis (França) al segle IV, a la Gàlia lugdonense.

Pel que fa al refranyer en pose un de març, l’altre de la primavera i l’altre de l’abril que comença despusdemà.

Març: AL MARÇ, QUI NO TÉ SABATES JA POT ANAR DESCALÇ.
Primavera: EL MAL HIVERN, DE LA PRIMAVERA FA GOVERN.
Abril: ABRIL PLOVENT, MAIG RIENT.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Ahir diumenge 28 va ser el tercer Diumenge de Quaresma. Sense sants de rellevància a nivell general.

Hui dia 28, dilluns, és SANT SIXTE III, que fou papa. Va nèixer al Regne Unit al segle IV i va morir a Roma l’any 440. Va combatre les heregies pelagiana i nestoriana al segle Vé.

Pel que fa als refranys us en posaré dos, un d’ahir i l’altre de hui:

HIVERN RIGORÓS, PRIMAVERA DE GOS.

MARÇ, FALSA PRIMAVERA QUE ENGANYA AL BESTIAR.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT BRAULIO va nèixer a Saragossa en 590 i va morir a la capital aragonesa el 651. Amic íntim de Sant Isidoro, a la Hispània tarraconense, col·laborà amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica en tota Hispània, sent molt important en eloqüència i ciència.

Pel que fa al refranyer en pose tres de la primavera, estació que ha començat fa tan sols cinc dies.

UNA FLOR NO FA ESTIU, NI DUES PRIMAVERA.

AIGUA DE PRIMAVERA, SI NO ÉS TORRENCIAL, OMPLI LA PANERA.

PER LA PRIMAVERA, RES ÉS COM ERA.

FONTS: www.santopedia.com (santoral); www.astrogea.org; http://sites.google.com i www.polseguera.com. (refranys).

També és Sant Dimas, el bon lladre.

És hui la Solemnitat de l’ANUNCIACIÓ o ENCARNACIÓ del Senyor. Estem just a
nou mesos de Nadal. Encara que pel mig estiga la Passió i Mort, el cicle de la vida es veu que va com el calendari.

Moltes dones al poble de Gata es diuen Encarna. A totes elles felicitats des del blog.
Es commemora hui que a la ciutat de Nazaret, l’àngel del Senyor anuncià a Maria que concebiria i donaria a llum un fill, el Fill de l’Altíssim. És celebre la resposta de María: "He aquí la esclava del Señor; hágase en mí según tu palabra".

També hui és SANT DIMAS, el bon lladre. Mort als 35 anys, al 33 de l’era cristiana,
junt a Jesús. Era el lladre que també estava a la creu amb Crist, que va saber dir-li bones paraules a Jesús i aquest el va canonitzar en vida: "Te aseguro que hoy estarás conmigo en el paraiso", li digué Jesús.

Pel que fa al refranyer i al cicle de l’any, cal dir que abans que es fera la reforma romana del calendari, quan estava el calendari julià, començava l’any just hui el 25 de març. després es va passar a primer de gener.

Un refrany de hui, varietat d’un altre que va per ahí, podria ser: DE L’ANUNCIACIÓ A NADAL, NOU MESOS PER IGUAL.

FONT: www.santopedia.com.

SANTA CATALINA de Suècia es celebra hui. Nascuda en 1331 i morta en 1381 fou canonitzada en 1484. Era religiosa, verge i vídua. Filla de Santa Brígida. Casada contra la seua voluntat, amb consentiment de la seua parella conservà la virginitat i, al enviduar, es lliurà a la vida piadosa. Peregrinà a Roma i Terra Santa i traslladà les restes de sa mare a Suècia i les deposità al monestir de Vástena, on ella mateixa prengué l’hàbit monàstic.

Pel que fa als refranys, en pose dos més de març:

DE FLOR DE MARÇ, FRUIT NO EN VEURÀS.

MARÇ VENTÓS I ABRIL PLUJÓS, TORNEN L’HOME RABIÓS.

FONTS: www.santopedia.com i varies.

SANT TORIBIO de Mogrovejo naixqué al poble vallisoletà de Mayorga en 1538 i va morir al Perú en 1606, sent canonitzat en 1726. Va ser bisbe de Lima. Llicenciat en lleis, fou elegit per a aquesta seu. Visità a peu varies vegades l’extensa diòcesis. Fustigà en sínodes els abusos i els escàndals en el clero, defensà amb valentia l’Església i catequitzà als pobles natius. Va morir a Saña (Perú).

SANT BIENVENIDO es commemora hui a Itàlia, on va morir en 1282 aquest religiós que va ser bisbe també. El papa Urbà IV el va designar bisbe de la seu d’Osimo, a la regió italiana del Piceno. Treballà per la pau entre els ciutadans i, segons l’espírit dels Germans Menors, vulgué morir sobre terra nua.

Pel que fa al refranyer, us pose dos que fan referència a la primavera que es va encetar despusahir.

TEMPS DE FLORETES, TEMPS D’AMORETES.

SI L’HIVERN PRIMAVEREJA, LA PRIMAVERA HIVERNEJA.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT NICOLÀS de Flüe es celebra hui a Suïssa. Mort l’any 1487 fou canonitzat aquest anacoreta en 1947. Amb el desig d’altre gènere de vida deixà a la dona i als seus deu fills, retirant-se a la muntanya per a fer vida d’anacoreta, on arribà a ser cèlebre per la seua dura penitència i despreci del món.

Pel que fa al refranyer i com anit entrà la primavera, us pose en castellà eixe tan famós: LA PRIMAVERA LA SANGRE ALTERA.

També en pose dos en valencià:

UNA FLOR NO FA ESTIU, NI DUES PRIMAVERA.

MOLTA FLOR DE PRIMAVERA, BONA TARDOR ESPERA.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT MARTÍ de Dumio naixqué a Hongria -515- i va morir a Braga (Portugal) -580-. Fou bisbe. Primer va regir la seu de Dumio i després la de Braga. Amb constància i predicació els suevs deixaren la heregia arriana i abraçaren la fe catòlica.

Pel que fa al refranyer, encara hui dos de Sant Josep, festa que es va celebrar ahir:

PER SANT JOSEP, VERDEJA EL CEP.

SI PER SANT JOSEP NO CANTA EL CUCUT, O ÉS MORT O S’HA PERDUT.

FONTS: ww.santopedia.com (santoral). http://refranys.taverna.cat i www.angeldaban.com (refranys).

SANT JOSEP fou l’espós de Maria, la Mare de Déu. Pare putatiu (adoptiu) de Jesús. Era un home just, bo, un home treballador, un home callat. L’església el representa amb una vara d’ametler florit i al Jesuset ja xiquet al bras. Històricament era de l’estirp de David. A l’església de Gata tenim una imatge d’ell al segon altar lateral esquerre, des de l’entrada.

Hui la societat consumista celebra el DIA DEL PARE. Resulta que molts som pares, altres són Pepes. I uns pels altres tots fan festa. Hui la societat valenciana crema totes les seues FALLES, en especial la ciutat de València i les grans ciutats de la seua província, a més de la veïna Dénia, Benidorm i Pego, dins de la província d’Alacant.

La coincidència en dissabte ha fet ser més festa encara i moltíssima gent ha gaudit del bon dia i quasi calor que ha fet en la jornada.

A Gata hi ha molts Pepes, Pepites, Joseps, Fines. Diuen que és el poble dels "Peps". A tots ells que acaben de passar molt bé la seua onomàstica.

Els dos sants que commemorem hui eren de Jerusalem. Cronológicament, vingué al món primer SANT ALEXANDRE de Jerusalem. Sigué bisbe màrtir i va morir a Cesàrea l’any 250. Anant de Capadòcia a Jerusalem, rebé l’encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on fundà una preciosa biblioteca i obrí una escola. Quando era molt vellet, va ser conduit a Cesèrea durant la persecució sota el domini de Decio i sent martiritzat.

SANT CIRIL de Jerusalem va morir l’any 444. Fou bisbe de Jerusalem i doctor de l’Església, que a causa de la fe sofrí moltes injuries per part dels arrians i fou expulsat amb frequència de la seu. Amb oracions i catequesis exposà admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els sagrats misteris.

Pel que fa al refranyer i com demà és la festa de Sant Josep i seguint el conegut refrany que sempre dic "Qui no fa la vespra no fa la festa", us en pose dos més d’aquest dia tan assenyalat per als valencians:

EL CANT DEL CUCUT, SANT JOSEP EL PORTA I SANT PERE SE L’EMPORTA.

SANT JOSEP, EL CEP DESCOBERT.

FONTS: www.santopedia.com; http://bibliopoemes.blogspot.com i www.xtec.es.

Comencem hui prompte l’actualitat, la història i el repàs al dia. Hui dia 17 de març celebrem dos sants important. Un anglés i altre hebreu del temps de Jesús.

SANT PATRICIO vixqué entre els segles IV i V. Va nàixer el 385 al Regne Unit. Va morir el 461 a Irlanda. És patró d’Irlanda. Fou bisbe. De jove va ser portat en captiveri des de Gran Bretanya a Irlanda. Després tornà a l’illa on va ser nomenat bisbe. Anuncià amb vehemència l’Evangeli. Organitzà amb fermeça l’Església irlandesa.

SANT JOSEP D’ARIMATEA va ser un deixeble "tapat" de Jesucrist. Donà la cara per ell en el momen més crucial de la seua trajectòria: per tal de demanar a Pilatos recollir el cos de Jesús baixant-lo de la Creu i soterrant-lo al sepulcre.

Pel que fa al refranyer, us en pose dos més de març, però de Sant Josep. Sabeu que despusdemà és el sant i ja des de hui i fins diumenge parlarem del Sant, dels Joseps i Pepes, d’eixa festa:

PER A L’ESPÒS DE MARIA, TAN LLARGA ÉS LA NIT COM EL DIA.
EL CIGRÓ, PER SANT JOSEP, JUST SEMBRAT I TOT JUST NAT.

FONTS: www.santopedia.com i http://tionia1.pangea.org.

SANT ABRAHAM és el patriarca més conegut de tot l’Antic Testament, inclús per altres religions. Naixqué a Edesa i va morir a Hur (regió israelí). La mateixa paraula Abraham significava "Pare de molts pobles". Fou un gran profeta.

Pel que fa al refranyer de març, en pose dos més:

EL MARÇ I L’ABRIL ES FAN GANYOTES MÉS DE MIL.

LA VINYA REGALADA, PEL MARÇ PODADA I PEL MAIG BINADA.

FONTS: www.santopedia.com; www.lapalanca.cat i www.info-meteo.es.

SANT RAIMUNDO de Fitero és hui. Nascut al poble francés de Sanint Gaudens, a la regió de Garona. Mor al poble espanyol de Ciruelos l’any 1163. Vixqué al segle XII. Fou abat del monestir cisterciense de Fitero (Navarra) i fundador de l’Orde militar de Calatrava.

Pel que fa als refranys, us en pose un del mes de març i la pluja, ja que hui ens ha eixit plovedor altra vegada:

NEU GELADA AL MES DE MARÇ, PLUJA FORTA AL MES DE MAIG.

BOIRA DE MARÇ, PLUJA I GELADA DE MAIG.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANTA MATILDE fou una santa alemanya. Naixqué a Quedlinburg en l’any 890 i va morir a Westfalia en 968. Fou esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, amb molta humiltat i la paciència, es dedicà a aliviar als pobres i a fundar hospitals i monestirs.

Pel que fa al refranys us en deixe dos de març:

MARÇ, MARÇOT, TIRA LA VELLA AL CLOT (una altra modalitat del que ja ha eixit al blog).

PLOGUDES EN MARÇ, BROSSA EN ELS CAMPS.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

Hui és SANTA CRISTINA que vixque i va morir a Pèrsia l’any 559. Màrtir dels temps de Cosroas I, rei dels perses.

Pel que fa al refranyer us en pose tres del mes de març:

MARÇ, MARCER, CARABASSER I VENTOLER.

PEL MARÇ, CORRE EL DIABLE PER TOTES PARTS.

MARÇ VENTÓS, PEL LLAURADOR ÉS PROFITÓS I PEL MARINER, DESASTRÓS.

FONTS: www.santopedia.com i http://www.levante-emv.com.

Comence hui un dissabte ple de notícies. Acabaré passada mitja hora de la mitjanit.

La família dels Sensio de Gata tenen de procèdencia a un Sensio Signes "Canyetes" que s’en va anar cap a la Ribera als primers anys del segle XX i s’establí allí.

Hui és SANT SENSIO ("INOCENCIO") nascut al poble italià d’Albano i mort l’any 417 a Roma, perquè fou papa amb el nom de Inocencio I. Defensà a Sant Joan Crisòstomo, consolà a Sant Geroni i aprovà a Sant Agustí.

Pel que fa al refranyer us en pose dos de març:

MARÇ, PIGUES I BARBS.

MARÇ AMB SOL, CAMPANES AL VOL.

FONTS: www.santopedia.com i variades.

SANT EULOGIO de Còrbova va viure al segle IX (800-859. Prevere màrtir, que fou degollat per la seua preclara confessió de Crist.

SANTA ÁUREA de Sant Millà naixqué a Villavelayo i va morir a Sant Millà de la Cogolla, d’ahí el seu nom. Segle XI (1042-1070). Religiosa.

Pel que fa als refranys, ací us en pose dos més de març:

MARÇ I ABRIL, CADA DIA EN FAN MIL.

MARÇ VENTÓS I ABRIL PLUJÓS, FAN SER EL PAGÉS ORGULLÓS.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Recupere la normalitat ja, encara que hui la feina serà doble. D’ahir i hui.

Ahir dia 9 de març va ser la festa de SANTA FRANCESCA ROMANA. Va morir a Roma l’any 1440. Era religiosa, que casada encara adolescent, vixqué quaranta anys en matrimoni, sent excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humiltat i paciència. En temps de calamitats distribuí els seus bens entre els pobres. Al quedar vídua, es retirà a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benito, a Roma.

A Gata hi ha moltes Paquites, Paques i Francesques que van celebrar ahir la seua onomàstica.

SANT JOAN DE DÉU coincideix amb el Dia de la Dona Treballadora. El sant naixqué a Portugal en 1495 i va morir a Granada en 1550, sent canonitzat en 1690. Fundador de l’Orde Hospitalària del seu nom. Ajudà amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i s’associà amb companys, fundant després l’Orde d’Hospitalaris. Va morir a Granada tal dia com hui.

Pel que fa al refranyer, en pose dos mes de març:

L’AMO EN PODA, L’AMO EM LLIGA I EL MARÇ EM DÓNA LA VIDA (per parlar d’una planta).

PER SANT JOSEP, VERDEJA EL CEP (19 de març, dissabte de la setmana que que ve).

FONTS: www.santopedia.com i altres.

Hui és SANTA PERPETUA que junta amb Santa Felicitat van morir màrtirs a Cartago (Túnez) l’any 203.

Pel que fa al refranyer, pose dos refranys del mes:

MARÇ VENTÓS, ANY "AVELLANÓS".
CADA GELADA DE MARÇ, UNA PLOGUDA PEL MAIG.

FONTS: www.santopedia.com i altres.

SANT JULIÀ era un bisbe espanyol del segle VII. Mor a Toledo l’any 690. A la regió d’Hispània, va fer que portaren tres concilis a la ciutat castellana. Exposà amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat per a les ànimes.

Cal dir que tenim Julians al poble, que han format part de la història local o que actualment porten aquest nom. Un record i una salutació per a uns i altres.

SANT ADRIÀ sigué un màrtir hebreu dels segles III i IV, mort a Cesarea de Palestina (Israel) l’any 309, a la persecució sota l’emperador Dioclecià. Per la seua fe en Crist va ser tirat a un lleó i després degollat a espasa.

Pel que fa al refranyer us pose dos refranys més de març:

MARÇ "MARÇADOR" DE NIT FA FRED I DE DIA CALOR.

NO HI HA MARÇ SENSE QUARESMA (Aquest any, malgrat a ser molt alta la Pasqua, també s’acomplix el refrany i el 9 comença).

FONTS: www.santopedia.com; www.aldeaglobal.net i www.scribd.com.

SANT CASIMIRO naixqué a Cracovia (Polònia) en 1458. Mor a Grodno (Lituània) en 1458. És canonitzat en 1521. El seu nom significa "el que imposa la pau".

SANT PERE abat viu entre els segles XI i XII. Mor el 1123. Fou bisbe. Era eremita i va ser elegit bisbe de Policastro, però es va cansar de la vida exterior i tornà al monestir, on, ja nomenat abat, restablí admirablement la disciplina.

Pel que fa al refranyer, hui dia plujós ací en teniu dos de març i l’aigua:

AIGUA DE MARÇ, HERBA ALS SEMBRATS.
PEL MARÇ EL SOL REGA I L’AIGUA CREMA.

FONTS: www.santopedia.com; www.ditespopulars.cat i http://sacaries.en.telepolis.com.