Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

¿SABIEU...?

¿SABIEU...? que per a remediar l'atur van ocupar homes en 1934 per a fer la carretera de Gata a Jesús Pobre

Així titulava el diari alacantí "El Día..." aquell 2 de novembre de 1934: "Obras para remediar el paro obrero en Alicante". Obres a Alacant, a Novelda, a Benisili, a Monnegre i a Gata-Jesús Pobre. Una de les obres era ocupar els homes aturats al Camí veïnal de Gata de Gorgos a Jesús Pobre i els diners que costava l'obra era de 53.372,09 pessetes.

FONT: diari "El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XX, Nº 5.749, del 2 de novembre de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que al 1934 ja era Gata famosa pels mobles de jonc

Ho publicava el diari "El Luchador..." en un article que portava per títol: "Mercados alicantinos: la provincia de Alicante puede considerarse como un muestrario industrial de España" i que era publicat el dia 5 d'abril de 1934. Parlant de la nostra comarca destacava a Benissa i Gata: "Tiene Benisa sus importantes fábricas de muebles, que surten los grandes almacenes de Madrid y de Barcelona, Y ESTÁ AL LADO, EN GATA DE GORGOS, UNA MODALIDAD DE ESTA FABRICACIÓN: LOS MUEBLES DE JUNCO, en los que se ha llegado a adquirir una destacada categoría".

FONT: diari alacantí "El Luchador: diario republicano". Any XXII, Nº 7.809, 5-abril-1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que el BISBE CERVERA té des de març un bust al carrer Bisbe Codina de Les Palmes

¿SABIEU...? que el BISBE CERVERA té des de març un bust al carrer Bisbe Codina de Les Palmes

Sabieu que el passat dia 20 de març de 2012 a la silleria del desaparegut cor de la Catedral que tanca al naixent el jardí del Palau Episcopal cap al carrer Obispo Codina de Las Palmas de Gran Canaria, es va celebrar l’acte d’inauguració i descobriment dels bustos dels bisbes Manuel Verdugo Albiturría i Fray Juan Bautista Cervera; del canònig i arcedià de Fuerteventura, José de Viera y Clavijo, i del canònig racioner i arquitecte Diego Nicolás Eduardo, que junt al del imaginer José Luján Pérez completen la Galeria d’Il·lustrats en reconeiximent a tan destacada i fonamental llavor que aquests desenvoluparen en la Santa Església Catedral Basílica de Canàries.

Ho sabieu...?. A l’acte va estar present l’Excelentíssim i Rvdmo. Sr Bisbe de la Diòcesis de Canàries, Francisco Cases, també alicantí, així com l’alcalde de Las Palmas de Gran Canaria, Juan José Cardona; el regidor president del Districte de Vegueta, Cristian Santana Hernández, el Dean del Cabilde Catedral de Canàries, Ilm. Sr. N`Antonio Nicolás Monche López i canònigs de dita corporació; l’escultor autor dels bustos, Eugenio Correa Rijo; la junta directiva de l’Associació Amics de la Catedral de Canàries i membres associats de la mateixa.

Aquests quatre bustos il·lustres de la història cultural i religiosa de Canàries resalten el valor patrimonial del carrer Obispo Codina de Las Palmas.

Estes obres representen a les figures de Manuel Verdugo Albiturría –primer bisbe de la Diòcesis de Canàries nascut a les Illes–, Fray Juan Bautista de Cervera –fundador del Seminari Conciliar de Canàries i de les Reals Societat Econòmiques de l’Arxipièlag–, José de Viera i Clavijo –canònig i arcedià de Fuerteventura, màxim exponent del Moviment Il·lustrat a Canàries– i Diego Nicolás Eduardo –Canònig racioner i arquitecte de la Catedral de Les Palmes de Gran Canària–.

Les imatges –esculpides en bronze sobre pedestals de canteria d’Arucas– foren encarregades per l’Associació d’Amics de la Catedral de Canaries a petició del Dean de la Catedral José Lavandera López, arcedià de Fuerteventura, director del Museu Diocessà d’Art Sacre i de l’Arxiu Històric de la Diòcesis de Canaries.

Les mesures dels bustos són de 50x50x25 centímetres i estan concebides amb una altura sobre el pedestal de dos metres. De esta forma s’ha volgut homenatjar la llavr d’aquests quatre clèrigs il·lustrats que desempenyaren una destacada tasca en la Diòcesis de Canàries, especialment amb el seu recolzament a la execució de les obres de la Catedral de Canàries, monument Històric-Artístic Nacional i Bé d’Interés Cultural de les Illes.

Resenya biogràfica de FRAY JUAN BAUTISTA CERVERA

Fray Juan Bautista Cervera naixqué a Gata el 12 de juliol de 1707. Franciscà, professà molt jove, el 26 de juny de 1723. Fou Superior a Almansa i València. Destinat a Roma estigué allí durant nou anys i es guanyà l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII.

Nomenat bisbe de Canàries, el 12 de juny de 1769, prengué possessió de la seu per poders el Dean Domínguez.

Visità totes les Illes de la Diòcesis, en 1773 les orientals (Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura) i en 1776 les occidentals (Tenerife, La Palma, Gomera i Hierro).

Instituí la Congregació de la Doctrina Cristiana.

En 1773 s’establí un Hospital a Teguise (Lanzarote) i es construí l’Hospital de San Martín.

Però la seua gran obra fou l’obertura del Seminari Conciliar, el 17 de juny de 1777.

Com a llegat cultural es deu al bisbe Cervera la fundació de la Real Societat Econòmica Amics del País de Gran Canaria.

Traslladat a la seu de Càdis en 1777, va morir a aquesta ciutat el 12 de gener de 1785, als 78 anys d’edat i 63 d’hàbit religiós. Les seus restes mortals reposen en la Cripta dels Bisbes de la Catedral de Càdis.

FONTS: Text: Nota de premsa Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria. Foto i text: Diócesis de Canarias, Amigos de la Catedral de Canarias.

 

¿SABIEU...? que en 1934 van intentar robar a l'Ajuntament de Gata

"Intentan robar la caja de un Ayuntamiento" era el títol de l'article que publicava en el capítol de "Sucesos" el "Diario de Alicante" el dia 20 de maig de 1934. Abans, ja vegeu. fins l'Ajuntament intentaven robar. Com es breu, ací teniu tot l'article perquè és molt curiosa la seua redacció: "Dicen de Gata que los ladrones penetraron en el Ayuntamiento de aquel pueblo, después de violentar puertas con ánimo de robar la caja de caudales del Municipio, pero no consiguieron lograr sus propósitos por la resistencia de la caja, desistiendo del "golpe", dejando abandonados en su huida los útiles para el robo". Què trobeu?. Ajuntament i tot i això que era l'any 1934...

FONT: "Diario de Alicante" Any XXII, Nº 7.054 del 20 de maig de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que tres gaters i un pedreguero van volcar amb el camió a Vistahermosa a març de 1934

El 14 de març de 1934 va ocórrer l'accident a la carretera de Múrcia a València, al lloc de Vista Hermosa de la Cruz, prop d'Alacant. Ho publicava el "Diario de Alicante" al dia següent. Va bolcar el camió carregat de verdures que conduïa el veí de Gata Rafael Orts Forner, de 30 anys, natural de Mutxamel, que tornava d'Alacant.

Dalt del camió també anava Francisco Bequio Cots de Gata, que va patir ferides lleus a les mans, Pascual Mulet Riera  de Gata que tenia erosions al braç esquerre i Francisco Miralles Caselles de Pedreguer, que també va tindre ferides lleus. Però, el més malparat va ser el conductor que li van tindre que amputar el braç esquerre i va patir ferides contuses al cap. Estava molt greu. Tots els ferits els van traslladar a l'Hospital.

FONT: "Diario de Alicante", Any XXII, Nº 7.009 del 14 de març de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que tots els anys, els veïns del Carrer Constitució fan festa per ara

Fent honor al seu nom, els veïns del carrer Constitució es reunixen sempre per aquestos dies per tal de celebrar la festa que dona nom al vial que enllaça el carrer Doctor Gómez Ferrer, el carrer La Bassa i la Plaça Nova.

Ho sabieu?. Ahir, vespra del dia de la Constitució, van fer la festa. Sabeu que el carrer té un dels quatre cantons més populars de Gata, on es troben actualment el Bar Martí i la perruqueria Canya i antigament també el casino del Catxo, després Hogar del Camarada, i el casino de la Lliga.

¿SABIEU...? que de les quatre mil pessetes de Diputació en 1934 es va fer un estudi per a la construcció d'un pont sobre el riu Gorgos

La informació del diari "El Luchador..." del dia 22 de gener de 1934 no aclarix bé si era el pont de la carretera nacional o el pont de la carretera, aleshores camí veïnal, a Xaló. És cert que el president de la Diputació li va manifestar al diputat Espasa, gater, que existia un remanent de quatre mil pessetes per a fer estudis d'obres provincials i s'havia dispost per tant que s'informara al diputat sobre la construcció d'un pont sobre el riu Gorgos. Per altra part, a la mateixa sessió de Diputació Provincial, se li va adjudicar al contratiste de Gata Vicente Pedrós per 1.337,98 pessetes per a la reparació del camí veïnal de Sagra al Pont del Verger, Beniarbeig a Pedreguer i Pedreguer a Gata.

FONT: "El Luchador: diario republicano" Any XXII, Nº 7.046, del 22 de gener de 1934. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que el Ideal Cinema de Gata es va inaugurar dissabte 18 de febrer de 1933

Amb el títol de "Nuevo Cinema" el corresponsal que signava com a "C" ens dona la data de la inauguració del Ideal Cinema de Gata. Va ser dissabte, el dia 18 de febrer de 1922. Publicava el "Diario de Alicante" que es va inaugurar "con la emoción de todo lo nuevo...con un lleno rebosante". Es va projectar la pel·lícula "Deben tener hijos los pobres". La banda local va amenitzar l'acte. La seua actuació va agradar molt sobre tot la peça "La fama del Tartanero". El cronista comentava que "el pueblo escasea de aficionados al cine para mantener las dos empresas, pero ellas se han de dar cuenta que si contentan al público les auguramos un buen negocio". Es tractava dels dos cines que van perdurar com a Cine La Paz i Cine Casablanca.

FONT: "Diario de Alicante", Any XXI, Nº 6.697 del 22 de febrer de 1933.

¿SABIEU...? que l'arandela d'un neumàtic a Gata va ferir a tres persones en 1932

Torna la sèrie de ¿Sabieu...? per a contar una altra història real de 1932. Era desembre. Ho contava el "Diario de Alicante" el dia 17. Arreglaven els neumàtics tres xòfers de Catarroja dits Salvador Naya, Primitivo Giner i Manuel Chordi. L'arandela va botar ferint als tres al front. Immediatament els van portar al metge que pronosticà les ferides de greus. ¡¡ Quin caset més curiós !!.

FONT: "Diario de Alicante" Any XX, Nº 6.641 del 17 de desembre de 1932.

¿SABIEU...? que el dia 18 d’octubre de 1932 van celebrar un important acte radical socialiste a Gata

Ho anunciava el diari alacantí "El Luchador..." que era de signe republicà. Es publicava el dia 13 d’octubre de 1932. L’acte es va celebrar el dia 18, per a més senyes a les 14 hores i al saló cine "La Paz" de Gata. Va ser "un grandioso acto de propaganda republicana radical socialista". Van parlar correligionaris de l’agrupació de València, com Antonio Cortina Pascual, Miguel García Dasí i una dona, Isabel García Dauden. El diari acabava dient que "reina verdadero entusiasmo por escuchar a tan elocuentes compañeros y especialmente a la correligionaria Isabel García Dauden".

El dia 23 del mateix mes ho tornava a publicar el mateix diari sota el titular "Gata de Gorgos. Gran acto de afirmación republicana radical socialista". El Corresponsal, que així signava l'extens article, parlava de que l'ampli saló del Cine La Paz estava "atestado de público". Deia que "el público se desbordó en entusiasmo". - Abans o eren molt efusius o exageraven molt, una de dos -. La presentació la va fer el secretari Sr. González. A continuació parlà el senyor García Dasí. El públic li correspongué amb una "salva de aplausos". Després va prendre la paraula el senyor Aparisi, Secretari General del Partit Republicà Radical Socialista de València. Quan s'alçà a parlar la senyoreta Isabel García Dauden hi hagué "murmullos de admiración y simpatía". Va parlar de la reforma agrària, de l'educació i cultura, de les millores per a la dona que va portar la República. I deia que la dona, a més de ser  a la llar "la dulce compañera" també tenia que ser "un paladín para el logro de sus ideales".

Al final, menys mal, parlava de Gata però sols políticament al dir que l'organització de l'acte faria que tinguera un resultat "que corresponde para hacer de Gata de Gorgos un pueblo modelo de republicanismo, justicia y buena administración".

FONT: diari "El Luchador: diario republicano", Any XX, Nº 6.768, del 13 d’octubre de 1932 i Any XX, Nº 6.777, del 23 de desembre de 1932 // http://prensahistorica.mcu.es

¿SABIEU...? que el 2 d'octubre de 1932 es va produir a Gata un succés molt dolent

Un llaurador va matar a un guàrdia municipal, amb una corbella

Abans els diaris no es callaven res i amb pèls i senyals detallaven els fets que ocorrïen per molt dolents que foren, com aquest succés mortal de Gata. Tant el diari "El Dia..." com "Diario de Alicante" com "El Luchador" es feien ressó de la notícia. Els titulars ho deien tot. El primer titulava: "Es muerto en riña un guardia jurado". El "Diario de Alicante" titulava: "Un crimen" i "El luchador" "Suceso sangriento: Un campesino mata a un guardia municipal, con una hoz...El asesino sale tranquilamente del pueblo y toma el camino de Valencia...Un asesinato...Las andanzas del agresor..."

Era el dia 2 d'octubre de1932. Un guarda jurat de Gata Jerónimo Pedrós Signes era mort pels veïns del poble Miguel Mulet i el seu fill a la partida "Amples" del terme de Gata. Estaven recollint pàmpols dels ceps, segons un diari, raïm segons altre diari. El guarda els va denunciar per a un diari i per a altre els va convidar a "que abandonasen lo que habían sustraído". Es va barallar amb ells i li van clavar la corbella "en el cuerpo, atravesándole el corazón" segons el diari "El Dia" i "un formidable golpe en la cabeza" segons el "Diario de Alicante". Va ser detés el fill i conduit a la pressó municipal. El pare va fugir i anaven rere ell. Al final va ser capturat ja a València i "entregado a la guardia civil de aquella capital".

Segons detallava el diari "El Luchador" quan la Guàrdia Civil va arribar al lloc dels fets pensava que seria un accident, però després va veure que el cadàver tenia una ferida "en el costado izquierdo". El pare tenia 57 anys el seu fill que li deien José en tenia 20. El guarda assassinat en tenia 43. El mateix diari deia que la ferida era produïda "en el tercer espacio intercostal". El agressor li digué a la dona, a la caseta, que s'en anava al poble a cobrar uns comptes i va fugir.

El diari "EL Luchador" va més enllà i diu que l'assassí va estar al poble, va comprar a una tenda i allí va recollir cinquanta pessetes que li devien, va beure unes copes i va fugir cap a Ondara. A Pedreguer va prendre bitllet per al cotxe de servei diari amb València i totes les guàrdies civils estaven avisades, per si anava cap a Barcelona que tenia una filla casada.

FONTS: diari "El Dia: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XVIII, Nº 5.167 del 3 d'octubre de 1932; diari "Diario de Alicante" Any XX, Nº 6.576 del mateix dia, i diari "El Luchador; diario republicano" Any XX, Nº 6.706 del mateix dia. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que el dia 26 d'agost de 1932, diumenge, es va celebrar a Gata una gran conferència radical socialista

Ho publicava el diari "El Luchador" dissabte 2 de juliol de 1932, que el dia 26 de juny diumenge es va celebrar al saló Cine La Paz de Gata "un grandioso acto de propaganda" del R.R.S. (Radicals Socialistes). El seu president era "el camarada Onofre Salvá Mulet". Ell va presentar al jove Manuel García Dasí, de la secció de propaganda del partit a València. García va fer "un hermoso canto al pueblo de Gata de Gorgos y a todos los de la Marina, diciendo que son pueblos revolucionarios, porque son pueblos jóvenes". Els temes que més aplaudiment van arrancar van ser, a juí del narrador el problema social, el problema religiós i l'escola única. Diu l'article que es va tirar fent el míting més de dues hores. Va agradar tant que va ser requerit per a fer-ne una altra conferència el dia 31 de juliol.

FONT: Diari "El Luchador; diario republicano", Any XX, Nº 6.629, del 2 de juliol de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que en 1932 es van produir dos succesos molt curiosos a Gata

Els dos pels mateixos dies, juny de 1932. Abans ho posaven tot a la premsa, amb pèls i senyals. Ara tots aquests detalls no es posen. Resulta força curiós el relat que el cronista de l'època feia i amb títols i tot. Els dos succesós van passar a Gata i els contava el "Diario de Alicante" els dies 13 i 15 de juny. El primer el titulava: "Por meterse a redentor" (curiós títol). El segón: "Un padre de abrigo".

El primer parlava d'un home que es va presentar a la Caserna de la Guàrdia Civil denunciant que al posar-se pel mig d'una discusió produïda entre els seus germans polítics, un d'ells l'havia ferit amb una pedra al colze dret. Detés l'agressor va confesar que "había reñido y herido a su cuñado" però va dir perquè l'havia amenatzat amb una navaixa. Efectivament, al cunyat se li va ocupar l'arma "de forma puntiaguda de unos trece centímetros de largo por tres de ancho". Tots van acabar "a disposición del señor Juez Municipal".

L'altre succés parlava d'una xica de 28 anys que es va presentar també a la Caserna de la Guàrdia Civil dient que a l'anar a visitar als seus pares va vore que son pare estava completament borratxo i que li estava pegant una pallissa a sa mare. A l'intentar separar-los, son pare li va pegar una cadirà i amb una corbella va intentar agredir-les a les dues. El pare, ja detés, va confesar que "por hallarse embriagado no sabía lo que se llevaba entre manos". Va acabar com els altres dos de dalt davant el Jutge Municipal.

FONTS: "Diario de Alicante" Any XX, Nºs 6.479 i 6481, dels dies 13 i 15 de juny de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que els lladres de 1932 van fer molta feina, total per a robar 113,25 pessetes

Era la nit del 6 al 7 de maig de 1932 a Gata. Es produïa un robatori al magatzem de Maties Monfort. El o els autor/s del mateix van violentar la porta del despatx amb palanquetes i un taladre. Van fer un forat a la caixa de caudals que era de madera blindada reforzada amb una planxa de metall. Després de molt batallar els lladres sols es van apoderar de 113,25 pessetes que hi havia a la caixa i res més.

Ho publicava el "Diario de Alicante" el dia 9 de maig de 1932 i acabava dient: "La verdad es que para tan poco dinero, no vale la pena de trabajar tanto". Què us pareix?.

FONT: "Diario de Alicante, Any XX, Nº 6.449, del 9 de maig de 1932.

¿SABIEU...? que Alacant va defendre Gata, per mig de la banda, en 1932

Estem en temps de banda. La banda Unió Musical de Gata celebra a Santa Cecília al llaarg d’aquest cap de setmana i de l’altre. Precisament aquesta sèrie de "¿Sabieu...? tracta hui de la banda.

Apareixia al diari "El Luchador..." del dia 22 de març de 1932 una defensa del poble de Gata, a través de la banda de Gata. L’article titulava: "Fogueres de Sant Chuan" i primer parlava dels morosos i després de "la banda de Gata de Gorgos". Al respecte deia el diari que "Hay ciertos pueblos de la provincia, en la región de la Marina, en el límite de ella, que estaban y están un poco distanciados, casi olvidados de la capital". Nomenava el diari que si estaven els pobles d’aquesta comarca més "tirats" cap a València era per la facilitat en les comunicacions. Però a continuació començava el tema de la banda. Deia el diari que Gata tenia una banda "entusiasta de su arte y de nuestra fiesta de les fogueres". La consideraven ja important a la banda. Si abans no havia anat la banda a Alacant era perquè no s’havien pogut fer les gestions. I mencionava el contracte que es va firmar el 21 de març d’eixe any, 1932, "entre la banda de Gata de Gorgos y la Comisión de Fogueres, de la calle de Díaz Moreu para actuar en la fiesta".

Insistia el diari que la banda de Gata "ha querido venir a la madre capital, la Comisión de Díaz Moreu también ha querido que vengan sus hijos alejados de la provincia". Apropament, sacrificis pels dos costats, fraternitat provincial i mútua comprensió eren els qualificatius que es posaven.

FONT: "El Luchador: diario republicano, Any XX, Nº 6.572, del 22 de març de 1932.

¿SABIEU...? que el primer dia de març de 1932 es va declarar un incendi al camp, a Gata

Ho publicava el "Diario de Alicante" al dia següent. Era el primer dia de ma´rç. Al voltant de les set de la vesprada es va produir "un violento incendio". El lloc era la partida Ecles de Abajo, al terme de Gata. Van acudir autoritats i forces de la Guàrdia Civil del lloc de Gata. Va ser a la casa de camp de Vicente Boronat Ferrer. Es van cremar 250 canyissos "destinados al tendido de la pasa", unes 40 estores de palla, 19 cavallets de madera, 50 taburets i diversos ensers de labrança. Es va destruir la quadra, però les cavalleries es van poder salvar. Les perdues es calculaven en 2.800 pessetes i pareixa el sinistre casual. L'atestat va passar a mans del jutge.

FONT: Diario de Alicante, Any XX, Nº 6.392, del 2 de març de 1932. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que un home de Gata va morir de fred a febrer de 1932

Era Miguel Moltó Ivars, veí de Gata. Va ocorre prop de Pedreguer, a la partida de Monterreig. Es van trobar el seu cadàver, ja que es va refugiar per a passar la nit freda de febrer a un corralot, no podent suportar les baixes temperatures. Ho publicaven dos diaris alacantins "El Luchador..." i "El Día..." els dies 22 i 23 de febrer de 1932.

FONTS: "El Luchador: diario republicano", Any XX, Nº 6.547 del 22 de febrer de 1932, i "El Día: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" Any XVIII, Nº 5.039, del 23 de febrer de 1932.

¿SABIEU...? que a Gata hi havia deu regidors republicans (de dotze) a l'abril de 1931

El dia 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions a Espanya. El diari alacantí de signe republicà "El Luchador..." titulava: "Aplastante derrota de la monarquía"; "El triunfo de las izquierdas en toda España, ha sido brillantísimo. En Alicante y su provincia consiguen los republicanos arrollar a los monárquicos".

I a Gata? Què va passar al nostre poble?. També ho explicava el mentat diari al dia següent, 13 d'abril de 1931. El cronista donava la notícia per telèfon i anunciava que de dotze vacants que hi havia per a cobrir a l'Ajuntament de Gata, després de verificat l'escrutini, van ser elegits 10 regidors republicans, per una majoria de vots. En total, 350.

FONT: "El Luchador: diario republicano", Any XIX, Nº 6.296, del 13 d'abril de 1931. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que fa setanta anys es robaven bitllets de loteria i gallines a Gata

Com han canviat els temps?. Ara són joies i objectes de valor. Abans, fa 70 anys els robatoris, que eren molt castigats, això sí, eren de dues-mil pessetes, un bitllet de loteria o dos gallines.

Atenent a dos diaris alacantins coneguem aquesta informació. El diari "El Luchador..." informava el dia 8 de desembre de 1930 que d'un magatzem, el de Maties Monfort i Compañía, es van robar 2.364 pessetes en metàlic, a més d'un bitllet de Loteria amb el número 16.298 del sorteig de Nadal. Va ser detés l'autor.

El mateix diari, el dia 2 de febrer de 1931, informava d'un curiós succés titulant: "El amigo del hombre". Una dona havia denunciat a la Caserna de la Guàrdia Civil que un gos de la seua cunyada va mossegar en un peu a la seua filla, ferint-la lleugerament.

Finalment, el diari "El Dia..." el 27 de febrer de 1931 titulava: "Por amante de animales plumíferos". s'havia instruit atestat a una dona de 34 anys, soltera, per ser autora del robatori a una caseta de camp. El robatori va consistir en dos gallines, que van ser venudes a un preu de 16,25 pessetes. Es van recuperar els diners i les aus.

FONTS: diari "El Luchador: diario republicano" Any XVIII, Nº 6.195, del 8 de desembre de 1930. Any XIX, Nº 6.237 del 2 de febrer de 1931. Diari: "El Dia: diario de información defensor de los intereses de Alicante y su provincia" any XVII, Nº 4.746 del 27 de febrer de 1931. // http://prensahistorica.mcu.es.

¿SABIEU...? que a setembre de 1930 va morir un obrer a la Garganta, fent explosió uns barrens

Ho sabieu? Era natural de Yecla. Tenia 43 anys. Estava casat. Li dien Juan Ortega Lara. Va morir al explotar-li uns barrens que creien s'havia apagat la metxa, quan treballaven fent l'aixample de la carretera a la Garganta. Això va passar el dia 18 de setembre de 1930. La premsa alacantina donava la informació als dies següents. L'obrer mort va eixir despedit quinze metres de distància i amb fractura de la base del crani. Altres ferides van ser mortals. El van portar a una farmàcia del poble de Gata i allí va morir. També va resultar ferit un veí de Gata, Felipe Mulet Andrada, que sols li va tocasr el cascot i va patir lessions d'alguna gravetat.

FONTS: "Diario de Alicante" Any XVIII, Nº 5.962 del 19 de setembre de 1930, i "El luchador: diario replublicano" any XVIII, Nº 6.130 del 20 de setembre de 1930.